REFRANYS SOBRE LA DURADA DEL DIA
El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o s'allarguen a partir dels solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».
Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una munt de refranys que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet d'allargar-se el dia.
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix. (13 desembre, 25 desembre, 6 gener)
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més (13 desembre, 25 desembre, 6 gener, 17 gener, 21 gener)
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (13 desembre, 25 desembre, 26 desembre, 1 gener)
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix. (13 desembre, 25 desembre, 1 gener, 6 gener)
Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix (13 desembre, 24 desembre)
Per Santa Llúcia, el dia s'allarga [o creix] un pas de puça. (13 desembre)
Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia. (13 desembre)
Per Santa Llúcia, un pas de puça. (13 desembre)
Santa Llúcia, llarga és la nit i curt el dia (13 desembre)
Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia (13 desembre)
De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall (1 de novembre - 25 de desembre)
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre (25 desembre, 26 desembre)
Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix (25 desembre, 26 desembre, 1 gener, 31 desembre, 6 gener)
A Nadal, una passa de gall (25 desembre)
Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bou (25 desembre, 26 desembre, 1 gener)
Per Nadal, el dia s'estira un pam
Per Nadal, creix el dia un pas de gall (25 desembre)
El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà (25 desembre)
El dia creixerà quan Jesús naixerà (25 de desembre)
En nàixer el Jesuset, creix el dia i creix el fred (25 desembre)
Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre (26 desembre)
Per St. Esteve, un pas de llebre i per any nou un pas de bou. (26 desembre)
De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall (21 desembre, 25 desembre)
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall (21 desembre)
Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei. (25 desembre, 6 gener)
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam (31 de desembre)
Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 gener)
Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou (1 gener)
Per Any Nou, el dia s'estira un sou (1 gener)
El dia allarga per l’any nou un pas de bou (1 gener)
El dia no es mou fins per Ninou (1 de gener)
Als Reis, el dia creix (6 gener)
Pels Reis, un pas de vell [o vells] [o un pas d'anyells] (6 gener)
Pels Reis, el dia creix i el fred neix. (6 de gener)
Pels Reis, el dia creix, i ruc [o ase]qui no ho coneix (6 gener)
Pels Reis el temps (o el dia) creix i el fred neix (6 gener)
Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener, 20 gener) (Comença a fer-se notori que el dia creix)
Per Sant Julià, un pas de ca [o cent passes de marrà] (8 de gener)
A sant Anton, un pas de bou (17 gener)
Per sant Antoni, un pas de dimoni (17 gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 gener)
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol (17 gener)
Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap (17 gener)
Per Sant Antoni (es creix) una passa de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni, (s'allarga) (un) pas de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré [o el sol al peu del carrer] (17 gener)
Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) (17 gener)
Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer (17 gener)
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu (el) solet (17 de gener)
A Sant Sebastià mitja hora de matí i mitja de vesprà (20 gener)
Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap. ( 20 gener)
Per Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà (20 gener)
Per sant Sebastià, mitja hora més si fa no fa. ( 20 gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà [o una passa de marrà, o cent passes de ca] (20 gener)
Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga (20 gener)
Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
Per sant Sebastià, una hora més de caminar. ( 20 gener)
A Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)
Per Sant Vicent de la Roda (o de la Mola) creix el dia una hora (22 gener)
Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora cau (25 de gener)
Per Sant Vicenç de la Roda, creix el dia una hora (22 de gener)
Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora (22 gener)
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també (31 de gener)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred
Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer)
Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera (2 febrer)
Per la Candelera el sol va per la carretera (2 de febrer)
Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer)
Per Santa Maria una hora i mitja més el dia (2 febrer)
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia (o hora i mitja més de dia (2 febrer)
Per Santa Maria, una hora més de dia (2 de febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer) Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha (30 gener)
Per Sant Macià, una passa de ca (30 gener)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (9 de març)
A Sant Jordiet, creix el dia i el fred. ( 23 abril)
Per Sant Maties, entra el sol per les ombries (14 maig)
A Sant Maties entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies (14 maig)
Per Sant Maties, igual son les nits que els dies (14 maig)
Per Sant Maties, tant de nit com de dies [o fa tanta nit com dia] (14 maig)
Per Sant Maties, ja són ben llargs tots els dies (14 maig)
Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (14 maig)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (25 de maig)
El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant
Del juny endavant el dia es va escurçant
Del juny enllà, el dia comença a baixar
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
En juny, el dia vint-i-u és llarg com ningun
Juny acabat, dia escurçat
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal (24 juny, 25 desembre)
El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)
Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (24 juny)
Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 juny, 25 desembre)
Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (24 juny)
Sant Joan és la [nit] més curta de l’any (24 juny)
Per sant Joan, una passa de gegant (24 juny)
Per Sant Joan el dia creix una passa de gegant (24 juny)
Per Sant Joan, tenim el dia més llarg de l'any (24 juny)
Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 juny)
Sant Joan! El dia més gran (24 de juny)
Per sant Pere el dia més enrere (29 juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (o un pas enrere) (o una hora enrere) (29 de juny)
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (variable en juny)
Als darrer de juliol, un hora més de sol
A l'agost, a les set ja és fosc
El quinze d’agost, a les set és fosc
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set [o vuit] ja és fosc (15 agost)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit (15 agost)
Quan a les sis es fa fosca, mor la mosca
Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (21 setembre)
Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (21 de setembre)
Per Sant Cebrià, un pas de marrà (26 de setembre)
Per Sant Miquel (29 de setembre) el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià (5 d'abril), torna a baixar
A Sant Martí, iguals el dia i la nit (11 de novembre)
Per Sant Martí, el dia és coquí [coquí = avar, mesquí] (11 novembre)
Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit (30 novembre)
Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu (30 novembre)
El redactat em recorda molt una cosa que vaig escriure fa temps, encara que no se'n faci menció. :(
ResponElimina