diumenge, 26 d’abril de 2015

Cal educar per amor i no per temor

REFRANYS D'EDUCAR I ENSENYAR
Ensenyament i educació són avui dues paraules que s'utilitzen indistintament per referir el mateix
Però ensenyar i educar no són pas termes sinònims. 
Ensenyar ve del llatí insignare, assenyalar. Relacionat amb instruir, il·lustrar, ensinistrar, il·luminar, alliçonar, adoctrinar, indicar, donar senyals d'una cosa, mostrar o exposar alguna cosa, perquè sigui vist i apreciat.
Per la seva part educar procedeix del llatí educare, conduir, dirigir, encaminar, guiar, orientar.
Bé, el refranyer no fila tan prim, però també intervé en les qüestions de l’educació i l’ensenyament.


Educar
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur (Convé educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de la vida)
Als jóvens i pollins poca llibertat i bons bocins (Vol dir que s’ha d’educar convenientment a les persones quan són joves)
Ama ton fill i castiga’l bé (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Amb sopes i surres es crien les criatures (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Amb surres i sopes se crien les bones mosses (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Anar a línia (Expressió aplicada a l’àmbit de l’educació reglada per indicar la llengua vehicular d'ensenyament)
Arranca les males herbes, ans que prenguen moltes ales (Tant es refereix a birbar les terres de cultiu com a l’educació i el tracte amb les persones)
Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill (Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur)
Bons costums i diners, fan els fills cavallers (No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners)
Cal educar per amor i no per temor
Cavall sense fre no es regeix bé (Significa que s’ha d’educar i posar límits a les persones quan encara són joves)
Criar d'altres el fill, és un perill (Ningú que no siga la mare o el pare educarà com cal, bé per desinterés, bé per comoditat, bé per ignorància)
De tant que volia el diable al seu fill, li va treure un ull (A vegades es causa a una persona estimada un perjudici momentani amb la intenció d’afavorir-la o educar-la)
Del pare al fill, no del fill al pare (La potestat i l’educació correspon als progenitors, als professors i als adults en general, que són els que saben i tenen més experiència en la vida)
Educació i diner, fan el fill cavaller (L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen)
El fill del bo serà això (Assevera que qui s’ha educat en els bons exemples serà necessàriament exemplar)
El mestre deixa restes (Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat)
El que té un gat, amb ell combat (És un animal esquerp i molt lliure, difícil d’educar i de controlar)
El vell desvergonyit fa al jove atrevit (Si qui té saber i experiència maleduca al jove, l’educand resultarà maleducat)
Els fills repta quan són xics i aparta’ls de mals amics [reptar = bonegar, renyar, rényer] (Convé educar quan és el moment adequat)
Fill de pare vell, poc cervell (La molta diferència d’edat no facilita la relació ni l’educació familiar)
Ha crescut [o criar-se] com els arbres de la Rambla [o la Devesa] ( S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares)
L'educació fa l'home (L’home és un animal més, i només l’educació ens fa més o menys persones)
L’arbre s’ha d’adreçar de jove (L’educació s’ha de donar de xiquet, per a formar el caràcter de la persona; després, ja és tard perquè la personalitat està formada o malformada)
Més recte que un fil d’obrar barandats (Disciplinat, sotmès a una educació estricta)
Molts crits i pocs cops (Vol dir que convé avisar molt i no pegar gaire als infants per educar-los)
Pare pobre no té fills (Una economia precària no pot alimentar, vestir ni educarPegar-li la porta als nassos (Despatxar algú violentament, amb poca educació)
Quan és verda se doblega, i quan és seca, es trenca (Es refereix als joves, que són fàcils d'educar quan són petits, però no quan han deixat de ser infants)
Qui be estima, be castiga (Justifica les renyines i el castic quan es fan per educar i millorar el comportament dels fills, parents o alumnes)
Qui bé et vol et donarà dol (Sense ganes de causar cap dany, sinó per amor d’educar convenientment, a vegades s’ha d’infligir un correctiu a una persona estimada)
Si als fills no vas adreçant, ells t'adreçaran (Qui té ascendència sobre altres ha de saber educar convenientment, perquè altrament no li faran cas)
Tal la mare, tal la filla (El caràcter i l’educació dels progenitors sols transmetre’s als fills)
Un bastó tort fa anar dret (Els correctius, per lletjos que puguen semblar, ajuden a educar o a fer acatar la voluntat de qui té els mitjans per a imposar-se)
Un fill mal encaminat, mai serà honrat (L’educació i els bons exemples són fonamentals en la formació del caràcter de les persones)


Ensenyar
A aquest no li hem d'ensenyar res
A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap «ganància»
Abans d'ensenyar, aprèn (Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en això)
Abans de fer una cosa pren consell si és perillosa (S’explica sol, ja que ningú naix ensenyat)
Això que t´ho ensenyen, en l´escola?
Ajunta’t amb vells: neci, t’ensenyaran, savi, t’assentaran (Les persones velles acumulen l’experiència de tota una vida)
Anar a ensenyar-se a... (Forma d’expressar anar a aprendre)
Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
De cada dia sap u més (Les experiències que adquirim dia a dia no les ensenyen les millors universitats)
Donar una canya i ensenyar a pescar
El deixeble ensenya al mestre
El diable ensenya a robar, però no a amagar (Convé pensar en la conseqüència abans de realitzar els actes, ja que tota acció acaba sabent-se)
El fer ensenya a ben fer
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare (Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons)
El mestre deixa restes (Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat)
El que no sàpia fer, no sabrà manar (Convé conèixer bé l’art o l’ofici de què es tracte si no es vol ensenyar-lo mal)
El que sap, deu ensenyar al que no sap (Així hauria de ser, però no tothom vol saber)
El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
Els morts ensenyen als vius (Els vius haurien d’aprendre de la mala experiència patida pels altres, siga en una guerra o en qualsevol activitat humana)
Els tres treballs més pesats: governar, parir i ensenyar
És bon superior, qui ha segut bon inferior (L’experiència i les vivències ensenyen més que qualsevol teoria)
Fent i desfent s’ensenya la gent (El que no es fa ben fet s’ha de desfer i tornar-ho a fer bé. El refrany critica que no s’hagen pensat bé les coses abans de fer-les)
Fill de mestre, mig ensenyat (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)
Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre (És un vell i bon consell)
Gat escaldat, gat escarmentat (Dit per a rederir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, arriscar-se, etc.)
Gat vell, no li ensenyis d'agafar rates (Es diu a qui vol donar lliçons a gent mes
Ho diu millor que li ho han ensenyat
Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar (Queda molt ridícul quan algú pretén ensenyar a qui sap més que ell)
La mateixa feina ensenya (La pràctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els resolem)
La pràctica trau mestres (L’experiència en qualsevol aspecte de la vida ensenya com s’han de fer i com no s’han de fer les coses)
Les filles, per casar-les, ensenyar-les (Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents)
L’orat, per la pena és ensenyat (Els orats, i els qui no tenen principis ètics ni vergonya, no entenen més lliçó que un càstig efectiu)
Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança (A vegades, s’ha d’exterioritzar el mal humor per tal que la persona causant es done per entesa si vol)
Malaltia i presó no adoben cap bribó [o brival] [bribó/brivall = malfactor] (Ningú no trau molt grans ensenyances de les males experiències)
Ningú naix ensenyat (Es diu per excusar algú quan s'equivoca o no acaba de fer les coses bé per insuficiència d'aprenentatge)
Ningú pot ensenyar el que no sap (Certament)
Ningú surt ensenyat del ventre de sa mare (Tot ofici, tota carrera, tot objectiu, tenen un cost i una inversió en temps i dedicació)
No diguis tot el que sents ni ensenyis tot el que tens
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia (De tota lectura es pot traure Perdre és em que més ensenya
Poc sabem, però ensenyant aprenem (Aprenem teoria dels llibres i deprenem la pràctica de qui sap més, i la nostra pràctica personal amb les seues equivocacions ens acaba fent mestres)
Portar aigua al mar (Voler ensenyar a qui més sap)
Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit (Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intel·lectual de qui pretén ensenyar-los)
Quan, més se sap més s'ensenya
Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar (Certament)
Qui bèstia [o ase] va a Roma, bèstia [o ase] en torna (Vol dir que a qui és poc intel•ligent no li valen les ensenyances)
Qui cau i s'aixeca, no és cap vergonya (No ens hem d'avergonyir dels errors, perquè sens dubte aprenem d'ells, ja què ningú neix ensenyat)
Qui cau i s’alça, camí avança (Sens dubte aprenem dels errors, perquè ningú neix ensenyat)
Qui no té cervell, a l'altre no pot donar consell (No pot donar bones ensenyances qui no hi està capacitat)
Saber [algú)] més que li han ensenyat (Ser molt experimentat, difícil d'enganyar)
Ser un dur com un cudol (Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a ensenyar-se noves coses)
Ser un mestre de mestres (Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne)
Si a l’escola no vas, burro eixiràs (S’explica ben bé, perquè ningú naix ensenyat)
Si que en sabia de córrer, qui et va ensenyar a caminar
Un boig ensenya bé un savi
Un cavall mal ensenyat no diu gaire bé del seu amo



L'Escola
A escola que falten mestres
A escola, que hi ha molta falta de rectors
A, e, i, o, u, el burret sap més que tu (Es diu com a broma o burla a l’escolar)
Això que t´ho ensenyen, en l´escola?
Al Setembre comença l'escola i també la xerinola (Al·ludeix al soroll que suposa la tornada al cole)
Anar a costura (Anar a escola en llenguatge infantil)
Anar a escola (Assistir a les lliçons en una escola)
Anar al safrà (Fer campana, faltar a escola)
Crear escola (Tindre deixebles, seguidors, imitadors)
Durar menys que un caramel [o bombó] a la porta d'una escola
Edat escolar (Edat en el que els infants estan legalment sotmesos a les obligacions)
El que no sap, que vaja a escola (És una manera dràstica de dir-li a algú que no serveix per a la faena que se li havia encomanat i que s’espavile)
El teatre és la millor i pitjor escola
Fer escola (Ensenyar de llegir, escriure o altres coneixements)
Fer escola (Cridar l'atenció, tenir influència i importància)
Fer magueto (Deixar d'assistir a escola furtivament)
Fer safrà (No anar a escola)
Fer truita (No anar a escola)
Fer-se el 'tonto' per no anar a escola
Guanyar menys que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
Jugar-se l'escola (Faltar a classe)
La millor escola, la fam
Mestre d'escola i signa amb el dit (És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada)
Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
Pelar-se-la ( Faltar a classe o a l'escola)
Per portar a pasturar la ovella o altre bestiar no perda ton fill l'escola (Un savi consell i una bona inversió de futur)
Per Sant Lluç a l'escola malestruc. (18 d'octubre)
Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
Què? -Cagallons de corder. -Si vols te'n donaré. A porta d'escola n'hi ha un cabàsQui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu (L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga...)
Qui vulga saber, que vaja a escola (Es diu del qui pregunta per preguntar)
Saber més que un mestre d'escola (Saber molt. Ser experimentat)
Salar l'escola (Faltar a classe)
Sempre plou quan no hi ha escola (Es diu quan les coses succeeixen en un moment que no interessa)
Si a l’escola no vas, burro eixiràs (S’explica ben bé, perquè ningú naix ensenyat)
Tenir més paciència que un mestre d'escola (Ésser molt pacient)


El mestre
A escola que falten mestres
A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)
A mestre d'espasa, aprenent de pistola
A tal mestre, tal deixeble (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)
Abans d'ensenyar, aprèn (Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'haAprèn de mestre i esdevindràs destre [destre = hàbil] (Aprendre per pròpia experiència és molt útil, encara que lent; però aprendre directament de qui ja domina la teoria i la pràctica, és millor i més ràpid)
Aprenent de molt oficis [o ciències], mestre de poc [o res] (La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta)
Aprenent de tot, mestre de res. Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret)
Aprenent molt mestre de pocBé sap lo que fa el qui sa casa crema (Qui és mestre dels seus béns pot disposar-ne com millor crega perquè té els seus motius)
Cada mestre té el seu llibre (Cada persona sigueix unes premises particulars)
Cadascú és mestre a casa seva (En la casa pròpia, cadascú fa el que vol)
Com el fill d’en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
Com la Manovella, que tenia tres fills i era donzella (Hi ha inconscients que pretenen saber més que els que els seus mestres i atrevits que no tenen por al ridícul)
Costums de mal mestre, fill sinistre (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)
Deixa fer el mestre, per ase que sigui (El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.)
El bon mestre fa bon vailet (vailet: Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagès o d'un pastor)
El deixeble ensenya al mestre
El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare (Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons)
El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica
El llest mestret té el secret del fred
El mestre deixa restes (Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat)
El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència (Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps)
El mosso vol esser mestre (Es diu pels qui pretenen de saber més del que realment saben fer)
El rector fa els parroquians (Segons siga la personalitat del líder, el mestre, el dirigent... tindrà més o menys adeptes i es comportaran a imitació seua o no)
Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen (S’explica molt bé)
Enrere, mestre Pere
Ets un mestre tites (Una persona que sempre vol donar consells a tothom)
Fill de mestre, mig ensenyat (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)
Guanyar menys que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
Home de molts oficis, mestre de res (Significa que el qui es dedica a moltes professions, no s'hi sol guanyar la vida)
L'ofici [o la pràctica] fa el mestre (Les persones som condicionades i formades per les tècniques de cada ofici fins que en coneixem tots els secrets i esdevenim mestres)
La bona obra, al mestre honra (Les persones desapareixen, mentre que la seua obra queda, i si és admirable, perdurarà en el temps)
La necessitat [o la fam] fa mestres
La pràctica fa mestres (Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència)
La pràctica trau mestres (L’experiència en qualsevol aspecte de la vida ensenya com s’han de fer i com no s’han de fer les coses)
Les obres fan [o desempenyen] el mestre (Vol dir que el mèrit de les persones es coneix per les seves obres i no per les seves paraules)
Llibre tancat, mestre callat (Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren)
L’experiència fa el mestre (Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente)
Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell (Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu generacional)
Més dura l'obra que el mestre que la fa
Mestre d'ull, mestre d'embull (Allò que es fa a ull, sense calcular bé, acostuma a sortir malament)
Ningú neix mestre (Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les)
No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor (Se li diu a qui es mostra prepotent o docte i se li detecta un error pel qual fa el ridícul davant de qui sap més que ell)
No és el mateix Bernat que mestre Bernat (Qui té coneixements, estudis o professió és o ha de ser socialment més reconegut que qui no en té)
Oficial de tot, mestre de res (Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret)
Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
Passar-se mestre [en alguna cosa] (Arriscar-se a fer-la per pròpia iniciativa, sense demanar permís o consell al qui havia de donar-lo)
Per a fer el que fas, no cal mestre
Per l'obra es coneix el mestre [l'obrer o qui la feta] (Significa que la capacitat de les persones es demostra amb les seves obres)
Per Sant Enric del mestre em ric
Poc sabem, però ensenyant aprenem (Aprenem teoria dels llibres i deprenem la pràctica de qui sap més, i la nostra pràctica personal amb les seues equivocacions ens acaba fent mestres)
Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba [o treu el cap] (Com més anem aprenent i sabent, més anem acostant-nos al domini d’alguna matèria i assemblant-nos als nostres mestres)
Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen (Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici)
Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit (Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intel·lectual de qui pretén ensenyar-los)
Que trobarà mestre, segur
Qui amb bon mestre està, aprendre deu (Certament)
Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn (Certament)
Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar (Certament)
Qui creu el bastó té el bastó per mestre (Qui no vol atendre raons acaba actuant a la força)
Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia
Saber més que el cul de mestre Vidal (Expressió que s'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt)
Saber més que un mestre d'escola (Saber molt. Ser experimentat)
Ser un mestre de mestres (Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne)
Ser [una cosa] feta de mà de mestre [ o simplement "de ma de mestre" ] (Molt ben feta. Que ha quedat perfècta)
Tenir més paciència que un mestre d'escola (Ésser molt pacient)
Tots els mestres han estat aprenents (Significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser)
Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga
Vacances de mestre, paga de militar i feina de rector


Resultat d'imatges de el alumno
Aprenent/deixeble
A cavaller nou, cavall vell (A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té)
A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap «ganància»
A mestre d'espasa, aprenent de pistola
A tal mestre, tal deixeble (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)
Amb el temps, són amos els aprenents (Qui sap aprofitar el temps i aprendre dels altres, arriba a situar-se econòmicament o a ser algú)
Crear escola (Tindre deixebles, seguidors, imitadors)
De tot s'ha de pagar l'aprenentatge [o la novetat] (Tot ofici, tota carrera, tot objectiu, tenen un cost i una inversió en temps i dedicació)
Déu ens guarde del mal veí, i d'aprenent de cornetí (S’ha de mirar molt on va a ficar-se u)
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)
Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila
Donar més quefer que un veí aprenent de violí (Ser molt difícil i molest)
El deixeble ensenya al mestre
El que fa el vicari, ho pot fer l’escolà (Es diu de les coses que requereixen un aprenentatge i una voluntat per arribar a familiaritzar-s’hi)
Fent i desfent aprèn l'aprenent (Les feines s’aprenen a còpia de fer-les)
Home de molts llibres, ximple segur (Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida)
L'aprenent d'Albal, que no sap cosir i ja vol tallar (Poble valencià de la comarca de l'Horta)
Llibres, camins i dies porten saviesa (S’adquireix molt coneixement llegint i viatjant i aprenent de les bones i males experiències de la vida)
Mal de cap i son, malaltia d'aprenent
Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant (L’observació és el primer pas de l’aprenentatge)
Ningú és perfecte (Es diu per excusar algú quan s'equivoca o no acaba de fer les coses bé per insuficiència d'aprenentatge)
Ningú naix ensenyat (Es diu per excusar algú quan s'equivoca o no acaba de fer les coses bé per insuficiència d'aprenentatge)
No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor (Se li diu a qui es mostra prepotent o docte i se li detecta un error pel qual fa el ridícul davant de qui sap més que ell)
No hi ha més mal veí que un aprenent de violí (Significa que els aprenents de violí, amb els sons desafinats i estridents que treuen de l'instrument, donen grans molèsties als veïns)
No vulgues més mal veí que un aprenent de violí (Fa burla dels músics en general mentre aprenen i practiquen, per repetitius i desentonats)
No vulguis gos petaner, ni amic tafaner, ni aprenent de barber
oficisPagar l'aprenentatge (Sofrir danys, perjuís, etc., a causa de la inexperiència en alguna cosa)
Per a fer de sabater aprenentatge et cal fer
Per ferrer, un home fet, i per lletres, el noiet [noiet = xiquet, aprenent] (Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra)
Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba [o treu el cap] (Com més anem aprenent i sabent, més anem acostant-nos al domini d’alguna matèria i assemblant-nos als nostres mestres)
Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba [o treu el cap] (Com més anem aprenent i sabent, més anem acostant-nos al domini d’alguna matèria i assemblant-nos als nostres mestres)
Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent (26 setembre)
Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans (Qui està al servici d’un altre, acaba aprenent com robar-li o enganyar-lo en benefici propi)
Si vols tenir un fill pillo, posa-lo monaguillo (Qui està al servici d’un altre, acaba aprenent com robar-li o enganyar-lo en benefici propi)
Tots els començaments són dolents (Pretén aconsolar el novençà o aprenent a qui no li resulta bé alguna realització)
Tots els mestres han estat aprenents (Significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser)




Estudiar
A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)
A estudiar a Orxeta (Municipi de la Marina Baixa)
Al setembre, carabasses (És el moment de la collita, tant per part dels hortolans com d’alguns mals estudiants)
Amor d'estudiant, amor inconstant (Els estudiants sempre han tingut mala fama de vividors i mentiders i d’aprofitar el moment de joventut i de la llibertat d’estar fora de casa, perquè en acabar la carrera o el seminari havien de ser persones de trellat)
Anar peix (No haver estudiat, no saber una assignatura, una lliçó, etc.)
Cap d'aula (L'estudiant millor o dels millors de la classe)
De fills i d’estudiants, molts de xics i pocs de grans (A mesura que els fills creixen, van decaient les ganes d’estudiar o les possibilitats dels pares de costejar-los estudis)
De Sant Lluc a Nadal, tots estudien per igual: poc i mal (18 octubre) (És tradicional el poc rendiment estudiantí durant el primer trimestre del curs)
Deixar els llibres (Abandonar els estudis)
Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre (Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa)
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)
Dilluns m'he adormit, dimarts se m'ha fet tard al llit, dimecres tinc mala gana, dijous al migdia, tinc galvana, divendres, Déu me'n reguard! dissabte no tinc res per repassar, i diumenge haig d'anar a missa. (setmana de l'estudiant)
Dilluns Sant Gat, Dimarts Santa Mandra, Dimecres faig tard, Dijous, Sant Tomàs, Divendres no s'escau, Dissabte no em plau, i diumenge no nés dia. (setmana de l'estudiant)
Donar carrera (Pagar els estudis)
Donar estudis (Pagar els estudis)
Donar-li carrera (Donar-li estudis)
El bon estudiant aprén de tots els llibre (El saber, com la veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions)
El jove té el cor a la llengua, i el vell té la llengua en el cor (Es diu del jove que és més estudiós, intel·lectual o assossegat que els altres, que són més vius i despreocupats de les coses serioses)
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats (Qui té pocs estudis o qui ha de tractar amb professionals especialistes, se sent apocat i a la mercé de les decisions dels altres)
El que no estudia no sap
El que no sap, que estudie (És una manera dràstica de dir-li a algú que no serveix per a la faena que se li havia encomanat i que s’espavile)
Escalfar-se [o trencar-se] el cap (Fatigar-se mentalment, estudiant o esbrinant alguna cosa)
Ésser una maria (Ésser fàcil d'aprovar una assignatura d'un programa d'estudis)
Estar dejú [d'alguna cosa] (Ignorar de què es tracta una materia d'estudi. No haver estudiat, no saber una lliçó, una materia etc.)
Estudia, que el Papa és vell (Es diu per excitar els nois a estudiar)
Estudiant de foc i sol, no val un caragol (Significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res)
Estudiants, molts de petits i pocs de grans (Vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són)
Haver d'estudiar davall terra (Necessitar gran preparació per a comprendre o fer una cosa)
Hi ha burros amb lletra i sense lletra (De vegades hi ha persones amb molts estudis que cometen grans errades, tenen poc seny, no saben resoldre qüestions pràctiques, etc.)
L'estudiant fi estudia de mati
La dona a filar, l'home a estudiar (Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos)
La lletra, pel cul entra; La lletra entra per les anques; La lletra, amb sang entra (Aforismes propis de l'antiga pedagogia que obligava els nois a aplicar-se a l'estudi a força de cops)
Les lletres negres fan menjar pa blanc (Significa que a força d'estudiar s'arriba a tenir una manera còmoda de viure)
Més sap el dimoni per vell que per consell (El saber ve més de l’experiència que de l’estudi)
Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar (Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat)
Ningú neix mestre (Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les)
No sap qui estudia, sinó qui aprèn
Per a la persona ocupada no hi ha dia llarg (A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi)
Per a poder ser bon sastre s'ha d'aprendre i estudiar, que per prendre bé les mides s'ha de saber abraçar
Per a saber, s'ha de cremar oli (Vol dir que per a saber bé les coses, cal esforçar-se a estudiar-les)
Per l'home ocupat no hi ha dia llarg (A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi)
Per manejar una barca com Déu mana, no basta ser nat a sa Drassana (Ho diuen per significar que és necessari l'estudi, encara que es posseeixin bones disposicions naturals)
Prendre carrera (Començar els estudis o negocis)
Qualsevol cosa és un estudiant
Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici (Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix)
Si a l'estudi et dediques, la felicitat et fabriques
Si vols saber, gira fulls (Vol dir que per a saber bé les coses, cal esforçar-se a estudiar-les)
Suc de cadira (Feina d'estudiar, de pensar bé)
Tindre estudis (Haver cursat estudis superiors)
Tindre la ciència infusa (Saber les coses sense estudiar-les, o per inspiració divina.)
Ulleres i bastó, senyal de doctor (Amb el capell, sol ser indumentària de gent d’estudis)
Un estudiant de València, per a fer riure a la gent, es posava la jaqueta i els pantalons al revés
Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic" (Es diu per recomanar a algú que no estudiï massa)



Llibres
Els llibres reprenen i no castiguen
A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum (És una crítica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de desconnexió de la realitat)
Amics i llibres, pocs i bons (Les bones coses escassegen; per tant, convé triar el bo i millor)
Caure un llibre de les mans (Cansar la seva lectura)
D'un mal llibre els senyor ens lliure
De llibres i de gàbies, no se’n tornen gaires (Podem perdre-ho per abús de confiança)
De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més. (Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés)
De llibres i paraigües no se’n tornen molts (Podem perdre-ho per abús de confiança)
Deixar els llibres (Abandonar els estudis)
Del llibre vell, el bon consell (Els clàssics solen ser font de saviesa, encara que moltes obres modernes, també)
Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé (Convé elegir sempre el més convenient entre el bo i millor)
Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre (Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa)
Dona, escopeta i llibres, a ningú ho deixes (Podem perdre-ho per abús de confiança)
El bon estudiant aprén de tots els llibre (El saber, com la veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions)
El llibre que miren més ulls és el de quaranta-vuit fulls (Els escrits breus són més atractius i fàcilment llegibles que els llargs)
El millor amic és un llibre (El llibre ensenya, entreté, no consumeix i no et traeix)
El que els llibres afirmen, les eines ho confirmen
Els llibres fan molts savis, però pocs rics (Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés)
Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits (Ben cert)
Els llibres petits fan els gans savis
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen (S’explica molt bé)
Els llibres, val més pocs i bons que molts i dolents (S’explica molt bé)
Home de molts llibres, ximple segur (Critica els que han invertit tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses pràctiques de la vida)
Llegir molts llibres fa tornar boig (És una crítica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de desconnexió de la realitat)
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs (Podem perdre-ho per abús de confiança)
Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant (L’observació és el primer pas de l’aprenentatge)
Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres estudiar (Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es tinga molta voluntat)
No ha llegit [o ha vist] cap llibre més que per les tapes
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia (De tota lectura es pot traure algun ensenyament)
Per Sant Jordi, a l'abril llibres i roses a mil ( 23 abril) (La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses)
Poc sabem, però ensenyant aprenem (Aprenem teoria dels llibres i deprenem la pràctica de qui sap més, i la nostra pràctica personal amb les seues equivocacions ens acaba fent mestres)
Posar en circulació (Difondre, fer públics, un llibre, una idea, una moneda, etc.)
Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
Qui crema llibres, tard o d’hora crema persones (Quan es manifesta alguna idea repressora dels altres, és indicatiu que empitjorarà si obté poder)
Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic (Ensenya que no convé deixar coses a ningú, perquè generalment no es tornen)
Qui llibres llegeix, respecte mereix (Qui té més cultura que un altre és més digne, més admirat o més temut que qui és incult)
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó (Com que la veritat absoluta no la té ningú, com més teories i versions coneguem, millor podrem aproximar-nos a ella)
Qui per molt temps deixa un llibre, ve que perd l’amic i el llibre (Ensenya que no convé deixar coses a ningú, perquè generalment no es tornen)
Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir (De tota lectura es pot traure algun ensenyament)
Qui té llibres té manies (Critica els intel·lectuals perquè solen allunyar-se de la realitat i la materialitat i fer-se un món particular)
Quin llibre gasta més ulls?: el de quaranta-vuit fulls (Els llibres més breus són més llegits que els grossos, per facilitat i economia)
Rata de biblioteca (Persona que sempre llegeix, investiga o viu entre llibres)
Saber més que el llibre de les set sivelles (Saber molt; ser experimentat)
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Tin bon llibre de cultiu mes no faces tot quant diu (Tota teoria és il·lustrativa, però inclús quan es base en l’experiència d’algú, pot fallar-li a un altre)
Un llibre bo no fa dolents (Els llibres, en general, ensenyen, eduquen i eleven l’esperit)
Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada (És una manera de dir que la reflexió il·lustra més que la lectura superficial)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada