dissabte, 11 d’abril de 2015

Qui canta en divendres, treballa en diumenge

REFRANYS DELS DIES DE LA SETMANA
El dilluns va dir al dimarts
Que passés per cal dimecres! 
preguntés al dijous
Si era veritat que el divendres
Havia dit al dissabte
Que era festa el diumenge.

SIGNIFICAT DELS DIES DE LA SETMANA
Els set dies de la setmana tenen el seu origen en el descobriment i observació dels cicles lunars per part de la humanitat (lluna plena, minvant, nova i creixent), arribant a la conclusió que entre aquestes fases hi havia aproximadament uns set dies. Però la influència celestial en la nostra ordenació setmanal no va acabar aquí, sino que els nostres avantpassats decidiren anomenar els dies segons els astres mòbils dels firmament, així com relacionar-los amb la seva deïtat corresponent: la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i el Sol.

Febus - Sol - Dia del Senyor - diumenge
Diana - Lluna - Dia de la lluna - dilluns
Mart - Dia de Mart - dimarts
Mercuri - Dia de Mercuri - dimecres
Júpiter - Dia de Júpiter - dijous
Venus - Dia de Venus - divendres
Saturn - Dia del Sàbat - dissabte

Però per què el dissabte i el diumenge s’allunyen d’aquesta norma? La raó segurament la trobem en el fet de les influències religioses cristianes i jueves, assimilant el dissabte al sabbath i el diumenge al dia del Senyor. No oblidem que els cristians intentaren imposar la seva nova filosofia en detriment del món pagà i que en la majoria de casos triumfaren, però en el cas del nom dels dies de la setmana no ho van aconseguir segurament per la influència de les deïtats en el món agrícola (a excepció de la zona de la Gallecia romana, motiu pel qual la nomenclatura portuguesa actual no té res a veure amb la norma).


Dilluns, lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt de temps es va contar pels mesos lunars. Encara avui hi han països i cultures que ho fan, com a Israel o països africans. 

Dimarts, martis dies, era el dia de Mart. Mart va ser el déu de la guerra, també anomenat Ares pel grecs. De Mart en deriven paraules com "marcial". Hi ha un planeta dedicat a aquest déu. 

Dimecres, mercuri dies, era el dia de Mercuri, déu del comerç i dels viatgers. Per aquest motiu els seus temples s'edificaven a l'entrada dels pobles. 

Dijous, Iovis dies, dedicat a Júpiter. En la mitologia romana era el déu assimilat a Zeus. Déu del cel i del temps atmosfèric. 

Divendres, veneris dies, dia de Venus. A partir del s.II aC, va ser assimilada a la deessa Afrodita, deessa de l'amor, ja que abans de la fundació de Roma, Venus era la protectora dels horts. 

Dissabte, del hebreu "sabbath", que significa dia de descans. Pels hebreus i la gent que viu a Israel era l'ultim dia de la setmana i el seu dia de descans. 

Diumenge, del llatí dominicus dies, dia del senyor. Pels cristians és tradicionalment l'ultim dia de la setmana, encara que en realitat és el primer ja que es consagra una nova setmana a Jesucrist. Dia de descans.



REFRANYS DEL DILLUNS 
Casament en dilluns, aviat no viuen junts.
Dilluns i dimarts. la festa dels gats.
Nadal en dilluns, riqueses a munts.
Ves-te'n setmana i torna dilluns.


REFRANYS DEL DIMARTS
Cada dimarts porta el seu mal fat [fat = sort, desgràcia, fortuna, adversitat]
Cada dimarts té el seu diumenge.
Cap d'Any en dimarts porta mals de caps.
Casament en dimecres, al cap de l'any, tres.
Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.
De dilluns a dimarts, no hi va sinó un pas.
De dimarts, n'hi ha hagut algun de bo, que de divendres no.
De gràcia de dimarts, no en cerquis bona ventura.
Del dimarts i del divendres, males coses són de témer.
Del dimarts no te'n riguis pas, que cara la pagaràs.
Del dimarts, Déu ens en lliuri.
Del dimarts, encara te'n riuràs, però del divendres, no pas.
Després d'un dimarts ve un diumenge.
Dilluns i dimarts. la festa dels gats.
Dimarts a primer de mes, més valdria que no comencés.
Dimarts i divendres són dies de témer; divendres i dimarts, dies desgraciats.
Dimarts i divendres, dies de males cendres.
Dimarts, a comprar naps.
Dimarts, a passejar els gats.
Dimarts, al mercat me'n vaig.
Dimarts, els pescadors tiren els arts.
Dimarts, faves a grapats.
Dimarts, ni embarcats ni casats.
Dimarts, pels seus pecats.

Dissabte i dimarts, dies de desesperats.
Divendres i dimarts dies de mal mirar.
Divendres i dimarts són dies malvats.
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
El darrer dia.
El dilluns n'estem dejuns i el dimarts ja n'estem farts.
El dilluns no priva el dimarts.
El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit.
El dimarts duu mala sort; ni casis filles ni matis porc.
El dimarts és borni i el divendres és cec.
El dimarts és reganyós, però el divendres és maliciós.
El dimarts esgarrapa i el divendres apunyala.
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
El dimarts no agafis el vaixell, no prenguis estat ni donis consell.
El dimarts no et llevis del llit, que et farà molt més profit.
El dimarts, dia de tallar orelles (aquest suplici només era aplicat en dimarts)
El dimarts, ni embarcats ni casats.
El que passa en dilluns no passa en dimarts.
Els dimarts, per als desgraciats.
Els que es casen en dimarts són uns desgraciats.
Els que neixen en dimarts, penes a grapats.
Els que neixen en dimarts, són malgeniüts.
Els qui es casen en dimarts no viuen plegats.
En dilluns i dimarts es casen los desgraciat
En dimarts no et llevis del llit, que és el que et farà més profit.
En dimarts no ordeixis tela, ni prenguis parentela, ni et vagis a confessar, que no diràs la veritat.
En dimarts no posis llocades, que et sortiran esguerrades.

Entre dilluns i dimarts no hi caben gaires arts.
Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots els sabaters fan festa per por de punyir-se un dit.
Feina en dimarts començada no serà ben acabada.
Fer dilluns i dimarts.
La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà. (17 gener)
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar.
Lo dilluns i lo dimarts són per als desgraciats. 
Moldre en dimarts, farina a grapats.
Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.
Nadal en dimarts, festes a grapats.
Nadal en dimarts, mal pel sembrats.
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.

Ni en divendres ni en dimarts no facis farts.
Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar.
No hi ha cap dimarts sense pluja.
No hi ha orelles per tots els dimarts.
Per als desgraciats, tots los dies són dimarts.
Pertot arreu un dimarts cada setmana trobareu.
Pluja del dimarts, mal a grapats.
Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.
Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts.
Qui bon dimarts ha passat, gran gloria ha passat.
Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.
Qui ha fet dilluns, farà dimarts.
Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats. (24 juny)
Si en dimarts et sents malalt, no t'hi valdrà l'hospital.
Si en dimarts fas un mal fet, cap a la forca tot dret.
Si en dimarts vas a pescar, l'ormeig perdràs i no pescaràs.
Somni del dimarts, fes-ne força cas.
Tant pels savis com pels orats, cada setmana té el seu dimarts.
Tots els dies són sants i bons menys el dimarts, que és el dia dels gitanos.
Tretze, dimarts i plovent.
Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la Riba. 
Valga'm sant Paio, patró dels gitanos, que sempre cau en dimarts.
Vents del dimarts, calamitats.



REFRANYS DEL DIMECRES
Calçada en dimecres, pluja abans de festes.
Casament en dimecres, al cap de l'any, tres.
Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre
De gràcia de dimecres, no te'n meravelles.
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]

Dimecres de Cendra, lluna tendra.
Dimecres no compta; dimecres dia mort.
Dimecres, dia tot sol.
Dimecres, el cul me llepes.
Dimecres, faves seques.

Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila.
El dimecres lluna nova per tot l'any és desastrosa.
El dimecres té el seu estil, darrere cinc hores venen les sis.
El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí.

El dimecres, a comprar penques.
El dimecres, a vendre nespres.
Fer el gori-gori.
La lluna plena en dimecres, boira i tempesta.

Lluna nova en dimecres, boira i tempestes.
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes.
Nadal en dimecres, sembra camps i feixes.
No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol.

Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.
Sant Joan en dimecres, només dura un vespre (24 juny)

Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent.


REFRANYS DEL DIJOUS
Al mig, com el dijous.
Alabat sia Corpus, que fa el dia llarg! ; Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous! ; Alabat siga Corpus, festa de xiulets!
Beneït és el Corpus que sempre cau en dijous.
Cap d'any en dijous, porta mals de cor.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran.Casament en dijous, mainatge a cinc sous.
Corpus sempre cau en dijous.

De l'endemà del dijous i de la vigilia del dissabte, Déu nos en guard.
De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig.Dijous amb sol tapat, als tres dies mullat.
Dijous gras, coques de llardons.
Dijous passat, setmana a terra.

Dijous Sant, a collir frígola al camp.
Dijous, toca't els ous.
Diners deixats en dijous, tornen a casa amb cistella.
El dijous el peix es pesca sol.
El dijous és el diumenge del dimoni.
El dijous llueix més fort el sol.
El dijous posa l'esquella als altres dies.
El mercat del dijous, no val cinc sous.
El temps que fa el dijous domina vuit dies.
Els tres dijous.
En dijous no s'ha enfonsat mai cap barco.

En diumenge o en dijous, estrena vestits nous.
Estar [o posar-se] enmig com el dijous.
Estar com un dijous sant.
Festa en dijous, carn en divendres.
Haver-ho après en dijous.
La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc.
La setmana dels tres dijous.
La setmana dels tres dijous, que la dotzena tinga tretze ous.
Lloca que pon els ous en dijous, treu tots els ous.
Lluna nova en dijous no val tres sous.
Maror del dijous tota la mar remou.
Nadal en dijous, any de molt ous.
Nadal en dijous, any dolent, any de traspàs i següent.
Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls.
Nadal en dijous, ocells a grans vols.
Nadal en dijous, penja [o crema] l'arada i ven els bous.

Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.
Negoci de dijous, porta bons sous.
Nevada en dijous sembra fins al rierol.
Passat el dijous, la setmana és al sol.
Pel dijous gras, carn fins al nas.

Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tesdies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells.
Qui no té bous, no llaura tots els dijous.
Quin dia porta galvana? el que parteix la setmana.
Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous. (24 juny)
Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous (24 juny)
Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa.Si el Dijous Sant el cuquello no canta, és mort o és a França.
Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol [resol = sol fluix, esmorteït per la humitat atmosfèrica].
Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut [en brut = entre boires, entelat, envelat, aigualit].
Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja [dos sols = corona doble].
Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous [plegar = guardar].
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes.
Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit].
Visitar cases santes [o monuments].



REFRANYS DEL DIVENDRES
A bon divendres, mal diumenge.
Cap d'Any en divendres porta mal de ventre.
Cap de setmana.Casament en divendres és molt de tembre.
De dimarts, n'hi ha hagut algun de bo, que de divendres no.
De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta.
Del dimarts i del divendres, males coses són de témer.
Del dimarts, encara te'n riuràs, però del divendres, no pas.
Dimarts i divendres són dies de témer; divendres i dimarts, dies desgraciats.
Dimarts i divendres, dies de males cendres.
Divendres és fill d'una bruixa, per això arruixa.
Divendres i dia tres, molt dolent mes.
Divendres i dimarts dies de mal mirar.
Divendres i dimarts són dies malvats.
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts.
Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn.

Divendres, dia d'ullprendre.
Divendres, figues tendres.
El dimarts és borni i el divendres és cec.
El dimarts és reganyós, però el divendres és maliciós.
El dimarts esgarrapa i el divendres apunyala.

El divendres és cavaller: tal com comença, acaba.
Els dies sants (El dijous, divendres i dissabte de la Setmana Santa)
Els mesos que comencen divendres són variables.
Ésser divendres.
Ésser la campana del divendres.
Ésser tallat en divendres.
Fer cara de divendres [o de Divendres Sant].
Fer divendres.
Festa en dijous, carn en divendres.
Haver après una cosa en divendres.
Haver nascut en divendres.
La maledicció de divendres sant Pere la va treure.
L'any nou entrat en divendres no plourà i tot seran cendres.
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
Lluna nova en divendres, lluna de cendres.
Mal masclí de divendres et cargoli!
Matar es porc en divendres, [a algú]

Mullena de divendres, malaltia segura.
Nadal en divendres, crema fins les cendres.

Nadal en divendres, crema fosc i cendres.
Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat.
Ni en divendres ni en dimarts no facis farts.
Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar.
No hi ha cap setmana sense el seu divendres.
No hi ha divendres sense diumenge.
No hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol.
Per Divendres Sant, cull la farigola al camp.
Quan l'any comença en divendres tot se'n va en cendres.
Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres.
Quan un home està de pega, cada dia li és divendres.
Qui canta en divendres, treballa en diumenge.
Qui riu divendres plora diumenge.
Sant Joan en divendres, collita de cendres. (24 juny)
Semblar la Margarideta dels dos sous.

Semblar que ha nascut en divendres.
Sembra de cigrons, lo primer divendres de març.
Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te'n fiïs pas.

Tramuntana passada pel divendres dura vuit dies més
Tramuntana que comença en divendres no arriba a dilluns
Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit]



REFRANYS DEL DISSABTE
Bon dissabte, mal diumenge.
Cada dissabte Sant Felicià, plega la feina i a parar la mà.
Casament en dissabte, mal de recapte.
Cobraràs sense ser dissabte!De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta.
De l'endemà del dijous i de la vigilia del dissabte, Déu nos en guard.
Dissabte a dia tres, el millor mes.
Dissabte al vespre, a cobrar el sou i a alçar la testa [testa = cap, cara]

Dissabte bord.
Dissabte és dia rodó.
Dissabte i dimarts, dies de desesperats.
Dissabte sense sou, dissabte sense sol.
Dissabte, dia de recapte.
Dissabte, faves en recapte.
Dissabte, la vella pasta.

Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu. (a manllevar)
El bon diumenge comença el dissabte.
El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.
El dissabte és el dia més curt de la setmana.
El dissabte, cuina i pasta.

El dissabte, Santa Ràbia, patrona dels menos, i Santa Glòria, patrona dels més; i el dilluns és al revés: Santa Glòria, patrona dels menos. i Santa Ràbia, patrona dels més.
El dissabte, tot ho acapte.
El dissabte, tot m'ho gaste.

El qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera.
Els dies sants (El dijous, divendres i dissabte de la Setmana Santa)
En dilluns i en dissabte es comença i s'acaba.
Fer dissabte
La bona filadora el dissabte despulla la filosa.
Nadal en dissabte, porta recapte, 

Nadal en diumenge porta revenja.
No és nat ni naixerà qui en dissabte els cent anys veurà acabar.
No hi ha boda sense dol ni dissabte sense sol.

No hi ha dissabte dins de l'any que el sol no vejam.
No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor.

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor, ni vell que no hagi estat valent.
No hi ha dissabte sense sol, ni partera sens dolor.
No hi ha dissabte sense sol, ni romaní sense flor.
No hi ha dissabte sense sol, ni viuda sense dol [o sense consol]

No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.
No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor.
No hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol.
Quan dissabte és arribat, plega, Pere, i paga, Bernat.
Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga.
Qui comença la folga el dissabte al vespre, té mal diumenge.
Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma.

Qui dissabte balla, diumenge baralla.
Qui dissabte balla, diumenge dorm.

Qui dissabte vetlla, diumenge dorm.
Qui juga en dissabte té mal diumenge.
Si el dissabte es pon tapat, pluja aviat.
Si plou dissabte, a l'endemà diumenge.

Si plou en dissabte, de set dies no para.
Un mort en dissabte, un altre en capta; un mort en diumenge, un altre en menja.
Val més un dissabte que deu dilluns.



REFRANYS DEL DIUMENGE
A bon divendres, mal diumenge.
Anar en roba de diumenge.
Anar endiumenjat.

Bon dissabte, mal diumenge.
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges.
Cada dimarts té el seu diumenge
Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris.
Cap de setmana.

Casament en diumenge, val més que es pengin.
Casa't diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat.
De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja.
Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà.
Després d'un dimarts ve un diumenge.

Dia de missa [o de precepte]
Dia del Ram.
Dia dominical.

Dia festiu, [o Dia de folga, o Dia de festa]
Dia inhàbil.

Dilluns és el diumenge dels ganduls.
Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu. (a manllevar)
Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa.
Diumenge de Rams mona entre mans.
Diumenge esponsalla, dilluns alegria i el dimarts baralla.
Diumenge massa alegre, setmana trista.

Diumenge que ton pare et penge.
Diumenge treballaria, si en fos dia.
Diumenge, cap o fetge.
Diumenge, com que no es treballa, es menja.
Diumenge, faves amb fetge.
Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja.

Diumenge, la vella menja.
Diumenge, lo moc te penja.
El bon diumenge comença el dissabte.

El dia de Glòria [o Dia d'Aleluia, o Dia de Pasqua]
El dia de Rams, qui no estrena no té mans.
El dijous és el diumenge del dimoni.

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.
El diumenge treballaria si en fós dia.
El diumenge, com que no es treballa, es menja.

El diumenge, per variar, faves menja.
El diumenge, tot m'ho menge.
El que es fa en diumenge, l'apotecari s'ho menja.
El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana.
Els diumenges porten cua.
En diumenge o en dijous, estrena vestits nous.
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar.
Enterro en diumenge, un altre en menja. 
Estimar-se la pell dels diumenges.
Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat.

Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge.
Feina de diumenge no arriba a bon terme.
Feina de diumenge, el dimoni se la menja
Fer diumenge.

Guany de diumenge, se'l menja el metge.
Joia de diumenge, pena de dilluns [joia = alegria, goig] 

La setmana dels set diumenges.
L'avi que va a setmanes i que el tanquen al celler, el diumenge que el solten fa ulls de xoriguer.
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge.

Les boires del diumenge el dilluns surten a la llum.
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma.
Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.
Més val una festa que dos diumenges.
Mort al diumenge un altre en penja.
Nadal en dissabte, porta recapte, Nadal en diumenge porta revenja.

Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja.
Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat.

Nadal en diumenge, totes les festes es menja.
No és nat ni naixerà qui els cent anys en diumenge veurà començar.
No hi ha divendres sense diumenge.
Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans.

Pel Roser, tot ve [primer diumenge de maig]
Per oir missa no se perd jornal.
Quan diumenge és arribat el dilluns ja és arribat.
Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja.
Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja.
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.
Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja.
Qui canta en divendres, treballa en diumenge.

Qui comença la folga el dissabte al vespre, té mal diumenge.
Qui dissabte balla, diumenge baralla.
Qui dissabte balla, diumenge dorm.

Qui dissabte vetlla, diumenge dorm.
Qui el diumenge va mal vestit, ja podeu creure que no és cap ric.
Qui en diumenge la fa en dilluns la paga.
Qui en diumenge treballa, en dilluns s'ho malgasta. 
Qui en tota la setmana no treballa, treballa el diumenge.
Qui fa feina en diumenge, no fa cases amb arc.
Qui juga en dissabte té mal diumenge.

Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge.
Qui no treballa, no menja, ni va mudat el diumenge.
Qui riu divendres plora diumenge.

Qui ronda massa en diumenge mal treballa en dilluns.
Qui totes les dies fa festa, no té diumenges en tot l'any.
Qui treballa de gust tota la setmana el diumenge treballa de mala gana.
Qui treballa en diumenge molts dies no menja.
Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge.

Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge.
Qui vetlla de diumenge no treballa de dilluns.
Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja (24 juny)

Si pel primer Roser (1r. diumenge de maig) plou, pels altres també plourà.
Si plou dissabte, a l'endemà diumenge.
Si plou en dissabte, de set dies no para.
Tomba la camisa del revés que diumenge és.
Tots els dies no són diumenges.

Un mort en dissabte, un altre en capta; un mort en diumenge, un altre en menja.
Val més una festa que dos diumenges.


LA SETMANA
Dels enamorats:
* Casament en dilluns, al cap de l'any difunts, casament en dimarts, tots desgraciats, casament en dimecres, al cap de l'any són tres, casament en dijous, mainadatge a cinc sous, casament en divendres, és molt de tembre, casament en dissabte, mal de recapte, casament en diumenge, val més que es pengin.

De l'estudiant:

Dels malfeiners:
* Santa Mandra Gloriosa, guardeu-nos de treballar, que tinc un os a l'esquena que no el puc pas doblegar. El dilluns no nés pas dia, el dimarts per descansar, el dimecres, per anar fora, el dijous per reposar, el divendres passem comptes pel dissabte anar a cobrar. El diumenge, no cal dir-ho, no és dia de treballar. Santa Mandra gloriosa guardeu-nos de treballar.
* El dilluns, Sant Jeroni penja llums, el dimarts, busca-ho bé que ho trobaràs el dimecres, Sant Orestella, que esgarrapa les noies sota l'aixella el dijous, Sant Nin i Sant Non, patró dels ermitans, el divendres, al costat de casa maten el porc, el dissabte, magre, el diumenge, la Mare de Déu d'allò que penja. Aquesta setmana no hi ha més festes.

Del llaurador:

Del jornaler:
* El dilluns és Sant Primelis, el dimarts és Sant Tornelis, el dimecres, Sant Mitgelis, el dijous, Sant Tombet, el divendres, Santa Esperança, el dissabte, Santa Creu. Tots els dies són sans i bons; qui té quatre sortinyecs pot fer un xic el sortillet, i qui no en tindrà, ben tranquil s'ho haurà de mirar.

Dels filadors:
* El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila, el dimarts, pels seus pecats, la vella no fila, el dimecres, pels seus deixebles, la vella no fila, el dijous, perquè té els dits ous, la vella no fila, el divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila, el dissabte, pel seu recapte, la vella no fila, el diumenge filaria... si en fós dia.


Dels teixidors:

De les cosidores:
* Tenc un mocador cosit en dilluns, té els punts ben curts i és coneixedor. Tenc un mocador cosit en dimarts, té els punts ben llargs i és coneixedor. Tenc un mocador cosit en dimecres, és cosit en vespres i és coneixedor. Tenc un mocador cosit en dijous, té els punts ben nous i és coneixedor. Tenc un mocador cosit en divendres, és cosit des genres i és coneixedor. Tenc un mocador cosit en dissabte, és cosit de sastres i és coneixedor.

Del sabater:
* El bon sabater, per no pecar, el dilluns no ha de treballar, el dimarts ha de descansar, el dimecres ha de reposar, el dijous ha d'esmolar les falcilles, el divendres ha de remullar la sola, el dissabte ha d'estovar el tamboret i el diumenge treballaria, però no nés dia.
* Donetes de Catalunya, no us caseu amb sabaters, perquè passareu cassussa i mai tindreu cap dobler: Es dilluns van per la Sala i es dimarts a passejar, tres dies a la setmana passen sense trebaiar. A Crispin arrobin, zapatero remendon. Zapatero, tero, mete la lezna en el agujero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada