REFRANYS DE L'OLLER/TERRISSER/CERÀMICA
 |
| Joaquín Aledón, l'últim 'oller' tradicional de la Vall d'Uixó |
L’OLLER
Un oller és la persona que treballa l'argila per fer olles, perols, porrons, cassoles, etc. És per tant sinònim de terrisser. El seu treball el porten a terme a l'olleria, l'obrador on es troben totes les ferramentes i instal·lacions que li permeten fer les peces de fang, assecar-les, envernissar-les i coure-les.
En la Vall podem parlar de l'existència d'ollers des de 1532.on havia un forn d'obra de terra ubicat a Zeneta, un dels antics pobles de la Vall.
A la Vall s'han comptabilitat fins a 15 olleries.
Els ollers de la localitat elaboren principalment ceràmica de cuina, encara que els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de cafè, de te, etc.
El refranyer també arreplega un munt de refranys sobre aquesta activitat. Fan referència al seu ofici, a la seva matèria prima, l'argila o fang, les seves eines i tota la seva diversitat de productes elaborats, majoritàriament per a la cuina.
El refranyer també arreplega un munt de refranys sobre aquesta activitat. Fan referència al seu ofici, a la seva matèria prima, l'argila o fang, les seves eines i tota la seva diversitat de productes elaborats, majoritàriament per a la cuina.
A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
A l'olla, tot hi cap
A la cassola, lo que li fiques, traus
A la vora, pa i cassola; al racó, pa i torró
A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades
A mi ningú em posa l'olla
A pastar fang
A qui no vol brou, tassa plena
Abocar [alguna cosa] pel broc gros
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Afaiçonar un càntir
Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner
Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també
Aigua de juliol omple el cossiol [cossiol = test]
Això és una olla
Al principi tots els canterets fan l'aigua fresca
Amb peus de fang
Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo
Amb una perola vella, se'n troba una de nova
Anar a raig de càntir
Anar com un càntir
Anar com un raig de càntir
Anar l'olla gran dins la petita [o dins de la xica]
Anar [o enviar] a pastar fang a la vora del riu
Anar-se'n a pastar fang
Anar-se'n com el broc del càntir
Anar-se'n de l'olla
Anar-se'n un càntir
Ànima de càntir
Animal que vola, a la cassola
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran
Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola
Arrossegar pel fang [algú]
Arruixa i no facis fang
Assemblar-se com els testos i les olles
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure pel broc gros
Beure pel broc gros i donar a beure pel estret.
Cada cassoleta busca la seua tapadoreta
Cada cassoleta [o olleta] té la seua tapadoreta
Cada cassoleta té la seua tapadoreta, i la que no, un testet [testet = platet de terracota o fang cuit]
Cada gerreta té la seva fargaladeta
Cada gota de pluja fa el seu fang
Cada olla té la seua cobertora
Cada olla té la seva tapadora
Cada oller alaba les seves olles
Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades
Cada perolet té la seua tapa
Cada perolet té la seua tapadoreta
Cadascú sap el que bull en la seva olla, com aquell que hi bullia una rajola
Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat]
Caldera vella bony o forat
Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat
Calderó buit, companyia desfeta
Calfar-se el perol
Campanes al vol, pilotes a l’olla
Cànter nou fa l'aigua fresca
Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs
Cassola plena a molts treu de pena
Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda
Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa
Com si fóra adobar cossis
Criada nova, perol trencat
Cul d'olla
Cunyats i cunyades són anses de caldera mal aferrades
De tant anar a la font deixaràs el càntir
De pressa, que s'olla vessa!
Deixar en el fang
Deixar-les anar a raig de càntir
Del fang es fan les botigues, mira-les que boniques
Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost
Dies i ollesDies i olles curen les coses
Dir [alguna cosa] a raig de càntir
Diu la cassola al perol: Aparta’t, que em mascares
Dos plats de carabassa, no fan ni un dit de grassa
Durar més que un cul de cànter
Durar més que un cul de cànter per un bancal
D'una caldera vella, se'n fa una altra de vella
Eixir del fang
Eixir del fang i caure al barranc
Eixir del fang i caure al barranc
Eixir del fang i caure en la merda
Eixir del fang i ficar-se en el tarquim
Eixir [o estar fora] de test
Eixir [o fugir] del fang i caure dins l'aigua, [o dins el bassiot]
Eixir-se'n de cassola
Enviar (algú) a pastar fang
El brou, amb tassa i sense taxa
El cossi badat fa mal so
El llebeig porta la gerra al cul
El perol diu a la paella: “Si m’embrutes, t’emmascare”
El que menja en perol, menja tot lo que vol.
El setembre omple la caldera de bona fartanera
El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
Els casats, plat i cullera a banda
Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen ales olles [si no pel mig per les vores]
En juliol, amb menys foc bull un perol
En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades
En una mà tinc una veta i en l'altra un cudol, si no m'estrena li trenque el perol
Entrar en càntir
Entre poc i massa hi ha una tassa
És un plat molt ben fet
Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre
Escurar-li la cassola
Ésser dels que plogueren i no feren fang
Esser persona de fang
Ésser una olla
Ésser una olla de caragols
Ésser una olla de cols
Estar com un got entre dos pedres
Estar dins el fang
Estar fora de cassola
Estar més moll que el fang d'un planter
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat
Fang i calç, tapen molts mals
Fangada abans de glaçada val per a mitja femada
Fangada abans de Nadal, per mitja femada val
Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola
Feina fuig, cassola vine
Fer cara de no haver trencat mai un plat
Fer el got
Fer el plat [a algú]
Fer plat [d’una cosa]
Fer la copa
Fer la gerra
Fer pagar els plats trencats
Fer un cossi mossi
Ficar [algú] dins el fang
Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)
Gràcies del plat, que la vianda és meva
Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet
Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost
Haver posat la mà al càntir
Haver-hi una enfangada
Hivern fangós, juny granellós
Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
Home pobre, olla d'argent i cànter de coure
La llenya a l'olla cou, no el perol nou
La tramuntana no se sol enfangar gaire
Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix [o la que no traspua vessa]
Les estrelles del matí: orinal, cossiol i bací
Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir
Menjar en dos plats
Ni vinya en barranc, ni casa de fang
No bastar per fer coure s'olla
No creguis en pols de maig ni en fang de juliol
No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor
No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla
No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
No en vull, no en vull, i un plat a caramull
No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]
No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta [o No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot]
No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat
No saber fer una O amb un got
No vols caldo? Tres tasses!
Ofegar-se dins del test de les gallines
Ofegar-se en un got d'aigua
Olla esquerdada sempre vessa
Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro
Olla nova pren l'olor del que s'hi posa
Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]
Olla sense anses, t'escaldarà
Olla vella, bony o forat, o tot plegat
Pagar els plats trencats
Pareix l' animeta del plateret
Pardal de vol, al perol
Pardal que vola, a la cassola
Parlar per boca de càntir
Passar el plat
Pel juliol, amb poc foc bull el perol
Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
Pel so, l'olla; per la paraula, l'home
Per bona fangada, la del gener
Per cassoleta
Perola vella, bony o forat
Pintar de mascara
Plats i olles
Plats trencats, mar bonança
Pluja de garbí? Prepara el bací [bací = safa, gibrell, cossi]
Ploure a cànters
Ploure i no fer fang
Poca pluja, molt fang
Posar-se en un bon fangar
Quatre cebes, caldera
Que açò és gerreta d'olives?
Qui fa els plats, es queda el plat pitjor
Qui no vol cols, dos plats
Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]
Qui vullga potaque, porte plat, pa, cullera i recapte
Semblar una olla de grills
Sempre plou (allà) on hi ha més fang
Ser el país de l'olla
Ser l'última gota que fa desbordar [o vessar] el gerro [el got o la copa]
Ser més tranquil que un perol d'arròs
Ser petit com un tap de cossi
Ser sord com una perola
Ser un cul d'olla
Ser un llepaplats
Ser un tastaolletes
Ser una olla de bruixes
Seriós com un plat de faves
Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena
Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec
Si compres cosa vella, que siga gerra o teula
Si no vols brou, dues tasses
Si no vols caldo [o brou], tassa i mitja
Si no vols caldo, tres tasses
Si vas convidat, un ull al plat i l'altre al gat
Si vols estar bé, Bernat, no mengis sinó d'un plat
Sol blanc, senyal de fang
Sol blanc, vent o fang
Sord com una caldera
Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca
Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir
Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar
Tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa [o que arriba que es trenca]
Tenir ànima de càntir
Tenir cara de no haver trencat mai un plat
Tenir els peus de fang
Terra vermella, terra d'olles
Tindre tapadora per a tots els perolets
Tindre veu de cossi
Tirar [a algú] una olla d'aigua calenta [o bullenta]
Tirar-se els plats pel cap
Tocat del perol
Tots els cànters nous fan l'aigua fresca
Tots són sants i bons mentre portin una bona cassola
Traure faves de l'olla
Trencar el càntir a la vella
Trencar el plat bonic
Trencar l'olla
Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
Treure [algú] del fang
Un càntir mallal (d'alguna cosa)
Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home
Vendre's per un plat de llenties
Vés-te'n a pastar fang!
Voltar el cossi
Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang
A la cassola, lo que li fiques, traus
A la vora, pa i cassola; al racó, pa i torró
A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades
A mi ningú em posa l'olla
A pastar fang
A qui no vol brou, tassa plena
Abocar [alguna cosa] pel broc gros
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Afaiçonar un càntir
Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner
Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també
Aigua de juliol omple el cossiol [cossiol = test]
Això és una olla
Al principi tots els canterets fan l'aigua fresca
Amb peus de fang
Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo
Amb una perola vella, se'n troba una de nova
Anar a raig de càntir
Anar com un càntir
Anar com un raig de càntir
Anar l'olla gran dins la petita [o dins de la xica]
Anar [o enviar] a pastar fang a la vora del riu
Anar-se'n a pastar fang
Anar-se'n com el broc del càntir
Anar-se'n de l'olla
Anar-se'n un càntir
Ànima de càntir
Animal que vola, a la cassola
Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran
Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola
Arrossegar pel fang [algú]
Arruixa i no facis fang
Assemblar-se com els testos i les olles
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure pel broc gros
Beure pel broc gros i donar a beure pel estret.
Cada cassoleta busca la seua tapadoreta
Cada cassoleta [o olleta] té la seua tapadoreta
Cada cassoleta té la seua tapadoreta, i la que no, un testet [testet = platet de terracota o fang cuit]
Cada gerreta té la seva fargaladeta
Cada gota de pluja fa el seu fang
Cada olla té la seua cobertora
Cada olla té la seva tapadora
Cada oller alaba les seves olles
Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades
Cada perolet té la seua tapa
Cada perolet té la seua tapadoreta
Cadascú sap el que bull en la seva olla, com aquell que hi bullia una rajola
Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat]
Caldera vella bony o forat
Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat
Calderó buit, companyia desfeta
Calfar-se el perol
Campanes al vol, pilotes a l’olla
Cànter nou fa l'aigua fresca
Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs
Cassola plena a molts treu de pena
Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda
Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa
Com si fóra adobar cossis
Criada nova, perol trencat
Cul d'olla
Cunyats i cunyades són anses de caldera mal aferrades
De tant anar a la font deixaràs el càntir
De pressa, que s'olla vessa!
Deixar en el fang
Deixar-les anar a raig de càntir
Del fang es fan les botigues, mira-les que boniques
Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost
Dies i ollesDies i olles curen les coses
Dir [alguna cosa] a raig de càntir
Diu la cassola al perol: Aparta’t, que em mascares
Dos plats de carabassa, no fan ni un dit de grassa
Durar més que un cul de cànter
Durar més que un cul de cànter per un bancal
D'una caldera vella, se'n fa una altra de vella
Eixir del fang
Eixir del fang i caure al barranc
Eixir del fang i caure al barranc
Eixir del fang i caure en la merda
Eixir del fang i ficar-se en el tarquim
Eixir [o estar fora] de test
Eixir [o fugir] del fang i caure dins l'aigua, [o dins el bassiot]
Eixir-se'n de cassola
Enviar (algú) a pastar fang
El brou, amb tassa i sense taxa
El cossi badat fa mal so
El llebeig porta la gerra al cul
El perol diu a la paella: “Si m’embrutes, t’emmascare”
El que menja en perol, menja tot lo que vol.
El setembre omple la caldera de bona fartanera
El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
Els casats, plat i cullera a banda
Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen ales olles [si no pel mig per les vores]
En juliol, amb menys foc bull un perol
En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades
En una mà tinc una veta i en l'altra un cudol, si no m'estrena li trenque el perol
Entrar en càntir
Entre poc i massa hi ha una tassa
És un plat molt ben fet
Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre
Escurar-li la cassola
Ésser dels que plogueren i no feren fang
Esser persona de fang
Ésser una olla
Ésser una olla de caragols
Ésser una olla de cols
Estar com un got entre dos pedres
Estar dins el fang
Estar fora de cassola
Estar més moll que el fang d'un planter
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat
Fang i calç, tapen molts mals
Fangada abans de glaçada val per a mitja femada
Fangada abans de Nadal, per mitja femada val
Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola
Feina fuig, cassola vine
Fer cara de no haver trencat mai un plat
Fer el got
Fer el plat [a algú]
Fer plat [d’una cosa]
Fer la copa
Fer la gerra
Fer pagar els plats trencats
Fer un cossi mossi
Ficar [algú] dins el fang
Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)
Gràcies del plat, que la vianda és meva
Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet
Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost
Haver posat la mà al càntir
Haver-hi una enfangada
Hivern fangós, juny granellós
Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
Home pobre, olla d'argent i cànter de coure
La llenya a l'olla cou, no el perol nou
La tramuntana no se sol enfangar gaire
Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix [o la que no traspua vessa]
Les estrelles del matí: orinal, cossiol i bací
Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir
Menjar en dos plats
Ni vinya en barranc, ni casa de fang
No bastar per fer coure s'olla
No creguis en pols de maig ni en fang de juliol
No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor
No en vol, no en vol, i se'n menjaria set plats i lleparia l'olla
No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
No en vull, no en vull, i un plat a caramull
No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]
No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta [o No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot]
No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat
No saber fer una O amb un got
No vols caldo? Tres tasses!
Ofegar-se dins del test de les gallines
Ofegar-se en un got d'aigua
Olla esquerdada sempre vessa
Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro
Olla nova pren l'olor del que s'hi posa
Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]
Olla sense anses, t'escaldarà
Olla vella, bony o forat, o tot plegat
Pagar els plats trencats
Pareix l' animeta del plateret
Pardal de vol, al perol
Pardal que vola, a la cassola
Parlar per boca de càntir
Passar el plat
Pel juliol, amb poc foc bull el perol
Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
Pel so, l'olla; per la paraula, l'home
Per bona fangada, la del gener
Per cassoleta
Perola vella, bony o forat
Pintar de mascara
Plats i olles
Plats trencats, mar bonança
Pluja de garbí? Prepara el bací [bací = safa, gibrell, cossi]
Ploure a cànters
Ploure i no fer fang
Poca pluja, molt fang
Posar-se en un bon fangar
Quatre cebes, caldera
Que açò és gerreta d'olives?
Qui fa els plats, es queda el plat pitjor
Qui no vol cols, dos plats
Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]
Qui vullga potaque, porte plat, pa, cullera i recapte
Semblar una olla de grills
Sempre plou (allà) on hi ha més fang
Ser el país de l'olla
Ser l'última gota que fa desbordar [o vessar] el gerro [el got o la copa]
Ser més tranquil que un perol d'arròs
Ser petit com un tap de cossi
Ser sord com una perola
Ser un cul d'olla
Ser un llepaplats
Ser un tastaolletes
Ser una olla de bruixes
Seriós com un plat de faves
Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena
Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec
Si compres cosa vella, que siga gerra o teula
Si no vols brou, dues tasses
Si no vols caldo [o brou], tassa i mitja
Si no vols caldo, tres tasses
Si vas convidat, un ull al plat i l'altre al gat
Si vols estar bé, Bernat, no mengis sinó d'un plat
Sol blanc, senyal de fang
Sol blanc, vent o fang
Sord com una caldera
Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca
Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir
Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar
Tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa [o que arriba que es trenca]
Tenir ànima de càntir
Tenir cara de no haver trencat mai un plat
Tenir els peus de fang
Terra vermella, terra d'olles
Tindre tapadora per a tots els perolets
Tindre veu de cossi
Tirar [a algú] una olla d'aigua calenta [o bullenta]
Tirar-se els plats pel cap
Tocat del perol
Tots els cànters nous fan l'aigua fresca
Tots són sants i bons mentre portin una bona cassola
Traure faves de l'olla
Trencar el càntir a la vella
Trencar el plat bonic
Trencar l'olla
Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
Treure [algú] del fang
Un càntir mallal (d'alguna cosa)
Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home
Vendre's per un plat de llenties
Vés-te'n a pastar fang!
Voltar el cossi
Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada