SÀLVIA (Salvia officinalis)- Antiinflamatòria de les vies respiratòries superiors. Per la diarrea. És antisudorífica. Normalitza la menstruació. Antiglucemiant.
Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana
La sàlvia, és la mare de la malva
Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop
La sàlvia, salva
S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?
Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig”
ORENGA (Origanum vulgare)- És desinfectant, expectorant i antiespasmòdica. Per transtorns gàstrics o biliars. Per el cansament nerviós i falta de to vital. Excel·lent per aromatizar els cuinats.
L'orenga, tot mal trenca
Si vols que l'amor et prenga, dóna-li un brot d'orenga
MALVA (Malva Sylvestris). És antiinflamatoria, laxant, demulcent, emolient, digestiva, antidiarreica,expectorant, cicatrizant, diurética.
.jpg)
La sàlvia, és la mare de la malva
La malva, de tots mals salva
Amb malves et cures?, mal vas
Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser
VALERIANA (Valeriana officinalis)- Sedant, relaxant muscular en cas de contractures, esquinços i lumbàlgies. Hipotensora, analgèsica per dolors menstruals i per la menopausa.
Si vols tenir la dona sana, dona-li valeriana
Valeriana prendràs i no et feriràs
La valeriana és l'herba de les dones, que quan estan malaltes les posa bones
Per calmar els nervis, valeriana
RUDA (Ruta graveolens). Té propietats digestives, relaxants i antiespasmòdiques.
Si sabia la mare el que és bona la ruda, no ploraria la criatura
Si hagueres callat, morruda, sabríem les virtuts que té la ruda
Menta i ruda salva tota criatura
On hi ha ruda, Déu ajuda
On es cria ruda, totes les plantes tenen virtut
Malalt que no es cura amb ruda va dret a la sepultura
La ruda, herba de ventura
La millor herba és la ruda, que a totes les de la seva vora ajuda
De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda
Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor
Fonoll i ruda fan la vista aguda
MENTA (Menta piperita)- Tònica i estimulant (actua sobre els nervis sensitius). Carminativa per diarrees, vòmits i nàusees. Digestiva. Colagoga. Afavoreix l'assimilació dels aliments.
L'aigua de menta, tot mal repta
Aigua de menta tot mal renta
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
La menta l'estómac assenta
La menta la gana augmenta
Si tens mal de ventre, menja sopa de menta
Menta mentolada, pel païdor no hi ha herba més bona
Menta olorada, noia casada
FONOLL (Foeniculum officinale)- Digestiu (el poden prendre els nadons barrejat amb l’aigua del biberó). Hipocolesterolemiant i antidiabètic. Anticel·lulític i contra l'obesitat. Antiasmàtic.
Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor
Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll
Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja
FARIGOLA (Thymus vulgaris)- Expectorant i antisèptica de les vies respiratòries. Per la congestió nassal, refredats, grips, tos, sinusitis. Digestiva. Per infeccions de la boca. També és utilitzada com a condiment.
L'aigua de farigola tot ho consola
Per la gola: farigola
Amb farigola, malves i grans de rosari, es planta un ric herbolari
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)- S’utilitza en casos d’hipotensió i circulació perifèrica insuficient. És colagog i colerètic, diurètic, emenagog i carminatiu. Excel·lent per condimentar. Desperta l’agilitat mental.
El romaní, al qui no té amor li’n fa venir
Picada d'escorpí, mel de romaní
Oli i romaní fregit, remei beneït
El romaní, de virtuts està ple
De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir
De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer
CEBA (Allium cepa L.). És utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió arterial, etc.
No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
La ceba alça el malalt del llit
Qui menja ceba no tremola després de mort
La ceba crua fa alçar la cua
On entra la ceba, no entra el metge
La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata
La mossegada de ca, amb ceba es curarà
Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall
Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria
On hi ha ceba no hi ha dolor
Si menges ceba de viu, de mort no tremoles
LLIMA (Citrus limonum). Entre les propietats de la llimona es destaquen el seu valor com anticatarral, beneficiala circulació sanguínia, protector capil·lar, antihipertensiu, antiespasmòdic, diürètic,antifúngic, analgèsic i antibacterià aplicat a la pell i mucoses.
Suc de llimona, medecina bona
Llimona i all, metge al carall
Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna
OLIVERA (Olea europaea L.) S'utilitza davant del colesterol, hipertensió, per millorar la funció digestiva, les funcions metabòliques i cognitives, l'osteoporosi, té acció antioxidant, etc
Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata
Pels mals de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
Oli d'oliva tot mal alivia
Oli d’oliva, tot mal escaliva
L'oli és armer, és rellotger i és curander
La millor cuinera és la bona oliera
Oli i vi, bàlsam diví
Oli i vi, remei diví
Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
CREIXEN (Nasturtium officinale W. T. Aiton). Alivia la bronquitis i certes afeccions cutànies, depura la sang. Les fulles són antiescorbútiques, depuratives, diürètiques, expectorants, purgants, hipoglucèmiques, odontàlgiques, estimulants i estomàtiques. El suc fresc s'utilitza de forma interna i externa per a tractar pit, ronyons, irritacions cròniques i inflamacions.
Els créixens t'han de curar, si és que no pots orinar
SETGE (Helianthemum origanifolium). S'utilitza com depurativa de la sang, per combatre les herpes o la febre. També s'usa com a antiinflamatori. S'empra per combatre constipats i altres malalties infeccioses de l'aparell respiratori. És un bon desinfectant de talls i ferides per les seves propietats vulneraries.
Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge
De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge
El que beu setge no busca metge
On hi ha setge no entra el metge
Qui gasta fulles de setge, no necessita metge
Qui pren setge no li cal metge
RUIBARBRE (Rheum palmatum L.). Astringent (en dosi baixa), laxant i purgant (en dosis mitjana), antihelmíntic, antiinflamatori, digestiu.
BORRATJA (Borago officinalis). Estimulant de l'organisme (cordial), estats i trastorns nerviosos, diürètic, antiinflamatori de les vies urinàries, afeccions de les vies respiratòries i refredats bronquials, sudorífic, erupcions i inflamacions cutànies.
.jpg)
HERBA DE SANTA MARGARIDA/CENTÀUREA MENOR (Centaurium erythraea) S'empra com a tònic, excitant de la gana, i de les funcions digestives. És també laxant, antifebrífugo i vermífug (contra els cucs intestinals).
ESPÍGOL (Lavandula officinalis). Afeccions de gola, processos gripals, digestiu, estimulant, antiespasmòdic, usos tòpics.
SAÜC (Sambucus nigra). Excel·lent oftàlmic, antiinflamatori, febrífugo, sudorífico, calmant; útil en afeccions renals, nervioses lleugeres i de les vies respiratòries altes; diürètic, purgant, depuratiu.
A mal de cor, oli de saüc
ORDI (Hordeum vulgare). Té propietats antiespasmòdiques, una mica astringent, digestiva i antifebril. S'utilitza per a tractaments de tos irritativa, digestions pesades, deficiències en la secreció de sucs digestius, irritacions digestives i malalties febrils. Combat el restrenyiment en general pel seu contingut en fibra, especialment si s'utilitza el gra sencer.
SAFANORIA (Daucus carota) Trastorns de la visió, enforteix les mucoses, embelleix la pell, emolient, útil en ferides i cremades, diürètic, depuratiu, alcalanizante, remineralitzant, augmenta les defenses de l'organisme, trastorns metabòlics i endrocrinos, anticatarral, vermífug, antidiarreic, carminatiu.
ALL (Allium sativa L.). Antisèptic pulmonar e intestinal, Antitrombolític, anticolesterol, antiagregant plaquetàri, antihelmíntic.
Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall
All en dejú, remei segur
Alls crus i vinet pur fan passar el part segur
Amb alls i vi fort no em fa por la mort
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Els alls obren la gana per una setmana
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
Llimona i all, metge al carall
No hi ha millor medecina que la ceba, l’all i la llima
No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí
ARRÒS (Oryza sativa L.). S'empra en la pell i mucosa com antipruriginoso. També està demostrada la seva acció en coccions contra les diarrees i altres trastorns gastrointestinals. La decocció constitueix una excel·lent beguda refrescant demulcente a les malalties febrils i inflamatòries. La farina o pols dels seus grans s'utilitza per cataplasmes emol·lients o aplicada directament a la pell irritada per l'orina dels nadons o malalts que guarden llit per molt de temps.
Arròs que fa el ventre gros
L'arròs i les patates bullides allarguen la vida
CAFÈ (Coffea arabica). És estimulant, retarda la fixació de la cafeïna en les cèl·lules nervioses i les fa menys sensibles als seus efectes. Treu la son (antisoporífico). Evita el vòmit (antiemètic). Mals de cap nerviosos. Millora la digestió. Augmenta el flux biliar.
Augmenta el peristaltisme intestinal. Ajuda a remetre els símptomes d'embriaguesa aguda. Ajuda a baixar la febre
El cafè fa pair bé
CASTANYA (Castanea sativa). El consum de castanyes està especialment indicat per a persones amb artritis i en dietes per hipertensos i malalts cardíacs.
_2.jpg)
MELÓ (Cucumis melo). El fruit és diürètic, respiratori, eupèptic, demulcent, nutritiu. La pell i arrels tenen efecte emètic. És un eficaç aliat contra el càncer i patiments cardíacs. És excel·lent depuratiu i rehidratant. Té un alt contingut d'aigua. Aporta molts carbohidrats, com sacarosa, però pel seu baix contingut en energia resulta ideal per perdre pes. Calci, magnesi, potassi i fòsfor són altres de les seves virtuts per a l'organisme.
PI (Pinus sylvestris L.). S'usa com a antisèptic, vulnerari i pectoral.
POLIOL (Mentha polegium)- Digestiu, carminatiu, colagog i emenagog. Indicat en casos de grip.
Pel mal de ventre, aigua de poliol
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
RAVE (Raphanus sativus L.). El seu ús popular és com antireumàtic, anticatarral i expectorant.
TÉ (Jasonia glutinosa (L.). S'empra com antiespasmòdic, antiinflamatori, estomáquico, anticatarral, hemostàtic, vulnerari, detoxicant, digestiu, etc.
ESPINAC (Spinacia oleracea). Ajuda a controlar el pes corporal. És bona per a la vista. Ideal per a embarassades i nens. Col·labora en la prevenció de malalties. Evita la retenció de líquids. Ajuda a regularitzar el trànsit intestinal. Combat l'anèmia.
Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar
Els espinacs són sans i barats
L'espinac és la granera del ventre
PATATA (Solanum tuberosum L.). Pel seu contingut en midó és un excel·lent emol·lient usat en alteracions cutànies provocades per cremades, butllofes, insolació i altres. Aquests carbohidrats complexos permeten també regular el nivell de sucre en sang.
Per les seves propietats alcalines regula el pH estomacal en els casos de hiperclorhidria.
Pel seu contingut vitamínic i de minerals se li atribueixen propietats antioxidants i reconstituents.
Es recomana en casos d'afeccions de la pell, hipercolesterolèmia i diabetis.
HISOP (Hyssopus officinalis). És usada per tractar afeccions del tracte respiratori superior i inferior, com tos seca, bronquitis o constipat comú, grip, rinitis, sinusitis i asma, però també és usada en dispèpsies hiposecretores (indigestió), flatulències o hipertensió arterial. En l'ús tòpic també la trobem en la neteja i desinfecció de ferides, cremades i ulceracions dèrmiques, tal com en col·liris, a causa del seu contingut en tuyona i fenols, de propietats antisèptiques.
Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei
CAMAMILLA (Chamomilla recutita)- Per transtorns intestinals i diarrees. Carminativa. Sudorífica i calmant en cas de grip. Per inflamació de les vies urinàries. Sedant. Per netejar ferides que costen de curar.
TARONJA (Citrus aurantium L.). S'usa com anticatarral, carminativa, antiespasmòdica, antiinflamatòria, detoxicant, hipotensora febrífuga i demulcente. En general s'usen les flors (flors de taronger).
Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari
Taronges agres en dejú asseguren la salut
FAVA (Vicia faba). S'empren en decocció les flors o les beines de faves tendres per les seves propietats diürètiques. Externament, la infusió de les beines s'ha utilitzat en el tractament de panadizos i furóncols.
Les llavors de les faves, tant fresques com seques, són molt apreciades pels nutricionistes ja que rebaixen el colesterol.
VINYA (Vitis vinifera L.). S'empra com hipotensor, vulneraria, antisèptica, antireumàtica, hemostásica, astringent, febrífuga, etc.
Oli i vi, bàlsam diví
Pel constipat aiguardent ben escaldat
Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat
Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim
Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí
Un poc de vi fa pair, molt el verí
POMA (Malus domestica Borkn.). S'empra com detoxicant, anticatarral, astringent, antireumàtica, laxant i digestiva.
Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina]
FIGUERA (Ficus carica L.). S'empra com antiverrucosa, antisèptica, pectoral, contraverí, vesicant, demulcent, anticatarral, sudorífica, antisèptica, analgèsica, antireumàtica, etc.
MOIXERNÓ (Marasmius oreades)
EUCALIPTUS (Eucalyptus globulus Labill.). Popularment s'empra com anticatarral, expectorant, demulcent, antisèptica, astringentefebrífuga, antitussígena i antiasmàtica. La forma de adminsitració habitual són els bafs.
Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit
BLEDA (Beta vulgaris var. cicla). Té propietats hepatoprotectores, antioxidants, antitumorals i antidiabétcas. Augmenta la producció de bilis (colerètic). Disminueix els triglicèrids gràcies al seu contingut en betaïna, la qual intervé en processos de metilació hepàtica. Està indicada contra les micosis interdigitals (peu d'atleta). El suc està indicat en caos d'esteatosi hepàtica (fetge gras), arteriosclerosi i trastorns circulatoris.
Qui menja bledes, caga llis
FREIXE (Fraxinus excelsior L.). Reumatismes (fulles). Gota (fulles). Artritis (fulles). Processos osteoarticulars que cursen dolor. 'Excés d'àcid úric. Febres intermitents (escorces)
REGALÈSSIA (Glycyrrhia glabra)- Protegeix les mucoses respiratòries i digestives. Ajuda a cicatritzar les úlceres gàstriques. Alleuja l'acidesa d'estómac i facilita el bon funcionament dels intestins. Per l'estrenyiment, la hipotensió, la sensació de debilitat i l'esgotament. També és utilitzada per millorar el gust d'algunes infusions.
MAGRANA (Punica granatum L.). Generalment s'empra com vermífug, antiinflamatori, detoxicant, antiodontálgica, antidispépsica i detoxicant.
PANICAL (Eryngium campestre L). Destaca per les seves propietats diürètiques i reguladores del sucre a la sang. A més és depurativa, astringent, hemostàtica, emenagoga, aperitiva, digestiva, hidrópica, galactófuga, expectorant, sudorífica, espasmolítica, vulneraria.
.jpg)
CERFULL (Anthriscus cerefolium). Carminatiu, eupéptico i discreta activitat diürètica.
VERDURA
Ensalada bollida allarga la vida
Escarola bullida allarga la vida
La carn estreny i la verdura allarga
Menjar verdura és cordura [o tindre trellat]
Verdura bullida allarga la vida
FRUITA
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
HERBA
Cada herba té la seva virtud
Per ferida i per beguda usa herba coneguda
Qui amb herba es cura, salut genera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada