diumenge, 26 d’abril de 2015

Anar marxant tot xino-xano

REFRANYS DEL CAMINAR

"Caminar és la millor medicina de l'home" .- Hipòcrates.
Caminar era el nostre principal mecanisme de transport. Ho fèiem per necessitat, no per voluntat. La disciplina no era necessària, simplement no hi havia una altra opció.


Amb la invenció dels cotxes, els treballs d'escriptori, els ascensors i les escales mecàniques tot açò ha canviat. Caminar s'ha convertit en aquest mal necessari que ens porta d'un sistema automàtic de locomoció al següent. De la porta de casa a cotxe, del cotxe a l'ascensor de l'oficina, l'ascensor al nostre escriptori ...


Avui exercitar és una decisió conscient, voluntària. Però fins i tot la forma en què ho fem té poc a veure amb els nostres patrons naturals de moviment.
Abans passàvem bona part del dia en moviment. Fins i tot quan estàvem quiets solíem fer activitats manuals de més intensitat que bastonejar un teclat. 
Avui tenim dues maneres totalment separats: manera assegut, on passem 10-12 hores al dia i manera entrenament, on ens exercitem amb intensitat durant una estona. 

El que ens diuen molts estudis és que aquestes hores assegut tenen conseqüències nefastes per a la salut, que no desapareixen per intercalar alguna sessió esporàdica d'entrenament, per molt intensa que sigui.
Pots tenir bona salut sense 'entrenar', però no sense moviment, i caminar és sens dubte la millor alternativa.

Beneficis de caminar
Caminar té beneficis en la salut gaire més enllà de les calories cremades:
Bo per al cor: Caminades curtes i freqüents redueixen els triglicèrids i la pressió arterial. De fet sembla que caminar és millor que córrer per a la salut cardiovascular. 
Bo per perdre pes: Sens dubte cremes menys calories que amb altres activitats més intenses, però aquest no és l'únic paràmetre. A baixa intensitat el teu cos utilitza més percentatge de greix. Un dels problemes de l'exercici aeròbic pur és que en molts casos tendeix a augmentar la fam, cosa que no passa en caminar, pel que és efectiu per a un equilibri calòric global.
Bo per als més joves: Els nens que van caminant a l'escola té menys sobrepès.
Bo per als grans. En persones grans amb trastorns cognitius, caminar millora la memòria més que suplements dietètics, disminueix el risc de cataractes i la mortalitat.
Redueix la inflamació, l'exercici intens l'augmenta. Això no vol dir evidentment que hagis evitar l'activitat intensa, però usar llargues caminades com 'descans actiu' entre entrenaments durs és una estratègia ideal per a la recuperació.
És la millor activitat considerant una anàlisi risc-benefici per a persones en molt malament estat físic o d'edat avançada.

El refranyer ens aporta molts consells en quest hàbit saludable.


Agarrar la via en pas (Posar-se a caminar, marxar se; anar-se'n)
Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar
Anar a cavall de les cames (Anar caminant)
Anar a estirar les cames (Eixir a caminar, a passejar)
Anar braç sonant i orella fumant (Anar molt resolt, caminant de pressa i amb decisió)
Anar de la Seca a la Meca (Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges)
Anar marxant tot xino-xano (Això es deia quan una o més persones caminaven i tant se'ls en donava arribar una hora com una altra)
Anar més recte que un pal de granera (Anar molt recte, amb l’esquena recta, fent un caminar altiu)
Apretar el pas (Augmentar la celeritat del caminar)
Cama! (Exclamació per tal d’expressar el moviment de fer, caminar, córrer o de fugir)
Camina com un vell i arribaràs com un jove (És un bon consell, sobretot per a qui s'inicia en l'activitat de caminar)
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Carregar-se les cames al coll (Anar caminant a peu)
Córrer com una fura (Anar molt lleugera una criatura que comença a caminar)
Cuitar camí (Apressar-se caminat)


Cuitar el pas (Apressar-se caminat)
Daça que daça, o Daça que venga, o Tira que daça (Serveixen per a indicar l'acte de menjar, o de caminar seguit-seguit, i en general de fer qualsevol cosa sense interrupció)
Deixar el caminar pel còrrer (Accelerar el pas, caminar molt de pressa)
Després de dinar, descansar; després de sopar passejar (Convé ajudar la digestió de la menjada principal del dia deixant que només treballe l’estómac, mentre que el sopar, més lleuger, s’abaixa caminant per a ajudar a conciliar el son)
El mateix és a peu que caminant
El mateix té xino-xano que ringo-rango (Tots dos indiquen caminar lentament)
En el camí de Sant Jaume, tant camina l’un com l’altre (24 juliol) 
Enfilar un camí (Començar a caminar per un camí)
Entre el còrrer i el parar, hi ha un mig que és caminar
Estirar les cames (Jeure. Eixir a caminar, a passejar, per descansar)
Forçar el pas (Apressar-se caminat)
Gota caminada, gota curada
Menjar i caminar, no és sa
Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar (Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en ambient humit)
No guanyar per a sabates (Haver de caminar molt)
No tenir delit (No tenir prou forces per caminar, per anar endavant)
Obrir marxa (Ésser els primers, caminat al davant en una desfilada o seguici)
Picar de talons (Posar-se a caminar resoltament)
Posar-se en camí (Començar a caminar)
Qui camina amb el corrent fa camí que no se’l sent.
Qui camina fa camí
Qui caminant porta pressa, en camí pla ensopega.
Qui corre s'ofega, qui camina avança
Qui està avesat a saltar, quan camina, troteja
Qui va sol camina quan vol (Declaració del perill de les males influències)
Rompre la marxa (Començar a caminar)
Si aigua beuràs, no caminaràs.
Si que en sabia de córrer, qui et va ensenyar a caminar
Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar
Tau-tau (Es diu d’una acció feta lentament [aplicat sobretot al caminar])
Tenir bon camatge (Ésser molt caminador)
Tindre bona cama [o bones cames, o bona garra] (Ser un gran caminador)
Tindre bona gamba (Ser un gran caminador)
Tindre bona garra (Ser caminador)
Tot camí és drecera per al qui sap de caminar
Tris-tras (Onomatopeia del caminar seguit i resolt, del moviment repetit d'una cosa que avança)
Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs (Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència)
Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia (Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència)
Una llarga caminada comença amb un sol pas (Moltes vegades, les coses aparentment sense importància són la base de coses importants)
Xino-xano (Es diu d’una acció feta lentament [aplicat sobretot al caminar]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada