Salut és riquesa.

REFRANYS SALUDABLES

HÀBITS DE VIDA SALUDABLE
La importància de tenir cura de la salut

Segons la definició elaborada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties". Així, queda clar que més enllà de patologies , la salut abasta diversos factors que intervenen en la qualitat de vida de cadascú. Una persona sana, per tant, seria aquella que gaudeix d'una vida plena i feliç a tots els nivells.

El refranyer així ho deuria entendre des de fa molts anys com ho demostra la quantitat de refranys que li han dedicat. 

Aquest refranys estan trets de la web: elrefranyer.com en la que podreu trobar més informació.

A beure i a menjar mesura has de posar

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt.

A bon menjar, beure tres vegades.

A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura.

A cop calent, el mal no es sent.

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

A fibló de vespa, cera d’orella

A gran constipat, cul apretat

A gran dolor, paciència major.

A gran mal, poc menjar

A gran mal, remei prompte.

A home vell, no li donis gros farcell.

A l’aire i al manifasser, deixar-los en el carrer

A la nit que es puga pujar al llit, que el qui sopa massa a la nit no dorm tranquil al llit

A la panxa sempre és fosc.

A les deu al llit sigueu; si pot ser abans, millor fareu.

A les deu vés-te'n al llit; tant si et lleu com si no et lleu, vés-te'n al llit a les deu

A les nou sigues al llit, no més tard, que ja és de nit.

A les nou vés-te'n al llit; tant si plou com si no plou, vés-te'n al llit a les nou

A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat.

A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment.
A l'home sa; cullera de pa.

A l'home, metge li cal. Al bou, manescal.

A l'hora de suar aigua no es deu tastar.

A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs.

A mal de cagar no hi valen serves [serva = fruita aspra similar a la nespla]

A mal de cor, oli de saüc.

A mal de ronyons, faixa't la cama

A mal d'orella, llet de femella.

A mal i a bé, tothom hi afegeix.

A mal llit, dormir al mig

A mal mortal, cap metge hi val.

A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny

A mala picadura saliva dejuna.

A més doctors, més dolors

A metge jove, cementiri ample

A molt mal, poc remei

A molt menjar molt malaltejar.

A molt menjar molt penar

A molt sopar, molt somniar

A nafra enverinada, herba revinada

A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi

A nou mal, nou remei

A nou mal, remei nou.

A on va el mal a on més n'hi ha.

A panxa plena no hi entren penes

A perill prompte, remei cuitat.

A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció

A pols de llençol, casaca de metge.

A prendre mal sempre s'hi és a temps.

A punta de dia sota l'abadia, a posta de sol sota el llençol.

A quaranta anys és mitja vida.

A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons.

A qui no té dents dóna-li sopes

A qui té la punxa té el dolor

A taula no s'envelleix

A tota edat hom pot tornar-se boig.

A vegades és pitjor el remei que la malaltia.

Abans d'anar a dormir, fes un bon pipí

Abans de cansar-te descansa.

Abans dels anta res no espanta, però en arribar als anta ja es decanta. (referit als quaranta, cinquanta...)

Abriga't bé la pell, si vols arribar a vell.

Abriga't bé la pell, sigues net de clatell i neteja't el ventrell

Afaitar-se després de menjar, no és fa

Aficionat als licors, vida curta i molts dolors

Ai què tinc, ai què tinc, i l'endemà ja era mort.

Aigua amb sal cura tot mal

Aigua bullent, butllofa al moment.

Aigua bullida salva la vida, però a llarg temps mata la gent

Aigua calenta i veta apretada, sagnia encertada.

Aigua calenta no forada la dent

Aigua calenta, bona pels queixals.

Aigua calenta, salut pel ventre

Aigua corrent a merda no sent.

Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot

Aigua corrent cura la gent.

Aigua corrent mai ha fet mal al ventre

Aigua corrent mal no agafa.

Aigua corrent no és dolenta ni pudent

Aigua corrent no fa mal en dent.

Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada

Aigua corrent no porta verí.

Aigua corrent, aigua innocent

Aigua corrent, no mata la gent

Aigua corrent, un bon bevent

Aigua d’ordi, i de gram rebaixa la sang

Aigua de deu, la dóna Déu.

Aigua de font, la millor del món

Aigua de maig s’endú la sarna de tot l’any

Aigua de mala olor, Déu no me'n do.

Aigua de menta tot mal renta

Aigua de pou i dona nua menen a la sepultura.

Aigua després de llet, ben fet

Aigua deturada no sigui tastada

Aigua dolenta, beu-la calenta

Aigua dolenta, bullida i colada abans d'entrar al ventre

Aigua d'ordi i de gram rebaixa la sang.

Aigua dorment, aigua podent.

Aigua en dejú allarga la vida

Aigua en dejú, o molta o cap [o per tu]

Aigua en dejú, o molta o per tu.

Aigua entollada, bullida després de colada

Aigua estancada, aigua enverinada

Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell [o els dents]

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Aigua fresca fa bon ull

Aigua fresca i pa calent causa dolors al ventrell.

Aigua gaire, mal de ventre molt

Aigua gelada mala ventrellada. (Ventrellada: Indigestió amb diarrea)

Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta

Aigua neta, de raig o d'aixeta

Aigua panada, feta i enviada.

Aigua panada, feta i presa

Aigua parada, bullida i colada.

Aigua podrida, passa-la pel colador i bullida

 Aigua pudent, beu-la prudent

Aigua pura i amb mesura.

 Aigua pura no té pecat

Aigua pura no té pecat.

Aigua que corre no porta verí

Aigua que put i aigua que sap, Déu nos en guard

Aigua que resta put que empesta

Aigua tallada no fa mal.

Aigua, ni tan freda que geli ni tan calenta que pel•lícula

Aigua, que és barata i no emborratxa.

Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.

Aire, sol, all i llimona, poca feina el metge dóna.

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor            

Al cap, no s'hi fica el que no hi cap.

Al cementiri, n'hi ha més de tips que de decandits

Al constipat, got de vi colmat

Al cos, posa-n'hi i no en treguis

Al cul safanòries en vinagre

Al delicat, poc mal i ben lligat.

Al desganat, dobeu-li alls

Al dinar, menja poc; i al sopar, menys

Al llit tot l'any és primavera.

Al mal de cap, omple el pap

Al mal de ventre, el cagar el tempera

Al mal, fer-li bona cara.

Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

Al malalt que té remei, l'aigua li serveix de medicina

Al malalt, sempre li toquen el lloc del mal.

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.

Al metge, al confessor i a l'advocat, digues sempre la veritat.

Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar

Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes.

Al qui posis en cambra, no li recomanis calma.

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge

Al qui vetlla, tot se li desvetlla

Al vell, no li diguis què tal; pregunta-li què li fa mal.

Al vell, rave o carbassa amb ell

Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar

Alegria, però no amb desmesia.

Alegries o tristeses porten al cementiri.

Alenada violent, signe de talent.

All en dejú, remei segur

All i vi, remei dels pobres

All i vi, remei roí.

Allò que a uns sana, a altres mata

Allò que en la joventut es malgasta, en la vellesa fa falta

Allò que no et mengis mai no es farà mal

Allò que no mata, engreixa

 Alls crus i vinet pur fan passar el part segur

Als banys vas, pocs anys faràs

Als cinquanta anys, el mal del mes no dóna afanys.

Als cinquanta anys, pocs banys

Als quaranta anys deixa't de banys.

Amb aigua sola no es fa bon caldo.

Amb alls i vi fort no em fa por la mort

Amb bojos, cames al coll.

Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.

Amb la dona, cada setmana tres estones.

Amb la salut no es juga

Amb l'amargor de la malaltia es coneix la dolçor de la salut.

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

Amb malves et cures?, mal vas

Amb malves i un pou apotecari fou.

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser.

Amb metges i capellans, no hi estiguis bé ni hi estiguis mal.

Amb poc menjar n'hi ha prou, que massa cou

Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal

Amb set hores de dormir, ja n'hi ha prou de reposir.

Amb set hores per a descansar [o dormir], ja hi ha prou de reposar

Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir

Amb sopes, all i vi fort no et faci por la mort.

Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.

Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo

Amb una poca cada dia, els metges s'estalviaria

Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut.

Amor i dolor no es dissimulen.

Amors, dolors i diners no poden estar secrets.

Anar a dormir d'hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l'abril

Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar.

Animal menjador, per a tot, treballador

Any de figues-flors, campanes amb plors.

Any de malalts, guanys de metges.

Any de prunes, any de febres.

Any de sequedats, any d'enfermetats.

Any senars, dolents pels parts.

Anys de raves, any de salut.

Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat.

Apotecari aconductat, o lladre o pelat.

Apotecari aconductat, pobre o condemnat.

Apotecari net fa mal ungüent.

Apotecari que confon el pot envia el malalt al clot.

aromàtica, creix en vores de torrents i té virtuts remeieres)

Arrel de falguera mascle, contra els cucs fa miracle.

Arròs i beguda, foc de brasa.

Arròs que fa el ventre gros

Aviat és dit: malalt, Déu t'ajudi.

Bàlsam catòlic i bàlsam apostòlic curen tots els mals

Bany de Sant Joan, salut per tot l'any (24 juny)

Banyada de cargol, a la casa porta dol.

Banyar-se després de menjar no és sa.

Banys, per la gent de pocs anys.

Barb, peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa

Barber pietós, nafra pudenta.

Barber sagnador, més que goig fa por

Barbers i sagnadors, a l'infern de dos en dos

Barret de palla, ni pel sol ni per l'aigua.

Basa humida, el metge crida

Bé se el que em faig quan a menjar pa me'n vaig

Ben tost és dit, malalt, Déu t'ajudi.

Benvingut sigues mal, si véns tot sol.

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

Beu brou i viuràs prou

Beu brou i viuràs prou.

Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

Beure aigua freda és dolent (Les begudes a temperatures anormals no són sans)

Beure aigua freda és dolent.

Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat

Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent.

Beure dret és dolent per la salut

Beure sense menjar és vida sense salut         

Beure sense menjar la vida fa escurçar

Beure vi amb mida allarga la vida

Beure vi en dejú fa posar malalt.

Bledes i flors cordials, recepta de malalts

Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester

Bo esta el cos [o porc] quan rota

Bo està el cos quan rota, i millor quan singlota

Bo i sa, i ha fet un pet com un aglà

Bo pel paladar, dolent pel ventrell

Bo per al fetge, mal a la melsa

Bo seria el rave si ell mateix es païa

Bo, poc i sovint, és al cos de profit

Bo, poquet i sovintet és al cos profitoset.

Bogeria no té cura i si la té poc dura.

Boig de natura no es cura.

Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata

Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen

Bon exercici cura de tot vici

Bon exercici cura tot vici.

Bon malalt el que es va a cercar la medecina.

Bon menjar al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata

Bon menjar fa estar gras.

Bon menjar i bona vida, a l'absent prompte s'oblida

Bon menjar porta a mal menjar i massa menjar porta al poc menjar

Bon metge, poques medecines.

Bon pinyó que Déu te'n do.

Bon repòs és el millor remei.

Bon saludador, bon bevedor.

Bon sopar, mala nit

Bon vi fa bon sagí.

Bon vi i sopa bullida allarguen la vida

Bona excusa té el malalt: es pixa al llit i diu que sua.

Bona gana, bona salut.

Bona vida, arrugues o tira.

Borratxera d'aigua mai s'acaba

Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell.

Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí

Brou de gallina els morts ressuscita

Brou de gallina, la millor medecina

Brou de gallina, torna la vida

Bruixot i curanderos, papadinerus.

Bufeta plena aviat rebenta.

Buit ventrell, dóna mal consell.

Cabells blancs, queixals i dents són accidents; xacres, arrugues i poca lleugeresa, això és vellesa.

Cada cinc lavatives, una purga.

Cada herba té la seva virtud

Cada malaltia, cura mort.

Cada rajada de sang, una malaltia menys l'any.

Cada u viu del que menja.

Caiguda de figuera, la mort darrera.

Cal malfiar de les aigües posades

Caldera vella, bony o forat.

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina]

Calentures de tardor, parentes de la mort.

Camins, malalties i plets giren la bossa al revés.

Camisa que molt se lleva i cos que molt s'usa poc temps

Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua.

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net.

Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra

Cap fred, peus calents i cor valent.

Cap fresc, peus calents, ventre lliure i a viure

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net.

Cap trànsit tan fort com el de la mort.

Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura.

Carbassa, ni poc ni massa

Cargols i aigua, la vida enlaire.

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant.

Carn crua crida purga

Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any         

Carn de pit, carn de poc profit

Carn de ploma treu arruga

Carn de ploma, la més bona 

Carn de ploma, la pell apissona

Carn de ploma, ni que sigui de grua [grua = ocell camallarg d’albufera]

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any.

Carn fa carn i peix fa cadarn

Carn fa carn i vi fa sang

Carn i vi fan de bon pair

Carn poc bullida pot costar la vida

Casa amb la ruda al balcó, no hi entra el doctor.

Casa humida, el metge crida

Casa negra, llum encesa

Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire

Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.

Cataplasma de granotes la salut porta.

Catarro, diarrea i noça porten el vell a la fossa.

Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria

Cerfull és bo pels ulls. (cerfull: herbàcia de la família de les umbel·líferes Anthriscus cerefolium)

Clistera, ajuga, xeringa i lavativa, tot neteja la barriga. (Clisteri: ènema: Forma medicamentosa que S'aplica per injecció d'un medicament líquid a l'intestí gros, mitjançant una cànula)

Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita.

Col i dona tot l'any és bona.

Col sense oli, pel dimoni

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants.

Com et cures dures.

Com la feina de les llevadores, que mai s'acaba.

Com menys remeis, més medecina

Com menys roba més sa

Com més metges, més malalts

Com més ploraràs més poc orinaràs.

Com més remeis, més bons ais.

Com un bon son no hi ha cap medecina

Comare de bena al llit te l'emmena.

Conducta començada, conducta acabada.

Consell sense remei, caga't en ell.

Constipat suat, constipat curat.

Constipat, cul tancat.

Contra el mal de cul no hi valen serves.

Contra la follia no hi ha medecina.

Coques de Sant Blai curen de tot mal.

Corbates, cotilles i sabates estretes tenen males tretes.

Cos estirat, mig alimentat.

Cos gitat, mig alimentat

Cos mal cuidat, prest espatllat

Cos sa, cor calent i bon sentiment

Cosa dolenta, fora del ventre

Costa més un vici que dos fills.

Covar un constipat

Creu en la medecina més que en l'oració de la veïna.

Creu sempre el bon doctor i millor el confessor.

Cura d'untura, cura segura.

Cura més la dieta que la llanceta

Cura millor un remei encertat que cent remeis errats

Curar-se en salut

D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut.

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent.

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat.

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

Darrera del pa calent no beguis aigua corrent (El menjar pa calent és malsà)

Darrera del pa calent no beguis aigua corrent.

Darrera d'un bon menjar, un all.

De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars

De bolets que no coneguis, no en masteguis

De bolets, poquets.

De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars

De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars

De carn de caça no abuses [o no en minges] massa

De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire.

De dinars, de sopars i de magdalenes, n'estan les fosses plenes.

De dormir molt, el cap se'n dol.

De dos metges, el més vell.

De frare roí i de vent acanalat, Déu nos en guard.

De fruita poca.

De grans sopars les tombes en són plenes

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge [setge = herba medicinal]

De la mort, fins les bèsties en fugen.

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda.

De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir

De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics

De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer

De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats

De llunàtics, el món n'és ple.

De mal d'amor, els metges no en curen.

De mal de manies, metges no en curen.

De mal de mare, Déu ens guardi.

De mal de mariners, el metges no en curen

De mal de ronyons ixen els minyons

De medecines, només en prenen els tontos.

De menjar calent, el cos se'n ressent

De més bons se'n moren i de més malalts se'n curen.

De metge experimentador i d'ase orellut, Déu me n'ajut

De metge jove, cementiri ample.

De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens

De metge, boig i poeta, tots en tenim una miqueta.

De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta

De metge, poc; d'apotecari, menys, i de curandero, gens.

De nit menja només per poder pujar al llit.

De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets.

De pebre i de pa beneit, poquet

De penes i de sopars, hi ha molta gent als fossars

De petits mocs, d'homes postermes i de vells flemes.

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes

De porc, com més vell més poc

De tota dolença, és remei la paciència

De treballar, no n'hi ha cap ase gras.

De trenta anys per amunt no et mullis el cul

De tres mals les dones no són planyudes: de parir, de mal de pits i de mal de mare.

De vell, no se'n passa.

De vent que entra per forat, Déu te'n guard

Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

Dejunar o menjar fruita

Dejunar o menjar fruita.

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo.

Del païdor, la farigola treu el dolor

Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort.

Dels banys, menys profits que danys

Dels errors dels metges n'estan plens els fossars.

Dels pecats dels pares els fills en van geperuts.

Dels trenta per amunt no et remullis el cul.

Desdejuna com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre

Desgraciat del que entra a la panxa d'un altre.

Després de dinar, migdiada; després de sopar, passejada.

Després de dinar, ni estar dret ni passejar.

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

Després de menjar, ni llibres ni estimar.

Després de menjar, ni una lletra no mirar.

Després de menjar, reposar

Després del singlot ve la mort.

Després d'un bon dinar s'ha de reposar

Després d'un bon dinar, un bon passejar

Després d'un bon menjar, un all

Després d'una festa major, una sopa amb oli

Déu cura i el metge cobra.

Déu en tot mal ajuda.

Déu ens guardi de bojos en lloc estret.

Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor.

Déu vos guardi de mal i de sanaire.

Déu, que dóna la plaga, dóna la medecina.

D'herba que no coneguis, no en beguis

D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner           

Dia de purga, dia d'amargura.

Diarrea pel maig, salut per tot l'any  

Dieta, la medecina més discreta

Dina bé, sopa poc, i viuràs més que enròc

Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol.

Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora

D'inflor, mala és la millor.

D'inflor, no en vull jo.

Diuen les dones del Born que per la boca s'omple el forn.

Dolç a la boca, amargant al cos.

Dolor queixat, dolor aliviat

Dolor, treu dolor

Dona malalta i grossa té oberta la fossa.

Dona malalta té vida llarga.

Dona que a la cara es posa ungüents, perd les dents.

Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs eternament

Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort

Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort.

Dorm per alt, que no et sabrà mal.

Dormir és alimentar-se.

Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent

Dormir pla fa somniar

Dues mans per a treballar i una boca per a menjar.

D'un home ben guardat, n'hi ha per anys.

D'un mal dos, més val catarro que tos.

D'una cosa de dos, més val catarro que tos

El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir.

El bastó fa doctor.

El bé adorm i el mal desperta.

El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de la imaginació.

El bé i el mal, la salut a la cara els treu.

El ben dormir i el poc sopar plegats solen anar.

El boig té judici i l'enamorat no té seny.

El bon aliment fa bon enteniment.

El bon aliment fa tornar jove la gent

El bon cirurgià, dolç de paraules i dur de mà.

El bon doctor, ben parlador.

El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir.

El bon metge no desnona.

El bon metge procura no dir al malalt que no té cura.

El bon metge, molta xeringa i poca potinga.

El bon metge, poca recepta.

El bon vi fa pair.

El bon vi fa sang i l'aigua fang.

El bon vi si no pots orinar resulta un verí

El bon vi surt a la cara i puja al topí

El brou, a gust del malalt.

El cafè cau bé

El cafè fa pair bé

El caldo de gallina ressussita els morts

El caldo de gallina resta set anys dins del ventre

El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments

El cap fred, el ventre net i els peus calents són els millors medicaments

El cap fred, els peus calents i el ventre net.

El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura.

El cargol és metzina i al cul porta la medecina

El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina

El carregament de pit, la borratja treu tot seguit. (Borratja: Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies Borago officinalis)

El catarro amb el porró, però no amb el barraló

El costum és una segona naturalesa.

El dejunar fa viure

El descansar després de dinar, és salut que es pot donar.

El dia cura el mal i la nit el fa mortal.

El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut. ( 24 juny )

El dinar reposat i el menjar passejat.

El dinar reposat i el sopar passejat.

El doctor com més veí millor.

El dolor és mal de traïdor.

El dolor mossega i rossega de traïdor.

El dolor puja que puja i quan no pot pujar més recula.

El dolor, no el cura cap doctor.

El dormidor, de net ha de fer olor.

El dormir és mitja vida

El dormir es triaca. (Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals)

El dormir fa tant com el menjar.

El dormir massa cria lleganyes.

El dormir satisfà tant com el pa.

El drap de bri cura set sagnies

El fel sobreeixit, amb aigua corrent el cura la gent

El fetge és traïdor, que el cor no.

El fred és l'enemic del pit

El jove quan dorm fa salut i el vell se'n va al taüt.

El llit dur fa el cos dret.

El llit és un bon prat; qui no hi dorm hi està acotxat.

El llit és una bona cosa: si no s'hi dorm, s'hi reposa

El llit xucla o El llit tira o El llit menja

El mal a tothom fa igual.

El mal de cap fins els peus m'abat.

El mal de cap no porta enterro.

El mal de cap, el menjar el bat.

El mal de cap, el ventre el sap

El mal de cap, el ventre el sap: o per massa prim o per massa fart.

El mal de cap, omple-li el pap.

El mal de desvari, primer l'apotecari, després el notari i l'últim el vicari.

El mal de dit és maleït.

El mal de fetge, no el cura el metge.

El mal de la mort, no hi valen metges.

El mal de migranya es cura amb castanya.

El mal de nit dóna més neguit.

El mal de queixal és dolent mal.

El mal de queixal és mal de boig.

El mal de ric, poca pena i molt fatic.

El mal de Sant Pau es cura amb una clau.

El mal de vegades ve de no res.

El mal de vegades ve d'hores.

El mal de ventre purgant se'n va

El mal de ventre, el cagar el tempra [trempar = regularitzar, normalitzar]

El mal de vici porta a l'hospici.

El mal dels altres fa de bon passar.

El mal d'en Bernat; poc mal i molt drap.

El mal d'ulls, per mi no el vull.

El mal és febre.

El mal és molt brut i vol ésser molt net.

El mal gran no fa mal, el mal petit dóna neguit.

El mal ja té mal nom.

El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir.

El mal mortal no sembla mal.

El mal no té casa, però sempre en troba.

El mal per a tothom és mal.

El mal planyut no és tan agut.

El mal quan no avança ja guanya.

El mal que cou la mort no mou.

El mal que el cura el dormir, malaltia de vi.

El mal que es fa vell es deixa amb la pell.

El mal que es recorda cou menys que el que s'espera.

El mal que hagis buscat t'està molt ben empleat.

El mal que no fa mal, el pitjor mal.

El mal que ve del vi vol dormir

El mal sempre té raó.

El mal sempre tira a mal.

El mal sempre va en augment.

El mal va on més n'hi ha.

El mal ve a bótes i se'n va a gotes.

El mal ve quan no s'espera.

El mal ve volant i se'n va a peu coix.

El mal vola, s'aboca i s'enganxa.

El malalt més es cura amb cuidado que amb remeis.

El malalt que és vida, aigua clara li és medecina.

El malalt que no fuma ni beu, ja està mig curat

El malalt té mala fe.

El malalt vol salut

El malalt vol salut.

El matinar tres coses fa: ric i sà i bon cristià

El meló, al matí or, al migdia plata i per la nit mata

El menjar dolç fa tancar el pols

El menjar dolç fa tancar el pols.

El menjar mitja vida fa i el dormir l'acaba d'afegir

El menjar sec és l'esca de la set.

El menjar tot ho cura.

El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut.

El metge cristià i l'advocat pagà.

El metge cura i Déu salva.

El metge dolent tot ho cura amb el mateix ungüent.

El metge ha d'ésser prudent i el malalt pacient

El metge ha d'ésser prudent i el malalt pacient.

El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal.

El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar.

El metge que cura pitjor és el metge compassió.

El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc.

El metge vell, i el barber, jove.

El metge, creure'l i pagar-lo.

El meu mal no vol soroll

El millor cirurgià és el que fa més mal quan cura.

El millor de ca l'apotecari són les botifarres de l'armari.

El millor metge el que no necessites

El millor metge és el mateix malalt

El millor metge és un mateix

El millor metge és un mateix

El millor metge, un hom mateix.

El millor plat és la gana.

El millor remei després de Déu és el ruibarbre.

El millor remei després de Déu és el ruibarbre. (Ruibarbre: Gènere de plantes herbàcies de la família de les poligonàcies (Rheum sp))

El millor remei és el que cura [o el que prova]

El millor remei és el que cura.

El millor te és el te de llençols.

El molt menjar porta poc menjar.

El nas i la boca, fins la mort els adoba.

El pa calent, molt a les mans i poc al ventrell.

El pa cremat fa pair

El pa cremat fa pair.

El pa de la veïna és la millor medecina

El pa dur fa la vida a u

El pa en cria de tots i no en mata de cap

El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell

El pa i l'aigua són bons per la salut   

El pa no té cames però fa caminar.

El pa reposat mai ha fet mal

El pa reposat mai ha fet mal.

El pa tou i el vi nou el ventre espatllen

El pa, per dolent que sigui, no mata ningú

El peix alimenta i no fa greix

El peix alimenta i no fa greix

El peix blau, al vell no plau.

El peix fa salut i no fa greix

El peix fa salut i no fa greix

El peix fa salut i no fa greix

El peu del coix troba sots pertot arreu.

El pinyó dóna aliment al cos, lleva la set i cura la tos

El pitjor mal és el que no se li veu el final.

El plorar estalvia l'orinar

El poc menjar és sa, però no engreixa

El poc menjar és sa, però no engreixa (Recomana una dieta saludable)

El poc menjar és vida

El poliol és la flor del consol. (Poliol: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Mentha pulegium), molt

El porc dóna morrades fins després de mort.

El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell

El porc furga viu i furga mort.

El porc mossega fins després de mort [o viu i mort]

El porc mossega fins després de mort.

El que a uns els cura a uns altes els mata.

El que agrada a la boca fa mal al ventrell.

El que alguns constipa, als altres fa suar

El que beu setge no busca metge

El que costa de coure costa de pair

El que creu el paladar, el ventrell el farà plorar.

El que el metge esguerra, ho tapa la terra.

El que en vi es gita en aigua desdejuna

El que és bo pel cos és dolent per la freixura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons)

El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa

El que es menja de pressa es paeix a poc a poc.

El que es mor es mor per molt temps.

El que està malalt, cal regala'l.

El que menja verdura té la vida segura

El que molt es vol inflar, per força ha de rebentar

El que molt estossega és tísic o s'ofega.

El que no beu amb got, no veu si beu molt o poc.

El que no entra al ventre no el destrempa.

El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.

El que no mata cura.

El que no menjaràs mal no et farà.

El que per tot s'apura poc dura.

El que poc beu, poc pixa

El que s'estima, que es guardi.

El que tinguis de menjar, no ho vegis cuinar.

El que una mica alivia acaba per curar.

El que ve de gust no mata.

El queixal a la mà mal no fa.

El qui es fa de nit, surt de dia.

El qui mira massa prim, a mitja edat no hi veu.

El qui pixa clar no necessita doctors

El qui té mal, deixa'l queixa'l.

El rave fa coratge.

El refredat entra pels peus i puja pel cap.

El refredat restreny

El refredat, el suar l'abat.

El refredat, el vi el combat.

El remei més gran és petit quan el teu mal s'ha esbargit.

El remei que a un mata, cura a un altre.

El remei que cura en Pere mata la Berenguera.

El remei que put té més virtut.

El restret mor sempre de diarrea.

El ric malalt és esclau del seu mal.

El ric tornat pobre, o metge, o bruixot, o alcavot.

El romaní, de virtuts està ple

El rotet de bon profit, és consentit

El rotet del bon profit no està bé, però és consentit

El sa posa en regle el malalt.

El singlot és salut.

El sol i la sal guarden de tot mal.

El suar, en tot temps és bo [o sa]

El té lleva el mal de ventre

El temps cura el malalt, però no la medecina.

El temps cura les ferides

El temps és el millor dels ungüents.

El temps és el millor metge

El temps ho cura tot [o quasi]

El temps tot ho cura, menys vellesa i locura

El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura

El treball és la salut del cos i de l'ànima.

El treballar és virtut, si es té salut

El tresor més gran que hi pugui haver i hagut: la salut.

El vell que es cura cent anys dura.

El vell, tot és pell.

El vent d’avall és un mata ànecs

El ventre no admet raons.

El ventre no té orelles.

El ventre porta les cames.

El vi a glops i l'aigua a raig

El vi aigualit fa mal profit.

El vi alimenta, cura i fa tenir

El vi allarga la vida, però també la treu

El vi amb mesura i el pa amb cordura

El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial [maial = tant com en traga la premsa]

El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]

El vi entra dolcet i ix amarguet

El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors

El vi és la medecina dels pobres

El vi natural no et farà mal

El vi novell infla el ventrell

El vi, poc és bo, molt és verí

El vi, si no es pot orinar, resulta verí.

El vi: poc és triaca i molt verí.(Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents

El vici, duu al precipici

El vinagre fa tornar magre

El vinagre fa tornar magre.

El viure templadament fa viure llargament.

El xarampió és un mal traïdor

El xarop de bastó és el millor.

Els alls obren la gana per una setmana.

Els anys fan posar els peus plans.

Els balcons són més sans que les finestres

Els banys porten molts danys.

Els cecs hi veuen amb els dits.

Els créixens t'han de curar, si és que no pots orinar [créixens(= herba silvestre sucosa]

Els disgustos maten la gent i donen sustos.

Els disgustos no es queden a la roba

Els disgustos no maten, però atropellen

Els disgusts no maten, però arrematen

Els doctors tenen mala arpa.

Els espinacs menja'ls a sacs

Els espinacs menja'ls a sacs.

Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar

Els espinacs són sans i barats

Els grans es maduren i es curen untant-los amb saliva dejuna.

Els malalts es tornen com les criatures.

Els mals es fan de mica en mica.

Els mals forts no es curen amb xarops

Els mals forts no es curen amb xarops.

Els mals, els curen més els cuidados que els remeis.

Els metges fan com els lladres: surten quan hom menys se'ls espera.

Els metges fan com la pudor: pertot arreu es posen.

Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: Aquí està el matador.

Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal.

Els metges tanquen el llop al corral.

Els millors bolets van bé per tirar-los al femer.

Els pesars no crien bona sang ni engreixen.

Els pollastres i les perdius fan poagre [Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus]

Els refredats entren pels peus i pugen al cap

Els refredats, ben tips i ben suats.

Els remeis baixen del cel.

Els remeis i els consell, segons et vagin ells.

Els treballs a ningú engreixen.

Els tres dolors són: mal d'ulls, mal de dents i puça a l'orella.

Els tres mals són: esquinància, pestilència i voltadits. (Esquinància: Angina // Pestilència: Malaltia epidèmica causada per un bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet directament d'home a home o mitjançant animals, com rates, puces, etc. // Voltadits: Panadís subepidèrmic)

Els ulls s'han de fregar amb els colzes.

Els vells són rellotges de carn i ossos.

En aquest món només s'hi està una vegada.

En casa humida, s'hi perd la vida.

En cura més la dieta que la recepta

En cura més la dieta que la recepta.

En els mesos majors, més grossos els temors.

En ésser al dia deixa el llit i tindràs sempre salut.

En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota.

En la gota, ningú hi veu gota.

En malaltia, llum nit i dia; salut trobada, llum apagada.

En maten més les receptes que les escopetes

En menjada i beguda ten bona mesura

En mesos que no tinguin r, no beguis llet

En Què-diran se morí de fam, i en Què-diré se campa molt bé

En ser de dia ix del llit i tindràs salut i profit

En ser dia deixa el llit; tindràs salut i delit.

En sòl humit i parets rònegues, no t'hi allotgis.

En temps de figues i raïms, eixampla els vestits.

En tombar la quarantena, vés amb compte amb la mullena.

En tot cop hi ha dolor.

Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva

Engreixa més la calma que la taula.

Ensalada bollida allarga la vida

Entre els queixals, en lloc de dits posa-hi didals.

Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura

Entre la taula i el llit, mitja llengua.

Eres de la nit nit i del dia dia i veuràs llarga vida

És dolent beure aigua abans d'asseure's a taula.

és més fàcil receptar que curar.

Es pot morir d'una guitza de conill.

Es regla sana no menjar quan no es té gana

És sa beure aigua fresca abans d'esmorzar.

És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar

Escarola bullida allarga la vida

Escudella d'esquirol cura diarrea

Escudella d'esquirol cura diarrea.

Escudella espessa cura la cabeça

Escudella reposada és la millor menjada

Estant bo, no costa gaire, d'ésser valent i xerraire.

Estendre la roba al sol fa portar dol.

Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina.

Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.

Fa més profit la calma que la taula

Fang i calç tapen molts mals.

Febre de maig, salut tot l'any.

Febre febral és el pitjor mal.

Febres de maig, salut per tot l'any.

Febres per Sant Joan, salut per tot l'any.

Feliç és la mort que ve sense cridar-la.

Fer cura de moro.

Ferida al cap, prompte mort o curat.

Ferida dolenta, la que el vi no la renta.

Ferida xica, la que més mortifica.

Fes de la nit nit i del dia dia i viuràs llarga vida.

Fes de la nit nit i del dia dia, i viuràs amb alegria.

Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món.

Festes, ni per persones ni per a bèsties.

Feu el bé abans no moriu.

Fins a setze anys, molts banys: de quaranta anys enllà no aneu a banyar.

Fins a trenta anys, pollastres i banys; de trenta anys enllà, pollastres sense banyar.

Floroncos per Sant Joan, salut per tot l'any.

Foc de canyes, foc de migranyes.

Fonoll i ruda fan la vista aguda.

Fora l'espina, fora el dolor.

Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu

Fred d'hivern i calor d'estiu, salut reviu.

Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any.

Fred segur no mata ningú, fred corrent mata la gent.

Fruita robada a algú, mal de ventre segur

Fruita verda esmussada.

Fruita, però no molta

Fruita, poca i ben madura

Fuig de la pestilència, que és una bona ciència.

Fuig de vent acanalat i d’amic [o enemic] reconciliat

Gallina que fa el pioc, de profit poc.

Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt

Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura.

Gent boja, pa tou i fetge.

Geps i manies, males malalties.

Glopejar és parent de l'enviar.

Gota caminada, gota curada.

Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé

Guarda't d'aire acanalat i de dur vestit mullat.

Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat (Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut)

Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat.

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari.

Herba de setge, no li cal metge

Hi ha medecines que als uns els curen i als altres els maten

Hi ha remeis que els uns curen i els altres maten.

Hi ha tants afortunats, amb set vides com els gats.

Hi ha tres menes de bon temps: salut, riquesa i bon sol.

Hi ha tres menes de mal temps: malaltia, pobresa i pedregada.

Home de banys, home de pocs anys

Home fart mai fa bon pap.

Home gros i home malalt és per un igual

Home lletrat pateix del pap.

Home malalt, mig mort.

Home pelós la dona cerca.

Home roig i gos pelut es mor i no és plangut.

Home tip, Déu li do son.

Home trencat es mor i no ho sap

Home vell, cada dia un mal novell.

Home vell, carregat de nafres.

Humitats d’abril, roïnes són d’eixir

Humitats d'abril fan fer llit

Infant massa viu, no viu.

Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat.

Inflor, malhaja la millor.

ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals)

Jeure ben alt un tresor val.

Jo et curo, que Déu et salvi.

Jo et toc i Déu que et curi.

Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort.

Jovenesa viciosa, vellesa penosa.

Joventut ben tractada, vellesa llarga i reposada

Joventut que vetlla i vellesa que dorm, signe de mort

Joventut, salut; molta edat, enfermetat.

Jugar amb la salut

L’aigua de mar és medecina

L’anar per mar cura de tot mal

L’erisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar [erisipela = afecció de la pell]

L’orenga, tot mal trenca

La "cremadura", amb vinagre es cura

La beguda amb mesura.

La beguda, pren-la sempre amb mesura.

La bogeria no té remei.

La bona cara del metge ajuda a curar el malalt

La cama al llit, i el braç al pit

La camamilla pel mal de ventre

La cambra de dormir ni ha de fer olor ni ha de pudir.

La cara del metge agrada al malalt.

La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa

La carn és el millor adob dels ossos.

La carn estreny i la verdura allarga

La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca

La casa on no hi entra el sol, hi entra el metge.

La ceba alça el malalt del llit

La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata

La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari.

La comuna, lluny de la cambra i lluny de la cuina.

La cremadura amb aigua es cura

La cura del constipat vol calor i ungüent de llençol

La dieta és un bon remei

La dieta, la medecina més discreta.

La dona i la sagnia a vegades maten i a vegades ressusciten.

La dona que es posa ungüents a la cara perd les dents.

La dona teva ni ha de fer pudor ni ha de fer olor.

La fam de tres dies de sagnia.

La fe és la que cura.

La febre aplaca el lleó, tan poderós que és.

La febre contínua mata l'home.

La febre desvariejada, poques vegades curada.

La feina és santa i és sa.

La ferida fa més al tercer dia.

La flaquesa és la mare de tots els mals.

La fruita tant se val crua com cuita.

La gana poca i seguida.

La gota abundància denota.

La gota és mal de ric i és curat tancant el pic.

La gota i la hidropesia, filles de la fartaneria. (Hidropesia: A*****ulació anormal de serositat en alguna de les cavitats naturals del cos o entre els elements integrants del teixit conjuntiu)

La llengua de ca gran cura fa.

La llengua és el mirall del ventre.

La llengua és l'espill del ventre

La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit

La llet de cabra, fresca i bullida amb mida

La llet, ben dormida i ben passejada.

La llomadura és mal d'untura. (Llomadura: lombàlgia)

La llum dels ulls és l’alegria de l’ànima

La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata.

La mala nafra es cura, la mala fama mata.

La malva, de tots mals salva

La Mare de Déu quan pel món anava, amb oli de gresol tots els mals curava.

La menta l'estómac assenta.

La menta no pot mentir: l'escudella fa pair.

La menta, la gana augmenta.

La migranya dormint s'apanya.

La millor cuinera és la bona oliera

La millor herba és la ruda, que a totes les de la seva vora ajuda.

La millor medecina és la que hom li prova.

La millor medecina és no prendre medecina.

La millor medecina, sangonera de forquilla.

La millor olor és la de la bugada.

La millor salsa és la de Sant Bernat.

La mort entra pel pecat i pels peus el refredat.

La mort va a qui menys la vol.

La mossegada de ca, amb ceba es curarà

La nafra no té cura si no muda de figura.

La necessitat dóna virtut i la malaltia salut.

La netedat és mitja vida.

La paciència engreixa i cria esquena.

La paciència venç la pitjor dolència

La panxa no admet noves

La persona és el que menja

La picada d’escorpí, amb mel s’ha de guarir

La poca cordura es paga amb la sepultura

La recaiguda és la pitjor de les caigudes

La recaiguda és pitjor que la malaltia

La regla manté el cos i la butxaca.

La roba que massa es renta, l'olla que massa es frega i l'home que massa es cura poc duren.

La ronya de gos dura set anys.

La ruda, herba de ventura

La sal, com més sala més mal

La saliva dejuna de tot mal cura.

La salut del nostre cos, la gastem molt a l'engròs, i quan la tenim perduda, la comprem a la menuda.

La salut es pinta en la cara

La salut no afarta.

La salut no es compra amb diners.

La salut no es compra amb diners.

La salut no és coneguda fins que és perduda.

La salut quan és perduda és reconeguda

La salut que guardaràs de jove, la trobaràs de vell.

La sàlvia, és la mare de la malva

La sàlvia, salva

La sang del nas, amb teranyines farinoses [o julivert] l'aturaràs [o t'untaràs]

La sang és espantadora.

La serena de la mar cura de tot mal

La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada.

La sopa d'all si no fa bé no fa mal

La sopa de sagí fa de bon pair

La sopa escaldada fa sortir el color a la cara.

La sopa fa la galta grossa.

La taula i el bon marit a la cara es porta escrit.

La taula pobra és mare de la bona salut.

La temprança allarga la vida, el vici l'escurça.

La testa, el menjar l'adreça.

La valeriana és l'herba de les dones, que quan estan malaltes les posa bones. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants)

La vellesa és malaltia incurable.

La vellesa és una malaltia.

La vellesa és: esternudar, tossir i preguntar quina hora és.

La vellesa escurça el dormir i estira el grunyir.

La virtut va coronada de flors; el vici, d'espines i dolors

L'aigua amb les figa-flors, al ventre dóna dolors

L'aigua bullida allarga la vida

L'aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa.

L'aigua bullida es disgustada, però allarga la vida

L'aigua corrent cura l'enyorament

L'aigua corrent fa viure la gen

L'aigua corrent no és sutza ni pudent. (Sutza: bruta)

L'aigua cura els sustos

L'aigua de farigola tot ho consola

L'aigua de menta tot mal renta.

L'aigua de menta, tot mal repta.

L'aigua del mar cura tots els mals

L'aigua d'escabiosa trenca el xarampió i la rosa. (Escabiosa: Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes de la família de les dipsacàcies (Scabiosa sp))

L'aigua en dejú fa anar al comú

L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca.

L'aigua és font de vida

L'aigua es posa a les cames

L'aigua fa la vista clara.

L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]

L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa.

L'aigua ni empobreix ni envelleix

L'aigua pura ni mata ni cura

L'aigua sedativa, tot mal esquiva

l'aigua sense dolor i ben vista pel sol.

L'aigua, neta i pura i amb mesura.

L'aiguafort rosega el ferro i el cranc rosega la carn.

L'aire per forat molts n'ha matat.

L'alegria allarga la vida.

L'alegria cura

L'alegria és medicina

L'all és els remei dels pobres.

L'amor és al cos traïdor.

L'amor i la ronya no se sap on es posa.

L'anell sagnant i el porc cremant.

L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap.

L'arròs i les patates bullides allarguen la vida

Lavativa, xeringa, ajuda i servicial tot és igual.

L'enciam fa lleganyes.

L'ensiam fa mal d'ulls [o fa lleganyes]

L'erisipela o mata o pela. (Erisipela: Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococus pyrogenes, es presenta amb inflamació i enrogiment, acompanyats de febre)

L'erisipela, no sagnar-la, de gana matar-la, de son ofegar-la i no airejar-la. (Erisipela: Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococus pyrogenes, es presenta amb inflamació i enrogiment, acompanyats de febre)

Les bones paraules fan menjar els malalts

Les bones suors treuen els mals humors.

Les cames són vanes i les arrugues segures.

Les dones, el beure i el fumar fan aprimar

Les errades del metge, la terra les tapa.

Les faves renoven la sang

Les festes majors al ventre porten dolors.

Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]

Les festes majors, conserven al ventre dolors.

Les figues-flors al ventre causen dolors.

Les impaciències agreugen les dolencies

Les joves puces, les velles purgues.

Les malalties es fan de mica en mica.

Les mans netes, Déu les proveeix.

Les medecines, pels altres.

Les móres de barder fan bé; les de rostoll fan poll. (Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers)

Les móres fan polls.

Les nafres es curen untant-les amb saliva dejuna.

Les nafres untades dolen, però no tant com si no s'unten.

Les nafres, ben rentades i ben untades.

Les nafres, no les toquis gaire.

Les nafres, untades.

Les nits que faci humitat vés-te'n al llit aviat.

Les nous treuen els mals humors.

Les penes [o pesars] no crien bona sang ni engreixen

Les penes no maten però aixafen [o estropegen]

Les penes no maten però aixafen.

Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen.

Les quimeres, no les curen els doctors.

Les sopes i el sol a l'hivern donen consol.

Les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell

Les tres desgràcies són: orb, contret i desfet.

Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang.

L'escopina, la millor medecina. (Escorpit: Capa de l'escorça d'una alzina surera compresa entre el suro i la fusta)

L'escudella és bona pel cos i per la butxaca.

L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugir.

L'espinac és la granera del ventre

L'herba de Santa Margarida tots els mals priva.

L'hisop ho cura tot

L'hisop posa la mare a son lloc. (Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, que té virtuts antiinflamatòries i expectorants)

L'home mor del mal que té més por.

L'home no deu vagar si salut vol conservar.

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l.

Llarga malaltia, curta mort.

Llarga salut, vigília de malaltia

Llegir i menjar no és sa.

Llengua bruta, ventre malalt.

Llepada de gos cura els humors

Llet barata, llet que mata

Llet de burra, o ben colrada o ben passejada.

Lleva't amb el sol i vés a dormir sense gresol.

Llimona i all, metges al carall.

Lo metge no és més que un aconsolador

Lo que a uns mata, a altres sana

L'ofegor juga de traïdor.

L'oli cou al coll i a la butxaca.

L'oli d'oliva, tot mal esquiva

L'oli és armer, és rellotger i és curander.

L'oli no és sant, però fa miracles.

L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata.

L'orella és l'embut del cor.

L'orenga tot mal trenca.

L'ull dolent tot ho veu malament.

L'ungüent groc no serveix per res i es posa pertot.

L'ungüent, si no cura, fa lluent

Mai més!, com diuen les parteres; i al cap de l'any hi tornen a ser.

Mai ningú no s'ha mort de dejunar.

Mai ningú s'ha mort de dejunar

Mal al pit, de seguida [o ben suat, o peu] al llit

Mal al pit, de seguida al llit.

Mal antic, cura costosa.

Mal apremiant, remei a l'instant.

Mal avançat, sanat.

Mal comunicat és aliviat.

Mal d'altri no cou.

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell.

Mal de cames vol repòs.

Mal de cames, mal de dones

Mal de cap i son, malaltia d'aprenent.

Mal de cap i son, malaltia de belitre.

Mal de cap vol menjar. Mal de ventre vol cagar

Mal de cap, el menjar el bat.

Mal de cella, migranya.

Mal de cor, només el cura la mort.

Mal de cos, sanitat de l'ànima.

Mal de costat menjant passa aviat

Mal de costat menjant passa aviat.

Mal de costat, als vuit dies bé o enterrat.

Mal de costat, mal de plat

Mal de desvari, notari i vicari.

Mal de dit, mal de ric.

Mal de dits, mal de crits.

Mal de freixura, fins a la sepultura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons)

Mal de natura, mal que dura.

Mal de païdor, mal de consumició.

Mal de pit, ben suat i al llit.

Mal de pit, peu al llit.

Mal de pobre, mal de sobres.

Mal de queixal és molt mal, mal de dent és més dolent.

Mal de queixal i dolor, mals de traïdor.

Mal de queixal i mal d'infants són els més grans.

Mal de queixal inflat, mal de queixal curat

Mal de queixal, el dimoni va inventa'l.

Mal de queixal, mal d'amor.

Mal de queixal, mal de ràbia.

Mal de queixal, mal infernal.

Mal de ric, poc mal i molt trafic.

Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.

Mal de testa no puja més amunt que la bèstia.

Mal de testa vol dormir.

Mal de testa vol menjar, mal de ventre vol cagar.

Mal de testa vol minestra.

Mal de ventre no menjant es trempa.

Mal d'empatx fa estar groc.

Mal d'esquinància, molta paciència. (Esquinància: angina)

Mal d'histèria en l'home no és cosa bona.

Mal d'ofec i de locura no tenen cura.

Mal dormir i bon sopar aparellats van

Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres

Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull.

Mal està la muller quan fa cridar el barber.

Mal explicat és mig curat.

Mal llepat, de seguida curat.

Mal napolità, prest ve i tard se'n va.

Mal nerviós no fa tocar a morts.

Mal no diguis que xacra no tinguis.

Mal planyut no és tan agut.

Mal que em segueixes la vida m'exigeixes.

Mal que es cura menjant no és gran mal.

Mal que no es passa al llit, no és un mal que n'és mig.

Mal que no millora no és mal d'una hora.

Mal que no té cura no troba cap remei.

Mal que ve de natura no té cura.

Mal senyal quan hom no sent el mal.

Mal sobre mal i pedra per capçal.

Mal treu mal.

Mal va el malalt que fa hereu el metge.

Mal va qui no s'adoba.

Malalt ben suat, mal curat.

Malalt que desbota la salut

Malalt que desbota la salut torna.

Malalt que és de mort, cap remei no hi pot.

Malalt que és de vida, l'aigua li és medecina.

Malalt que menja no es mor

Malalt que no es cura amb ruda va dret a la sepultura.

Malalt que no orina, no li val medecina.

Malalt que no pot anar a la vora té el fossar

Malalt que no pot obrar, només la fossa el curarà

Malalt que orina, gran medecina.

Malalt que pot dormir, que no temi el morir.

Malalt que pren cordial no patirà cap més mal.

Malalt que pren no es mor.

Malalt que s'aixeca a la nit, no el donis per ben guarit

Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.

Malalt que s'infla ja no es desinfla.

Malalt que sua, malalt que cura

Malalt que té gana la mort enganya

Malalt que té gana, malaltia de pavana.

Malalt que vomita, mort que ressuscita.

Malaltia d'altri en sembla només son.

Malaltia de gola, malaltia llarga.

Malaltia de la pell, salut al budell

Malaltia de la pell, salut al budell.

Malaltia de ric, la salut dels pobres.

Malaltia del cor, només la cura la mort.

Malaltia i presó no adoben cap bribó.

Malaltia llarga omple dues bosses i en buida una altra.

Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt.

Malaltia llarga, parenta de la mort.

Malaltia poc declarada, poques medecines i rumiades.

Malaltia porta fred.

Malaltia que pots dormir i pots menjar no et cal amoïnar

Malaltia sense doctor i hisenda sense senyor, de mal en pitjor.

Malaltia setembral, mala o mortal.

Malaltia suada, malaltia curada.

Maldecaps amb pa són bons de passar

Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras.

Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants)

Mas i masia, aire i sol per tot el dia.

Massa comoditats són enemigues de la salut.

Massa dormir fa amagrir.

Massa dormir porta el morir.

Massa llamí fa de mal pair.

Massa menjar fa mal.

Massa metges, mort segura.

Massa oli a la plata cou al coll i a la butxaca.

Massa salat o massa coent fa posar malalta la gent.

Massa singlot, senyal de mort.

Matinejar tres coses fa: ric, sa i bon cristià.

Medecina i procura, cobra-la mentre dura.

Medecina que alivia, seguir-la.

Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre.

Menja bé i caga fort i no tinguis por de la mort.

Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort

Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada

Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada.

Menja calent i beu fred i faràs anys alegret.

Menja fort, caga fort i no tingues por de la mort     

Menja i beu assentat i dorm de costat.

Menja i sopa res, dorm en alt i viuràs més.

Menja més la salut que la boca.

Menja més un mal dolent que cent de bons.

Menja poc i paeix bé i no patiràs de pedrer.

Menja poc i paeix bé i salut t'anirà bé.

Menja raïm avui i demà; si no et caldrà purgar.

Menjar agre fa envellir i fa poagre. (Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus)

Menjar bé i ensaliva com cal si no vols tenir el ventre mal.

Menjar calent a l'estiu, més mort que viu.

Menjar calent, mal per la dent.

Menjar carbassa fa perdre el pols.

Menjar en dejú una poma salut dóna.

Menjar fins emmalaltir i dejunar fins a guarir.

Menjar fred i vi calent posa malalta la gent.

Menjar i beure amb mida allarguen la vida.

Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...

Menjar i caminar no és sa.

Menjar massa salat o coent posa malalta la gent.

Menjar molt i pair bé no pot ser.

Menjar mongetes té males tretes.

Menjar olives per sopar fan somniar.

Menjar pa i beure aigua, vida llarga.

Menjar verdura és cordura.

Menta mentolada, pel païdor no hi ha herba més bona.

Mentre el malalt s'empobreix el metge s'enriqueix.

Mentre hi ha l'ànima al cos hi ha esperança.

Mentre hi ha vida hi ha esperança.

Merenga i llet calenta, calmen la tos.

Més couen el menjar les cames que el ventre.

Més en moren de farts que de fam.

Més fàcil és receptar que curar.

Més gent mata la taula que la guerra.

Més mata la gola que l'espasa.

Més mata la recepta que l'escopeta.

Més maten sopars que guerres.

Més són els amenaçats que els morts.

Més val cuidar de vell que saber d'home novell.

Metge covard sempre cura tard.

Metge de franc té poca sang.

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca.

Metge de València, molta casaca i poca ciència.

Metge i confessor, com més vell millor.

Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.

Metge jove, barber vell i apotecari coix.

Metge malalt no cura ningú.

Metge malalt porta descrèdit.

Metge nou no val un sou.

Metge novell, feina pel fosser.

Metge o metjot, el de més prop.

Metge pletós, nafra dolorosa.

Metge que fa mal damunt de mal poca cosa val.

Metge que gemega, metge de pega.

Metge que molt practica no pronostica.

Metge que no parla no cura.

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal.

Metge que purga massa, no el vull a casa.

Metge que tanca el mal poca cosa val.

Metge sense ciència, metge sense consciència.

Metge vell i apotecari jove.

Metge vell i barber nou.

Metge vell, barber jove i apotecari ric.

Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric.

Metge xerraire no cura gaire.

Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats.

Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé.

Metges errats, papers mal endreçats i dones garrides treuen les vides.

Metges i apotecaris, les medecines pels altres.

Millor remei el que guarda que el que cura.

Molt d'arròs fa mal al cos.

Molt dormir al cap fa entorpir.

Molt i bo, drecera per la mort.

Molt menjar desmenja.

Molt menjar molt mal fa.

Molt millora malalt que no pitjora.

Molt vi és metzina, l'aigua medecina.

Molta fruita menjaré i molta salut tindré.

Moltes medecines fan estar malalt.

Molts de mals agafats pel vici són portats.

Molts de mals són resultats dels abusos perpetrats.

Molts moren per la boca com els peixos.

Mor el qui xiula i viu el qui piula.

Móres de barder fan fer, móres de roldor fan por. (Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers // Roldor: Arbust de la família de les coriariàcies (Coriaria myrtifolia))

Morfina, mor fina.

Mori, Marta, i mori farta.

Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat.

Mort per mort, pit a l'aigua.

Mort per mort, prova la sort.

Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela.

Nafra en juntura no té cura.

Nafra rodona no té cura si no canvia de figura.

Nafra vella no té cura.

Nafres hi ha que no es curen.

Nafres que triguen de curar no es curen mai.

Nafres velles triguen a curar-se.

Net, fresc i sa sia el teu menjar.

Neus per Nadal, salut per tot l'any.

N'ha mot més la cena que no n'ha salvat Avicena.

Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap.

Ni alegrar-se per salut ni espantar-se per malaltia.

Ni dormis amb gats ni caminis descalç.

Ni el bo gitat ni el malalt alçat.

Ni en els vells salut en ien els joves virtut.

Ni en els vells salut n ien els joves virtut.

Ni fart ni afamat, si vols la veritat.

Ni fart ni afamat.

Ni menjar cansat ni beure suat.

Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana.

Ni menjar sopes sense cullera, ni tenir porta amb polleguera.

Ni metge novell ni advocat donzell.

Ni per calor ni per fred no deixis el teu indret.

Ni pujar a cavall sense orinar ni fer feina de força sense menjar.

Ni que et faci mal, arrenca't el queixal.

Ni retenir molt l'orina ni sentir olor de bacina.

Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol.

Ningú es mor fins que Déu vol.

Ningú no es mor de fam, i sí de fart.

Ningú se mor de fam, i molts de farts [o Més ne moren de farts que de fam]

No arriba a vell qui vol.

No beguis aigua de bassa, ni olives mengis massa.

No creguis en els remeis que curin tots els mals.

No es coneix la salut fins que s'ha per dut

No es coneixen el bé i la salut fins i tant que s'han perdut.

No es pot beure vi en dejú perquè fa posar malalt.

No es pot jugar amb greix.

No és sa sortir al carrer sense menjar.

No es treu l'espina amb els dits.

No està mal aquell que bona cura troba.

No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida. (Pigota: Verola)

No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt.

No et fiïs del malalt que es lleva de matí.

No et posis als peus del llit d'un malalt si no te'n vols encomanar el mal.

No et posis entre dues dones, entre dos frares ni entre dos aires.

No fa profit el que es menja, sinó el que es paeix.

No firmis carta que no llegeixis ni beguis aigua que no vegis.

No hi ha bé que cent anys duri ni mal que a tant arribi.

No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort.

No hi ha constipat sense enfit. (Enfit: indigestió)

No hi ha mal petit ni petit enemic.

No hi ha mal pitjor que un metge parlador.

No hi ha mal que cent anys duri, ni cos que resistir-lo pugui.

No hi ha mal que el temps no el curi.

No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi.

No hi ha mal si no cou ni fa mal.

No hi ha medecina més bona, que ceba, all i llimona.

No hi ha més pesada cosa que una dona melindrosa.

No hi ha més remei: morir o fer-se vell.

No hi ha millor cirurgià que el que millor sap tallar.

No hi ha millor curar que metge no consultar.

No hi ha millor metge que hom mateix.

No hi ha ningú més ximple que un malalt.

No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort.

No hi ha vici sense suplici.

No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera.

No mata el mal, que mata l'hora.

No mata pena ni mal si l'home no és mortal.

No mengis cru, ni vagis peu nu.

No mengis fruita passada ni beguis aigua parada.

No mengis res cru ni caminis amb peu nu.

No menjant sinó d'un plat, tindràs bon ventrell, Bernat

No mor el malalt, que mor el mortal.

No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix.

No sento l'emfermetat, sinó la relíquia que m'ha quedat.

No siguis ruc: per les sangs pren el saüc.

No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei.

No té molta set el que no beu aigua.

No tot el que és greix es paeix.

No us fieu del malalt que s'alça de nit.

No vulguis mai posar el dit dintre un anell massa petit.

O metge o canonge.

Obrar sense prendre és purga.

Oli d'oliva tot mal alivia.

Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat.

Oli i romaní fregit, remei beneït.

Oli i vi, bàlsam diví.

Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro

Olla sense sal, fa més bé que mal.

On el sol no tocarà, casa no hi vol.

On et dol et poses la mà.

On et poses la mà et pica el gra.

On hi ha ceba no hi ha dolor.

On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella.

On no hi ha mal, no s'hi posen benes.

On sobra l'aigua manca salut.

On va el mal? on hi ha més.

On va, mal? on hi ha bon capçal.

Orina d'or, el frare al cor. (Si es frare pot anar a cantar, ja és passat el perill)

Orinar de cara al sol treu els mals humors.

Orinar de cara al vent fa tornar tísic.

Ous sense sal, no fan bé ni mal.

Pa alís fa mal al ventrell, això és exemple i consell.

Pa calent fa mala panxa.

Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega.

Pa calent, amb oli és menys dolent.

Pa calent, molt a vista i poc a la dent.

Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell, bons pel ventrell.

Pa de xeixa la jove engreixa.

Pa del dia i farina-flor és dolent pel païdor.

Pa fa carn i vi fa sang.

Pa tan poca salut, val més morir-se.

Païdor delicat, menjar variat.

Païdor malalt, boca dolenta.

Panxa calent, peu dorment.

Panxa plena crida son.

Pecat de gola, redempció pel cul.

Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort.

Pel constipat, aiguardent ben escaldat.

Pel darrer mal, cap metge hi val.

Pel juliol, ni dona ni cargol.

Pel mal de costat, oli de llangardaix.

Pel mal de queixal el millor és arrenca'l.

Pel mal de queixal, només Déu hi val.

Pel mal de queixal, res no hi val.

Pel mal de ronyons suc de moixernons.

Pel mal del païdor menjar massa no és bo.

Pel mal mortal metge no hi val.

Pel mal mortal, cap herba no hi val.

Pel mal que no té resistència el millor remei és la paciència.

Pel sol, sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.

Pels cucs, els alls; per a dormir, cascalls.

Pels mals de ronyó, l'oli d'oliva és el millor.

Pels nervis, sol i costelles.

Pels ulls l’ànima es veu, i per la boca es treu

Penes i plors no curen dolors.

Per a dormir, vesprada, no la matinada.

Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí.

Per ben dormir, resar, callar o tenir febre.

Per estar malalt n'hi ha prou d'ésser vell.

Per ferida i per beguda usa herba coneguda.

Per la boca posa-hi, però no en treguis. (Evitar el vòmit)

Per la gola, farigola.

Per la joventut els polls són salut.

Per la meva dent que hi passi el menjar calent.

Per la picada d'escorpí, fum de rames de pi.

Per la pulmonia i el dolor de costat ten el cul tapat.

Per la vida es perd la vida.

Per les berrugues, saliva dejuna.

Per les canícules, ni sagnies ni purgues.

Per llagues i per talls, fulles d'ordall.

Per massa càrrega s'enfonsa la barca

Per poca salut pulmonia passada.

Per pulmonies i mal de costat, ben acotxat.

Per sopar, peix o bacallà.

Per tenir poca salut val més morir-se.

Per tenir salut: esmorzar bé, dinar poc i sopar menys          

Per un mal que molt poc dolgui, medecina gens o poca.

Per viure sa, dina poc i sopa aviat.

Perfums d'espígol i de flor de saüc tornen la salut.

Perfums d'espígol i flor de saüc tornen la salut.

Perquè passi el sentiment hi ha d'haver alegria i bon aliment.

Pessic d'escorpí, no dóna temps d'anar al llit.

Peta bé i rota fort i no es faci por la mort.

Petar i rotar fa estar sa.

Petita ferida treu la vida.

Pets i rots salven, el singlot mata.

Peus delicats, sabates velles.

Picada d'abella, cera d'orella.

Picada d'aranya, la mortalla.

Picada de culebra, la mort darrera. (Culebra: en català colobra: qualsevol serp no verinosa, per diferenciar-les de les verinoses o escurçons)

Picada de salamandra, la mortalla.

Picada de vidriol porta dol. (Vidriol: denominació obsoleta de l'àcid sulfúric)

Picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir.

Picada d'escorpí, mel de romaní.

Picada d'escorpí, no s'és a temps de pujar al llit.

Picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció.

Picor al nas, cucs al cul.

Pitjor és la recaiguda que la caiguda.

Plet i orinal, a casa del que li vinguis mal.

Poc dormir i massa dormir porten al morir.

Poc mal danya.

Poc mal espanta i molt amansa.

Poc mal i ben planyut.

Poc mal i bona mort és una gran sort.

Poc remei ajuda i poc mal danya.

Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa.

Poc sopar i poca pena, salut plena    

Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant.

Poca medecina, molta salut.

Poca medicina, poca salut

Pocs diners, poca salut

Poques metzines no maten.

Porc amb vi del vell en fa nin.

Posa la testa vora la finestra.

Posa les orelles vora les estrelles.

Precaució i brou de gallina estalvia medicina

Prou dejuna qui molt menja.

Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim. (senet de pobre: Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l'orina)

Quan cou cura i quan pica madura.

Quan el mal és amo no hi ha cura.

Quan el mal és de mort sols el morir és remei.

Quan el mal fort es declara és en va plantar-li cara.

Quan el malalt esternuda ja pot tornar-se'n el metge.

Quan el malalt no empitjora, ja millora.

Quan es té mal als peus se'n ressent tota la persona.

Quan estem bons donem consells als malalts, però no els sabem prendre quan estem mals.

Quan et trobis malament o de mal humor, pensa que darrera d'un dia dolent en ve un altre de pitjor.

Quan fa mal el cap tot fa mal.

Quan fou mort li arribaren els remeis.

Quan fou mort, el combregaren.

Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi.

Quan la boca no ho demana el païdor no ho obeeix.

Quan la boca put el ventre és brut.

Quan la fam pica bona és la mica.

Quan la salut és espatllada és més estimada.

Quan l'infant denta la mort no s'absenta.

Quan mal tinguis bé t'hi avinguis.

Quan no empitjora a malalt, bé li va el mal.

Quan no pot més el dolor, o et cures o et mors.

Quan pica cura menys els ulls, que piquen per malura.

Quan se sua, aigua ninguna.

Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metges i apotecaris.

Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina.

Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista.

Quan vagis a menjar, lletres ni llibres no vulguis mirar.

Quartanes, mal de mala gana.

Quartanes, mal de setmanes.

Que es faci cura, encara que perdi la freixura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons)

Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat.

Qui amaga el seu mal no podrà cura'l.

Qui amb herba es cura, salut segura.

Qui amb metge no tracta o es cura o es mata.

Qui bé es cura molt dura.

Qui bé menja, bé beu i bé dorm bé fa el que vol.

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol  

Qui de cor juga la salut se juga

Qui beu aigua té la vista clara.

Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja.

Qui beu molta aigua no arriba a vell.

Qui canta el seu mal espanta.

Qui creu els metges es penja.

Qui d'aire muda molt mal cura.

Qui de cor juga la salut se juga.

Qui de la salut abusa, si la perd no té excusa.

Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa.

Qui de son ventre fa un jardí ans de l'any se'n veu la fi.

Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals.

Qui dies passa, anys empeny.

Qui dorm dina.

Qui dorm es cura.

Qui dorm fa salut

Qui dorm fa salut.

Qui dorm massa no viu massa.

Qui dorm menja son.

Qui dorm menja.

Qui dorm molt viu poc.

Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera.

Qui el metge no acata, Déu el salva o Déu el mata.

Qui es banya massa té el cap de carbassa.

Qui és boig de natura, planyeu-lo, que no es cura.

Qui és boig en néixer no ho deixa en créixer.

Qui és boig quan neix té mal que li creix.

Qui es colga amb set es lleva amb salut.

Qui es cura els vicis estira la salut.

Qui és massa viu no viu.

Qui es posa en perill de caure té ganes de jaure.

Qui es queixa mig es cura.

Qui és viu viu, qui és mort put.

Qui es vulgui conservar minyó, que mengi poc i bo [minyó = jove, xic, infant]

Qui està bo dóna remei i qui està malalt el cerca.

Qui està fart no recorda que té fam

Qui estalvia la vida, crida la mort.

Qui gasta fulles de setge no necessita metge.

Qui gemega d'alguna cosa es dol.

Qui gemega espanta el mal.

Qui gemega ja ha rebut.

Qui ho té en néixer, mai ho deixa.

Qui mai no riu, mai viu.

Qui mal busca mal troba.

Qui malament es cura es crida la sepultura.

Qui massa es banya la salut es danya.

Qui massa es cura s'acosta a la sepultura.

Qui massa riu no té el seny gaire viu.

Qui menja a hores fa de rellotge.

Qui menja dolç caga agre.

Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu.

Qui menja molt pa sempre està sa.

Qui menja molt viu poc.

Qui menja molta sal es fa vell de pressa.

Qui menja móres té polls, cada gra un poll.

Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga.

Qui menja peix, salut té

Qui menja picant li sortiran grans.

Qui menja salat té el fetge cremat.

Qui menja serp no té ronya.

Qui menja sopes no les té totes.

Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu.

Qui molt menja molt dejuna.

Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja.

Qui morenes té no seu gaire bé.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Qui no es cuida no es cura.

Qui no menja per haver menjat no va errat.

Qui no menja perquè està tip no té pal de llit.

Qui no pot dormir a la nit, a la matinada un xic.

Qui no pren medecines està bo.

Qui no reposa, fa poca cosa.

Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell.

Qui no sap riure no sap viure.

Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge

Qui no s'ha de morir tot ho passa.

Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura.

Qui no s'ha de morir, tot ho passa.

Qui orina calent està malament.

Qui passa la mar passa la rosa.

Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut

Qui per Sant Joan va vestit com per Nadal no té salut cabal.

Qui per sopar menja carn a la brasa té la mort a casa.

Qui pixa clar no necessita metge.

Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal.

Qui pren no es mor.

Qui prova molts remeis i es cura no sap quin remei l'ha curat.

Qui remei fa, esperança té.

Qui rota paeix, qui peta envelleix.

Qui sa vida vol allargar del beure no ha d'abusar.

Qui sap patir sap guarir.

Qui s'arrauleix, el fred se'l menja.

Qui s'infla es rebenta.

Qui somnia massa de nit no té assossego de dia.

Qui sopa amb molt de vi esmorza amb poc pa.

Qui sopa i se'n va a dormir mala nit vol tenir.

Qui sopa massa té el cap de carbassa.

Qui sopa molt dorm poc.

Qui té bona vida té bona mort.

Qui té diner no orina bé.

Qui té febre no té fred.

Qui té fred després de menjar, senyal que està sa.

Qui té mal al dit i el marit bonic tot sovint se'l mira.

Qui té mal bé està que es queixi.

Qui té mal cerca remei.

Qui té mal el treu a vana'l.

Qui té mal el treu a veure.

Qui té mal i mal es dóna té dos mals en sa persona.

Qui té mal i mal es dóna té dos mals, i si no sopa, tres.

Qui té mal no pot riure.

Qui té mal quan neix mai d'ell guareix.

Qui té mal que gemegui i si es mor que jegui.

Qui té massa cura d'ell es torna mirandell. (delicat)

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat.

Qui té salut ho té tot

Qui té salut ho té tot.

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap.

Qui té salut, és ric

Qui té sàlvia en el seu hort gran remei té molt a prop.

Qui té sort no té salut; qui té salut no té sort.

Qui té temprança no necessita metge.

Qui té un mal quan neix, té un mal que li creix.

Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap.

Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari.

Qui tingui mal que se'l bufi.

Qui tot ho menja tot ho paeix.

Qui totes les nits sopa algun dia s'enfita. (Enfit: indigestió)

Qui treballa a la joventut a la vellesa té salut.

Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut

Qui una granota mata, les febres agafa.

Qui veu ses venes veu ses penes.

Qui viu bé viu sa.

Qui vulgui bona aigua que vagi allà on neix.

Qui vulgui viure molt ha de sopar poc.

Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén.

Recepta, llanceta i escopeta, peta qui peta.

Refredat ben suat i després purgat, aviat curat.

Refredat covat, dóna'l per curat.

Refredat curat, quaranta dies ha costat.

Refredat mal curat, enterro preparat.

Refredat, cul apretat.

Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera.

Remei que millora, segueix-lo en bona hora.

Remei que pica és el que cura.

Remei que put porta salut.

Remei que t'alivia a la llarga et cura.

Remei que tot ho cura, mentida segura.

Remeis per fora no fan mal.

Rentar-se la cara fa la vista clara.

Res del que el cos aguanta fa mal.

Res ni na millor que la salut.

Reunió de llevadores, criatura morta.

Rient i plorant el temps va passant, i així anem vivint i així anem morint.

Rient, rient, es va morint la gent.

Roba freda i llit fred valen per una sagnia.

Ronya i locura no es cura.

Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei. (Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, té virtuts antiinflamatòries i expectorants // Donzell: Planta herbàcia, de la família de les compostes (Artemisia absinthium), emprat en la preparació de l'absenta i del vermut)

Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo.

Sagnia per Sant Joan, salut per tot l'any.

Sagnies, lavatives i ventoses i sempre les mateixes coses.

Sal i vinagre, cura de lladre.

Salut és riquesa.

Salut i alegria, guapa sang cria.

Salut i alegria, la bellesa cria.

Salut i diners, i la glòria després.

Salut i feina, i un bon forat per guardar l'eina.

Salut i força al canut, i a la mà per poder-se-la pelar.

Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta.

Salut i força els dits, per tocar forces pits!

Salut i pessetes, que el demés ja vindrà.

Salut i pessetes, que tot lo demés són punyetes

Salut i pessetes, salut completa.

Salut llarga, vigília de malaltia.

Salut sens diners, mitja malaltia és.

Salut sense diners és mitja malaltia

Salut trobada, llum apagada.

Salut val més que riquesa.

Salut, alegria i una tia cada dia !!

Salut, diners i alegria, bona mercaderia.

Salut, diners i alegria, són bona mercaderia.

Salut, vigília de malalties.

Sàlvia ho cura tot.

Sàlvia salva.

Sang del nas, amb teranyina t'untaràs.

Sang per la boca, ni molta ni poca.

Sang, ni del nas.

Sangria per Sant Joan, salut per tot l'any

Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.

Sant Blai, amunt i vall. (dit quan un s'escanya)

Sant Pancràs, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci.

Santa Caterina, guardeu-nos de mort repentina.

Sants i curanderos, els de més lluny són millors.

Segons la netedat, la sanitat.

Sempre es topa on es té mal.

Sempre hi ha més doctors que apotecaris.

Sempre s'ha de menjar segons la gana.

Sense menjar no es pot passar.

Ser vell és un tropell.

Si aigua beuràs, no caminaràs.

Si als llavis tens un tall, posa-t'hi una pela d'all.

Si amb malves et cures mal vas.

Si de cas no pots orinar, els créixens t'han de curar. (Créixens: Planta perenne de la família de les crucíferes (Nasturtium officinale), de flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua)

Si demà no vols dejunar, avui no t'has d'atipar.

Si el mal de nervis et vols curar sovint a passeig has d'anar.

Si el mal vols deturar, poc menjar.

Si el moltó poguera cantar, la gallina el faria callar

Si el nas et pica, cucs a la tripa.

Si el remei no arriba a la dolència, el millor és la paciència.

Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol. (Poliol: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Mentha pulegium), molt aromàtica, creix en vores de torrents i té virtuts remeieres)

Si el ventre no està content, tot el cos se'n ressent.

Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar.

Si en ser de dia deixes el llit, tindràs salut i delit

Si estàs suat no estigui gaire deturat.

Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor.

Si et fa mal, xucla.

Si et pica l'alacrà, posa-t'hi cera i pa.

Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs.

Si et vols curar, poc menjar.

Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir.

Si et vols posar bo muda de racó.

Si fer anys et convé, menja poc i paeix bé

Si la cama et dol, unta-te-la amb oli de gresol.

Si la febre no s'atura, tant de mal no té pas cura.

Si la gent no sopava, els metges no dinarien.

Si la gent sabia com és de bona l'artemísia, en guardaria a la vora de la camisa

 (Artemísia: Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Artemisia sp), riques en essències i en absintina.)

Si la tos et dóna neguit, eucaliptus ben bullit.

Si l'aigua beuràs, no caminaràs.

Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent.

Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font.

Si menges pel que tens gana, posaràs bona mitjana.

Si m'he trencat, la mortalla al costat.

Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada.

Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí. (Àrnica: Herba perenne de la família de les compostes (Arnica montana), rica en arnicina d'on es treu la tintura d'àrnica (Extret alcohòlic)).

Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor.

Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor.

Si no t'ho demana el cos, no hi posis ni un gra d'arròs.

Si no vols quedar petit estigues un mes al llit.

Si no vols tenir mal a les dents, no mengis massa calent.

Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre. (Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus)

Si raja sang del nas s'estalvia una malaltia per l'any següent.

Si temperes l'apetit no tindràs mai cap enfit. (Enfit: indigestió)

Si tens alegria t'allargues la vida.

Si tens calor, abriga't millor.

Si tens mal de ventre menja sopes amb menta.

Si tens mal de ventre, posa-t'hi una rella calenta.

Si tens mal, posa-t'hi sal.

Si tens morenes i no vols patir, seu en coixí.

Si tens pau al cor, salut, diners, què vols més?

Si tens una dolència, obre la bossa i pren paciència.

Si un remei et va bé segueix-lo, que et convé.

Si una punxada et fas, xucla't el dit i et curaràs.

Si vols agafar gana, menja magrana.

Si vols arribar com a jove, puja com a vell.

Si vols conèixer el companyó ha d'ésser en cambra i en presó.

Si vols criar-te bo i sa, la feina d'avui, guarda-la per demà.

Si vols el singlot curat, posa't a terra ben estirat.

Si vols estar bé, Bernat, no mengis sinó d'un plat.

Si vols estar bo, no mengis porc: menja moltó.

Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor.

Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau.

Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap.

Si vols guardar la salut no et toquis allò pelut.

Si vols l'ull sa, lliga't la mà.

Si vols morir, menja magrana i vés a dormir.

Si vols que la pesta no et toc, encomana't a Sant Roc.

Si vols que la pesta no et toc, tira-li un cop de roc.

Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena.

Si vols salut tenir, no et deixis decandir.

Si vols salut, a Sant Cugat en venen.

Si vols somniar, menja olives per sopar.

Si vols tenir dona sana, dóna-li valeriana. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants)

Si vols tenir salut plena dorm a l'estiu de cara i a l'hivern d'esquena. (A la claror)

Si vols vida sana, porta roba de llana.

Si vols viure molt, sopa poc.

Si vols viure molts anys, deixa't de banys.

Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar.

Si vols viure sa, fora licors has de cridar.

Si vols viure sa, renta't força les mans.

Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal.

Sol i sal guarden de tot mal.

Som el que mengem

Son de plom, llit de ploma; son de ploma, llit de plom.

Son fort, germà de la mort.

Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella.

Sort i olives, o moltes o cap.

Suar i purgar a un temps, no pot ser.

Suat o cansat, a l'aire no estiguis parat.

Suc de llimona, medecina bona.

Tan aviat perd el jove la pell com el vell.

Tan sa com l'esclop, cap calçat hi ha.

Tant com et cures dures.

Tant se val morir refredat com constipat.

Tant se val sagnies com ventoses.

Tant si ho creus com si no ho creus, el refredat entra pels peus.

Tantes dones, tant remeis.

Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia.

Taronges agres en dejú asseguren la salut.

Taula pobra, mare de bona salut.

Taula rica, salut pobra

Temps fred i mullat els bons posa malalts.

Tens mal de queixal, rosega arrels de panical. (Panical: Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Eryngium campestre), espinosa, amb l'arrel de propietats diürètiques)

Testa de boig mal s'ha fet vella.

Testa de boig no emblanqueix.

Tindràs la vida més sana si te'n vas a dormir amb gana, perquè l'anar massa tip treu el delit.

Tindràs sempre bon delit si menges amb apetit.

Tira i xucla més el llit que les malalties.

Tira més el llit que un mal i mig.

Tornar-se boig no costa ni cinc sous.

Tot el més tres purgues l'any, si no vols que et faci dany.

Tot el nat ha de morir.

Tot el que cou cura.

Tot el que es menja de gust fa profit.

Tot el que put té virtut.

Tot es muda i la pell s'arruga.

Tot mal de coll és angina.

Tot s'encomana menys la salut.

Tot s'enganxa menys la salut.

Tot té remei, menys la mort.

Tota píndola daurada té l'amargor amagada.

Tothom diu mal d'aquest món i ningú no el vol jaquir.

Tothom neix plorant i ningú no mor rient.

Tothom té mals i cadascú es sent dels seus.

Tots el calors són febres.

Tots els calors no són febre.

Tots els mals quan piquen curen menys el mal d'ulls.

Tranquil·litat i bons aliments.

Treball de cap, ho paga l'estómac.

Treball és símptoma de salut

Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat.

Tres mal són: ciàtica, dolor de cor i dolor de ronyons.

Tres mals es disputen la terra: la pesta, la fam i la guerra.

Tres mals no són plaguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap. (Cadarn: refredat)

Tres pocs valen més que tres molts: poc sol, poc sopar i poc pensar.

Tumor rebentat, tumor curat.

Ulls i nas, amb el colze te'ls tocaràs.

Ulls i nas, si hi tens mal, no te'ls toquis pas.

Un bon ventrell paeix pedres.

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res.

Un cura, dos espatllen i tres maten.

Un gra de mal cinc sous d'emplastre.

Un jove pot morir, però un vell no pot viure.

Un mateix remei a l'un el cura i a l'altre a la sepultura.

Un mateix remei no és bo per tothom.

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten.

Un mussol mai va tot sol.

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

Un remei, per amarg que sia, sempre és un remei.

Un rot val un any de salut

Un rot val un any de salut.

Un sac buit no es pot aguantar dret. (referit a la manca d'aliments)

Una lavativa i una mica de xarop de col, i fins demà si Déu vol.

Una nafra incurable fa la vida miserable.

Una poma cada dia, la millor medecina.

Una recaiguda és pitjor que una malaltia.

Ungles dues, llarga vida.

Ungüent pudent, el millor ungüent.

Unta el teu mal amb oli del llum i el curaràs al punt.

Usa dels remeis segons et vagin ells.

Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells.

Val més bon nodriment que or i argent.

Val més bona gana que bon recapte.

Val més bona gana que bona vianda.

Val més de pa que de medecina.

Val més evitar que curar.

Val més fer olor de vi que de medecina.

Val més gana que enfit. (Enfit: indigestió)

Val més jeure un dia de més que un de menys.

Val més la salut que els diners.

Val més mirada de metge que de botxí.

Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia.

Val més morir d'un tip que de gana.

Val més pagar al forner que el metge.

Val més pelar que amortallar.

Val més per divertir-se que per ca l'apotecari.

Val més prevenir que curar.

Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic".

Val més que quedi menjar que no estar malalt demà.

Val més quedar amb apetit que tenir d'anar al llit.

Val més sentència de metge que de botxí.

Val més ser magre amb robustesa que gras amb flaquesa.

Val més suar que esternudar.

Val més tip que prim.

Val més un ai! que cent gemecs.

Val més un de mort que molts de ferits.

Val més un jorn de vida que cent de mort.

Val més una dent que un diamant.

Val més una dent que un parent.

Val més una hora de dormir que tres terces de carn.

Val més vellesa que llit.

Val més viure que no fer viure.

Valen més dues queixalades de vaca que set de patata.

Valeriana prendràs i no et feriràs. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants)

Van més delicat que amortallat.

Vell i viciós de curar dificultós.

Vell que es cura, cent anys dura.

Vellesa, malaltia natural.

Vellesa, malaltia que tothom enveja.

Vellesa, niu de malalties.

Vells i tarats, en caure la fulla colgats.

Ventre buit, panxa fresca.

Ventre ple demana repòs.

Verdura bullida allarga la vida.

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món.

Vés a dormir d'hora i lleva't de matí si riquesa i salut vols tenir.

Vés-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon.

Vés-te'n, Ramon, que el que es queda ja es compon.

Vestit de llana la pell sana.

Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor

Vi damunt llet és ben fet.

Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel.

Vi massa dolç fa el cor agre.

Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí

Vi, barrejat amb vi, verí.

Vici i disgustos, cau de malalties.

Viciós de joventut ni es fa vell ni té salut.

Vida de camp, vida sana.

Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare.

Viu a la ciutat per malament que et vagi, menja moltó per car que est costi.

Viu més qui piula que qui xiula.

Viure malament i acabar bé no pot ser.

Voler-se curar és mitja salut.

Xiques metzines no maten.