REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA
D'on venim i cap a on anem són les dues preguntes bàsiques de l'existència de l'home. No obstant això, aquest camí -en general- no és en solitari. La nostra parella és en qui trobem la companyia ideal per a aquest viatge. Però com les persones canvien, els festejos i matrimonis, també. Per triomfar en l'amor i fer front a les transformacions, no hem d'oblidar de tenir cura dels tres pilars d'una vida de dos: a nosaltres mateixos, a la persona que tenim al costat i a la relació.
El refranyer en temes de la parella és molt ampli; però com antics que son, ho fan des de la cultura tradicional. M'he permès fer una classificació destacant els diferents estadis d'una relació de parella.
L'enamorament/festeig
A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)
A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)
A les fosques ballen les mosques (Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes)
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)
A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden (Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs)
Aguantar la capa (Acompanyar una parella d’enamorats
Aguantar l'espelma (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)
Allà a les cebes, t'aguarde (Proposició de cita amorosa)
Amor de Carnaval és el que més val (Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors)
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Amor de gats, marrameus i arraps (Es diu de les relacions tormentoses)
Amor nou, tot ho remou (L’enamorament capgira els enamorats i trasbalsa les seues circumstàncies ordinàries)
Amor platònic (Amor idealitzat, impossible o romàntic, que no arriba a la parella real)
Amor, amb amor es paga [o es cura] (Qui s’enamora viu en un nuvolet irreal, i si és correspost/a, se li reequilibra la ment)
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Badall no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del present [la talent = la fam, la gana, l’apetit] (Ho diuen perquè badallem, majorment, per avorriment, son, enamorament o estat d'ànim, més que per fam
Barretina de costat, fa enamorat (Dur la barretina ben plegada i una mica decantada es considerava desig de voler trobar promesa)
Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones)
Bregues d'enamorats amors doblats.
Cada ase s'enamora del seu bram (Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual)
Cada qual s'aparella amb son igual (Les persones tenim més afinitat amb els que són similars a nosaltres en diners, en gustos, en estudis..)
Cap d'any en dijous, porta mals de cor (Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos)
Casar-se sota un suro (Anar a viure junts una parella que no és casada)
Costa més de pescar [o conservar] que d'enamorar (Hom ho diu de les relacions de parella)
Costa més haver enganyat el peix que les dones (Si difícil resulta fer que algú s’enamore de nosaltres o fer creure una mentida, encara costa més saber pescar i que la pesca es deixe pescar)
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar.
Cul que veig, cul que vull (Critica els envejosos, els enamoradissos i aquells que comprarien tot el que veuen)
De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha (És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella)
De l’amor, son efecte és no veure defecte (L’enamorament fa que es veja només el que interessa veure)
Dilluns, no viuen junts, dimarts, no viuen plegats, dimecres, vés-hi de pressa, si a bodes em vols, convida'm dijous, el divendres, no t'hi pensis, el dissabte, tot s'ho gasta, el diumenge, tot s'ho menja. (setmana dels enamorats)
Dona bona, plata que sona [plata = diners, estalvis, capital] (Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient)
El badall no ment: son, gana o enamorament (Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat)
El boig té judici i l'enamorat no té seny
El dimecres i el dissabte, l'esperança; el dijous i el diumenge, l'alegria; i els dilluns i els divendres, ja vé la tristesa mia. (setmana dels enamorats)
El llit del nuvi no té bonys (Qui està a gust amb una altra persona s’aïlla mentalment de la realitat circumdant i passa per alt molts detalls)
El mes de les flors, el mes dels plors (Maig és l’època en que quasi totes les plantes floreixen, i també és el temps dels enamoraments i, a vegades, dels desenganys)
El que va fora [o a poble foraster] a festejar, va a què l'enganyen o a enganyar (Es diu irònicament com a crítica a qui festeja fora del seu poble)
El qui festeja, no sopa (Qui festeja s’oblida de tot, fins i tot de menjar)
El qui suca no trau tros; el qui pren fiat no tria, i el que festeja no dorm (Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant)Els amors que en Quaresma comencen, duradors són (La primavera, i sobretot la Pasqua, fan que la gent es relacione més que a l’hivern i que els joves s’atraguen i s’enamoren)
Els enamorats són uns golosos; s'enfiten d'ulls (Referit a l'enamorament. Els enamorats no es cansen de mirar-se)
Els enamorats surten quan sa fadrina és vella (Es diu per les solucions tardanes, que es presenten quan la cosa ja no té remei)
És millor un dia de festeig que un any de casat
Ésser una calfabraguetes (Es diu de la dona que es deixa festejar per molts homes)
Estar boig [per algú] (Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament)
Estar enamorat fins a les calces (Estar molt enamorat)
Estar enamorat i no conèixer la casa (Es diu de persones que pareixen preocupades o embovades)
Estar enfigat (Estar enamorat de manera obsessiva)
Estar mort [per una persona o cosa] (Estar-ne molt enamorat, desitjar-la impacientment)
Estar seny a perdre (Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament)
Fadrí afuat (El que és molt assidu a la porta de casa de la novia)
Fer bona parella ( Es diu a un home i una dona quan es veuen enamorats o tenen bona presència quan van junts)
Fer cantonades (Esperar-se en el carrer, especialment com a festejador)
Fer de dona vella (Vigilar la joventut d'ambdós sexes per a evitar que s'excedisquen en festejar, en l'esplai col·lectiu, etc.)
Fer de mare postissa (Vigilar la joventut d'ambdós sexes per a evitar que s'excedisquen en festejar, en l'esplai col·lectiu, etc.)
Fer d'espelma (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)
Fer enamorar pedres (Ésser extraordinàriament simpàtic i fer-se estimar de tothom)
Fer l'amor [a algú] (Cortejar, festejar)
Fer manetes (Donar-se les mans amorosament. Acariciar-se. Besar la mà)
Fer olor de fum (Es diu quan un festeig va per mal camí)
Festeig llarg, niu d'embolics (Vol dir que els festeigs que duren molt, no solen arribar al matrimoni)
Festeig llarg, parent de la mort (Vol dir que els festeigs que duren molt, no solen arribar al matrimoni)
Festeigs llargs, n’apleguen pocs al cap (Adverteix que les relacions que s’allarguen acaben cansant si no arriben a bon fi)
Festeja la mare, que alcançaràs la filla (Recomana caure bé als pares de la persona estimada per tal que faciliten la relació)
Festejant d'argent, festejant de llanderòl calent (Es refereix al punt de vista femení de l'amor)Guardau-vos de fadrina que s'enamora de coll i corbata
Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes (Es diu dels qui, podent triar una cosa bona o bella, s'agafen amb una de lletja o dolenta)
Home enamorat, home empenyat (Destaca que l’enamorament encega l’intel·lecte i fa fer molts regals i moltes locures d’amor)
Home enamorat, mans foradades
Jurament d'amor i fum de xumenera, el vent s'ho emporta (Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació)
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat (Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació)
Jurament d'home, suor de cavall i plor de dona, tant se me'n dóna (Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació)
Juraments d'enamorat, no els creu tot home sensat (Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació)
L’amor desastra a les gents (Quan u s’enamora, se li modifica la percepció de la realitat)
L’amor, callant demana (Significa que qui està vertaderament enamorat no exigeix mai res, però espera detalls de l’altre)
L’ull s’enamora de les lleganyes (Significa que acabem apreciant les coses que veiem tots els dies, encara que siguen lletges, i això per falta d’altres opcions o per pròpia miopia)
La borra a prop del foc s'encén [borra = llana triturada] (Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada)
La campana i el batall han de ser tal per a qual (Recomana aparellar-se juntar-se amb iguals, ja siga des del punt de vista econòmic, de gustos, de cultura...)
La cera al costat del foc s'escalfa (Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada)
La dona en qui et casaràs fes que siga del teu braç (Recomana buscar lliurement parella entre iguals de condició i d’educació)
La dona, flaca i asseà, que gorda i gorrina ja es farà (Recomana elegir la parella esvelta perquè amb el pas del temps el físic perd bellesa i la persona s’abandona un poc quan ja no es considera atractiva)
La festejadora, del pitjor s’enamora (Critica les que festegen massa temps)
La lluna d'abril, malures mil (La floració agrària es pot veure afectada per alguna gelada nocturna, mentre que l’enamorament a la llum de la lluna pot engendrar algun embaràs)
l'amorL'amor crema més que cent focs (L’enamorament encega l’intel·lecte)
L'amor és cec, i veu el que vol (Es diu com a justificació de qui ha triat una parella a la que els altres no li troben cap encant, virtut o afinitat)
L'amor és foc i la dona estopa [estopa = esca, detonant, pólvora, encenall] (Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada)
L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa [estopa = esca, detonant, pólvora, encenall] (Una dona enamorada corre el perill de quedar embarassada)
L'amor tot ho veu d'un color (L'enamorat l'entela l'enteniment)
L'ovella, amb llop no fa parella (Vol dir que les persones cerquen la companyia de llurs semblants, no dels qui els repugnen)
Mal de maig, no cura mai (Es refereix als enamoraments)
Mans gelades, enamorades
No t'enamoris d'una bòrnia, que a l'últim fins li veuràs dos ull
Pedretes em tires, senyal que m’estimes (Significa que les petites baralles entre enamorats serveixen per augmentar l'amor entre ells)
Pel maig, cada ovella amb sa parella (Maig és el mes més bonic de la primavera, que fa florir els vegetals, apariar-se molts mamífers i enamorar-se els humans)
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats (És prou habitual que considerem que les altres persones tinguen els mateixos defectes que nosaltres)
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja (Sobre gustos no hi ha res escrit)
Picar a pondre (Fer-se l'aleta els enamorats pròxims a casar-se)
Posar els ulls (Fixar-se, enamorar-se)
Quan la perdiu s’aparella, batusses i cantarella (Es diu de les relacions tormentoses)
Quan les filles festegen, les mares bogegen [bogejar = desvariar] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)
Quan les filles festegen, les mares cloquegen [cloquejar = xarrar] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)
Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen. [xiuxiuejar = parlar fluix] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)
Quan les xiques festegen, les mares xotxegen (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)
Quan no s'entén que una persona s'hagi enamorat d'una altra
Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta
Qui en desembre [o gener] ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar (Fa massa fred com per a estar molt de temps parat a l’exterior)
Qui està enamorat no hi veu, i cada hora n'hi fan una
Qui festeja no dorm (Qui festeja s’oblida de tot, fins i tot de dormir)
Qui festeja, bestieja
Qui festeja, no té fred [o no fredeja] (A qui està molt a gust en una circumstància li passen desapercebudes altres circumstàncies ben notòries per als altres)
Qui no té fred no té seny (Es diu com a crítica als forassenyats, embadalits o enamorats)
Qui tira pedretes, tira amoretes (Significa que les petites baralles entre enamorats serveixen per augmentar l'amor entre ells)
Qui viu enamorat, té el cor turmentat (Qui s’enamora, viu un somni i pateix per la persona estimada)
Renyines d'enamorats, amors multiplicats.
Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes (17 gener) (Critica el mal gust d’algunes persones)
Sant Antoni es va enamorar d’un porc; Sant Joan, d’un be, i jo de vostè (17 gener) (És una manera elegant de demostrar-li desamor a algú)
Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vosté. [17 gener, 24 juny] (Es diu quan s'enamora d'una persona lletja)
Sant Antoni s'enamorà d'un porquet (17 gener) [Es diu quan u s'enamora d'una persona lletja) ]
Ser una coloma (Estar en edat de festejar)
Si música li fa, no la se'n durà (Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor)
Si no hi ha arracades, no hi ha abraçades (Vol dir que no es permeten certes coses si no hi ha compromís formal [simbolitzat per les arracades que el nuvi regala a la núvia])
Tenir-li el cor robat (Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament)
Tindre [un xic i una xica, un home i una dona] relacions (Ser promesos, festejar)
Tirar-se els plats pel cap (Barallar-se, dit sobretot d'una parella)
Val més una hora de festejar que dos de treballar
L'amor
Amor i cels són els dos del mateix pèl (La gelosia és el sentiment de possessió total de l’amor de la persona estimada, per tant és una manifestació exagerada o malaltissa de l’amor)
Amor i dolor no es dissimulen (Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...)
Amor i dolor són del mateix color (Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...)
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut (Un amor vertader no s’oblida mai, encara que haja sigut efímer, truncat o impossible)
Amor sense patir, això no pot ser (L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut)
Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
Bullir [a algú] la sang [o les venes] (Sentir-se endut per una passió d'amor)
Cal teixir bé, Leonor, el panyo del bon amor [panyo = drap, tela] (L’amor s’ha de cuidar esmeradament cada dia)
De l’amor a l’odi només hi ha un pas (A vegades, per qualsevol motiu, les persones acaben odiant-se)
De l’amor, son efecte és no veure defecte (L’enamorament fa que es veja només el que interessa veure)
De tant que em vol, em fa la col; de tan que m'estima m'arruïna (Es diu quan, per excés d’amor, de volença o servitud, algú ha fet alguna acció que ha resultat perjudicial; o bé quan algú s’aprofita de la confiança d’algú altre)
De tant que et vull et trec un ull (Significa que l’amor o qualsevol passió de vegades és irracional i fa mal en lloc d’afavorir)
Dir amoretes (Dir paraules amoroses a algú)
El voler es fa saber (L’amor no passa mai desapercebut, però convé demostrar-lo)
Els primers amors són els millors (El descobriment de noves coses, sempre fa il·lusió)
Estar malalt d'amor (Que sent amor per algú)
L'amor és com la guerra: fàcil de començar, però difícil d'aturar
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva (Així sol ser, ja que l’amor, com tots els sentiments, fa daltabaixos i convé cuidar que no decaiga)
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat (L’amor busca un bon fi, encara que a vegades no hi arriba)
L'amor és foc que no fa bullir l'olla (És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis)
L'amor és foc que no l'aprofita el cos (És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis)
L'amor no té preu, ni a plaça en venen (Ressalta el valor de l’amor vertader perquè és incondicional)
L'amor primer mai no s'oblida: queda caliu per tota la vida
L'amor primera és verdadera
L'amor tot ho perdona, menys l'engany (És el sentiment més noble)
L'amor [o el voler] el va pintar un cego (L’amor pot tenir moltes maneres de manifestar-se, perquè cada u l’interpreta d’una manera segons els seus gustos personals)
L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat (Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten)
L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir (Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten)
L’amor desastra a les gents (Quan u s’enamora, se li modifica la percepció de la realitat)
L’amor entra pels ulls (En general, és així entre les persones, encara que hi intervénen altres factors)
L’amor és cosa de dos (Així sol ser normalment)
L’amor és un bon desig que du a bon fi (L’amor busca un bon fi, encara que a vegades no hi arriba)
L’amor ve de l’amor (Un sentiment en fomenta un altre de similar)
Mal d'amor (Aflaquir per insatisfacció o excés d'amor)
Més se fa amb amor que amb l'espasa
No hi ha amor sense dolor (L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut)
No mireu el dot, sinó l'amor
Qui té amor, no dorm
Casament
A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol [fillol = xiquet protegit per un padrí o padrina] (És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda)
A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment
A casar-se, a culades pot anar-se (Ve a dir que qui no es casa és perquè no vol)
A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran (Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu)
A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)
A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat (Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària)
A la dona per a casar prima i neta busca-la, que grossa i bruta ya es farà
A la filla dolenta, diners i casar
A la vellesa, casar-se és el mateix que enterrar-se (Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells)
A les romeries i a les bodes van totes les boges
Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.
Abans de casar, molt ho has de pensar (Convé meditar bé els actes abans de fer-los per a no resultar perjudicat ni perjudicar a ningú durant la resta de la vida)
Abans que et cases, mira el que fas (Aconsella la prudència en la decisió de casar-se )
Aconsola’t de gastar si et vols casar (Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament)
Albada li fas? Tu et casaràs
Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany (29 setembre) (Casar-se el dia de Cap d'Any portava ventura al matrimoni)
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar
Aquell que a les bodes va, nuvi ha de semblar (S’ha de vestir adequadament a l’acte social de què es tracte)
Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar (Convé meditar bé els actes abans de fer-los per a no resultar perjudicat ni perjudicar a ningú durant la resta de la vida)
Arreglar un casament (Fer tot el que siga necessari per a la seua realització)
Beneïda Santa Rita, feu-me casar de seguida (22 maig) (És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir)
Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (Celebra la possibilitat de casar la filla i que deixe la casa dels pares)
Boda de dilluns, boda de punts (no s'avindran)
Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
Brou i casament, en calent
Cada cassoleta [o olleta] té la seua tapadoreta (significa que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se)
Casa de moltes minyones, tot se gasta per les bodes
Casa obrada i vinya criada, dona casada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)
Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)
Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar)
Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)
Casament d’alforja sempre està a la porta (El matrimoni per interés és cosa sempre fàcil)
Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament] (Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat)C
asament i mortalla, del cel baixa (Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes)
Casar de lluny fa riure, casar de prop fa plorar.
Casa't Pere, que mal any t'espera (El casament implica obligacions i noves despeses)
Darrera un bon casar, ve un bon cagar
De bodes del maig, fruit no en vindrà (Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills)
De Carcaixent, mal vent i mal casament (Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta)
De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir (Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar])
De casar i sembrar, ningú consells pot donar (És arriscat donar una opinió personal en aquests afers, ja que cada persona té unes circumstàncies diferents)
De casar-se jove i alçar-se dematí, ningú se n'ha hagut de penedir
De penal (Expressió usada per a referir-se a quan una dona es queda embarassada abans de casar-se)
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De riure la van casar i ella plorava (A vegades cal pagar un preu per les diversions antigues)
De sembrar, d’embarcar i de casar, consell no en vulguis donar (Per molta professionalitat que es tinga, la naturalesa de les coses i de les persones és variable i diferent en cada cas)
De tals bodes, tals coques (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
Demanar la mà [d'una xica] (Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per a casar-se)
Dona, de lluny; i bou, de prop (Diu que convé anar a cercar lluny la dona per casar-se, perquè en ser casada no visiti massa els seus parents ni els d'ella; i convé comprar el bou de prop, perquè, si fuig, se'n torna a sa casa i és bo d'anar a cercar)
El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd [ram = boda] (Els colors tenen significat i interpretació per a les persones, a vegades diferents segons cada cultura)
El caldo i el casament, en calent (Com millor s’aprecien les coses és en el seu moment oportú)
El casar no seria res, si al cap de l'any no fossin tres (Quan una parella de dona i home es casen, acaben tenint algun fill si tot va bé i comencen a complicar-se la vida)
El meló i el casament enganyen a molta gent (La persona es fa una idea del que espera, però la realitat pot ser molt diferent)
El meló i el casament ha de ser a content (Les coses, perquè facen goig, s’han de fer quan apeteix)
El meló i el casament, son cosa d'encertament (Vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades)
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El que fora va a casar, va a que l’enganyen o a enganyar (A qui és d’un altre poble no se’l coneix; per tant, es malpensa que se n’ha anat del seu poble perquè no l’hi volien o perquè no es deixaven enganyar)
El sembrar i el casar, a Déu l'han de comanar
En bodes i festes, mal va a les bèsties (Quan més tuacte hi ha, més treballen)
En dilluns i dimarts es casen los desgraciats (Dita popular per conmemorar que els mes pobres o desgraciats el dia de la boda no feien festa ni aprofitant el dia sagrat)
En la boda, qui manco corre és la nòvia (Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix)
En la vida la muller tres eixides ha de fer (Es refereix al casament, el bateig i l'enterrament com a síntesi de tota una vida)
En les bodes dels rics, panxa sense crits; en les dels pobres, cantadetes sense sobres (Els rics solen ser estirats; en canvi, els pobres mantenen el folklore i les tradicion)
En les bodes els cors, en els enterros els plors (Cada situació demana un comportament)
En les bodes, qui menys menja és la núvia (Significa que generalment el qui té més dret a una cosa és el qui en fa menys ús)
En no agradar, no casar
En tractar-se de casar, fa de mal aconsellar (No convé immiscir-se en qüestions que poden afectar de per vida dues persones, i menys que hi ha algun amic o familiarÉs un meló el casar, que no es pot tatxar
Estar per merèixer (Persona, especialment la xica, en estat de casar-se i lliure de compromís matrimonial)
Fer Pasqua abans de Rams (Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos)
Festes li fa, i no s'hi casarà (Se diu dels aduladors o dels qui volen conquistar amb bones paraules la voluntat de qualcú)
Foc i casament, hi va tota la gent (Quan hi ha interessos comuns o aquests perillen, tothom hi participa)
Gat vell i la cua verda (Significa que els vells solen voler casar-se amb noies joves)
Haver-se de casar (Estar embarassada, una noia que no és casada)
Herència forta, casament en porta
Home pobre i casar-se vell, mal remei
Isabeleta no jugues amb la farina que tots es casaran i tu et quedaràs fadrina.
L’enemic de la nóvia parla mal de la boda (Qui està amargat descarrega la seua ira sobre el culpable i sobre els innocents del seu entorn)
La casa obrada i la vinya criada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)
La dona en qui et casaràs fes que siga del teu braç (Recomana buscar lliurement parella entre iguals de condició i d’educació)
La fadrina que està groga pel mes de juliol, no li dones medicina, casar-se és el que vol
La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç (Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms)
La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides [fer nosa = molestar)](Certament, tot ajuda)
La viuda plora, i els altres riuen en la boda
Les bodes de fora vila no s'acaben en un dia
Les filles, per casar-les, ensenyar-les (Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents)
Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna (La Vall d'Albaida, comarca de la província de València)
Lo que no ve el dia de les bodes, no ve a totes hores
Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana (Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa)
maneres de dir
Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
Mare, què cosa és casar? Filla, filar, parir i plorar (Adverteix que el casament és patiment per a una dona)
Mare, què vol dir casar ?. Parir, rentar i plorar Adverteix que el casament és patiment per a una dona)
Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda] (Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies)
Música li fas ?. No t'hi casaràs (Com més insistisques, més em canses i més t’avorriré)
Necessitar, una, un matxo llirià (Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar)
Ni a boda ni a bateig vages, si no et criden (No convé ficar-se en embolics ni allà on no hàgem estat invitats)
Ni boda pobra ni enterro ric
Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors (Així sol ser)
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni boda salsa sense sal
Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
Ni manso sense esquella, ni casar home jove amb dona vella
Ni pets de col, ni casar-me amb qui no em vol
No és tan dolent s'ase que no meresca un bast nou (Ho diu algú quan li proposen de casar-se amb una persona viuda)
No hi ha boda sense dol ni dissabte sense sol (Encara que realment no siguen visibles, els imaginem)
No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors (Així sol ser)
No hi ha cap boda pobra ni cap mort rica
No hi ha cap tupí sense tapadora (Significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se)
No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor (Vol dir que en els casos més trists hi ha qui s'alegra, i en els més joiosos hi ha qui s'entristeix)
No hi ha mort sense rialles i casament sense ploralles (Que no hi ha cap mort on algú no faci una riatlla , en canvi a totes les bodes sempre hi ha plors)
No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta [o No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot] (Significa que qualsevol pot arribar a casar-se si s'ho proposa)
No hi ha soterrats sense rialles, ni casament sense plors (En els enterraments se'n riuen, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es veien s’alegren del retrobament, mentre que en alguns casaments se sol plorar d’alegria)
Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar (Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare)
Parèixer les bodes de Na Salera (Esser una cerimònia ridícula)
Passar per l’altar (Unir-se en matrimoni religiós )
Per casar bé les filles, no les faces pubilles [pubilla o povila = hereva, hereua o hereuera] (Convé que tinguen patrimoni, però no tot el de la família, per tal que el marit aporte la part principal)
Per casar filles solteres, no vengues moltons ni ovelles [moltó = mascle de l’ovella, mardà] (Significa que no s’ha de desfer mai el patrimoni familiar. (De ben antic, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns béns: diners, joies, mobles)
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Portar el dot en panera (Aportar moltes coses al casament)
Quan se presenta el marit, no esperis altre partit (És un consell ben pràctic per a no quedar-se per a vestir sants)
Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla (La mare que no controla la filla està facilitant que se li acosten els homes)
Quan te vulguis casar, busca dona prima i neta; que de bruta i grossa, ja se'n tornarà (Així sol ser en alguns casos)
Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar
Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! (Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda)
Que tot és casar-se?
Qui a bodes va, nuvia va a cercar
Qui és enemic de la núvia no diu bé de la boda (Vol dir que moltes vegades els judicis desfavorables es formulen per apassionament o antipatia personal més que per visió sincera dels defectes)
Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar (Un bon consell per a qui ha de fer un pas ben important per a la vida pròpia i la d’altres)
Qui et vol bé, a casa et ve (per casar-se)
Qui lluny se'n va a casar, o s'enganya, o va a enganyar (No sempre és així, però sí en alguns casos de persones conflictives. En els pobles menuts, és habitual la desconfiança envers els forasters)
Regne ni casament, companyó no consent (Hi ha coses que demanen solitud, ja que la companyia molesta)
Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa l’ullet (17 gener) (Aquest sant Antoni és el casamenter, al qual s’aclamen solteres i vídues en demanda de pretendent, i cada una interpreta la seua imatge segons l’edat)
Si et vols casar bé, casa’t al carrer
Si vols ben casar les filles, no les facis mai pubilles (Significa que no convé acumular la riquesa en una sola filla)
Si vols casar-te bé, fes-ho el trenta de febrer
Tirar trona avall (Publicar des de la trona les amonestacions de les persones que volen casar-se)
Torta o no torta, davant la porta (Aconsella casar-se amb una dona del veinat)
Traure una xica en sacristà (Treure una xica de casa seva per casar-s'hi contra la voluntat dels seus pares)
Una per tres, i a la màrfega! (Es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions)
Una vegada al més, pòc és; tots els díes, porqueria, i una vegada a la setmana, de bona gana (Consell de la gent gran als acabats de casar)
Val més casar-se que cremar-se
Matrimoni
A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica] (Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit)
A dona ben casada, el marit li basta.
A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa (En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte, comparablement a una barca, que va estropellant-se per l’ús)
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A la taula i al llit la dreta és pel marit (La dreta és considerada un lloc d’honor)
A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)
A marit gelós, la dona maca
Al jove apanyat, la dona al costat (Avisa esposes i nóvies que a l’home que és atractiu per a les dones no convé perdre’l de vista)
Al marit, amar-lo com a amic i témer-lo com a enemic
Al marit, barca; la muller, arca (Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família)
Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te'n com de traïdor
Allà on hi ha el marit, hi ha Madrid (Teòricament, l’home és qui més mana en la família)
Amor, amb amor es paga [o es cura] (Qui s’enamora viu en un nuvolet irreal, i si és correspost/a, se li reequilibra la ment)
Anar carregat de front (Ésser un marit enganyat per la seva muller)
Baralles de marit, de la taula al llit (Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa)
Bé volent o mal volent, de la dona sigues parent (Tant si et ve bé com si et desagrada, convé que tingues tracte amb els parents per part de l’altre cònjuge, i això en favor de l’estabilitat del matrimoni)
Bon marit o mal marit, a la cara ho porta escrit (Es refereix a que el caràcter de les persones es reflecteix en el seu rostre)
Bon marit, la muller sana (La bondat i el comportament de cada membre de la parella repercuteix en l’altre)
Bona dona portau, comte; ella dirà (És una broma que es diu perquè l’esposa té fama de ser qui decideix en el matrimoni)
Cansalada i ous fregits / fan perdre la vista als marits o lleva la vista o torna cecs (Vol dir que el bon menjar fa als marits tolerants)
De compres i millores (Nom d'un pacte amb què es determina la part que toca a la dona, de les coses comprades o millorades durant el seu matrimoni)
De la molta amistat surt la desamistat (Adverteix que, a vegades, l’excés d’amistat i confiança acaba amb matrimonis)
De marits i mullers, ne van plens els carrers [o «sempre en passen pels carrers»] (Es diu per indicar que quan mor un fill és insubstituïble, però quan mor el marit o la muller se'n pot trobar un altre)
Déu em doni ric marit, encara que sigui petit.
Disputes de muller i marit, duren de taula fins el llit (Els conflictes familiars no han de transcendir fora de la família)
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
Dona cabuda i home cabut, matrimoni mal avingut (En una parella, sempre s’ha de cedir un poc a la voluntat de l’altre)
Dona de tres marits, treu els sentits.
Dona jove i bon marit... bona nit
Dona jove i marit vell, de canalla un reguitzell
Dona malcarada, duu el marit a la taverna
Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi.
Dona que té bon marit, en la cara ho porta escrit.
Dones, gossos i criatures, raons segures [raons = discussions, baralles] (És normal que hi hagen desavinences en els matrimonis, però quan hi ha xiquets o gossos en la família, són inevitables les discussions amb els veïns)
Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau. (10 setembre)
El marit a la muller tinga-li lo menester (Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé)
El marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li tingui net el llit (Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé)
El matrimoni es una creu i la querida es el cirineu (El cirineu es l' home que va ajudar a portar la creu a Jesucrist. Un suport.)
El meló i el casament, son cosa d'encertament (Vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades)
El meu marit no té taxa: unes voltes poc i altres massa (Es diu en general, ja que ben poca gent és morigerada i estable)
El poble del marit, per a la muller és Madrid (Li resulta estrany i llunyà)
El que és bon fill és bon marit (Qui té bons sentiments i bon comportament, els té per a tots)
El segon matrimoni el fa el dimoni; el tercer, Lucifer (El motiu del primer matrimoni sol ser l’amor; els altres solen ser propiciats per la soledat o la necessitat)
En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca (El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones)
Entre marit i muller, no sigues manifasser [o no et fiques a faroler; o embolicar-s'hi és mal fet; O tot està bé] (Recomana no ficar-se en assumptes d'un matrimoni)
Entre marit i muller, tot ho aplana un bon voler (L’amor, tot ho perdona i tot ho supera)
Entre muller i marit, renyines de dia s’obliden de nit
Estar com Josep i Maria (Viure feliços en el matrimoni)
Fer llit a part ((Dormir separats un matrimoni)
Gat vell, gateta [o rata] tendra (Es diu referint-se al matrimoni de marit vell amb dona jove)
Home casat, burro entrenat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)
Home casat, burro espatllat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)
Home casat, home cagat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)
Home casat, home donat (És un joc de paraules fet a partir del mot dona. Donat vol dir acompanyat de dona o de dones [esposa i sogra], i al mateix temps significa entregat, que ja no mana de si mateix)
Home casat, home endeutat (Ho diu qui no és partidari
Home casat, home espatllat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)
Home de profit (Es diu d'una persona que representa un gran avantatge en el cas de contraure-hi matrimoni)
Injúria d'amo [o de marit], fes com no haver-lo sentit (És preferible no fer-ne cas a enfrontar-s’hi tenint totes les de perdre)
Ja tens marit, ja tens castic (Es diu perquè la dona ha d’acarar la criança dels fills, l’atenció de la casa, de la roba... i del marit amb tots els seus defectes i vicis)
Ja t'has casat, ja l'has cagat (Contra el matrimoni)
La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser (És una bona recomanació per als marits)
La creu del matrimoni (Conjunt d'obligacions anexes a l'estat matrimonial)
La dona aguda, amb el marit s'escuda.
La dona arreglada, treu el marit de casa la veïna (Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres)
La dona ben composta, treu el marit d'una altra porta (Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres)
La dona bonica, Blai, et farà viure en un ai (L’atractiu femení, tant és vàlid per un marit com per a tots els homes)
La dona casada no ha de viure descuidada (El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits)
La dona casada, en el bosc és albergada (El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits)
La dona és de qui li dóna (És un joc de paraules que vol significar que l’esposa depén econòmicament del marit)
La dona fa l'home (Vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment)
La dona fa l'home i l'home la dona (Vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se)
La dona quan ve del riu, se menjaria el marit tot viu
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan (24 juny) (L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva)
La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada. (Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o matrimoni)
La dona que no té anell, té el marit sense cervell
La dona, o monja o casada (Vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients)
La muller a son marit li tingui ben net el llit (Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella)
La primera muller, pastora, i la segona, senyora (Vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera)
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
La taula i el bon marit a la cara es porta escrit (La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre)
L'eixam ha tornat a rusc (Es diu d'un matrimoni que estava desavingut i separat i que ha tornat a aplegar-se)
Les baralles de muller i marit, de la taula al llit (Vol dir que aquestes baralles solen esser curtes i sense conseqüències)
Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares (Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat)
Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits (Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges)
Lluna va a sortir, marit aquí
Muller jove i bon marit, bona nit
Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit (es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé)
Muller que no menja amb vós, després menja més que dos (És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers)
Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut (Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en moltes ocasions per a la bona convivència de la família sencera)
Novençà, novençana, novençans (Nom que se li dona a l'home i a la dòna des de que es casa fins a que passe els primers mesos de matrimoni)
On no hi ha sang, botifarres no se'n fan (Un vincle familiar de sang preval sobre d'altres com podria ser per exemple una relació de matrimoni, sobretot a l'hora de fer tractes)
Pardal [o ocell] cansat, canvia'l de forat (Es refereix la monotonia en el matrimoni, i les seves conseqüències)
Per la dona casada, els fills i la casa (Són les ocupacions que convenen des del punt de vista del marit)
Peréixer marit i muller (Avindre's)
Portar banyes (Ser un marit/dona enganyat/da)
Portar les calces [o els pantalons] (La dona, dominar el marit)
Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors (Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia)
Provar bé la casaca [a algú] (Anar-li bé el matrimoni)
Qui festeja la casada, la vida porta emprestada (Desaconsella interferir en un matrimoni, ja que s’arrisca la pròpia integritat física)
Raons de marit i muller, de la porta al carrer (Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa)
Renyina de coixí [o de capçal] (Discussió entre marit i muller)
Si marit i muller es parlen amb criança, mal va la dansa [criança = educadament, polidament] (Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies)
Si veus un home carregat, no preguntes si és casat (Aquesta expressió combrega amb la idea que tots els marits són uns sinagües, és a dir, que es deixen governar per les seues mullers)
Sigui el meu marit un soc, que així el podré tirar al foc
Un sol Déu i un sol marit (Ho diuen els qui reproven les segones núpcies)
Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor (En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners)
Volent o no volent, de la dona sigues parent (Al marit li convé fer-se o estar a bé amb els familiars de la muller perquè els pot necessitar en algun moment: part, malaltia...)
Relacions amoroses
A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)
A qui no siga sincer, tira’l al carrer (Alliçona sobre les falses relacions)
Amor de gats, marrameus i arraps (Es diu de les relacions tormentoses)
Bodes sordes (Tenir relacions sexuals)
Consumar el matrimoni (Tenir el primer acte carnal els units en matrimoni)
Costa més de pescar [o conservar] que d'enamorar (Hom ho diu de les relacions de parella)
Dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona (No és pecat no roïn mantindre relacions sexuals)
Destapar l'olla (Tenir, dues persones, relacions sexuals completes)
Dormir junts [o plegats] (Tindre relacions sexual)
El meu Xicon (Persona que manté relacions amoroses en unes atres en fins matrimonials)
Endur-se [algú] al llit (Tenir relacions sexuals)
Ésser fogós (Tenir sempre calor, o ésser prest a mantenir relacions sexuals)
Estrenar el matrimoni (Tenir el primer acte carnal els units en matrimoni)
Fer el papallona (Festejar. Afalagar algú per tenir-hi relacions)
Fer el tato (Festejar. Afalagar algú amb l'intenció de tenir-hi relacions)
Fer gambes (Galantejar. Afalagar algú per tenir-hi relacions)
Fotre un coet (Tindre relacions sexuals)
Fotre-li un clau (Tindre relacions sexuals, un home amb una dona)
Haver arribat a pertot (Haver tingut relacions sexuals completes, una parella)
Haver d'anar a ficar el cap a l'olla (No tenir fills. Es diu al·ludint a la visita que els matrimonis que desitgen successió fan al santuari de Núria per ficar el cap a l'olla o cavitat que hi ha i que diuen que té la virtut de fer cessar l'esterilitat)
Ja es podria aprofitar (Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions)
Ja es podria desflorar (Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions)
Ja es podria donar al mascle (Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions )
Ja té edat per fer-ho (Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions)
Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
Jaure junts [o plegats] (Tindre relacions sexuals)
On tingues el niu, no poses el piu (No convé mesclar les relacions amoroses i sexuals amb altres activitats, com ara les familiars o les laborals, perquè en algun moment es pot produir un conflicte d’interessos entre dos ambients diferents)
Posar-s'hi bé (Posar-se en disposició de mantenir relacions sexuals)
Quan la dona et mira i es riu, és que vol piu i no t'ho diu (S'utilitza per explicar el desig d'una dona de tenir relacions sexuals amb un home)
Quan la perdiu s’aparella, batusses i cantarella (Es diu de les relacions tormentoses)
Rebre carbassa (Rebre una resposta negativa per tenir relacions amorosos)
Rodar el colomer (Intentar tindre relacions en algú, com fa el colom en la coloma)
Segons el nas, el compàs (Un mite molt estés arreu del món és que la mida de l’òrgan masculí erèctil està estretament relacionada amb la del nas)
Tants pardals morint-se de fam i tantes figues podrint-se (Una manera entre simpàtica i grossera de dir-li a una persona que t'agradaria mantindre relacions sexuals en ella)
Tenir relacions (Tenir relacions sexuals amb algú)
Els fills
L'embaràs
Criar con una conilla (Es diu de la dona que ha tingut molts fills i segueix quedant-se embarassada)
De penal (Expressió usada per a referir-se a quan una dona es queda embarassada abans de casar-se)
De tres mals les dones no són planyudes: de parir, de mal de pits i de mal de mare
Dolor d’anca, filla blanca (Això diuen)Eixir de comptes [o estar fora de comptes] (Passar, una dona embarassada, del dia calculat per al deslliurament)
En estat (Estar embarassada)
En estat interessant (Estar embarassada)
Esperar bateig (Es diu de la dona que està embarassada)
Esperar un fill (Estar embarassada)
Estar d'enhorabona (Merèixer felicitació, sobre tot si està embarassada)
Estar grossa (Estar embarassada)
Femella plena (Tenir el ventre gros per estar embarassada)
Fer un ventre [a algú] (Tenir el ventre gros per estar embarassada)
Fer una criatura [a algú] (Deixar-la embarassada)
Fer una criatura [a algú] (Deixar-la embarassada)
Haver-se de casar (Estar embarassada, una noia que no és casada)
Pare sant Bernat, que isca tan dolç com ha entrat (20 agost) (És una encomanda humorística que li fan les embarassades)
Patir de la melsa (Estar prenyada una fadrina)
Tenir faltes [algú] (Estar embarassada)
Treure's el ventre (Tenir el ventre gros per estar embarassada)
Naixement/part
maneres de dir
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
Anar de part (Estar en els moments de parir)
Brou de partera (El que es donava a la parida, i a la qual s'hi ha afegit la placenta)
Cada criatura que neix es porta un pa (Quan naix un xiquet o un animalet, els progenitors fan el possible i l’impossible per alimentar-lo)
Criatura grossa, mal any per a la mare (Vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament)
Des del ventre de sa mare (Des de que va néixer)
El criar envelleix i el parir entendreix. (Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, però quan amamanten es desgasten)
El parir és un lliri, i el criar un martiri (Es diu referint-se a les dones que pateixen de mal de pits durant la lactància)
El parir i el morir, pel seu curs ha de venir (Significa que el part és una cosa que no es pot precipitar)
Els bons minyons surten dels ronyons (Significa que per a parir cal patir dolors)
Esperar l'hora (Estar a punt de parir)
Hi és tot! (Expressió que s'usa quan una criatura acaba de néixer. Vol dir que està bé)
Mal d’anca, xica ranca (És una creença general que, si una dona prenys té mal a una anca, parirà una nena)
Néixer amb el pa sota l'aisella [o Portar (un xiquet) el pa davall de l'aixella] (Comportar, el naixement d'un xiquet, l'existència dels mitjans que li calen per a viure)
Partera suada, partera curada [o salvada]
Part llarg, i encara filla (Es diu que el sexe del fetus està relacionat amb les fases de la lluna i amb els símptomes físics)
Tota criatura neix amb sa ventura (Normalment, els nadons solen tenir assegurat l’aliment en els pits de la mare)
Tots els nats són fills de mare [nat = nascut, ésser vivent] (Certament, per tant no convé criticar cap mare)
Vindre-li [a algú] els correus (Tindre símptomes de part)
Criar
Amb sopes i surres es crien les criatures (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Arribar a galliner (Educar i criar un infant fins a fer-lo home)
Bona mare cria bona filla (Així hauria de ser)
Com criaries els teus fills? -Volent als més xicotets
Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare (Quan les criatures estan brutes és perquè les mares no se n’ocupen)
Costa més criar a un arbre que a un fill
Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla (S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares)
Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles [guilla = rabosa, guineu] (Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors)
Criatura d’un any xucla les entranyes (Si encara mama, mama moltíssim, i si està desmamat, representa una despesa en alimentació infantil)
Criatura grossa, mal any per a la mare (Vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament)
Criatura sense ossa porta la mare a la fossa [ossa = ossamenta, ossos] (Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa)
De dia en dia, el menut es cria; d’any en any, el xic es fa gran (Certament)
De tres mals les dones no són planyudes: de parir, de mal de pits i de mal de mare
De xiquet, se cria l'arbre dret [o L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret; o De petitet, se cria s'arbre dret (S'aplica a significar que cal corretgir els defectes dels homes en la seva infantesa, que és quan són més bons de fer anar drets)
Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat (Qui no ha passat males nits ni s’ha desgastat el cos, no sap el que representa pujar un fill)
Dona que cria, ni neta ni dormida (Els xiquets de pit es fan damunt i ploren i mamen tothora, de manera que no li deixen temps a la mare per a dedicar-se a les seues coses)
Donar [o posar] un infant a dida (Donar-lo a criar a una dida)
Dret i igual (Es diu de les criatures sanes i ben formades)
El criar envelleix i el parir entendreix. (Quan les dones tenen fills, guanyen bellesa i encant, però quan amamanten es desgasten)
El minyó troba en el pit el que la mare troba a l'espirit
El parir és un lliri, i el criar un martiri (Es diu referint-se a les dones que pateixen de mal de pits durant la lactància)
El que cria, no dorm (Adverteix que qui té un recient nascut ha d’estar més pendent d'ell que de si mateix)
El que menja la dida, per la criatura és vida [dida = qui dóna de mamar] (Qui està ben alimentada pot alimentar criatures)
Ésser la nierada del cucut [Es diu d'una parella quan només té un fill. Ésser fill únic, tenir-ne només un)
Estar criat a l'ombra (S'utilitza sobretot quan es parla de les noves generacions que ho hem tingut molt fàcil i no em acatxat molt el llom)
Estar criat amb molletes de pa (Estar criat amb excessiva mollesa, amb moltes comoditats)
Estar fet a bones fusades (Estar criat sense veciadura, estar acostumat a tot)
Fill de mestre, mig ensenyat (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)
Fill de poll [o poll en poll], llémena cria [llémena = ou del poll] (Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills)
Fill de vell nascut, serà molt sabut (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)
Fill de viuda, mal criat segur (La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare)
Fill de viuda, malcriat o mal acostumat [mal criat = consentit] (La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare)
Fill sense dolor, mare sense amor (La criança de fills sempre implica preocupacions i patiments, de manera que si alguna mare no se’n veu afectada, és perquè no estima els fills)
Fills criats, dols doblats (Criar fills implica sacrifici, però quan són grans causen preocupació als pares, siga pel comportament, per les companyies...; i quan la família s’amplia amb nous membres (nores, néts...), augmenten les preocupacions)
Fills criats, mals de caps (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)
Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)
Gelats i llaminadures fan mal a les criatures [llaminadura = llepolia, gola] (El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar)
Haver llevat els mocs a algú (Haver-lo criat de petit)
Infant de llet (Infant xicotet que encara mama)
Infant de mamella (Infant petit, que encara mama o està en edat de mamar)
La criatura grossa tira la mare a la fossa (Un cos gran necessita més aliment que un de petit)
La dona que cria ha de menjar per dos
La dona que té cria, sempre guanya nit i dia (La maternitat i la criança donen alegria)
La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal] (La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada)
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada (Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills)
La llet no ix dels ossos sinó dels trossos [o mossos] (Vol dir que les mares que alleten han d’alimentar-se bé per fer llet)
La mare cria la filla i la casa la veïna (Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa)
La mare pietosa cria la filla melindrosa [melindrós = reguinyat, delicat, maniós] (Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals)
La mare que fills té massa, no morirà grassa (Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi)
La mare que no cria, no és mare, que és tia (Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc)
La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria (Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits)
Les criatures sempre tenen un budell buit (Vol dir que sempre estan dispostes a menjar)
Les criatures tenen la vista als dits (Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes)
Llevar-se el mos de la boca (Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure)
Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare (Es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents)
Mare d’un fill sol, mare de dol (Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills)
Mare d’un fill, mare de dolor (Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills)
Mare pietosa, cria sa filla melindrosa (Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals)
Mare que no cria, més que mare és tia (Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc)
Melons i criades, busca'ls tu, no els comandes (Vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres)
No ser cuca ni ocell (Ser una criatura molt raquítica)
Pa de mill, no el dones a ton fill (El mill és un cereal que costa de digerir)
Qui cria, té alegria (És un sentiment molt natural que fa que les persones ho celebrem d’alguna manera)
Qui cria fills, cria canaris (És una inversió de la qual es trau poc rendiment)
Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt] (Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans)
Si l'infant no plora, sa mare no l'entén
Tota criatura neix amb sa ventura (Normalment, els nadons solen tenir assegurat l’aliment en els pits de la mare)
Un malcriat, un bon criador (Se sol dir quan els fills consentits esdevenen pares i eduquen els seus propis fills amb més rectitud que la que ells van tindre)
Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)
Xiquet de pit (Xiquet xicotet que encara mama)
Educar
A casa del músic, qui no canta, taral·leja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
A ta filla, mentres creix, dóna-li allò que mereix (Recomana no escatimar mitjans i invertir en el seu futur)
A tall d’església catedral, quals foren els pares, els fills seran [a tall de = a manera de] (Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent)
A un mal criat, un bon criador (Es diu al·ludint als pares que han estat llibertins però no toleren les faltes de llurs fills)
Ama ton fill i castiga’l bé (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Amb sopes i surres es crien les criatures (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill (Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur)
Bons costums i diners, fan els fills cavallers (No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners)
Cabres virades fan cabrits virats (Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral)
Cal educar per amor i no per temor
Castiga fort ton fill quan és poc [poc = jove, menut] (Recomana el correctiu abans no siga massa tard)
D'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor] (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)
De bona fusta ve el trompellot (Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares)
De cabra, cabrit (Justifica que els fills solen paréixer-se als pares en algun o alguns aspectes, sobretot en els dolents)
De mal arbre ixen males rames (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
De mal arbre, mala fusta (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
De pares sans, fills honrats i sants (Qui ha sigut modèlic pot esperar el millor resultats dels fills)
De tal riu, tal aigua (Els fills solen assemblar-se als pares)
De tal rusc, tal eixam (Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares)
De tal tronc, tal ascla [ascla = estella] (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.)
De tals bodes, tals coques (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
Del pare al fill, no del fill al pare (La potestat i l’educació correspon als progenitors, als professors i als adults en general, que són els que saben i tenen més experiència en la vida)
Dels pecats del pares, els fills en van geperuts (Significa que els descendents sofreixen les conseqüències de les males accions de llurs avantpassats)
Dóna al teu fill un bon ofici i no s’haurà de veure a l’hospici (Invertir en alguna carrera o algun ofici és assegurar-se el treball i la subsistència en el futur)
El fill de la cabra ha d'ésser cabrit (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)
El fill del bo serà això (Assevera que qui s’ha educat en els bons exemples serà necessàriament exemplar)
El pare dolçainer, el fill tabaler (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
Els fills repta quan són xics i aparta’ls de mals amics [reptar = bonegar, renyar, rényer] (Convé educar quan és el moment adequat)
En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills (Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació)
Fill de pare vell, poc cervell (La molta diferència d’edat no facilita la relació ni l’educació familiar)
La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal] (La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada)
L’arbre s’ha d’adreçar de jove (L’educació s’ha de donar de xiquet, per a formar el caràcter de la persona; després, ja és tard perquè la personalitat està formada o malformada)
Més recte que un fil d’obrar barandats (Disciplinat, sotmès a una educació estricta)
Pare pobre no té fills (Una economia precària no pot alimentar, vestir ni educar ningú)
Pujar com els arbres de la Rambla (Criar-se de qualsevol manera, sense educació)
Quan és verda se doblega, i quan és seca, es trenca (Es refereix als joves, que són fàcils d'educar quan són petits, però no quan han deixat de ser infants)
Qui be estima, be castiga (Justifica les renyines i el castic quan es fan per educar i millorar el comportament dels fills, parents o alumnes)
Qui bé et vol et donarà dol (Sense ganes de causar cap dany, sinó per amor d’educar convenientment, a vegades s’ha d’infligir un correctiu a una persona estimada)
Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja (Significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat)
Si als fills no vas adreçant, ells t'adreçaran (Qui té ascendència sobre altres ha de saber educar convenientment, perquè altrament no li faran cas)
Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici (Qui té un ofici trobarà faena allà on vaja)
Tal la mare, tal la filla (El caràcter i l’educació dels progenitors sols transmetre’s als fills)
Un bastó tort fa anar dret (Els correctius, per lletjos que puguen semblar, ajuden a educar o a fer acatar la voluntat de qui té els mitjans per a imposar-se)
Un fill mal encaminat, mai serà honrat (L’educació i els bons exemples són fonamentals en la formació del caràcter de les persones)
Relacions pares-fills
A la filla dolenta, diners i casar
A la filla muda, la mare l'entén
A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora (El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític)
A pare collidor, fill esbarricador [esbarricador = esbarriador, dispersador, escampador] (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador] (A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit)
A pare guanyador, fill gastador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
A pare guardador, fill dissipador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
A tal cap, tal barret (Els fills solen assemblar-se als pares)
A un pare escampador, un fill arreplegador (Sol ocórrer que qui ha passat precarietat en la joventut, reacciona contra el mal comportament dels progenitors i no vol que els seus fills patisquen com ell)
Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern (Els progenitors que han servit de mal exemple als fills i no s’han ocupat gens d’ells els són més útils morts que vius)
Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal (Cada persona s’ha de valer per si mateixa i saber estalviar i administrar-se)
Al fill dolent, pa i escarment (Així sol ser)
Al pare amassador, fill embarricador [embarricador = esbarriador, dispersador, escampador] (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici (Més clar, aigua)
Amb bona vida, pare i mare s'oblida (Quan es té una bona economia, en general se sol recordar poc els sacrificis que els pares han fet per un)
Amb molt fills no hi ha qui es faci ric (Sol passar)
Amor de filla, amor de guilla (Es diu quan algú està fart d’algun/a fill/a per algun mal comportament o perquè només li reporta gastos i disgustos)
Amor, de pare o mare; que tot altre falla
Any i vida, creix la família (Transcorrent el temps i havent-hi salut van venint els fills i fent-se grans)
Bell és el fill en l’ull del pare (Ningú vol reconéixer defectes en els seus pròxim)
Cada fill té pare, encara que no l'ampare
Cada u és d’un pare i una mare (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)
Cada u és fill de sa mare. (Afirma que cada individu té personalitat pròpia)
Cap pare enfillat no mor enfitat (Els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l'amor que en rebs)
Cinc filles i una mare, sis lladres de casa (Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa o es baralla de tant en tant)
D'una espina neix una rosa (Significa que moltes vegades, de pares dolents surten fills bons)
De bon arbre, bona llesca (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)
De bona fusta ve la madera per a que no repique (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)
De bona fusta vénen les castanyetes (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)
De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi
De cabres negres en surten cabrits virats (Vol dir que a vegades, de pares bons surten fills dolents)
De pare arreglador, fill escampador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)
De pare bo, el fill un tro (A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava)
De pare gaiter, lo fill tabaleter (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
De pare músic, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
De pare sant, el fill diable (Es diu al·ludint als pares bons que tenen fills dolents)
De pare trompa, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
De pares vimeners, los fills estellers (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
De tal cep, tal ascla [ascla = estella] (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
De tal pare, tal fill (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)
De tal parra, tal raïm (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc (En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets)
Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix (Els fills són, en opinió dels altres, una còpia dels pares)
El fill del gat, rates caça (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons) El fill prudent i savi honra son pare i son avi (Alaba aquells que extrauen les virtuts dels seus majors) El fill que a sos pares és ingrat, ja té l’infern guanyat (Es diu dels qui no respecten els seus pares)
El fill que sembla a son pare, honra li dóna a sa mare (Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família)
El pare guanya el ral i el fill el gasta mal [ral = quinzet, ¼ de pesseta] (Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta)
El pare joglar i el fill timbaler (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)
El que als seus pares bat, ja té l’infern guanyat (Qui no respecta els seus majors sol ser mal considerat i tractat pels altres i la mala fama el persegueix allà on vaja)
El que és de la mare és de la filla, i el que és de la filla, la filla s’ho vol (Als pares no els dol res per afavorir els fills; en canvi, els fills solen ser egoistes)
El que és mal fill no pot ser bon home (Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments)
El qui té por es gita amb els pares (Així sol ser de xiquets)
Els consells dels pares són manaments (El consell de qui t’estima ha de ser interpretat com un precepte, com un exemple a seguir, no com una ordre imperativa)
Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescència (Pels fills, es pateix tota la vida)
Els fills dels gats agafen rates (És una crítica sentenciosa als qui no es comporten com caldria, ja que els fills, en major o menor mesura, solen heretar més els defectes que les virtuts dels progenitors)
Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares (És just que els fills ajuden els pares a la vellesa igual que els pares els van ajudar a ells quan eren menuts)
Els fills s’assemblen a les mares, i les filles, als pares (Per regla general, sol ser així en el caràcter, però sobretot en la dentadura)
Els fills, de petits donen fatics; de grans, afanys, i de casats, doblats [fatic = treball, feina / afany = disgust, neguit] (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)
Els fills, del cor ixen i al cor tornen (Els fills són una prolongació dels progenitors, que moltes vegades els estimen més que a si mateixos)
Els fills, quan són xics donen digustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)
Els pecats dels pares els paguen els fills (Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjança recau en el més dèbil o en qui no té culpa de res)
Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen a les olles [si no pel mig per les vores] (Els fills s’assemblen als pares i solen heretar llurs mateixos defectes)
En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà. (On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent)
En casa del dolçainer tots són balladors (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
En el matrimoni, un fill lliga i dos deslliguen (Un sol fill és el centre d’atenció dels progenitors, mentre que dos es barallen i fan enfadar els pares)
En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills (Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums)
En una casa, una filla, prou filles; dues filles, massa filles; tres filles i la mare, quatre diables (Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de casar-les, a més que quan es junten xerren molt i fan conxorxa contra el pare)
Entre pares i fills no hi ha robatori (El parentiu directe implica una confiança total, sobretot quan es comparteix la casa familiar, on l’economia és comuna o compartible)
Ésser fill de son pare (Semblar molt al pare o a la mare)
Estar dins la falda de sa mare, [o No haver sortit de ses faldes de sa mare] (Haver corregut poc món, tenir poca experiència)
Fill de gat, se li assembla dels peus al cap (Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills)
Fill de pare ballador, tot el dia salta (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)
Fill dolent, val més molt lluny que present (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap)
Fill és fruit del cor (Un fill sol ser producte de l’amor i per un fill es donaria la vida)
Fill que a pares entristeix, no envelleix (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no ssenta el cap)
Fills de gats, gatets (Es diu perque els fills solen fer el que fan els pares)
Fills i filles, llops i guilles [guilla = rabosa, guineu] (Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors)
Heretat per heretat, una filla en la velledat (Les dones sempre s’han dedicat més a
La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare (Habitualment, les xiques fan més vida a casa que al carrer, al contrari que els xics)
La bona mare vol a un fill el mateix que a quatre (Els progenitors solen voler a tots els fills per igual)
La bona mare, tant estima un fill com cent (Els progenitors solen voler a tots els fills per igual)
La filla a filar i el fill a llaurar (Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos)
La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç (Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms)
La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts (El resultat de les males accions dels pares, a vegades l’hereten els fills, que als ulls dels altres sempre els recorden la seua mala fama)
La mare cabra, el fill, saltador (Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors)
La mare ceba i el pare grill, què serà el fill? (Expresa la idea que els fills hereten els mateixos defectes que tenen els pares)
La mare diligent, la filla peresosa (Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se)
La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria (Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits)
La mare ximpleta és, si el fill no riu al cap d'un mes (Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill)
Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa (Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat)
Les criatures primeres crien les darreres (Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades)
Les disputes dels pares les paguen els fills (Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors)
Les mares són tapadores de les filles (Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables)
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc (En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets)
Los fills criats, los pesars doblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)
cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes)
L’amor d’una mare és la cosa més gran del món (Gran veritat)
Mai els fills engreixen als pares (Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en profit dels fills)
Mare d’un fill sol, mare de dol (Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills)
Mare recatada, filla assegurada (Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles)
Mare treballadora, filla gandula (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)
Mare valenta fa la filla dolenta (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)
Mare viva, filla tonta ( Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)
No hi ha amor com el de la mare
No mor pollí per cop de sa mare, ni infant per ferida de son pare
No mostres als fills amor, perquè no et causen dolor (A vegades, l’excés d’amor és aprofitat pels fills per a comportar-se malament, sabedors que tot els serà perdonat) Observa el fill el que fa son pare i escolta atent la veu de sa mare (És un bon consell que no sempre s’aplica)
Ocell de la darrera cria, ni menja ni piula (A l’últim nascut se li fa menys cas que als primers, i qui es queda solter acostuma a viure a l’ombra dels pares)
Pare guanyador, fill dissipador (A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit)
Per on salta la cabra, salta la xota (Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral)
Ploreu xiquets i xiquetes, que voladorets tindreu (Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència)
Ploreu xiquets que pardalets tindreu (Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència)
Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill (Tot va bé quan les coses són normals, però quan les coses van a l’inrevés és per alguna anormalitat: perquè el fill roba o el pare està en la misèria)
Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare (Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família)
Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare (Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe)
Qui de gat neix, de cap o de cua s'hi pareix (Vol dir que els fills solen semblar als pares)
Qui es fill d'ase, una hora al dia brama (Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts)
Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar (Significa que els bons pares i amics ens fan un favor quan ens diuen o fan coses que ens desagraden, mentre que els mals amics solen procurar afalagar-nos per fer-nos mal)
Qui sembla a son pare honra sa mare (Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència)
Qui té filles menja bunyols (Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar)
Qui té filles menja rosquilles (Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar)
Qui té fills al costat, no morirà enfitat (vol dir que els fills sempre solen menjar dels béns dels pares, i que aquests s'ho lleven d'ells per a donar-ho als fills)
Qui té mare, té consol (Certament)
Riu, riu, i ton pare [o ta mare] et durà un niu (Ho diuen a aquells qui estan despreocupats i alegres davant circumstàncies perilloses)
Ser ben fill de son pare o de sa mare (Semblar-se molt al pare o a la mare)
Ser el fill de la polla rossa (Ser el preferit)
Ser el rei de la casa (Es refereix a fill contemplat)
Ser mare, marota i marassa (Mare excessivament bona, condescendent amb els fills)
Si el pare és botxí, el fill gran ho ha de seguir [botxí = executor] (Significa que en una mateixa família tots són similars i que segons com siguen els pares resultaran els fills: bons o dolents, rics o pobres...)
Si el pare és comerciant, el fill és cabaler [cabaler = pesseter] (Significa que en una mateixa família tots són similars i que segons com siguen els pares resultaran els fills: bons o dolents, rics o pobres...)
Si el pare és fetge i la mare freixura, a qui s’ha de semblar la criatura? (Si l'ascendent ja és bo, el seu descendent, de la mateixa manera)
Tal cul, tal braga (Els fills solen assemblar-se als pares)
Tant vol el gat a sos fills, que se'ls menja (Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen)
Tenir a qui semblar (Tenir qualitats o defectes que ja tenien els pares o avantpassats)
Tingues amor de pare o mare, que tot el demés és aire
Tota dona valerosa fa la filla preciosa (Moltes vegades, els fills hereten la fama, bona o dolenta, dels pares)
Tres filles i una mare, pobre pare (Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare)
Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare (Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare)
Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)
Un pare manté cinc fills. Cinc fills no saben mantenir un pare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)
Una filla és un joc, però tres ja són un foc (Massa dones juntes acaben fent maldecap) Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles, i quatre filles i sa mare són cinc diables/dimonis per a son pare (Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa)
Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)
Xiquets ploreu que pardalets tindreu (Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada