dimarts, 22 de març de 2011

Agafar de passada

Agafar de passada
Significat: Aprofitar.
L’altre dia vaig veure al meu amic que feia temps que no el veia i el vaig agafar de passada per dir-li que em casava aviat.

Equivalents:
A coll
A costa de
A despesa
A expenses
A la sopa bova
Acostar-se al sol que més escalfa
Agafar l'ocasió pels cabells
Agafar peix
Agafar [algú] de la paraula
Agafar-se a un pè
Agarrar el peix per la cua
Alçar [o moure] la llebre
Aprofitar les caigudes
Aquesta és la seva
Buscar la perduda
Buscar petroli
Clavar mossegada
De camí
De rebot
De xiripa
Donar el dit i prendre’s la mà
Donar el peu i prendre la mà
Dur a carregador
Eixir-se [algú] amb la seua
En descuit
Ésser de la vida
Ésser una espurna
Estar a la que salta
Fer dos tirs amb una pedra
Fer el fet [una cosa]
Fer el paparra
Fer el paquet
Fer feix de tot
Fer feix de tota herba
Fer feix de tota llenya
Fer niu de tota brossa
Fer paret de tot pedra
Fer servir
Fer-se bons bigots
Guanyar l'estona
La gallina dels ous d'or
Mamó
Matar dos pardals amb un tret
Matar dos pardals amb una pedra
Menjar el coco
Menjar en dos plats
Menjar olla de cabró
Menjar pa de cony
Menjar-li l'olla
Menjar-se el pa fins a les crostes
Mirar-ho tot pel forat d'un ral
Mullar-hi
Munyir la vaca
No deixar fulla verda en un camp
No deixar res per verd
No menjar ni deixar menjar
No perdre cala
No perdre calada
No perdre mealla
No perdre pistonada
Pardal de vol, al perol
Parlant del rei de Roma, entra per la porta
Pela aqueixa, que l'altra es cou
Penjar-se a l'esquena (d'algú)
Per casualitat
Per carambola
Pescar en aigua térbola
Portar [algú] a les costelles
Portar [algú] damunt les costelles

Posar [algú o alguna cosa]en acció
Posar [algú o alguna cosa] en joc
Quan passen, fan de bon arreplegar
Qui matina, fa farina
Segar molt terrer
Ser curt de llengua, però llarg de dits
Ser curt de llengua, però llarg d'ungles
Ser una aranya
Sucar-hi
Sobre les espatlles [d'algú]
Tota brossa fa paret
Tota palla fa paller
Tothom està a la que salta
Traure foc
Traure partit [d'una situació, d'una circumstància, etc.]
Traure suc de les pedres
Traure'n nyapa
Treure el suc [d'alguna cosa]
Treure estella (d'algú, d'alguna cosa)
Treure sang d'un cos mort
Treure-li [a algú] la cera de l orella
Untar-se els dits
Untar-se les mans
Viure [algú] a les costelles
Viure [algú] damunt les costelles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada