LA PARLA DE LA VALL

LLEPAR I DERIVATS

La para llepar té molts significats:

1. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 

- Es llepava la ferida com si fóra un gosset.

2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 

- Ens va avançar un cotxe llepant, llepant.

3. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 

- És llepar a penes la paret i …i, taca!

4. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.

- Sempre llepa alguns euros per Nadal.

6.Adular baixament, servilment.

- Llepa ací, llepa allà i sempre trau el que vol.

Dins d’aquests significats els valler i valleres fem servir una sèrie de paraules derivades que repassarem tot seguit.

Els que es refereixen a adular servilment:

LLEPA, LLEPAIRE o LLEPÓ-ONA, LLEPACRESTES i LLEPACULS (en aquest cas més indicat quan és servil envers els seus superiors).

Tenim també el LLEPÓ-ONA al:

• L’esportista a qui li agrada tindre la pilota i no passar-la.

- El migcampista de la UDE és un llepó, sempre porta la pilota i no la solta fins voler xutar.

• Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada

- La bassa dels Ferros estava plena de llepons.

Però si algú és afeccionat al dolç, a les llaminadures li diem que és un LLÉPOL-OLA.

- És molt llépol. Si no li lleves els bombons de davant se'ls menjarà tots.

Parlem del LLEPAT-ADA quan alguna persona va ben mudada.

De fet al nostre poble tenim el malnom EL LLEPAT (Eleuterio el Llepat que era una persona que li agradava anar sempre ben arreglada, ben pentinat, com es diu a La Vall anar en punt d'onze. Quan eixia al carrer fet un pinzell la gent li deia "vas com si t'hagués llepat"). També tenim a Emilio del Llepat (descendent del llepat).