REFRANYER DEL FRED

REFRANYS DEL FRED I COM COMBATRE'L
El febrer, de cap o de cua l'ha de fer

Amb l'arribada de l'hivern arriba l'estació del fred, encara que no sempre és així ja que sembla que amb els canvis climàtics ens portem més d'alguna sorpresa encara que  Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu, refrany que ens recorda que aquestes variacions són saludables i desitjables i que el rar és el que passa ara sovint, que la meteorologia va una mica trasbalsada.

A més, hi ha professions a les que afavoreix l'hivern: les que treballen al costat del forn, com ens recorda el refrany Hivern bon temps per al ferrer, el forner i el xocolater  i també Gener, bon mes pel carboner i altres que potser no siguin de forn i cada vegada són menys comuns, però molt relacionades amb el fred, com el castanyer i és que Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades, ja que tradicionalment es combat el fred en menges calentes. I és que el menjar calent és el que més abelleix per aquesta època i el brou és la base, Les sopes i el sol a l'hivern donen consol. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades.
A l'hivern és el moment de fer la matança tradicional del porc per proveir-se de menjar per tot l'any, Mata el porc pel gener [o per la lluna de gener], si vols que es conservi bé.

La recomanació del refranyer és aixoplugar bé, doncs Un hivern a casa, aviat es passa, i no confiar-si fa algun dia bo: No et fiïs de sol d'hivern. Inclòs ens adverteix que fins a la fi de l'hivern el fred pot estar present com ens mostra el refrany L'abril, rient, mata de fred a la gent. 
Mirar al cel ha estat un referent per a pronosticar el temps i la lluna és l'estrella, molts són els refranys que tenen a la lluna com a protagonista: Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella,  Lluna lluent, fred i vent. També la mar ens sol avisar, sobretot qui més solen fer cas són els pescadors i mariners, Marinada sobregelada, pluja o nevada.
Aquestes previsions també es contemplen en els animals com es diu en L'ovella, el porc i la vaca, a l'hivern fes-los dormir a la palla. I un bon exemple ho trobem en la gallina en que La llocada de gener va a pondre al paller. També aprofita per eliminar els paràsits de les plantes, L'octubre fred, mata el cuquet, L’octubre acabat, mosca i mosquit enterrat. O les dues coses a la vegada, Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga. És el moment d'hivernar alguns animals, Pel gener no hi ha esparver perdiguer i despertar en passar el fred, Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir. Però pels gats comença el període de zel, Pel gener [o febrer] bodes de gats i marrameus pels terrats.
El fred per a l'agricultura té manifestacions contradictòries encara que si apareix seguint el seu cicle climàtic sol ser beneficiós com indica els refranys: Gelades de març afavoreixen els sembrats o Gener sense fred, tot el fruit es perd. Fins i tot en aquesta època és el moment de fer algunes llavors en el camp com ens recorda el refrany La sembra en febrer, collita sol fer.

El foc és el millor aliat per combatre el fred i que millor que al costat del llar, Les festes de Nadal se passen al fumeral, Pel gener, la vella al foguer. I la roba d'abric s'ha de treure i fer-ne ús, Per Tots Sants, trau l’abric [o la capa] i els guants.
I sinó ho tens en compte poses la salut a prova, ja que a l'hivern és quan més es ressent la salut amb refredats, Pel gener, catarro, mocs i caliver [caliver = febre, temperatura]  i els vells són els que més la paeixen, Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura, Març ventós, mata la vella a la vora del foc.
El santoral també està present com a indicador del temps hivernal en refranys com: Pels Reis, el dia creix i el fred neix. (6 de gener); Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) i com no, aconsella, No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (23 abril).

REFRANYS

A gelades d’abril, fam ha de seguir (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)
A l'abril amanix llenya i foguerill [foguerill = fogueril, fogó, fogonet] (Encara fa fred, i si de dia no en fa exteriorment, les cases estan encara gelades perquè el sol no les escalfa suficientment)

A l'hivern cal tenir proveït el graner i el llenyer (Hi ha que estar preparats per combatre el fred hivernal)

A l'hivern dia i solet, lluna i nit quan no fa fred

A l'hivern el millor amic és un bon abric (Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred)

A l'hivern ni sol ni calor (Com a senyal de que sempre fa fred)

A l'hivern, bona escudella i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)

A l'octubre, la llana creix i el fred neix

A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)

A la primavera d'hivern, tremola el malalt (Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans)

A la tardor ni fred ni calor (Això diuen)

A la tardor sembraria si hi hagués saó (Convé sembrar abans del fred i en terreny humit per assegurar l’arrelament de les llavors)

A les avellanes, foc i flames (Ja comença el fred i les cases van gelant-se)

A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera (Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred)

A Nadal al foc, i a Pasqua al joc [o sol] (El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure)

A Nadal, capa no en cal; d'allí en allà, fred no en farà (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)

A Nadal, fred com cal (Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis)

A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó (8 desembre)

A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre (Ja comença el fred i les cases van gelant-se)

A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)

A Sant Andreu tota mosca morta és (30 novembre) (Certament, ja que el fred mata mosques, mosquits i molts altres insectes volàtils)

A Sant Jordiet, creix el dia i el fred. ( 23 abril)

A Sant Nicolau, la neu de pal a pal, i si no, en l'alt (6 desembre) (Això diuen, per bé que l'arribada del fred es retarda cada vegada més)

A Sant Vicent, se'n van les gelades i vénen els vents (22 gener) (Febrer és el mes més fred de l’any, mentre que març sol ser ventós)

A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred

Abans de Nadal capa no cal (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred (11 novembre) (L’estiuet de sant Miquel o de sant Martí és el final de l’estiu i arriba fins l’ll de novembre, en què les temperatures encara són suportables)

Abril abrilet mata sa mare de fred (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)

Abril, abrilet al migdia calor i al vespre fred
Abril abrilenc, gelat i famolenc (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)
Abril gelat, carregat de blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes)
Abril gelat, coques de blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes)

Ací fa un poc de " xiri miri " ( fred)

Agafar una fredorada (Passar fred al cos en un lloc)

Aire de dalt, peix a Muro (És un joc de paraules. Com que a Muro no hi ha ni mar ni peix, significa que per aquest oratge fred convé dur el ramat a péixer [péixer = pasturar] a la plana)

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor (Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques)

Al gener tanca la porta i encén el braser (Un bon consell per a combatre el fred)  
Al mes quart la sargantana ix del forat (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)

Al novembre, qui no ha sembrat que no sembre (Ja és massa tard, perquè ja ha arribat el fred)

Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines (Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a casa l’amic o pretendent de la filla)

Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta

Allò que atura el fred, atura el calor.

Allò que guarda del fred, també guarda de la calor

Amb el celler ple no fa por gana ni fred

Amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir

Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent (No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred)

Amb saó o sense saó sembra dins la tardor (Convé sembrar abans del fred)

Amors de Candeler donen bon fruiter [Candeler = la Candelera, 2 de febrer] (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)

Any de fred tardà res no farà

Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o flor)

Any de fred, mal pels pobres (Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que tenen més mitjans i possibilitats)

Any de gelades any d'erades (Si el fred ve tard, pot gelar el blat i deixar les eres buides)

Any de gelades, any de pelades (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o florit i perdre les collites)
Any gelat any de blat (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

Any sec, any fred (Això diuen)

Arpat de fred (Que té molt de fred)

Boira en març, fred en maig (Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador)

Bona gallina serà la que pongui pel veremar (Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred)
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig (Si les pluges de maig són ideals perquè reguen quan ha de venir la calor, les gelades de març alimenten lentament la terra abans del bon temps primaveral)

Calent desembre, calent gener, fred segur per febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)

Calentures de tardor, parentes de la mort (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta.)

Calor en febrer? En Pasqua tremolaré (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)

Calors de Nadal són frescors per Pasqua (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)

Caminant se'n va el fred

Candelera clara, fred farà encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)

Candelera espessa, guarda't sa cabeça (2 febrer) (Si per la Candelera està núvol, farà fred)

Candelera, fred davant i fred darrera (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Cap d'any gelat, any de molt blat (La humitat moderada alimenta els cereals)
Cap d'any gelat, molt pa assegurat (La humitat moderada alimenta els cereals)

Capa esquerdada no guarda el fred [(esquerdada = esgarrada, descosida] (Les coses que no estan en perfectes condicions donen més problemes que solucions)
Carnaval gelat, espiga granada

Cel rogenc, senyal de fred (Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà)

Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger

Cruixir [o petar] de dents (Fer batre unes dents contra les altres pel fred, per la por, etc.)

De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar (La nit gela l’atmosfera i fa que l’aire fred davalle per les torrenteres, mentre que el sol la calfa i al final del dia l’aire calent ascendeix, i es crea un suau corrent continu d’aire a terra)

De gener, ni ovella ni corder (En el ple del fred, els animals no crien)

De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet (Significa que la por i el fred solen anar a més: la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arriba a la bogeria; quant al fred, si no se li posa remei, pot dur-nos a la mort)

De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu (30 novembre) (Un pronòstic infal·lible, perquè pot fer de tot menys boira)

Dels pobles a on es crema molta llenya, fugir prompte (Es diu perquè els pobles de clima fred solen esser pobres i desagradables)

Desembre ben fred, bon any i ben esplet

Desembre és un vell, que arruga la pell (És l’últim mes de l’any, i per tant el més vell, i el seu fred hivernal fa que la pell es contraga i s’arrugue)

Desembre mullat, gener ben gelat (Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor)
Desembre passat, fred arribat, si no s'ha perdut o no l'han robat

Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

Desembre tremolant, bon gener i millor any (Si pel desembre no fa fred, és que l’hivern ve retardat i les pluges, també)
Desembre xopat, i gener ben gelat  (Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor)
Desembre, gelat i nevat (Es clar, estem en l'entrada de l'hivern)
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)

Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè (Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp)
Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any (La gelor mata cucs i paràsits i solaportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)

Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans (El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules)

Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral (Es conjura aquest fred gelador)

Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor (Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria)

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans (El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules)
Déu ens lliure de les gelades de maig (Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites)

Dia creixent, fred naixent (A l’alba i quan ix el sol fa més fred que quan era fosc)

Dia rúfol (Dia de fred i sense sol)

Dins gener, ja floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà (Així és en un any d’oratge normal)

Eixir borró (Agafar la pell un aspecte més rugós a causa d’una emoció, del fred, etc.)

El bon ametller floreix pel gener (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

El bon formatge, vol fred de gener (Això es diu potser perquè el fred el conserva millor)
El bon gener, fresc i sec (Així és en un any normal)

El bon mariner navega amb calor, que amb fred no (S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen)

El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu

El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit (És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor)
El febrer, de cap o de cua l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, tard o prompte, l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)

El febrer, no deixa ovella ni corder (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)

El febrer, nou cares té (És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred)

El febrer, passat prop del braser (Un bon consell per a combatre el fred)

El febrer, porta febres al darrer (El fred sol portar els constipats)

El foc de casa refreda (Es diu del foc de la llar, que s’endú l’aire calent per la xemeneia i absorbeix l’aire fred de les parts baixes)

El foc és mitja vida i el pa és tota (Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam)

El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja (Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam).

El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal (Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat)

El fred d'octubre fa créixer la llana (Quan ve el fred, el pèl creix com a mesura natural de protecció)

El fred de Nadal tot l'any va mal

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El fred del setembre mata l'eruga (Quan decau la calor i les nits refresquen, les bestioles tendres i molts insectes moren)

El fred és l'enemic del pit

El fred esmola les dents

El fred i el gel no es queden al cel (No podem evitar patir els efectes d’aquests meteors. L’aire fred pesa més que el calent)

El fred mata moltes abelles, però no totes elles.

El fred no se'l mengen les rates (Sempre acaba fent fred en hivern)

El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.

El fred porta prunyons, i la calor suors

El gener és dormiler (Fa molta peresa deixar el llit a causa del fred i la foscor regnants)

El gener és el mes dels gats (Quan més fred fa a l’hivern, més festegen els gats per carrers i teulades amb marrameus noctàmbuls)

El gregal i el xaloc porten fred i porten foc (Dos vents marins de l’est; el septentrional gregal , frescot, i l’africà xaloc, ardent)

El juny fred sol contentar a poquets (El fred a destemps molesta i pot perjudicar alguna collita)

El juny fred, mata l'esplet [esplet = abundor, abundància] (El fred a destemps arruïna moltes plantes)

El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita (La poca producció de fruita s’imputa moltes vegades al fred de març, quan en realitat són les gelades inesperades d’abril les culpables)

El mes de febrer l’inventà el caser (Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases)

El mes de gener és malfeiner (En ple fred hivernal abelleix ben poc treballar al camp, i inclús els animals depredadors passen més temps al cau o al niu que caçant)

El mes de gener és un bon cavaller si no és ventoler (Se suporta millor el fred calmat que no el fred ventós)

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral (És com més calent s’està pel temps de fred)

El mestral no acaba mai el jornal (És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie)

El millor llenyer, guarda’l per al febrer, i el millor tió, per a l’Ascensió (Febrer és el mes més gelat de l’hivern, i a l’Ascensió ja no fa tant fred)

El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer (Com que la caça escasseja en el ple del fred, el mussol es menjaria qualsevol cosa)

El novembre està estre l’estiu i l’hivern (Fa un fred encara suportable)

El novembre, el mes millor; tant de bo n’hi haguessin dos (Fa un fred encara suportable)

El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar (Manifesta que el fred ambient fa retirar-se a tothom a casa, mentre que la calor invita a eixir de casa i a menjar del que hi ha, que és molt)

El pollet de gener puja amb són pare al galliner (Les cries no tenen cap altra distracció mentre romanen dins el galliner, ja que fora fa massa fred per a elles)  
El que atura el fred atura la calor (Ho diu per justificar-se qui va molt abrigat)  
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred (Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta)
El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer

Ell a fer fred, natros a tremolar; vorem qui guanyarà

Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra (Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió)

Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller [gargamella = campaneta, glotis] (Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola)

Els Sants del gener porten capa i barret (Fa tant fred que fins les imatges s’abriguen, o almenys els artistes els representen així)

En abril, no te lleves fil (Indica que encara fa fred i cal dur roba)

En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] (Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern)

En desembre, gelades, miques i esmorzades [miques = pa remullat, esmicolat i fregit] (Pel fred, convénen les bones menjades calorífiques)

En febrer busca l’ombra el gos (Els gossos grans semblen no passar fred; els altres, sí)

En febrer fica't la bufanda que fa fred (És una sàvia recomanació)

En febrer, ja té flor l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)

En febrer, la sargantana treu el cap i ix del forat (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)

En febrer, molt incert el temps és (Es refereix a la nuvolositat, ja que el fred és constant)

En gener i febrer, no hi ha cap gos coniller (Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa)

En gener ni galgo llebrer ni falcó perdiguer (Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa)

En gener no es trau el morro al carrer (Fa massa fred per a eixir de casa i el Sol roda molt baix i no calfa)

En gener no et lleves la capa ni el barret (És quan més fred fa)

En gener ves amb compte amb el fred

En gener, de dia al sol i per la vesprada al racó del foc (Recomana no passar fred, origen de moltes malalties)

En gener, ni llet ni corders( En el ple del fred, els animals no crien)

En gener, no hi ha galgo llebrer ni astor perdiguer [astor = au cetrera] (Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa)

En gener, tin encés el braser (Recomana no passar fred, origen de moltes malalties)

En l’hivern no hi ha carro roí ni burro bo (En època de fred, fang i neu, s’agraeix no desplaçar-se a peu, circumstàncies que afecten també al rendiment dels animals)

En l’hivern no hi ha millor amic que una bona capa i un abric (Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred)

En març, mai surt la vella de la vora del foc (Encara sol fer fred i les cases es refreden, si no dia, sí de nit, fins ben entrat el mes d’abril)

En nàixer el Jesuset, creix el dia i creix el fred (Entrem en el cru hivern i la llum del dia s’allarga una mica)

En temps de fred el gat busca el cendrer

En temps de fred més val una capa que un sabre (Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt. A l’inici del segle XX, la gent s’abrigava amb mantes o capes, segons l’economia de cada u)

En temps de fred [o de gel], no et moguis, mariner, de ton indret (Durant el fred més cru convé evitar perills, tant en mar com en muntanya)

En temps de fred, val més capa que barret (Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred)

En temps de fred, val més una gorra que un barret (Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt)

Entre Nadal i Reis el fred correrà. (6 de gener)

Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa. ( 17 gener) (20 gener)

Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)
Estar gelat com un canelobre (Estar molt gelat)

Estar gelat com un poll (Es diu quan una persona té molt de fred)

Estar més gelat que un gel (Estar molt fred o gelat)

Estar més gelat que un marbre (Estar molt fred o gelat)
Estar mes gelat que un pa rallat (Estar molt gelat)

Estar més gelat que un tito (Tindre molt de fred)
Estar mes gelat que un rave (Estar molt gelat)
Estar per a posar-se’l al melic (Se sol dir d'un menjar passat, especialment de l'arròs ja fred i esclatat)

Estar [algú] blau de fam i morat de fred (Patir molta fam i fred)
Estara cagat de fred (Passar molt de fred)
Fa fred de valent (Fa molt de fred)
Fa un fred que pela [o talla] (Fer molt de fred)
Fam i fred posen al home molt estret.
Febrer assolellat, febrer gelat
Febrer curt, brau i tossut (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut)
Febrer curt, fred com un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer curt, més brau que un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s' en surt (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut)
Febrer el curt, eres més mal [o pitjor] que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred (El febrer, el mes més gelat, ja es nota que s’allarga la llum diürna)
Febrer ventós [o plujós], cara de gos (Si, a més de fer bon fred, plou o venteja, el mes presenta molt mala cara)
Febrer, febreret, set capes i un barret (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Febrer, gats en zel (Com més fred fa, més se’ls activa l’ardor sexual)
Febrer, un dia roí i l’altre bo (Tot i que el fred és constant, alguns dies són assolellats)
Febreret, el curt, pitjor que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrers i abrils, quasi tots són vils (Un mes pel fred i l’altre les pluges, resulten molestos a qui treballa el camp)
Febres de gener, guanys per al fosser (Els resultats del fred poden abocar a la mort)
Fer el calcetí (Tremolar de fred)
Fer el culet de la gallineta (Unir les puntes de tots els dits d'una mà. Quan fa molt de fred, diuen: "Xè, tinc les mans enganxades; no puc fer el culet de la gallineta"!--Moncofa)
Fer fresca (Ésser el temps moderadament fred)
Fer un fred de mil dimonis (Fer molt de fred)
Fer un fred que aixeca les pedres (Fer molt de fred)
Fer un fred que gela (Fer molt de fred)
Fer un fred que glaça el pensament (Fer molt de fred)
Fer un fred que glaça la cua dels gossos (Fer molt de fred)
Fer un fred que pela els sants (Fer un fred molt intens)
Fer un fred que pela les canyes (Fer moltíssim fred)
Fer un fred que rau (Fer molt de fred)
Fer un fred que talla la cara (Fer moltissim fred)
Fer un fred que trepana (Fer molt de fred)
Fer un matí de diana (Fer un matí ras i gelat)
Fins a Nadal, calces no cal (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)
Fins a Sant Mamet no se'n va el fred. (11 maig)
Fins Nadal, capa no cal (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)
Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Fred d'abril, no faltarà pa ni vi (La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable)
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred d'octubre mata l'eruga (El fred tardoral mata quasi tots els insectes, volàtils o terrestres)
Fred de febrer, pitjor que el de gener (Cert)
Fred d’abril, gelat i subtil (Més que gelat és fresc, si bé les nevades històriques solen produir-se en aquest mes, quan ja no les espera ningú)
Fred en l’hivern i en l’estiu calor, sa és això (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
Fred i neu, per Sant Andreu (30 novembre)
Fred i pluja farà, ja que l'aranya ens ve a visitar.
Fred moll o humit (Temperatura baixa barrejada amb humitat) fred-moll-o-humit
Fred negre (Fred sec i sense sol)
Fred pel maig, poc i tard
Fred per l’altura, aigua segura
Fred per Nadal i calor per Sant Joan (24 juny) (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any (24 juny) (Així és si un se sap cuidar)
Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall. ( 24 juny )
Fred per Sant Vicent, calor per Sant Llorenç, apreta molt i passa corrents (22 gener) (10 agost) (Adverteix que les temperatures extremes són poc duradores en el nostre entorn)
Fred secret (Fred molt intens i sense vent)
Fred segur no mata ningú (Si es tenen mitjans de protecció, el fred no mata)
Fred segur no mata ningú, fred corrent mata la gent (Si es tenen mitjans de protecció, el fred no mata)
Fredeluga per l'octubre, neu segura (Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred)
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred)
Galls [o pollastre o polls] de gener, cada ploma val un diner (Es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts)
Garbí a l'hivern, boca d'infern (Si al fred hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern (Si al fred hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Gelada tapada, freda és la diada (Si la boira o la nuvolada cobreixen una gelada, concentren la gelor i no la deixen fondre ni evaporar-se)
Gelades de gener em maquen el colomer (Alcoi)
Gelades de març afavoreixen els sembrats (El fred intens mata els insectes que podrien perjudicar les plantes en primavera)
Gelades en març, plogudes en maig (L’oratge de març deixa vaticinar el de maig, ja que aquests dos mesos estan interrelacionats)
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç (17 gener) (10 agost) (Quan l’hivern s’anuncia humit, deixa presagiar que tot l’any ho serà)
Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. (25 maig)
Gelat com el nas d'un gos (Referit a una persona molt gelada, que té molt de fred)
Gelat com la neu (Referit a una persona molt gelada, que té molt de fred)
Gener abeurat, febrer gelat (És l’oratge que s’espera en un any normal)
Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller (És auguri de poques pluges si no fa el fred que correspondria)
Gener fred i atemperat, passa'l ben aviat [o ben arropat]
Gener fredolic entra xuplant-se els dits (Adverteix que sol fer-hi molt de fred)
Gener gelat, fa el maig florit i gemat [(gemat = ple de gemes, de brots] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà mésavant)
Gener gelat, febrer trastornat, març atroç i abril plujós treuen a maig florit i formós (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat (Quan no plou durant el fred i sí en primavera, totes les plantes creixen bé, sobretot els cereals)
Gener sec, graner amb esplet (Quan no plou durant el fred i sí en primavera, totes les plantes creixen bé, sobretot els cereals)
Gener sense fred, tot el fruit es perd.
Gener sense gel, any de mel
Gener va gelar sa mare en lo llavaner [Castelló de la Plana] (Explica la gelor que fa)
Gener, bon mes pel carboner (En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte)
Gener, mes carboner (L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera)
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer (Febrer és el mes més gelat de l’hivern)
Hivern de gelades, collita assegurada (Les gelades aporten humitat al terreny que afavorirà el creixement posterior de les plantes)
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)
Hivern fred, estiu calent (Així és si l’any és normal)
Hivern gelat, fruita a grapats (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra enforma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)
Hivern gelat, poca palla i molt blat (La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís)
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera (Les gelades, si bé castiguen les plantes, maten els cucs i humitegen la terra)
L'abril mata un home i després se'n riu (El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral)
L'abril, rient, mata de fred a la gent (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)
L'abrilet, encara és fred
L'any fred, pateix el pobret
L'Encarnació, la darrera gelor. (22 març)
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer (6 gener)
L'octubre fred, mata el cuquet (Molts animalets moren amb l'arribada de l'hivern)
L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet (Són les millors condicions per esclatar de la terra)
L'Oriol tanca les ovelles i obre els bous (Aquesta au anuncia l’arribada del fred.)
L'ovella, el porc i la vaca, a l'hivern fes-los dormir a la palla (Convé que estiguen a l’abric del fred i la pluja)
La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
La Candelera, els ous adinera (2 febrer) (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)
La flor de febrer no se’n va al fruiter (Significa que la floració del febrer sol ser malmesa pel fred o la pluja i no arribar a fructificar)
La garsa a poblat? Plourà o nevarà (Quan els animals silvestres s’acosten a zones habitades per l’home, ho fan perquè no tenen més remei, siga per fam, siga per fred)
La llocada de gener va a pondre al paller (Destaca el fred ambient, que fa que tots els animals busquen abric)
La lluna vella de març, no marxa sense glaç (En aquest moment de març encara gela de matinada)
La neu d'Advent gela molt fàcilment
La neu [del mes] d'Advent, gela les dents
La sembra en febrer, collita sol fer (És el final del fred fort i la temporada prèvia a les pluges)
La tramuntana no porta abric ni pel pobre ni pel ric (El vent del nord, pirinenc, sol ser fred, bufar fort i ficar-se per tots els racons)
La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic (Significa que el vent de tramuntana és molt fred i impetuós)
Les festes de Nadal se passen al fumeral (És com més calent s’està pel temps de fred)
Les gelades d'abril s'emporten el vi (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)
Les gelades de gener fan florir l'ametller (A falta de pluja al començ de l’any, les gelades i el reixiu nocturn alimenten aquest arbre)
Les nits del gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser (Gran veritat)
Les pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals [barral = recipient de vidre amb capacitat de ½ litre] (La pluja associada al fred rega la vinya i mata els insectes i molts paràsits de les plantes)
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol (Vol dir que el menjar calent i el sol són els millors per combatre el fred)
Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga (Les ventades són el preludi del canvi de temps; qui pot, en fuig, i qui no pot, es mor de fred)
Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè acabades les figues, guatlles fugides (Les ventades són el preludi del canvi de temps; qui pot, en fuig, i qui no pot, es mor de fred)
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern (Si al fred hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Llevant fred l'aigua escomet.
Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella (Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred)
Lluna blanca, cobrellit [o samarra] i manta (Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra augmentant el fred)
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
Lluna lluent, fred i vent (Com més blanca és la lluna, més neta està l’atmosfera i més es condensa la rosada sobre la terra i augmenta el fred)
L’abella i la vaca, en març estiren la pota (Sobretot, els insectes que naixen abans de la calor solen morir de fred)
L’octubre acabat, mosca i mosquit enterrat (Passada la calor de l’estiu, molts insectes moren de fred)
Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura (Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans)
Malaltia porta fred
Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder (La gelor mata molts animals)
Març ventos, mata la vella a la vora del foc (Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà)
Març, marçador que la nit fa fred i de dia calor (És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)
Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Marinada sobregelada, pluja o nevada (La ventada humida de voramar és espentada per la pluja marina, que origina una columna descendent d’aire fred)
Mata el porc pel gener [o per la lluna de gener], si vols que es conservi bé (Abans de l’existència dels frigorífics, la carn es conservava bé en gel o penjada a l’exterior en temps molt fred, o bé salada, o bé coberta d’oli d’oliva)
Menja calent i beu fred i faràs anys alegret
Menjar fred i vi calent posa malalta la gent
Mes de gener, mes de geler (Sol ser quan més fred fa i es produeixen gelades)
Més fred que el nas d'un ca (Molt fred, molt gelat)
Més fred que la cadena d'un pou (Molt fred, molt gelat)
Més fred que la neu (Expressió emprada per indicar que una cosa és molt freda)
Més gelat que el morro d'un gos (Molt fred, molt gelat)
Mestral, vent reial [reial = digne d’un rei, un senyor vent] (És el vent més fort, fred i temible)
Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer (L’excés de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la proliferació de paràsits i fongs en els vegetals)
Nadal al sol, per Pasqua al foc (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Nadal de sol, Pasqua de fred (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
Nadal en divendres, crema fosc i cendres (Vol dir que serà un hivern de fred rigorós)
Nadal en els masos, fred a cabassos
Nadal endavant, fred i fam
Nadal gelat, el blat granat
Neu a la muntanya, fred a la plana (La fredor de la neu baixa a les parts baixes)
Neu canenca, fred segur
Neu de febrer, aigua en un paner (Va fonent-se i degotant sobre el sòl prou ràpidament perquè al litoral mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred és rigorós)
Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar (Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en ambient humit)
Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa. [carabassa = antic recipient per a l’aigua] (Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor)
Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal. ( 24 juny )
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (23 abril) (El 23 d’abril és una data prou significativa en la mesura del fred)
No és bon gener si no es gela l'aigua al calder
No és bon maig, que el burro [o ruc] no tremoli a l'estable (Vol dir que pel maig encara fa fred)
No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
No hi ha cap bon ametller, que no hagi florit el gener (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
No hi ha res tant divertit que passar la nit al llit (Sobretot quan a l’exterior fa fred)
Novembre acabat, hivern començat (El fred ja es deixa sentir)
Novembre, febrer i març, són bons germans (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol (Les aus migradores eviten el clima fred)
Ocells de pas, mal temps al damunt (Les aus migradores eviten el clima fred)
Ocells de pas, pluja segura (Les aus migradores eviten el clima fred)
Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred (Després de l’estiuet de Sant Miquel ja no torna a fer calor)
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes (Quan les migraccions es produeixen tard és perquè encara fa fred en el lloc de destinació)
Passar més fred que un gos xicotet (Passar molt de fred)
Pel desembre el fred o el vent fan tremolar el més valent (Certament, i el covard, també)
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes (Fa tant de fred que s’agraeix calfar-se les mans i l’estómac amb castanyes torrades)
Pel desembre i pel gener, no siguis matiner (Aconsella no tindre molta peresa en deixar el llit a causa del fred i la foscor regnant)
Pel desembre, fred, i calor per l'estiuet (Cada temps té el seu oratge propi)
Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades (Ja se sap el fred que sol fer i la solució convenient per a combatre’l)
Pel desembre, gelades i sopes calentes (Les sopes i els brous calfen la panxa pel temps fred)
Pel desembre, gelades i sopes escaldades (Ja se sap el fred que sol fer i la solució convenient per a combatre’l)
Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
Pel febrer abriga't bé (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Pel febrer floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer (Al final febrer, el llebrer ja pot cansar-se acaçant les primeres llebres, cosa que no podia fer a primers de mes perquè les llebres s’estaven en els caus a causa del fred exterior)
Pel febrer, set gànguils per a un llebrer (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)
Pel gener de dia al sol i de vespre al braser (Recomana no passar fred, origen de moltes malalties)
Pel gener flors, pel maig dolors (Els vegetals que floreixen massa prompte, acaben gelant-se de fred i no donant fruit)
Pel gener no hi ha esparver perdiguer (El fred hivernal ensopeix o adorm l’activitat animal i vegetal)
Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter [gànguil = gos de cos esvelt] (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)
Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler (Fa tan de fred que a ningú, animal o persona, li abelleix eixir)
Pel gener [o febrer] bodes de gats i marrameus pels terrats (Els gats s’aparien sobretot en el ple fred de l’hivern i les seues parades nupcials nocturnes són ben sorolloses)
Pel gener [o febrer], faves a fer (En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses)
Pel gener, catarro, mocs i caliver [caliver = febre, temperatura] No es pot esperar una altra cosa del fred)
Pel gener, el millor ofici és pastisser (A gener fa molt de fred i s’està ben calent vora el forn)
Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer
Pel gener, fred en el carrer (S’explica ben clarament)
Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred (L’activitat pesquera decau quan més fred fa)
Pel gener, la vella al foguer (Recomana evitar el fred, sempre perillós)
Pel gener, no siguis matiner (Aconsella no tindre molta peresa en deixar el llit a causa del fred i la foscor regnant)
Pel març, corre el diable per totes parts (Es tracta d’un mes enganyós en el que fa sol i fred, i si de dia fa bo, de nit fa fred, i les persones i els animals es refreden)
Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)
Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser (Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa)
Pel mes de gener, ni gànguil, ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)
Pel novembre, bones torrades, castanyes i bonyolades (Tradicionalment, es combat el fred amb menges calentes)
Pel novembre, cava i sembra (Convé llaurar i sembrar abans de l’arribada de les pluges i el fred)
Pel sol, sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred
Pelar-se de fred (Passar molt de fred)
Pels Reis, el dia creix i el fred neix. (6 de gener) (Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia)
Per a la persona malfeinera, a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn)
Per calor no deixis la capa, ni per fred la carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)
Per l'abril, cada ocell canta en son niu (El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral. És el moment de la nidificació en general)
Per l'advent, pluja o vent o fred coent (És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable)
Per l'hivern, bona sopa i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)
Per l'octubre del foc, ni massa lluny ni massa prop (Ja estem a l’inici del fred, que encara no és rigorós, i ja convé encendre la llar o alguna estufa)
Per l'octubre els mals maten els malalts (Les dolències s'aguditzen amb el fred i en els casos més greus poden portar la mort)
Per l'octubre, comença el fred (Realment, va desapareixent la calor)
Per la Candelera, el fred va enrera [o endarrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que faça molt fred)
Per la Candelera, gran fred o gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (2 febrer) (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)
Per la Candelera, la gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la puput amb sa bandera (2 febrer) (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)
Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu (" febrer)
Per la Candelera, si es fred no és davant, és darrera [o si no ho ha fet davant, ho farà darrere; o si no ho ha fet davant, ho fa darrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Concepció fa el fred major (8 desembre)
Per la Concepció fa un fred de debò (8 desembre)
Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu (30 novembre)
Per la Mare de Déu Candelera, gran fred o gran gebra [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (2 febrer) (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Per l’abril, abrilàs, torna la llebre al jaç (El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral)
Per l’octubre, qui ha perdut sa capa que la recobre (Aconsella preparar-se per al fred que ja s’acosta)
Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret (És una opinió)
Per Nadal, el fred cordial (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer (De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser)
Per sant Agnés i sant Fruitós, el fred més rigorós. ( 21 gener)
Per sant Andreu, fred, pluja i neu (30 novembre)
Per sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu (30 novembre) (És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps)
Per Sant Andreu, qui no tenga capa que en manlleu (30 setembre) (Hi ha que estar preparat per l'arribada del fred)
Per Sant Andreu, si no teniu flassades, patireu [flassada = cobrellit gros o calent] (30 novembre) (Ja és temps de fred) per-sant-andreu-si-no-teniu-flassades-patireu
Per Sant Andreu, si no teniu manta, patireu ( 30 novembre ) (Hi ha que estar previngut per a l'entrada de l'hivern i el fred)
Per Sant Anton la gallina [o l'ocell] pon (17 gener) (El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram, que aprofita el fred per a no eixir del niu)
Per sant Antoni gelades, i per sant Llorenç colorades. ( 17 gener, 10 agost)
Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni (17 gener) (És el cor de l’hivern)
Per Sant Benet, molta neu i molt de fred (9 de març)
Per Sant Clement, apreta el fred de calent (2 novembre) [de calent = de debò, de valent, de veritat, amb gana] (Habitualment, en els dies de Tots Sants i de Sant Clement es passa de l’oratge tardorenc a l’hivernenc)
Per Sant Climent, el fred reganya les dents. (23 novembre)
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar [13 desembre] (Són collites i activitats pròpies del desembre, temps de fred en què convé recollir-se a casa)
Per Sant Generós fred rigorós.
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc (24 juny) (El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure)
Per Sant Llop, gela per tot. (2 desembre)
Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va (30 gener)
Per Sant Mamet, el darrer fred. (11 maig)
Per Sant Martí, el fred és al camí (11 novembre) (És el final de la tardor a l’hemisferi nord)
Per Sant Martí, el fred ja és aquí (11 novembre) (És el final de la tardor a l’hemisferi nord)
Per Sant Martí, la neu a dalt del pi (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi, i del pi al prat, tot nevat (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat) per-sant-mart-la-neu-al-pi-i-del-pi-al-prat-tot-nevat
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral (11 novembre) (30 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí (11 novembre) (És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí (11 novembre) (És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat)
Per Sant Martí, ni faves ni lli (11 novembre) (El fred sol gelar les plantes)
Per Sant Martí, s’abriga el ric i el mesquí (11 de novembre) (El fred hivernal arriba per a tots)
Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí (11 novembre) (Les aus procedents del nord d’Europa vénen a hivernar a la Mediterrània abans del fred) per-sant-mart-tots-els-ocells-ja-s-n-aqu
Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití (11 novembre) (Molts animals de ploma vénen a hivernar a casa nostra fugint del fred nòrdic) per-sant-mart-ve-la-guatlla-i-el-tit
Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar. ( 20 gener) (És clar, estem en ple hivern)
Per Sant Sever, faves a fer (6 novembre) (En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses)
Per Sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n (31 desembre) (És temps de fred)
Per Sant Simó, mor la mosca i el moscó. (28 d'Octubre) (Quan decau la calor ambient, a la tardor, moltes espècies d’insectes volàtils moren de fred)
Per Sant Tomàs, el fred al nas (21 desembre) (En aquesta data el més segur és que faci fred)
Per Sant Tomàs, se te gela fins el nas (21 decembre) (Cap al dia 21 ja correspon que faça bon fred)
Per sant Vicenç, el fred arriba a les dents. ( 22 gener)
Per Sant Vicent paren els freds, i entren els vents ( 22 gener) (Febrer és el mes més fred de l'any, mentre que març sol ser ventós)
Per Sant Vicent, a l’hivern li cau una dent (22 generl) (El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga)
Per sant Vicent, comencen els vents (22 gener) (El fred va remetent a poc a poc)
Per Sant Vicent, paren els freds i entren els vents(22 gener) (El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga)
Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer) (És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu)
Per santa Caterina, el fred entra a la cuina. ( 25 novembre) (Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota) per-santa-caterina-el-fred-entra-a-la-cuina
Per St. Iscle, el fred xiscla
Per St. Miquel la bosqueta fuig lleugera i l'ull de bou al seu darrere (29 setembre) (Cap al 29 de setembre, quan s’acosta el fred, moltes espècies d’ocells emigran cap a climes més càlids)
Per Sta. Caterina proveeix de llenya i de farina. ( 25 novembre) (És el moment de preparar-se pel fred i de plantar el blat)
Per Tots Sants els camps verds i els cims blancs (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)
Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans (Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells)
Per Tots Sants, capes i guants (Es refereix al fred i humitats que comença a fer intensament en venir el novembre)
Per Tots Sants, capes i mocadors grans (Es refereix al fred i humitats que comença a fer intensament en venir el novembre)
Per Tots Sants, el fred és al camp; per Sant Martí, és al camí; per Santa Caterina, és dintre la cuina (11 novembre) (25 novembre) (Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre)
Per Tots Sants, el mocador i la capa grans (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)
Per Tots Sants, plega el guano i treu els guants (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)
Per Tots Sants, trau els guants (Anuncia l'imminent arribada del fred)
Per Tots Sants, trau l’abric i els guants (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)
Pluges amb gelades fan bones anyades
Prop de Nadal, fred cordial (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Quan arriba l'ull de bou, fred al nas i manta al coll (Quan ocells de mar o de muntanya busquen l’empara i la seguretat de la terra plana i de les valls és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen)
Quan baixa el tord, el fred és fort (Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells)
Quan canta el mussol pel gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer (És un indicador molt precís)
Quan el dia creix el fred neix (De normal, fa més fred quan es fa de dia que mentre feia fosc. I també a partir del desembre, que les hores de llum solar augmenten, augmenta el fred hivernal)
Quan el dia neix, el fred creix (A l’alba i quan ix el sol fa més fred que quan era fosc)
Quan el gamarús canta pel gener, és un altre hivern que ve [gamarús = espècie més menuda que el duc, l’òbila i el mussol] (La seua activitat musical dura mentre fa fred viu)
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred (Es calfen l’esquena perquè noten la humitat ambiental)
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet (El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegació)
Quan fa fred, val més una gorra que un barret (Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt)
Quan gela i glaça, mariner a casa
Quan l'octubre ve a la fi, tords i guatlles són aquí (Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells)
Quan l'octubre ve a la fi, tots els ocells d'hivern ja són aquí ( l’octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí. Les aus migrants del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar)
Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. (Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) Aquestar és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la gralla alça el vol, el temps remou (Anuncia l'arribada del fred)
Quan lo dia creix, creix la fam i creix lo fred
Quan l’octubre és acabat, tots els ocells d’hivern ja són arribats (Les aus migrants del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar)
Quan més fort és l'estiuet, guarda't més del fred (Fa referència a l'estiuet de Sant Martí [11 de novembre])
Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.
Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una (En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa)
Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres. ( 23 abril)
Quedar-se com un poll [o més gelat que un poll] (Tindre molt de fred)
Qui en desembre [o gener] ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar (Fa massa fred com per a estar molt de temps parat a l’exterior)
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembre, que ja és tard (Per a moltes espècies vegetals, el moment idoni de sembra és al setembre, encara que algunes [creïlles, alls, faves...] es poden sembrar més tard, però sempre abans que arribe el fred)
Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també (Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera)
Quina rasca que hi fa (Fa molt de fred)
Sant Agustí, dos caps en un coixí (13 novembre) (És temps de gelor i de dormir ben colgats i junts)
Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred. ( 17 gener)
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2 febrer) (Es refereix al fred hivernal)
Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç (12 maig) (És una data aproximada que marca la fi del fred extrem)
Sant Sebastià de la vila, tanca la porta i fila (20 gener (El 20 de gener encara fa massa fred per a estar massa temps al ras)
Sembra en bon lloc i t’eixiran de bon coure (Els llegums secs requereixen un clima fred)
Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre (Si no s’havia fet al setembre, que és quan correspon, encara s’és a temps, abans de les pluges i el fred fort)
Si a l'octubre fa bon fred, abriga [o no tinguis al descobert] els animalets (Tots els animals necessiten protegir-se contra el fred, inclús els de sang freda)
Si a l'octubre fa bon fred, mor el cuquet (Amb l'arribada de l'hivern no poden suportar el fred i moren)
Si bon formatge vols fer, fes-lo pel mes de gener (Això es diu potser perquè el fred el conserva millor)
Si el corb canta al cim de la roca, fred porta (Literal)
Si el febrer no febreja, el març marceja (Si al febrer no fa massa fred, el mes de març serà frescot)
Si el febrer no febreja, mal març tindrem (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja (Febrer és el mes que té la clau de tot l’any, i si el fred no és el que correspon, l’oratge de tot l’any estarà alterat)
Si el febrer riu, el fred reviu. (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si gela per Sant Bernardí, adéu el vi. (20 maig)
Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va. ( 20 gener)
Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquets (Amb l'arribada de l'hivern, són molts els animalets que moren) si-l-octubre-fos-molt-fred-l-any-que-ve-no-hi-haur-cuquets
Si l'octubre mai venia, al món llana no hi hauria (L’època de fred fa que als animals els cresquen la llana o el pèl com a protecció)
Si la boira pastura, pluja segura (La boira terrera és un indicatiu que el fred atmosfèric condensa la humitat i l’acumula)
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera plora, l'hivern (el fred) és fora. Si la Candelera riu, l'hivern (el fred) és viu, (ni hivern ni estiu). Tan si plora com si riu, ja ve l'estiu (torna-te'n al niu) Tan si plora com si no plora, tres mesos de malhora.
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; Si la candelera riu, l'hivern es viu (2 de Febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, la fred és fora (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si riu, lluny és l’estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté)
Si la Candelera plora, l’hivern ja és fora, i si es riu, ni hivern ni estiu (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera riu, el fred és viu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu (Avisa que si el fred s’allarga, l’estiu no serà calorós)
Si per la Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera (2 febrer) (Senyal de que no fa molt de fred)
Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà
Si veieu un pinsà, fred farà (Relaciona aquest animal en l'època del fred)
Si vent de nord trobeu, botes calceu (Els vents de procedència septentrional porten aire fred del nord d’Europa i convindrà abrigar-se i preparar-se per a la neu en terra i per a navegar amb vent fort però no excessiu)
Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
Sol matar més el febrer, que el carnisser (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)
Tant baixa el gel, baixa la neu
Tardor i hivern, per al vell temps d'infern (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta)
Temps fred i mullat els bons posa malalts
Tens fred? Abriga't amb la capa de Sant Josep. Tens calor? Abriga't amb la capa de Nostre Senyor (19 març)
Tos de gener, alegra al fosser [fosser = enterrador] (Els resultats del fred poden abocar a la mort)
Tossides de gener, alegries de fosser (Els resultats del fred poden abocar a la mort)
Trons al març, fred abril i maig
Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Trons en març, fred en maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Un tronc i un vell no deuen faltar mai al racó del foc (Recomana no passar fred, origen de moltes malalties)
Val més foc i fum que fred tot sol (És preferible una molèstia a un gran perjudici)
Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral (Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d’encendre la llar)
Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança (Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací)