divendres, 5 de febrer de 2016

REFRANYER DE CARNESTOLTES

FESTIVITAT DE CARNESTOLTES
Història del Carnestoltes 
El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix l'austeritat i la penitència de la quaresma. 
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l'enterrament de la sardina o també, com a molts pobles, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta dies per Pasqua). El carnaval "carnem levare" o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l'activitat sexual. També te referències en les celebracions paganes d'alegria per l'arribada de la primavera i les disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és en l'edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivat. 
A les nostres comarques el carnaval s'anomena carnestoltes, que significa "carnes tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni. 
El carnestoltes prengué llavors personalitat pròpia, era un senyor molt "juerguista", que li agradaven molt les dones, la broma i que manava mentre durava la festa. La gent cansada de veure'l fent malifetes l'apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular, on era condemnat a morir penjat i perquè fins i tot l'esperit desaparegués del poble, el cremaven i així tornava la pau a les cases. Encara que en alguns pobles el carnestoltes deixa escrits abans de morir un testament, on es reia de les malifetes realitzades i d'alguns dels habitants del poble. 
Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d'algun paller i després es passejava pel poble, fins ser jutjat i ajusticiat. 
Carnaval és doncs una llicència controlada de la rutina diària i la quotidianitat, dies de ballar, cantar, empaitar a les dones, fer bromes, menjar molta carn (embotits), origen dels actuals ranxos, bones fartanades per poder suportar el deler del dejuni quaresmal. Com que abans no ni havia recursos per comprar màscares, el jovent s'emmascarava la cara amb cendra i quan veien alguna persona que no anava disfressada la perseguien amb una escombra i li tiraven serradures i cendra perquè quedés disfressat. Si trobaven algú treballant el lligaven de mans i li posaven una multa, normalment tot s'arreglava amb algun trago de vi o alguna cosa de menjar. Els que no n'eren partidaris es solien quedar a casa i moltes vegades eren víctimes de bromes i cantarelles. Han estat diversos els períodes on s'ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven anonimat a venjances. Carles III n'aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l'ús de capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.

Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa: sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada. 


Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins el Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.
Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.

LA CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES A LA VALL D'UIXÓ

En el cas de La Vall d’Uixó la celebració s’ha recuperat únicament a l’àmbit escolar. Unes setmanes abans molts col·legis munten els tallers per elaborar les pròpies disfresses. Els alumnes agrupats per nivells o cicles elegixen el motiu per la disfressa i amb materials preferentment reciclats inicien la confecció de les mateixes. També es convida a la participació dels pares i mares que en la majoria dels casos actuen com a col·laboradors. 
Els alumnes més majors solen ser els encarregats de preparar tots els elements essencials de la festa: El Rei Carnestoltes, el prego, el testament i les consignes (són unes ordres que el Rei Carnestoltes llança a la comunitat educativa dient el que tenen que portar com a identificació de la celebració de la festa durant els tres dies abans del divendres de Carnestoltes).
Arribat el divendres es fa el cercavila pels carrers dels voltants del col·legi i en la majoria dels casos s’acaba cremant el Rei Carnestoltes a la fi de la volta, al temps que es llegeix el testament.


Molts pensaven que a nivell de poble la festa es recuperaria i que els veïns i veïnes motivats pels més menuts acabarien instaurant-la; però res d’açò. 
Per a aconseguir-ho l'Ajuntament a organitzat en diverses ocasions activitats a la finalització de l'horari escolar com una prolongació de la celebració amb la intenció de que les families s'afegeixen a la commemoració. En guany es recupera la iniciativa, coincidint en el canvi de govern municipal amb activitats lúdiques en el poliesportiu municipal.
Per contra el que està ocorrent és que la gent jove prefereix arrimar-se a la celebració dels Carnestoltes que es celebra a Vinaròs.

EL REFRANYER

A Carnestoltes, moltes voltes (És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes)
Alegria, Carnestoltes, que demà es Cendra! (Denota quan efimeros son los gustos de la vida humana)
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)

Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Anar fet un carnestoltes (Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust)
Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants (El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos)
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més (Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes)
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes] (És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer)

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)
Carnestoltes, dóna voltes (Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes)
Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués (És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor)
Carnestoltes, quinze voltes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)
De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues] (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendarI)
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)
Dijous gras, coques de llardons (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)
El darrer dia (És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma)
El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit (S’explica tot sol)
Enterrar la sardina (Acabar la festa del Carnestoltes)
Ésser de la pell d'en Carnestoltes (Ésser molt bromista)
La carn que no es remou per Carnestoltes no és carn, que és fang (Critica els que no participen en la festa)
La carn que no fa moguda per Carnestoltes tira-la al rec (Critica els que no participen en la festa)
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu (30 novembre) (Anuncia que serà copiosa o persistent)
Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)
Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)
Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)
Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)
Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges [truja = femella del porc]El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada [esgarriada = perduda, extraviada] (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)
Pel boig, tot l’any és Carnestoltes (Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància)
Pel dijous gras, carn fins al nas (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)
Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit] (Són moments d’alegria i desinhibició)
Per Carnaval tot s'hi val, per Carnestoltes quinze voltes (Són moments d’alegria i desinhibició)
Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes (Són moments d’alegria i desinhibició)
Per la Candelera, festes enrere (2 febrer) (El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes)
Per Sant Anton, Carnestoltes són (17 gener) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendari)
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes (Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals)
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones (És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril)
Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma (Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes)
Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya (Els bons moments s’han de saber aprofitar, perquè de dolents, ja en vindran)
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)
Sant Maties i Carnestoltes, poc es porten (30 gener) (Les dues festivitats s’emmarquen dins la matança)
Ser un carnestoltes (Ser un destarifat, una persona que no pot prendre's seriosament. Anar-se'n del cap)
Si per Carnestoltes estàs gras, per Pentecosta pentecostaràs [pentecostaràs = t’aprimaràs] (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)
Si plou en Carnestoltes, per Pasqua també plourà
Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa (Això diuen, encara que no és previsible el temps que farà l’any següent)
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes (Ser hipòcrita)
Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes (Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada