dimarts, 2 de febrer de 2016

REFRANYER DE LA CANDELÀRIA

FESTIVITAT DE LA CANDELA
(2 de febrer)
La Festa de La nostra Senyora de la Candela o Festa de la llum, és una festa popular celebrada pels catòlics, en honor de la Verge de la Candela, advocació mariana apareguda a Tenerife (Illes Canàries), al sud-oest d'Espanya, a principis del segle X. Té lloc el 2 de febrer.

Origen de la Festa de la Candela
Inicialment la festa de la Candela o de la Llum va tenir el seu origen en l'Orient amb el nom de la Trobada, posteriorment es va estendre a l'Occident al segle VI, arribant a celebrar-se en Roma amb un caràcter penitencial. Encara que, segons altres investigadors, aquesta festa va tenir el seu origen en l'antiga Roma, on la processó de les candeles formava part de la festa de les Lupercales.
La seva festa se celebra, segons el calendari o santoral catòlic, el 2 de febrer en record al passatge bíblic de la Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (Lc 2; 22-39) i la purificació de la Mare de Déu després del part , per complir la prescripció de la Llei de l'Antic Testament (Lev 12; 1-8).
Presentació de Jesús al temple de Jerusalem

En temps de Jesús, la llei prescriu en el Levític que tota dona havia de presentar-se al temple per purificar-se als quaranta dies que hagués donat a llum. Si el fill nascut era home, havia de ser circumcidat als vuit dies i la mare hauria de romandre a casa seva durant trenta-tres dies més, purificant-se mitjançant el recolliment i l'oració.
Ja que es complís la data, acudia en companyia del seu espòs a les portes del temple per portar una ofrena: un be i un colom o tórtora. Pel que fa al nen, tot primogènit havia de ser consagrat al Senyor, en record dels primogènits d'Egipte que havia salvat Déu. El mateix passava amb els animals primogènits.
Josep i Maria van portar a Jesús al temple de Jerusalem. Com eren pobres, van portar dos coloms blancs. A l'entrar al temple, l'ancià Simeó, mogut per l'Esperit Sant, va prendre en braços a Jesús i el va beneir dient que Ell seria la llum que il·luminaria als gentils. Després, li va dir a Maria que una espasa travessaria la seva ànima, profetitzant els sofriments que hauria d'afrontar.
El dia 2 de febrer de cada any, es recorda aquesta presentació de l'Infant Jesús al temple, portant a alguna imatge del Nen Déu a presentar a l'església o parròquia. També aquest dia, es recorden les paraules de Simeó, portant candeles (espelmes fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen Jesús com a llum de tots els homes. D'aquí ve el nom de la "Festa de les candeles" o el "Dia de la Candelaria".
Les candeles enceses simbolitzen a Jesús com la llum de tots

La festa és coneguda i celebrada amb diversos noms: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la Llum i la festa de les Candeles; tots aquests noms expressen el significat de la festa. Crist la Llum del món presentada per la seva Mare al Temple ve a il·luminar a tots com la vela o les candeles.

La Verge de la Candelaria.

És una de les moltes advocacions (noms) de la Mare de Déu. Va tenir el seu origen a Tenerife, una de les illes Canàries.
Verge de la Candelaria de Tenerife

Segons la tradició, la Mare de Déu se li va aparèixer en 1392 a dos indis guanches que pasturaven el seu ramat, que, en arribar a la boca d'un barranc, van notar que el bestiar no avançava, com si alguna cosa impedís seguir endavant. Per veure què era el que passava, un dels pastors va avançar i va veure a la part alta d'una penya una imatge de fusta com d'un metre d'alt d'una dona. Portava una espelma a la mà esquerra i carregava a un nen al braç dret. El nen portava a les mans un ocellet d'or.
Els indis, com tenien prohibit parlar amb dones que estiguessin soles, li van fer senyals perquè s'apartés del camí. Com que no els feia cas, un dels indis va prendre una pedra per llançar-li-la, però el braç se li va paralitzar. El seu company va prendre la imatge i va intentar trencar-la, però en l'intent, es va tallar els seus propis dits.
Els indis van córrer a avisar el rei, que immediatament va ser amb tots els seus guàrdies al lloc de l'esdeveniment. Van prendre la figura i la van portar a la casa del rei. Els encarregats de portar-van ser els pastors que la van trobar, els que a l'instant de prendre-la en les seves mans, queden curats del braç un i dels dits, l'altre. Davant aquest miracle, el rei va ordenar que tot el poble honrés a aquella figura de dona, a qui li van cridar "La Estrangera".
Quan la gent s'acostava a Ella, se sentien harmonies celestials, es percebien aromes exquisits i la imatge acomiadava una llum resplendent. Infonia en les persones temor i respecte, però ells no sabien a qui representava.
Anys després, els espanyols van conquistar l'illa de Lanzarote i somiaven amb conquerir l'illa de Tenerife.
En un dels seus intents de conquesta, van capturar a un nen guanche i el van portar a Lanzarote. Aquí el van batejar amb el nom d'Antón, el catequizaren i un temps després, el van portar de tornada a la seva illa natal de Tenerife.
Antón va anar a la casa del rei a explicar-li tot el que li havia passat i el rei li va donar permís de veure a La Estrangera.
Quan Antón la va veure, es va posar de genolls i els va dir a tots que fessin el mateix. Els va explicar que aquella Senyora, era la representació de la Mare de Déu quan portava a Jesús a presentar al temple. Li va explicar que la Verge Maria era la Mare del Déu i de tots els homes i que era una gran sort tenir aquest gran tresor.
Antón li va demanar al Rei permís per buscar un lloc en el qual tots la poguessin venerar. El Rei va accedir i van portar la imatge a la cova d'Achbinico, un temple subterrani, que semblava una Església natural. Antón va cuidar per un temps de la Basílica. Al voltant de 1530, van encarregar el Santuari als pares dominics que se'ls coneixia com "Els frares de la Verge".
Al novembre de 1826, una tempesta terrible va assotar a la illa de Tenerife, arribant al Santuari de la Mare de Déu i les aigües es van emportar la Imatge. Es va fer tot per intentar recuperar-la, però no va ser possible trobar-la. Els pares dominics van acordar enviar a fer una imatge nova. Així ho van fer i en la festivitat del dia 2 de Febrer de 1830, van beneir la nova imatge de La nostra Senyora de la Candelaria.
Des de l'any 1599 es va nomenar la Verge de la Candelaria patrona de tot l'arxipèlag canari. La seva devoció s'ha estès per la península i per tota Hispanoamèrica, principalment per Veneçuela.
Els seus miracles i favors són constants. Cada any van a visitar-milers de persones de totes classes socials per donar-li gràcies i demanar-li beneficis.

EL REFRANYER
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)
Amors de Candeler donen bon fruiter [Candeler = la Candelera, 2 de febrer] (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)
Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer (2 febrer) (3 febrer) (Són els dies que enceten el mes)
Avui febrer, i demà la Candelera (Són els dies que enceten el mes)
Candelera clara, fred hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera clara, hivern hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera espessa, guarda't sa cabeça (2 febrer) (Si per la Candelera està núvol, farà fred)
Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera, fred davant i fred darrera (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella (2 febrer) ( És una data central del cor de l’hivern)

Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)
Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Els sants de febrer: Santa Brigada, el primer, el segon, Candeler, i el tercer, Gargameller
La bona filanera, per Sant Bartomeu comença la tela, i la roïna, per la Candelera (24 agost) ( 2 febrer) (Ressalta que a qui és faener no li pesa ser matiner)
En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (Ja ho sabeu)
Febrer fa dia i després Santa Maria (2 de febrer) (Són els dies que enceten el mes)
La Candelera és feinera (2 febrer) (És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer)
La Candelera és ploranera o per davant o per darrere (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
La Candelera ja és tomaquera (2 febrer) (Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran)
La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)La Candelera, els ous adinera (2 febrer) (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)La Candelera, és jornalera (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)
La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera (2 de febrer) (A partir del 2 de febrer, les gallines ponen cada dia)
La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (2 febrer) (No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure)
La Mare de Déu Candelera és la primera (2 febrer) (És la primera de totes les efemèrides marianes de l’any)
Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer) És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit)
Mare de Déu del Candeler, segon dia del mes, Sant Blai a tres: Endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer)
Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler (2 de febrer) (Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat)
No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelària, neu o aigua (2 febrer)
Per la Candelera , la sardina enrera. (2 febrer) (Hi ha qui creu que el peix de febrer no és gustós)
Per la Candelera el sol va per la carretera (2 de febrer)
Per la Candelera els ous a carrera (2 febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, bona la gallinera (2 febrer) (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred i els ocells procuren no eixir del niu, mentre que les gallines ponen més que en la resta de l’any)
Per la Candelera, candeles (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós)
Per la Candelera, candeles de dues maneres (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer) (El 2 de febrer hi ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern)
Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred)
Per la Candelera, el cos a la carrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, el fred va enrera [o endarrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que faça molt fred)
Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, festes enrere (2 febrer) (El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes)
Per la Candelera, gran fred o gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada (2 febrer)
Per la Candelera, l'ou arrera [o Per la Candelera, els ous a carrera] [2 febrer] (Significa que pel febrer els ous baixen de preu, perquè comencen a abundar)
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (2 febrer) (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)
Per la Candelera, la gallina queda sense ouera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, la gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la puput amb sa bandera (2 febrer) (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)
Per la Candelera, l’ós surt de la cova, i si veu que plou, no se’n mou (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, ocells a l’ocellera [2 de febrer] (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu (" febrer)
Per la Candelera, ous a la gallinera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà (2 de febrer) (És temps de posta d’algunes aus, per bé que la majoria d’espècies ponen en primavera)
Per la Candelera, ponen la primera gallina i la darrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, si es fred no és davant, és darrera [o si no ho ha fet davant, ho farà darrere; o si no ho ha fet davant, ho fa darrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat (2 febrer)
Per la Candelera, si no plou pel davant, plou pel darrere (2 febrer) (En aquesta data és molt procliu a les pluges)
Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la Mare de Déu Candelera, gran fred o gran gebra [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (2 febrer) (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (2 de febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada (2 febrer)
Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu del Candeler, los ous a diner (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Mare de Déu del Candeler, mal és el bac que sol no té (2 febrer) [bac = obaga, ombria] (El terreny on no pega el sol és gèlid, i més el 2 de febrer)
Per la Mare de Déu del Candeler, s’omple d’ous el galliner (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Per la Per la Candelera, cala la xarxa llagostera [calar = mullar, submergir] (2 febrer) (És quan s'alça la veda de la llagosta)
Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall (1 febrer) (2 febrer) (3 febrer)
Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina (2 febrer) (La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal)
Per santa Maria una hora i mitja més al dia. (2 febrer) (El dia comença a allargar)
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia [o hora i mitja més de dia] (2 febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer) (Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Per Santa Maria, una hora més al dia (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs (2 febrer) (És la data límit per a veremar)
Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. (Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora (2 febrer) (La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut)
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) Aquestar és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan plou per la Candelera, plou per la granera [la granera = el graner] (2 febrer) ( La pluja el 2 de febrer és significativa que serà duradora o repetida i que afectarà l’andana de la casa)
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2 febrer) (Es refereix al fred hivernal)
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera. ( 8 gener) (22 gener) (2 febrer)
Santa Dorotea de Tristany, la nit més llarga de l'any. (6 febrer) (El dia 6 de febrer sol tenir una nit diàfana i estelada perquè l’atmosfera està límpida, però no és pas la més llarga)
Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda (Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran)
Si la Candelària plora, l’hivern és fora; si la Candelària riu, ja estem en l’estiu; tant si plora com si riu no faces niu, i si deixa de plorar, l’hivern està per passar (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern
Si la Candelària riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; Si la candelera riu, l'hivern es viu (2 de Febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, la fred és fora (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si riu, lluny és l’estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté)
Si la Candelera riu, el fred és viu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, ja estem a l’estiu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, ja som a l’estiu; i si plora, ja és l’hivern fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la candeleta plora, l'hivern és fora; si la candeleta riu, l'hivern és dins (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d’hivern (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si no s’apaga la vela per la Candelera, bona pollera (2 febrer) (Si no plou el 2 de febrer, és previsible que les gallines ponguen molt)
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si per la Candelera plora i no ha gelat, hivern tombat (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera plou i no gela, l’hivern és fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera (2 febrer) (Senyal de que no fa molt de fred)
Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Tronada entre la Concepció i la Candelera, mal any se’ns espera (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada