EL VENT
El vent està sempre present en la superfície de la terra. És capritxós, mai se sap amb antelació com va a bufar, però tot i així va ser el que va permetre als grans navegants dels segles XV i XVI donar la volta al món.
El vent és aire que es mou d'un lloc a un altre, bé sigui d'una lleugera brisa o d'un fort huracà. Té una procedència directa de l'energia solar. L'escalfament desigual de la superfície de la terra produeix zones d'altes i baixes pressions, aquest desequilibri provoca desplaçaments de l'aire que envolta la terra donant lloc al vent.
A més, a l'estiu i durant el dia, el sol escalfa l'aire sobre la terra ferma més que el qual està sobre el mar. L'aire continental s'expandeix i s'eleva, disminuint així la pressió sobre el terreny, provocant que el vent bufi des del mar cap a les costes. El contrari ocorre durant la nit, especialment a l'hivern, on la terra es refreda més ràpidament que el mar.
LA VELOCITAT DEL VENT
El vent produeix energia perquè està sempre en moviment. S'estima que l'energia continguda en els vents és aproximadament el 2% del total de l'energia solar que arriba a la terra. El contingut energètic del vent depèn de la seva velocitat.
A prop del sòl, la velocitat és baixa, augmentant ràpidament amb l'altura. Com més accidentada sigui la superfície del terreny, més frenarà aquesta al vent. És per això que bufa amb menys velocitat a les depressions terrestres i més sobre els turons. No obstant això, el vent bufa amb més força sobre el mar que a la terra.
L'instrument que mesura la velocitat del vent, és l'anemòmetre, que generalment està format per un molinet de tres braços, separat per angles de 120º que es mou al voltant d'un eix vertical. Els braços giren amb el vent i accionen un comptador que indica la base del nombre de revolucions, la velocitat del vent incident.
La velocitat del vent es mesura preferentment en nàutica en nusos i mitjançant l'escala Beaufort: Aquesta és una escala numèrica utilitzada en meteorologia que descriu la velocitat del vent, assignant-li números que van del 0 (calma) al 12 (huracà). Va ser ideada per l'Almirall Beaufort al segle XIX.
LA DIRECCIÓ DEL VENT
Els vents són nomenats en relació amb les direccions a les que bufen. Així es parla de vents de l'Oest, vents de l'Est, vents del Nord-est, etc.
La direcció del vent depèn de la distribució i evolució dels centres isobàrics; es desplaça dels centres d'alta pressió (anticiclons) i la seva força és més gran com més gran és el gradient de pressions.
La determinació de la direcció i velocitat del vent es realitza a partir de l'estudi de la distribució de la pressió atmosfèrica a la geografia terrestre, és a dir a partir dels mapes isobàrics, on hi ha dos principis generals:
1. El vent va sempre des dels anticiclons a les borrasques.
2. La seva velocitat es calcula en funció dels junts o separats que estiguin les isòbares al mapa. Com més juntes estiguin les isòbares, més força tindrà el vent i com més separades, menys.
ELS VENT AL MÓN
El vent, quan bufa amb força, rep diferents noms, segons les diferents àrees del món: ciclons, huracans, tornados, etc.
Mapa dels vents de la terra
Quan el vent supera els 119 km per hora es diu huracà. La paraula huracà ve del nom del déu de la tempesta de l'Oest a l'Índia. En l'oceà Pacífic aquestes tempestes es deien tifons i a Austràlia són conegudes com Willy Willies.
El tornado és un violent embut giratori de núvols que s'estén a nivell de terra. Són molt freqüents a Amèrica del Nord. Els vents poden girar fins i tot a 380 km per hora, més ràpid que cap altre vent de la terra.
Tots els diferents moviments d'aire que es produeixen a la Terra, prenen com a referència les àrees en què es divideix el globus: dues àrees polars cobertes per vents polars de l'Est, dues franges dels cavalls on es produeixen els vents de l'oest i dues zones de vents alisis, que produeixen els vents alisis del Nord-est i Sud-est. Tenint en compte això, els vents es classifiquen en quatre tipus:
Vents globals: Són les línies generals de moviment del vent en el món, ja que es generen per la diferència de calor a les grans masses de la terra i l'aigua.
Vents estacionals: Les estacions es formen pel gir de la terra segons s'acosta al sol. Les estacions ocasionen diferències anuals en els sistemes meteorològics al món, ja que tant la terra com l'aigua s'escalfen a diferents nivells al llarg de l'any.
Vents locals: on hi ha dues categories:
1.- El vent que només se sent en una zona perquè la forma de la terra o la seva situació respecte a una massa d'aigua genera un moviment d'aire específic.
2.- Vent que la gent d'una zona considera propi tot i que pot haver-se originat molt lluny d'aquesta zona.
Vents giratoris: Solen ser els més dramàtics de tots els moviments d'aire. Tenen diferents formes i grandàries que van des del destructiu huracà al més petit remolí de pols.
ELS VENTS DEL PAÍS VALENCIÀ
Per tal d'anomenar-los farem ús de la Rosa dels Vents.
Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a XALOC, el MIGJORN qui tronava, el LLEBEIG que n'estava a punt de toc i retoc i la TRAMUNTANA hi dava d'aigua amb un carbassot
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Llevant-xaloc-i-migjorn-llebeig-ponent-i-mestral-tramuntana-i-gregal-son-els-vuit-vents-que-mouen-el-mon
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Llevant,xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Però quin és el seu origen?
TRAMUNTANA (Vent del Nord)
La paraula tramuntana és una derivació de la veu llatina “transmontanum” que vol dir “de l'altra part de les muntanyes”. Quan els romans veien que el vent venia del nord deien que aquell vent aplegava a Roma des de més enllà de les muntanyes que n’hi ha al nord d’Itàlia, és a dir transmontanum dels Alps.
Refranys
A tramuntana nova i a garbí vell, no hi fiïs la teva pell
Boires per sant Joan, tramuntana portaran. ( 24 juny )
Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
Córrer com la tramuntana (Córrer molt veloçment)
El cant de l'aranya, crida la tramuntana
El cant de la 'rana' crida la tramuntana
El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
El llevant les mou, la tramuntana les plou
Els gats esternuden: farà tramuntana (Es diu que, quan els gats esternuden, marquen que farà tramuntana)
Estar tocats per la tramuntana
Estrelles a ballar, tramuntana a bufar
Fer una tramuntana que aixeca la cua dels gossos
Gavina que canta, tramuntana que arriba (Indica que la seva presència és senyal de mal temps)
Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa
La gavina crida la tramuntana (Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores)
La tramuntana aigua derrama
La tramuntana dura un dia o una setmana
La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
La tramuntana el cap enravana
La tramuntana fa la dona sana
La tramuntana no és bona ni sana (Cap vent procedent del nord és saludable)
La tramuntana no es sol enfangar gaire
La tramuntana no porta abric ni pel pobre ni pel ric (El vent del nord, pirinenc, sol ser fred, bufar fort i ficar-se per tots els racons)
La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic (Significa que el vent de tramuntana és molt fred i impetuós)
La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
La tramuntana sempre du la cua mullada (Significa que després del vent de tramuntana sol venir pluja)
La tramuntana tots els racons agrana (Interpreta els efectes del gelador vent del nord)
La tramuntana, aigua demana (Significa que després del vent de tramuntana sol venir pluja)
La tramuntana, bufant, bufant, es menjarà el pollí (Es diu quan la tramuntana comença a bufar a poc a poc)
La tramuntana, la mar ablana
La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada
La tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana (El vent septentrional té força i és durador)
Llampecs a tramuntana, tramuntana segura
Llamps a tramuntana vent de garbí demana
Llançà, allà on fan la tramuntana
Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera (Són vents que porten pluja)
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mouen el món
Mai plou de tan bona gana, com quan plou de tramuntana (Quan la pluja ve del nord, sol ploure molt i amb molta força)
Mestral i Tramuntana en ésser l'hivern, treuen els diables de l'infern (Són els dos vents més forts, freds i temibles)
Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
Migjorn brut i tramuntana neta? Prompte tindrem aigüeta [brut = velat, entelat, humitós, emboirat] (Quan el vent del sud i el del nord es contradiuen, podem esperar pluja)
Nit estrellada, tramuntana assegurada
Perdre la tramuntana de vista (Perdre el nord, l'orientació; perdre els sentits, desmaiar-se)
Pluja menuda, tramuntana segura
Quan a muntanya hi ha rufa, tramuntana bufa
Quan bufa la tramuntana posa't a dintre la cabana
Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana (Interpreta els efectes del gelador vent del nord)
Quan el llevant la mou, tramuntana la plou
Quan el tro puja a tramuntana pluja assenya
Quan el vent gira en tramuntana plou tres jorns i una setmana Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria les vele
Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell [la Murta: muntanya d’Alzira] (És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)
Quan plou de tramuntana els gossos vénen a la muntanya
Quan plou de tramuntana plou de gana
Quatre gotes d'aigua set quintars de tramuntana
Si el cerç apreta i la garbinada amolla, lo mateix pot ploure que pot no ploure [garbinada = vent de garbí / cerç = tramuntana, vent septentrional] (Si el vent del nord pot més que el lateral, la possible pluja és incerta)
Si la garbinada bufa i el cerç amolla, pluja segura [garbinada = vent de garbí / cerç = tramuntana, vent septentrional] (Si el vent lateral pot més que el nòrdic, és fàcil que ploga)
Si la mar bufa [o buida] fort, senyal de vent del nord (Els vents més potents en la conca mediterrània són els septentrionals: la tramuntana i el gregal)
Si llampega de tramuntana al cap de tres dies haurà plogut
Si no mor el dia terç la tramuntana dura tota una setmana
Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana (25 gener)
Si plou de tramuntana, plou de bona gana (Significa que després del vent de tramuntana sol venir pluja)
Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
Si sa tramuntana comença en divendres, dura vuit dies
Si sa tramuntana no s'atura en tres dies, dura una setmana
Sol barbut, tramuntana
Tramuntana (o tramuntanada), la mar inflada
Tramuntana al matí, a la tarda garbí
Tramuntana al matí, pluja a la tarda
Tramuntana boja, als tres dies amolla
Tramuntana cosa sana (Es diu perquè és un ven plover)
Tramuntana d'estiu i Migjorn d'hivern omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu no faltaran plors
Tramuntana de bufada, tramuntana de durada
Tramuntana de matí, cap al tard garbí (Els vents solen girar; no són constants)
Tramuntana de primavera, pluja al darrera
Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel (29 setembre)
Tramuntana en l'Albufera, ni cacera ni pesquera
Tramuntana en primavera, pluja darrera
Tramuntana morta, aigua a la porta
Tramuntana morta, llebeig en porta
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Tramuntana no té abric, home pobre no té amic
Tramuntana no té abric, home pobre no té amic i si en té no és gaire ric
Tramuntana no té abric, ni l'amor no té veïnatge, ni el talent companatge, ni la son espera el llit
LLEVANT (Vent de l'Est)
El llevant deriva de la denominació que els romans li deien al vent que bufa des de l’Est. La paraula llatina de la qual deriven és de “levante”, que vol dir “aquell que s'alça” fent-hi referència al sol, ja que aquest ix per l’Est.
Refranys
Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons (Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada)
Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)
Baldar més que la mar de llevant (Gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions)
Boira pel desembre, pluja o llevant
Cel de cotó, llevant bufador (El celatge amb nuvolets i bubotes és indicatiu del vent que farà a l’endemà)
Cobert al llevant, aigua entrant (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)
Corrent de llevant, sardines de pam
Creixent llevant i ponent minvant (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
De llevant a ponent (En tota la terra)
De llevant [o de nord] o de ponent, de la dona sigues parent (Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família)
De ponent el mou i de llevant plou.
El garbí les mou i el llevant les plou (Es diu també perquè el llevant és un vent plujós)
El gregal les mou i el llevant les plou
El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
El llebeig la mou i el llevant la plou (El llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar)
El llebeig la plou i el llevant la mou (El llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar)
El llevant entra llepant i fa fugir la gent del camp
El llevant entra llepant: no te hi mostris confiat, que no ho hagis de lamentar.
El llevant es gita per la nit (Aquest vent s’encalma a la fi del dia)
El Llevant fa fugir la gent del camp (És un vent plovedor o molt humit que no invita precisament a romandre a la intempèrie)
El llevant la plou i el ponent la mou (El vent de ponent desplaça l’atmosfera i el vent de llevant, marí, la carrega d’humitat)
El llevant les mou, la tramuntana les plou
El llevant no és caçador ni pescador (Quan bufa aquest vent hi ha poca cacera i pesquera)
El llevant no és xaloc
El Llevant porta l'aigua al davant (El vent de llevant acompanya la humitat marina, que es gela a mesura que avança cap a l’interior i precipita en topar amb les muntanyes)
El llevant se'n va a dormir amb sa mare (Ho diuen perquè el vent de llevant sol cessar a la posta del sol)
El llevant ve caminant, el ponent ve corrent
El migjorn la mou, el llevant la plou
El ponent la mou i el llevant la plou (Es diu de l'aigua de la mar i la pluja)
El Ponent té un germà a Llevant, el va a veure rient i torna plorant.
Es menjaria el llevant i el ponent, [o el sol abans de sortir, o un bou amb les banyes, o les barres de son avi] (fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.)
Garbí amb núvol, llevant amb clar, et fot o et fotrà (Són vents carregats d’aigua, i si l’un la descarrega, ja deixa l’atmosfera neta)
Gregal la mou, llevant la plou (Significa que el vent gregal sol esser precursor de pluja)
Gregal matiner, llevant tarder (El vent gregal acostuma a esdevenir llevant)
La mar és una ribera (Es diu quan el corrent és fort, de llevant o de garbí)
Llebeig vesprer, llevant matiner
Llevant al matí, a la tarda garbinada (És un pronòstic de pluja més o menys imminent)
Llevant Arbonès que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix
Llevant bufador, pluja en abundor (Es diu perquè el vent de llevant sol portar pluja)
Llevant clar i Ponent obscur? Temporal segur! (S’explica sol)
Llevant d'hivern, volta a Ponent
Llevant de matinada, aigua assegurada (Es diu perquè el vent de llevant sol portar pluja)
Llevant de matinet, regó asseguradet (Quan el dia amaneix humit, s’espera que al llarg del matí precipite la humitat que s’acumula en l’atmosfera)
Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera (Són vents que porten pluja)
Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha (Quan plou de llevant, sol fer-ho de continu durant dies i nits)
Llevant fred l'aigua escomet.
Llevant i migjorn, pluja per tot el món
Llevant i xaloc, tres dies és poc (Són dos vents que solen durar)
Llevant i xaloc, tres dies ho troben (Són dos vents que solen durar)
Llevant la mou ponent la plou.
Llevant per la matina, prepara la capotina (Es diu perquè el vent de llevant sol portar pluja)
Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant (El vent de ponent és calorós pel sol que recalfa la Meseta i el de llevant és plovedor per la humitat marina)
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor
Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga (La ventada humida de voramar fon la neu que queda a l'ombrívol costaner) )
Llevant? Aigua per davant (S’explica ben clarament)
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant (Es refereix a si és redona o si és creixent o minvant)
Lluna minvant, la panxa a llevant (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
Lluna morta, llevant a la porta
L’arc de Sant Martí a llevant, bon temps a l’instant; l’arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent (Quan el veiem a llevant és de vesprada i anuncia bon temps, mentre que quan el veiem a ponent és de matí i pot ser indici d’una treva passatgera)
Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà
Migjorn la mou, llevant la plou
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig (Són vents habitualment forts i carregats de pluja)
No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
Pluja de llevant no deixa res davant (A la costa mediterrània, quan la pluja ve del mar és copiosa i de tant en tant arrasa amb tot: rebenta margenades i fa que les torrenteres s’emporten ponts)
Ponent la mou i llevant la plou.
Ponent posa i llevant lleva.(Es diu en sentit crític)
Quan el llevant la mou, tramuntana la plou
Sol amb banyes, llevant amb cames
Sol [o cel] roig, llevant prop (El celatge és indicatiu del vent que farà a l’endemà)
Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van
Vent de llevant pluja a l'instant (Llevant és el vent plovedor per excel·lència)
Vent de llevant, l'aigua per davant (Llevant és el vent plovedor per excel·lència)
Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebreig, d'aigua no en veig (Llevant és el vent plovedor per excel·lència, com també el llebeig)
Vent de llevant, sol triomfant (Després de les copioses pluges llevantines, si el vent gira a llebeig, deixa de ploure perquè el cel ha quedat net d’humitat)
Ventada de llevant, tothom el cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.
Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant
MIGJORN (Vent del Sud)
Migjorn és una paraula composta i té una doble derivació, Una de la paraula italiana “giorno” que significa “dia”, i l'altra, de la paraula valenciana “mig”. Per tant la paraula migjorn vol dir la meitat del dia, i és quan el sol està justament en el sud, la qual cosa coincideix en la meitat de la jornada.
Refranys
Boires per Nadal, migjorn en gran
Boires per Nadal, migjorn o mestral (Tant poden ser l’anunci de vent del sud
El migjorn la mou, el llevant la plou
Gavines cap al cel, migjorn a la terra (El seu vol és indicador de bon temps i de bona mar)
La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
Llevant i migjorn, pluja per tot el món
Migjorn a la posta, mestral a la porta (És indicatiu del vent que el seguirà) Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
Migjorn a l’hivern, purga de l’infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)
Migjorn aigua enjorn (No és un vent durador)
Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
Migjorn brut i tramuntana neta? Prompte tindrem aigüeta [brut = velat, entelat, humitós, emboirat] (Quan el vent del sud i el del nord es contradiuen, podem esperar pluja)
Migjorn d'hivern, dia d'infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)
Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit
Migjorn de vesprada, fresca a la matinada
Migjorn d’hivern, pluja d’infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)
Migjorn la mou, llevant la plou
Migjorn, en arribar a la mar, m'entorn
Migjorn, pluja l'altre jorn
Migjorn? El pa en el forn (La calor d’aquest vent és comparable a la d’un forn encés)
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born
Quan el migjorn punxa, senyal de pluja
Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born
Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
Tramuntana d'estiu i Migjorn d'hivern omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu no faltaran plors
Tramuntanella morta, migjorn a la porta
Vent de migjorn fa venir son (És un vent molt calorós que ens dona sopor)
Vent de migjorn, pluja de jorn
Vent de migjorn?, plugeta enjorn (És un vent o molt calorós o plujós)
Vent migjorn, no hi torn
Xaloc i migjorn, la fi del món
PONENT (Vent de l'Oest)
La paraula ponent, ve de la paraula llatina ponente, que vol dir “que es pon”, referint-se al sol.
Refranys
A l'estiu, el ponent deixa caliu (El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta)
A Ponent, l'aigua freda i el vi calent (És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol)
A sol ponent (A les darreres hores de la tarda)
A sol ponent, plega la gent
Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent (La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: l’aigua per a refrescar i el vi per a dormir)
Amb vent de Ponent, no troba arrecer sa gent.
Any de Ponent, any dolent (El vent de ponent, calent, no fa cap bé als cultius, ja que asseca la terra i no aporta humitat)
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps (Quan des de la costa llevantina o les illes es veu l’arc de Sant Martí a terra, és senyal que per allí s’acosta o ja ha passat la pluja, depenent de si es veu de matí o de vesprada)
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n (Pronostica mal temps)
Cell al sol ponent, aigua o vent.
Creixent llevant i ponent minvant (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
De llevant a ponent (En tota la terra)
De llevant [o de nord] o de ponent, de la dona sigues parent (Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família)
De ponent el mou i de llevant plou.
De ponent, ni aigua ni vent (En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella: el vent, per assecador i la pluja, per escassa)
De ponent, ni dona ni vent (Indica la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident)
De ponent, ni dona, ni vi, ni casament (En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella)
De ponent, ni gent ni vent (Aquesta dita meteorològica ens serveix per expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest, ja siguin vents o gent)
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De ponent, tot malament (El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa)
Després del ponent ronca el torrent (Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor)
El llevant la plou i el ponent la mou (El vent de ponent desplaça l’atmosfera i el vent de llevant, marí, la carrega d’humitat)
El llevant ve caminant, el ponent ve corrent
El millor mercader per la neu és el ponent
El ponent l'apijorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc
El ponent la mou i el llevant la plou (Es diu de l'aigua de la mar i la pluja)
El Ponent té un germà a Llevant, el va a veure rient i torna plorant.
El vent de ponent és ben dolent (El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa)
Es menjaria el llevant i el ponent, [o el sol abans de sortir, o un bou amb les banyes, o les barres de son avi] (fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.)
La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar (Navegar sense vent resulta avorrit i sense fonament, com el plor inconsistent de les fèmines)
Llamps a la marina, cerç a la matina [matina = ponent, terra endins] (L’oratge sol funcionar inversament al mar i a la terra, i quan hi ha tormenta en un lloc desplaça l’aire pels voltants)
Llevant clar i Ponent obscur? Temporal segur! (S’explica sol)
Llevant d'hivern, volta a Ponent
Llevant la mou ponent la plou.
Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant (El vent de ponent és calorós pel sol que recalfa la Meseta i el de llevant és plovedor per la humitat marina)
Lluna creixent, la panxa a ponent (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
L’arc de Sant Martí a llevant, bon temps a l’instant; l’arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent (Quan el veiem a llevant és de vesprada i anuncia bon temps, mentre que quan el veiem a ponent és de matí i pot ser indici d’una treva passatgera)
L’arc de Sant Martí a ponent amaga la gent (Quan des de la costa llevantina o les illes es veu l’arc de Sant Martí a terra, és senyal que per allí s’acosta o ja ha passat la pluja, depenent de si es veu de matí o de vesprada)
No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
Ponent en terra banyada, aigua una altra vegada [o aigua per a l'endemà]
Ponent la mou i llevant la plou.
Ponent mal vent.
Ponent posa i llevant lleva.(Es diu en sentit crític)
Posta roja, aire de ponent al dia següent (S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà)
Quan la griva vé de ponent, pagès, sembra ton forment (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan la lluna mira a ponent, quart creixent (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
Quan la lluna mira a ponent, quart minvant (Amb una sola mirada podem saber en quina fase està, i segons estiga sabrem com es comporta la natura i si es podrà, o no, pescar, podar, plantar...)
Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)
Si la lluna dòna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
Sol rogenc, vent de Ponent (Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà)
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Vent de Ponent, fa fugir sa gent
Vent de ponent, post el sol, post el vent (Ve a dir que de nit sol amainar el vent)
Vent de ponent, vent calent (Sobretot si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani)
Ventada de llevant, tothom el cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.
Vermell a ponent, o aigua o vent
Vermell i ponent, senyal de vent (Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà)
GREGAL (Vent del Nord-Est)
Els romans es referien al vent que venia de la direcció nord-est com a què venia de Grècia. Deriva de: graegale, que ve a dir “referent als grecs”.
Refranys
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral (Les boires es formen en les encalmades, que són el preludi de futurs vents)
Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
Diada de port i cova (Dia de temporal, entre els mariners, o dia de pluja de gregal o de tramuntana, entre els pagesos)
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc (Dos vents marins de l’est; el septentrional gregal , frescot, i l’africà xaloc, ardent)
El gregal les mou i el llevant les plou
El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
El vent gregal és el que fa més mal (Així sol ser, ja que ve carregat de pluja)
En gregal, ni peix ni pardal
Gregal a l'hivern, diables a l'infern
Gregal frescal, gregalot frescot
Gregal la mou, llevant la plou (Significa que el vent gregal sol esser precursor de pluja)
Gregal matiner, gregal trapacer [trapasser = enganyós, traïdor] Aquest vent té mala fama)
Gregal matiner, llevant tarder (El vent gregal acostuma a esdevenir llevant)
Gregal per la matinada, calma a la vesprada (No és un vent durador)
Gregal, mar picada i sola banyada
Grergal?, aigua a la canal (El vent gregal, mariner, és humit i fresc, procedent de la Provença [sud de França], i en alguns llocs se l’anomena provença o plovença perquè és plovedor)
La pluja de gregal les pedres fa ballar
Les bromes corren de garbí? Gregal fi
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
Nuvolada a la posta, Gregal a la porta (La posta ennuvolada anuncia la imminència d’aquest vent)
Núvols a la posta? Gregal a la porta (La posta ennuvolada anuncia la imminència d’aquest vent)
Per Nadal no bufa el gregal
Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
Quan les boires corren de Garbí, gregal fi [Garbí = cim agut entre Gandia i Tavernes] (En general, la nuvolositat que tapa cims muntanyosos sol ser anunci de pluja o d’humitat)
Si és gregal i brusca dura, pescada segura
Si és gregal i molt dura, pescada segura
Tràngol de garbí, gregal fi [Tràngol = marejada, maror] (El vent de garbí més fort és comparable al vent de gregal més fluix)
Vent de gregal [o en gregal], ni peix ni pardal (Significa que aquest vent no és favorable ni a la pesca ni a la caça)
Vent de Gregal, mal (Significa que aquest vent no és favorable)
Vent de gregal, «menos» mal
XALOC (Vent del Sud-Est)
El nom de xaloc correspon al nom castella “sirocco” que fa referència a la direcció des d’on bufa el vent, Síria, i d’ací, de la paraula Siria ha derivat a “sirocco”. Però la paraula valenciana xaloc ve de l'àrab "shalúq", que vol dir suau o fluix característiques del seu comportament.
Refranys
Amb vent xaloc es coloms volen avall
Boires pel Xaloc, prepara llenya per el foc (Són boires molt carregades d’humitat marina que penetren la roba)
Del xaloc, ni molt ni poc (Convé la humitat i la pluja, però no en excés)
Dia de xaloc, mar molta i peix poc (Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes)
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc (Dos vents marins de l’est; el septentrional gregal , frescot, i l’africà xaloc, ardent)
El llevant no és xaloc
El vent de xaloc fa teure el ventre de llocel-vent-de-xaloc-fa-teure-el-ventre-de-lloc
El xaloc, del mestral és advocat
El xaloc, del mestral és alcavot [alcavot = consentidor, incitador, provocador] (Els vents són mudables, tant, que poden rodar de sud a nord en poques hores)
Es xaloc emprenya es mestral
La tardor, temps de xaloc (Així sol ser a la costa mediterrània)
Llevant i xaloc, tres dies és poc (Són dos vents que solen durar)
Llevant i xaloc, tres dies ho troben (Són dos vents que solen durar)
Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
Vent xaloc, molta mar i peix poc (Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes)
Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc (No és un vent agradable, com el garbí, sempre humitosos)
Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Xaloc i migjorn, la fi del món
Xaloc per les coves, garbí a arroves
Xaloc, mar ni molt ni poc
Xaloc, molta mar i peix poc (Significa que aquest vent fa difícil la pesca)
Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc (És un vent carregat d’humitat marina)
Xaloc, ni molt ni poc (Ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar)
Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
Xaloc, promet molt i dóna poc
Xaloc, tanca la porta i encén el foc [o fes bon foc] (És temps humit i de pluja)
Xaloc, tres dies ho troba poc
Xaloc, vent de fora i aigua prop
LLEBEIG o GARBÍ (Vent del Sud-Oest )
Aquest vent, rep dos noms, segons les comarques es diu llebeig o garbí. La paraula llebeig deriva de la veu llatina “libs” que vol dir “de Líbia”, pequè és d’allí des d’on bufa el vent. El mot garbí ve de la paraula àrab Tarabulus al-Garb que és com es diu la capital de Líbia (Trípoli) en àrab.
Refranys
A tramuntana nova i a garbí vell, no hi fiïs
la teva pell
Al garbí, no el veus i ja el tens ací (Sol ser
un vent suau, i per tant, imperceptible)
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en
fa, llebeig i mestral (Les boires es formen en les encalmades, que són el
preludi de futurs vents)
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en
fa, llebeig i mestral (Les boires es formen en les encalmades, que són el
preludi de futurs vents)
Bromes de garbí, gregaló fi
Bufa el garbí, l'aigua és aquí (És un
pronòstic de pluja més o menys imminent)
De llebeig, aigua no en veig
Del llebeig, aigua veig
El garbí les mou i el llevant les plou (Es diu
també perquè el llevant és un vent plujós)
El garbí, a les set se'n va a dormir (Els
vents, en general, solen calmar-se al capvespre en hivern i a la mitjanit a
l’estiu)
El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
El llebeig és l'escombra del cel
El llebeig la mou i el llevant la plou (El
llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar)
El llebeig la plou i el llevant la mou (El
llebeig fa precipitar la humitat que el vent de llevant ha portat de la mar)
El llebeig no falla mai
El llebeig porta la gerra al cul (És un vent
carregat d’humitat marina i plovedor a l’hivern)
El vent de garbí, a les set se’n va a dormir
(Els vents, en general, solen calmar-se al capvespre en hivern i a la mitjanit
a l’estiu)
Es llebeig és home d'es capvespre
Es llebeig és sa clau d'es temps
Garbí a l'hivern, boca d'infern (Si al fred
hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Garbí amb núvol, llevant amb clar, et fot o et
fotrà (Són vents carregats d’aigua, i si l’un la descarrega, ja deixa
l’atmosfera neta)
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern (Si al fred
hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Garbinada d'hivern, pluja d'infern (Es
refereix a les conseqüències d'aquest vent del sud-oest, anomenat garbí)
La boira de desembre duu el Garbí al ventre
(Aquesta boira és preludi del vent que vindrà carregat de pluja)
La mar és una ribera (Es diu quan el corrent
és fort, de llevant o de garbí)
Les bromes corren de garbí? Gregal fi
Llamps a tramuntana vent de garbí demana
Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al
tardí, llebeig al matí
Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem
aigüeta
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern (Si al
fred hivernenc s’afegeix un vent humit, la sensació de gelor s’acreix)
Llebeig no té abric i home pobre no té amic
Llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar (És
un indici de la pluja que s’acosta)
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig
per esmorzar, aigua per sopar
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà,
llebeig matiner
Llebeig tardà, mestral matiner
Llebeig vesprer, llevant matiner
Llebeig, aigua davant
Llebeig, aigua veig, aigua no veig
Llebeig, m'alegre quan el veig
Llebeig, molta aigua i poc peix
Llebeig, molta mar i peix fresc (Les aigües
remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes)
Llebeig? aigua veig: deia un terrassà mirant a
sa mar (No és el millor oratge per a fer-se a mar)
Llebeig? Mariner, perdut et veig (No és el
millor oratge per a fer-se a mar)
Llebeig?, aigua veig (És un pronòstic de pluja
més o menys imminent i la humitat ambient aconsella encendre la llar o
l’estufa)
Lluna amb ull de perdiu, potser duga vent
garbí (Es refereix a si és redona o si és creixent o minvant)
Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a
dormir
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur
no et veig (Són vents habitualment forts i carregats de pluja)
Nuvolats en creu veig, prest sortirà es
llebeig
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal,
ni llebeig ni mestral
Pluja de garbí, para-li el bací [bací =
bacina, safa, llibrell] (És un pronòstic de pluja duradora)
Pluja de garbí? Prepara el bací [bací = safa,
gibrell, cossi] (Significa que plourà abundosament)
Quan bufa el garbí, l’aigua està ací (És un
indici de la pluja que s’acosta)
Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de
pluja
Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
Quan les boires corren de Garbí, gregal fi
[Garbí = cim agut entre Gandia i Tavernes] (En general, la nuvolositat que tapa
cims muntanyosos sol ser anunci de pluja o d’humitat)
Si el cerç apreta i la garbinada amolla, lo
mateix pot ploure que pot no ploure [garbinada = vent de garbí / cerç =
tramuntana, vent septentrional] (Si el vent del nord pot més que el lateral, la
possible pluja és incerta)
Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
Si la garbinada bufa i el cerç amolla, pluja
segura [garbinada = vent de garbí / cerç = tramuntana, vent septentrional] (Si
el vent lateral pot més que el nòrdic, és fàcil que ploga)
Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa
ull..., arri mul!
Tramuntana al matí, a la tarda garbí
Tramuntana de matí, cap al tard garbí (Els
vents solen girar; no són constants)
Tramuntana morta, llebeig en porta
Tràngol de garbí, gregal fi [Tràngol =
marejada, maror] (El vent de garbí més fort és comparable al vent de gregal més
fluix)
Tronada al matí, vesprada, Garbí (Anuncia la
procedència del vent imminent)
Vent de garbí matiner, dolent jornaler (El
vent de garbí és dolent per a la pesca )
Vent de garbí, bufa allà i pega ací [pega =
cau, plou] (És un pronòstic de pluja més o menys imminent)
Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant,
marits se'n van
Vent de Garbí, ni al vespre ni al matí (No és
un vent desitjable)
Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací
Vent de llebeig, aigua veig
Vent de llebeig, dóna mareig (No és el millor
oratge per a fer-se a mar)
Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
Vent de llevant, porta aigua al davant; vent
de llebreig, d'aigua no en veig (Llevant és el vent plovedor per excel·lència,
com també el llebeig)
Vent de llevant, sol triomfant (Després de les
copioses pluges llevantines, si el vent gira a llebeig, deixa de ploure perquè
el cel ha quedat net d’humitat)
Vent llebeig, molta mar i peix fresc (Les
aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes)
Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al
camp tampoc (No és un vent agradable, com el garbí, sempre humitosos)
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana,
pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Xaloc per les coves, garbí a arroves
MESTRAL (Vent del Nord-Oest)
els romans a aquest vent que pareixia dominar-ho tot per la seua presència, li van dir magistrale, que vol dir “mestre”, “principal”. D'ací va passar a mestral.
Refranys
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral (Les boires es formen en les encalmades, que són el preludi de futurs vents)
Boires per Nadal, migjorn o mestral (Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord)
Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí
Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral (Es conjura aquest fred gelador)
El mestral agrana el cel
El mestral dorm a casa seva, però s'aixeca de matí
El mestral en el cel no deixa arrel
El mestral entra per la porta i ix pel fumeral
El mestral no acaba mai el jornal (És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie)
El ponent l'apijorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc
El vent mestral a posta de sol ha acabat el jornal
El xaloc, del mestral és advocat
El xaloc, del mestral és alcavot [alcavot = consentidor, incitador, provocador] (Els vents són mudables, tant, que poden rodar de sud a nord en poques hores)
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral (Una predicció bastant encertada)
Es xaloc emprenya es mestral
Fa més renou que el mestral
Llebeig tardà, mestral matiner
Marinada tardana, mestral de durada
Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà
Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a dormir
Mestral i Tramuntana en ésser l'hivern, treuen els diables de l'infern (Són els dos vents més forts, freds i temibles)
Mestral, peix de tall
Mestral, vent reial [reial = digne d’un rei, un senyor vent] (És el vent més fort, fred i temible)
Migjorn a la posta, mestral a la porta (És indicatiu del vent que el seguirà)
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet (El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegació)
Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Quan es sol es pon, es mestral se'n va a ca seva
Quan la gavina fa el caragol, mestral remou (Es diu perquè la presència de la gavina anuncia mal temps)
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure
Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts
Si en vent al mestral ploure sens, agarra't bé la gorra, que vindrà més
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
Vent de mar que gela, mestral que desgela
Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral (Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d’encendre la llar)
Vent mestral no acaba el jornal
Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral
Vent mestral, ni peix ni pardal
Vent mestral, peix de tall
Vent mestral, vent d'empenta
Vent mestral, vent de tall
Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada