Februarius era el "mes de la purificació". Februum és la paraula que van rebre ja els romans dels sabins. Amb aquest nom (en plural, februa) designaven els sistemes de purificació i les lustracions, i per extensió les cerimònies religioses destinades a expiar els pecats, amb els respectius sacrificis expiatoris. Així, el verb februare significava purificar o celebrar els ritus d'expiació.
Februa (gen. Februorum) cridaven també els romans a les festes de purificació que es celebraven al febrer (entre elles les Lupercals) i que traduïm com Februales. I Februalis (la que purifica) és un dels àlies de Juno, l'esposa de Júpiter, per ser la divinitat a la qual es dedicaven aquestes festes. Recordem, per assenyalar les analogies, que Juno és l'Hera dels grecs (la "Senyora", que això significa el nom), la gran deessa de l'Olimp. Es tracta, doncs, de ritus presidits per divinitats femenines. Encara fonèticament és afí a Febris (febre), no s'aprecia relació entre ambdues paraules, com tampoc amb el déu Februus dels etruscos, una divinitat dels inferns.
Totes les cultures han ritualitzat amb especial cura la necessitat de neteja, que ha tingut a més les dues vessants: la purament física i l'anímica. Les lustracions, que es distingien en ordinàries i extraordinàries (les que se celebraven cada cinc anys, són les que van donar nom al lustre), el baptisme, les aspersions amb aigua beneïda en la nostra cultura, i amb la sang de les víctimes en altres, són ritus de purificació (que així és com es diu pròpiament la festa de la Candelera).
En la cultura romana el mes de febrer era el februarius, el mes dedicat a la neteja general de l'any: en aquest mes es realitzava la poda dels arbres, no només com necessitat agrícola, sinó també com a ritu; es netejaven a fons els estables; es netejaven els camps (arva) i per donar solemnitat ritual a aquesta fase tan important de les tasques agrícoles, es feia una solemne processó per tots ells en el context de les Lupercals i se celebraven les festes anomenades ambarvalias. Per a les ciutats es va instituir una rèplica anomenada amburbium. El dia en què se celebrava aquesta processó es deia februatus dies.
En temps, la divinitat que presidia aquests ritus era masculina, i es deia Februarius (el mateix nom del mes) i eren els sacerdots lupercos els que presidien la processó lustral, coberts les espatlles amb un velló. Aquests ritus tenien una clara connexió amb la fecunditat. De fet Ovidio els relaciona amb les Feriae sementinae de gener, les festes de la sembra, que tenen la seva prolongació al febrer.
Potser sigui una simple casualitat, però resulta que després d'haver lluitat el papa Gelasi I (492-496) i els seus antecessors per extirpar les lupercals dels costums del poble, va acabar per crear en les mateixes dates (l'església romana, el 2 de febrer; la grega, el 14, les lupercals, el 15) la festa de la purificació.
Més sorprenent encara és que l'emperador Justinià I introduís aquesta festa en l'imperi d'Orient l'any 542 després d'una pesta que després d'assolar Egipte i Constantinoble, amenaçava la resta de l'imperi. El sentit de purificació i expiació que informava les lupercals, havia de formar part, amb tota probabilitat, del sentit d'aquesta nova festa cristiana. La neteja física i la de costums havien de formar part dels ritus: per estar ben garantides.
En la cultura romana el mes de febrer era el februarius, el mes dedicat a la neteja general de l'any: en aquest mes es realitzava la poda dels arbres, no només com necessitat agrícola, sinó també com a ritu; es netejaven a fons els estables; es netejaven els camps (arva) i per donar solemnitat ritual a aquesta fase tan important de les tasques agrícoles, es feia una solemne processó per tots ells en el context de les Lupercals i se celebraven les festes anomenades ambarvalias. Per a les ciutats es va instituir una rèplica anomenada amburbium. El dia en què se celebrava aquesta processó es deia februatus dies.
En temps, la divinitat que presidia aquests ritus era masculina, i es deia Februarius (el mateix nom del mes) i eren els sacerdots lupercos els que presidien la processó lustral, coberts les espatlles amb un velló. Aquests ritus tenien una clara connexió amb la fecunditat. De fet Ovidio els relaciona amb les Feriae sementinae de gener, les festes de la sembra, que tenen la seva prolongació al febrer.
Potser sigui una simple casualitat, però resulta que després d'haver lluitat el papa Gelasi I (492-496) i els seus antecessors per extirpar les lupercals dels costums del poble, va acabar per crear en les mateixes dates (l'església romana, el 2 de febrer; la grega, el 14, les lupercals, el 15) la festa de la purificació.
Més sorprenent encara és que l'emperador Justinià I introduís aquesta festa en l'imperi d'Orient l'any 542 després d'una pesta que després d'assolar Egipte i Constantinoble, amenaçava la resta de l'imperi. El sentit de purificació i expiació que informava les lupercals, havia de formar part, amb tota probabilitat, del sentit d'aquesta nova festa cristiana. La neteja física i la de costums havien de formar part dels ritus: per estar ben garantides.
EL REFRANYER
A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé (En passar l'hivern la garsa es prepara per criar)
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)
A la llarga el febrer, a la llebre mata
A mig de febrer, jornal sencer (El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...)
A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada
Àgueda, Blai, col sense oli (5 febrer) (3 febrer) (És un vegetal molt sa però dessaborit)
Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serà bona )
Aigua de gener, millor que la de febrer (És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers)
Aigua en febrer, civada al graner (La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur)
Aigua en febrer, ordi al graner (Les pluges del febrer xopen la terra, la qual mantindrà la humitat suficient per nodrir bé els cereals)
Al febrer cull la taronja i poda el taronger
Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar (Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les)
Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
Al febrer, ja pots llogar bracer (En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern...)
Al febrer, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
Al febrer, cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer (Significa que els mesos de gener i febrer solen ser els de la cria dels anyells)
Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs
Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
Allà on toquen el febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades [calamarsada = pedregada, granissada] (El granís febrerenc anuncia que tot l’oratge de l’any estarà desbaratat)
Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res (Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós)
Amors de Candeler donen bon fruiter [Candeler = la Candelera, 2 de febrer] (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)
Arribat el febrer, eriçons caçaré (És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda)
Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer (2 febrer) (3 febrer) (Són els dies que enceten el mes)
Avui febrer, i demà la Candelera (Són els dies que enceten el mes)
Ben abrigat en febrer vages, amb un capell i dues capes (El febrer és la mesada més freda de tot l’any)
Calent desembre, calent gener, fred segur per febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)
Candelera clara, fred hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera clara, hivern hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera espessa, guarda't sa cabeça (2 febrer) (Si per la Candelera està núvol, farà fred)
Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera, fred davant i fred darrera (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Coques de Sant Blai curen de tot mal (3 febrer)
De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella (2 febrer) ( És una data central del cor de l’hivern)
De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues] (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal (3 febrer) (En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen)
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)
Desembre i gener calent, febrer dolent.
Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè (Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp)
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)
Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)
Dia de bixest (El 29 de febrer)
El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca] (Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils)
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer (Ja sabeu quan s’ha de fer)
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit (És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor)
El febrer corre com un gos llebrer (És el mes més curt de l’any, amb només 28 dies, o 29 si l’any és bixest)
El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador (El mes de febrer ha de jugar alguna mala passada al camperol, si no a l’inici, a mitjans o al final, perquè és el cru hivern i pot fer alguna gelada imprevista)
El febrer ja és jornaler (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
El febrer ompli les basses i el març les eixuga
El febrer té bon alè
El febrer tira les ovelles al carrer (Els animals estabulats tenen ganes d’eixir a pasturar herba fresca)
El febrer tira les ovelles al femer (Confirma que cal prescindir d’elles momentàniament perquè estan parint i criant)
El febrer trau flor l’ametller (En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls)
El febrer, de cap o de cua l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, el caragol corraler
El febrer, és febrer
El febrer, mes mentider
El febrer, no deixa ovella ni corder (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)
El febrer, nou cares té (És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred)
El febrer, passat prop del braser (Un bon consell per a combatre el fred)
El febrer, porta febres al darrer (El fred sol portar els constipats)
El febrer, tard o prompte, l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
El gener fa el pont, i el febrer el romp
El gener porta els socs i el febrer els crema tots
El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa
El gener treu la sal, el febrer se la xucla i el març s'emporta la culpa
El gos busca l’ombra en febrer, però no tot el mes sencer (Encara que semble un contrasentit, és així, ja que els gossos tenen més temperatura corporal que les persones)
El març li demanà uns dies a febrer, per enganyar a sa mare (Març té més dies que febrer, i si bé és més hivernal que primaveral, els seus últims dies solen anunciar la bonança que s’aproxima)
El mes de febrer l’inventà el caser (Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases)
El mes de febrer, deixa'l fer
El millor llenyer, guarda’l per al febrer, i el millor tió, per a l’Ascensió (Febrer és el mes més gelat de l’hivern, i a l’Ascensió ja no fa tant fred)
El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer (Com que la caça escasseja en el ple del fred, el mussol es menjaria qualsevol cosa)
El qui balla per febrer poca feina té per fer (Febrer és una mesada molt feinera en el camp)
El remei està en Sant Blai [3 febrer] (Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai)
El sol de Santa Eulàlia empeny la parra. (12 febrer)
El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
El trasplant fet en febrer sol ser més certer (Aconsella trasplantar els arbre en aquest mes)
Els afectes de sogra són com els dies de Febrer: pocs i freds
Els bons dies de gener, enganyen l'home pel febrer
Els mesos per a l’empelt fer, febrer i març han de ser (Són la millor època)
Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller [gargamella = campaneta, glotis] (Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola)
Els sants de febrer: Santa Brigada, el primer, el segon, Candeler, i el tercer, Gargameller
En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà (3 febrer) (Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia)
En febrer busca l’ombra el gos (Els gossos grans semblen no passar fred; els altres, sí)
En febrer fica't la bufanda que fa fred (És una sàvia recomanació)
En febrer rega el teu planter (Els plançons requereixen reg sovint)
En febrer tots els vells van al femer
En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (Ja ho sabeu)
En febrer, fulla ha d'haver; si no de morera, d'esbarzer (És una gran veritat quan u vol interpretar les coses com ell vol o quan u s’entossudeix en qualsevol opinió)
En febrer, ja té flor l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
En febrer, la castanya i el besuc no tenen suc (Estan estopencs)
En febrer, la sargantana treu el cap i ix del forat (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)
En febrer, molt incert el temps és (Es refereix a la nuvolositat, ja que el fred és constant)
En febrer, naixen els corders (De cara a la primavera, refiven vegetals i animals)
En febrer, si els favars es caven, es fan malbé
En gener i febrer, no hi ha cap gos coniller (Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa)
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)
Eres tan blanca i tan pura com la flor de l'atmeler. La faç divina et guarde, no et geles pel febrer
És bord el gener, si no omple la bassa pel febrer
Favors de senyors i temporals de febrer, poc duraders (Adverteix que no s’ha d’esperar bondat de qui se serveix de nosaltres)
Febrer abeurat, mig any assegurat [abeurat = amerat, xopat, assaonat] (Si les pluges són generoses, assaonen el sòl i el subsòl)
Febrer acabat, nanses [o xarxes] a la mar (La fi del febrer és el temps de pesquera del marisc i moltes espècies de peix)
Febrer arribat, xucles en mar [xucla = peix gris de l’espècie Maena vulgaris] (És el millor moment per a la pesca d’aquesta espècie)
Febrer assolellat, febrer gelatFebrer curt amb els seus dies vint-i-vuit; qui bé els ha de comptar trenta n'hi té de trobar
Febrer curt, brau i tossut (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut
Febrer curt, fred com un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer curt, més brau que un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer el coix, coixeja en tot (Denota la inestabilitat atmosfèrica d’aquest mes, que repercuteix en l’activitat productiva i econòmica)
Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s' en surt (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut)
Febrer el curt, eres més mal [o pitjor] que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer fa dia i després Santa Maria (2 de febrer) (Són els dies que enceten el mes)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred (El febrer, el mes més gelat, ja es nota que s’allarga la llum diürna)
Febrer li porta la contra a gener (Si el gener és atemperat, el febrer sol ser rigorós, i a l’inrevés)
Febrer nevat, fem molt apreciat (Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic)
Febrer plujós fa l’ordi gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer plujós, ordis en gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer trau els ordis del bolquer (Aquest cereal despunta i es manifesta en aquest mes)
Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós
Febrer ventós [o plujós], cara de gos (Si, a més de fer bon fred, plou o venteja, el mes presenta molt mala cara)
Febrer, febreret, set capes i un barret (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Febrer, gats en zel (Com més fred fa, més se’ls activa l’ardor sexual)
Febrer, herbasser (Igual que el gener, sol criar herba pels bancals, més pel reixiu que per la pluja)
Febrer, mata més que el carnicer
Febrer, mes gelader
Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també (És el cor de l’hivern, quan la naturalesa hiverna)
Febrer, neu en darrer
Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar] (No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques)
Febrer, un dia roí i l’altre bo (Tot i que el fred és constant, alguns dies són assolellats)
Febreret, el curt, pitjor que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Fins al febrer t'espero, al març em desespero
Flor de febrer omple el graner (Ben cert sinó es gela)
Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Fred de febrer, pitjor que el de gener (Cert)
Gener abeurat, febrer gelat (És l’oratge que s’espera en un any normal)
Gener bonancer, febrer remoler
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trastornat, març atroç i abril plujós treuen a maig florit i formós (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener i febrer mengen més que el món sencer (En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar)
Gener i febrer omplin el graner (La pluja o la sequedat en aquests mesos són claus per a la futura collita cerealista)
Gener polsós, febrer plujós (Quan no plou pel gener, ho fa pel febrer o més avant, a les portes de la primavera, que és quan mouen els cereals)
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer (Febrer és el mes més gelat de l’hivern)
Guarda llenya el llenyater, per quan arribe el febrer (Febrer és el mes més gelat de l’hivern)
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
L'aigua de febrer treu el blat del terrer (La pluja del final de l’hivern ajuda a germinar les llavors)
L'aigua de febrer, escalda l'oliverLa boira, pel gener, s’hi asseu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer [gos peter = de raça menuda i lladradora] (Les boires solen ser més persistents i denses com més freda està la terra)
La bona filanera, per Sant Bartomeu comença la tela, i la roïna, per la Canelera (24 agost) ( 2 febrer) (Ressalta que a qui és faener no li pesa ser matiner)
La Candelera és feinera (2 febrer) (És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer)
La Candelera és ploranera o per davant o per darrere (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
La Candelera ja és tomaquera (2 febrer) (Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran)
La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
La Candelera, els ous adinera (2 febrer) (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
La Candelera, és jornalera (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)
La flor de febrer no se’n va al fruiter (Significa que la floració del febrer sol ser malmesa pel fred o la pluja i no arribar a fructificar)
La flor d’abril ompli el setrill i la febrer el celler (Es refereix a la floració de l’olivera i de la vinya, respectivament)
La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera (2 de febrer) (A partir del 2 de febrer, les gallines ponen cada dia)
La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (2 febrer) (No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure)
La Mare de Déu Candelera és la primera (2 febrer) (És la primera de totes les efemèrides marianes de l’any)
La mostra d’abril per a mi, la de maig per a ton germà, i la de juny per a ningú (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys lluïdora)
La neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer (En els mesos de desembre i gener la neu és intensa i duradora, mentre que la de febrer és més escassa i es fon prompte)
La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrerLa neu de febrer se’n va com un gos llebrer
La neu de febrer, com aigua dins el paner
La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu en febrer marxa com un femer
La perdiu pel gener busca muller; pel febrer el niu ja té; pel març ja està covant; per l'abril tot el dia al niu; pel maig a fer piu-piu me'n vaig; pel juny ja són com el puny; pel juliol corren pel paliol i per agost no les agafa qui vol.
La sembra en febrer, collita sol fer (És el final del fred fort i la temporada prèvia a les pluges)
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella (L’estrella lluminosa pròxima a la lluna és Venus, coincidència que sol produir-se al febrer, el mes més gelador de l’hivern)
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma (La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós)
L’oli, del gener, i les botifarres, del febrer (L’oli obtingut d’olives madures i les botifarres acabades de fer, de la matança tradicional de febrer, solen ser de la millor qualitat)
Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder (La gelor mata molts animals)
Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer) És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit)
Mare de Déu del Candeler, segon dia del mes, Sant Blai a tres: Endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer)
Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
Mentre passa el febrer, van naixent el corder
Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)
Més tardà o més matiner, Carnaval dins del febrer
Mostra de febrer ompli el celler (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora)
Mostra lleganyosa, fornada dubtosa (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora)
Neu de febrer, aigua en un paner (Va fonent-se i degotant sobre el sòl prou ràpidament perquè al litoral mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred és rigorós)
Neu de febrer, bona, si és de primer (Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat)
Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
Neu de febrer, no té ales ni peu
Neu i pluja de febrer, el millor femer (La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera)
Neu per Santa Àgueda, al camp agrada (5 febrer) (La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació)
Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer (Això diuen)
Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler (2 de febrer) (Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat)
No et fies de sol de febrer ni de coixera de llebrer (El sol de febrer no escalfa, per més radiant que siga el dia. El llebrer pot coixejar momentàniament a causa d’algun colp sense importància)
No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.
No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Novembre i febrer són marit i muller (Són molt similars quant al comportament de l’oratge, com juny i setembre)
Novembre, febrer i març, són bons germans (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Obriu, obriu, que el febrer és curt i amb poc dies se'n surt
Orenetes pel febrer, mal any ve (Si arriben abans de l’abril, significa que fa massa bon temps en hivern i, per tant, que l’estiu serà calorós i sec)
Pel febrer abriga't bé (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner (Les gallines ponen tot l’any, però en hivern, més)
Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.
Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc
Pel febrer floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
Pel febrer lloga el teu feiner
Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà (És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança)
Pel febrer maridatge, pel Nadal didatge
Pel febrer també neix el bon corder (Indica el temps de parir)
Pel febrer, abriga’t amb dues capes si pot ser (Antigament, els homes vestien capa més o menys llarga o manta, segons la seua possibilitat econòmica, i barret de llana)
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer (Al final febrer, el llebrer ja pot cansar-se acaçant les primeres llebres, cosa que no podia fer a primers de mes perquè les llebres s’estaven en els caus a causa del fred exterior)
Pel febrer, el cargol ja és carriler
Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve (És època d’abundor de l’espècie, ja que les cries són grans)
Pel febrer, els ous a diner (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Pel Febrer, els ous per cap diner.
Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Pel febrer, guarda la palla al graner (Com que encara queda hivern per davant, cal reservar palla pels animals)
Pel Febrer, jornal enter
Pel febrer, jornal sencer (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó pel temps que fa (La garsa pasa l'hivern retirada al seu joquer)
Pel febrer, mig a casa i mig al carrer
Pel Febrer, set capes i un barret
Pel febrer, set gànguils per a un llebrer (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)
Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Pel febrer, vuit dies ençà, vuit enllà, ni no l'ha feta, la farà
Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes.
Pel gener cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes
Pel gener i pel febrer eixuguen les troques al caliver; pel març al carrer; per l'abril a ordir i pel maig a teixir
Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril duu el fil a ordir.
Pel gener [o febrer] bodes de gats i marrameus pels terrats (Els gats s’aparien sobretot en el ple fred de l’hivern i les seues parades nupcials nocturnes són ben sorolloses)
Pel gener [o febrer], faves a fer (En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses)
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)
Pel mes de febrer, tota oca pon al femer (Confirma que hi ha coses que són immutables. Se sol dir quan algú ha dit alguna obvietat o pretén que les coses siguen diferents de com són)
Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser (Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa)
Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Per al bon febrer, la meua llenya guardaré (Febrer sol ser la mesada més freda de l’hivern)
Per la Candelària, neu o aigua (2 febrer)
Per la Candelera , la sardina enrera. (2 febrer) (Hi ha qui creu que el peix de febrer no és gustós)
Per la Candelera el sol va per la carretera (2 de febrer)
Per la Candelera els ous a carrera (2 febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, bona la gallinera (2 febrer) (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred i els ocells procuren no eixir del niu, mentre que les gallines ponen més que en la resta de l’any)
Per la Candelera, candeles (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós)
Per la Candelera, candeles de dues maneres (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer) (El 2 de febrer hi ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern)
Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred)
Per la Candelera, el cos a la carrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, el fred va enrera [o endarrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que faça molt fred)
Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, festes enrere (2 febrer) (El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes)
Per la Candelera, gran fred o gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada (2 febrer)
Per la Candelera, l'ou arrera [o Per la Candelera, els ous a carrera] [2 febrer] (Significa que pel febrer els ous baixen de preu, perquè comencen a abundar)
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (2 febrer) (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)
Per la Candelera, la gallina queda sense ouera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, la gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la puput amb sa bandera (2 febrer) (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)
Per la Candelera, l’ós surt de la cova, i si veu que plou, no se’n mou (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, ocells a l’ocellera [2 de febrer] (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu
Per la Candelera, ous a la gallinera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà (2 de febrer) (És temps de posta d’algunes aus, per bé que la majoria d’espècies ponen en primavera)
Per la Candelera, ponen la primera gallina i la darrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, si es fred no és davant, és darrera [o si no ho ha fet davant, ho farà darrere; o si no ho ha fet davant, ho fa darrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat (2 febrer)
Per la Candelera, si no plou pel davant, plou pel darrere (2 febrer) (En aquesta data és molt procliu a les pluges)
Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la lluna nova de febrer, esporga l'oliver (Doncs ja ho sabeu)
Per la Mare de Déu Candelera, gran fred o gran gebra [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (2 febrer) (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (2 de febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada (2 febrer)
Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu del Candeler, los ous a diner (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Mare de Déu del Candeler, mal és el bac que sol no té (2 febrer) [bac = obaga, ombria] (El terreny on no pega el sol és gèlid, i més el 2 de febrer)
Per la Mare de Déu del Candeler, s’omple d’ous el galliner (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Per la Per la Candelera, cala la xarxa llagostera [calar = mullar, submergir] (2 febrer) (És quan s'alça la veda de la llagosta)
Per Sant Blai sembra l'all (3 febrer) (És bon temps encara que també ho és en novembre)
Per sant Blai un pas de cavall (3 febrer) (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
Per Sant Blai ve la cigonya (3 febrer) (L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no la hi veus, senyal de neus (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, la neu al pas (3 febrer)
Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall (3 febrer)
Per Sant Blai, planta l’all (3 febrer) (És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera)
Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (3 febrer) (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
Per Sant Blaiet, jornal senceret (3 febrer) (És temps de treballar complidament la terra perquè s’oxigene, de podar arbres i fer-ne cremes, de plantar...)
Per Sant Elionor, comença la figa flor. (22 febrer)
Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs (24 de febrer) [any de traspàs = bixest] (No falla)
Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall (1 febrer) (2 febrer) (3 febrer)
Per sant Valentí floreix el romaní. (14 febrer) (Literal)
Per Sant Valentí trascola ton vi. (14 febrer) (És el moment de treure el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient)
Per Sant Valentí, l'ametller a florir (14 febrer) (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
Per Sant Valentí, l’ametler florit (14 febrer) (Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins aquesta data en terres llevantines)
Per Santa Àgata es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer) (És l'època de la nidificació)
Per Santa Àgata, sembra l'alfàbega. (5 febrer)
Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer) (És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu)
Per Santa Àgueda, planta l'alfàbrega. Per Santa Margarida ja serà florida (5 febrer) (20 juliol) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor)
Per Santa Àgueda, planta l’alfàbega; dama garrida, ja la té eixida (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Per Santa Àgueda, planta l’alfàbrega; l’auela que ho dia, plantada la tenia (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar (5 febrer)
Per Santa Aguedeta, palpa el cul de la polleta; si no li trobes l’ou, torna-hi el dia nou (5 febrer) (És època de post)
Per Santa Eulàlia, el temps canvia. (12 febrer) (És una data orientativa)
Per Santa Margarida, l’avellana és mitja; per Santa Magdalena, l’avellana és plena (9 febrer) (22 juliol) (Indica dos moments del creixement)
Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina (2 febrer) (La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal)
Per santa Maria una hora i mitja més al dia. (2 febrer) (El dia comença a allargar)
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia [o hora i mitja més de dia] (2 febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer) (Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Per Santa Maria, una hora més al dia (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs (2 febrer) (És la data límit per a veremar)
Per St. Amand, a caçar amb ram. (6 febrer)
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes (Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals)
Pluges pel febrer, any civader (Reguen els brots d’aquest cereal cerveser)
Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femerPluges pel febrer, any crivader
Pluja de febrer no entra al terrer [terrer = bancal, terreny] (En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les de primavera i tardor, sí)
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones (És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril)
Prop de Nadal, fred cordial (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora (2 febrer) (La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut)
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) (Aquesta és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan plou pel febrer, tot va bé (És l’època oportuna perquè fructifique el camp a la primavera)
Quan plou per la Candelera, plou per la granera [la granera = el graner] (2 febrer) ( La pluja el 2 de febrer és significativa que serà duradora o repetida i que afectarà l’andana de la casa)
Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer
Quan trona pel febrer, molt mal en ve (Les tronades de febrer solen ser anunci de mal temps tot l'any)
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater (Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps)
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts (15 gener) (17gener) (El final de gener i l’inici de febrer són l’època més freda de l’any.)
Qui no vol equivocar-se, que es casi el trenta de febrer
Qui té bon gener, passa mal febrer
Qui té ovelles pel Febrer, les dóna per un diner (Fa tant fred que s’ha de malvendre part del patrimoni per a comprar llenya o carbó)
Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també (Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera)
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2 febrer) (Es refereix al fred hivernal)
Sant Blai devot [de Bot], que el de Tortosa no pot (3 febrer) (Municipis tarragonins de la comarca de la Terra Alta i de la comarca del Baix Ebre)
Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos. (3 febrer) (Pregària per eliminar la tos els nens)
Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai gloriós, fugíem d’una i en tenim dos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai gloriòs, que mos curo la tos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut. (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Sant Blai nevat, hivern acabat [3 febrer] (Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes)
Sant Blai passat, Nadal acabat. (3 febrer)
Sant Blai, amunt i vall 3 febrer) (Dit quan un s'ofega)
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera. ( 8 gener) (22 gener) (2 febrer)
Santa Dorotea de Tristany, la nit més llarga de l'any. (6 febrer) (El dia 6 de febrer sol tenir una nit diàfana i estelada perquè l’atmosfera està límpida, però no és pas la més llarga)
Sembra l’all per Sant Blai, però si el vols fi, fes-ho per Sant Martí (3 febrer) (11 novembre) (Un consell agrari molt encertat)
Sembra pel gener i llaura pel febrer.
Ser més curt que febrer (Mostrar poca agudesa)
Ser un Sant blai amb dues esquenes (3 febrer)
Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar (Quan el fred comença a minvar, és bon moment per traure a pasturar el ramat perquè s’alimente de la primera herba de l’any)
Si el febrer no fa februres, el març fa esguerradures
Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l'any li té enveja
Si el febrer no febreja, el març marceja (Si al febrer no fa massa fred, el mes de març serà frescot)
Si el febrer no febreja, mal març tindrem (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja (Febrer és el mes que té la clau de tot l’any, i si el fred no és el que correspon, l’oratge de tot l’any estarà alterat)
Si el febrer riu, el fred reviu. (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Si el febrer viu, el fred reviu (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler
Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda (Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran)
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si la Candelària plora, l’hivern és fora; si la Candelària riu, ja estem en l’estiu; tant si plora com si riu no faces niu, i si deixa de plorar, l’hivern està per passar (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern
Si la Candelària riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; Si la candelera riu, l'hivern es viu (2 de Febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, la fred és fora (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si riu, lluny és l’estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté)
Si la Candelera riu, el fred és viu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, ja estem a l’estiu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, ja som a l’estiu; i si plora, ja és l’hivern fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la candeleta plora, l'hivern és fora; si la candeleta riu, l'hivern és dins (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d’hivern (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
Si no plou pel febrer, mal va el graner
Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner (Si no plou quan correspondria, les plantes passen set)
Si no s’apaga la vela per la Candelera, bona pollera (2 febrer) (Si no plou el 2 de febrer, és previsible que les gallines ponguen molt)
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si per la Candelera plora i no ha gelat, hivern tombat (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera plou i no gela, l’hivern és fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera (2 febrer) (Senyal de que no fa molt de fred)
Si per santa Àgada plou, quaranta dies més d'hivern (5 febrer)Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol. (5 febrer) (L'aigua és molt beneficiosa per al blat)
Si per Santa Àgueda plou, quaranta dies més d’hivern (5 febrer) (Aquesta data és molt significativa de l’oratge venidor)
Si plou pel febrer, el vi torna a res
Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si vols bon aller, planta'l pel febrer (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Si vols casar-te bé, fes-ho el trenta de febrer
Si vols tenir un bon aller, l'has de fer a la lluna vella de gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar. (5 febrer)
Si vols un bon aller, sembra'l pel gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Sigui a l'entrar, sigui al sortir, el febrer dona que dir
Sol de Febrer, emmascara com un calderer
Sol de febrer, mai dura un dia sencer (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Sol matar més el febrer, que el carnisser (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)
Suor de gener, sedes pel febrer
Tot l’any, en mal temps fa de mal anar, però pel setembre no es pot aguantar (És una opinió, encara que pel febrer és pitjor)
Tot va bé, si febrer plou (La pluja sempre és benvinguda en el camp mentre no siga excessiva)
Trenta dies té setembre amb abril, juny i novembre. Els altres trenta-u gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre, menys febrer, amb vint-i-vuit (És un recordatori comptable)
Tronada entre la Concepció i la Candelera, mal any se’ns espera (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Val més un llop dintre d'un ramat que un febrer enriallat
Ventades de febrer, guanyes e fosser
Violeta de febrer, per dama i per cavaller
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)
A la llarga el febrer, a la llebre mata
A mig de febrer, jornal sencer (El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...)
A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada
Àgueda, Blai, col sense oli (5 febrer) (3 febrer) (És un vegetal molt sa però dessaborit)
Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serà bona )
Aigua de gener, millor que la de febrer (És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers)
Aigua en febrer, civada al graner (La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur)
Aigua en febrer, ordi al graner (Les pluges del febrer xopen la terra, la qual mantindrà la humitat suficient per nodrir bé els cereals)
Al febrer cull la taronja i poda el taronger
Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar (Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les)
Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
Al febrer, ja pots llogar bracer (En aquest mes s’inicien algunes labors agràries: poda, crema, preparació del terreny per a plantacions de final d’hivern...)
Al febrer, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
Al febrer, cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer (Significa que els mesos de gener i febrer solen ser els de la cria dels anyells)
Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs
Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
Allà on toquen el febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades [calamarsada = pedregada, granissada] (El granís febrerenc anuncia que tot l’oratge de l’any estarà desbaratat)
Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res (Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós)
Amors de Candeler donen bon fruiter [Candeler = la Candelera, 2 de febrer] (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)
Arribat el febrer, eriçons caçaré (És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda)
Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer (2 febrer) (3 febrer) (Són els dies que enceten el mes)
Avui febrer, i demà la Candelera (Són els dies que enceten el mes)
Ben abrigat en febrer vages, amb un capell i dues capes (El febrer és la mesada més freda de tot l’any)
Calent desembre, calent gener, fred segur per febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer (Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred)
Candelera clara, fred hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera clara, hivern hi ha encara (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera espessa, guarda't sa cabeça (2 febrer) (Si per la Candelera està núvol, farà fred)
Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Candelera, fred davant i fred darrera (2 febrer) (Estem al cor de l'hivern)
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
Coques de Sant Blai curen de tot mal (3 febrer)
De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fies d’ella (2 febrer) ( És una data central del cor de l’hivern)
De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues] (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma)
De Nadal a Sant Blai, va perdre la vella el seu cabdal (3 febrer) (En el cru hivern, la terra i el ramat no produeixen mentre que les provisions i la llenya decreixen)
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)
Desembre i gener calent, febrer dolent.
Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè (Són mesos de fred i obscuritat en els que se sol eixir poc de casa, sobretot qui treballa al camp)
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)
Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)
Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)
Dia de bixest (El 29 de febrer)
El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca] (Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils)
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer (Ja sabeu quan s’ha de fer)
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit (És un mes que acostuma a mostrar-se amable i assolellat al migdia però que de nit manifesta tota la seua gelor)
El febrer corre com un gos llebrer (És el mes més curt de l’any, amb només 28 dies, o 29 si l’any és bixest)
El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador (El mes de febrer ha de jugar alguna mala passada al camperol, si no a l’inici, a mitjans o al final, perquè és el cru hivern i pot fer alguna gelada imprevista)
El febrer ja és jornaler (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
El febrer ompli les basses i el març les eixuga
El febrer té bon alè
El febrer tira les ovelles al carrer (Els animals estabulats tenen ganes d’eixir a pasturar herba fresca)
El febrer tira les ovelles al femer (Confirma que cal prescindir d’elles momentàniament perquè estan parint i criant)
El febrer trau flor l’ametller (En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls)
El febrer, de cap o de cua l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El febrer, el caragol corraler
El febrer, és febrer
El febrer, mes mentider
El febrer, no deixa ovella ni corder (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)
El febrer, nou cares té (És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred)
El febrer, passat prop del braser (Un bon consell per a combatre el fred)
El febrer, porta febres al darrer (El fred sol portar els constipats)
El febrer, tard o prompte, l'ha de fer (Fa referència al més més traïdor de l'any pel perill de gelades que tira per terra les collites)
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
El gener fa el pont, i el febrer el romp
El gener porta els socs i el febrer els crema tots
El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa
El gener treu la sal, el febrer se la xucla i el març s'emporta la culpa
El gos busca l’ombra en febrer, però no tot el mes sencer (Encara que semble un contrasentit, és així, ja que els gossos tenen més temperatura corporal que les persones)
El març li demanà uns dies a febrer, per enganyar a sa mare (Març té més dies que febrer, i si bé és més hivernal que primaveral, els seus últims dies solen anunciar la bonança que s’aproxima)
El mes de febrer l’inventà el caser (Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases)
El mes de febrer, deixa'l fer
El millor llenyer, guarda’l per al febrer, i el millor tió, per a l’Ascensió (Febrer és el mes més gelat de l’hivern, i a l’Ascensió ja no fa tant fred)
El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer (Com que la caça escasseja en el ple del fred, el mussol es menjaria qualsevol cosa)
El qui balla per febrer poca feina té per fer (Febrer és una mesada molt feinera en el camp)
El remei està en Sant Blai [3 febrer] (Es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema. Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai)
El sol de Santa Eulàlia empeny la parra. (12 febrer)
El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
El trasplant fet en febrer sol ser més certer (Aconsella trasplantar els arbre en aquest mes)
Els afectes de sogra són com els dies de Febrer: pocs i freds
Els bons dies de gener, enganyen l'home pel febrer
Els mesos per a l’empelt fer, febrer i març han de ser (Són la millor època)
Els santets de febrer: Santa Brígida el primer; el segon, Caneler, i el tercer, gargameller [gargamella = campaneta, glotis] (Al·ludeix al fred que fa tossir o escurar-se la gola)
Els sants de febrer: Santa Brigada, el primer, el segon, Candeler, i el tercer, Gargameller
En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà (3 febrer) (Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia)
En febrer busca l’ombra el gos (Els gossos grans semblen no passar fred; els altres, sí)
En febrer fica't la bufanda que fa fred (És una sàvia recomanació)
En febrer rega el teu planter (Els plançons requereixen reg sovint)
En febrer tots els vells van al femer
En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval (Ja ho sabeu)
En febrer, fulla ha d'haver; si no de morera, d'esbarzer (És una gran veritat quan u vol interpretar les coses com ell vol o quan u s’entossudeix en qualsevol opinió)
En febrer, ja té flor l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
En febrer, la castanya i el besuc no tenen suc (Estan estopencs)
En febrer, la sargantana treu el cap i ix del forat (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)
En febrer, molt incert el temps és (Es refereix a la nuvolositat, ja que el fred és constant)
En febrer, naixen els corders (De cara a la primavera, refiven vegetals i animals)
En febrer, si els favars es caven, es fan malbé
En gener i febrer, no hi ha cap gos coniller (Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa)
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)
Eres tan blanca i tan pura com la flor de l'atmeler. La faç divina et guarde, no et geles pel febrer
És bord el gener, si no omple la bassa pel febrer
Favors de senyors i temporals de febrer, poc duraders (Adverteix que no s’ha d’esperar bondat de qui se serveix de nosaltres)
Febrer abeurat, mig any assegurat [abeurat = amerat, xopat, assaonat] (Si les pluges són generoses, assaonen el sòl i el subsòl)
Febrer acabat, nanses [o xarxes] a la mar (La fi del febrer és el temps de pesquera del marisc i moltes espècies de peix)
Febrer arribat, xucles en mar [xucla = peix gris de l’espècie Maena vulgaris] (És el millor moment per a la pesca d’aquesta espècie)
Febrer assolellat, febrer gelatFebrer curt amb els seus dies vint-i-vuit; qui bé els ha de comptar trenta n'hi té de trobar
Febrer curt, brau i tossut (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut
Febrer curt, fred com un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer curt, més brau que un turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer el coix, coixeja en tot (Denota la inestabilitat atmosfèrica d’aquest mes, que repercuteix en l’activitat productiva i econòmica)
Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s' en surt (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut)
Febrer el curt, eres més mal [o pitjor] que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Febrer fa dia i després Santa Maria (2 de febrer) (Són els dies que enceten el mes)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred (El febrer, el mes més gelat, ja es nota que s’allarga la llum diürna)
Febrer li porta la contra a gener (Si el gener és atemperat, el febrer sol ser rigorós, i a l’inrevés)
Febrer nevat, fem molt apreciat (Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic)
Febrer plujós fa l’ordi gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer plujós, ordis en gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer trau els ordis del bolquer (Aquest cereal despunta i es manifesta en aquest mes)
Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós
Febrer ventós [o plujós], cara de gos (Si, a més de fer bon fred, plou o venteja, el mes presenta molt mala cara)
Febrer, febreret, set capes i un barret (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Febrer, gats en zel (Com més fred fa, més se’ls activa l’ardor sexual)
Febrer, herbasser (Igual que el gener, sol criar herba pels bancals, més pel reixiu que per la pluja)
Febrer, mata més que el carnicer
Febrer, mes gelader
Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també (És el cor de l’hivern, quan la naturalesa hiverna)
Febrer, neu en darrer
Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar] (No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques)
Febrer, un dia roí i l’altre bo (Tot i que el fred és constant, alguns dies són assolellats)
Febreret, el curt, pitjor que el turc (Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent)
Fins al febrer t'espero, al març em desespero
Flor de febrer omple el graner (Ben cert sinó es gela)
Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Fred de febrer, pitjor que el de gener (Cert)
Gener abeurat, febrer gelat (És l’oratge que s’espera en un any normal)
Gener bonancer, febrer remoler
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trastornat, març atroç i abril plujós treuen a maig florit i formós (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener i febrer mengen més que el món sencer (En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar)
Gener i febrer omplin el graner (La pluja o la sequedat en aquests mesos són claus per a la futura collita cerealista)
Gener polsós, febrer plujós (Quan no plou pel gener, ho fa pel febrer o més avant, a les portes de la primavera, que és quan mouen els cereals)
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer (Febrer és el mes més gelat de l’hivern)
Guarda llenya el llenyater, per quan arribe el febrer (Febrer és el mes més gelat de l’hivern)
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
L'aigua de febrer treu el blat del terrer (La pluja del final de l’hivern ajuda a germinar les llavors)
L'aigua de febrer, escalda l'oliverLa boira, pel gener, s’hi asseu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer [gos peter = de raça menuda i lladradora] (Les boires solen ser més persistents i denses com més freda està la terra)
La bona filanera, per Sant Bartomeu comença la tela, i la roïna, per la Canelera (24 agost) ( 2 febrer) (Ressalta que a qui és faener no li pesa ser matiner)
La Candelera és feinera (2 febrer) (És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer)
La Candelera és ploranera o per davant o per darrere (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
La Candelera ja és tomaquera (2 febrer) (Ja sabeu quan podeu plantar la llavor seca de tomaca sabent que les pluges la regaran)
La Candelera, el dos de febrer, que et mou tota classe d'arbres, però més el noguer (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
La Candelera, els ous adinera (2 febrer) (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
La Candelera, és jornalera (2 febrer) (Aquesta data és molt procliu a les pluges)
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà (2 febrer) (En el cor de l'hivern no es pot esperar cap altra cosa que fred i neu)
La flor de febrer no se’n va al fruiter (Significa que la floració del febrer sol ser malmesa pel fred o la pluja i no arribar a fructificar)
La flor d’abril ompli el setrill i la febrer el celler (Es refereix a la floració de l’olivera i de la vinya, respectivament)
La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera (2 de febrer) (A partir del 2 de febrer, les gallines ponen cada dia)
La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (2 febrer) (No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure)
La Mare de Déu Candelera és la primera (2 febrer) (És la primera de totes les efemèrides marianes de l’any)
La mostra d’abril per a mi, la de maig per a ton germà, i la de juny per a ningú (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys lluïdora)
La neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com gos llebrer (En els mesos de desembre i gener la neu és intensa i duradora, mentre que la de febrer és més escassa i es fon prompte)
La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrerLa neu de febrer se’n va com un gos llebrer
La neu de febrer, com aigua dins el paner
La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner (No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte)
La neu en febrer marxa com un femer
La perdiu pel gener busca muller; pel febrer el niu ja té; pel març ja està covant; per l'abril tot el dia al niu; pel maig a fer piu-piu me'n vaig; pel juny ja són com el puny; pel juliol corren pel paliol i per agost no les agafa qui vol.
La sembra en febrer, collita sol fer (És el final del fred fort i la temporada prèvia a les pluges)
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella (L’estrella lluminosa pròxima a la lluna és Venus, coincidència que sol produir-se al febrer, el mes més gelador de l’hivern)
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma (La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós)
L’oli, del gener, i les botifarres, del febrer (L’oli obtingut d’olives madures i les botifarres acabades de fer, de la matança tradicional de febrer, solen ser de la millor qualitat)
Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder (La gelor mata molts animals)
Mare de Déu de Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai, dia tres, endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer) És una endevinalla, més que un refrany, que es diu burlescament a qui no ha entés alguna cosa que li hem dit)
Mare de Déu del Candeler, segon dia del mes, Sant Blai a tres: Endevina quin mes és (2 febrer) (3 febrer)
Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)
Mentre passa el febrer, van naixent el corder
Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)
Més tardà o més matiner, Carnaval dins del febrer
Mostra de febrer ompli el celler (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora)
Mostra lleganyosa, fornada dubtosa (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora)
Neu de febrer, aigua en un paner (Va fonent-se i degotant sobre el sòl prou ràpidament perquè al litoral mediterrani no cauen nevades copioses ni el fred és rigorós)
Neu de febrer, bona, si és de primer (Al principi de mes la neu encara pot caure en quantitat; però a mesura que avancen les dies sol nevar menys i en poca quantitat)
Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
Neu de febrer, no té ales ni peu
Neu i pluja de febrer, el millor femer (La humitat del sól facilitarà el creixement de les plantes en primavera)
Neu per Santa Àgueda, al camp agrada (5 febrer) (La neu humiteja la terra i és molt beneficiosa per a la vegetació)
Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer (Això diuen)
Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler (2 de febrer) (Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat)
No et fies de sol de febrer ni de coixera de llebrer (El sol de febrer no escalfa, per més radiant que siga el dia. El llebrer pot coixejar momentàniament a causa d’algun colp sense importància)
No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté.
No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Novembre i febrer són marit i muller (Són molt similars quant al comportament de l’oratge, com juny i setembre)
Novembre, febrer i març, són bons germans (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé (Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts)
Obriu, obriu, que el febrer és curt i amb poc dies se'n surt
Orenetes pel febrer, mal any ve (Si arriben abans de l’abril, significa que fa massa bon temps en hivern i, per tant, que l’estiu serà calorós i sec)
Pel febrer abriga't bé (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner (Les gallines ponen tot l’any, però en hivern, més)
Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.
Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc
Pel febrer floreix l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
Pel febrer lloga el teu feiner
Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà (És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança)
Pel febrer maridatge, pel Nadal didatge
Pel febrer també neix el bon corder (Indica el temps de parir)
Pel febrer, abriga’t amb dues capes si pot ser (Antigament, els homes vestien capa més o menys llarga o manta, segons la seua possibilitat econòmica, i barret de llana)
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer (Al final febrer, el llebrer ja pot cansar-se acaçant les primeres llebres, cosa que no podia fer a primers de mes perquè les llebres s’estaven en els caus a causa del fred exterior)
Pel febrer, el cargol ja és carriler
Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve (És època d’abundor de l’espècie, ja que les cries són grans)
Pel febrer, els ous a diner (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Pel Febrer, els ous per cap diner.
Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Pel febrer, guarda la palla al graner (Com que encara queda hivern per davant, cal reservar palla pels animals)
Pel Febrer, jornal enter
Pel febrer, jornal sencer (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó pel temps que fa (La garsa pasa l'hivern retirada al seu joquer)
Pel febrer, mig a casa i mig al carrer
Pel Febrer, set capes i un barret
Pel febrer, set gànguils per a un llebrer (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)
Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Pel febrer, vuit dies ençà, vuit enllà, ni no l'ha feta, la farà
Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes.
Pel gener cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes
Pel gener i pel febrer eixuguen les troques al caliver; pel març al carrer; per l'abril a ordir i pel maig a teixir
Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril duu el fil a ordir.
Pel gener [o febrer] bodes de gats i marrameus pels terrats (Els gats s’aparien sobretot en el ple fred de l’hivern i les seues parades nupcials nocturnes són ben sorolloses)
Pel gener [o febrer], faves a fer (En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses)
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)
Pel mes de febrer, tota oca pon al femer (Confirma que hi ha coses que són immutables. Se sol dir quan algú ha dit alguna obvietat o pretén que les coses siguen diferents de com són)
Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser (Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa)
Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Per al bon febrer, la meua llenya guardaré (Febrer sol ser la mesada més freda de l’hivern)
Per la Candelària, neu o aigua (2 febrer)
Per la Candelera , la sardina enrera. (2 febrer) (Hi ha qui creu que el peix de febrer no és gustós)
Per la Candelera el sol va per la carretera (2 de febrer)
Per la Candelera els ous a carrera (2 febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, bona la gallinera (2 febrer) (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred i els ocells procuren no eixir del niu, mentre que les gallines ponen més que en la resta de l’any)
Per la Candelera, candeles (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós)
Per la Candelera, candeles de dues maneres (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer) (El 2 de febrer hi ha una hora més de llum que en el solstici d’hivern)
Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred)
Per la Candelera, el cos a la carrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, el fred va enrera [o endarrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que faça molt fred)
Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, festes enrere (2 febrer) (El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes)
Per la Candelera, gran fred o gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada (2 febrer)
Per la Candelera, l'ou arrera [o Per la Candelera, els ous a carrera] [2 febrer] (Significa que pel febrer els ous baixen de preu, perquè comencen a abundar)
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (2 febrer) (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)
Per la Candelera, la gallina queda sense ouera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, la gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, la puput amb sa bandera (2 febrer) (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)
Per la Candelera, l’ós surt de la cova, i si veu que plou, no se’n mou (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)
Per la Candelera, ocells a l’ocellera [2 de febrer] (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu
Per la Candelera, ous a la gallinera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà (2 de febrer) (És temps de posta d’algunes aus, per bé que la majoria d’espècies ponen en primavera)
Per la Candelera, ponen la primera gallina i la darrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Candelera, si es fred no és davant, és darrera [o si no ho ha fet davant, ho farà darrere; o si no ho ha fet davant, ho fa darrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat (2 febrer)
Per la Candelera, si no plou pel davant, plou pel darrere (2 febrer) (En aquesta data és molt procliu a les pluges)
Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per la lluna nova de febrer, esporga l'oliver (Doncs ja ho sabeu)
Per la Mare de Déu Candelera, gran fred o gran gebra [candeles = caramells, gotissos/ i ciris] (2 febrer) (El 2 de febrer és temps de fred rigorós i de repartiment de cera a l’església)
Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (2 de febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada (2 febrer)
Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)
Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu del Candeler, los ous a diner (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)
Per la Mare de Déu del Candeler, mal és el bac que sol no té (2 febrer) [bac = obaga, ombria] (El terreny on no pega el sol és gèlid, i més el 2 de febrer)
Per la Mare de Déu del Candeler, s’omple d’ous el galliner (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)
Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)
Per la Per la Candelera, cala la xarxa llagostera [calar = mullar, submergir] (2 febrer) (És quan s'alça la veda de la llagosta)
Per Sant Blai sembra l'all (3 febrer) (És bon temps encara que també ho és en novembre)
Per sant Blai un pas de cavall (3 febrer) (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
Per Sant Blai ve la cigonya (3 febrer) (L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no la hi veus, senyal de neus (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Per Sant Blai, la neu al pas (3 febrer)
Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall (3 febrer)
Per Sant Blai, planta l’all (3 febrer) (És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera)
Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (3 febrer) (La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles)
Per Sant Blaiet, jornal senceret (3 febrer) (És temps de treballar complidament la terra perquè s’oxigene, de podar arbres i fer-ne cremes, de plantar...)
Per Sant Elionor, comença la figa flor. (22 febrer)
Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs (24 de febrer) [any de traspàs = bixest] (No falla)
Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall (1 febrer) (2 febrer) (3 febrer)
Per sant Valentí floreix el romaní. (14 febrer) (Literal)
Per Sant Valentí trascola ton vi. (14 febrer) (És el moment de treure el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient)
Per Sant Valentí, l'ametller a florir (14 febrer) (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
Per Sant Valentí, l’ametler florit (14 febrer) (Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins aquesta data en terres llevantines)
Per Santa Àgata es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer) (És l'època de la nidificació)
Per Santa Àgata, sembra l'alfàbega. (5 febrer)
Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer) (És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu)
Per Santa Àgueda, planta l'alfàbrega. Per Santa Margarida ja serà florida (5 febrer) (20 juliol) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor)
Per Santa Àgueda, planta l’alfàbega; dama garrida, ja la té eixida (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Per Santa Àgueda, planta l’alfàbrega; l’auela que ho dia, plantada la tenia (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar (5 febrer)
Per Santa Aguedeta, palpa el cul de la polleta; si no li trobes l’ou, torna-hi el dia nou (5 febrer) (És època de post)
Per Santa Eulàlia, el temps canvia. (12 febrer) (És una data orientativa)
Per Santa Margarida, l’avellana és mitja; per Santa Magdalena, l’avellana és plena (9 febrer) (22 juliol) (Indica dos moments del creixement)
Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina (2 febrer) (La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal)
Per santa Maria una hora i mitja més al dia. (2 febrer) (El dia comença a allargar)
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia [o hora i mitja més de dia] (2 febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer) (Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Per Santa Maria, una hora més al dia (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)
Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs (2 febrer) (És la data límit per a veremar)
Per St. Amand, a caçar amb ram. (6 febrer)
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes (Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals)
Pluges pel febrer, any civader (Reguen els brots d’aquest cereal cerveser)
Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femerPluges pel febrer, any crivader
Pluja de febrer no entra al terrer [terrer = bancal, terreny] (En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les de primavera i tardor, sí)
Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones (És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril)
Prop de Nadal, fred cordial (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)
Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora (2 febrer) (La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut)
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) (Aquesta és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)
Quan plou pel febrer, tot va bé (És l’època oportuna perquè fructifique el camp a la primavera)
Quan plou per la Candelera, plou per la granera [la granera = el graner] (2 febrer) ( La pluja el 2 de febrer és significativa que serà duradora o repetida i que afectarà l’andana de la casa)
Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer
Quan trona pel febrer, molt mal en ve (Les tronades de febrer solen ser anunci de mal temps tot l'any)
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater (Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps)
Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts (15 gener) (17gener) (El final de gener i l’inici de febrer són l’època més freda de l’any.)
Qui no vol equivocar-se, que es casi el trenta de febrer
Qui té bon gener, passa mal febrer
Qui té ovelles pel Febrer, les dóna per un diner (Fa tant fred que s’ha de malvendre part del patrimoni per a comprar llenya o carbó)
Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també (Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera)
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra (17 gener) (22 gener) (2 febrer) (Es refereix al fred hivernal)
Sant Blai devot [de Bot], que el de Tortosa no pot (3 febrer) (Municipis tarragonins de la comarca de la Terra Alta i de la comarca del Baix Ebre)
Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos. (3 febrer) (Pregària per eliminar la tos els nens)
Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai gloriós, fugíem d’una i en tenim dos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai gloriòs, que mos curo la tos (3 febrer) (És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda)
Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut. (3 febrer) (L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any)
Sant Blai nevat, hivern acabat [3 febrer] (Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes)
Sant Blai passat, Nadal acabat. (3 febrer)
Sant Blai, amunt i vall 3 febrer) (Dit quan un s'ofega)
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera. ( 8 gener) (22 gener) (2 febrer)
Santa Dorotea de Tristany, la nit més llarga de l'any. (6 febrer) (El dia 6 de febrer sol tenir una nit diàfana i estelada perquè l’atmosfera està límpida, però no és pas la més llarga)
Sembra l’all per Sant Blai, però si el vols fi, fes-ho per Sant Martí (3 febrer) (11 novembre) (Un consell agrari molt encertat)
Sembra pel gener i llaura pel febrer.
Ser més curt que febrer (Mostrar poca agudesa)
Ser un Sant blai amb dues esquenes (3 febrer)
Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar (Quan el fred comença a minvar, és bon moment per traure a pasturar el ramat perquè s’alimente de la primera herba de l’any)
Si el febrer no fa februres, el març fa esguerradures
Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l'any li té enveja
Si el febrer no febreja, el març marceja (Si al febrer no fa massa fred, el mes de març serà frescot)
Si el febrer no febreja, mal març tindrem (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)
Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja (Febrer és el mes que té la clau de tot l’any, i si el fred no és el que correspon, l’oratge de tot l’any estarà alterat)
Si el febrer riu, el fred reviu. (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Si el febrer viu, el fred reviu (En aquest mes, la gelor campa amb força)
Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler
Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda (Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran)
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si la Candelària plora, l’hivern és fora; si la Candelària riu, ja estem en l’estiu; tant si plora com si riu no faces niu, i si deixa de plorar, l’hivern està per passar (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern
Si la Candelària riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; Si la candelera riu, l'hivern es viu (2 de Febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, la fred és fora (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si riu, torna-te’n al niu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si riu, lluny és l’estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté)
Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si neva per Sant Blai, no acaba mai (2 febrer) (3 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté)
Si la Candelera riu, el fred és viu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, ja estem a l’estiu (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, ja som a l’estiu; i si plora, ja és l’hivern fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred)
Si la candeleta plora, l'hivern és fora; si la candeleta riu, l'hivern és dins (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d’hivern (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
Si no plou pel febrer, mal va el graner
Si no plou pel febrer, no hi ha bon prat ni graner (Si no plou quan correspondria, les plantes passen set)
Si no s’apaga la vela per la Candelera, bona pollera (2 febrer) (Si no plou el 2 de febrer, és previsible que les gallines ponguen molt)
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella (2 febrer) (L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents)
Si per la Candelera plora i no ha gelat, hivern tombat (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera plou i no gela, l’hivern és fora (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si per la Candelera, el vent no apaga la llumenera, bon any espera (2 febrer) (Senyal de que no fa molt de fred)
Si per santa Àgada plou, quaranta dies més d'hivern (5 febrer)Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol. (5 febrer) (L'aigua és molt beneficiosa per al blat)
Si per Santa Àgueda plou, quaranta dies més d’hivern (5 febrer) (Aquesta data és molt significativa de l’oratge venidor)
Si plou pel febrer, el vi torna a res
Si trona per la Candelera, plou quaranta dies d’hivern (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Si vols bon aller, planta'l pel febrer (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Si vols casar-te bé, fes-ho el trenta de febrer
Si vols tenir un bon aller, l'has de fer a la lluna vella de gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar. (5 febrer)
Si vols un bon aller, sembra'l pel gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)
Sigui a l'entrar, sigui al sortir, el febrer dona que dir
Sol de Febrer, emmascara com un calderer
Sol de febrer, mai dura un dia sencer (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)
Sol matar més el febrer, que el carnisser (Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral)
Suor de gener, sedes pel febrer
Tot l’any, en mal temps fa de mal anar, però pel setembre no es pot aguantar (És una opinió, encara que pel febrer és pitjor)
Tot va bé, si febrer plou (La pluja sempre és benvinguda en el camp mentre no siga excessiva)
Trenta dies té setembre amb abril, juny i novembre. Els altres trenta-u gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre, menys febrer, amb vint-i-vuit (És un recordatori comptable)
Tronada entre la Concepció i la Candelera, mal any se’ns espera (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern (8 desembre) (2 febrer) (Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella (2 febrer) (Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents)
Val més un llop dintre d'un ramat que un febrer enriallat
Ventades de febrer, guanyes e fosser
Violeta de febrer, per dama i per cavaller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada