REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS ANIMALSBestiar
Conjunt d'animals quadrúpedes que s'aprofiten per al treball o per al consum.
dimarts, 9 de juny del 2015
REFRANYS DEL CAMP (Els animals 2)
REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS ANIMALS
OVÍ
Bestiar de llana.
Anyell/Xai
Cria de l'ovella que no passa d'un any
REFRANYS DEL CAMP (Productes del camp 1)
REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS PRODUCTES DEL CAMP
HORTALISSES
Cadascuna de les verdures i altres plantes comestibles que es conreen a les hortes.
L’all és una planta d’arrel bulbosa. La cabeça és arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.
REFRANYS DEL CAMP (Els productes del camp 2)
REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS PRODUCTES DEL CAMP
PLANTES I ARBRES FRUITERS
LES FRUITES
La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguin herbes, com ara la melonera, o arbres com ara l'albercoquer. Les fruites posseeixen una aroma i un sabor característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.
FRUITES DE PINYOL
Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol.
Fruita de forma gairebé esfèrica de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut. La llavor interior és de color marró i té forma d’ametlla. El diàmetre és proper als 3 o 4 cm.
REFRANYER DEL CAMP (El santoral)
REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS
DEL TREBALL DEL CAMP
EL SANTORAL EN ELS REFRANYS DEL CAMP
GENER
Reis Mags (6 gener)
Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts
Sant Julià [màrtir] (8 gener)
Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa.
Sant Antoni [abat] (17 gener)
A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli.
Anar [o rodar[] més solt que el porquet de Sant Antoni.
Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni
Per Sant Anton la gallina [o l'ocell] pon
Per Sant Anton, els ous a montons
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader
Per Sant Antoni en gener, pon la gallina en la palla i el graner
Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.
Sant Antoni plover per a les patates va bé.
Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.
divendres, 8 de maig del 2015
De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos
REFRANYS DEL JOC DE LES CARTES
En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més. L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. Si busquem precedents, es creu que els naips ja existien a la Xina allà per l'any 1120, quan empraven el gravat sobre fusta per l'estampat de les cartes. Després van arribar a l'Orient Mitjà durant el segle XIII, on es van trobar les primeres baralles de 52 cartes, acolorits a mà i dividits en 4 pals: ors, copes, espases i pals de polo.
En 1375, les cartes van arribar a Europa, i cada poble va substituir els pals i les figures orientals per aquelles més properes a la seva tradició cultural. En aquesta època apareixen símbols com els bastons, bastos, ceptres, cors, cascavells entre d'altres.
Centrant-nos en la baralla espanyola, és única al món a causa de l'absència de reines i a la riquesa dels seus dissenys. Les figures són d'inspiració medieval i els seus pals representen els estaments més importants de l'època: Els comerciants (Ors), el clergat (Copes), la noblesa (espases) i els serfs (Bastos). Poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.
Va ser adoptada a Nàpols durant el domini d'Aragó i ha evolucionat posteriorment més a Espanya que a Itàlia, de manera que la baralla Napolitana és més semblant a l'antiga baralla espanyola.
A qui debem de seu disseny?
En 1868, un impressor burgalès d'origen francès, establert a Vitòria, Heraclio Fournier, va presentar la seva baralla litografiada, el disseny va ser premiat en l'Exposició Universal de París. Però el disseny definitiu de la "Baralla espanyola" que ha arribat fins avui sota diferents "visions" artístiques o rústiques és el que va realitzar August Rius per al propi Fournier.
De jocs de cartes, n'hi ha un munt.
Vegem que ens diu el refranyer del joc de cartes:
dimarts, 5 de maig del 2015
Va de bo!
EXPRESSIONS DEL JOC DE LA PILOTA VALENCIANA
Els refranys sempre es fonamenten en la realitat diària viscuda per cada poble i, si bé és cert que en totes les llengües i els pobles es repetixen les mateixes temàtiques, cada poble les adapta a les seues peculiaritats culturals, de tal manera que hi veiem reflectida la seua experiència i les seues tradicions. Així, doncs, el poble valencià havia d'extraure, per obligació, bastants d'eixes expressions d'una de les seues experiències culturals i tradicions populars més representativa: el joc de pilota.
Tot seguit referirem algunes de les frases fetes i refranys, sense cap interés per fer un llistat exhaustiu, que han passat al valencià popular i que són el millor exemple de la relació històrica entre el joc de pilota, com a principal mostra de la cultura popular dels valencians, i la seua llengua.
Així, doncs, el valencià popular està amerat de referències al joc de pilota que conferixen to i color a la llengua, alhora que palesen abastament una simbiosi, que ha perdurat al llarg dels temps, entre el poble, la seua llengua i una de les seues manifestacions culturals més genuïnes, esteses i unànimement assumides.
A estes hores pilotes noves
A la butxaca del jugador no li poses [o li busques] lligador
A peu parat
A pujar i baixar
A punta de palco
A quinzens
A raó de quinze bufa-li al motleA la butxaca del jugador no li poses [o li busques] lligador
A peu parat
A pujar i baixar
A punta de palco
A quinzens
A sets
Abocar el pot
Anar per dalt de la parada
Anar-se'n la partida
Anar-se'n tot en pilotes i marxador
Arreglar-se una partida
dijous, 30 d’abril del 2015
Festeig, amor i matrimoni
REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA
D'on venim i cap a on anem són les dues preguntes bàsiques de l'existència de l'home. No obstant això, aquest camí -en general- no és en solitari. La nostra parella és en qui trobem la companyia ideal per a aquest viatge. Però com les persones canvien, els festejos i matrimonis, també. Per triomfar en l'amor i fer front a les transformacions, no hem d'oblidar de tenir cura dels tres pilars d'una vida de dos: a nosaltres mateixos, a la persona que tenim al costat i a la relació.
El refranyer en temes de la parella és molt ampli; però com antics que son, ho fan des de la cultura tradicional. M'he permès fer una classificació destacant els diferents estadis d'una relació de parella.
L'enamorament/festeig
A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)
A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)
A les fosques ballen les mosques (Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes)
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)
A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden (Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs)
Aguantar la capa (Acompanyar una parella d’enamorats
Aguantar l'espelma (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)
Allà a les cebes, t'aguarde (Proposició de cita amorosa)
Amor de Carnaval és el que més val (Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors)
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Amor de gats, marrameus i arraps (Es diu de les relacions tormentoses)
Amor nou, tot ho remou (L’enamorament capgira els enamorats i trasbalsa les seues circumstàncies ordinàries)
Amor platònic (Amor idealitzat, impossible o romàntic, que no arriba a la parella real)
Amor, amb amor es paga [o es cura] (Qui s’enamora viu en un nuvolet irreal, i si és correspost/a, se li reequilibra la ment)
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)