dimarts, 9 de juny de 2015

REFRANYS DEL CAMP (Productes del camp 1)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
ELS PRODUCTES DEL CAMP


HORTALISSES
Cadascuna de les verdures i altres plantes comestibles que es conreen a les hortes.

Aller/Alls (Allium sativum)
L’all és una planta d’arrel bulbosa. La cabeça és arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.


Api (Apium graveolens)
Tija sucosa, gruixuda, buida, solcada i allargada. Es compon generalment d’una penca de 25 a 30 cm d’alçada, amb forma cilíndrica i angulosa, recorreguda longitudinalment per un séc profund. De la tija en surten nombroses fulles.

Bleda (Beta vulgaris)
Hortalissa amb unes fulles grosses, lluents, ondulades i de color verd amb nervadures molt marcades i tija blanca.

Carabassa (Cucurbita pepo)
Baia voluminosa, de diferents formes, segons les varietats, i de pell gruixuda. La carn és polposa, farcida de llavors. La carbassa és de color verd, groc, taronja, blanc i una barreja d’uns i d’altres que n’adornen la pell. Pot tenir forma d’ampolla allargada, arrodonida, llisa o rugosa.

Card (Cynara cardunculus)
Planta de grans proporcions, que pot arribar als 2 m d’alçada. Es compon d’una successió de fulles grosses concavades, subjectes a la base com si fos una penca, protegint a l’interior altres fulles més petites amb espines.

Carxofa (Cynara scolymus)
Inflorescència de forma esfèrica, d’uns 12 cm de diàmetre. Formada per fulles verdes sobreposades en forma d’escates. A la base tenen un peduncle blanc, tendre i comestible.

Ceba (Allium cepa)
Bulb de forma esfèrica. L’interior de la ceba és blanc i carnós, té diverses capes superposades i està cobert per una pel·lícula marró ataronjat.

Cogombre (Cucumis sativus)
Hortalissa de forma allargada i d’una mida al voltant dels 15 cm de llarg per 5 cm de diàmetre. L’exterior és de color verd i la polpa groguenca amb moltes llavors comestibles.

Col (Brassica oleracea)
Inflorescència esfèrica de color blanquinós, embolcallada per fulles més o menys verdes. La coliflor té una mida aproximada de 40 cm de diàmetre.

Escarola (Cicorium endivia)
Hortalissa aprofitable per les seves fulles de color blanc groguenc i també algunes de verdes tendres i arrissades, sobretot les varietats d’hivern.

Espàrrec (Asparagus officinalis)
Hortalissa de tiges joves que es comercialitzen verdes, blanques o morades. És molt tendre i apreciada.

Espinac (Spinacia oleracea)
Hortalissa d’hivern. De fulla verda, allargada, llisa, arrissada, grossa o petita, segons la varietat.

Julivert (Petroselinum hortense)
Planta de tiges cilíndriques erectes, estriades i brancalloses. Fulles de color verd brillant, tallades amb els segments i lòbuls dentats, arrissades en certes varietats. Ofereix un sabor agradable, lleugerament picant.

Lletuga/Enciam (Lactuca sativa)
Hortalissa formada per fulles, generalment verdes, de diferents formes i mides, segons la varietat.

Moniato  (Ipomea batatas)
El moniato és una arrel tuberculosa, semblant a la patata. Té una forma irregular, de pell dura i de color marró grisós i carn blanca o ataronjada. La seva textura és farinosa, tova i ensucrada.

Nap  (Brassica napus)
El nap té diferents formes i mides: forma globosa, allargada o punxeguda. El color de la pell i la carn és blanc groguenc i ambdues parts de l'hortalissa estan adornades, en alguns casos, per un collaret vermell violaci al costat de les fulles.

Patata/Creïlla (Salanum tuberosum)
Tubercle de forma irregular, normalment arrodonit i allargat. És l'aliment que més es consumeix de tot el món.

Pebre (Capsicum frutescens)
Pebrot molt fi i allargat, que té un sabor picant.

Pimentó (Capsicum annuum)
Fruit de colors variats, segons l'estat de maduresa. Amida entre 5 i 8 cm de diàmetre i 8 i 15 cm de llarg.

Rave (Raphanus sativus)
Arrel globulosa de color vermell. La carn interior és blanca. Sabor lleugerament picant.

Tomaca (Lycopersicum esculentum)
Fruit esfèric més o menys allargassat, segons la varietat, de colors verds i vermells. La polpa és roja i conté moltes llavors. El sabor és àcid o dolç, també depenent de la varietat.

Verdura
Hortalissa o planta comestible que es conrea en hort, especialment la que té fulles verdes i es menja cuita.


LLEGUMS
Planta que es conrea en hort. E seu fruit o llavor creix a l'interior d'una beina formant una filera amb altres iguals.

Bajoca (Phaseolus vulgaris)
Mongeta verda, plana, grossa com una fava, de gust molt fi, que s'usa com a ingredient de la paella.

Cigró (Cicer arietinum)
Compost d’una bajoca globosa que tanca una llavor de 8-10 mm de diàmetre, amb un pic característic, anomenat com la planta.

Fava (Vicia faba)
Bajoca de color verd, de 15 a 22 cm de llarg. La fava conté entre 6 i 7 llavors comestibles, grosses, comprimides i de color violeta o blanc.

Fesol/Mongeta  (Phaseolus vulgaris)
Hortalissa de llavor destinada especialment a assecar-se i consumir-se, generalment a l'hivern. Les llenties tenen diferents aspectes, segons la varietat. Les més comunes tenen forma de fava i un color blanc rosat. La mongeta seca és el nom que reben les llavors de la mongetera.

Guixa (Lathyrus sativus)
És planta anual, amb el tronc de 30 a 50 cm., fulles d'un parell de folíoles linear-lanceolades, flors blanques, rosades o blavenques, llegum oblong i polisperm amb les llavors blanques i aplatades, que s'empren com a aliment per a persones i bestiar

Llentilla (Lens esculenta)
Aquesta hortalissa té una llavor molt petita, rodona i plana de color marró.

Pèsol  (Pisum sativum)
Bajoca verda amb 7 o 9 grans a l'interior. A més dels pèsols conreats per consumir-ne els grans (que són petits, tendres i dolços), hi ha una altra varietat anomenada pèsol caputxí o estirabecs, la qual té grans molt petits, però també una bajoca tendra i exquisida.

CEREALS
Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Arròs (Oryza sativa L)
És una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies. El seu gra és un dels principals aliments de l'humanitat, inclós a la dieta del 70% de la població mundial. És un ingredient fonamental de la cuina mediterrània i de moltes altres cuines de les regions tropicals i subtropicals de la terra.

Blat Pertany al gènere (Triticum)
El blat o forment és una planta gramínia (planta que li surt el grà), que la seva llavor la fem servir com a aliment.
Majoritàriament el conreu es fa a Egipte, Canadà,USA, Sibèria i Europa.

Civada (Avena sativa)
És una planta herbàcia anual, que pertany a la família de les gramínies. Aquest cereal s'utilitza principalment per a l'alimentació del bestiar, com a planta farratgera.

Dacsa/Panís (Zea mays)
Panotxa o panolla formada per grans units a un eix central de color groc, blanc o vermellós. Segons la varietat, aquesta panotxa està protegida per unes grans fulles.

Gram (Cynodon dactylon)
Planta herbàcia de la família de les gramínies, espècie Cynodon dactylon, de canyes ramoses des de la base, rizoma molt estès, espigues verticil·lades i de color moradenc; es cria per dins els camps sembrats i és molt tenaç i mala d'esvair, perjudicant molt les plantacions; és medicinal, de propietats diurètiques i refrescants.

Mill (Panicum miliaceum)
Planta gramínia, de fulles allançades, amples, panolla pubescent, penjada i molt ramosa, i grans molt petits que serveixen d'aliment a l'aviram i reduïts a farina se'n fa un pa de baixa qualitat.

Ordi (Hordeum vulgare)
És una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes. És un cereal de gran importància tant per als animals com per als humans. 

Sègol (Secale cereale)
Gramínia semblant al blat, però de qualitat inferior; de canya d'un metre fins en dos, fulles planes i primes, glumes apuntades i aresta llarga

Espiga
Conjunt de grans disposats al llarg i al voltant d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.

Garba
Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles.

Gavella
Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després deposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.

Gra
Cadascun dels cossos petits, més o menys arrodonits, que són llavor i fruit dels cereals.

Palla
Tija de cereals o de llegums, seca i separada del gra; conjunt de les tiges de cereals o llegums, emprades per a diferents usos, com alimentació del bestiar, farciment de coixins, fabricació de capells, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada