divendres, 8 de maig del 2015

De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos

REFRANYS DEL JOC DE LES CARTES
En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més. 
L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. Si busquem precedents, es creu que els naips ja existien a la Xina allà per l'any 1120, quan empraven el gravat sobre fusta per l'estampat de les cartes. Després van arribar a l'Orient Mitjà durant el segle XIII, on es van trobar les primeres baralles de 52 cartes, acolorits a mà i dividits en 4 pals: ors, copes, espases i pals de polo.
En 1375, les cartes van arribar a Europa, i cada poble va substituir els pals i les figures orientals per aquelles més properes a la seva tradició cultural. En aquesta època apareixen símbols com els bastons, bastos, ceptres, cors, cascavells entre d'altres.
Centrant-nos en la baralla espanyola, és única al món a causa de l'absència de reines i a la riquesa dels seus dissenys. Les figures són d'inspiració medieval i els seus pals representen els estaments més importants de l'època: Els comerciants (Ors), el clergat (Copes), la noblesa (espases) i els serfs (Bastos). Poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.
Va ser adoptada a Nàpols durant el domini d'Aragó i ha evolucionat posteriorment més a Espanya que a Itàlia, de manera que la baralla Napolitana és més semblant a l'antiga baralla espanyola.
A qui debem de seu disseny?
En 1868, un impressor burgalès d'origen francès, establert a Vitòria, Heraclio Fournier, va presentar la seva baralla litografiada, el disseny va ser premiat en l'Exposició Universal de París. Però el disseny definitiu de la "Baralla espanyola" que ha arribat fins avui sota diferents "visions" artístiques o rústiques és el que va realitzar August Rius per al propi Fournier. 
De jocs de cartes, n'hi ha un munt.
Vegem que ens diu el refranyer del joc de cartes:
El joc crema [o destrueix] més que el foc
El joc fort, el vi ranci i la dona jove
El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc 
El joc no paga la candela
El joc porta tots els mals
El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec
El joc, el llit, la nit i el foc no s’acontenten mai amb poc
El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí
El joc, la dona i la mar són tres mals
El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos
El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà
El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar
El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà
El jugador no deixa hisenda ni renda
El jugador no té jorn bo
El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall
El jugador quan té sort, que no remeni les cartes
El millor de les cartes és no jugar-les
El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop
El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar
El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà
El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner
El que talla, no baralla
El qui juga és juga la ventura
El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc
El qui juga per obligació, perd per necessitat
El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles
El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer
El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles
El tuti, joc de murri
El tuti, joc de muti
El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
El vi, les dones i el joc fan anar l'home tort
El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots
Els diners del joc són sagrats
Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen
Els oros fan rodar el joc
Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen
En casa de jugador, poc pa i baralles
En el joc i en el plat, l'home coneixeràs
En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop
En el joc qui més guanya és el que mira i no juga
En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet
En la taula i en el joc coneixeràs els homes [o persones]
Engrifar-se les cartes en el joc
Fer-s'ho a la carta més alta
Fes una errada en el joc i ell en farà cent
Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
Gastant molt i guanyant poc... mal ha d'acabar el joc
Guany del joc, no dura una setmana
Guanyant i perdent es fan els jugadors
Guanys de joc, duren molt poc
Guanys de joc, inflen i no engreixen
Hi ha que saber perdre
Home jugador, cada dia pitjor
Home jugador no és res de bo
Home jugador no té aturador
Joc de cartes, joc de trampes
Joc de cartes, jocs de males arts
Joc de mans, brega segura
Joc de mans, feina de mal art
Joc de taula
Joc i beguda, casa perduda
Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
Joc, vi i dones són la perdició dels homes
Jocs de cartes, jocs de baralles
Jocs de cartes, jocs de bergants
Jocs de cartes, jocs de diables
Jocs de cartes, pels altres
Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi
Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més
Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà
Qui juga i perd, just és que renegui
Qui juga i perd, paga
Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca
Qui juga molt no té mai ni un sou
Qui juga molt, molt perd
Qui juga net sempre perd
Qui juga net, net es queda
Qui juga no dorm i qui dorm paga
Qui juga no ha d'estar per res més
Qui juga per interès, esclau de les cartes és
Qui juga per misèria, perd per necessitat
Qui juga per necessitat, paga per obligació
Qui juga un trumfo, en puja un altre
Qui juga, els pèls es juga
Qui juga, la bossa s'espluga
Qui juga, no dorm
Qui juga, no torra castanyes
Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià
Qui li agrada jugar casa alta no es farà
Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot
Qui no juga és qui més guanya
Qui no juga, no guanya
Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia
Qui no vulgui perdre, que no jugui
Qui perd vol tornar a jugar
Qui sempre juga i mai no treballa, somnia
Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada