De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos

REFRANYS DEL JOC DE LES CARTES

En els jocs de cartes, la sort es combina amb l'habilitat i l'estratègia, igual que en tants jocs més. 
L'origen de les cartes no s'ha acabat de dilucidar. Si busquem precedents, es creu que els naips ja existien a la Xina allà per l'any 1120, quan empraven el gravat sobre fusta per l'estampat de les cartes. Després van arribar a l'Orient Mitjà durant el segle XIII, on es van trobar les primeres baralles de 52 cartes, acolorits a mà i dividits en 4 pals: ors, copes, espases i pals de polo.
En 1375, les cartes van arribar a Europa, i cada poble va substituir els pals i les figures orientals per aquelles més properes a la seva tradició cultural. En aquesta època apareixen símbols com els bastons, bastos, ceptres, cors, cascavells entre d'altres.
Centrant-nos en la baralla espanyola, és única al món a causa de l'absència de reines i a la riquesa dels seus dissenys. Les figures són d'inspiració medieval i els seus pals representen els estaments més importants de l'època: Els comerciants (Ors), el clergat (Copes), la noblesa (espases) i els serfs (Bastos). Poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc.
Va ser adoptada a Nàpols durant el domini d'Aragó i ha evolucionat posteriorment més a Espanya que a Itàlia, de manera que la baralla Napolitana és més semblant a l'antiga baralla espanyola.
A qui debem de seu disseny?
En 1868, un impressor burgalès d'origen francès, establert a Vitòria, Heraclio Fournier, va presentar la seva baralla litografiada, el disseny va ser premiat en l'Exposició Universal de París. Però el disseny definitiu de la "Baralla espanyola" que ha arribat fins avui sota diferents "visions" artístiques o rústiques és el que va realitzar August Rius per al propi Fournier. 
De jocs de cartes, n'hi ha un munt.

Vegem que ens diu el refranyer del joc de cartes:

A cartes vistes

A cartes vistes tots són jugadors

A joc vist, tothom és savi

A jugar i perdre, pagar i callar

A jugar tots o a cremar la baralla

A jugar tots o esqueixar les cartes

A la bossa del jugador no li cal lligador [tancador, aturador, o estrenyedor]

A la butxaca del jugador no li poses [o li busques] lligador

A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor

A la taula, en els negocis i en el joc, es coneix al senyor

A la vetlla de viatjar, no et posis a jugar

A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc

A qualsevol li sap mal que li canten les quaranta
A qui el joc ama, el joc el mata
Abans de jugar l'as, mira bé el que fas
Abans de viatjar no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs; jugaràs, però no viatjaràs

Abatre el joc [o les cartes]

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Agafar les cartes

Aguantar basa
Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen
Al bon jugador, les cartes li juguen soles
Al joc i al vi, l'home es fa coquí
Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners+

Al qui reparteix i guanya, santa Llúcia li trau els ulls
Al treballador, faena; i al jugador, diners
Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto» 
Albur de rei i sis, no els juguis
Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc
Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre
Amb el rei i l'as el joc dominaràs
Amb l'as, una en faràs, però burro no seràs [o Amb l'as una en faràs; i amb lo rei, burro seràs]

Anar a fer la partideta

Anar a totes

Anar amb carta tapada
Anar per la vida jugant a cartes vistes

Anar-se'n d'una carta
Anar-se'n escorregut [d'un lloc]
As d'espases, bastos i sota, si jugues amb novells, jugada bona

Baralla i baralla, perquè sóc mà
Bastos són trumfos
Bé juga el que no juga
Bon jugador, mala ventura
Bona mina i dolent joc

Bones cartes de vegades perden
Borratxos i jugadors, fora de casa
Bossa de jugador no és bossa de pagador
Bossa de jugador no ha de menester tancador
Bossa de jugador, no té aturador
Caçaire i jugaire no poden durar gaire
Cal saber perdre, però és més difícil saber guanyar 
Cap jugador no arriba a vell
Cap jugador no pot ser home bo

Capaç de jugar-se les claus de sant Pere

Carta en terra no mou guerra
Carta girada, carta jugada
Carta jugada, sort tirada

Carta partida
Carta tirada, ben jugada
Carta tocada, carta jugada
Cartes i armes, fins que s'han jugat no se'n sap el resultat

Cartes i dones fan per qui volen

Cartes marcades, partides guanyades

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí 

Cartes, dones i vi... mal camí! 

Caure com un joc de cartes
Cavall de raça i jugador no és gaire durador
Començar jugant i acabar plorant 
Company de camí, de sort [o joc] o de posada, no el creguis amic ja
Córrer l'as de bastos
D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
De cartes i de daus, els millors són no jugar-los
De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc
De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart
De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou
De jugar, ningú no se'n fa ric
De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà
De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases

De tot té la baralla: ors, copes, espases i bastos
Del joc poc, i millor ni gota
Del joc, en ve el foc
Del joc, en vénen tota mena de raons
Del joc, ni molt ni poc
Del jugador, gra o palla
Del jugar al robar una passa només hi ha
Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar
Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor (i viceversa)
Després de les cartes vistes, tots son jugadors
Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no

Deute d'honor
Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc
Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut
Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs
Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat
Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen
Diners de joc no fan pilerot
Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs

Doble parella
Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller

Donar capot
Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans
El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar
El bon joc és no jugar-lo
El bon jugador coneix les cartes amb l'olor
El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla
El bon jugador dóna per sota
El bon jugador quan juga no coneix sa mare
El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
El bon jugador, fumador i bevedor
El diner del jugador no té aturador

El joc crema [o destrueix] més que el foc
El joc fort, el vi ranci i la dona jove
El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc 
El joc no paga la candela
El joc porta tots els mals
El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec
El joc, el llit, la nit i el foc no s’acontenten mai amb poc
El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí
El joc, la dona i la mar són tres mals
El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos
El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà
El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar
El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà
El jugador no deixa hisenda ni renda
El jugador no té jorn bo
El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall
El jugador quan té sort, que no remeni les cartes
El millor de les cartes és no jugar-les
El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop
El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar
El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà
El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner

El que talla, no baralla
El qui juga és juga la ventura
El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc
El qui juga per obligació, perd per necessitat
El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles
El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer
El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles
El tuti, joc de murri
El tuti, joc de muti
El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
El vi, les dones i el joc fan anar l'home tort
El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots
Els diners del joc són sagrats
Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen
Els oros fan rodar el joc
Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen
En casa de jugador, poc pa i baralles
En el joc i en el plat, l'home coneixeràs
En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop
En el joc qui més guanya és el que mira i no juga
En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet
En la taula i en el joc coneixeràs els homes [o persones]
Engrifar-se les cartes en el joc

Ensenyar les cartes
Entrar en joc
És un joc de tria l'as
Esser joc de poques taules

Ésser mà
Estar jugades les cartes

Estirant l'orella al gat, més d'un home s'ha arruïnat

Estirar l'orella del gat

Estripar les cartes
Fer asos
Fer bona cara i mal joc

Fer capot

Fer castells de cartes
Fer el joc de taules
Fer la gran jugada
Fer mal joc
Fer set i mig
Fer tat [a algú]
Fer una mala jugada

Fer-s'ho a la carta més alta
Fes una errada en el joc i ell en farà cent
Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
Gastant molt i guanyant poc... mal ha d'acabar el joc
Guany del joc, no dura una setmana
Guanyant i perdent es fan els jugadors
Guanys de joc, duren molt poc
Guanys de joc, inflen i no engreixen
Hi ha que saber perdre
Home jugador, cada dia pitjor
Home jugador no és res de bo
Home jugador no té aturador

Joc de cartes i jocs de peu, qui més hi mira menos hi veu

Joc de cartes, joc de trampes
Joc de cartes, jocs de males arts
Joc de mans, brega segura
Joc de mans, feina de mal art
Joc de taula
Joc i beguda, casa perduda
Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
Joc, vi i dones són la perdició dels homes
Jocs de cartes, jocs de baralles
Jocs de cartes, jocs de bergants
Jocs de cartes, jocs de diables
Jocs de cartes, pels altres

Jocs de mans, jocs de villans
Juga el primer as i partida no perdràs
Juga el sis si no està contra el rei

Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
Jugador de manilla, borratxo segur
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó
Jugador i cavall de raça, prompte acaba
Jugador que juga i guanya, guanya l'infern i perd l'ànima
Jugador que juga i perd, perd el diner i guanya l'infern
Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà
Jugador que perd és un mal home
Jugador que tingui l'as, ja li pots anar al detràs
Jugador que vol guanyar, les cartes no ha de remenar
Jugador? Per marit no el vull pas jo

Jugaire, mentider, enredaire, donaria la dona per una bona carta
Jugant dos el tres va perdre
Jugar a carta tapada

Jugar a cartes vistes
Jugar a cartes vol més sort que traça
Jugar amb cartes descobertes
Jugar amb cartes matades
Jugar amb cartes netes
Jugar amb dos jocs de cartes
Jugar amb dos parells de mànegues
Jugar amb dues baralles
Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons
Jugar bé les seves cartes
Jugar brut 
Jugar fort
Jugar i no perdre mai, això rai
Jugar la darrera carta

Jugar les cabres
Jugar mà a mà
Jugar més que les cartes

Jugar més que un gat amb una veta
Jugar una sola carta
Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí
Jugar-se el sol abans de néixer
Jugar-se el tot pel tot

Jugar-se l'última carta [o tot a una carta]

Jugar-se les cartes
L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
La bescambrilla, joc de calces; la manilla, joc de barbes
La bossa del jugador ara té diners ara no
La bossa del jugador corre sense aturador
La bossa del jugador no necessita lligador
La carrera del jugador fa cap a la presó
La carta que no jugues sempre és la millor
La manilla és joc de borratxos
La manilla no la poden jugar els muts

La mar i el jugador, ara sí, ara no
La millor sort del joc és no jugar
La puta d'oros
La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors
La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes
L'as d'oros no el juguen «bobos»
L'as de joc, nou o net

Les cartes i les fitxes feren parlar un mut

Les cartes no es juguen més que una vegada
Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort
Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi

Manilla de rector i vicari
Matador d'última, jugador de calbot
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
Més jugador que el Rei d'oro
Més jugador que unes cartes
Ni joc sense trampa ni sant sense estampa
Nineta, si vols venir, / a la plaça de Begur / comprarem un joc de cartes / per jugar al trenta-u
No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor
No és bon jugador el que no renega
No hi ha joc de mans, sense trampa [o paranys]
No hi ha joc sense trampa
No hi ha jugador sense mania
No juguis mai a cartes amb qui no sàpiga jugar-hi

No saber a quina carta quedar-se
No tots els jocs són asos i reis, que també hi ha vuits i nous

No veure's cap carta [o cap carta bona]
O juguem tots o es trenca la baralla
Oros són trumfos i bastos fan joc
Ors són trumfos i joc espases
Pels jugadors, Déu són les cartes
Per a fer bon joc, tenir molt i gastar poc
Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop
Per sa casa mira poc, el que juga o mira el joc

Perdre amb bones cartes
Perdre és ben guanyar, si no tornes a jugar

Perdre la mà 
Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar
Pintar [o jugar] bastos 
Posar nostres vides a joc d'una tria d'as

Prendre les cartes

Qualsevol que és jugador, mai el veuràs guanyador
Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes
Quan les cartes s'atravessen, que jugui un altre
Quan un està de sort, les cartes soles li juguen
Quan un jugador renega, senyal que perd
Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes
Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués
Que bon jugador no es diga el qui no sap jugar a la manilla
Quedar moltes cartes per jugar
Qui a cartes juga baralles busca
Qui a cartes juga, els cabells s'empenya
Qui cartes juga en raons es met
Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona
Qui decanta el cap no sap què jugar
Qui és afortunat en amors sol ser desgraciat en el joc
Qui és mà, que jugui

Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar
Qui es surt del joc, perd l'aposta
Qui fa el joc no perd
Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
Qui ha jugat jugarà, qui és boig no curarà
Qui joc ama, el joc lo mata
Qui juga a cartes el dimoni empaita
Qui juga a cartes es juga la felicitat
Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut
Qui juga amb dues baralles, guarda asos a les mànegues
Qui juga de broma, perd de veres
Qui juga en dissabte te mal diumenge

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi
Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més
Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà
Qui juga i perd, just és que renegui
Qui juga i perd, paga
Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca
Qui juga molt no té mai ni un sou
Qui juga molt, molt perd
Qui juga net sempre perd
Qui juga net, net es queda
Qui juga no dorm i qui dorm paga
Qui juga no ha d'estar per res més
Qui juga per interès, esclau de les cartes és
Qui juga per misèria, perd per necessitat
Qui juga per necessitat, paga per obligació
Qui juga un trumfo, en puja un altre
Qui juga, els pèls es juga
Qui juga, la bossa s'espluga
Qui juga, no dorm
Qui juga, no torra castanyes
Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià
Qui li agrada jugar casa alta no es farà
Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot
Qui no juga és qui més guanya
Qui no juga, no guanya
Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia
Qui no vulgui perdre, que no jugui
Qui perd vol tornar a jugar
Qui sempre juga i mai no treballa, somnia
Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

Qui tanca els ulls, trumfos no veu [trumfo = as, figura de les cartes]
Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar
Qui té mà sempre guanya sense jugar
Qui treu el joc mai perd
Qui veu jugar i se'n sap estar, gran virtut ha

Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
Sempre hi ha un sis o un as
Sense interès, ningú juga
Ser tot ors i violes

Ser un castell de cartes
Ser un mal joc
Ser un tripijoc
Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts
Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure
Si comences bé no t'espanti el joc darrer
Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada
Si el jugador pot canviar, llavors també hi ha un remei contra la lepra

Si el Pare Guardià juga a cartes, què faran els frares?
Si els bitllets estan en joc, l'aigua mansa es torna foc
Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria
Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat
Si no vols perdre, no juguis
Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors
Sota, cavall i rei a la taula, la resta és faula
Sota, el joc per sota
Tabac, vi i joc, poc
Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
Tant per una carta de massa com per una carta de poc es perd el joc
Taula i joc són pedra de toc
Tenir bona [o mala] mà en el joc
Tenir cama
Tenir la manilla en la mà
Tenir un sis o as
Tindre la mà

Tirar-li les cartes
Tot bon jugador ha de saber perdre
Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona
Tres coses perden l'home: plet, baralla i joc
Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

Trobar un sis o un as

Un bon badoc fa mudar el joc
Una carta salva un joc i una carta el perd
Una regla té el joc per guanyar: no jugar
Val més sort que ben jugar
Val més sort que bon joc
Val més ventura que ben jugar

Val més una carta bona que els fills i la dona
Veure el joc mal parat
Vingui aquí a jugar a la brisca
Vol jugar amb dues cartes

Vuits i nous i cartes que no lliguen