dimarts, 9 de juny de 2015

REFRANYS DEL CAMP (Els productes del camp 2)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP

ELS PRODUCTES DEL CAMP

PLANTES I ARBRES FRUITERS

LES FRUITES
La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguin herbes, com ara la melonera, o arbres com ara l'albercoquer. Les fruites posseeixen una aroma i un sabor característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.
FRUITES DE PINYOL
Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol.

Albercoquer/albercoc (Armeniaca vulgaris)
Fruita de forma gairebé esfèrica de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut. La llavor interior és de color marró i té forma d’ametlla. El diàmetre és proper als 3 o 4 cm.

Cirer/cirera (Cerasus avium)
Fruit de color entre groc vermellós i roig intens. Té una polpa de color rosa o blanquinosa que té un sabor dolç. La seva forma depèn molt de la varietat. Acostuma a presentar-se amb el peduncle, i el diàmetre de la cirera oscil·la al voltant d’1,5 i 2 cm. D’entre les varietats d’aquesta fruita, 900 tenen un sabor dolç i 300 són àcides.


Ginjoler/gínjol (Ziziphus ziziphus)
El fruit és el gínjol, una drupa comestible de forma el·lipsoïdal o globosa, de color rogenc o marronós quan és madur, que es produeix cap al setembre, i amb un sol pinyol. És molt similar a una pruna d'aspecte, però el seu gust recorda més aviat al de la poma.

Olivera/oliva/oli (Olea europaea L.)
És un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu, oliver i olivar, i la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre.
L'oliva és un fruit en drupa relativament petit i amb forma el·lipsoïdal o globosa més o menys simètrica.

Presseguer/préssec (Persica vulgaris)
Fruit de forma arrodonida de diferents colors (vermell, rosat, groc o ataronjat). La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. La polpa pot ser tova o dura, segons les varietats.

Pruner/Pruna (Prunus domestica)
Fruita de mida petita i amb una forma ovoide o esfèrica. La polpa, depenent de la varietat, pot ser verda, groga o rogenca. Aquesta és una fruita amb pinyol.

FRUITES DE LLAVOR
Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura.

Codonyer/codony (Cydonia oblonga)
Fruita de la família de la poma i la pera, però de mida superior. El color de la pell és groc verdós; en algunes varietats és molt llisa i brillant, però en d’altres té un tacte pelut. La polpa és bastant compacta, dura, farinosa, poc sucosa, de color blanc-crema i té un sabor molt àcid que la fa incomestible si es menja al natural.

Nesprer/nespra (Mespilus germanica)
Fruita de forma ovoidal. Té un color ataronjat o groguenc. La pell és brillant, compacta i forta, però es desprèn amb facilitat en ser estirada des del peduncle. Té una carn molt gustosa. La nespra conté una o més llavors grosses de color marró brillant que poden arribar a ocupar el 45% del volum del fruit.

Perera/pera (Pyrus communis)
Tenint en compte que hi ha milers de varietats d'aquesta fruita que es cultiven arreu del món, la descripció ha de ser generalista. Així, podem dir que la majoria de les peres tenen una forma molt semblant a la d'una bombeta. El color de la pell que predomina és el verd, però també pot ser groc, marró o vermell i el de la polpa és el blanc. El calibre de la pera oscil·la entre els 35 i els 70 mm.

Pomer/poma  (Pyrus malus)
La poma és, possiblement, la fruita de major consum al món. Segons les varietats, presenten formes, colors, textures, olors i sabors molt variats. El calibre oscil·la entre els 6 i els 9 mm i la seva forma troncocònica pot ser més o menys arrodonida. Al cor hi ha les llavors de la pomera, de color bru o marró fosc. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors. Els sabors són més o menys àcids o dolços i la polpa pot ser sucosa o lleugerament farinosa.

FRUITS SECS
Són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura

Ametller/ametlla (Amygdalus communis)
És un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametlles, encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga que és tòxica d'ús farmacològic.

Avellaner/avellana (Corylus avellana)
Arbre caducifoli d'uns 5 m d'alçada i d'aspecte arbustiu. Escorça llisa i de color gris. Amb freqüència mostra més d'un tronc princal. Fulles arrodonides de marges doblement dentats recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte. El pecíol és curt.

Cacau (Arachis hypogaea)
Planta anual herbàcia de 30 a 50 cm d'alçada, fulles compostes alternes, flors de 2 a 4 cm de color groc amb venes vermelloses. És característic que un cop formats els fruits ells mateixos s'enterrin (d'aquí ve el nom de l'espècie hypogea: dins de terra). Els llegums contenen normalment de 2 a 3 llavors.

Castanyer/castanya (Castanea sativa)
És un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern. Originari dels voltants del Mediterrani. Es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.

Nouer/nou (Juglans regia)
És un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. No és segur si és originari dels Balcans o de l'Iran.

FRUITES DE PETITA
Raïm

CÍTRICS
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 5 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les Ruteàcees. Els seus fruits posseeixen un alt contingut en vitamina C, la qual els proporciona aquest típic sabor àcid tan característic. Són originaris de l'Àsia tropical i subtropical, i en formen part tres espècies pròpiament dites i nombrosos híbrids conreats, incloses les fruites més àmpliament comercialitzades, com la llimona, la taronja, la llima o llimona dolça i la mandarina, amb diverses varietats que depenen de la regió en què es conreïn.

Llimera/llimó-ona (Citrus limon)
Fruita de forma allargada i amugronada. Té una pell forta i resistent de tonalitats grogues o verdes, que protegeix la polpa. Aquesta és de color groc i està dividida en grills (de 3 a 19) plens de suc molt àcid. Pot tenir alguna llavor.

Taronger/taronja (Citrus sinensis)
Fruit esfèric de pell precisament taronja, sota la qual hi ha una altra pell de color blanc. La polpa és també de color taronja i es presenta dividia en grills que contenen suc i, sovint, alguna llavor.

ALTRES FRUITES

Figuera/figa (Ficus carica)
Fruita rodona, ovalada o en forma de pera, segons la varietat de què es tracti. La seva pell madura pot adoptar una tonalitat verda o groga pàl·lida, o entre vermell fosc i morat. La polpa té un to variable, entre rosa pàl·lid i porpra. Pot no tenir quasi cap llavor o, al contrari, acollir-ne més de 1.600. La seva pell és comestible, però s’acostuma a menjar la fruita pelada.

Magraner/magrana (Punica granatum)
Fruit rodó, de la mida d'una poma i proveït d'una pell gruixuda i forta d'uns 5 mm de gruix, que va del torrat al vermellós. El calze pansit és el que li dóna forma de ceba. Les llavors blanques, de sabor agredolç, es mengen amb la polpa vermella que les embolcalla.

Melonar/Meló (Cucumis melo)
Fruita de forma allargada com una pilota de rugbi o arrodonida, segons la varietat. La pell oscil·la de verda a groga amb diferents tonalitats, també depenent de la varietat. La polpa és compacta, dolça i molt sucosa. Al centre hi conté un gran nombre de llavors ataronjades que no es consumeixen.

Meló d'Alger/síndria (Citrullus lanatus)
Fruita grossa, esfèrica i aixafada dels extrems. La pell és llisa, molt gruixuda i dura i és de color verd que, depenent de la varietat, pot ser més o menys fosca. La polpa és vermella i té una textura porosa i molt sucosa, de sabor gairebé sempre molt dolç i conté abundants llavors de color negre, marró o blanc. Des de fa alguns anys, però, també es produeixen i comercialitzen varietats sense llavors.

Morera/mores (Morus alba)
És un arbre de vida curta i creixement ràpid que arriba a fer de 10 a 20 metres d'alt.
Els fruits fan d'1 a 2,5 cm de llarg i el seu color no serveix per distingir-la de la morera negra, ja que tant poden ser blancs com vermells o negres. Són comestibles però més insípids que en l'altra morera.

ARBRES FRUITERS I PER A FUSTA 

Alzina/bellota (Quercus ilex)
Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada com els exemplars que es troben a Sant Medi . La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. 

Carrasca (Quercus rotundifolia)
Arbre de 8-12 m, podent aconseguir fins a 30 m d'alçada, de copa àmplia, densa i arrodonida, pot tenir un port arbustiu. Les seves fulles perennes presenten un feix aspre i de color fosc, mentre que el seu revers és blanc amb vellositats. El seu fruit és la gla (2-3 cm.), Recolzada sobre una base de copa de color grisenc, de color marró-marró i és comestible, tant per a l'aprofitament ramader com per a consum humà en fresc o rostides.

Garrofer/garrofa/garrofí (Ceratónia siliqua)
Arbre de fulla perenne que assoleix uns 7 m d'alçada i es manté verd tot l'any. El seu tronc presenta una escorça llisa i és gruixut i sovint mostra irregularitats. Fulles persistents compostes amb 6, 8 o 10 foliols, sempre en nombre parell. Els foliols són durs i lluents.
El fruit és la garrofa,llegum molt rica en sucres . La garrofa s'utilitza tradicionalment per alimentar el bestiar

Pi (Pinus halepensis)
Arbre de fulla perenne que pot arribar als 20 m . Tronc d'escorça grisa i esblanqueïda; capçada esclarissada. Fulles molt primes i blanes amb forma d'agulla disposades de dues en dues. Pinyes abundants quan l'arbre és adult, de forma cònica que assoleixen de 8 a 12 cm de llargada i uns 4 cm d'amplada.El peduncle corbat inclina les pinyes vers la branca on són inserides.. La fusta es fa servir per fer caixes per la fruita i pasta de paper. 

Roure/aglà (Quercus cerriodes)
Arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Fulles amb el marge lobulat. Aquest roure és una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o sicilis i necessita un clima un clima temperat, marítim, mitjanament humit. Fructifica a la tardor. El seu fruit és l'aglà. És molt apreciada la seva fusta per fer botes. També s'utilitza per fer mobles i bigues.

PLANTES AROMÀTIQUES I (Ó) MEDICINALS

Alfàbrega (Ocimum basilicum)
Planta herbàcia, de tiges erectes i amb ramificacions, que arriba a una alçada d’entre 30 i 50 cm. Les fulles, de 2 a 5 cm, són oposades, peciolades, amb forma d’ou, lanceolades i lleugerament dentades. Les flors són blanques o lleugerament porpres, disposades en espigues allargades. La seva part útil són les fulles i les flors.

Cànem (Cannabis sativa)
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
De la tija de les plantes mascles s'entrau una fibra vegetal de color groguenc, que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Espígol (Lavandula spica)
Planta de la família de les labiades, de diferents espècies del gènere Lavandula, i principalment la Lavandula spica, que té les fulles linears i les flors blaves en espiga, d'olor molt agradable i d'aplicacions medicinals casolanes per a malalties nervioses i cerebrals.

Farigola (Thymus vulgaris)
Planta d’una aroma intensa i agradable, molt polimorfa, de 10 a 40 cm d’alçada, amb nombroses branques llenyoses, erectes, compactes i marronoses. Les fulles, de 3 a 8 mm, són lineals, oblongues, dentades, oposades i amb el pecíol o els seus marges capgirats i blanquinosos pel revés. Les flors són axil·lars i estan agrupades a l’extremitat de les branques.

Fonoll (Foeniculum vulgare)
Planta summament aromàtica que pot arribar a 1,5 m d’alçada, amb tiges molt llargues i primes i inflorescències verdes (s’aprofiten els brots més tendres de la part alta de la planta). El fonoll creix en estat salvatge i mai es conrea.

Lli (Linum usitatissimum)
Planta herbàcia anual de la família de les linàcies, de fulles lanceolades, flors blaves i fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil de lli; les seves llavors són emprades com a producte emol·lient i per a emplastres i, popularment, amb la seva farina hom feia cataplasmes.

Llorer (Laurus nobilis)
Arbre perenne i aromàtic que arriba fins a 10 o 12 m d'alçada. Les fulles són lanceolades, alternes, de color verd fosc. Les flors són petites i de color blanc verdós, reunides en umbel·les i els fruits en baies negres.

Menta (Mentha sp)
La menta pot arribar a 40 cm d'alçada. Té unes tiges quadrangulars i ramificades, amb branques sense flors en el vèrtex. Les fulles són grosses, llargues i amples, lanceolades, de limbe pla i cantell serrat. Les inflorescències estan formades per petits pseudoverticilis. El calze és pelut i acampanat.

Orenga (Origanum vulgare)
Planta de tiges rígides, de fins a 1 m d'alçada. L'orenga és peluda, generalment ramificada a la part superior, de color vermellós. Les fulles són d'1 a 4 cm, ovalades, senceres, punxegudes, peludes del revés i peciolades. Les flors estan reunides en inflorescències dentades, disposades en panolles terminals, les espiguetes van de 5 a 30 mm.

Poliol  (Mentha pulegium)
Planta labiada, de fulles petites, ovades o el·líptiques, flors rosades o liliàcies en glomèruls axil·lars multiflors, compactes, calze tubulós, pelut, amb cinc dents lanceolato-acuminades; és planta d'olor molt agradable i es cria per la vora de l'aigua i llocs humits; té aplicacions medicinals i s'empra també per a aromatitzar les sopes.

Romaní (Rosmarinus officinalis)
Planta de branques marrons, de les quals surten fulles de 15 a 40 mm de longitud, perennes, assentades, oposades i estretes. Aquests fulles són de color verd a l'anvers i blanquinoses al revers. Les flors s'agrupen en petits i curts ramells.

Ruda (Ruta graveolens)
Planta rutàcia, de troncs drets i ramosos, de 60 a 80 cm. de llargada, fulles alternes, grosses, compostes de fulletes partides en lòbuls llargueruts, blavoses; flors de quatre pètals, grogues, en corimbes terminals, i fruit capsular de moltes llavors negres i menudes; fa una olor forta i fastigosa.

Safrà (Crocus sativus)
Planta iridàcia , de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment.

Sàlvia (Salvia officinalis)
Planta amb nombroses branques, sortides i turmentades, que poden arribar fins a més de 60 cm d'alçada. Les fulles són grosses, rugoses, oposades, peciolades i ovalanceolades. El color és verd grisós a l'anvers i blanquinosa al revers. Les flors agrupades són de color blau violaci, sovint blanc o rosaci.

VOCABULARI AGRÍCOLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada