EL CAFÈ DE PIPA
(29/05/2017)
EL REFRANYER DE JUNY
Comencem mes i com és habitual el principi del programa ho dediquem a repassar que ens diu el refranyer.
El més recents que tenim és que hem començat mes amb trons i pluges; doncs vegem que ens diu el refranyer davant d’aquesta situació meteorològica:
· Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny (Indica que l’oratge encara no és estable)
· Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca (Mentre ploga abans de Sant Joan, l’aigua serà beneficiosa per al camp, però si plou després, perjudica les collites)
· Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny (Sol ploure escassament però quan ho fa pot ser en quantitat i ser perjudicial per les collites)
· Si plou pel juny, plou a punt (Les pluges de juny són les més oportunes per als conreus i les més apreciades pels agricultors)
· Tronades de juny anuncien molts fruits (Els trons són els portadors de la pluja que regarà els fruiters al començ de la calor)
Però no sempre plou a gust de tots i aquesta aigua es ben rebuda a principi de juny però més endavant ja no tant i es marca la data de Sant Joan com a límit:
· Abans de Sant Joan no alabes la collita.
· Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després de Sant Joan, pluja maleïda (24 juny) (Fins al 24 de juny rega els sembrats; després arruïna les collites)
· Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam (La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)
· Aigües de juny, infortuni (Com que les pluges més beneficioses de l’any són en maig, deu voler dir que les de juny són escasses i s’evaporen prompte)
· Aigües de juny, mals solen dur (La pluja de juny fa malbé la fruita, que ja està madura, aigualeix el raïm i perjudica la maduració dels cereals
Tenim unes dades d’aquesta setmana que marcaran també la tendència del mes:
El dia 8 és Sant Medard i algunes dites remeten a la pluja:
· Quan plou per Sant Medard, plou quaranta dies massa tard. (La pluja és oportuna al començ de la primavera, que és quan broten les plantes, no al final)
· Quan plou per Sant Medard, de la collita se'n perd un quart; si plou per la Trinitat, s'emporta la meitat. (Trinitat: 11 de juny)
Per últim un repàs als que tenen les festivitats i sants del més com a protagonistes:
· Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (dijous 15 de juny) D’aqui:
-Corpus sempre cau en dijous
-Prop o lluny, Corpus al juny
· Per Sant Joan el primer bany (És costum i tradició prendre el primer bany al mar la nit de Sant Joan)
· La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (És la vespra del dia de més hores de llum de tot l’any)
· Per Sant Joan i Sant Pere, adéu a la primavera (És la setmana del canvi d’estació)
· Sant Joan, el dia més gran (És el dia de màxima duració de la llum solar)
· Sant Pere, el sol enrere. O una segona versió: Sant Pere, el dia enrere (El dia va acurtant-se, mentre que la nit guanya espai)
I per ser avui dilluns de Pentecosta farem un tractament específic:
PENTECOSTA o PASQUA GRANADA
Aquest 2017, el 5 de juny se celebra la Pasqua Granada, diada també coneguda amb els noms de Pentecostès o Segona Pasqua, i que s’escau 50 dies després del Diumenge de Resurrecció -o el que és el mateix, 49 jornades després del dilluns de Pasqua- . La celebració religiosa es trasllada al diumenge, per tant ahir 4 de juny.
Això vol dir dues coses, que sempre cau en dilluns, concretament l’endemà del setè diumenge després de Setmana Santa, i que com tot aquest cicle de festivitats religioses, es mou en el calendari any rere any, depenent sempre de la data de la primera lluna de primavera, que és a partir de la qual que es fixen els dies de celebració.
Per tant, que enguany caigui just al primer cap de setmana de juny no implica que el 2018 també ho faci. De fet, l’any vinent aquesta festa tindrà lloc el 21 de maig. En tot cas, sempre acaba caient entre el 11 de maig i el 14 de juny, precisament en temps de sega, un fet que entronca la Segona Pasqua amb festivitats agrícoles prèvies.
Resolta la qüestió del calendari, queda aclarir exactament que s’hi celebra que en concret és el moment del descens de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesucrist, que segons el Nou Testament va tenir lloc cinquanta dies després de la resurrecció. L’Esperit Sant és, juntament amb el Pare i el Fill, una de les tres figures que conformen el dogma de fe de la Santíssima Trinitat, que forma part del nucli dur de la teologia cristiana encara que s’escapi a l’enteniment bàsic d’una societat laica com la nostra.
En tot cas, l’Esperit Sant va baixar dels cels allà on es trobaven reunits els apòstols, en forma de “llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells”, segons queda relatat als Fets dels Apòstols (2,3), més o menys com ho va pintar, setze segles després, El Greco al seu conegut quadre “El Pentecostés”.
El mateix relat als Fets dels Apòstols afegeix: “Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se” (2,4). És a dir, que amb el descens de l‘Esperit Sant, els apòstols van obtenir el do de llengües, una eina necessària per poder difondre el missatge de Jesús arreu del món.
Per què PASQUA GRANADA?
Així com la primera Pasqua, es coneix com a Pasqua Florida perquè coincideix amb la primavera, el temps de les flors, així la Pasqua granada coincideix amb el temps de la verema, la flor ja granada, convertida en fruit.
· De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig (Són festivitats primaverals molt pròximes)
· Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era [Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = juny avançat / Sant Pere = final de juny] (Marca tot el procés del blat)
· Entre Pasqua i Pentecosta no mengis gaire la crosta.
· Per Pentecosta el formatge fa crosta
· No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.
· Pasqua granà, la falç a la mà.
· Per Cinquagesma, ametlla plena
· Si per Carnestoltes estàs gras, per Pentecosta pentecostaràs. (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)
· Si plou per Pasqua granada, quaranta dies de durada. (A veurem si es compleix perquè si ha coincidit amb la pluja. Podem optar per elegir ahir o avui)
Durant molt de temps, a causa de la seva importància, aquesta festa va ser cridada pel poble segona Pasqua. I de fet a la Vall es celebrava amb l’activitat de:
CÓRRER MUNTANYES. Una altra característica desapareguda era la de córrer les muntanyes, sobretot la Pasqua Granada o de Pentecosta. Durant aquests dies grups formats per joves d'ambdós sexes es desplaçaven per Pipa, el Castell, Anohueret, amb les seves viandes, màquines de retratar, gramoles o instruments musicals, anaven d'una a altra banda divertint-se.
Altres en carros anaven a la platja o Fondeguilla. Els més benestants en taxis o camions a llocs més apartats; el cas era absentar-se de la localitat.
Hi va haver un lloc que es va incorporar amb gran èxit, el Dipòsit de Segarra, construït per proveir d'aigua a les indústries Segarra i el grup de cases Colònia Segarra. Aquell lloc tancava bells jardins al seu voltant i des del qual s'albirava la gran plana de la Plana.
RECORDS DE LA INFANTESA
He viscut el naixement de la TVE
El naixement de la TVE coincideix amb la meua infantesa i la de tots aquells que ho férem en la dècada dels 50.
En el programa d’avui iniciarem una sèrie de programes pe a trauré a la memòria una selecció d’aquells programes de la TVE que a mi més en venen al record o que més han quedat en la memòria i que de segur molts coincidirem i d’altres que es quedaran en el tinter; però han estat tants que farien inacabable aquesta secció.
Recordar primer el fet històric del seu naixement:
Després de diversos anys de proves i assajos, el 28 d'octubre de 1956, des d'un xalet del Passeig de l'Havana, a Madrid, va saltar a les ones la primera emissió oficial de Televisió Espanyola, que només va poder seguir-se en els tot just 600 televisors que havia a la capital. El seu preu -entorn de 30.000 pessetes- era prohibitiu per a la gran majoria de ciutadans.
Passeig de l'Havana, Madrid |
La famosa Carta d'ajust que servia de guia per sintonitzar tons, brillantors i el propi senyal, precedia el començament de cadascuna de les emissions. Les primeres cartes d'ajust van ser cartolines físiques a les que apuntaven directament les càmeres de televisió.
Avui en dia, en ser les emissions contínues ha desaparegut per als ulls de l'espectador.
Un parell de documentals de NODO, els Cors i Danses de la Secció Femenina de la Falange, la cantant Mona Bell i un acte religiós van completar el programa inaugural de TVE.
Prompte començàrem a familiaritzar-nos amb les cares dels presentadors/es com:
Jesús Álvarez, Matías Prats i David Cubedo van ser els tres pioners de la informació a TVE. Els butlletins, sense imatges, eren llegits en directe després de passar la censura. I Blanca Álvarez o Laura Valenzuela presentaven actuacions musicals amb la mateixa naturalitat amb què anunciaven frigorífics, detergents o mitjanes.
Jesús Álvarez |
Matías Prats |
David Cubedo |
Mariano Medina va ser el primer "HOME DEL TEMPS". Es valia d'un mapa de cartró i punter per explicar les seves prediccions meteorològiques, però al principi ell no apareixia en pantalla, només part del seu braç. El va seguir Martín Rubio, que es va jugar un cop el bigoti fent una predicció i el va perdre.
Mariano Medina |
Els bous, com el futbol, van causar sempre furor, i les gents sense televisor a casa acudien a les dels veïns, als bars i casinos, que van habilitar sales especials com si de mini sales cinematogràfiques es tractés, o fins davant dels aparadors de les botigues que els venien i els posaven en funcionament com a reclam davant les mirades embadalides dels que allí es concentraven.
En el meu cas ho feia aprofitant l’amabilitat de Xon de “La Cabrera” i Turmó el barber (On vaig veure per primera vegada la TVE)
Va arribar la televisió just a temps perquè veiéssim als Bienvenida, Ordóñez, Dominguín, Manolo Vázquez, Antoñete... A la nova fornada dels Camino, Ostos, El Viti, El Cordobés, Diego Puerta, Curro Romero, Palomo Linares, Miguelín, Teruel, Paquirri..., que cedieren a la vegada els trastos a los Manzanares, Robles, Capea, Dámaso Gómez, Espartaco, Esplá, Yiyo, Ortega Cano o Roberto Domínguez.
En la temporada 1960/61 el FC Barcelona perdia la final de la Copa d'Europa amb el Benfica a Berna, en un desgraciat partit, però abans, a vuitens de final, va eliminar al Reial Madrid (2-2 a Madrid, amb gols per al Barça de Suárez, en un memorable partit, i 2-1 al Camp Nou).
L'alineació del Barcelona al Bernabéu era mítica: Ramallets, Olivella, Garay, Gràcia, Segarra, Gensana, Eulogio Martínez, Kubala, Kocsis, Suárez i Czibor. I la del Reial Madrid no menys: Vicent, Marquitos, Santamaria, Casado, Vidal, Pachín, Canari, Del Sol, Di Stefano Puskas i Gento. Els del Madrid van atribuir l'empat a l'àrbitre anglès, mister Ellis, quan la veritat és que els van unflar.
Els programes musicals també tenien espai.
LA 'HORA PHILIPS va ser el primer programa que tractava de buscar nous talents musicals.
Compartia amb dos més: FESTIVAL MARCONI (estava presentat per Laura Valenzuela i Àngel De Echenique) i AEROPUERTO TELEFUNKEN, ja que eren patrocinats per les respectives marques d'aparells receptors,
La idea va tenir continuació anys després amb Salto a la fama, la gran oportunitad o Gran Parada (amb Mario Clavell). (1959) Gustavo Re i Frank Johan (NOCHE DE ESTRELLAS, NOCHE DEL SABADO) o Federico Gallo, qui després seria molt aplaudit presentant l'espai ESTA ES TU VIDA.
També va retransmetre el Concurs d’Eurovisió entre 1961 y 1968, sent aquest últim del triomf de Massiel.
Al febrer de 1959 s'inauguren els estudis de Miramar, a Barcelona.
Per aquelles instal·lacions van passar figures populars com Mario Cabré i José Luis Barcelona, que van fer plorar d'emoció a totes i tots amb allò de REINA PER UN DIA
Aquest mateix any va visitar Espanya el President dels Estats Units, Dwigth Eisenhower. TVE va inaugurar amb aquella visita els grans desplegaments informatius.
El 15 de desembre de 1960, Balduí de Bèlgica es casa amb l'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora i Aragó a la Catedral de Brussel·les. El casament reial es retransmet en directe per la xarxa d'Eurovisió i a Espanya es pot veure a través de TVE.
Per aquests anys, vam aprendre a riure amb Valentina, el Capitàn Tan Tan, Tio Aquil·les, Los Hermanos Malasombra ("Somos malos, malasombra, somos malos de verdad")") i Locomotoro, que quan reia, "se li menejaven les galtes". Van començar a ANTENA INFANTIL
i després van protagonitzar LOS CHIRIPITIFLÁUTICOS.
I seguim els jocs de paraules de Franz Johann, i Herta Frankel amb la seva gosseta Marilín, austríacs establerts entre nosaltres i convertits en estrelles mediàtiques de l'Espanya del Desenvolupament.
El 1 maig 1963 van néixer aquells rombes que orientaven sobre el contingut moral dels programes, avui substituïts per una icona que parla de les edats recomanades per a la seva visió.
El 1964 es van inaugurar les instal·lacions de Prado del Rey, en un acte celebrat al que després seria famós Estudio 1.
Aleshores, a GRAN TEATRO, FILA CERO O ESTUDIO 1, van passar els millors actors espanyols que van fer populars les millors obres teatrals clàssiques i modernes, realitzades per magnífics professionals com Juan Guerrero Zamora, Pedro Amalio López, Gustavo Pérez Puig, Fernando García de la Vega ...
Podem recordar per eixemple a: Gustavo Perez Puig y su mítica versión de Doce hombres sin piedad para Estudio 1.
El reparto de lujo: Jesús Puente, Pedro Osinaga, José Bódalo, Luis Prendes, Manuel Alexandre, Antonio Casal, Sancho Gracia, José Mª Rodero, Carlos Lemos, Ismael Merlo, Fernando Delgado y Rafael Alonso. ¡Ahí es nada!
Marisa Medina va ser una de les presentadora més populars dels anys 60 i 70, i Miguel de la Quadra Salcedo dels primers reporters en oferir-nos una visió del que en aquells dies passava en l'escena internacional, moltes vegades jugant-se la vida.
Vam conèixer a famílies llunyanes que parlaven amb veus en un espanyol raríssim i americanitzat, com les de Lucille Ball (The Lucy show) o la dels Cartwright a Bonanza o la dels Munster, parents llunyans del comte Dràcula
La FAMÍLIA TELERÍN, molt simpàtica entre la gent gran perquè amb el seu " vamos a la cama que hay que descansar para que mañana podamos madrugar" manava als xiquets i xiquetes al llit i els pares es quedaven, tan tranquils, gaudint de la tele.
Va ser creada el 1964 pels germans Santiago i José Luis Moro i era la sintonia que tots els dies, a les 20:30 a l'hivern i a les 21:00 a l'estiu, indicava que el dia televisiu s'havia acabat per als més menuts. Hi va haver diversos anuncis, primer en blanc i negre i més tard en color.
La Família Telerín estava composta per Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Colitas y Cuquín.
La Casa de los Martínez, que es va mantenir en antena durant quatre anys, i que quan cridaven a la seva porta, en comptes de ser la veïna per demanar-los una mica de sucre, era un famós de torn.
Va fer populars a Julita Martínez, Pepe Rubio, Lali Soldevilla, las hemanas Hurtado i Rafaela Aparicio, a la qual des de llavors la hi va cridar afectuosament "la chacha d'Espanya".
LOS PICAPIEDRA, dibuixos animats en l'Edat de Pedra, però amb una societat idèntica a la dels Estats Units a mitjans del segle passat. Pedro Picapedra i Pedro Mármol, amb les seves sofertes esposes Betty i Wilma, reflectien la classe mitjana de la societat amb les seves sortides al camp, barbacoes al jardí, partides de boliche i troncomòbil familiar. Era un món de fantasia on els dinosaures, els tigres dents de sabre, els mamuts i altres animals ja extints coexistien amb els humans, els qui usaven tecnologia com la del segle XX, però mitjançant l'ús d'animals en lloc d'aparells elèctrics.
Altres dibuixos animats adquiriren fama com:
Bugs Bunny o El Conejo de la Suerte (com es bateja a España) és astut, sarcàstic, carismàtic i intel·ligent, característiques fàcils de produir hostilitat en d'altres.
La Pantera Rosa és una sèrie de dibuixos animats caracteritzada perquè el seu principal protagonista és una pantera que imita en els gestos i moviments als personatges de l'escala social més alta, pretén ser el personatge que està per sobre de tot aquell que es creui pel seu camí. Es caracteritza per ser molt enginyós, tenir gran capacitat intel·lectual i ser alegre i divertit.
El pájaro loco és una sèrie de dibuixos animats que com bé indica el títol de la sèrie, el seu principal protagonista és un ocell de boges aventures que es caracteritza per ser un ocell tremendament extravertit, esbojarrat i el principal objectiu és emprenyar al seu principal enemic usant per a això les més absurdes bromes que faran que els seus enemics vulguin fer-li el dia el més difícil que sigui possible. Tot això acompanyat de la peculiar riure que caracteritza aquest ocell tan bromista i que sense cap dubte és el riure més popular de tots els temps en el que a dibuixos animats es refereix.
Junt a d’ell tenim altres personatges com per exemple, estava Andy Panda, un personatge infantil. També comptàvem amb Chilly Willy, un pingüí de tendre aspecte, o Wally Walrus, una morsa que funcionava com antagonista en moltes de les trames.
Popeye, Popeye, el maríno 'és una sèrie de dibuixos animats el protagonista és el particular Popeye. Però, per quan va voler arribar a la televisió, Popeye ja tenia un llarg recorregut en altres mitjans. En realitat, el personatge va néixer de la mà de Elzie Crisler Segar a manera de tira còmica.
Popeye i els espinacs. Una de les relacions gastronòmiques més importants de la televisió. En un intent de revitalitzar el consum d'aquest vegetal, a causa de la gran quantitat de ferro que suposadament tenia, es va pensar en un personatge animat que es mostrés fort i saludable per menjar-la sense parar. La venda d'espinacs va pujar com l'escuma.
... Tant que fins i tot la fama de Popeye aconsegueix superar un error. En realitat, l'espinac no té tant ferro com es pensava. Tot es va deure a una equivocació d'impremta en publicar l'estudi. Encara que la decisió va ser descobert, aquesta falsa creença arriba encara fins als nostres dies. La imatge del mariner que devora espinacs i adquireix una força sobrehumana és massa potent.
Altres personatges importants per a la història són Olivia, l'eterna núvia de Popeye, llargaruda, amb uns peus enormes i admiradora de totes les gestes de l'heroi; Brutus, l'antagonista; Cocoliso, el fill adoptiu de Popeye; o Wimpy, un dels seus millors amics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada