dimarts, 13 de juny de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 50)

EL CAFÈ DE PIPA
(12/06/2017)
El programa d'avuí ha tingut dues parts:
1.- Les zones naturals periurbanes: La Bassa del Quistel i la Muntanyeta La Corona.
2.- Continuació de: He viscut el naixement de la TVE. Les primeres sèries, El concurs "Un millón para el mejor", programes musicals (Noches del Sábado i Galas del Sábado), Narciso Ibáñez Serrador con sus Historias para no dormir i Jesús Hermida transmitiendo la llegada del hombre a la luna.
Ho podeu escoltar en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/rebost-vall-dilluns-12-juny-audios-mp3_rf_19215179_1.html
Aprofitant que ahir es va recuperar l’entorn de la bassa Quistel vull dedicar uns minuts per parlar d’aquesta iniciativa, ja que aquest programa tracta de donar a conèixer una mica més el nostre poble, i per tant destacar que els espais naturals també formen part del nostre patrimoni i es d’agrair que iniciatives com aquestes per part de la Regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament i en especial en les persones dels seus regidors Jordi Julià i Fernando Darós, que han sabut transmetre que hi ha que pensar en verd i veure més enllà que espais d’asfalt.





Bassa del Quistel
La Bassa Quistel forma part del que es qualifica com una:

Zones naturals periurbanes
Es tracta d'àrees, amb més o menys valor ambiental, l'interès rau en la seva potencial utilitat com a àrea natural propera al nucli urbà. La ciutat de la Vall d'Uixó compta amb poques zones verdes de qualitat. Per aquest motiu, i atenent a la previsió de la  cultura expansió urbana, s'hauria de preveure unes superfícies recreatives i d'expansió per a la població.
Per a qualsevol visitant a la ciutat, una de les característiques de la mateixa que  criden l'atenció és que està envoltada de muntanyes, que sobresurten per sobre dels edificis. Si aquests monticles es trobessin en un estat ecològic i de vegetació satisfactori suposarien un al·licient paisatgístic i recreatiu. Les principals muntanyes són la muntanya de la Cova, la muntanya del Toledo i  la Muntanyeta de la Corona. Aquesta última es tracta d'una petita muntanya situat al sud del nucli urbà, al costat del llit del Belcaire, que després de les últimes urbanitzacions del Polígon 3, ha quedat pràcticament ja inclòs dins el nucli urbà. Està previst que es converteixi en zona verda, tot i que actualment encara no s'ha emprès cap acció al respecte.
La Muntanyeta la Corona
Aquest monticle alberga una bassa o dipòsit d’aigua. L’aigua es va conduir des del pou situat a 4 kilòmetres fins al depòsit ubicat en la Muntanyeta La Corona en l’any 1949. El projecte replegava una riquesa de 6000 litres per minut. Dos equips elèctrics compostos per un transformador, motor i bomba centrífuga vertical de 175 H.P. de potencia cadascú, eren els encarregats d’elevar l’aigua. El cost total de l’obra va ser de 2 milions de pessetes.
Així el 15 de gener de 1950 va caure per primera vegada un gran cabal d’aigua, uns 3500 litres per minut, en aquesta bassa de la Muntanyeta la Corona     .
Aquesta aigua solucionava dues problemes importants del nostre poble:
·        L’abastiment d’aigua potables als veïns i veïnes de la localitat
·        Garantir el reg de les poques fanecades d’horta que tenia la Vall per aquells temps.
Recordar que estàvem en un període de constant augment de la població i en pocs anys va passar de 9.000 a 13.000 hab.
Aquesta millora va llençar a que molts llauradors transformaren secans en regadiu i horta en tarongers.

Com a conclusió només queda que aquest indret entre en els càlculs de la Regidoria de Medi Ambient i que seguint en aquesta aposta mediambiental ho prioritze i    que al més aviat possible s’actue per convertir-ho en eixa zona verda que està projectat.         





RECORDS DE LA INFANTESA
La TVE (continuació)

Amb la introducció de les sèries ens arriba unes quantes entre les que destacarem a:
Sèries mítiques americanes com:
RIN TIN TIN, protagonitzada pel cap Rusty, un xiquet que va sobreviure a un atac indi en un tren que transportava als colons i tocava la corneta en Ford Apache. Rin Tin Tin, un astut gos pastor alemany, era el seu inseparable company.
Daniel Boone, la història d'un aventurer i explorador de l'estat de Kentucky.
Entranyable el seu company d'aventures l'indi Mingo.
Altres personatges eren la seva dona "Rebecca" i els seus dos fills Jemina i Israel Boone i els seus un altre altres companys d'aventures que tractaven amb els indis, unes vegades amics i altres hostils als colonitzadors.
EL VIRGINIANO, amb les peripècies d'un misteriós vaquer el nom mai es va conèixer i que era el capatàs del ranxo Shilon, situat en un territori feréstec de l'estat de Wyoming.
La majoria dels xiquets ens enamorem d'Elizabet Montgomery (Samantha), la bellíssima protagonista de EMBRUJADA. I les dones envejaven els seus vestits -sempre anava a la moda i la facilitat que tenia per fer les tasques domèstiques amb només un moviment de nas.
BONANZA fos una sèrie que a molts vos va a portar records instantanis de la infància i la joventut, quan en la dècada dels seixanta era la sèrie més vista a tot el món i a casa nostra comptava amb milions d'espectadors que seguíem les seves aventures setmanals a la cadena única en blanc i negre.
La sèrie ens explica les aventures de la família Cartwright composta per un vidu (BenLorne Greene) i els seus tres fills (Hoss-Dan Blocker, El menut Joe- Michael Landon, El major Adam- Pernell Roberts) que viuen al ranxo La Ponderosa a l'estat de Nevada, en l'època històrica, més o menys coincident amb la Guerra Civil nord-americana.
EL FUGITIVO, el Dr Richard Kimble (David Janssen) era acusat, jutjat, empresonat i sentenciat a mort per un crim que no va cometre: l'assassinat de la seva esposa. Quan l'inspector Gerard porta a Kimble per a ser executat, el tren que el transporta descarrila, el metge aconsegueix escapar i, amb l'ajuda del destí, convertir-se en un mestre de la fuita tot i l'assetjament que rep i sempre a la recerca de l'home manco que suposadament és l'assassí.
Simon TemplarEL SANTO, es va convertir en el primer sex-symbol de la tele i heroi de xiquets i xiquetes. Roger Moore, el seu protagonista, robava, combatia el crim, desafiava la llei quan calia, viatjava per tot el món, arriscava la pell, i tot això sense despentinar-se ni una sola vegada.
En MISSIÓN IMPOSSIBLE, un grup secret comandat per James Phelps (Peter Graves) tenia com a objectiu desenvolupar missions arriscades i difícils després l'altre costat del Teló d'Acer. "Si vostè o alguns dels seus membres és capturat o mort, negarem el coneixement de les seves accions. Aquest missatge s'autodestruirà en cinc segons" era part de la introducció a les complicades aventures d'aquesta sèrie.
SUPER AGENTE 86, l'antic James Bond, protagonitzat per Don Adams, era una paròdia a les pel·lícules i sèries d'espionatge de temps de la guerra freda. Des de l'entrada a la cabina telefònica que conduïa a la caserna general de "Control", fins al zapatófono, passant pels amagatalls de l'agent 13, tot movia a la més completa hilaritat
També van deixar empremta altres sèries com IRONSIDE, el intel·ligentíssim advocat en cadira de rodes,
LOS INVASORES, aquells extraterrestres que volien apoderar-se de la Terra.
VIAJE AL FONDO DEL MAR, estigué en pantalla de 1964 a 1968. Narrava les aventures de la tripulació del submarí atòmic Seaview, en què en missions a mar obert havia de lluitar contra tota mena de situacions perilloses i difícils contra animals gegants, monstres marins, fenòmens submarins, científics bojos, estranyes criatures, etc etc. El paper estel·lar de la sèrie requeia majorment en Richard Basehart, que interpretava a l'almirall Harriman Nelson, dissenyador del submarí, i David Hedison, en el paper del capità Lee Crane, sota el qual es trobava el comandament de la nau.
Entre 1968 i 1972 es va emetre COLOMBO (Peter Falk), detectiu de la policia de Los Angeles. Aparentment despistat, amb una gavardina vella, fumant sempre un pur, conduint un Peugeot 403 i 'sense pistola !, investigava i resolia els casos més sorprenents, fent-se passar les més de les vegades per imbècil per enganyar així el sospitós.




Narcíso Ibáñez Serrador i les seves HISTORIAS PARA NO DORMIR van ser un altre dels grans èxits de TVE. Títols com Títulos como El último reloj, El tonel, El hombre que vendió su risa, El transplante, El cuervo, El triángulo, El Asfalto, o El museo de cera, van deixar a molts espanyols mancats de son.

Quan un milió de pessetes de llavors et feia milionari. UN MILLÓN PARA EL MEJOR va passar a ser el més popular dels concursos televisius, i alguns dels concursants que van participar al concurs, van aconseguir també la fama a nivell nacional. Entre ells, Rafael Canalejo, alcalde de la localitat de Belmez, Mercedes Carbó, coneguda com "La mamà del millón" - que va manifestar que havia concursat per donar a conèixer la problemàtica de la disminució mental que patia la seva filla, el que li va comportar les simpaties del públic - Paco Ruiz, sobrenomenat "El ye-ye del millón" i que va emprendre una breu carrera artística i Rosa Zumárraga Zunzunegui, que va superar la prova de canviar la roda d'un cotxe en menys de 5 minuts.
Joaquín Prat va ser el primer presentador del programa i José Luis Pécker va recollir el relleu.

Entre 1965 i 1968, NOCHE DEL SÁBADO, amb Tony Leblanc, especialista en dir frases que van adquirir gran popularitat. Com “lejía el Herrero, lava la señora, lava el caballero" i "paloma, palomita, palomera". O allò de "estoy hecho un mulo" y "al Moreno lo mato, por mi madre"", expressions que pertanyien a Kid Tarao, el boxejador sonat que passava la seva vida entre el gimnàs i la Casa de Camp.
Altres personatges per ell interpretats eren Cristobalito Gazmoño i don Anselmo Carrasclás, el vellet que tosía durant una bona estona: "Auuuuu, auuuuu,"…i al final deia: "ya".".

Al Festival de la cançó D'EUROVISIÓ de 1968, a Londres, la cantant Massiel guanyava, per primer cop per a Espanya, el primer lloc amb La, la, la, composta pel Dúo Dinámico. I amb polèmica pel mig, ja que Joan Manuel Serrat, el triat en primer lloc per cantar-la, va voler fer-ho en català. TVE es va negar i va optar llavors per Massiel per interpretar-la.  A l'any següent, Salomé va tornar a aconseguir el primer lloc.

GALAS DEL SABADO, va ser un programa de varietats realitzat per Fernando García de la Vega i estrenat el 1968. Va consagrar a Laura Valenzuela i a Joaquín Prat, els seus presentadors, com una de les parelles favorites dels espectadors. Durant molt temps bona part del públic va pensar que estaven casats, tal era la seva complicitat.
I una altra parella que va triomfar va ser la nova que va formar Tip amb Coll.
Van participar en el programa els cantants de moda i els millors humoristes espanyols, intercalant les actuacions musicals amb diversos gags. Va durar dues temporades i es va acomiadar el 1970.

El 1 de gener de 1965 van començar les emissions en proves de la segona cadena, l'UHF que es deia aleshores, i el 18 de novembre de 1966 les emissions regulars, però fins al Mundial de futbol de 1982, no va tenir una cobertura veritablement estatal.
La seva programació es va articular principalment en l'emissió de música clàssica (Dirigeix Von Karajan, MÚSICA EN LA INTIMIDAD), en l'exhibició cinematogràfica (CINE CLUB,
FILMOTECA TV o SOMBRAS RECOBRADAS), espais dramàtics, ficcions en suport cinematogràfic (CUENTOS Y LEYENDAS, LOS LIBROS o LOS PINTORES DEL PRADO) i sèries documentals i pedagògiques.

El 21 de juliol de 1969 es va oferir en directe l'arribada de l'home a la Lluna, en una memorable transmissió de Jesús Hermida. Va ser de matinada, i molts espanyols afortunats van poder veure des de casa aquest fet històric que alguns van creure una broma.

Al principi de la dècada dels 70 va començar a vendre’s la idea que el Règim, molt convenientment modernitzat, podria sobreviure al propi Franco. Apareix així la sèrie CRONICAS DE UN PUEBLO, on el mestre, l'alcalde, el capellà, el carter, l'agutzil, el metge ..., les forces vives de la societat rural de llavors, divulgaven de forma popular i bromista l'anomenada democràcia orgànica imperant aleshores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada