dimarts, 20 de juny de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 51)

EL CAFÈ DE PIPA(19/06/2017)
LA NIT DE SANT JOAN
Aquesta setmana és una setmana transcendental al calendari:
Comença l'estiu (21 de juny a les 6h 24m hora oficial peninsular)
S’acaben les escoles i els xiquets i xiquetes inicien les vacances
Es celebra la Nit de Sant Joan. Tots els anys, tal dia com el 23 de juny, per la nit, el diví, el pagà i el gastronòmic s'uneixen en la nit més curta de l'any.
Nosaltres anem a dedicar-nos a aquesta celebració.
Començaré en una dedicació al protagonisme de Sant Joan en el refranyer.
Sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu i varis són els refranys que fan referència a aquesta situació. Per exemple:
· Al cap i a la fi, estiu és per Sant Joan (24 de juny) (Avisa que no convé fiar-se del bons temps i de la calor transitòria fins aquesta significativa data)
· Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera (24 juny) (29 juny) (És la setmana del canvi d’estació)
· El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny) (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits)
· Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 juny) (La duració del dia decau a partir del 24 de juny, el dia més llarg de l’any, fins la nit de Nadal, el dia més curt de l’any)
· Sant Joan, el dia més gran
· Per Sant Joan el dia creix una passa de gegant  (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits)
· El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt exageradament, es refereix a la calor de juny)

És un referent per al temps:
Climatologia
· Abans de Sant Joan no alabes la collita
· Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam (La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)
· La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp (La humitat reblaneix la pell quan la fruita està en creixement, de manera que es bada)
· Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any (La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós)
· Si per Sant Joan trona, les nous es corquen (Això diuen, per bé que les nous es corquen quasi sempre)
· El vent que bufa per sant Joan, bufa la resta de l'any (L’oratge de Sant Joan sembla ser indicatiu de com serà la resta de l’any)
· La llaurada de Sant Joan, per quatre femades val (Estovar i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic)

Determina el procés de les collites:
Camp
· A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa (Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció)
· A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits (Es refereix als melons)
· A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores (La figuera ja té els primers fruits: la bacora o figa-flor)
· A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre (A finals de juny comencen a despuntar les olives)
· De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera] (A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra)
· El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà
· Faves sembra quan voldràs, però per sant Joan segaràs (És quan estan en el seu punt)
· Per Sant Joan l'enciam és gran.

Però pel que coneixem a Sant Joan és per ser
La nit màgica
La coneixem com la nit màgica, la nit en què esperits, follets i bruixes, surten dels seus amagatalls secrets i es passegen pel poble, barrejant-se amb la gent.
És una nit d’encanteris, de petició de desitjos i conjurs perquè es realitzin; és una nit de cerimònies màgiques i de rituals.
· A Sant Joan, vénen i van (24 juny) (La vespra de Sant Joan és tradicionalment molt moguda: uns van a la mar a prendre el bany, d’altres en vénen, uns altres fan fogueres i les salten...)
Cal aprofitar les energies màgiques de la nit de Sant Joan! I en tal gesta, foc i aigua es conjuren en una vetllada on la diversió i la superstició es donen la mà. L'origen d'aquest ritu es remunta a l'inici dels temps, on s'invocava a la força de les fogueres, amb la finalitat de donar energia al sol fins a l'arribada del solstici d'hivern. En aquest sentit, les fogueres tenien també una funció purificadora: Al costat de mobles vells, roba i altres estris, cremaven els mals auguris i aquells sentiments dels que ens volíem desfer.
És una festa que es celebra des de fa molts segles. Aquesta cançó ho indica:   
El dia de Sant Joan
és dia d’alegria
fan festa els cristians
i els moros de la moreria

L’origen de la nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també coneguda com Nit del Foc o Nit de les Bruixes  és una festa d’origen pagà que es celebra a molts indrets d’Espanya la nit del 23 de juny. Segons conta la llegenda, es creia que el Sol estava enamorat de la Terra i no volia abandonar-la i va ser per això que va començar a festejar-la la nit més curta de l’any (solstici d’estiu als voltants del 21 de juny). Va ser la comunitat cristiana qui posteriorment traslladaria la festa de Sant Joan el 24 de Juny.
La nit de Sant Joan, també és coneguda per ser la nit en què la naturalesa es troba en la seua plenitud. Conseqüentment, els quatre elements fonamentals: terra, aire, aigua i foc, tindran més poder que mai, fins el punt de tenir una major influència en les nostres vides. D’aquest principi deriven totes les creences que es vinculen amb la mateixa. Algunes d’aquestes creences i rituals s’han anat modificant al llarg dels anys

Els ritus que es desenvolupen aquesta nit giren sobretot al voltant de tres elements:
El foc, l’aigua i la terra.

El foc: Fogueres i ritus relacionats amb aquest element s'incien la vigília d'aquest dia per celebrar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. La llegenda diu que les cendres de la foguera curen malalties. El costum prové d'antics cultes pagans que pretenen allunyar els mals esperits, però també està relacionada amb la prevenció d'epidèmies pel poder anti-infecciós que posseeix el foc.

Els preparatius
Des de fa anys els xiquets i joves de La Vall no passen per les cases dels veïns demanant trastos de fusta i mobles vells, ni repassen les muntanyes del voltant en busca de llenya per a cremar-ho a la foguera de la nit de sant Joan.
Els veïns i veïnes d’avui no veuen ja les fogueres als carrers.
Per tant, no puc deixar de recordar que anys enrere, quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta celebració, calia espavilar-se per començar a recaptar i emmagatzemar  tot de  trastos vells per poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de la majoria dels carrers. Els joves (solament érem els xics qui preparaven les fogueres i les enceníem, perquè deien que si era una xica qui l’encenia, aquell any seria molt sec i no plouria) eren els encarregats d’anar per les cases a recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desfer-se de tots els estris que ja no feien servir.
Es produïa llavors un  traginar amunt i avall carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba, paper, cartrons i tot allò que anava bé per cremar.
El famós costumista català Joan Amades recull una cançó popular que anomena
Foc de Sant Joan
Tres dies abans del Sant
va pels pisos la canalla
recollint els trastos vells,
canyes i manats de palla,
i aprofitant la diada,
del que tenen molts veïns,
que desembarassen la casa
de mobles vells i roïns.

Tots els productes d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a algun lloc secret. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi havia amb els xiquets d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després a robar  part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava ningú.
A mitja vesprada del dia de la crema, menuts i grans ajudaven a traslladar tots els trastos fins al centre de la cruïlla de carrers.
Com a remat posaven damunt la pila una cadira vella o un ninot fet per nosaltres mateixos.
Cap a les nou o deu de la nit s’encenia la foguera. Aleshores la muntanya de trastos cruixia i es cargolava sota les llambregades d’unes flames força arrogants i destructores però que, alhora, mostraven  tota la bellesa d’uns irisats colors resplendents amb la qual, a més del fum, també s'esfumaven els mals esperits.
Tots estàvem contents quan apareixia algú que duia més trastos per cremar, un caixó, una cadira trencada, sabates velles, papers, qualsevol cosa anava bé, es tractava de mantenir encesa la foguera el més temps possible.
No es podia cremar coses noves: calia usar mobles vells si es volia invocar la bona sort.

Saltar les fogueres
El costum de saltar una foguera la nit de Sant Joan prové d'una antiga creença, molt generalitzada, que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d'estiu).
Quan les flames deixaven pas a les brases, els més valents, s'atrevien a saltar per sobre de les brases, tot i que calia saber saltar molt bé perquè no hi haguera un drama en xocar-ne per entrar més d’un per direccions contràries. El refranyer ens diu:
· Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.                 
· Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
· Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
· Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.
Dibuix de D. Juan Viruela de les fogueres de La Vall d'Uixó
El ritual indica que s'ha de saltar set vegades per atraure bons auguris. 
Si els que salten són una parella d'enamorats, la tradició diu que estaran junts i feliços per la resta de les seves vides.
Això diu la tradició! I el refranyer:
· Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.                                                           
· Per Sant Joan, les estimades troben les enramades (Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres de la casa de la nóvia com a obsequi)
Era tradicional també dansar al voltant de la foguera. La creença popular diu que les danses sempre van encaminades a espantar els mals esperits i a donar la benvinguda als bons.

Una altra costum tradicional era tirar coets i focs d’artifici, omplint de llums de colors i de estrèpits de totes les intensitats per tot el poble. Els més menut fèiem servir els desapareguts mixtos de traca o cartró.

Tampoc podia faltar, com en tota celebració festiva, una gran festa: les reunions familiars, de grups d'amics, o de gent que es reunien al voltant de les fogueres i era una festa en la qual, el més típic és menjar la coca de tomata, acompanyada d’altres viandes.
Antigament tenia una forma rodona (segurament açò tinguera relació amb la importància que té l’element solar a aquesta festa), però actualment les mesures d’aquesta coca venen prefixades: el llarg serà dues vegades l’ample.
Vegem com és fa la coca de tomata típica de a Vall d’Uixó

Coca de tomata
Ingredients
1 got d'aigua (250 cl.).
Mig got d'oli (si és possible d'oliva).
Llevat de forner.
Sal (si pot ser que sigui sal marina i sense refinar).
Sucre.
Farina (la quantitat que admeti la barreja d'aigua i oli).
1 kg. De tomàquets madurs.
1 ceba gran.
Pinyons torrats (dues cullerades soperes).
1 ou cuit.

Elaboració de la coca amb tomàquet
Amassar la farina amb l'aigua, el llevat, la sal i l'oli.
Anirem afegint farina fins que la massa ja no accepti més (vigileu que no quedi massa dura).
Deixarem la massa reposar uns 30 minuts.
Estirarem la massa sobre un motlle, molt finament i la punxarem amb una forquilla per tots els llocs perquè no s'aixequi a enfornar.
La posarem al forn, ben calent uns 10 minuts fins que gairebé estigui pràcticament feta i llavors la traiem del forn.
Mentre la massa està en repòs podem aprofitar per fer la resta
Sofregim molt lleugerament un pebrot vermell a tires petites i a part sofregim una ceba ben tallada.
Quan la ceba comença a daurar li afegim el pebrot ja gairebé fregit del tot i el tomàquet ratllat.
Li afegim un pessic de sal i el doble de sucre perquè el tomàquet no quedi àcid.
Sobre la massa, que ja tenim pràcticament cuita posem aquesta salsa de tomàquet, pebrot i ceba.
A sobre posem els pinyons i ratllem l'ou (algunes persones posen tonyina, anxoves o sardines).
Ara ja podem posar la coca al forn i quan veiem, en pocs minuts, que resta la coca una mica seca ja la podem treure.

Després, la calma i el silenci  tornaven de nou a omplir a poc a poc de pau els carrers.  Tan sols els rastres de cendra de la foguera donava testimoni que allí els veïns, menuts i grans, havien celebrat amb molt de goig la nit màgica de Sant Joan.

L’actualitat
Desafortunadament, amb l’arribada de l’asfalt i com a conseqüència, els diferents ordres municipals donant instruccions i tot hi afavorint l’adquisició de la sorra per sota la foguera, no va quallar i les fogueres anaren a menys.

De fet va haver una iniciativa municipal de la regidoria de festes, l’any 2005, de recuperar aquesta celebració però després d’un parell d’anys no va tenir continuïtat.
L’augment progressiu dels joves d’anar a les celebracions vora mar han provocat la desaparició poc a poc de les fogueres en el nostre poble.

Remarcar que últimament algunes zones de La Vall van voler incorporar com a festa de barri les fogueres i així ho feren en la Moleta que durant uns anys els veïns i veïnes es reunien al carrer sopant al voltant de la foguera; però van acabar convertint-se en la falla Sud-oest.

Al barri Carbonari i a la Falla de les Corts Valencianes ho han intentat tipus les d’Alacant.
Actualment es manté a les festes de Sant Joan del Carbonaire.
També es crema una foguera al Barri de Carmaday que celebren les seves festes de barri per aquestes dades i entre els diferents actes està la cremada d’una foguera.
L’any passat s’afegí  la falla de la Plaça del Circ, invitant a la gent a que aporte els trastos vells.
Però res a veure amb el sentit d’abans que hi participava tot el poble.

L’altre símbol és:

Aigua: Simbòlicament, un dels elements bàsics és l’aigua. Històricament, l’aigua ha estat relacionada amb la vida, com a font originària d’aquesta i bàsica per a la supervivència de l’ésser humà. També es diu que compta amb poders curatius, i en l’Antiguitat, era quasi una obligació el bany a mitja nit el dia 23 de juny. Actualment, és tradició assumida especialment en les ciutats costeres, com és el nostre cas. Simbolitza fertilitat i puresa. Es considera que a partir de les dotze d'aquesta nit l'aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la felicitat i que fa veritables miracles amb els amors fracassats .... Els ritus de les nou onades, recollir la flor de l'aigua o banyar-se nus a la rosada dels camps busquen efectes màgics per trobar parella o tenir fills.
Aquest és el ritus que ara prefereixen els vallers i valleres traslladant-se a les platges del voltant (preferiblemet Xilxes i Moncofa) i encenen xicotetes fogueres en la sorra de vora mar.
 Ja ho diu el refranyer:
· A Sant Joan, el primer bany
· Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any

Aquesta cita ho reflecteix molt bé:
“La xica que eixa nit que fa lluneta,
se llava tres voltes la cara
i després que la té neta,
se la torca amb un llençol,
serà més guapa que un sol”.

La gent va a la platja, menja, beu, tira petards, balla al so de la música, es banya al mar a la llum de la lluna, dansa al voltant de la foguera, ... en fi, el que la nit més màgica de l'any vulgui regalar ...
Les verbenes de la platja amenitzen la vetllada, allà passes tota la nit de festa i allí et quedes fins que el sol comença a sortir per l'horitzó i es fa de dia.

Terra: És costum que a partir de la mitjanit es surti als camps per recollir herbes medicinals i després es pengin a les finestres de les cases per rebre la benedicció de Sant Joan.
Segons la tradició cristiana, es creu que al voltant de la mitjanit, Sant Joan Baptista beneeix les herbes per a tot l’any. En aquest moment serà quan més força tindran. També es diu que l’anomenada Herba de Sant Joan, el Pericó, sobri a les dotze d’aquesta nit. S’ha de collir i posar-la cap avall en una bossa color roig per penjar-la del coll. D’aquesta manera el seu portador tindrà sort durant tota la resta de l’any.

Propietats de les herbes
Antigament eren moltes les persones que coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats, la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.
Hi havia, plantes que se’ls atorgaven altres virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refranyer ens ho indica de manera ben clara:
· Les herbes de Sant Joan, tenen virtut per tot l'any
· El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.                                         

Per exemple es creu que fregar-se ferides, grans o berrugues amb herba molla amb la rosada de la matinada de Sant Joan ajuda a curar-los.

Al nostre poble una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, entre el 21 i el 29 de juny és, entre d’altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria".
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum): Pericó.
Herba perenne de fins 1m d’alçada amb flors grogues i taques als pètals.
A finals de Juny, i més concretament el dia de Sant Joan, està en plena floració, d’aquí el seu nom! 
És una planta envoltada de creences i llegendes de la nit de Sant Joan.
A l'edat mitjana es creia que expulsava els dimonis, els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les del diable. 
Però en realitat, és una herba que se la coneix bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que llevava la melangia i la tristor i atreia l'amor.
Té propietats medicinals i en usos tòpics, és un bon antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades.
També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment se l'anomena "oli de cop", d'aquí també la dita de: 
* Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor.

Aplicació externa:
Preparació. d'Oli d'hipèricum recepta
1.- Agafem 100 g de summitats Florides fresques, acabat de cullides i ho tallem a trossets ben petitets i a els Posem dins de d'un pot de vidre transparent.
2.- Després hi afegim 1 litre d'oli d'oliva. Hem de procurar que la planta quedi ben coberta d'oli.
** Si no voleu Fer un litre d'oli d'hipèric calculeu els proporcions segons AQUESTA: 10 g de summitats Florides d'hipèric per 100gr d'oli d'oliva. **
3.- Tot seguit ho tapem i ho Deixem reposar a SOL i serena durante 40 dies. A sol i serena vol dir exposat al sol i la Humitat i frescor de la nit per tal que a els Canvis tèrmics estimulin l'alliberació dels principis Actius a líquid, en AQUEST ques l'oli. Amb AQUESTA Finalitat, también sacsejarem el pot de Tant en Tant. Durant AQUEST temps, de maceració, veurem com l'oli és torna de color vermell. És normal.
4.- Passats a els 40 dies, ho colarem i ho conservarem en pots de vidre i de tanca Hermètica i ho guardarem en un lloc fosc i sec. Després es premsen les flors, colem l'oli i l'embotellem.
USOS DE L'OLI D'HIPÈRICO.

1- Per curar ferides, talls.
2- Per dermatòsis, èczemes i cremades.
3- Per picades d’insectes ( mosquits, abelles..)
4- Per dolors musculars, lumbago i neuràlgies.
5- Per refredats (Massatge a l’esquena)
6- Per alleugerir el mal d’orella.

També és el moment de recollir altres, com:


La berbena (Verbena officinalis) Entre les moltes creences relacionades amb aquesta nit cal esmentar que els antics romans sortien al punt i hora de la mitjanit per tal de recollir la planta anomenada berbena, la qual consideraven que els hi portava tota mena de ventures i riqueses. Hom creu que d’aquest costum ancestral ha derivat la paraula “verbena”, amb la qual es designa la festa o revetlla d’aquesta nit.
Romaní (Rosmarinus officinalis): És un arbust llenyós i molt dens. Propietats: Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant (per estats d’esgotament) i hipertensor, antirreumàtic i calma dolors musculars.
Timó (Thymus vulgaris): És un subarbust. Propietats: Estimulant general de la circulació. Ideal per estats de decaïment. Digestiu aperitiu. Antiespasmòdic, antisèptic i expectorant. Sudorífer, diürètic i vermífug. Molt bon desinfectant
Camamilla groga (Santolina chamaecyparissus): És una herba. Propietats: Tònic estomacal i digestiu. Emmenagog d’efectes suaus, per evitar els dolors menstruals i regular el flux.
Fonoll (Foeniculum vulgare): És una herba. Propietats: Lleugerament laxant, carminatiu, antiinflamatori. Afavoreix la producció de llet durant la lactància.

Els aficionats a l’elaboració de licors casolans que són ben típics de les nostres terres, saben molt bé que és la nit de Sant Joan quan han de collir les nous i les herbes aromàtiques necessàries per a l’elaboració d’aquests licors, ja que d’aquesta manera s’asseguren l’òptima qualitat del producte.

No és d’estranyar que, amb totes aquestes connotacions vegetals, Sant Joan haja estat considerat el sant patró d’una sèrie d’oficis més o menys relacionats amb els vegetals, tals com els llenyataires, els carboners, els herbaires, ebanistes, etc.

ALTRES TRADICIONS
Creences diverses
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
· Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes.
Un refrany ens diu: "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
· Mullar-se o rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava molt beneficiós, entre altres coses es creia que evitava l’envelliment.
· En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espòs seria llaurador.
· Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conèixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles (patates).
· Omplint un plat d’aigua, es posen dintre uns paperets amb els noms de les persones amb les que t’agradaria festejar. Els noms a llapis i els paperets dues vegades doblegats. Es deixarà, també en aquesta ocasió, el plat sota el llit. Els paperets que s’hagen obert seran els més receptius.

CONCLUSIO
Com ja hem dit, aquesta festa, és important per molts motius: el seu caràcter festiu, ritual, social, tradicional, etc... pel que és important que es promoga i es garantitze la seua celebració i continuïtat.
Cal recordar que es troba amb diferents obstacles al camí que dificulten la seua execució més natural, pel que es fa necessària la força de voluntat d’aquells que la defensen per mantenir-la viva mitjançant la participació popular, però sobretot, aconseguint el recolzament de les institucions.
Les darreres corrents relacionades amb la conservació i difusió del patrimoni, donen molta importància al fet que la cultura d’un lloc siga defensada sobretot pels autòctons. Algunes tradicions, per la seua universalitat o pel seu caràcter globalitzat, tenen assegurada la seua perdurabilitat, així com moltes obres d’art. No obstant, les manifestacions culturals més localitzades, reclamen amb urgència l’atenció d’aquells els avantpassats dels quals les van veure nàixer, ja que sense ells, res garanteix la seua supervivència.
És una nit d'amistat, d'amor, de celebracions grupals. La màgia, els encanteris, els conjurs, les peticions de desitjos, la lluna, el mar, les fogueres, el foc purificador, els petards, les reunions, la coca, el vi, ... tots aquests elements configuraven una nit màgica, en la qual el foc, l'aigua i la natura s'alien per donar recer a multitud de ritus darrere de la sort, la bona fortuna, l'amor i la salut.
Encara que penso que és una reivindicació utòpica, no perquè no confie en la bona disposició de les institucions; sinó per una cosa que ja s’ha comentat en aquest programa i és allò de QUE S’HA PERDUT EL CARRER i aquesta festa és una festa de carrer i en el que el protagonisme ho tenen els més menuts i aquests l’han abandonat.
Acabaré en una estrofa:
I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!

MALNOMS VALLERS QUE ES DIUEN JOAN
· Cabrero, Juanillo (passava amb les cabres i les munyia davant dels clients que li demanaven la llet)
· Caguetes, Juanito
· Carabina, Juan el
· Chilabert, Juan
· Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol)
· Felip, Juanito  (son pare s’anomenava Felipe)
· Guarda, Juan el
· Juanes, Pepica es
· Llimoner, Juanito
· Pintorico, Juanico el (era pintor)
· Xavale, Juan de
· Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada