dilluns, 29 de maig de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 48)

EL CAFÈ DE PIPA
(29/05/2017)

En el programa d'avui hem recuperat dos seccions que feia uns quants programes que no abordàvem:
      1.- RECORDS DE LA INFANTESA (Els santets o cromos)
      2.- ELS CARRERS (Carrer Convent)
Ho podeu escoltar en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-29-maig-2017-audios-mp3_rf_18952780_1.html?var=web376&utm_expid=113438436-40.gUPDUg6WTJSAl0nGhGrIGA.1&utm_referrer=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2F
ELS CROMOS O SANTETS
En moltes ments avui adultes, el record de la lectura de còmics va unit al del col·leccionisme de cromos, els intercanvis al pati, l'escapada al quiosc per comprar sobres, la satisfacció de tenir un àlbum complet.
Els cromos, igual que ara, es venien en els quioscos dins d'un sobret, i a part es venia l'àlbum. Al principi els cromos eren la majoria didàctics, com eren les col·leccions de 20.000 Leguas de Viaje Submarino, La Isla del Tesoro, Quo Vadis, etc.
Ara ha derivat a qualsevol tema que puguem arribar a imaginar.
Actualment, qualsevol xaval té diners per comprar-se els cromos, o directament se'ls compren els propis pares, que afectuosament gasten els seus diners en veure el somriure dels seus fills, de com gaudeixen d'aquestes xicotets estampilles a color. Però antigament eren pocs els que tenien aquest privilegi, la majoria dels xiquets solien finalitzar-los, a força d'esforç i alguna que una altra paga extra dels avis.
El joc dels cromos es pot resumir en la il·lusió de col·leccionar les estampes d'un àlbum al complet. Afortunat era aquell en el qual queia a les seves mans els cromos més escassos, els menys repetits, els més difícils d'aconseguir, i per tant els que més valor tenien i més cobejats eren. Eren aquells que els fabricants decidien editar en menor quantitat, de manera que era més difícil fer-te amb ells, ja que gairebé sempre tots els xiquets tenien al final repetits els mateixos cromos.
Els seus temes eren variats, des del futbol, ​​sèries de televisió infantil, pel·lícules, exèrcits, soldats, invents de l'home, animals, races humanes, banderes de països, estrenes de pel·lícules; superherois, natura, cotxes, avions, i un sin fi de temes que atreien als xiquets. Fins i tot les cases comercials oferien cromos junt a la compra dels seus productes.
En aquella època, no existien els cromos autoadhesius, feiem servir l’engrut (farina + aigua) o agafaves el pegament Imedio, i no paraves fins que pegaves els cromos que havies aconseguit del dia.
La col·lecció de cromos va arribar a convertir-se en una moda, sobretot aquells que estaven relacionats amb el futbol.
L'aparició dels àlbums de cromos era com les temporades de futbol, ​​sàvies que començaven al setembre i finalitzaven l'any següent si la col·lecció havia tingut èxit.
Cada any, aproximadament un mes abans que comencés la lliga de futbol apareixien nous cromos, amb els jugadors de cada equip.
Lo tengo, lo tengo, no lo tengo (Era la l’expressió que sempre estava en la boca dels xiquets per fer l’intercanvi de cromos).
Una pràctica en tota col·lecció era l’intercanviï dels cromos. Es solien portar en un tac subjecte per una goma, i preguntaves a la resta de xiquets si també tenien cromos, si et canviaven alguns o si se'ls jugaven. L'única forma per aconseguir cromos per completar l'àlbum era comprant-los, canviant-los o apostant-los en els jocs.
En el meu cas, recordo com en eixir de l’escola ens ajuntàvem els amics del carrer i companys de classe, per canviar aquells cromos que teníem repetits. Alguns d'ells, els més difícils d'aconseguir (per la seva escassa presència en els sobres), arribaven a una elevada cotització, que en certs casos arribaven ni més ni menys de 40 cromos per tan sols un a canvi, per aconseguir aquest maleït cromo que et faltava per finalitzar l'àlbum dels teus somnis.
EL JOC DELS CROMOS
Eren molts els jocs als quals es podia jugar amb els cromos, molts han estat jugats per milions de xiquets en diferents llocs, altres inventats per aquells que eren més imaginatius, tenien una necessitat i buscaven una forma de solucionar-la. Eren molts també els que adaptaven altres jocs coneguts als cromos, qualsevol cosa que pogués entrar en la imaginació d'un xiquet era vàlida.
A continuació descriuré alguns dels jocs més típics.

La Pila. Aquí el coneixíem com la “palmada
Es posa un nombre comú de cromos en joc, cada jugador ha de posar el mateix nombre de cromos, llevat que hi hagi algun que sigui més valuós (difícil d'aconseguir) i valgui per més d'un. Aquests cromos s'apilen sobre el sòl deixant el dibuix cap avall.
El joc consisteix a colpejar la pila de cromos amb la mà buidada per intentar donar la volta al major nombre de cromos possible. Els jugadors aniran colpejant la pila en l'ordre preestablert, es pot sortejar qui comença. Aquell que aconsegueixi capgirar algun crom després colpejar la pila es porta aquest crom, o cromos si volteja més d'un.
També estava la variant de posar baix de tota la pila un marcat amb una mossa en un dels seus angles (anomenat "planché" i el que aconseguia girar aquest cromo es portava la resta.



I aprofundint una mica en el tema i rebuscant una mica en els meus records, comentar que ja des de la més tendra infància l'ésser humà desenvolupa tot tipus de picaresca per aconseguir els seus objectius; bé, aquí més que picaresca, parlarem de trucs o tècniques per plomar als teus contrincants i deixar-lo desplumat.

      Humitejar el palmell de la mà
La tècnica més universal i menys controvertida sembla ser aquesta, la de tirar l'alè al palmell de la mà segons abans de la picada de mans. Se suposa que algun que altre crom s'adhereix a causa de la humitat i si hi ha sort arrossega uns quants al pegar-se entre ells. Estic segur que això ho heu fet tots i totes, m'equivoco?

      Fer palanca amb el dit polze
Aquest truc fregava ja l 'il·lícit', perquè era considerat trampa. Però clar, havien de agafar-te. Els més hàbils aconseguíem despistar els contrincants i enganxar més que un copet una urpada amb arpa inclosa que aconseguia capgirar el munt complet.

      Encorbar els cromos
Tècnica tolerada per la majoria de jugadors, donava avantatge a la primera que jugava perquè si ho feia bé es podia portar tots d'un cop.

      Fer un munt inestable
La tendència habitual era col·locar els cromos de major a menor grandària, fent una mena de piràmide estable. Error. Per aconseguir donar la volta al major nombre de cromos possible, el munt havia de ser inestable, però compte, si posaves tots els més grans a dalt, també t'arriscaves
El Munto.
Cada jugador amb els seus cromos, des d'una altura determinada tirava el seu cromo perquè aquest caigués a terra, el següent feia el mateix, però havia d'intentar que el seu cromo caigués damunt de l'altre cromo que l'altre jugador havia deixat caure abans, si ho aconseguia guanyava el cromo, sinó es seguien tirant cromos.
Hi havia dues formes de jugar, o bé si el teu cromo muntava un altre et portaves aquest crom, o també es jugava, que aquell que muntés el cromo es portava tots els que estiguessin a terra
Tirar cromos a la paret. (Variant de l’anterior)
Aquest joc consistia en dibuixar una ratlla a la paret, aquesta havia d'estar a una alçada d'uns 30 cm de terra, i des d'ella s'anaven tirant els cromos a terra. Quan aconseguíem que el teu cromo caigués a sobre d'un altre el guanyàvem. Aquest joc requeria molta punteria si volíem portar-nos els millors cromos de tots. Si per contra el nostre cromo no queia sobre cap el següent jugador es disposava a provar sort i punteria.

 El Allunyar.
Aquest joc consistia a seure a la part alta d'unes escales, un cop allà agafàvem els nostres cromos, aquells que volíem jugar, i ens posàvem un damunt del genoll, llavors li feies un cop per intentar que el crom es fos el més lluny possible. Si eres el que aconseguia que els teus cromos volessin més lluny et portaves tots els cromos que s'havien jugat. No hi havia límit de jugadors, al contrario, a més xiquets juguessin molt millor.
Los Rompes
Aquest joc consistia a fer un cercle a terra. Cada jugador havia de col·locar un cromo dins el cercle. Començava un amb una pedra que fos ben llisa, un tacó de sabata, o un fendri, el que hi havia de tirar-la dins el cercle i intentar treure algun dels cromos. Els cromos que aconseguíem treure eren els que guanyàvem en el joc.
Per decidir qui començava a jugar es feia una ratlla, i a certa distància d'aquesta es tirava la pedra  o fendri per veure qui s'aproximava més a aquesta ratlla. El que més a prop quedava era el que començava a jugar.

REPÀS A LES DIFERENTS COL·LECCIONS DE CROMOS DE LA MEVA INFANTESA
Començarem pels que tots els xics hem col·leccionat, els de futbol:
Un primer pas era adquirir els cromos que venien en sobres i era tota una intriga el moment d’obrir-los per veure si apareixien aquells que no tenies i anar completant la col·lecció.
Escoltem un àudio de com viuen avui els xiquets aquest moment:
La col·lecció d’albúmens de futbol a Espanya va lligat al campionat de la lliga i concretament en la creació de la Lliga de Futbol Professional.
Així el primer àlbum editat fos en la temporada 1942-43 editat per Cisne.
· Diferents han estat els format dels seus albúmens. Unes temporades sols de la 1ª divisió, altres 1ª i 2ª divisió i altres amb les estrelles. ases i figures dels futbolistes o els equips complets. Sense oblidar-nos dels editats per marques comercials (Bollycao, Danone, Phoskitos, Bimbo, cervezas Damm):


 Cal mencionar també els àlbums que apareixen amb motiu de la Eurocopa i els Mundials:
Campionats d’Europa
· El 1964 es va celebrar la segona edició del Campionat d'Europa de Nacions (actual Eurocopa, amb la diferència que es celebrava per eliminatòries a doble partit, igual que l'anterior Copa d'Europa de clubs).
La final va ser disputada a Espanya, Madrid, Santiago Bernabéu, entre la selecció de la Unió Soviètica, campió de l'anterior edició, el 1960, i la Selecció Espanyola. Espanya va guanyar el partit per 2 gols (Pereda i Marcelino) a 1 (Khusainov). D'aquesta manera Espanya va aconseguir la seva primera Eurocopa.
ESPANYA: Iríbar; Rivilla, Olivella, Zoco, Calleja; Fusté, Suárez; Amancio, Pereda, Marcelino y Lapetra.
UNIÓN SOVIÈTICA: Yashin; Shustikov, Shesternev, Voronin, Mudrik; Anichkin, Korneiev; Chislenko, Ivanov, Ponedelnik y Khusainov.
ÀRBITRE: Arthur Holland (Inglaterra).

· El 1968 es va celebrar a Itàlia i els cromos dels seleccionats eren: Iríbar, Sanchis, Gallego, Zoco, Reija, Del Sol, Glaria, Luis Suarez, Amancio, Peiró, Gento, Olivella, Eladio, Adelardo, Fusté, Ufarte, Marcelino, Zaldua i Carlos Lapetra.
Àlbums del Mundial de futbol.
A l’igual que en l’Eurocopa, no hi havia àlbums específics sinó pàgines dedicades a les seleccions.
· Començaré per l’ant 1962 on l’editorial Fher edita l’album del mundial de Xile amb 298 cromos on incluia dues pàgines a la selecció espanyola amb els següents jugadors: Pesudo, Paquito, Mestre, Vergés, Puskas, Piquer, Adelardo, Tejada, Jones, Pachin, Vicente, Sadurni, Segarra, Gracia, Amancio, Reija y Zaldua.
· 1966, celebrat a Anglaterra, novament editat per l’editorial Fher amb 272 cromos. Els futbolistes eren: BETANCORT, SANCHIS, LAPETRA, UFARTE, PEIRO, ADELARDO, FUSTE, GLARIA, REIJA, ELADIO, RIVILLA, AMANCIO, IRIBAR, PIRRI, DEL SOL, GALLEGO, MARCELINO, ZOCO, GENTO, OLIVELLA, SUAREZ y REINA 

 Recordem algunes col·leccions. Hem centraré en la dècada dels 50, 60 i 70.
Anys 50
Títol: LOS DIEZ MANDAMIENTOS
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1959
Tema: Religió
Col·lecció: 210 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Los diez mandamientos”

 Títol: FAMOSAS ESTRELLAS DE LA PANTALLA
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1955
Tema: Cine
Col·lecció: 128 cromos d’actors i actrius de l’època.


Títol: MUJERCITAS
Editorial. Cliper
Any de publicació: 1952
Tema: Cine
Col·lecció: 167 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Mujercitas”


Títol: SISSI EMPERATRIZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1957
Tema: Cine
Col·lecció: Cromos que reproduïen escenes de la pel·lícula “Sissi Emperatriz”
Anys 1960 

Títol: VIDA Y COLOR
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1965
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 380 cromos a color amb il·lustracions sobre les diferents especies d’animals i plantes que poblen la Terra. També les races humanes tenien un espai.
Títol: VIDA Y COLOR 2
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 506 cromos que tracten del naixement de la vida a la terra (l'aparició de la vida, la prehistòria, els animals prehistòrics), les civilitzacions antigues (egipcis, sumeris, assiris, perses, hitites, fenicis, Israel, cretencs, grecs, etruscs, romans, ibers, celtes, bàrbars, musulmans), i de molts dels pobles i races sobre la terra: els maies, l'Índia, la Xina, el Japó, els maoris, els pigmeus, els zulus, els bressols, els berbers, els esquimals, els ainos, els indis de les praderies, els papús, els daiak, els araucans, etc.
Títol: LA NATURALEZA Y EL HOMBRE
Editorial. Maga
Any de publicació: 1967
Tema:
Col·lecció: 336 cromos a color
Títol: AMERICA Y SUS HABITANTES
Editorial. Maga
Any de publicació: 1968
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 252 cromos a color sobre la vida en America
Títol: ZOOLOGIA Y BOTANICA
Editorial. Maga
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 288 cromos a color dividit en dues parts, una dedicada a la vida animal i l’altra a la vida vegetal.
Títol: BEN-HUREditorial. Buguera
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 216 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Ben-hur” interpretada por Charlton Heston.

Títol: UN RAYO DE LUZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 144 cromos a color que representen diferents fotogrames de la pel·licula de Marisol “Un rayo de luz”, dirigida per Luis Lúcia.
Títol: EL LLANERO SOLITARIO
Editorial. Fher
Any de publicació: 1963
Tema: Televisió
Col·lecció: 118 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió
Títol: VIAJE AL FONDO DEL MAR
Editorial. Fher
Any de publicació: 1966
Tema: Televisió
Col·lecció: 125 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió.
Títol: FAMOSOS
Editorial. Buguera
Any de publicació: 1963
Tema: Radio i Televisió
Col·lecció: 210 cromos a color amb il·lustracions de famosos de la cançò, la radio i la televisió.  

ELS CARRERS DE LA VALL D’UIXÓ
Recuperem una secció que tenim oblidada des de fa uns quans programes i que avui ho vull fer com a conseqüència que la setmana passada, concretament el dimecres 24 va ser la Festivitat de Ntra. Sra. De la Divina Providència, que com tots sabreu és la que dona nom al Convent de les Germanes Clarisses.
Doncs bé, primer parlarem una mica del carrer del Convent i acabarem fent un repàs a la historia del Convent.
CARRER DEL CONVENT
Es tracta d'un xicotet carrer, situat al centre de la població. La seva longitud arriba als cent metres i la seva amplada arriba molt bé als deu metres, en alguns punts. Ofereix un lleuger pendent de baix a dalt.
La seva configuració va començar a delinear-se a finals del passat segle XIX.
La fundació del Convent de Religioses Clarisses de la Divina Providència promoguda pel Rvd. Don Manuel Domingo i Sol, concretament l'1 de febrer de 1894, construint el vast edifici que actualment constitueix el citat convent, va originar l'obertura d'aquest carrer que comença en la de Ramon Pallarés (on esta l’església de Lourdes) i finalitza a la del Xacó (abans d'Ibáñez Martín), seguint sempre una línia recta.
L'edifici del convent el forma un immens casalot que ocupa tota l'extensió de la via, a la seva esquerra. Antigament, en els seus principis, tenia una porta d'entrada que dóna al carrer Xacó, però un incendi la va destruir per complet.
Actualment l'entrada al convent és per diverses portes totes situades al carrer del convent. L'edifici, a part de formar el seu costat dret en el carrer Xacó i Plaça del Circ, per l'esquerre s'estenia fins gairebé el final de la de Ruperto Chapí (avui Mestre Chapi) i l'esquena arriba a la de Blasco Ibáñez (abans Calvo Sotelo).


HISTÒRIA
Els fundadors del Monestir van ser la M. Providència de Sant Salvador del Monestir de Vinaròs i Mons. Manuel Domingo i Sol l’1 de febrer de l'any 1894, actualment Beat. L'any de la Fundació es va obrir el col·legi per xiquetes, condició imposada des de l'inici de l'Ordre de les Germanes Clarisses de la Divina Providència, fundada pro la R.M. Teresa Arguyol, any 1867.
Posteriorment les monges van obrir l'escola dominical a La Vall on impartien cultura general, tasques i formació religiosa a les xiquetes que no podien assistir a l'escola.
L'any 1966 acaben el seu apostolat docent per dedicar-se exclusivament a la contemplació.
L'Ordre Franciscana seglar existeix a la Vall des del s. XIX, les Germanes Clarisses comparteixen l'ideal franciscà amb els seus membres sentint-se Església en camí, una llar obert a l'amistat de tots.
El Convent va passar per diverses peripècies motivades per les variacions polítiques que va patir Espanya al llarg del segle XX.
Quan al maig de 1931, al mes just de ser proclamada la Segona República Espanyola, es van incendiar nombroses esglésies i convents del nostre País, es va témer en un principi que l'edifici conventual patís la mateixa sort, però afortunadament, a la vall va imperar el bon sentit i ningú es va atrevir a atemptar contra la integritat d'una edificació destinada a fins religiosos i pedagògics. Aquesta circumstància va fer que el Convent de les Religioses Clarisses de la Divina Providència sortís incòlume de tota profanació.
Durant la Guerra Civil es va expropiar el Convent i van haver de sortir les monges,es van refugiar en una casa particular i eren visitades i confortades per Mons. Recaredo Centelles, màrtir en aquesta guerra. El temple, naturalment, va ser tancat al culte i alguns dels seus departaments van ser habilitats per tancar a les personalitats dretanes del poble. Els detinguts en el Convent, el 2 d'octubre del mateix any, on van ser assassinats, excepte dos o tres que abans del seu trasllat van ser posats en llibertat, per les mateixes autoritats de la vall.
Quan en 1938, l'ofensiva nacional va arribar a les proximitats del poble, els seus habitants gairebé totalment el van evacuar. Llavors les forces vermelles estacionades a La Vall d’Uixó, van instal·lar un polvorí a l'interior del Convent. En realitzar l'aviació nacional continus bombardejos de la nostra ciutat, a la primera del mateix any, una de les bombes va aconseguir de ple l'edificació, que va quedar destruïda en la seva major part.
El Monestir es van instal·lar en una casa particular obrint de nou l'escola amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
Al maig de 1948, van acabar les obres que, per descomptat, no van abastar la totalitat de l'immens edifici. El dia 24 de maig, es va efectuar la trasladació solemne del Santíssim Sagrament a la seva nova llar fent al seu torn l'entrada oficial les religioses, acte al qual van assistir totes les autoritats religioses, civils i militars de la ciutat. La nova imatge de la Mare de Déu instal·lada a l'altar, va ser beneïda solemnement sent padrins Na Carmen García de Castelló i En Leopoldo Peñarroja Centelles, llavors jutge Comarcal d'aquesta localitat.
Presbiteri
Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
No obstant això aquesta inauguració no va deixar totalment satisfets als fidels de La Vall d'Uixó que tant estimaven el seu Convent i admiraven a les senzilles religioses que amb la seva bondat i el seu alt esperit cristià es van fer creditores a l'afecte i afecte del poble sencer.
Així, amb data posterior van continuar les obres per a assolir la completa reconstrucció del temple i amb la cooperació massiva de la població, les Religioses van procedir al seu aixecament.
Les obres van ser feliçment acabades al juny de 1961.
I el dia 11 del mateix mes i any va tenir lloc el bateig de les dues campanes que es van col·locar a la cadireta de l'edifici, que van prendre per noms el de "Maria Concepció" i "Maria Antònia", apadrinades per la senyoreta Conchín Abat Valls, filla de la primera autoritat local d’aleshores i Don Manuel Arnau Mangriñán, primer Tinent d'Alcalde de l’Excm. Ajuntament.
El 1983 s'inaugura l'exposició del Santíssim Sagrament a l'Església de les Monges per a l'adoració pública del poble.
El 1986 s'inaugura el centre vocacional de la Vall d'Uixó en aquest Monestir. A partir del 1989 arriben diverses Germanes de Mèxic a reforçar la comunitat.
Claustre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada