EL CAFÈ DE PIPA
31/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
Avuí hem fet un monogràfic sobre la dualitat entre Tots Sant i Halloween
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:
TOTS SANTS Versus HALLOWEEN
Any rere any, Halloween s'apodera d'un altre trosset del Dia
de Tots Sants. Se segueixen comprant flors i visitant cementiris per honorar
els que ja no hi són, però el recolliment i el silenci respectuós han deixat pas
a la gresca i la xerinola.
Com ha canviat el conte. El Dia de Difunts s'ha convertit ja
en el Dia de Caretes i Disfresses. La televisió, el cinema, la literatura i, en
general, tot el que arriba dels EUA té gran part de 'culpa'.
EL VIRUS DE HALLOWEEN
Sí, exactament! Ho heu escoltat bé! EL VIRUS DE HALLOWEEN!
La carabassa deixa de ser aquests dies símbol de la
confitura, el puré o pot ser, l'assignatura suspesa que tant fa patir als
estudiants. La carabassa “halloweenera”, protagonista absolut com mai. Més
protagonista inclús que “ Ruperta” l'arxiconeguda carabassa del programa
televisiu “un, dos , tres”, famós programa iniciat als 70, la mateixa dècada en
que es comença a introduir aquesta imatge vinculada al Halloween i “roba
protagonisme” a qualsevol altra “pobra, minsa i vulgar carabassa ”. Ja no ens
interessa ni la confitura, ni el cabell d'àngel ni molt menys un rosari de
carabassat. Aquest símbol, d'una festa externa i que la majoria que ho celebren
ho fan sense saber ni la seva procedència, ni el per què, ni d'on ve, ni on va,
ni que suposa, ni que suposarà...
Per TOTS SANTS les nostres tradicions, les que eren nostres, a poc a poc , s'han arraconat per costums que ni son nostres ni tenen res a veure amb nosaltres.
Avui és molt “normal” veure xicotets i grans entusiasmats
pels carrers corrent com a bojos: bruixetes, xicotets vampirs, mòmies, zombis
de tota mena i tot tipus de personatges embatumats de sang, anant de casa en
casa. Pareix que “igual que el canvi climàtic provoca calor per Nadal, el Carmestoltes
s'ha traslladat a la tardor”...coses que passen!
NO cercarem culpables: la televisió, les grans
multinacionals, els virtuosos del màrqueting, les editorials, les tendes de
xuxes, les tendes de disfresses...)
Però com va començar?
L'origen del Halloween es remunta al festival celta
de Samhain "final
de l'estiu". Els celtes que vivien fa 2000 anys a l'àrea
d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any nou l'1 de novembre.
Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i el principi del fred i fosc
hivern, temps que normalment s'associava a la mort humana.
Els celtes pensaven que la nit de cap d'any la frontera entre
els móns dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven.
Els celtes creien que en aquesta data els esperits podien sortir dels
cementiris i ficar-se en els cossos dels vius per ressuscitar. Per evitar-ho
els celtes embrutaven sa casa i hi posaven ossos, calaveres...
Amb l'arribada del Cristianisme
es va apropiar d'aquesta festa i s'establí el primer dia de Novembre com
a Dia de Tots Sants, és a dir, la comunitat perfecta entre els vius i els
morts.
El 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants).
Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween, sent els primers Bretanya, Escòcia i Irlanda,
on el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de "Samhain", el déu dels morts. Era inevitable associar l'arribada de la Tardor, amb l'aparició als carrers i places o amb la instal·lació de la fira al nostre poble d'un personatge tan malenconiós, entranyable i idíl·lic com "El Castanyer -a"
Els castanyers o castanyeres són persones que es dediquen a la venda de castanyes torrades, generalment, embolicades en un tros de paper o dins una paperina. Solen disposar d'un petit fogó en què es fa el foc i una reixeta sobre la qual es posen les castanyes per torrar.
És doncs en els països de tradició anglosaxona, on la
celebració de Samain rep el nom de Halloween i, s'estén actualment encara en
països de tradició catòlica, adquirint clars matisos de festivitat popular
associada a unívocs icones de consum massiu com carabasses i disfresses
diversos.
La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap
a 1846. Aquest any es va celebrar la primera desfilada de Halloween
a Minnesota i després li van seguir altres estats.
La internacionalització de Halloween es va produir a finals
dels anys 70 i principis dels 80 amb el cinema:
· Hem
refereix a l'èxit de la pel·lícula de terror de John Carpenter La
nit de Halloween, de 1978,
· i
sobretot de la irresistible recreació que va fer Steven Spielberg a ET.
· o
d'altres, com 'La núvia de Frankenstein',
· 'Dràcula'
· o
'La
matança de Texas'
Que han posat el seu granet de sorra per implantar la festa
d'origen celta en el nostre país
També les sèries de televisió. No hi ha sèrie americana
que no dediquen un capítol a la nit de Halloween, a més de que passen els
antics estrenes del cinema.
Tota aquesta influència ha acabat per derrotar les
representacions de Don Juan Tenorio
de José Zorrilla a la nit de Tots Sants. Aquesta era molt propícia per a
l'ocasió, ja que l'escena més famosa del Don Juan transcorre en un cementiri en
el qual es produeixen aparicions dels morts.
I aquí celebrem ...?
TOTS SANTS, és clar!
Aquesta festa sempre ha estat lligada a creences populars.
Una d’aquestes és que a la nit de Tots Sants les ànimes dels difunts tornen a
les cases on han viscut. Aquest dia, a partir de les dues del migdia, els
difunts recents surten del purgatori per anar a retrobar-se amb els seus
familiars. Si aquests estan tristos per la seva pèrdua, pugen directament al
Cel, però si, per contra, els seus familiars els han oblidat, han de restar al
purgatori, en espera d’un altre any o alguna altra circumstància que els en
tregui. Aquesta creença del retorn dels difunts, no va lligada a la por que
inspiren els morts, sinó el contrari. La creença del retorn dels difunts va
lligada a la idea dels morts protectors.
Sobre aquest aspecte, existeixen moltíssimes tradicions que
han arribat fins als nostres dies:
· posar
un plat més a taula,
· deixar
un lloc buit per al familiar difunt,
· obrir
les portes perquè passin les ànimes,
· no
moure les coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es
quedaven les animetes.
També hi ha moltes tradicions lligades al foc:
· posar
un llum a la porta per guiar les ànimes,
· encendre
el foc de la llar per escalfar-les,
· encendre
espelmes en record dels difunts...
Les visites al cementeri.
El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de
novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a
guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.
La tradició de portar flors als difunts aquests dies és un
costum d´origen romà. Els romans feien aquestes visites en èpoques de
collita.
Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que l'anar
a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri. La posició
social de les diferents persones o famílies no deixava de quedar reflectida
fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta
diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a
familiars més llunyans, amics o coneguts. La visita al cementiri constitueix,
ara per ara, un dels pocs signes col·lectius de record dels difunts a la nostra
societat.
Però a part de les creences lligades als difunts, la diada de
Tots Sants és també una festa GASTRONÒMICA.
Per a aquest dia de Tots Sants predominen els dolços:
Els ossos de sant, bunyols de vent i panellets
són els tres postres característics que es consumeixen en aquest dia al nostre
poble acompanyat pel vi dolç (típicament moscatell o mistela). Sense
oblidar-nos de les típiques castanyes
torrades i moniatos o carabasses al
forn.
· Els ossos de sant .- S'elaboren amb una base de
massapà creant un canonet enrotllat i es recobreixen d'almívar. Pel que fa al
farciment, encara que tradicionalment es feia només de dolç de rovell, avui ja
es poden trobar de múltiples sabors. Des xocolata a maduixa, passant per altres
més atrevits com el coco o el plàtan.
· Els bunyols de vent.- En la seva elaboració s'empra farina,
mantega, ous, llet, aigua i escorça de llimona. Pel que fa al farciment, ja els
pots trobar de moltes classes. Els més tradicionals són els farcits de crema
pastissera, de xocolata, de nata, de crema de cafè i fins de cremes de
diferents fruites.
· Els panellets.- S'elaboren amb una base de massa
d'ametlles, moniatos, sucre, ous i llimona ratllada. Els més populars són els
de pinyons o d'ametlles picades, encara que també poden trobar-se de cafè, de
xocolata, de taronja i recentment estan popularitzant els de pistatxos.
OFICIS AMBULANTS QUE JA NO VEIEM A LA
VALL D'UIXÓ
EL CASTANYER-A
L’origen del costum de menjar castanyes no és massa clar,
però una interpretació popular el relaciona amb la tradició de tocar les
campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar
per les ànimes dels difunts. Segons sembla, els campaners, després de fer repicar
les campanes amb força durant una bona estona, reposaven i es menjaven un
grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, acompanyat amb un glop
de vi.
Moltes vegades els campaners no estaven sols, els acompanyava
molta gent disposada a compartir aquest ressopó. És d’aquesta manera que potser
va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII.
Podem concloure dient que es
UNA FESTA D'ORIGEN
CELTA, CRISTIANITZADA I AVUI "AMERICANITZADA".
A més a més vos deixe aquestes preguntes en l’aire
·
Te
pareix bé que aquí es celebri HALLOWEEN?
·
Te
pareix que arribarà a suprimir la nostra tradició?
·
Triem
una festa popular pròpia o en triem una d’importada d’un altre país?
·
Què
en fem amb el dia de Tots Sants? té futur?
·
Té
sentit les disfresses? no tenim Carnestoltes per sortir disfressats al carrer?
·
I
tú que fas? i tú que en penses?
Jo ho tinc clar, defense la nostra cultura, la nostra
història, la nostra tradició i la nostra llengua.
Doncs anem a fer un repàs sobre el que ens diu el llenguatge
popular sobre la celebració de Tots Sants i la seva relació amb la mort.
REFRANYS I EXPRESSIONS DE LA
FESTIVITAT DE TOTS SANTS
Tradicions
· Angelets al cel i els bunyols a la
panxa
· Carabassa, ni poca ni massa (Es refereix a la proporció d'aquesta fruita a la recepta dels bunyols)
· Caure o venir com un bunyol dins la mel. (Escaure’s amb gran oportunitat)
· Els bunyols es mengen sols (És un aliment que enllepoleix i no ompli,
com les pipes i els cacaus)
· Fer bunyols sense forats (Fer les coses malament)
· Ser un bunyol (Ser, alguna cosa,
molt mal feta, molt defraudant)
· No importar un bunyol (No importar gens)
· No volia el bunyol més que la mel calenta (Ho diuen quan s'ha aconseguit més bon èxit que no s'esperava)
· Qui té filles menja bunyols (Les xiques solen ser les cuineres
en la casa familiar)
· Qui busca panellets, troba rotllets
· A l'hora de treure les castanyes (Quan hi ha una qüestió de mal
resoldre)
· A Tots Sants, castanyes (És l'època de la seva recol·lecció
a més de que la tradició popular acostuma a menjar-se-les torrades)
· Anar a torrar castanyes a l'altre
barri
· Any de bolets, any de castanyes (La proliferació de fongs ve
emparellada amb la maduració de les castanyes)
· Assemblar-se com un ou a una castanya (Diferenciar-se molt)
· Castanya bullida, castanya ensopida
· Castanya sencera al foc peta (Convé punxar-les o fer-los un
tallet perquè amollen el vapor)
· De castanyes, qui més en pela més en
menja (Sol ocórrer
que qui manipula aquesta fruita, i a l'igual que les ametles, va menjant-ne
dissimuladament)
· Donar castanya (Negar una cosa al qui la demanava)
· El mal de migranya es cura amb
castanya
· En novembre estem, castanyes,
moniatos i nous també
(Són productes del moment)
· Pel desembre es gelen les canyes i es
torren les castanyes
(Fa tant de fred que s’agraeix calfar-se les mans i l’estómac amb castanyes
torrades
· Pel novembre, bones torrades,
castanyes i bonyolades (Tradicionalment, es combat el fred amb menges calentes)
· Per l’octubre, cauen cabells i
castanyes, i creixen banyes (La caiguda de la fulla també implica un increment de la caiguda del
cabell en els humans, al contrari que les banyes del ramat cabrum i el pèl, la
llana i el greix dels animals, que s’abriguen)
· Per Sant Lluc, la castanya salta del
palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc. (18 d'octubre)
· Per Sant Martí, castanyes i novell vi (11 novembre ) (L’11 de novembre
marca la diferència entre l’estiu i la tardor i els seus fruits i productes)
· Per Tots Sants castanyes, i cargols
amb banyes (Són
menges calorífiques pròpies del començ de novembre)
· Per Tots Sants castanyes, i per Nadal
torrons (Són els dos
productes típics de cada festivitat)
· Qui juga, no torra castanyes
· Ser una castanya (Que no val res)
· Traure algú les castanyes del foc (Resoldre una situació compromesa
afrontant-ne el risc)
· Traure les castanyes del foc amb les
mans dels altres
(Fer una cosa perillosa per mà d'altri)
· Ja ve la fira de Tots Sants
La mort
La diada de Tots Sants i el dia dels Difunts van molt lligats
amb el tema de la mort. És el moment, doncs, de fer una repassada a refranys i
frases fetes que parlen de la mort.
· La
mort va molt lligada a la vellea. És
llei de vida! Ja se sap que de vell ningú no passa:
- El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire o [El vell pot morir, però el jove pot no envellir] (Ningú no sap la
seua data de caducitat, i ningú no pot renovar-la)
- De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap (Vol dir que tots hem de morir, i
que principalment els vells hi estan exposats)
· No
cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No
en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem. I de vegades quan
volem redreçar una situació, ja fem tard:
- Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren (Tardar massa a prendre una decisió)
- Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal (Cal fer les coses en el moment
oportú)
· La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del
moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida:
- De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa (El temps és el mateix per a tothom)
- Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa (Significa que tots els homes han de
morir)
· Potser
per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents
i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats:
- Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.
· També
hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o
caràcter ve determinat des del moment de néixer:
- Això ho deixarà amb la mortalla (Es diu d'un vici, hàbit, etc., que es té molt arrelat)
- El que a la pila [o en els bolquers o a la capella] es pren, a la
mortalla es deixa (Es
diu d'un vici, hàbit, etc., que es té molt arrelat)
- Geni i figura fins a la sepultura (No és fàcil canviar de caràcter)
· Hi
ha també molta superstició al
voltant de la mort. Mireu sinó:
- Bodes maials, bodes mortals
- Casa nova sepultura de la mort
- Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
- El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
- Enterro en dijous, una altra mort vol
- Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la
presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
- Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta,
la taüteta
- Sàlvia a l’hort espanta la mort
- Tretze a taula, al cap de l'any un de mort
· També
hi van molt vinculats els metges i
els seus errors o limitacions:
- A mal de mort, no hi valen metges o [no hi ha metge savi]
- A mal mortal, cap metge hi val
- Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
- Del mal de la mort, metges no en curen
- Les errades dels metges, la terra les cobreix
- Massa metges, mort segura
· Pel
que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions
i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i
expliquem-ne algunes:
- A mata-degolla
(D'una manera extremadament exagerada)
- A mort (Anar a totes. Jugar-s'ho tot)
- Anar a buscar la mort (Ser lent amb ironia)
- Anar a matar la llúdriga (Emprendre grans coses)
- Burlar se del mort i de qui el vetlla (Riure's de tot i de tothom)
- Callar com un mort (No dir res)
- Carregar-li el mort (Donar-li la culpa)
- Combregar-lo un cop mort (Tardar massa a prendre una decisió)
- De mala mort (Molt
pobre, misèrrim)
- De mort (Extraordinari)
- Deixar [o quedar] mort (Expressions amb què es manifesta el desconcert, la
sorpresa, la decepció, etc., d'algú)
- Entre la vida i la mort (En gran perill de morir)
- Estar mort de... [gana, fred, por, son, etc.] (Tenir molta...)
- Estar mort de [braços, cames, peus] (Estar molt cansat)
- Estar mort
[per una persona o cosa] (Estar-ne molt enamorat, desitjar-la impacientment)
- Estar tocat de mort (Tenir poc d’avenir algun negoci o activitat)
- Fer el mort (Quedar
completament immòbil)
- Fer riure un mort (Home extremadament divertit que fa riure molta gent)
- Fins a la mort
(Amb constància perpètua, perseverant fins al final)
- Morir com a rates [o com mosques] (En gran
quantitat)
- Morir com un gos (Sol, sense companyia)
- Morir com un poll (Morir quietament, sense convulsions ni gemecs)
- Morir com un sant (Morir com una persona virtuosa)
- Morir de mala guerra (Morir de disgusts o mal tractes)
- Morir en olor de santedat (Morir amb fama o amb indicis de sant)
- Morir-se cara a la paret (Acabar la vida sol)
- Morir-se de ganes (Tenir un desig molt fort)
- Pesar com un mort (Pesar molt)
- Ser un mort
(No valer res)
- Ser un mort de gana [o de fam] (Ser un pobre
miserable)
- Ser una mosca morta (Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant)
- Tenir un disgust de mort (Sofrir un greu perjudici)
- Voler ressuscitar un mort (Voler fer una cosa impossible)
Difunts
· El novembre i els difunts marxen tots
junts (El Dia de
Difunts o Tots Sants és el dia 1)
· Dia de Difunts, [o Dia dels Morts, o
Dia de les Ànimes]
(El dia 2 de Novembre, en què es commemoren els difunts)
· Toc d'ànimes [o toc de morts] (Toc de campanes per a difunts)
· Esperar com les ànimes el bé (Esperar una cosa amb gran desig i
impaciència)
· Està més lluny que els llims [llimbs]
/lloc on estan les ànimes/ (Estar molt lluny)
· Pareix que ha vist ànimes (Ho diuen d'una persona demacrada)
· Parèixer un altar d'ànimes (Esser visitat o mirat de massa
gent, que dóna molèstia amb la seua presènci
· Tenir menys trellat que el plat de
les ànimes (Mancança
de bones maneres, de raó o de judici; no tenir sentit
· Allí on va el cos va l'ànima
· Anar com una ànima en pena (Trobar-se sense força, sense ànim,
abatut. Desanimat)
· Caure l'ànima als peus (Desil·lusionar-se)
· Córrer o anar com ànima que se'n
porta el diable
(Anar amb molta velocitat)
· Donar l'ànima a Déu (Morir-se)
· Donar [o vendre] l'ànima al diable (Fer amb ell un pacte segons el qual
hom li abandona l'ànima després de la mort a canvi d'obtenir riqueses, plaers,
poder)
· Les darreries de l'home (Les quatre destinacions finals de
l'ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria)
· Ser com un cos sense ànima (Ser més de l'altre món que
d'aquest)
· Tal la vida, tal la mort (Vol dir que la manera de morir, en
quant a l'ànima, sol esser un reflectiment de la manera com s'ha viscut)
Vinculació Carnestoltes
- Tots Sants
· Baralles per Carnestoltes, baralles
per Tots Sants (Qui
riny o es baralla en temps d’alegria general, és perquè té mal caràcter i amb
més motiu es barallarà quan tothom està trist)
· Els pecats de Carnaval surten per
Tots Sants [o Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes,
per Tots Sants surten a llum o Rialles
de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants] (Significa que les conseqüències
dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)
· Maridatge pel Candeler, per Tots
Sants bolquer [el Candeler
= la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu
humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt
amb la companyia per a estar calent)
L’oratge
·
A Tots Sants, amaga el ventall [o
palmito], i trau els guants (Es refereix a que en aquesta època comença a refrescar)
·
Per Tots Sants, capes i guants [o
capes i mocadors grans; o trau l’abric i els guants] (Es refereix al fred i humitats que
comença a fer intensament en venir el novembre) Pluges perdudes, per Tots Sants
trobades (Tant si l’any és plovedor com si no, podem estar segurs que plourà en
novembre)
·
De Tots Sants a l'advent, ni massa
pluja ni massa vent
(És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable)
·
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal (Encara que el fred siga més suau
que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de
novembre
·
De Tots Sants a Nadal, les set
setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre. Des de l’1 de novembre es nota que el
dia va acurtant)
·
De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i
vent cabal (A la fi
de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal
oratge apareix)
El camp
· De Tots Sants a Sant Martí, sembra si
vols collir (11
novembre) (Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen
i tenen bon reg pluvial)
· El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar,
i pel gener s'ha de cavar (Cert)
· El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha
de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra. (Ja és temps d'acabar la
recol·lecció del raïm)
· Per Tots Sants els blats sembrats i
tots els fruits a casa guardats (En aquesta data ja s'han collit tots els fruits i la
majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les
pluges hivernals)
· Per Tots Sants, les olives a les mans
[o fan mig oli]
(Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener)
· Per Tots Sants, mira els teus naps (Ja estan a punt)
· Per Tots Sants, murtons i aglans,
cama-seques i esclata-sangs [murtó = baia de la murta / cama-seca = bolet comestible) (L’1 de
novembre és l’època idònia per a recol·lectar aquests fruits silvestres)
· Per Tots Sants, sense trigar, treu
l'arada a llaurar
(La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les
pluges hivernals)
La caça i la pesca
· Per Tots Sants a pescar a l'art [o
arts a la mar] (Encara
fa bon oratge per a la pesca)
· Per Tots Sants, agafa tords amb
quatre mans
(Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells)
Per no deixar passar l’evidència d’aquesta nit de halloween,
vegem algunes expressions relacionades al que s’anomena una:
NIT DEL TERROR
· Amb els ulls fora de la testa [o fora
de si; o fora d'òrbita] (Amb els ulls molt oberts i sortints, perquè algú està molt espantat)
· Animetes santes! (Aclamació que expressa temor)
· Arrugar-se el melic a algú (Sentir temor)
· Cagar-se damunt [o Cagar-se de por; o
en els pantalons; o en garres] (Tindre molta por)
· Cruixir [o petar] de dents (Fer batre unes dents contra les per
la por)
· Deixar [algú] sense una gota de sang
a les venes
(Expressió que indica l'espant o el terror d'una persona)
· Déu del cel! [ o Déu meu!] (Exclamació d'esglai)
· Eixir corrent (Fugir precipitadament)
· Enfugir-se del dimoni (Fugir d'una mala situació)
· Eriçar els cabells (Causar espant)
· Esconillar-se (Fugir, generalment de por, i
amagar-se sobtadament)
· Estar més mort que viu (Estar pres d'un gran espant o
temor)
· Fer més por que una fragata de moros (Fer molta por)
· Fer mes por que una tronada [o
pedregada] (Fer
molta por)
· Fer tremolar (Fer por)
· Fer un salt el cor [o Nugar-se-li el
cor] (Tenir un
sobresalt)
· Fugir a la desbandada (Fugir desordenadament per un
sobresalt)
· Fugir com un conill (Expressa la gran rapidesa amb què
es fuig)
· Fugir com un dimoni (Eixir rapidíssimament)
· Fugir com una centella (Fugir ràpidament, veloçment)
· Fugir com una rata emmetzinada (Fugir molt de pressa)
· Fugir esperitat (Fugir de manera excitada i
precipitada)
· Fugir [de algú o d'alguna cosa] com
del mal diner
(Fugir-ne amb molta por)
· Fugir com el dimoni de la creu (Fugir d'una cosa en por)
· Gelar la sang (Produir gran por)
· Glaçar-se-li el cor [o el moll dels
ossos] (Tenir o
afagar molta por)
· Hòstia! [o La mare del Tano! ; o La
puta d'oros; o Mare de Déu santíssima!; o
Mare de Déu Senyor!; o Maria Santíssima!; o Verge Santíssima!; o Valga'm
Déu!] (Exclamacions,
que denoten situacions d’esglai)
· Me cague en... (Segons lo que vaja darrere de
l'expressió, pot servir com expressió d'esglai, sorpresa, o ofensiva. Si es
posa el nom d'una persona venerada per alguna religió, passa a ser una
blasfèmia)
· No cagar merda bona (Expressió, per a indicar que es va
de disgust en disgust o de sobresalt en sobresalt)
· No tocar [a algú] la camisa [o la
roba] a la pell [o l'esquena] (Estar molt espantat. Tindre por)
· Perdre les rialles (Agafar por, tenir gran temor)
· Posar-se els pèls de punta [a algú] o
[Estar amb els cabells drets [o de punt] (Venir-li sobtadament un gran espant)
· Quedar blanc d'espant (Assustar-se molt)
· Quedar fred [o gelat](Quedar estupefacte per una impressió
forta, especialment de por)
· Tallar-se li l'alé (Quedar-se sense respiració.
Generalment per un sobresalt d’esglai)
· Tenir un cor xicotet (Es diu de qui és molt sensible, de
qui s'espanta per poca cosa, de qui ha tingut un espant, etc. )
· Veure's mort (Estar molt espantat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada