El Cafè de Pipa
21-11-2016
21-11-2016
HISTÒRIA DE LES BANDES DE MÚSICA DE LA VALL D'UIXÓ
Amb motiu de la celebració de Santa Cecilia, la patrona dels músics, he fet un repàs a la nostra tradició musical, en la modalitat de les bandes de música, des de finals del Segle XIX fins l'actualitat-
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Història de les bandes de La Vall d'Uixó
2.- Celebració de Santa Cecilia
3.- Malnoms d'origen musical
4.-Expressions referides a la músicaPodeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 7:24):
CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA (Patrona
dels músics)
LA MÚSICA DE BANDES A LA VALL D’UIXÓ
La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres,
amics de festes i diversions, té la seva
característica especial en la noble i gran afició per la bona música,
qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el
poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun
instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el
cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i
soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art
que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem
demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de
fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nom de La
Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta
afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i
cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament La Vall d’Uixó estava constituïda per varis
poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement
VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven
regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La
Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa qualitat i característiques diferents. Diríem
que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat
musical des dels inicis ho farem per separat.
La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he
replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
· La
Revista Escuela de Aprendices Segarra
· Publicació
“Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
· Bibliografia
de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense,
Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.
BANDES DE MÚSICA
Parròquia l’Assumpció
A mitjans del S. XIX, per l’any 1866, havia en la parròquia
de l’Assumpció, dos bandes de música:
·
Una
dirigida pel Sr. Vicente Salvador.
·
I
l’altra dirigida pel Sr. Vicente Tomás
Abad. Aquesta última banda i amb el fi d’unir els dos pobles en que estava
dividit antigament, es modificà i per l’any 1890 reaparegué amb el nom de BANDA MUNICIPAL CENTRO VALLENSE o UNIÓN DEL
CENTRO al front de la qual estava el
Sr. Abel Castelló Darós. Després el
substituí Vicente Fenollosa Casanova
a aquest el seguí D. José Mª Adrián Porcar, organista de la parròquia de l’Assumpció
* Aquesta banda participà en 1897 a la Primera Secció del Certamen
de Castelló, obtenint el 2n. Premi.
* I a l’any següent, el juliol de 1898, en la Tercera Secció del Certamen
de València, obtenint el 1r.
Accèssit.
·
i més tard pren la direcció D. Fulgencio Badal, pianista distingit,
prenent aleshores la banda el nom de la LIRA
VALLENSE o LIRA NOU CENTRE. El mestre Badal va dirigir la banda des de 1915
fins l’arribada de la II República (1931). Sota la seva direcció va guanyar dos
premis:
o
Primer premi de la Segona Secció al Certamen de
Castelló en juliol de 1926 (amb
35 músics). El segon premi fos per a l’Artística, també de La Vall.
o
Primer accèssit de la Segona Secció al Certamen de
València a l’agost de 1928 (amb
40 músics)
o
A
l’any següent, 1929, la Lira tornà a participar al Certamen de València, en aquest cas va
obtindre el Primer Accèssit (amb 40
músics); però dirigida per Alfredo
Garcia Campos que deuria de substituir a última hora a Fulgencio Badal, ja
que en la informació periodística prèvia al certamen anuncià com a director a
Badal.
·
Molt
prompte es desprèn de la Centro Vallense, una altra titulada FILARMONICA CENTRO VALLENSE, dirigida
pel D. Joaquín Rambla Castelló (fill
de la germana d’Abel Castelló Darós), perit agrònom i persona molt entusiasta
de la música. Rambla fos el director des de l’inici,l’any 1891 fins a la seva
mort, l’any 1942. Sent director honorari
de la mateixa el 12 de setembre de 1911, el mestre D. Francisco Peñarroja. Data
aquesta en la que amb motiu de la seva exaltació al càrrec que desenvolupava de
professor de Composició i Harmonia en el Conservatori de València, l’obsequià
dita banda amb un cordialíssim homenatge que organitzà D. Eleuterio Pérez Solernou,
gran amic de l’homenatjat i ànima de la Banda Filarmonica, on van participar
totes les bandes del poble i es va estrenar l’himne a La Vall.
Parròquia del Sant
Àngel.
A la parròquia de l’Àngel també existia allà per l’any 1890
una banda:
· L’Artística Musical organitzada i
dirigida per D. José García. A qui
el va succeir el seu fill José García.
PREMIS
o
En
1919 i 1922 obtingué el 2n. Premi de
la 2ª secció en el certamen de
Castelló. Dirigida per Manuel Garcia
Segarra.
o
En
1925 dirigida per Vicente Salvador
participà en la 2ª secció del certamen de València (amb 40 músics)
sense premi.
o
En
juliol de 1926 (amb 40 músics), dirigida per Vicente Salvador i obtenint el segon
premi de la segona secció del certamen de Castelló, darrere de la Lira
Nou Centre.
o
Aquest
mateix any 1926 ho intentà novament al certamen de València participant en la 2ª Secció (amb 40 places) i obtenint el
1er. Accèssit. El seu director
continuava sent Vicente Salvador.
o
Premi
que repetí a l’agost de l’any següent en València.
o
Va
tindre que esperar a l’any 1928 per obtindre un 1er. Premi, en aquest cas en la Primera Secció del certamen provincial de Castelló dirigida per Vicente Salvador. Desprès va anar a
participar al certamen de València
en la Primera Secció (amb 58 músics)
i no va obtenir premi.
o
1929
repetí la participació al Certamen de
Valencia (amb 55 places) i també sense
premi. Situació que es torna a repetir l’any 1933, en aquest cas en la Segona
Secció.
Aquesta banda donà origen l’any 1906 a una altra banda
titulada del
· Progreso dirigida per Vicente Ramón Castelló, Aquesta banda va tenir una efímera vida,
doncs actuà durant uns quinze anys i
allà pel 1921 es va dissoldre.
o
En
1913 participà en el Certamen de
Borriana (amb 38 músics) i aconseguint el quart premi.
o
En
1919 obtingué el 3er. Premi de la Segona Secció al certamen de Castelló.
L’Artística Musical, La Filarmonica Centro Vallense i la Lira
Vallense perduraren fins a l’esclafit de la Guerra Civil, en que amb
motiu de l’evacuació es van perdre moltíssims instruments que en acabar van ser
difícils de recuperar.
Com vegem quasi sempre han hagut en La Vall d’Uixó tres o quatre bandes de música reputades com
a excel·lents, que han participat en nombrosos certàmens, sent la més llorejada
La
Filarmonica. Repassarem la seva
trajectòria de participació i guardons aconseguits:
o
El
seu primer èxit començà l’any 1892,
aconseguint el Primer premi en Castelló
i segon en València (amb 36 músics). Tots dos en Secció Única. Van acudir en instruments vells i sense saxofons. El
Sr. Klein, crític musical de la “ Correspondència de València” i a propòsit de
la seva actuació en el Certamen de
València, escrigué: “La banda de Vall
de Uxó, dotada de un instrumental incompleto (si no recuerdo mal, ni saxofones
tiene) y bastante malo, hizo prodigios. Ejecutar la obra obligada (Poeta y Aldeano) y la obertura Banditeustreche de Suppé como ayer las
ejecutó. Lo que ha interpretado la banda de La Vall es cosa que no se comprende,
sino se admite la constancia ilimitada, el entusiasmo encumbrado y el
sentimiento artista tan natural en los valldeuxenses”.
o
En
1893 torna a participar en els dos Certàmens, obtenint el Primer Premi en Castelló;
però quedant-se sense premi en el de
València.
o
A
l’any següent, el 1894, es va
rescabalar del fracàs de l’any anterior i obtingué el 1er. Premi de la Secció
Segona al Certamen de València.
o
En
1897, aconseguí el 1er. Premi de la Segona Secció del de Castelló.
o
En
1899, obtingué el 1er. Premi de la Tercera Secció del Certamen
de Castelló.
o
En
1913 obtingué el Primer Premi en el Certamen de Borriana (Amb 40 músics). Premi que repetí l’any 1915.
o
En
agost de 1914 participa al Certamen de València en la Primera Secció (amb 49 músics) tocant
la peça obligada “El Carnaval Norvégien” de J.S. Svendsen. Se li va negar el
premi perquè es va fer córrer el rumor de que en la Banda Filarmonica figuraven
15 músics aliens a l’entitat vallera.
o
A
l’any següent, 1915, ho tornaren a
intentar en València i en aquesta ocasió
acudiren en 55 músics,
obtenint el 3er. Accèssit. De la Primera Secció. Premi que també repetí
l’any següent, 1916.
o
El
1917, millora els anterior
aconseguint el 3er. Premi de la Primera
Secció (amb 52 músics)
o
En
canvi el 1918 sols va poder
aconseguir un 2n. Accèssit.
o
El
1919 tornà a Castelló per obtindre un 4t.
Premi de la Primera Secció.
Resultat que millorà l’any 1922 en
el que obtingué el 2n. Premi.
o
En
1923 participa en Tarragona en la Categoria Nacional en el que obtingué el 3er. Premi.
o
En
1925 tornà a València a la Primera Secció
sense obtindre premi.
o
En
1926 aconseguí el 1er. Premi del Certamen de Castelló en la Primera
Secció (amb 60 músics). També participà a València en la Primera
Secció obtenint el 1er. Accèssit
(amb 54 músics).
o
L’
any 1929 (amb 63 músics) també
obtingué el Primer Premi en el
Certamen celebrat a València en la Primera
Secció, davant de dues bandes de Cullera: Santa Cecilia i Ateneo Musical.
o
Ha
recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com Borriana, Tortosa, Castelló, València,
Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaroz, Massamagrell i inclòs en la pròpia
Barcelona l’any 1929. Amb motiu de l’Exposició Internacional, en el que
aconseguí el Primer Premi. Reberen
5.000 ptes en metàl·lic.
Executà primer l’Obertura de “Los
Maestros Cantores”. A continuació interpretaren “Mendy Mendiyan” i “Les
Danses Catalanes”
o
Els
anys 1930 i 1931 ho intenta en la Secció
Especial del Certamen de València
sense èxit ambdues ocasions.
Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats
com Borriana,
Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaròs, Massamagrell i Barcelona
Desfetes les bandes musicals en 1937 i perduts la major part dels instruments, es va refer després
d'un lapse de temps d’uns tres anys i amb components de les anteriors, una
altra banda municipal:
· La
“Unión
Musical de Educación y Descanso” (1941-1965). Dirigida pel Sr. Vicente
Peirats i regida per una societat musical presidida pel Sr. José Borrás. Sense
arribar a la categoria de les anteriors, actuà en el Certamen Provincial de Castelló l’any 1949, aconseguint el primer
premi.
· Posteriorment,
els seus integrants s’incorporaren a la Banda
Municipal de la Vall d’Uixó (1965-1972).
· El
17 de setembre de 1969 a partir de dos antigues bandes que es van dissoldre, la
Unión Musical Vallduxense i la Municipal, passant molts dels seus membres a la
nova banda i que el novembre de 1972 es constituí la:
. Banda Simfònica del Centre Instructiu d'Art i Cultura.
Directors de la Banda Simfònica:
o
D.
Vicente Peirats Montón - 1972-1973
o
D.
Vicente Alonso Brull - 1973-1974
o
D.
Jaime Rebollar Cueco - 1974-1993
o
D.
José Vicente Ramón Segarra - 1994-2001
o
D.
José Luis Civera Domínguez - 2002 - 2016
La "Banda Simfònica del
CIAC" ha obtingut a llarg de la seua història nombroses distincions que
acreditin el bon nivell de què gaudeixen. Han aconseguit diversos
o
1rs
Premis a la 1ra Secció dels certàmens Provincials de Castelló,
o
el
1r Premi de la XII Certamen de la Comunitat Valenciana, (1990),
o
el
1r Premi al Certamen ciutat de Leganés (1995),
o
1r
Premi al Certamen ciutat de Cullera (1998)
o
el
1r Premi al X Certamen Internacional de Bandes de Música vila d'Aranda celebrat
a Aranda de Duero al 2009
o
1r
Premi a la VI Certamen internacional Vila de Dosbarrios l'any 2013. a més a
més, el MATEIX dia que participaven en aquest concurs l'obra
"Pantocràtor" composada pel director de l'CIAC, José Luís Civera,
guanyava també un certamen a Itàlia.
La "Banda del Centre Instructiu
d'Art i Cultura de la Vall d'Uixó" està en possessió de la Medalla d'Or de
la Diputació de Castelló. L'any 1994 la Generalitat Valenciana va atorgar la
més alta Distinció per la tasca cultural, social i formativa que desenvolupa.
· La Schola Cantorum va ser fundada el 19 de març de
1955.
o
En
principi era un Cor masculí,
integrat dins la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció (participant durant
els anys 1958 i 1959 al Certamen Regional de Valencia de Cors, obtenint el segon premi en les dos ocasions),
o
però
no va tardar a aparèixer l’Orquestra
per recolzar el cor
o
i
immediatament després el Quadre Artístic,
que es va especialitzar en la representació de sarsueles, sainets i, al Nadal,
estampes bíbliques.
Es distingeixen dos etapes:
* La dirigida per D, Miguel Arnau fins
la seva mort (1992). La primera sarsuela va ser La Alegria de la Huerta representades els dies 18 i 19 de març de
1956. A aquesta li seguiren una trentena
com:
o
El cantar del arriero, El chalenco Blanco, Gigantes i cabezudos, Katiuska, La
del soto del parral, La Dolorosa, La parranda, La
Rosa del azafran, Los claveles, Los gavilanes, , Marina,
Molinos
de viento... Luisa Fernanda(l’última representació va ser el 30 d’abril de
1991 en el II Centenari de les Festes del Camanar)
* Etapa actual recuperada l’any 1977
amb la sarsueles El chaleco blanco i La alegria de la huerta. A la que
seguiren la recuperació d’algunes de l’etapa anterior i s’estrenaren de noves
com:
o
Aires de mar y verbena, La chulapona, La corte del Faraon.
o
El
7 de maig de 1961 enceta una nova sessió, La
Tuna
o
La banda. Va realitzar el seu primer concert
el 24 de novembre de 1963 presentant-se com a Secció de vent.
Ha estat dirigida pels mestres
següents:
o
Miguel
Arnau (1955-1992),
o
Juan
Andrés Abellán (1992),
o
Manuel
Segarra (1992-1994),
o
Francesc
Xavier Piquer (1994- 1995),
o
Llorenç
Mendoza (1995-2000),
o
Víctor
Alapont (2001-2004),
o
Lluís
Sanjaime (2004-2014),
o
Pablo
Marqués Mestre (2014-2016)
o
Actualment
està en procés de selecció del nou director
Societat musical amb gran prestigi, guanyat durant els anys
gràcies als alguns dels principals premis aconseguits:
* Certamen Provincial de Castelló en la màxima secció. Aconseguint sempre primer premi i
menció d’honor. Anys 1976, 1977, 1978, 1985, 1995, 2002, 2005, 2009, 2014)
* Certamen de la Generalitat Valenciana (Primera Secció)
o
1985:
primer premi
o
1995:
tercer premi
o
2002:
segon premi
o
2005:
primer premi i menció d’honor
o
2009:
primer premi i menció d’honor
o
2014:
primer premi
* Certamen Internacional de València
o
1965:
primer premi de la Secció Segona i premi del Pasdoble per votació popular.
o
1966:
primer premi de la Secció Primera.
o
1969:
tercer premi de la Secció Especial.
o
1978:
tercer premi de la Secció Especial.
o
1986:
segon premi de la Secció Especial B
o
1997:
primer premi de la Secció Primera
o
2004:
primer premi de la Secció d’Honor
o
2006:
tercer premi de la Secció d’Honor
* Certamen Nacional de Campo de Criptana
o
1975:
primer premi
o
1976:
segon premi
o
1977:
tercer premi
o
2006:
primer premi
* Certamen Nacional de Leganés
o
1995:
tercer premi de la Secció Especial
* Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia.
o
1998:
primer premi de la Secció Primera
· La
Unió Musical Vallduxense, més antiga
que les dos anteriors, no està identificada amb el poble de Dalt o de Baix, de
fet, formada en 1939 amb els músics que van pertànyer a les tres bandes
existents a la Vall d'Uixó fins a 1936, sota la direcció de Leopoldo Palasí, gran músic i alumne
avantatjat del mestre Francesc Vila.
L'any 1941, es va fer càrrec de la
banda de la "Unió Musical Valldeuxense" Vicente Peirats Montón, enquadrant la mateixa en Educació i
Descans.
A mitjans de l'any 1965, per mediació
de les autoritats, va venir a fer-se càrrec com a director de la banda D. Salvador Seguí Pérez, formant escola
oficial de solfeig i instruments.
A poc a poc la banda es va anar
nodrint de joves valors fins arribar a les 55 places, constituint-se en banda
municipal en 1966.
El 1972, després d'anul·lar la
municipalitat de la mateixa, es va inscriure novament com a "Unió Musical
Valldeuxense" d'Educació i Descans, aquest fet va venir acompanyat de
l'escissió de part de la banda. Aquesta banda renovada va formar la seva Escola
de Música a càrrec del mestre José
Peñarroja Talamantes.
La banda de l'agrupació va continuar
endavant sota la direcció de Vicente
Peirats Montón, delegant al poc temps la direcció en Silvestre Esteve Roig.
El 1981, es va fer càrrec de la
direcció de la banda Manuel Salvador
Diago.
Des d'aquesta data la banda ha estat
dirigida, entre d'altres:
o
D. Juan Andrés Abellán López
o
D. Francisco Cano Torres
o
i
en l'actualitat el seu director és D.
Àngel Martínez
L'any 2005 la banda es
va traslladar al barri Carbonaire on va fundar l'Escola d'Educands d'aquest
barri, en ella s'imparteix ensenyament musical tant a nivell de solfeig com
instrumental.
Avui en dia l'escola
compta amb prop de 80 alumnes i ha aconseguit integrar-se plenament al barri i
formar musicalment als seus joves, preparant fins i tot per al seu accés al
Conservatori Professional de Música.
GUARDONS I PREMIS
o
En
1941 obté el primer premi al Certamen de Castelló -secció primera-,
o
1983:
Primer premi al Certamen Provincial secció tercera celebrat a Ribesalbes,
patrocinat per l'Excma. Diputació de Castelló.
o
1984:
Primer premi regional -secció tercera- celebrat a Santa Maria del Puig,
València.
o
1988:
Segon premi en el Certamen Provincial de la Diputació de Castelló -secció
segona- celebrat a Benicarló.
o
1989:
Segon premi en el Certamen Provincial -secció segona- celebrat al CEI de Xest
(València).
o
1989:
Primer premi al Certamen Provincial -secció segona- celebrat a Onda, Castelló.
o
Primer
premi i menció d'honor en quarta secció al Certamen provincial de bandes de
música celebrat a Castelló el 27 d'abril de 2013.
o
segon
premi, al certamen de bandes de la Comunitat Valenciana celebrat a València el
20 octubre 2013 al Palau dels Arts Reina Sofia.
Fins aquí la trajectòria musical de les diferents bandes que
formen la història musical de La vall
Però a més de la tradició bandística del nostre poble, la vida
musical de La vall s’estén a altres camps, disposant d’un gran ventall
d’agrupacions, entitats i aficionats. Les citarem.
Altres entitats musicals
· Joventuts
Musicals
· Orquestra
Vivaldi
· Rondalla
Vallera
· Banda
de Tambors (Confraria Santa Faz)
· Banda
de Cornetas y Tambores
· Grupo
de Danzas "Arcude"
· Coral
Polifónica "Espadà"
· Cors
Parroquials
· Aurorers
· Un
gran nombre de vocalistes lírics
· A
més a més de tots els grups musicals que han existit i continuen havent i que
marquen la gran afició vallera per la música. Per anomenar alguns teníem a:
o
Adri
y los Weels
o
Los
Bob’s Tam’s
o
Los
Cromptons
o
Los
Diablos
o
Los
Uxó
o
Los
Kiobas
o
Joven
Grupo
o
Los
Libelulas
o
Los
Mobracs
o
Resurrección
o
Satanas
Dels de ara Vicent, tu en sabràs més, a banda de Peluts o el col·laborador del programa
Javier Peñarroja, que pel dijous, si vol allargar la llista, té l’oportunitat.
Per últim i breument vegem com celebren la festivitat de
Santa Cecilia les nostres entitats musicals. El programa d’actes ja s’encarrega
la Ser en fer-ne la difusió.
CELEBRACIÓ DE SANTA CECILIA A LA VALL D’UIXÓ
Qui és Santa Cecília?
El 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en
honor de Santa Cecília, la seva patrona.
Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una
processó bufa amb tota clase d'instruments.
Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir
màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el
cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i
seguidors, van ser arrestats i decapitats. Cecília va enterrar cristianament
els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les
seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que
morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una
gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la
llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig
d’una fumera insuportable.
Finalment, va ser decapitada. Durant més de deu segles
Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any
1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu
naixement va esdevenir Dia de la Música.
A La Vall d’Ùixo les diferents associacions musicals
organitzen actes per commemorar dita festivitat.
·
Les tres bandes de música ho celebren realitzant:
o Audicions
o Concerts
o Cercavila d’arreplegada dels nous músics integrants a
les diferents sessions musicals.
o Dinar de germanor
· L’Orquestra Vivaldi
Historia
L’Orquestra Vivaldi de La Vall d’Uixó naix a partir
d’un grup de corda fundat en 1983 pel professor de contrabaix Pedro Ribera,
actuant per primera vegada a l’Església de Lourdes i a la Caixa d’estalvis de
La Villavella amb el nom “CAMERATA STUDIO”.
Ha participat als diferents “Concerts de Nadal”
organitzats per “Joventuts Musicals de la Vall d’Uixó” des de la seua fundació
i també ha actuat en alguns dels concerts de la Primavera al Palau. Ha
col·laborat en el concert homenatge a n’Estanislao Marco organitzat per la Rondalla
Vallera. Ha fet concerts conjuntament amb la Banda Unió Musical en honor a
Santa Cecilia.
Ha actuat en diverses programacions de Setmana Santa;
en el 25 aniversari de la fundació de la Caixa San Vicent, en el 750 aniversari
de la Carta Pobla, en la celebració de la restauració de la façana de
l’Església de Nª Sra. de l’Assumpció. També ha actuat al saló d’actes de la
Caixa San Isidre amb motiu de les festes del seu patró y al passeig Ribalta de
Castelló en la III edició de l’“arte de deshecho”. Ha participat en el
homenatge a n’Arcadi García i Sans organitzat per Amics de la Vall i ha viatjat
a Valence d’Agen (França) invitada per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.
Des de l’any 2005 organitza i celebra els seus propis
concerts baix la batuta de la directora Teresa Peñarroja
Actes de Santa Cecilia
L'Orquestra Vivaldi, de la Vall d'Uixó, ho sol o solia
celebrar en diumenge en un concert
a l'interior de l'església del Crist. En alguna ocasió en la banda Unión
Musical.
· La Rondalla Vallera
Historia
L'associació va néixer el 1991 després que alguns integrants
de la Rondalla Segarra que va estar activa 1946-1954 decidissin tornar a la
música popular. Durant dos anys, la Rondalla vallera com la seva predecessora
va ser instrumental, fins que el 1993 "introduïm veus la cosa va anar
millorant i ens vam anar adaptant a la demanda del carrer". La Rondalla
vallera canta les cançons de sempre i també cançó valenciana.
L'any 2000 "vam recollir el folklore popular de la Vall
i comencem a treballar en el disc", l'únic que la Rondalla vallera té
editat. La implicació del llavors alcalde, Vicent Aparici, de la Diputació de
Castelló i la Generalitat Valenciana per a dur a terme aquesta iniciativa de
registrar les cançons populars de la Vall que recorden gran part de la història
d'aquest municipi. Per a l'edició d'aquest, la Rondalla va comptar amb el
suport del conservatori municipal.
Les lletres que formen el disc "La cançó popular de la
Vall al segle XX" són autòctones i van ser creades pels valleros a mitjan
segle XX adaptant músiques conegudes a històries locals.
La Rondalla vallera té un repertori de més de 300 cançons en
les que a més d'estar les locals, els tretze components del grup canten música
popular valenciana i de folklore castellà.
El grup realitza dos concerts anuals, el juny que té lloc al
Palau de Vivel i el de Santa Cecília al mes de desembre. A més, van a
esdeveniments familiars sempre que se'ls sol·licita la presència i a activitats
d'associacions o entitats sense ànim de lucre com Afaniad, la Llar Sagrada
Família o els sopars de Mans Unides, entre d'altres.
Actes de Santa Cecilia
Enguany ho dedica per
commemorar el seu 25é aniversari (1991-2016) de la seva creació amb un concert
al Teatre Carmen Tur el dia 4 de desembre.
MALNOMS RELACIONATS AMB LA MÚSICA
· Benigualets (el
mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que
tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el
franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent.
Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia:
-Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi
li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la
banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial);
· Bombo, El
· Caruso, El (era aficionat al "bel canto")
· Fugits, Els (En
desfer-se la Banda Municipal de La Vall d’Uixó. Els músics es separaren en dos
grups, uns que entraren a formar part el la nova CIAC i els altres que tornaren
a recuperar l’anterior Banda Unión Musical Vallseuxense, qualificant a aquests de
Els
Fugits)
· Gallo, El (tocava
el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom,
segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com
analogia del nombre, un, el primer, el millor)
· Llanda,
La (Malnom despectiu al que s’anomena a la CIAC fent referència
al seu mal so quan toca, la qual cosa corrobora la gran rivalitat musical en La
Vall)
· Pavana (un avantpassat
era l’únic del poble que sabia ballar aquest ball)
· Polilla,
La (Malnom en que es coneix a L?Ateneu Musical Schola Cantorum.
Hi ha dos versions sobre el seu origen: Un en al·lusió a l’edat avançada dels
seus fundadors, ja que molts provenien de les antigues bandes La Lira i La
Filarmonica. Segons açò, els músics de tan vells que eren, estaven apolillats.
Però hi ha una altra versió que sembla més apropiada i és que la banda tenia
prohibit eixir al carrer i aleshores els partidaris d’aquella repressió es
feien burla dient-los: “Els vostres uniformes
se’ls menjarà la polilla, perquè no
tocareu”.
· Miserenobis, El tio (era
organista de la parròquia de l'Assumpció)
· Musica, Carmen la de (era
professora de música)
· Tabal
· Tabalet, El
tio (relacionat amb l'activitat musical.
Possible referència a una persona molt xerraire o pesada)
· Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de
tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')
· Xicote, El (era
actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó:
“Les castanyes del xicote”)
EXPRESSIONS DE LA MÚSICA
A casa del músic, qui no balla, punteja
[o qui no canta, taral·leja] (Els
pares influeixen en els fills per a bé i per a mal)
A casa dels músics vas
a fer albades?
(És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici)
A pocs doblers, poca música (La quantitat de diners
disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat)
A toca tecla (Al comptat, immediatament)
Afinar els instruments (Preparar les coses
ordenadament per aconseguir un resultat determinat)
Al músic vell li queda
el compàs
(L’experiència o la rutina esdevenen cròniques, i encara que amb el transcurs
del temps s’obliden els detalls o els matisos, sempre queden les coses bàsiques
i elementals)
Amagueu els ànecs, que
vénen els músics
(S'utilitza com una advertència col·lectiva. Això vol dir que de vegades cal
anar amb compte amb altres persones)
Bon home però mal músic (És una manera elegant de dir-li
mediocre a algú)
Brunzit de mosquit, música de violí petit (Certa la comparació)
Cada ball vol la seua
música (No és la
solució, però ajuda)
De músic, boig, metge i poeta, tots en tenim una miqueta
(Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a
tot)
De pare músic, fill
ballador (Significa
que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala
conducta)
Deixa fer vent, que la
música és de qui l'entén (Es diu per recomanar tolerància o calma respecte a allò que els altres
fan)
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics
aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)
El flabiol, no el toca
qui vol [flabiol =
flauta de canya] (Cada art o professió vol el seu ofici)
El tambor també és
músic (En una
comunitat o un col·lectiu no s’ha d’oblidar l’element considerat més
insignificant i que, en realitat, és tan important o més que un altre)
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver
començat, no se'n saben deixar (Necessiten molts assajos, però quan s’animen,
no pararien)
Escolà, músic o barber,
home de bé no pot ser
(Tenen mala fama)
Estar boja per la
música (Desenraonat,
excessiu, fora de mida)
Fotre's de la música i
del tocador (Anar,
algú, a la seva; desentendre’s de les adversitats i els maldecaps dels altres)
Haver-hi ferralla (Sentir-se molt els instruments metàl·lics
d'un grup musical)
Jo sóc músic (Indica que u no vol saber res d'una
qüestió, problema, conflicte...)
La bona música surt de
la barrica [barrica
= bóta, tonell] (Els efectes del vi fan cantar la gent)
La fusta de maig, fa bona música (El mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiol)
La música amanseix les
feres (Els elogis i
les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones i molts
éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions)
La música no fa dol (Inclús en els soterrats, en moltes
cultures es toca música)
La música pagada no fa
soroll (Les faenes o
encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interès per fer-ho bé que
es té quan encara no s’han cobrat)
Me'n dones més que un
músic (Ser molt
generós)
Músic [o música] pagat/da fa mal so [o no fa bon so] (Vol dir
que quan un ha cobrat endavant la seva feina, o no la fa, o la fa malament)
Música i flors
conquisten [o porten] amors (Són coses agradables als sentits)
Música li fas ?. No t'hi casaràs (Com més insisteixis, més em
canses i més t’avorriré)
Música que no he d’escoltar, que la pague un altre (Ningú sol
pagar res que no haja de gaudir)
Música, caça i pesquera no volen vellesa [o porten pollera]
(Cada cosa necessita energia i mitjans)
Músics, xics i
criatures, a la millor la fan (Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat)
Ni barber mut ni músic amb cervell pur [o catxassut, o
sessut] (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el
treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat)
No s’ha de ballar més
de pressa del que marca la música (Recomana no avançar-se al ritme general, el qual pot
canviar o aturar-se i fer-nos quedar mal)
No saber quina tecla
tocar (No tindre
concepte clar de la qüestió)
On hi ha música, mala
cosa no hi pot haver
(Certament, llevat dels soterrats, hi ha alegria)
On hi ha músics no hi
falten músiques (Es
diu referint-se al caràcter renouer i baralladís que solen tenir els músics)
Passar més fam que un
músic (Patir molta
fam o gran escassesa de coses necessàries)
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament
(Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap
patrimoni)
Pocs diners, poc sermó
i poca música (Amb
economia precària no es poden fer grans coses)
Riure's del ball i dels
músics (Riure's de
tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal)
Saber-se la música i la
lletra (Ser molt
sagaç)
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen
molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)
Se li’n fot la música i
els tocadors (No
importar gens (a algú) alguna cosa)
Ser músic i gitar-se a
les vuit
(Desentendre's d'un assumpte)
Ser [o sonar a]música
celestial (Dit per a
indicar que alguna cosa es desconeguda per algú)
Si la butxaca no sona,
els músics no poden tocar (Amb economia precària no es poden fer grans coses)
Si la por [o l’enveja] fóra música, com ballaríem tots
(Destaca que la por de cada u no és perceptible pels altres i que és més
general que ens imaginem)
Si música li fa, no la se'n durà (Vol dir que generalment no
és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor)
Tocar diana (Toc matinal de tambor o de trompeta per a
despertar la tropa i fer-li començar el servei diürn)
Tocar el bombo
[l'orgue, els timbals] (Dir o fer despropòsits, equivocar-se, fallar a la vista dels altres)
Tocar el corn (Anar-se'n)
Tocar el violó (Perdre el temps miserablement,
sense fer res de profit)
Tocar la corda sensible (Atacar una persona o una cosa pel
lloc més dèbil o més sensible)
Tocar la gaita (Fastidiar)
Tocar l'arpa (Furtar)
Tocar moltes tecles (Posar tots els mitjans o ocupar-se
en tota mena de coses)
Tocar timbals (Perdre la raó)
Tocar valsos (Perdre l'enteniment)
Tocar-li el bombo (Colpejar-li, pegar-li,
apallissar-lo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada