dilluns, 21 de novembre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 27)

El Cafè de Pipa
21-11-2016

HISTÒRIA DE LES BANDES DE MÚSICA DE LA VALL D'UIXÓ

Amb motiu de la celebració de Santa Cecilia, la patrona dels músics, he fet un repàs a la nostra tradició musical, en la modalitat de les bandes de música, des de finals del Segle XIX fins l'actualitat-
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Història de les bandes de La Vall d'Uixó
2.- Celebració de Santa Cecilia
3.- Malnoms d'origen musical
4.-Expressions referides a la músicaPodeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 7:24):

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA (Patrona dels músics)

LA MÚSICA DE BANDES A LA VALL D’UIXÓ
La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres, amics de festes i diversions, té la seva  característica especial en la noble i gran afició per la bona música, qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nom de La Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament  La Vall d’Uixó estava constituïda per varis poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa  qualitat i característiques diferents. Diríem que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat musical des dels inicis ho farem per separat.

La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
· La Revista Escuela de Aprendices Segarra
· Publicació “Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
· Bibliografia de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense, Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.

BANDES DE MÚSICA
Parròquia l’Assumpció
A mitjans del S. XIX, per l’any 1866, havia en la parròquia de l’Assumpció, dos bandes de música:
·        Una dirigida pel Sr. Vicente Salvador.
·        I l’altra dirigida pel Sr. Vicente Tomás Abad. Aquesta última banda i amb el fi d’unir els dos pobles en que estava dividit antigament, es modificà i per l’any 1890 reaparegué amb el nom de BANDA MUNICIPAL CENTRO VALLENSE o UNIÓN DEL CENTRO  al front de la qual estava el Sr. Abel Castelló Darós. Després el substituí Vicente Fenollosa Casanova a aquest el seguí  D. José Mª Adrián Porcar, organista de la parròquia de l’Assumpció
* Aquesta banda participà en 1897 a la Primera Secció del Certamen de Castelló, obtenint el 2n. Premi.
I a l’any següent, el juliol de 1898, en la Tercera Secció del Certamen de València, obtenint el 1r. Accèssit.
·         i més tard pren la direcció D. Fulgencio Badal, pianista distingit, prenent aleshores la banda el nom de la LIRA VALLENSE o LIRA NOU CENTRE. El mestre Badal va dirigir la banda des de 1915 fins l’arribada de la II República (1931). Sota la seva direcció va guanyar dos premis:
o   Primer premi de la Segona Secció al Certamen de Castelló en juliol de 1926 (amb 35 músics). El segon premi fos per a l’Artística, també de La Vall.
o   Primer accèssit de la Segona Secció al Certamen de València a l’agost de 1928 (amb 40 músics)
o   A l’any següent, 1929,  la Lira tornà a participar al Certamen de València, en aquest cas va obtindre el Primer Accèssit (amb 40 músics); però dirigida per Alfredo Garcia Campos que deuria de substituir a última hora a Fulgencio Badal, ja que en la informació periodística prèvia al certamen anuncià com a director a Badal.
·        Molt prompte es desprèn de la Centro Vallense, una altra titulada FILARMONICA CENTRO VALLENSE, dirigida pel D. Joaquín Rambla Castelló (fill de la germana d’Abel Castelló Darós), perit agrònom i persona molt entusiasta de la música. Rambla fos el director des de l’inici,l’any 1891 fins a la seva mort, l’any 1942.  Sent director honorari de la mateixa el 12 de setembre de 1911, el mestre D. Francisco Peñarroja. Data aquesta en la que amb motiu de la seva exaltació al càrrec que desenvolupava de professor de Composició i Harmonia en el Conservatori de València, l’obsequià dita banda amb un cordialíssim homenatge que organitzà D. Eleuterio Pérez Solernou, gran amic de l’homenatjat i ànima de la Banda Filarmonica, on van participar totes les bandes del poble i es va estrenar l’himne a La Vall.  
Parròquia del Sant Àngel.
A la parròquia de l’Àngel també existia allà per l’any 1890 una banda:
· L’Artística Musical organitzada i dirigida per D. José García. A qui el va succeir el seu fill José García.
PREMIS
o   En 1919 i 1922 obtingué el 2n. Premi de la 2ª secció en el certamen de Castelló. Dirigida per Manuel Garcia Segarra.
o   En 1925 dirigida per Vicente Salvador participà en la 2ª secció del certamen de València (amb 40 músics) sense premi.
o   En juliol de 1926 (amb 40 músics), dirigida per Vicente Salvador i obtenint el segon premi de la segona secció del certamen de Castelló, darrere de la Lira Nou Centre.
o   Aquest mateix any 1926 ho intentà novament al certamen de València participant en la 2ª Secció (amb 40 places) i obtenint el 1er. Accèssit. El seu director continuava sent Vicente Salvador.
o   Premi que repetí a l’agost de l’any següent en València.
o   Va tindre que esperar a l’any 1928 per obtindre un 1er. Premi, en aquest cas en la Primera Secció del certamen provincial de Castelló dirigida per Vicente Salvador. Desprès va anar a participar al certamen de València en la Primera Secció (amb 58 músics) i no va obtenir premi.
o   1929 repetí la participació al Certamen de Valencia (amb 55 places) i també sense premi. Situació que es torna a repetir l’any 1933, en aquest cas en la Segona Secció.
Aquesta banda donà origen l’any 1906 a una altra banda titulada del
· Progreso dirigida per Vicente Ramón Castelló, Aquesta banda va tenir una efímera vida, doncs actuà durant uns quinze anys  i allà pel 1921 es va dissoldre.
o   En 1913 participà en el Certamen de Borriana (amb 38 músics) i aconseguint el quart premi.
o   En 1919 obtingué el 3er. Premi de la Segona Secció al certamen de Castelló.
L’Artística Musical, La Filarmonica Centro Vallense i la Lira Vallense perduraren fins a l’esclafit de la Guerra Civil, en que amb motiu de l’evacuació es van perdre moltíssims instruments que en acabar van ser difícils de recuperar.

Com vegem quasi sempre han hagut en La Vall d’Uixó  tres o quatre bandes de música reputades com a excel·lents, que han participat en nombrosos certàmens, sent la més llorejada La Filarmonica.  Repassarem la seva trajectòria de participació i guardons aconseguits:
o   El seu primer èxit començà l’any 1892, aconseguint el  Primer premi en Castelló i segon en València (amb 36 músics). Tots dos en Secció Única. Van acudir en instruments vells i sense saxofons. El Sr. Klein, crític musical de la “ Correspondència de València” i a propòsit de la seva actuació en el Certamen de València, escrigué: “La banda de Vall de Uxó, dotada de un instrumental incompleto (si no recuerdo mal, ni saxofones tiene) y bastante malo, hizo prodigios. Ejecutar la obra obligada (Poeta y Aldeano) y la obertura Banditeustreche de Suppé como ayer las ejecutó.  Lo que ha interpretado la banda de La Vall es cosa que no se comprende, sino se admite la constancia ilimitada, el entusiasmo encumbrado y el sentimiento artista tan natural en los valldeuxenses”.
o   En 1893 torna a participar en els dos Certàmens, obtenint el Primer Premi en Castelló; però quedant-se sense premi en el de València.
o   A l’any següent, el 1894, es va rescabalar del fracàs de l’any anterior i obtingué el 1er. Premi de la Secció Segona al Certamen de València.
o   En 1897, aconseguí el 1er. Premi de la Segona Secció del de Castelló.
o   En 1899, obtingué el 1er. Premi de la Tercera Secció del Certamen de Castelló.
o   En 1913 obtingué el Primer Premi en el Certamen de Borriana (Amb 40 músics). Premi que repetí l’any 1915.
o   En agost de 1914 participa al Certamen de València en la Primera Secció (amb 49 músics) tocant la peça obligada “El Carnaval Norvégien” de J.S. Svendsen. Se li va negar el premi perquè es va fer córrer el rumor de que en la Banda Filarmonica figuraven 15 músics aliens a l’entitat vallera.
o   A l’any següent, 1915, ho tornaren a intentar en València i en aquesta ocasió  acudiren en 55 músics, obtenint el 3er. Accèssit. De la Primera Secció. Premi que també repetí l’any següent, 1916.
o   El 1917, millora els anterior aconseguint el 3er. Premi  de la Primera Secció (amb 52 músics)
o   En canvi el 1918 sols va poder aconseguir un 2n. Accèssit.
o   El 1919 tornà a Castelló per obtindre un 4t. Premi de la Primera Secció. Resultat que millorà l’any 1922 en el que obtingué el 2n. Premi.
o   En 1923 participa en Tarragona en la Categoria Nacional en el que obtingué el 3er. Premi.
o   En 1925 tornà a València a la Primera Secció sense obtindre premi.
o   En 1926 aconseguí el 1er. Premi del Certamen de Castelló en la Primera Secció (amb 60 músics). També participà a València en la Primera Secció obtenint el 1er. Accèssit (amb 54 músics).
o   L’ any 1929 (amb 63 músics) també obtingué el Primer Premi en el Certamen celebrat a València  en la Primera Secció, davant de dues bandes de Cullera: Santa Cecilia i Ateneo Musical.
o   Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com  Borriana, Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaroz, Massamagrell i inclòs en la pròpia Barcelona l’any 1929. Amb motiu de l’Exposició Internacional, en el que aconseguí el Primer Premi. Reberen 5.000 ptes en metàl·lic.
Executà primer l’Obertura de “Los Maestros Cantores”. A continuació interpretaren “Mendy Mendiyan” i “Les Danses Catalanes
o   Els anys 1930 i 1931 ho intenta en la Secció Especial del Certamen de València sense èxit ambdues ocasions.
Ha recorregut fent concerts per molts pobles i ciutats com  Borriana, Tortosa, Castelló, València, Alacant, Elda, Novelda, Roquetes, Vinaròs, Massamagrell i Barcelona

Desfetes les bandes musicals en 1937 i perduts la major part dels instruments, es va refer després d'un lapse de temps d’uns tres anys i amb components de les anteriors, una altra banda municipal:
· La “Unión Musical de Educación y Descanso” (1941-1965). Dirigida pel Sr. Vicente Peirats i regida per una societat musical presidida pel Sr. José Borrás. Sense arribar a la categoria de les anteriors, actuà en el Certamen Provincial de Castelló l’any 1949, aconseguint el primer premi.
· Posteriorment, els seus integrants s’incorporaren a la Banda Municipal de la Vall d’Uixó (1965-1972). 
· El 17 de setembre de 1969 a partir de dos antigues bandes que es van dissoldre, la Unión Musical Vallduxense i la Municipal, passant molts dels seus membres a la nova banda i que el novembre de 1972 es constituí la:

. Banda Simfònica del Centre Instructiu d'Art i Cultura.
Directors de la Banda Simfònica:
o   D. Vicente Peirats Montón - 1972-1973
o   D. Vicente Alonso Brull - 1973-1974
o   D. Jaime Rebollar Cueco - 1974-1993
o   D. José Vicente Ramón Segarra - 1994-2001
o   D. José Luis Civera Domínguez - 2002 - 2016
La "Banda Simfònica del CIAC" ha obtingut a llarg de la seua història nombroses distincions que acreditin el bon nivell de què gaudeixen. Han aconseguit diversos
o   1rs Premis a la 1ra Secció dels certàmens Provincials de Castelló,
o   el 1r Premi de la XII Certamen de la Comunitat Valenciana, (1990),
o   el 1r Premi al Certamen ciutat de Leganés (1995),
o   1r Premi al Certamen ciutat de Cullera (1998)
o   el 1r Premi al X Certamen Internacional de Bandes de Música vila d'Aranda celebrat a Aranda de Duero al 2009
o   1r Premi a la VI Certamen internacional Vila de Dosbarrios l'any 2013. a més a més, el MATEIX dia que participaven en aquest concurs l'obra "Pantocràtor" composada pel director de l'CIAC, José Luís Civera, guanyava també un certamen a Itàlia.
La "Banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura de la Vall d'Uixó" està en possessió de la Medalla d'Or de la Diputació de Castelló. L'any 1994 la Generalitat Valenciana va atorgar la més alta Distinció per la tasca cultural, social i formativa que desenvolupa.

· La Schola Cantorum va ser fundada el 19 de març de 1955.
o   En principi era un Cor masculí, integrat dins la parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció (participant durant els anys 1958 i 1959 al Certamen Regional de Valencia de Cors, obtenint el segon premi en les dos ocasions),
o   però no va tardar a aparèixer l’Orquestra per recolzar el cor
o   i immediatament després el Quadre Artístic, que es va especialitzar en la representació de sarsueles, sainets i, al Nadal, estampes bíbliques. 
Es distingeixen dos etapes:
* La dirigida per D, Miguel Arnau fins la seva mort (1992). La primera sarsuela va ser La Alegria de la Huerta representades els dies 18 i 19 de març de 1956. A aquesta li seguiren una trentena com:
o   El cantar del arriero, El chalenco Blanco, Gigantes i cabezudos, Katiuska, La del soto del parral, La Dolorosa, La parranda, La Rosa del azafran, Los claveles, Los gavilanes, , Marina, Molinos de viento... Luisa Fernanda(l’última representació va ser el 30 d’abril de 1991 en el II Centenari de les Festes del Camanar)
* Etapa actual recuperada l’any 1977 amb la sarsueles El chaleco blanco i La alegria de la huerta. A la que seguiren la recuperació d’algunes de l’etapa anterior i s’estrenaren de noves com:
o   Aires de mar y verbena, La chulapona, La corte del Faraon.
o   El 7 de maig de 1961 enceta una nova sessió, La Tuna
o   La banda. Va realitzar el seu primer concert el 24 de novembre de 1963 presentant-se com a Secció de vent.
Ha estat dirigida pels mestres següents:
o   Miguel Arnau (1955-1992),
o   Juan Andrés Abellán (1992),
o   Manuel Segarra (1992-1994),
o   Francesc Xavier Piquer (1994- 1995),
o   Llorenç Mendoza (1995-2000),
o   Víctor Alapont (2001-2004),
o   Lluís Sanjaime (2004-2014),
o   Pablo Marqués Mestre (2014-2016)
o   Actualment està en procés de selecció del nou director

Societat musical amb gran prestigi, guanyat durant els anys gràcies als alguns dels principals premis aconseguits:
*  Certamen Provincial de Castelló en la màxima secció. Aconseguint sempre primer premi i menció d’honor. Anys 1976, 1977, 1978, 1985, 1995, 2002, 2005, 2009, 2014)
*  Certamen de la Generalitat Valenciana (Primera Secció)
o   1985: primer premi
o   1995: tercer premi
o   2002: segon premi
o   2005: primer premi i menció d’honor
o   2009: primer premi i menció d’honor
o   2014: primer premi
*  Certamen Internacional de València
o   1965: primer premi de la Secció Segona i premi del Pasdoble per votació popular.
o   1966: primer premi de la Secció Primera.
o   1969: tercer premi de la Secció Especial.
o   1978: tercer premi de la Secció Especial.
o   1986: segon premi de la Secció Especial B
o   1997: primer premi de la Secció Primera
o   2004: primer premi de la Secció d’Honor
o   2006: tercer premi de la Secció d’Honor

*  Certamen Nacional de Campo de Criptana
o   1975: primer premi
o   1976: segon premi
o   1977: tercer premi
o   2006: primer premi
*  Certamen Nacional de Leganés
o   1995: tercer premi de la Secció Especial
*  Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia.
o   1998: primer premi de la Secció Primera

·  La Unió Musical Vallduxense, més antiga que les dos anteriors, no està identificada amb el poble de Dalt o de Baix, de fet, formada en 1939 amb els músics que van pertànyer a les tres bandes existents a la Vall d'Uixó fins a 1936, sota la direcció de Leopoldo Palasí, gran músic i alumne avantatjat del mestre Francesc Vila.
L'any 1941, es va fer càrrec de la banda de la "Unió Musical Valldeuxense" Vicente Peirats Montón, enquadrant la mateixa en Educació i Descans.
A mitjans de l'any 1965, per mediació de les autoritats, va venir a fer-se càrrec com a director de la banda D. Salvador Seguí Pérez, formant escola oficial de solfeig i instruments.
A poc a poc la banda es va anar nodrint de joves valors fins arribar a les 55 places, constituint-se en banda municipal en 1966.
El 1972, després d'anul·lar la municipalitat de la mateixa, es va inscriure novament com a "Unió Musical Valldeuxense" d'Educació i Descans, aquest fet va venir acompanyat de l'escissió de part de la banda. Aquesta banda renovada va formar la seva Escola de Música a càrrec del mestre José Peñarroja Talamantes.
La banda de l'agrupació va continuar endavant sota la direcció de Vicente Peirats Montón, delegant al poc temps la direcció en Silvestre Esteve Roig.
El 1981, es va fer càrrec de la direcció de la banda Manuel Salvador Diago.
Des d'aquesta data la banda ha estat dirigida, entre d'altres:
o   D. Juan Andrés Abellán López
o   D. Francisco Cano Torres
o   i en l'actualitat el seu director és D. Àngel Martínez
L'any 2005 la banda es va traslladar al barri Carbonaire on va fundar l'Escola d'Educands d'aquest barri, en ella s'imparteix ensenyament musical tant a nivell de solfeig com instrumental.
Avui en dia l'escola compta amb prop de 80 alumnes i ha aconseguit integrar-se plenament al barri i formar musicalment als seus joves, preparant fins i tot per al seu accés al Conservatori Professional de Música.
GUARDONS I PREMIS
o   En 1941 obté el primer premi al Certamen de Castelló -secció primera-,
o   1983: Primer premi al Certamen Provincial secció tercera celebrat a Ribesalbes, patrocinat per l'Excma. Diputació de Castelló.
o   1984: Primer premi regional -secció tercera- celebrat a Santa Maria del Puig, València.
o   1988: Segon premi en el Certamen Provincial de la Diputació de Castelló -secció segona- celebrat a Benicarló.
o   1989: Segon premi en el Certamen Provincial -secció segona- celebrat al CEI de Xest (València).
o   1989: Primer premi al Certamen Provincial -secció segona- celebrat a Onda, Castelló.
o   Primer premi i menció d'honor en quarta secció al Certamen provincial de bandes de música celebrat a Castelló el 27 d'abril de 2013.
o   segon premi, al certamen de bandes de la Comunitat Valenciana celebrat a València el 20 octubre 2013 al Palau dels Arts Reina Sofia.

Fins aquí la trajectòria musical de les diferents bandes que formen la història musical de La vall

Però a més de la tradició bandística del nostre poble, la vida musical de La vall s’estén a altres camps, disposant d’un gran ventall d’agrupacions, entitats i aficionats. Les citarem.  

Altres entitats musicals
· Joventuts Musicals
· Orquestra Vivaldi
· Rondalla Vallera
· Banda de Tambors (Confraria Santa Faz)
· Banda de Cornetas y Tambores
· Grupo de Danzas "Arcude"
· Coral Polifónica "Espadà"
· Cors Parroquials
· Aurorers
· Un gran nombre de vocalistes lírics
· A més a més de tots els grups musicals que han existit i continuen havent i que marquen la gran afició vallera per la música. Per anomenar alguns teníem a:
o   Adri y los Weels
o   Los Bob’s Tam’s
o   Los Cromptons
o   Los Diablos
o   Los Uxó
o   Los Kiobas
o   Joven Grupo
o   Los Libelulas
o   Los Mobracs
o   Resurrección
o   Satanas
Dels de ara Vicent, tu en sabràs més, a banda de Peluts o el col·laborador del programa Javier Peñarroja, que pel dijous, si vol allargar la llista, té l’oportunitat.

Per últim i breument vegem com celebren la festivitat de Santa Cecilia les nostres entitats musicals. El programa d’actes ja s’encarrega la Ser en fer-ne la difusió.

CELEBRACIÓ DE SANTA CECILIA A LA VALL D’UIXÓ
Qui és Santa Cecília?
El 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en honor de Santa Cecília, la seva patrona.
Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una processó bufa amb tota clase d'instruments.
Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i decapitats. Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable.
Finalment, va ser decapitada. Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir Dia de la Música.

A La Vall d’Ùixo les diferents associacions musicals organitzen actes per commemorar dita festivitat.
·        Les tres bandes de música ho celebren realitzant:
o   Audicions
o   Concerts
o   Cercavila d’arreplegada dels nous músics integrants a les diferents sessions musicals.
o   Dinar de germanor

· L’Orquestra Vivaldi
Historia
L’Orquestra Vivaldi de La Vall d’Uixó naix a partir d’un grup de corda fundat en 1983 pel professor de contrabaix Pedro Ribera, actuant per primera vegada a l’Església de Lourdes i a la Caixa d’estalvis de La Villavella amb el nom “CAMERATA STUDIO”.
Ha participat als diferents “Concerts de Nadal” organitzats per “Joventuts Musicals de la Vall d’Uixó” des de la seua fundació i també ha actuat en alguns dels concerts de la Primavera al Palau. Ha col·laborat en el concert homenatge a n’Estanislao Marco organitzat per la Rondalla Vallera. Ha fet concerts conjuntament amb la Banda Unió Musical en honor a Santa Cecilia.
Ha actuat en diverses programacions de Setmana Santa; en el 25 aniversari de la fundació de la Caixa San Vicent, en el 750 aniversari de la Carta Pobla, en la celebració de la restauració de la façana de l’Església de Nª Sra. de l’Assumpció. També ha actuat al saló d’actes de la Caixa San Isidre amb motiu de les festes del seu patró y al passeig Ribalta de Castelló en la III edició de l’“arte de deshecho”. Ha participat en el homenatge a n’Arcadi García i Sans organitzat per Amics de la Vall i ha viatjat a Valence d’Agen (França) invitada per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.
Des de l’any 2005 organitza i celebra els seus propis concerts baix la batuta de la directora Teresa Peñarroja
Actes de Santa Cecilia
L'Orquestra Vivaldi, de la Vall d'Uixó, ho sol o solia celebrar en  diumenge  en un concert a l'interior de l'església del Crist. En alguna ocasió en la banda Unión Musical.

· La Rondalla Vallera
Historia
L'associació va néixer el 1991 després que alguns integrants de la Rondalla Segarra que va estar activa 1946-1954 decidissin tornar a la música popular. Durant dos anys, la Rondalla vallera com la seva predecessora va ser instrumental, fins que el 1993 "introduïm veus la cosa va anar millorant i ens vam anar adaptant a la demanda del carrer". La Rondalla vallera canta les cançons de sempre i també cançó valenciana.
L'any 2000 "vam recollir el folklore popular de la Vall i comencem a treballar en el disc", l'únic que la Rondalla vallera té editat. La implicació del llavors alcalde, Vicent Aparici, de la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana per a dur a terme aquesta iniciativa de registrar les cançons populars de la Vall que recorden gran part de la història d'aquest municipi. Per a l'edició d'aquest, la Rondalla va comptar amb el suport del conservatori municipal.
Les lletres que formen el disc "La cançó popular de la Vall al segle XX" són autòctones i van ser creades pels valleros a mitjan segle XX adaptant músiques conegudes a històries locals.
La Rondalla vallera té un repertori de més de 300 cançons en les que a més d'estar les locals, els tretze components del grup canten música popular valenciana i de folklore castellà.
El grup realitza dos concerts anuals, el juny que té lloc al Palau de Vivel i el de Santa Cecília al mes de desembre. A més, van a esdeveniments familiars sempre que se'ls sol·licita la presència i a activitats d'associacions o entitats sense ànim de lucre com Afaniad, la Llar Sagrada Família o els sopars de Mans Unides, entre d'altres.
Actes de Santa Cecilia
Enguany ho dedica per commemorar el seu 25é aniversari (1991-2016) de la seva creació amb un concert al Teatre Carmen Tur el dia 4 de desembre.

MALNOMS RELACIONATS AMB LA MÚSICA
· Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial); 
· Bombo, El
· Caruso, El (era aficionat al "bel canto")
· Fugits, Els (En desfer-se la Banda Municipal de La Vall d’Uixó. Els músics es separaren en dos grups, uns que entraren a formar part el la nova CIAC i els altres que tornaren a recuperar l’anterior Banda Unión Musical Vallseuxense, qualificant a aquests de Els Fugits)
· Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor)
· Llanda, La (Malnom despectiu al que s’anomena a la CIAC fent referència al seu mal so quan toca, la qual cosa corrobora la gran rivalitat musical en La Vall)
· Pavana (un avantpassat era l’únic del poble que sabia ballar aquest ball)
· Polilla, La (Malnom en que es coneix a L?Ateneu Musical Schola Cantorum. Hi ha dos versions sobre el seu origen: Un en al·lusió a l’edat avançada dels seus fundadors, ja que molts provenien de les antigues bandes La Lira i La Filarmonica. Segons açò, els músics de tan vells que eren, estaven apolillats. Però hi ha una altra versió que sembla més apropiada i és que la banda tenia prohibit eixir al carrer i aleshores els partidaris d’aquella repressió es feien burla dient-los: “Els vostres uniformes se’ls menjarà la polilla, perquè no tocareu”.
· Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció)
· Musica, Carmen la de (era professora de música)
· Tabal
· Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada) 
· Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')
· Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”)

EXPRESSIONS DE LA MÚSICA
A casa del músic, qui no balla, punteja [o qui no canta, taral·leja] (Els pares influeixen en els fills per a bé i per a mal)        
A casa dels músics vas a fer albades?  (És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici)
A pocs doblers, poca música (La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat)   
A toca tecla (Al comptat, immediatament)

Afinar els instruments (Preparar les coses ordenadament per aconseguir un resultat determinat)
Al músic vell li queda el compàs (L’experiència o la rutina esdevenen cròniques, i encara que amb el transcurs del temps s’obliden els detalls o els matisos, sempre queden les coses bàsiques i elementals)
Amagueu els ànecs, que vénen els músics (S'utilitza com una advertència col·lectiva. Això vol dir que de vegades cal anar amb compte amb altres persones)
Bon home però mal músic (És una manera elegant de dir-li mediocre a algú)
Brunzit de mosquit, música de violí petit (Certa la comparació)
Cada ball vol la seua música (No és la solució, però ajuda)        
De músic, boig, metge i poeta, tots en tenim una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)
De pare músic, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
Deixa fer vent, que la música és de qui l'entén (Es diu per recomanar tolerància o calma respecte a allò que els altres fan)
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)
El flabiol, no el toca qui vol [flabiol = flauta de canya] (Cada art o professió vol el seu ofici)
El tambor també és músic (En una comunitat o un col·lectiu no s’ha d’oblidar l’element considerat més insignificant i que, en realitat, és tan important o més que un altre)
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar (Necessiten molts assajos, però quan s’animen, no pararien)
Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser (Tenen mala fama)
Estar boja per la música (Desenraonat, excessiu, fora de mida)
Fotre's de la música i del tocador (Anar, algú, a la seva; desentendre’s de les adversitats i els maldecaps dels altres)  
Haver-hi ferralla (Sentir-se molt els instruments metàl·lics d'un grup musical)
Jo sóc músic (Indica que u no vol saber res d'una qüestió, problema, conflicte...)
La bona música surt de la barrica [barrica = bóta, tonell] (Els efectes del vi fan cantar la gent)        
La fusta de maig, fa bona música (El mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiol)
La música amanseix les feres (Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones i molts éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions)  
La música no fa dol (Inclús en els soterrats, en moltes cultures es toca música)        
La música pagada no fa soroll (Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interès per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat)
Me'n dones més que un músic (Ser molt generós)     
Músic [o música] pagat/da fa mal so [o no fa bon so] (Vol dir que quan un ha cobrat endavant la seva feina, o no la fa, o la fa malament)
Música i flors conquisten [o porten] amors (Són coses agradables als sentits)        
Música li fas ?. No t'hi casaràs (Com més insisteixis, més em canses i més t’avorriré)
Música que no he d’escoltar, que la pague un altre (Ningú sol pagar res que no haja de gaudir)
Música, caça i pesquera no volen vellesa [o porten pollera] (Cada cosa necessita energia i mitjans)     
Músics, xics i criatures, a la millor la fan (Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat)
Ni barber mut ni músic amb cervell pur [o catxassut, o sessut] (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat)
No s’ha de ballar més de pressa del que marca la música (Recomana no avançar-se al ritme general, el qual pot canviar o aturar-se i fer-nos quedar mal)        
No saber quina tecla tocar (No tindre concepte clar de la qüestió)
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver (Certament, llevat dels soterrats, hi ha alegria)
On hi ha músics no hi falten músiques (Es diu referint-se al caràcter renouer i baralladís que solen tenir els músics)
Passar més fam que un músic (Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries)
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament (Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap patrimoni)
Pocs diners, poc sermó i poca música (Amb economia precària no es poden fer grans coses)
Riure's del ball i dels músics (Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal)
Saber-se la música i la lletra (Ser molt sagaç)
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)
Se li’n fot la música i els tocadors (No importar gens (a algú) alguna cosa)    
Ser músic i gitar-se a les vuit (Desentendre's d'un assumpte)
Ser [o sonar a]música celestial (Dit per a indicar que alguna cosa es desconeguda per algú)        
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar (Amb economia precària no es poden fer grans coses)
Si la por [o l’enveja] fóra música, com ballaríem tots (Destaca que la por de cada u no és perceptible pels altres i que és més general que ens imaginem)      
Si música li fa, no la se'n durà (Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor)
Tocar diana (Toc matinal de tambor o de trompeta per a despertar la tropa i fer-li començar el servei diürn)
Tocar el bombo [l'orgue, els timbals] (Dir o fer despropòsits, equivocar-se, fallar a la vista dels altres)
Tocar el corn (Anar-se'n)
Tocar el violó (Perdre el temps miserablement, sense fer res de profit)
Tocar la corda sensible (Atacar una persona o una cosa pel lloc més dèbil o més sensible)        
Tocar la gaita (Fastidiar)
Tocar l'arpa (Furtar)
Tocar moltes tecles (Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses)
Tocar timbals (Perdre la raó)
Tocar valsos (Perdre l'enteniment)
Tocar-li el bombo (Colpejar-li, pegar-li, apallissar-lo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada