EL CAFÈ DE PIPA
24/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Oficis desapareguts. L'oller.
2.- Expressions relacionades amb l'ofici d'oller.
3.- Els malnoms profesionals. (1ª part)
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç a partir del minut 7:18.:
OFICIS DESAPAREGUTS
L’OFICI DEL OLLER
Joaquín Aledón, el último ‘oller’ tradicional de la Vall
Amb aquesta noticia, el periòdic “Mediterráneo” ens anunciava l’imminent desaparició de l’ofici d’oller al nostre poble.
Joaquín Aledón Arnau és l'últim d'una àmplia saga d’ollers que, durant molts anys, han estat mestres en l'art de la terrisseria a la Vall d'Uixó.
Avui en dia, tot just s'acosta algun particular al seu taller del carrer Espadà per comprar algun dels olles o perols, càntirs, tasses, cassoles, olles i cendrers realitzats per ell a mà amb paciència. Ni tan sols els ajuntaments, o festes que fins fa poc li requerien souvenirs i cassoles, compren les seves peces.
Els darrers any ha estat a la fira d'oficis artesanals del barri del Roser, dins de les festes en honor a la Mare de Déu. Feia acte de presència per reivindicar un art que, tot i que ja oblidat, ha estat la seva raó de ser i la seva major passió durant tota la vida.
Malauradament podem incorporar l’ofici d’oller a la llarga llista dels oficis desapareguts en el nostre poble i aquest em sap greu; perquè forma part de la nostra identitat. Ha estat un treball après de pares a fills.
Farem un xicotet repàs a aquesta tradició terrissera. Per a la qual cosa parlaré de la informació publicada en el següent treball:
LA CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ de Angeles Alcaide en el que dedica un apartat a la TRADICION CERAMICA DE LA VALL D´UIXÓ: “ELS OLLERS”
Comencem definit el que és el seu significat:
L'ofici de "oller" és un ofici manual en què es ha de tenir una toc d'artista. Amb les mans, l'aigua, la terra i el foc el terrisser modela les peces sense cap patró artísticament. Els productes que fabriquen amb les mans són des d’olles, cassoles, perols, gerres per a vi… fins altres menys usades, com jocs de cafè, cassoletes menudes per a servir plats, botilles, etc., a més d’aquelles coses que l’artista oller s’ha permès fer, com “escuradetes” per a jugar, cendrers, gots i altres.
"L’Oller", és la persona que treballa l'argila per fer olles, cassoles. etc. És per tant sinònim de terrissaire.
L’Olleria. El seu treball es porta a terme a l’olleria, obrador on estan totes les eines i instal·lacions que els permet fer les peces de fang, assecar, envernissar i coure-les.
INICIS DE LA TRADICIÓ OLLERA
D'aquesta activitat artesanal, s'ha pogut comprovar que hi havia una família que durant tot el s. XVII va realitzar l'activitat d'oller, són els Roglá, ja que trobem el primer Joan Roglá, que signa els acords de la Carta de Nova Població de 1613.
Els seus fills Joan i Diego van seguir l'ofici del pare, del primer es diu que la seva casa tocava "el" guerto de la seva Excel·lència "i Diego, que "tiene dos hornos de coser ollas, que están: uno detrás de las carnecería y el otro a la orilla del barranco de la Orteta” i després els seus néts, Cristofol / Cristòfol que "posehe una cassa con orno de coser ollas".
Al s. XVIII tenim notícies d’una altra família que segueix amb la tradició ceràmica: els Cubells. A l'any 1736 tenim coneixement de "Luys" i Pedro Cubells “ollers” que vivían al lado de la “teuleria” del pueblo. En 1769 es casa un fill del primer, Agustí, també "oller" i en 1771 pare i fill compren, al poble de Nules, un ase de pell negra, segurament per utilitzar-lo en la venda dels productes fabricats per ells.
En 1797 segueix sent "oller" un altre Cubells, Francisco i el 1802 van batejar uns fills de Luis i Manuel Cubells també "ollers". Però en el cens de 1736 també apareixen altres del mateix ram, Bonifacio Anedón “ladrillero” i Pedro Albella texero tenien "una texeria o patio para hacerla".
Vists els antecedents, podem considerar que Joan Roglà va ser el primer "oller" conegut de l'època postmorisca.
Un altre dels documents amb els quals s'ha estudiat la tradició terrissera a la Vall d'Uixó data d'una escriptura trobada, de l'any 1633 del desaparegut Arxiu parroquial de Ntra. Sra. De l'Assumpció, on un "oller" paga al Rector de la Parròquia una "obra pia" del seu pare.
MATERIALS I PRODUCCIÓ.
L'ARGILA:
El material bàsic és el fang. Al principi ho preparaven ells mateixos, anaven amb carros a per la terra que havia de ser d'argila. Les partides on solien carregar-les eren normalment, el "pontet", "travessa", "murta" i el "maquial", la terra es trobava formant capes que s'havien de picar i apartar-les fins a arribar a l'argila. Aquesta terra un cop carregada en el carro, la pujaven prop d'una bassa coneguda popularment com de "l'ataut", on hi havia una era en la qual s'estenia l'argila perquè s'assequés, portant-la després a la olleria.
PROCÉS PREPARACIÓ DE L'ARGILA
La "Olleria", tenia dues basses, una xicoteta i una allargada, més gran. Es comunicaven per una espècie de canonada (o de vegades hi havia un forat amb una rajola), la més xicoteta estava a un nivell superior de la gran. Omplien la xicoteta d'aigua i després li tiraven la terra, així aconseguien que les parts grosses de la terra, com pedres i altres restes es quedessin al fons i la part fina quedava a la part alta. Després s'obria el pas d'aquesta bassa a l'altra i queia tota la terra fangosa però fina a l'altra bassa més gran i menys profunda. Allà es retenia durant un mes, després l'aigua que es quedava a dalt es treia per un altre conducte quedant ja el fang baix, que ho anaven traient i ficant dins de casa tapant amb una tela, i preparat ja per al seu ús.
EL TORN
Per treballar l'argila s'utilitzava un torn que tenia una roda de fusta baix per fer-lo rodar amb el peu. Es agafava una quantitat d'argila, sense mesura i es posava un munt dalt del plat del torn i amb les mans, s'anava donant la forma que volien segons la peça que anaven a fabricar. Per adornar les peces utilitzaven un tros de fusta o canya fina i amb la mà li anaven fent els adorns a la peça. Quan ja la tenien modelada, agafaven un cordill i el passaven per baix de la peça per a separar-la de la resta de la pila d'argila, tenint al seu costat una cassola amb aigua per mullar-se els dits de tant en tant, així modelaven millor l'argila per mantenir-la més tova.
Les peces acabades les col·locaven damunt d'una fusta allargada i estreta de nom ( "taula") tal com les anaven acabant.
Quan tenien la "taula" plena, la posaven a l'ombra durant un dia perquè fos assecant-se i poder-les manejar, després al sol on els donaven volta afí que s'assequessin per tot arreu igual. A continuació les deixaven unes sobre d'altres perquè amb la pressió d'elles mateixes es mantinguessin bé i no es deformessin per l'acció del vent, aquest procés es deia "carrillar". Quan creien que estaven preparades es feia "l'escaldat" que consistia, en ficar-les al forn per coure-les sense vernís, a una temperatura de 400 graus i finalment, els posaven el vernís i les anaven col·locant una altra vegada al forn, aquest cop a temperatura de 800 a 1000 graus.
Amb motiu de la guerra civil (1936 -1939), algunes famílies es van anar a Alaquàs, un poble de la província de València, allà curiosament van aprendre que no calia coure la peça abans d'envernissar si no, que li donaven el vernís directament i després la coïen, estalviant-se el procés de "l'escaldat".
Aquest ofici tenia els seus riscos per a la salut, el vernís que utilitzaven contenia plom i algunes persones van morir per aquesta causa.
També havien d'estar pendents del temps, ja que a vegades plovia molts dies seguits i no podien treure les peces al sol perquè s'assequessin.
EL FORN
El forn fet de rajola, és rodó i segons els ollers d'origen musulmà, "forn moru". Consta de dues càmeres, una inferior on es diposita la llenya, comunicada a través d'uns forats i una altra on es dipositen les peces de ceràmica.
La cuita acostuma a durar unes set o vuit hores. El "oller" va llançant a l'interior de la cambra inferior del forn la llenya "argelaga" o una altra classe d'una manera compassada, aquest procediment es denomina "caldes".
Per veure quan hi ha prou llenya cremada, "l'oller" llança dins la cambra on hi ha la ceràmica un grapat de fulles de romaní que en encendre fa una llum blanquinosa. En aquest moment, "l'oller" aprofita per mirar per un dels forats de la sortida del fum l'estat del vernís, si ho veu bé deixa de llançar "caldes". La cuita ja està feta, ara només resta esperar un parell de dies perquè el forn i totes les peces es posin a temperatura ambient.
DEVOCIÓ "DELS Ollers" A SANT CRIST:
A l'Església de Ntra. Sra. De l'Assumpció fins i tot es pot veure la imatge del Crist que van pagar "els ollers" després de la guerra civil sobre l'any 1940, aquesta imatge cost 1.800 duros on cada olleria va aportar voluntàriament 100 duros. (Hi havia 18 olleries en aquella època)
RELACIÓ D'ANTIGUES OLLERIAS de la Vall d'Uixó
L’any 1920 havien les següents olleries:
-Casa julio
-El Pino
-Joanet de Gotera
-El Xato
-Quico el canterer
-El Sec
-Vicente I Pascual de la tia Pina
-Maniualet de Badoro
-Manuel De Gilo, "el tio Gilo "
-Pepe Tica
-Pepe Mandel
-Nelo el Rejolar
-El tio Sancho
-Evaristo
-El Poero
-El tio Santo Quica
-Salvador de Baoro
-Sanagustí
-Juaquin el Torner
De totes aquestes a l’any 1984 –sols treballaven 8 olleries i a l’any 1994 -quedaves 5 olleries
-Ollería "El Sec", heretada de pares. Venia els seus productes a València, Castelló i Catalunya.
-Ollería "Baoro", heretada de pares. Venia els seus productes a Castelló, València, Terol i Barcelona.
-Ollería De Joaquín Aledón Arnau, l'ofici el va aprendre treballant per a una altra olleria. Venia els seus productes a Castelló i València.
-Ollería De Joaquín Corma Segarra, heretada de pare i tia. Venia els seus productes a València
-Ollería Julio Serrano Cubells, en aquesta treballen els germans Vicente i Julio. Heretada del seu pare, venen els seus productes a Castelló, i a València on anaven a la popular fira de "l'Escuraeta." (Es celebrava des del dia de la Mare de Déu dels Desemparats -el segon diumenge de maig- fins el Corpus Christi-mes de juny, així cada any des del segle XIII. El mercat es situa a la Plaça de La Verge, a l'entorn de la Catedral.)
D’aquestes a l’any 2009 sols treballaven:
-Ollería Isidro Serrano Tur "El Sec"
-Ollería Joaquín Aledón Arnau
-Ollería Julio Serrano,
I com he dit a l’inici l’últim ha esta Joaquin Aledón Arnau.
EXPRESSIONS RELACIONADES AMB L’OFICI DE L’OLLER
L’oller i terrisser
· Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades (Vol dir que cadascú procura valoritzar les coses que li pertanyen, encara que siguen dolentes)
· El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any.
· Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
El fang
· Anar-se'n a pastar fang (Perdre's totalment).
· Anar [o enviar] a pastar fang (Expulsar (algú) de mala manera, amb paraules despectives o violentes).
· Arrossegar pel fang (Denigrar [algú] greument)
· Cada gota de pluja fa el seu fang (Cada cosa o acció té la seua importància o el seu resultat, per poc important que parega).
· Deixar en el fang (Deixar algú abandonat o en una situació perillosa)
· Eixir del fang (Sortir feliçment de grans dificultats o perills)
· Eixir [o fugir] del fang i caure al barranc o [Eixir [o fugir] del fang i caure en la merda; Eixir [o fugir] del fang i ficar-se en el tarquim; Eixir [o fugir] del fang i caure dins l'aigua, o dins el bassiot (Eixir d'una situació dolenta per a incórrer en una de pitjor)
· El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix (Una gran veritat)
· Ser persona de fang (Ésser un informal, menyspreable)
· Estar dins el fang (Estar embolicat, dins un conflicte o mala situació)
· Ficar [algú] dins el fang (Posar-lo en una situació difícil o perillosa)
· Ser fang i tarquim (Ser una parella molt ben avinguda, iguals)
· Tindre els peus de fang (És diu d'una persona que ha guanyat molt prestigi, molt renom, però quan es comença a furgar en els seus inicis o en la seva vida privada, es veu que no és la persona espectacular que es creia que era)
· Treure [algú] del fang (Treure'l d'una situació difícil)
Torn/forn
· A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem)
· Roda adormida, poca feina i mal polida (Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet)
Utensilis
Olla
· Anar-se'n de l'olla (Sortir del tema. Respondre fora de propòsit)
· Anar-se-li'n l'olla [o la perola] (Perdre l'enteniment)
· Cada olla té la seva tapadora (Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada)
· Caldera [o olla] vella, sempre té bony o forat (Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes)
· Cap d'olla (Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió)
· Ser de l'olla (Esser de la colla dels qui manen o dels qui tenen influència)
· Ser una olla (Dit d'una persona a qui costa de prendre la decisió de fer l'acció de moviment)
· Ficar l'olla gran dins de la xica (Gastar més de degut o del que s'està acostumat)
· No haver trencat mai cap olla (Ser innocent, ingenu)
· Olla sense anses, t'escaldarà
· Ser un cul d'olla (Ser brut. Persona de poca categoria)
· Vatua l'olla! (Exclamació que denota sorpresa, indignació, enuig, etc.)
Perol
· Calfar-se el perol (S'utilitza quan un assumpte és la causa d'una greu i preocupant pensament)
· Criada nova, perol trencat (Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per professional que siga, acaba ressentint-se)
· Diu la cassola al perol: Aparta’t, que em mascares o [El perol diu a la paella: “Si m’embrutes, t’emmascare”] (Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes)
· Tocat del perol (Que no està bo del cap, que està una mica trastocat, que és un poc boig)
Cassola
· Eixir-se'n de cassola (Perdre la serenitat)
· Escurar-li la cassola (Fer a algú moltes preguntes, cercant d’indagar alguna cosa)
· Estar fora de cassola (No saber o no poder retenir la ira)
Botija
· Dia a dia la botija es fa vella (No hi ha res immutable i tot va perdent facultats o propietats amb el pas del temps)
Cànter
· Anar com un cànter (Tenir diarrea o vomitar)
· Anar-se'n un cànter (Deixar escapar el líquid, el gra, etc., per una esquerda, un forat, etc.)
· Deixar-les anar a raig de càntir (Enraonar molt i sense mirament)
· Tantes vegades va el cànter a la font que finalment es trenca (No es deu abusar de la paciència dels demés)
· Tenir ànima de càntir (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime)
· Cànter nou fa l’aigua fresca (Se sol dir per ponderar la il•lusió que es posa en tot allò que s'estrena, ja sigui objecte o situació)
· Caure [alguna cosa] com un cànter d'aigua (Molestar)
· Durar més que un cul de cànter (Expressa la longevitat d'una persona per analogia amb la part de les peces de ceràmica que tenen més massa i que més tarden a desintegrar-se)
· Parlar per boca de cànter (Parlar molt i desbaratat, sense saber què es diu)
MALNOMS QUE TENE ORIGEN EN ELS OFICIS O PROFESSIONS
Com que hi són mots els anomenarem en diferents programes:
Aiguader, L
Alguasil, Pilar de l’ (el seu pare era agutzil),
Ametrallaor Paco l' (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"),
Arrancador de queixals
L'Arrossero (conreava arròs, arribant a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada)
Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú);
Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber);
Bastero (fabricava el "Bast" per posar la càrrega de l'animal (“machos” i rucs). El seu nom deriva de bast, la muntura de les cavalleries per implicar càrregues de llenya, sacs per portar al molí etc.)/ La bastera (la seva dona)
Betúm (antic sobrenom. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic); Betuma, La (Dona de Betum); Betumet (fil de betum)
Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil);
Borreguer, El/Borreguera, La
Botero, El (fabricava botes i tonells de vi);
Boti (fabricava embotit –botifarres-);
Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-);
Botifarreta fill de la tia botifarra, que per adaptació del sobrenom va adquirir el dininutiu);
Botiguer, El (tenia tenda de roba);
Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”);
Cabrero, Paco el
Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets);
Cadirer, El tio (fabricava cadires);
Calcetera, La (cosia mitjanes);
Caminero, El/Caminera, La (Era capatàs d'Obres Públiques);
Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil);
Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera);
Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa);
Carboer, El
Cardaor, El tio/ Cardaora, La
Carreter, El (feia o arreglava carros);
Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom);
Cartero Miguel el
Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells);
Coeter, El (fabricava i tirava els coets);
Colchos, Manolo els (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell);
Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges);
Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra);
Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor);
Espartero, El (productor d’espart);
Esquilaor, Joaquin l'
Estanc, Manolo l' (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc);
Estanquer, L’
Ferrer, El (era ferrer de professió);
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada