EL REBOST DE LA VALL (programa 9)

EL CAFÈ DE PIPA

09/06/2016

JOAN CAPÓ

Ja que hem encetat la sessió sobre el nomenclàtor dels carrers de La Vall vull dedicar-li avui un monogràfic a un personatge que retola  un dels nostres carrers.

Hem refereix a Juan Capó, un personatge desconegut, penso,  per a la majoria dels vallers i valleres o al menys per a mi si ho era.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-9-juny-2016-audios-mp3_rf_11841974_1.html

Però, perquè m'he interessat per saber més d'aquest personatge. La cosa parteix de la meva inquietud, que com a docent que soc, envers de les noves metodologies i concretament en les tècniques Freinet (del pedagog francés Célestin Freinet involucrat en el moviment de l'Escola Nova). Per canalitzar-ho ho feia integrat en el Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de València.

Amb motiu d'un treball d'investigació, per part d’aquest col·lectiu, sobre l'origen i trajectòria del que havia estat l'evolució de les noves pedagogies i les seves aplicacions a l'escola els aparegué el nom de Joan Capó, com una persona que en la seva època i dins del món de l'ensenyament havia tingut molta influència amb actuacions molt diverses i entre elles la seva implicació en els moviments pedagògics renovadors del moment. Analitzant la seva biografia es descobreix el seu pas per La Vall d'Uixó i ací és pel que es posa en contacte amb mi Eladia Boils Tuzón per a que aportés tot el que trobrara sobre ell.

En aquell moment jo sabia que Joan Capó és el nom d'un carrer, el que antigament albergava el cine Lys i que va des de l'avinguda Jaume I fins a l'avinguda l'Agricultor.
 
Em vaig posar a fer investigacions i prompte vaig descobrir que en aquest poble, la majoria de la informació obra en poder de les publicacions fetes a la revista "Escuela de Aprendices", que editava la empresa de calcers Segarra. I és que l'aparició de Joan Capó a La Vall d'Uixó té que veure amb l'empresa Segarra.

L'Ajuntament de La Vall d'Uixó li atorga el seu nom a aquest carrer en la sessió plenària de 8 de setembre de 1954, sent secretari Manuel Aguiló, mallorquí d'origen i la persona que va fer més força en que Joan Capó devia ser mereixedor d'un carrer.

(Arxiu Municipal. Col·laboració de l'Arxiver Municipal Juan P, Galiana Chacón).

El fet de posar el nom d’un carrer a una persona sempre pot comportar polèmica, jo no sé en aquest cas si en algun moment s’haurà qüestionat. En la meva investigació he descobert de que es tracta d’una persona molt important i que malgrat no ser fill de La Vall, en el curta estància al nostre poble ha deixat una empremta molt significativa.

  

Però per entendre bé qui és Joan Capo començarem per conèixer breument la seva biografia i posteriorment parlarem de la seva trajectòria a La Vall.

Joan Capó i Valls de Padrinas (Felanitx 1888 - Palma 1952) Pedagog. 
Estudià a l'Escola Normal de Magisteri de Madrid (1911-14).

Ocupà els càrrecs de:

·        Inspector d'ensenyament primari de Tarragona (1914)

·        Inspector d'ensenyament primari de les Balears (1915-24)

·        Inspector en cap d'ensenyament primari de Balears (1925-36).

Durant la Guerra Civil, fou empresonat i depurat, per la qual cosa se'l traslladà a:

·        Almeria (1938-44) “para que aprendiera castellano”

·        Castelló (1944-52)

Llocs on treballà com a inspector.

Va esser l'impulsor i el realitzador de la renovació pedagògica de les Balears.

Entre els fets més rellevants destacarem els següents:

·        Implantà el Certificat de Cultura Elemental a tota la província.

·        Aconseguí que a molts de pobles es construïssin escoles públiques, dissenyades gairebé totes per Guillem Forteza Pinya. 

·        Fundà el Museu Pedagògic Provincial de Balears

·        Instaurà la promoció de les colònies d'estiu que havia creat Miquel Porcel Riera.

·        Realitzà cursos i viatges de perfeccionament per a mestres que organitzà serviren perquè els ensenyants coneguessin personalment les pràctiques pedagògiques d'avantguarda.

·        El 1918, fundà amb Miquel Duran Saurina, Mallorca Editorial, empresa dedicada a la publicació de llibres per a escolars.

·        El 1923, participà en la fundació de l'Associació per la Cultura de Mallorca.

Escriví nombrosos articles sobre pedagogia, publicats a revistes d'àmbit provincial i nacional. Autor de llibres dedicats als ensenyants i de manuals escolars com:

·        Mi libro, 

·        El libro de los ejemplos (1918), 

·        Historia de Mallorca (1919), 

·        Lo que España espera de vosotros (1930), 

·        Cueva del Drach (1930) i 

·        El libro de la raza (1931, 2ª ed).

En reconeixement a la seva tasca, dos centres escolars mallorquins (Palma i Felanitx) i quatre carres (tres a les Illes –Palma, Felanitx i Marratxí - i un a La Vall d’Uixó), duen el seu nom.

JOAN CAPÓ A LA VALL D’UIXÓ

Joan Capó Valls de Padrinas com hem dit va ser depurat a començaments del franquisme i separat del seu càrrec provisionalment. Així que el 1944, va poder triar destí a Castelló, i recalà a la Vall d’Uixó. A aquesta localitat es va casar amb la mestra Asunción Viciano i, mitjançant el capellà Mateu Bauçà (conegut com el "padre Mateo), rector de la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats de la Vall d’Uixó i amic de terres mallorquines, es va posar en contacte amb la família Segarra, la qual va avalar tots els projectes de Joan Capó en terres castellonenques.

En l'empresa Segarra va col·laborar en la” Escuela de Aprendices” que venia funcionant des de l'any 1939, any de la seva creació, coincidint amb l’acabament de la Guerra Civil i la reconstrucció de l'empresa i la població de la Vall d’Uixó (que va ser declarada «zona devastada»).

El seu camp d'actuació a La Vall d'Uixó el podríem dividir en dos camps d’actuació:

·        La seva col·laboració en l'empresa Segarra.

·        La seva implicació en el àmbit escolar de La Vall d'Uixó.

Vegem tot el pla d’actuacions de la seva trajectòria vallera:

1. Escuela de Aprendices de l'Empresa Silvestre Segarra.

-- Publicacions d'articles en la revista "Escuela de Aprendices"

·        Trobem en l'article "Teoria de la iniciación a la escritura" publicat a la revista Escuela de Aprendices (Febrer de 1951, Num. 117; pag. 34).

2.- Iniciatives educatives

a) Creació del Consejo de Protección Escolar el 25 de març de 1945, ( B.O.E. del 29-02-1945 es publica la creació del Consell de Protecció Escolar), en la qual la presència i la influència de la fàbrica de calçat és total. Aquest domini i control de l'ensenyament sobre la localitat en la qual se situa Segarra permet que tota l'educació en les institucions presents a la Vall d’Uixó estiga dirigida i orientada envers la formació professional, i l'educació queda al servei de l'empresa. 

El Consell estava format per:

·        L'alcalde

·        L'inspector d'ensenyament primari de la zona (Joan Capó)

·        El cap local de Falange

·        El capellà

·        La directora de l’Escola Graduada de Xiques (Asunción Viciano, dona de Joan Capó)

·        un professor de l'Escola d'Aprenents i

·        Un gerent de l'empresa Segarra.

En aquest Consell de Protecció Escolar va tenir un paper determinant l'inspector d'ensenyament primari de la zona, és a dir, Joan Capó, que només feia un any que havia pres possessió del càrrec a la Vall d’Uixò, si bé la seua trajectòria i experiència pedagògica anterior a les Balears era molt més àmplia i dilatada. 

Com a exemple d’alguns dels acords presos per aquest Consell tenim el que publicà la revista Escuela Española del 23/3/1946 i que deia:

Primero.- Todos los niños y niñas de cuatro a doce años deben matricularse, si ya no lo estuvieran, para asistir mañana y tarde. sin excusa alguna, a la Escuela primaria.

Segundo.- Todos: los niños y niñas, de trece a dieciocho años, se matricularan igualmente para asistir a las Escuelas supletorias y complementarias  y a las horas que se determinen para cada grupo o clase.

Tercero.- Se establecerán clases especiales correspondientes a las técnicas más adecuadas a las necesidades del pueblo, tanto para niños corro para niñas. Pero para asistir a ellas deben sufrir un previo examen de suficiencia o tener el certificado de primera enseñanza que, en cumplimiento de la nueva Ley, debe darse a los alumnos de las Escuelas primarias, que alcancen la suficiencia correspondiente.

Cuarto.- Para aquellos padres o encargados que, inconscientes de sus primordiales deberes o movidos por un afán de lucro, que no sepan cumplir con este sagrado deber, se establecen sanciones de orden económico y serán  multados con cinco pesetas por cada ausencia sin justificar,  de sus hijos a la Escuela.

Posteriorment passà a anomenar-se Consejo Escolar Primario com es pot veure en l'ordre de  6 de juny de l'any 1968 en la que s'aprovaven els seus reglaments i signada per José Luis Villar Palasí, en aquest moment Director General de Enseñanza primaria i dos mesos després anomenat Ministre d'Educació (18 d'abril de 1968 al 11 de juny de 1973)

En aquesta ordre es constituïa la configuració del Consell Escolar Primari de La Vall d'Uixó.

El text deia:

"Patronato Escolar" en Vall de Uxó (Castellón), de ámbito local  e integrado en la siguiente forma:

·        Presidente honorario: El Director General de Enseñanza Primaria.

·        Presidente efectivo: El Alcalde-Presidente del Ayuntamiento.

Vocales:

·        El Inspector de Enseñanza Primaria de la zona como representante del Ministerio de Educación y Ciencia.

·        Los Curas Párrocos de la Asunción y el Santo Ángel.

·        Los Directores escolares del Patronato.

·        Un Maestro nacional del Patronato, por cada 25, con un máximo de tres.

·        El Director del Instituto Nacional de Enseñanza Media.

·        El Jefe local del Movimiento.

·        El Delegado local de Juventudes.

·        La Delegada local de la Sección Femenina.

·        El Delegado comarcal del SEM  (Servicio Español de Magisterio)

·        Un Gerente de las Empresas que posean Escuelas de Aprendices.

·        Un Profesor de las Escuelas de Aprencices que actuará de secretario, y

·        Un representante de los padres de familia.

b) El Coto Escolar de Previsió Social Silvestre Segarra Aragó

Seguint amb l'estratègia dissenyada, es va crear, com a complement de l'escola de aprenents, el Vedat Escolar amb instal·lacions construïdes en terrenys de l'empresa situats en el terme municipal de Sagunt. Era una mena de colònia / campament de temps lliure on s'efectuaven activitats orientades a l'agricultura, a la granja etc .

Els alumnes elegits per acudir al vedat escolar, passaven a viure dins les seves instal·lacions que constaven d'alberg, camps d'esport amb els seus corresponent vestuaris, pous d'aigua i camps on es conreaven hortalisses, fruiters llenyosos etc ..

c) La biblioteca

L'any 1943 s'amplia els serveis de formació dels treballadors amb la creació d'una biblioteca pròpia per al personal de la Fàbrica. S'hi oferien una sèrie de llibres adquirits per l'empresa per al seu ús i gaudi. Els treballadors podien consultar-los a la biblioteca i emportar-se'ls a casa. El procediment de control era el clàssic d'una fitxa en la qual es reflectien tots els moviments fins i tot el nom de l'obrer.

En general es disposava de: novel·les d'autors clàssics, textos d'autors afectes al règim, és a dir franquistes i falangistes, -en general, com pràcticament en tota la literatura espanyola de l'època de postguerra-, catòlics. Llibres Tècnics i d'Història Universal i / o d'Espanya.

En principi hi havia uns 160 volums. Progressivament es van anar adquirint més.

El 1950 l'empresa va comprar a D. Antonio Altars de València al voltant de 1200 llibres.

·        Educación de nobles (1924)

·        Lo que España espera de vosotros (1930)

·        La cuevas del Drach (1930) 

·        El libro de la raza (1931)

·        Madres (1947)

d) Iniciatives pedagògiques. 

·        Va organitzar varies jornades pedagògiques.

·        El Museu Escolar Comarcal i El Museu Pedagògic

Cal deixar clar que el museu pedagògic de la Vall d’Uixó no tenia res a veure amb el que s'entenia per aquest tipus d'institució formativa, d'investigació i d'avantguarda pedagògica d'abans de la Guerra Civil. El museu pedagògic impulsat per Segarra, en canvi, era una exposició permanent dels treballs infantils realitzats a les escoles de la comarca.

Així troben el la revista Escuela Española del 27/07/1949 una mostra del que eren les seves activitats.

  

EXPOSICIÓN COMARCAL EN VALL DE UXÓ

En Vall de Uxó se han celebrado, con el título de Día del Niño y del Maestro, una serie de actos que han culminado en la Exposición Escolar Comarcal.

Dieron comienzo con una solemne misa, a la que asistieron las autoridades, los Maestros y niños de las Escuelas. Más tarde, en el Grupo escolar “Cervantes”, se celebró un festival gimnástico y folklórico, y, por último, tuvo lugar la inauguración de la Exposición, en la que hablaron el Inspector don Juan Capó y el Alcalde de Vall de Uxó.

e) Colònies escolars.

Els anys cinquanta tenim constància de l'organització anual, per part del Consell de Protecció Escolar, de colònies escolars durant el període estival per als fills dels treballadors de Segarra i la població infantil de la Vall d’Uixó. 

Així, l'estiu de 1951 té lloc, a les platges de Moncofa (Castelló), una d'aquestes"obras benéfico-sociales educativas de más importancia y trascendencia: LAS COLONIAS ESCOLARES". ("Las colonias escolares de Vall de Uxo". Escuela de Aprendices, setembre de 1951; núm. 124, pàg. 48) 

L'objectiu d'aquestes colònies era doble: higiènic amb una «vida ordenada» i alimentació «sana i abundant», i educatiu, moralitzador i adoctrinador. El programa de la jornada de les colònies era complet i deixava poc temps lliure; tenien multitud de tasques higienicoinstructives, com les següents: oracions matinals, col·locar la bandera, cantar l'himne nacional, taula de gimnàstica, lavabo, desdejuni, marxa a la platja, redactar un diari, higiene, resar, menjar, reposar, berenar, lavabo, jocs i xerrades, cantar, resar, sopar i descansar. Totes aquestes activitats primer de tot perseguien la higiene, el control, l'ordre i la disciplina. Aquesta experiència va tenir continuïtat i una gran repercussió entre la població de la Vall d’Uixó. 

f) Viatges culturals i d’estudis.

Com a mostra dels viatges culturals i d'estudis hi ha una publicació "Segundo viaje de estudios de un grupo de maestos" (1951).

Els orígens d'aquest viatges es remunta a l'any 1921, quan l’inspector Joan Capó ja havia gaudit d'una beca de la JAE on visità institucions educatives a França, Bèlgica i Suïssa. Il·lusionat d'aquest viatge no va parar fins aconseguir l'any 1925 una nova beca JAE, en aquesta ocasió per a un grup de mestres inquiets, que representaven, en aquell moment, les ànsies renovadores del magisteri de les Balears. 

En aquest viatge de La Vall d'Uixó,  Joan Capó tracta de recuperar aquella iniciativa. 

Va ser un viatge de 13 dies (de 5 al 17 de desembre), on es varen congregar una representació de mestres (homes i dones) encapçalats per Joan Capó.

L'itinerari va ser el següent:

-- Dies 5 i 6 de desembre: VALÈNCIA

-- Dies 7 i 8 de desembre: TORTOSA

* Encontre amb l'Excm Sr. Bisbe Manuel Moll Salord..

* Visita a l'Observatori de l'Ebre.

* Visita a la catedral acompanyats per l'Il·lm Sr. Aurelio Querol canonge arxiver.

* Xerrada amb Enrique Bayerri, Acadèmic de la Història i Director del Museu i Arxiu de la ciutat.

* Visita al Seminari.

-- Dia 9: TARRAGONA

* Recorregut per la Tarragona Monumental.

* Visita a la Catedral

* Recorreguts pels museus. (Museu Arqueològic, Museu Paleo-Cristià)

-- Dia 10: SITGES

* Visita a l'Església Parroquial.

* Visita al Cau Ferrat, la que fos vivenda del poeta-escriptor-pintor Santiago Rusiñol

* Visita al Museu de Maricel.

* Visita al Llar vuitcentista.

-- Dies 11, 12, 13, 14, 15 i 16: BARCELONA.

* Dia 11:

·        Visita al Saló del Tinell.

·        Visita al Museus Mares i Històric.

·        Contemplar la façana de l'Ajuntament.

·        Visita al'Escola del Treball.

·        Visita a l'Escola Professional de la Dona dirigida per Na Monserrat Serret

* Dia 12:

·        Visita a l'Escola Municipal de Formació de la Dona dirigida per Na Josefina Bayona

·        Visita a  l'Escola de Guinardó dirigida per Na  Dolores Palau.

·        Visita a l'Escola Cases dirigida per Na María Gracia Pont.

·        Visita a l'Escola Masana dirgida per En Miguel Soldevida.

·        Visita a la clínica del Dr. Puig Sureda para saludar a Josegina, filla del Gerent de l'empresa Segarra D. Silvestre.

* Dia 13:

·        Visita al Grup Escolar Milà i Fontanals dirigit per Na María Calderón.

·        Encontre en el despatx del Sr. Junquera. cap de la Prefectura de la Inspecció d'Ensenyament  de Primària. Els explica el panorama escolar de Barcelona (capital).

·        Visita al Grup Escolar Collaso i Gil dirigit per Na Josefina Noguera i En Antonio Carrascal.

·        Visita al Palau de la Virreyna

* Dia 14:

·        Visita a Montserrat

* Dia 15:

·        Visita a Montjuïc

·        Recorregut pel Poble Espanyol

          * Dia 16:

·        Assistència a un concert del Palau de la Música amb el següent programa:

* Primera part: La 6ª Simfonia de Beethowen (la Pastoral)

* Segona part: La Gruta de Fingal de Mendelson. El poema simfònic de Borodin i per acabar el Carnaval de Berlioz.

-- Dia 17: REGRÉS.

g) Altres iniciatives educatives.

El 12 de desembre del 1952, l’inspector Joan Capó i vocal del Consell de Protecció Escolar de la Vall d’Uixó presentà d'avant d'aquest la memòria d'actuacions realitzades i impulsades per l'empresa Segarra. En ella fa una avaluació i prospectiva sobre la situació de l’ensenyament a la Vall d’Uixó i n’elogia les fites assolides i els reptes pedagògics de futur.

El Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó hizo públicos, a primeros de este año, los siguientes acuerdos respecto a la asistencia escolar:

Joan Capó que com escriptor publicà una sèrie de llibres, alguns dels quals va donar a aquesta biblioteca i que avui es poden consultar en l'arxiu Segarra de l'Ajuntament del municipi, qui custodia tot el legat de l'empresa Segarra des del moment de la seva desaparició.
("Consejo de Protección Escolar. Memoria sucinta que presenta el vocal asesor del mismo, abajo suscrito, en Diciembre de 1952". Escuela de Aprendices, gener de 1953; núm. 140, pàg. 47-55). Així, a través de la lectura d'aquesta memòria, tenim notícia de l'existència de: 

·        * tres grups escolars (Centelles, Colònia Segarra i Auxili Social),

·        * la construcció d'un saló d’actes,

·        * la concessió de 468 certificats d'estudis primaris (310 xiquets i 158 xiquetes),

·        * la biblioteca escolar circulant (amb 460 llibres),

·      * dues mutualitats escolars (Teresa Bonig Salvador, per a xiquetes, i Silvestre Segarra Aragó, per a xiquets que en maig de 1960 va rebre la Medalla d'Or de la Mutualitat Escolar),

·        * dos vedats escolars (adscrits a les mutualitats esmentades),

·        * una escola llar i una escola de formació,

·        * cantina i menjador escolar,

·        * rober escolar,

·        * colònies escolars de vacances,

·        * misses escolars,

·        * la realització de cinc jornades pedagògiques,

·        * la reducció de l'analfabetisme,

·        * un museu escolar comarcal, un museu pedagògic,

·        * viatges de cultura i estudis

Va ser l'ultima intervenció, dies després es desplaça a Palma i mor el 27 de desembre d'un edema pulmonar i de ben segur deixant en el camí moltes altres iniciatives.

La seva empremta tingué continuïtat els anys posteriors com ho demostra la realització de cursets d'extensió cultural per a productors i la construcció d'un institut laboral el 1953.

El 5 de juliol de 1953, amb motiu de la defunció de l'inspector balear, es va organitzar una Jornada Pedagògica, al Col·legi Cervantes,en la qual li varen retre homenatge i van programar els actes següents: santa missa, festival escolar, lliurament de certificats d'estudis primaris, exposició escolar, acte necrològic, visites a escoles, menjar de germanor i salve de comiat.

FONTS DE DOCUMENTACIÓ

·        Arxiu Municipal. Col·laboració de l'Arxiver Municipal Juan P, Galiana Chacón

·        Revista "Escuela de Aprendices" editada per l'Empresa Segarra. 

·        Formació professional, instrucció i adoctrinament a l’empresa Segarra (la Vall d’Uixó, Castelló) durant el franquisme. Andrés Payà Rico (Universitat de València).

·        Revista "Escuela Española"

·        Segundo viaje de Estudios de un  grupo de maestros. 1951. Propietat de Xavier Granel (Inspector de Castelló).

Podeu ampliar la informació consultant el meu bloc en el següent enllaç:

http://josegargallo.blogspot.com.es/p/juan-capo.html

O llegint l’article publicat a la revista Orley al seu número 12 de l’any 2015.