EL CAFÈ DE PIPA
23/06/2016
LA CELEBRACIÓ DE SANT JOAN
LA CELEBRACIÓ DE SANT JOAN
Avui el calendari marca el 23 de juny, per tant aquesta nit és la Nit de Sant Joan, una nit màgica plena de costums i tradicions. Doncs avui anem a parlar sobre aquesta celebració. El seu contingut és el següent:
* Origen.
* La nit màgica de Sant Joan.
* Les fogueres.
* El bagul de les paraules oblidades (Els mistos cruixidors, de traca o cartró).
* El poder de l'aigua aquesta nit.
* Altres tradicions (Propietats de les herbes).
* Creences diverses.
* Origen.
* La nit màgica de Sant Joan.
* Les fogueres.
* El bagul de les paraules oblidades (Els mistos cruixidors, de traca o cartró).
* El poder de l'aigua aquesta nit.
* Altres tradicions (Propietats de les herbes).
* Creences diverses.
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-23-juny-2016-audios-mp3_rf_12002844_1.html?var=3&utm_expid=113438436-21.PjN6XAE7SNWq0IrvvWXbeg.1&utm_referrer=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2F
Des de fa anys els xiquets i joves de La Vall no passen per les cases dels veïns demanant trastos de fusta i mobles vells, ni repassen les muntanyes del voltant en busca de llenya per a cremar-ho a la foguera de la nit de sant Joan.
Els veïns i veïnes d’avui no veuen ja les fogueres als carrers.
Per contra ha crescut la tradició de fer-ho a les platges del nostre entorn (preferentment Moncofa, Xilxes i Almenara)
Doncs refresquem la memòria d’un fet no molt llunya i que malauradament ha desaparegut al menys de la manera que es vivia abans.
ORIGEN D’on neix aquesta tradició?
L'origen d'aquesta festa sembla situar-se en la celebració del solstici d'estiu, és a dir, se celebrava que el sol està en el punt més alt del seu recorregut i es celebrava, així mateix, que el sol és fertilitat i riquesa i que sense la seva llum i sense la seva calor, res existiria sobre la Terra.
Això assenyala el remot origen pagà, no religiós, de la festa, origen, en què se situa l'adoració al sol, al dia en què regalava més hores de llum i calor als seus fidels adoradors: els homes i dones d'aquest xicotet planeta.
Sembla ser que, posteriorment, el cristianisme va apropar la festivitat de Sant Joan a aquesta tradicional celebració pagana, fins que va acabar per fusionar-les.
LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN
La nit del 23 al 24 de juny és la nit de Sant Joan, i com diu el refrany:
* La nit de Sant Joan, la més curta de l'any.
I també ens diu que:
* El dia més llarg de l'any és per Sant Joan.
La coneixem com la nit màgica, la nit en què esperits, follets i bruixes, surten dels seus amagatalls secrets i es passegen pel poble, barrejant-se amb la gent.
És una nit d’encanteris, de petició de desitjos i conjurs perquè es realitzin; és una nit de cerimònies màgiques i de rituals.
I és també, i sobretot, una nit de festa gran. Com ens ho recorda el refrany:
* Sant Joan el dia més gran.
És una festa que es celebra des de fa molts segles. Aquesta cançó ho indica:
LES FOGUERES
Els preparatius
Avui festa de la nit de Sant Joan, no puc deixar de recordar que anys enrera, quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta celebració, calia espavilar-se per començar a recaptar i emmagatzemar tot de trastos vells per poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de la majoria dels carrers. Els joves (solament érem els xics qui preparaven les fogueres i les enceníem, perquè deien que si era una xica qui l’encenia, aquell any seria molt sec i no plouria) eren els encarregats d’anar per les cases a recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desfer-se de tots els estris que ja no feien servir.
Es produïa llavors un traginar amunt i avall carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba, paper, cartrons i tot allò que anava bé per cremar.
El famós costumista català Joan Amades recull una cançó popular que anomena
Tots els productes d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a algun lloc secret. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi havia amb els xiquets d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després a robar part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava ningú.
A mitja vesprada del dia de la crema, menuts i grans ajudaven a traslladar tots els trastos fins al centre de la cruïlla de carrers.
Com a remat posaven damunt la pila una cadira vella o un ninot fet per nosaltres mateixos.
Cap a les nou o deu de la nit s’encenia la foguera. Aleshores la muntanya de trastos cruixia i es cargolava sota les llambregades d’unes flames força arrogants i destructores però que, alhora, mostraven tota la bellesa d’uns irisats colors resplendents amb la qual, a més del fum, també s'esfumaven els mals esperits.
Tots estàvem contents quan apareixia algú que duia més trastos per cremar, un caixó, una cadira trencada, sabates velles, papers, qualsevol cosa anava bé, es tractava de mantenir encesa la foguera el més temps possible.
No es podia cremar coses noves: calia usar mobles vells si es volia invocar la bona sort.
Saltar les fogueres
El costum de saltar una foguera la nit de Sant Joan prové d'una antiga creença, molt generalitzada, que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d'estiu).
Quan les flames deixaven pas a les brases, els més valents, s'atrevien a saltar per sobre de les brases, tot i que calia saber saltar molt bé perquè no hi haguera un drama en xocar-ne per entrar més d’un per direccions contràries. El refranyer ens diu:
* Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
* Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
* Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
* Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.
El ritual indica que s'ha de saltar set vegades per atraure bons auguris.
Si els que salten són una parella d'enamorats, la tradició diu que estaran junts i feliços per la resta de les seves vides.
Això diu la tradició! I el refranyer:
* Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.
Era tradicional també dansar al voltant de la foguera. La creença popular diu que les danses sempre van encaminades a espantar els mals esperits i a donar la benvinguda als bons.
Una altra costum tradicional era tirar coets i focs d’artifici, omplint de llums de colors i de estrèpits de totes les intensitats per tot el poble. Els més menut fèiem servir els desapareguts mixtos de traca o cartró.
Aprofite aquesta menció per treure del bagul aquest xicotet element pirotècnic.
Misto cruixidors
Els mistos cruixidors, de traca o de cartró eren com 10 xicotetes gotes marró vermellós de 7mm. enganxades sobre una tira de cartró de color gris d'una polzada d'ample (2,3cm.) i un pam de llarg . Solia costar 10 cèntims. Els aconseguíem a les paradetes o quioscs.
El seu ús tenia diferents alternatives:
* Els tallàvem una a una i en fregar-ho en una superfície aspra (paret o sòl) començava a esclatar produint durant diversos segons un soroll continu fins que s'havia consumit. Per a nosaltres era una traca, barata i inofensiva.
* Si ho feies en la foscor quedava un rastre luminiscent on havies rascat, que després de dia era una ratlla vermella a la paret.
* Si el tiraves a terra, amb cada petit esclat anava saltant i recorrent el carrer.
* En les nit de Sant Joan, si els embolicaves en un paper i els llançaves al foc, sortien espetarregant i saltant tots alhora pel carrer, i això era un castell de focs artificials.
(Després es va saber que era fòsfor, tremendament verinós i els van retirar)
Eren d’un d'efecte sorprenent i avui ja oblidats.
En sentit figurat s’utilitza per referir-se a allò que s’esvaeix fàcilment. Metàfora basada en la poca intensitat d’aquest element pirotècnic. El podem fer servir tan en:
Després, la calma i el silenci tornaven de nou a omplir a poc a poc de pau els carrers. Tan sols els rastres de cendra de la foguera donava testimoni que allí els veïns, menuts i grans, havien celebrat amb molt de goig la nit màgica de Sant Joan.
L’actualitat
Desafortunadament, amb l’arribada de l’asfalt i com a conseqüència, els diferents ordres municipals donant instruccions i tot hi afavorint l’adquisició de la sorra per sota la foguera, no va quallar i les fogueres anaren a menys.
De fet va haver una iniciativa municipal de la regidoria de festes, l’any 2005, de recuperar aquesta celebració però després d’un parell d’anys no va tenir continuïtat.
L’augment progressiu dels joves d’anar a les celebracions vora mar han provocat la desaparició poc a poc de les fogueres en el nostre poble.
Remarcar que últimament algunes zones de La Vall van voler incorporar com a festa de barri les fogueres i així ho feren en la Moleta que durant uns anys els veïns i veïnes es reunien al carrer sopant al voltant de la foguera; però van acabar convertint-se en la falla Sud-oest.
Al barri Carbonari i a la Falla de les Corts Valencianes ho han intentat tipus les d’Alacant.
Actualment es manté a les festes de Sant Joan del Carbonaire.
També es crema una foguera al Barri de Carmaday que celebren les seves festes de barri per aquestes dades i entre els diferents actes està la cremada d’una foguera.
Enguany la incorpora la falla de la Plaça del Circ, invitant a la gent a que aporte els trastos vells.
Però res a veure amb el sentit d’abans que hi participava tot el poble.
EL PODER DE L'AIGUA AQUESTA NIT
Però com he dit, ara els vallers i valleres prefereixen traslladar-se a les platges del voltant i encenen xicotetes fogueres en la sorra de vora mar.
Aquí pren protagonisme l'aigua, l'altre gran símbol de vida i fertilitat. Ja ho diu el refranyer:
* A Sant Joan, el primer bany
* Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any
Diuen que aquesta nit, l'aigua es torna curativa, que sana malalties del cos i de l'ànima, i que fa veritables miracles amb els amors fracassats ...
La gent va a la platja, menja, beu, tira petards, balla al so de la música, es banya al mar a la llum de la lluna, dansa al voltant de la foguera, ... en fi, el que la nit més màgica de l'any vulgui regalar ...
Les verbenes de la platja amenitzen la vetllada, allà passes tota la nit de festa i allí et quedes fins que el sol comença a sortir per l'horitzó i es fa de dia.
La Nit de Sant Joan és un moment únic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l'any i aquest és el moment en què tenen més poder.
Antigament eren moltes les persones que coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats, la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.
Hi havia, plantes que se’ls atorgaven altres virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refranyer ens ho indica de manera ben clara:
* Les herbes de Sant Joan, tenen virtut per tot l'any
* El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
Per exemple es creu que fregar-se ferides, grans o berrugues amb herba molla amb la rosada de la matinada de Sant Joan ajuda a curar-los.
Al nostre poble una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, entre el 21 i el 29 de juny és, entre d’altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria".
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum): Pericó. Herba perenne de fins 1m d’alçada amb flors grogues i taques als pètals.
A finals de Juny, i més concretament el dia de Sant Joan, està en plena floració, d’aquí el seu nom!
És una planta envoltada de creences i llegendes de la nit de Sant Joan.
A l'edat mitjana es creia que expulsava els dimonis, els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les del diable.
Però en realitat, és una herba que se la coneix bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que llevava la melangia i la tristor i atreia l'amor.
Té propietats medicinals i en usos tòpics, és un bon antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades.
També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment se l'anomena "oli de cop", d'aquí també la dita de: Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor.
També és el moment de recollir altres, com:
La berbena (Verbena officinalis) Entre les moltes creences relacionades amb aquesta nit cal esmentar que els antics romans sortien al punt i hora de la mitjanit per tal de recollir la planta anomenada berbena, la qual consideraven que els hi portava tota mena de ventures i riqueses. Hom creu que d’aquest costum ancestral ha derivat la paraula “verbena”, amb la qual es designa la festa o revetlla d’aquesta nit.
Romaní (Rosmarinus officinalis): És un arbust llenyós i molt dens. Propietats: Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant (per estats d’esgotament) i hipertensor, antirreumàtic i calma dolors musculars.
Timó (Thymus vulgaris): És un subarbust. Propietats: Estimulant general de la circulació. Ideal per estats de decaïment. Digestiu aperitiu. Antiespasmòdic, antisèptic i expectorant. Sudorífer, diürètic i vermífug. Molt bon desinfectant
Camamilla groga (Santolina chamaecyparissus): És una herba. Propietats: Tònic estomacal i digestiu. Emmenagog d’efectes suaus, per evitar els dolors menstruals i regular el flux.
Fonoll (Foeniculum vulgare): És una herba. Propietats: Lleugerament laxant, carminatiu, antiinflamatori. Afavoreix la producció de llet durant la lactància.
Els aficionats a l’elaboració de licors casolans que són ben típics de les nostres terres, saben molt bé que és la nit de Sant Joan quan han de collir les nous i les herbes aromàtiques necessàries per a l’elaboració d’aquests licors, ja que d’aquesta manera s’asseguren l’òptima qualitat del producte.
No és d’estranyar que, amb totes aquestes connotacions vegetals, Sant Joan haja estat considerat el sant patró d’una sèrie d’oficis més o menys relacionats amb els vegetals, tals com els llenyataires, els carboners, els herbaires, ebanistes, etc.
CREENCES DIVERSES
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
CONCLUSIO
És una nit d'amistat, d'amor, de celebracions grupals. La màgia, els encanteris, els conjurs, les peticions de desitjos, la lluna, el mar, les fogueres, el foc purificador, els petards, les reunions, la coca, el vi, ... tots aquests elements configuraven una nit màgica, en la qual el foc, l'aigua i la natura s'alien per donar recer a multitud de ritus darrere de la sort, la bona fortuna, l'amor i la salut.
Demaneu un desig ... mai se sap ...
Jo en llançaré un.
Crec que per tot açò que hem reviscut avui desitge que l’Ajuntament de La Vall fera l’esforç de recuperar aquesta celebració.
Encara que penso que és una reivindicació utòpica, no perquè no confie en la bona disposició de les institucions; sinó per una cosa que ja s’ha comentat en aquest programa i és allò de QUE S’HA PERDUT EL CARRER i aquesta festa és una festa de carrer i en el que el protagonisme ho tenen els més menuts i aquests l’han abandonat.
Acabaré en una estrofa:
Els veïns i veïnes d’avui no veuen ja les fogueres als carrers.
Per contra ha crescut la tradició de fer-ho a les platges del nostre entorn (preferentment Moncofa, Xilxes i Almenara)
Doncs refresquem la memòria d’un fet no molt llunya i que malauradament ha desaparegut al menys de la manera que es vivia abans.
ORIGEN D’on neix aquesta tradició?
L'origen d'aquesta festa sembla situar-se en la celebració del solstici d'estiu, és a dir, se celebrava que el sol està en el punt més alt del seu recorregut i es celebrava, així mateix, que el sol és fertilitat i riquesa i que sense la seva llum i sense la seva calor, res existiria sobre la Terra.
Això assenyala el remot origen pagà, no religiós, de la festa, origen, en què se situa l'adoració al sol, al dia en què regalava més hores de llum i calor als seus fidels adoradors: els homes i dones d'aquest xicotet planeta.
Sembla ser que, posteriorment, el cristianisme va apropar la festivitat de Sant Joan a aquesta tradicional celebració pagana, fins que va acabar per fusionar-les.
LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN
La nit del 23 al 24 de juny és la nit de Sant Joan, i com diu el refrany:
* La nit de Sant Joan, la més curta de l'any.
I també ens diu que:
* El dia més llarg de l'any és per Sant Joan.
La coneixem com la nit màgica, la nit en què esperits, follets i bruixes, surten dels seus amagatalls secrets i es passegen pel poble, barrejant-se amb la gent.
És una nit d’encanteris, de petició de desitjos i conjurs perquè es realitzin; és una nit de cerimònies màgiques i de rituals.
I és també, i sobretot, una nit de festa gran. Com ens ho recorda el refrany:
* Sant Joan el dia més gran.
És una festa que es celebra des de fa molts segles. Aquesta cançó ho indica:
El dia de Sant Joan
és dia d’alegria
fan festa els cristians
i els moros de la moreria
LES FOGUERES
Els preparatius
Avui festa de la nit de Sant Joan, no puc deixar de recordar que anys enrera, quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta celebració, calia espavilar-se per començar a recaptar i emmagatzemar tot de trastos vells per poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de la majoria dels carrers. Els joves (solament érem els xics qui preparaven les fogueres i les enceníem, perquè deien que si era una xica qui l’encenia, aquell any seria molt sec i no plouria) eren els encarregats d’anar per les cases a recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desfer-se de tots els estris que ja no feien servir.
Es produïa llavors un traginar amunt i avall carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba, paper, cartrons i tot allò que anava bé per cremar.
El famós costumista català Joan Amades recull una cançó popular que anomena
Foc de Sant Joan
Tres dies abans del Sant
va pels pisos la canalla
recollint els trastos vells,
canyes i manats de palla,
i aprofitant la diada,
del que tenen molts veïns,
que desembarassen la casa
de mobles vells i roïns.
Tots els productes d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a algun lloc secret. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi havia amb els xiquets d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després a robar part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava ningú.
A mitja vesprada del dia de la crema, menuts i grans ajudaven a traslladar tots els trastos fins al centre de la cruïlla de carrers.
Com a remat posaven damunt la pila una cadira vella o un ninot fet per nosaltres mateixos.
Cap a les nou o deu de la nit s’encenia la foguera. Aleshores la muntanya de trastos cruixia i es cargolava sota les llambregades d’unes flames força arrogants i destructores però que, alhora, mostraven tota la bellesa d’uns irisats colors resplendents amb la qual, a més del fum, també s'esfumaven els mals esperits.
Tots estàvem contents quan apareixia algú que duia més trastos per cremar, un caixó, una cadira trencada, sabates velles, papers, qualsevol cosa anava bé, es tractava de mantenir encesa la foguera el més temps possible.
No es podia cremar coses noves: calia usar mobles vells si es volia invocar la bona sort.
Saltar les fogueres
El costum de saltar una foguera la nit de Sant Joan prové d'una antiga creença, molt generalitzada, que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d'estiu).
Quan les flames deixaven pas a les brases, els més valents, s'atrevien a saltar per sobre de les brases, tot i que calia saber saltar molt bé perquè no hi haguera un drama en xocar-ne per entrar més d’un per direccions contràries. El refranyer ens diu:
* Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant.
* Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
* Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
* Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.
El ritual indica que s'ha de saltar set vegades per atraure bons auguris.
Si els que salten són una parella d'enamorats, la tradició diu que estaran junts i feliços per la resta de les seves vides.
Això diu la tradició! I el refranyer:
* Nit de Sant Joan, nit d'amoretes.
Era tradicional també dansar al voltant de la foguera. La creença popular diu que les danses sempre van encaminades a espantar els mals esperits i a donar la benvinguda als bons.
Una altra costum tradicional era tirar coets i focs d’artifici, omplint de llums de colors i de estrèpits de totes les intensitats per tot el poble. Els més menut fèiem servir els desapareguts mixtos de traca o cartró.
Aprofite aquesta menció per treure del bagul aquest xicotet element pirotècnic.
EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Misto cruixidors
Els mistos cruixidors, de traca o de cartró eren com 10 xicotetes gotes marró vermellós de 7mm. enganxades sobre una tira de cartró de color gris d'una polzada d'ample (2,3cm.) i un pam de llarg . Solia costar 10 cèntims. Els aconseguíem a les paradetes o quioscs.
El seu ús tenia diferents alternatives:
* Els tallàvem una a una i en fregar-ho en una superfície aspra (paret o sòl) començava a esclatar produint durant diversos segons un soroll continu fins que s'havia consumit. Per a nosaltres era una traca, barata i inofensiva.
* Si ho feies en la foscor quedava un rastre luminiscent on havies rascat, que després de dia era una ratlla vermella a la paret.
* Si el tiraves a terra, amb cada petit esclat anava saltant i recorrent el carrer.
* En les nit de Sant Joan, si els embolicaves en un paper i els llançaves al foc, sortien espetarregant i saltant tots alhora pel carrer, i això era un castell de focs artificials.
(Després es va saber que era fòsfor, tremendament verinós i els van retirar)
Eren d’un d'efecte sorprenent i avui ja oblidats.
En sentit figurat s’utilitza per referir-se a allò que s’esvaeix fàcilment. Metàfora basada en la poca intensitat d’aquest element pirotècnic. El podem fer servir tan en:
* les relacions amoroses. Referint-se a aquelles que són fútils i frívoles, sense importància. Aquesta xica si és afectuosa, m’ha inspirat una passió ardent, volcànica, açò si és amor! Lo demés tot són mistos de traca
* Demostrar valor. TINDRE ELS COLLONS COM A MISTOS DE CARTRÓ: Equivalent a “tindre els collons a tires”.
* En el cas de les campanyes electorals. Referint-se a totes ixes promeses electorals que acaben sent mixtos de traca, una vegada aconseguida la desitjada cadira, escó o butaca pública a la que solen adherir-se, com una lleparassa, utilitzant tota classe d’eufemismes, paranoies i demagògies barates.
I continuant amb la nit màgica
Tampoc podia faltar, com en tota celebració festiva, una gran festa: les reunions familiars, de grups d'amics, o de gent que es reunien al voltant de les fogueres i era una festa en la qual, el més típic és menjar la coca en tomata, els caragols i d’altres viandes, acompanyades pel barral de vi.. I continuant amb la nit màgica
Després, la calma i el silenci tornaven de nou a omplir a poc a poc de pau els carrers. Tan sols els rastres de cendra de la foguera donava testimoni que allí els veïns, menuts i grans, havien celebrat amb molt de goig la nit màgica de Sant Joan.
L’actualitat
Desafortunadament, amb l’arribada de l’asfalt i com a conseqüència, els diferents ordres municipals donant instruccions i tot hi afavorint l’adquisició de la sorra per sota la foguera, no va quallar i les fogueres anaren a menys.
De fet va haver una iniciativa municipal de la regidoria de festes, l’any 2005, de recuperar aquesta celebració però després d’un parell d’anys no va tenir continuïtat.
L’augment progressiu dels joves d’anar a les celebracions vora mar han provocat la desaparició poc a poc de les fogueres en el nostre poble.
Remarcar que últimament algunes zones de La Vall van voler incorporar com a festa de barri les fogueres i així ho feren en la Moleta que durant uns anys els veïns i veïnes es reunien al carrer sopant al voltant de la foguera; però van acabar convertint-se en la falla Sud-oest.
Al barri Carbonari i a la Falla de les Corts Valencianes ho han intentat tipus les d’Alacant.
Actualment es manté a les festes de Sant Joan del Carbonaire.
També es crema una foguera al Barri de Carmaday que celebren les seves festes de barri per aquestes dades i entre els diferents actes està la cremada d’una foguera.
Enguany la incorpora la falla de la Plaça del Circ, invitant a la gent a que aporte els trastos vells.
Però res a veure amb el sentit d’abans que hi participava tot el poble.
EL PODER DE L'AIGUA AQUESTA NIT
Però com he dit, ara els vallers i valleres prefereixen traslladar-se a les platges del voltant i encenen xicotetes fogueres en la sorra de vora mar.
Aquí pren protagonisme l'aigua, l'altre gran símbol de vida i fertilitat. Ja ho diu el refranyer:
* A Sant Joan, el primer bany
* Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any
Diuen que aquesta nit, l'aigua es torna curativa, que sana malalties del cos i de l'ànima, i que fa veritables miracles amb els amors fracassats ...
Aquesta cita ho reflecteix molt bé:
“La xica que eixa nit que fa lluneta,
se llava tres voltes la cara
i després que la té neta,
se la torca amb un llençol,
serà més guapa que un sol”.
La gent va a la platja, menja, beu, tira petards, balla al so de la música, es banya al mar a la llum de la lluna, dansa al voltant de la foguera, ... en fi, el que la nit més màgica de l'any vulgui regalar ...
ALTRES TRADICIONS
Propietats de les herbesLa Nit de Sant Joan és un moment únic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l'any i aquest és el moment en què tenen més poder.
Antigament eren moltes les persones que coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats, la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.
Hi havia, plantes que se’ls atorgaven altres virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refranyer ens ho indica de manera ben clara:
* Les herbes de Sant Joan, tenen virtut per tot l'any
* El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
Per exemple es creu que fregar-se ferides, grans o berrugues amb herba molla amb la rosada de la matinada de Sant Joan ajuda a curar-los.
Al nostre poble una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu, entre el 21 i el 29 de juny és, entre d’altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria".
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum): Pericó. Herba perenne de fins 1m d’alçada amb flors grogues i taques als pètals.
A finals de Juny, i més concretament el dia de Sant Joan, està en plena floració, d’aquí el seu nom!
És una planta envoltada de creences i llegendes de la nit de Sant Joan.
A l'edat mitjana es creia que expulsava els dimonis, els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les del diable.
Però en realitat, és una herba que se la coneix bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que llevava la melangia i la tristor i atreia l'amor.
Té propietats medicinals i en usos tòpics, és un bon antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades.
També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment se l'anomena "oli de cop", d'aquí també la dita de: Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor.
També és el moment de recollir altres, com:
La berbena (Verbena officinalis) Entre les moltes creences relacionades amb aquesta nit cal esmentar que els antics romans sortien al punt i hora de la mitjanit per tal de recollir la planta anomenada berbena, la qual consideraven que els hi portava tota mena de ventures i riqueses. Hom creu que d’aquest costum ancestral ha derivat la paraula “verbena”, amb la qual es designa la festa o revetlla d’aquesta nit.
Romaní (Rosmarinus officinalis): És un arbust llenyós i molt dens. Propietats: Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant (per estats d’esgotament) i hipertensor, antirreumàtic i calma dolors musculars.
Timó (Thymus vulgaris): És un subarbust. Propietats: Estimulant general de la circulació. Ideal per estats de decaïment. Digestiu aperitiu. Antiespasmòdic, antisèptic i expectorant. Sudorífer, diürètic i vermífug. Molt bon desinfectant
Camamilla groga (Santolina chamaecyparissus): És una herba. Propietats: Tònic estomacal i digestiu. Emmenagog d’efectes suaus, per evitar els dolors menstruals i regular el flux.
Fonoll (Foeniculum vulgare): És una herba. Propietats: Lleugerament laxant, carminatiu, antiinflamatori. Afavoreix la producció de llet durant la lactància.
Els aficionats a l’elaboració de licors casolans que són ben típics de les nostres terres, saben molt bé que és la nit de Sant Joan quan han de collir les nous i les herbes aromàtiques necessàries per a l’elaboració d’aquests licors, ja que d’aquesta manera s’asseguren l’òptima qualitat del producte.
No és d’estranyar que, amb totes aquestes connotacions vegetals, Sant Joan haja estat considerat el sant patró d’una sèrie d’oficis més o menys relacionats amb els vegetals, tals com els llenyataires, els carboners, els herbaires, ebanistes, etc.
CREENCES DIVERSES
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
* Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes.
Un refrany ens diu: "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
* Mullar-se o rebolcar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan es considerava molt beneficiós, entre altres coses es creia que evitava l’envelliment.
* En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espòs seria llaurador.
* Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conèixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles (patates).
* Omplis d'aigua un plat fons i li deixes caure una gota d'oli al mig. Seguidament deixes amb cura el plat sota el llit tota la nit. L'endemà al matí si la gota d'oli continua igual gaudiràs de bona vista eixe any. Si, al contrari, s'ha desfet en diverses gotes, eixe any necessitaràs un oftalmòleg.
* S'ompli un plat d'aigua i deixes dins uns papers amb el nom de les persones que t'agraden i voldries festejar amb elles. Els noms han de ser a llapis i els paperets doblegats per la meitat dues vegades. Deixes el plat tota la nit sota el teu llit i l'endemà aquells que s'hagen obert a l'aigua seran les persones més receptives envers teua.
CONCLUSIO
És una nit d'amistat, d'amor, de celebracions grupals. La màgia, els encanteris, els conjurs, les peticions de desitjos, la lluna, el mar, les fogueres, el foc purificador, els petards, les reunions, la coca, el vi, ... tots aquests elements configuraven una nit màgica, en la qual el foc, l'aigua i la natura s'alien per donar recer a multitud de ritus darrere de la sort, la bona fortuna, l'amor i la salut.
Demaneu un desig ... mai se sap ...
Jo en llançaré un.
Crec que per tot açò que hem reviscut avui desitge que l’Ajuntament de La Vall fera l’esforç de recuperar aquesta celebració.
Encara que penso que és una reivindicació utòpica, no perquè no confie en la bona disposició de les institucions; sinó per una cosa que ja s’ha comentat en aquest programa i és allò de QUE S’HA PERDUT EL CARRER i aquesta festa és una festa de carrer i en el que el protagonisme ho tenen els més menuts i aquests l’han abandonat.
Acabaré en una estrofa:
I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
En aquest enllaç podeu escoltar la cançò PER SANT JOAN de Bruno Lomas
Vegem com és fa la coca de tomata típica de a Vall d’Uixó.
Coca de tomata
Ingredients
* 1 got d'aigua (250 cl.).
* Mig got d'oli (si és possible d'oliva).
* Llevat de forner.
* Sal (si pot ser que sigui sal marina i sense refinar).
* Sucre.
* Farina (la quantitat que admeti la barreja d'aigua i oli).
* 1 kg. De tomàquets madurs.
* 1 ceba gran.
* Pinyons torrats (dues cullerades soperes).
* 1 ou cuit.
Elaboració de la coca en tomata
Amassar la farina amb l'aigua, el llevat, la sal i l'oli.
Anirem afegint farina fins que la massa ja no accepti més (vigileu que no quedi massa dura).
Deixarem la massa reposar uns 30 minuts.
Estirarem la massa sobre un motlle, molt finament i la punxarem amb una forquilla per tots els llocs perquè no s'aixequi a enfornar.
La posarem al forn, ben calent uns 10 minuts fins que gairebé estigui pràcticament feta i llavors la traiem del forn.
Mentre la massa està en repòs podem aprofitar per fer la resta
Sofregim molt lleugerament un pebrot vermell a tires petites i a part sofregim una ceba ben tallada.
Quan la ceba comença a daurar li afegim el pebrot ja gairebé fregit del tot i el tomàquet ratllat.
Li afegim un pessic de sal i el doble de sucre perquè el tomàquet no quedi àcid.
Sobre la massa, que ja tenim pràcticament cuita posem aquesta salsa de tomàquet, pebrot i ceba.
A sobre posem els pinyons i ratllem l'ou (algunes persones posen tonyina, anxoves o sardines).
Ara ja podem posar la coca al forn i quan veiem, en pocs minuts, que resta la coca una mica seca ja la podem treure.
Coca de tomata
Ingredients
* 1 got d'aigua (250 cl.).
* Mig got d'oli (si és possible d'oliva).
* Llevat de forner.
* Sal (si pot ser que sigui sal marina i sense refinar).
* Sucre.
* Farina (la quantitat que admeti la barreja d'aigua i oli).
* 1 kg. De tomàquets madurs.
* 1 ceba gran.
* Pinyons torrats (dues cullerades soperes).
* 1 ou cuit.
Elaboració de la coca en tomata
Amassar la farina amb l'aigua, el llevat, la sal i l'oli.
Anirem afegint farina fins que la massa ja no accepti més (vigileu que no quedi massa dura).
Deixarem la massa reposar uns 30 minuts.
Estirarem la massa sobre un motlle, molt finament i la punxarem amb una forquilla per tots els llocs perquè no s'aixequi a enfornar.
La posarem al forn, ben calent uns 10 minuts fins que gairebé estigui pràcticament feta i llavors la traiem del forn.
Mentre la massa està en repòs podem aprofitar per fer la resta
Sofregim molt lleugerament un pebrot vermell a tires petites i a part sofregim una ceba ben tallada.
Quan la ceba comença a daurar li afegim el pebrot ja gairebé fregit del tot i el tomàquet ratllat.
Li afegim un pessic de sal i el doble de sucre perquè el tomàquet no quedi àcid.
Sobre la massa, que ja tenim pràcticament cuita posem aquesta salsa de tomàquet, pebrot i ceba.
A sobre posem els pinyons i ratllem l'ou (algunes persones posen tonyina, anxoves o sardines).
Ara ja podem posar la coca al forn i quan veiem, en pocs minuts, que resta la coca una mica seca ja la podem treure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada