EL REBOST DE LA VALL (programa 10)

EL CAFÈ DE PIPA

16/06/2016

El contingut d'aquest programa ha estat el següent:

      * EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES.- La granera

      * OFICIS AMBULANTS.-  El granerer.

      * ELS MALNOMS.- Malnoms d'oficis ambulants.

      * EL CANÇONER POPULAR. Milonga dedicat a la Penya"Els Gallos" d'Eleuterio Melens.

      * PARAULOTES. Dites a les persones groeres, rudes, bast...

      * ELS CARRERS DE LA VALL.- Calle Barracas - Carrer Cervantes

      * EXPRESSIONS DEL VERB ANAR

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-16-juny-2016-audios-mp3_rf_11926310_1.html

BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Traurem avui la granera; però no l'actual; sinó:

La Granera feta d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar de terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia. També hi havia graneres de bruc (“brezo” en castellà) que solien utilitzar-ne per agranar el corral, l'estable i aquelles àrees, en definitiva, de brutícia a l'engròs. I, per suposat, les graneres més fines o de mill ("mijo"), és a dir, d'aquest arbust riberenc que ha donat nom al nostre riu en valencià, Millars (però també en castellà, Mijares).

OFICIS DESAPAREGUTS AMBULANTS

El Granerer. Persona que fabrica, repara o venia graneres.

El granerer, o fabricant de graneres, anava ambulant de carrer en carrer amb una sària, o bossa d'espart, a l'esquena, ple de palmes preparades amb les seues eines. Eren els mateixos granerers els que es proveïen de les matèries primeres, ja que anaven a tallar les palmes, als terrenys erms, així com les canyes per al pal, transportant-les fins les seues cases on les emmagatzemaven.

D'ací anaven proveint-se del material necessari per a realitzar el seu treball.

Quan el granerer arribava als llocs, per vendre les seues graneres o apanyar les fetes malbé, solia passejar-se pels carrers cridant allò de "El granereeer!"

Però, de vegades, quan alguna dona tenia alguna granera per fer, solia ocórrer a l'inrevés, es a dir, era la dona qui treia la granera de casa i, ara, era ella la que cridava el granerer, el qual, al bellmig del carrer, la desfeia, la tornava a muntar amb palma nova i, quan creia que estava ben rematada, li lliurava l'encàrrec a la mateixa porta de ca la clienta.

Matèries primeres:

Per a l'elaboració d'una escombra de palma, el primer que cal fer és recollir la matèria primera, és a dir:

· Les fulles del margallo (Chamaerops humilis). Es necessiten de 8 a 10 fulls de margalló. La longitud era d'uns 8 dits. D'els últims 4 dits s'haurà retirat amb la navalla la meitat del seu gruix durant el tall

· 1,30m. de soga d'espart.

· 40 cm. de cordill d'espart picat.

· 1,20m. de canya (Arundo donax).

Eines:

· Tisores.

· Punxó.

· Agulla pleitera.

· Tisora ​​de podar o destral.

· Alena o passadora (Punxó amb trau)

· Martell.

Tipus de graneres de palma.

Abans les graneres de palma eren molt usades i les havia de diferents classes segons per a què s'utilitzaran, com les de:

· La normal d’agranar la casa i el carrer.

· La de desenteranyinar, que servien per treure teranyines, i que per tant eren molt llargues.

· Per pintar de calç les façanes.

· Graneres del punyet per als forns ...

· També hi havia graners xicotetes, perquè juguessin les nenes, i llavors es posaven una tiretes de llana de color entre les palmes i quedaven amb notes de colors.

· Igual que quan es feien per a la doti d'una núvia, que també se li posaven colors.

 Procés de la granera de palma:

La recol·lecció dels cabdells i el palmell ha de fer-se a partir de S. Pere, durant el mes de juliol.

Després aquests es guarden en un lloc sec fins a la seva deshidratació, col·locant-les esteses fins que blanquegin (8-10 dies). Un cop secs els cabdells ja poden treballar en qualsevol modalitat de empleita (trena d'espart).

Es prepara el cordill fet d'espart que es clava a la canya i es lliga a una cadira o un altre suport.

Es van posant els palmells una a una al llarg del cordill fent un nus i quan ja hi ha bastants s'enrotlla a la canya donant-li voltes amb el cordill, deixant la part de dalt preparada. Amb el punxó es remata la corda perquè no es desfaci.

Es pentinen les palmes perquè quedin igualades i es fa una anella amb un full de palma perquè es mantingui atapeïda mentre no s'utilitzi.

S'igualen les puntes, retallant amb .es tisores o la destral ... i a agranar.

Una granera cap als anys quaranta podia costar de tres a cinc perres i cap a la dècada dels setanta valia 10 duros (0,30 €)

Cal dir que la granera s'emprava diàriament tant dins com fora de casa, com he dit existia el costum d'agranar el carrer tots els dies, almenys a l'estiu, per això es desgastaven tan prompte.

La seua vida útil era d'uns sis mesos.

L'aparició del plàstic va significar la mort de les graneres de palma.

MALNOMS

· Granerer, El (fabricava graneres). Pepe cabra i El tio Pepe.

· Granereta de mar (sempre estava agranat el carrer)

Altres malnoms d’oficis ambulants:

* Aiguader, L

* Carboner, El

* Esquilaor, Joaquin l'

* Herbero, L’; Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral)

* Lechera, La

* Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca)

* Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!")

* Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca)

Milonga de Eleuterio Melons

Milonga.- Composició musical popular amb compàs binari generalment de dos per quatre.

DEDICAT A LA PENYA “ELS GALLOS”

En ésta cuadra san reunit

una cuadrilla de bons amics

tots els dissabtes per almorzar

trone o pedregue, no han de faltar.

Està Batiste el Terrero

això si és cosa fina

te has de llevar el sombrero

quant te canta per Farina.

Està Batiste Barretes

que li agrada el conyaquet

perquè no li sent mal

se’l beu poquet a poquet.

Està Joaquin de Perxa

que ara s’ha fet pescador

si no li tallem les ales

prompte es farà el millor.

Tenim a Juanito, Dónes

que li diem el tiet

ens prepara l’allioli

l'allioli i cafenet.

Està Batiste Morret

això si que és cosa massa

ens unfla a pimentones

albergina i carabassa.

Està l’amo de la cuadra

que li agrada l’arròs caldós

que ens guisa Juan el Guarda,

cada volta mes sabrós.

Està Vicente Tarín

que és un home afinat

i és el millor mecànic

que té la comunitat.

Està Vicente el Bomber,

este es valencianet

i es ve des de València

a passar-se un bon ratet.

Està Jaume el Llimoner

este home és molt divertit

es posa a comptar un xiste

i et compta vint-i-dos.

Està Juanito el Fadrí

este no ha volgut casar-se

per no mantindre una dona

ara no té a qui acostar-se.

Està l’amic Andreu

este no ve molt seguit

però quan ell es presenta

has de menjar peix fregit.

Se ens n’ha anat el Terrero

i ens ha vingut Andrés

el Terrero cantava molt

i Andrés no canta res.

Esta Juan Chilabert

este si que és el millor

el millor revollonero

guisador i pescador.

Està l’amic Ricardet

casat amb una moreta

que té bones referències

per ser molt bona xiqueta

però té un defectet :

que celebra el Ramadà

i al pobre Ricardet

li fa passar molta fam.

Està Eleuterio Melons

un vallero popular

et canta unes milongues

que quasi et fan plorar.

PARAULOTES

Groller, rude, bast…

* Burro (Estúpid, que obra irracionalment)

* Cafre (S'aplica a la persona que es comporta de manera brutal, violenta o grollera)

* Estopenc-enca (S'aplica a la persona que té modals rudes o grollers, perquè té poca educació o perquè és mal educada)

* Animal (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)

* Animal de bellota (Groller o molt ignorant)

* Animal de sèquia (Ser una persona curta d'enteniment, irracional)

* Animalot (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)

* Morral (Persona grossera d'enteniment o de tracte)

* Tros de soca (Persona rude i tarda per entendre)

* Tros de suro (Persona rude i tarda per entendre)

* Tros d'animal (Persona molt estúpida)

* Tros d'ase (Persona molt estúpida)

ELS CARRERS DE LA VALL

Calle Barracas

Calle Cervantes (abril 1915)

Calle Cervantes

Calle Cervantes

Deu el seu origen a unes barraques, que existien disseminades al final de lo que era el carrer, ja als afores del nucli urbà, habitades per gent modesta.

La seva actual nomenclatura té el seu origen en un acord pres per l'Ajuntament allà per abril de l'any 1915. Havia aleshores a La Vall d'Uxó un carrer d'ínfima categoria, composta de mitja dotzena de cases enclavades a les afores de la ciutat, dedicada a Miguel de Cervantes Saavedra. La seva retolació ignorem per què, era "Carrer de Cervantes Vell" i això deia molt poc en favor dels que van acordar donar-li aquest títol un tant incongruent.

S'acostava, en aquells dies, la data del tercer centenari de la mort de l'immortal autor de "El Quixot de la Manxa" i a tot Espanya es preparaven actes per commemorar dignament la gloriosa efemèride. En la nostra població, l'element canalitzador de l'homenatge al gloriós Manco de Lepanto, va ser el cronista oficial i mestre nacional, don Leonardo Mingarro Fenollosa, qui va recollir el suport i cooperació de les autoritats i l'adhesió entusiasta de totes les classes socials del poble, perfilant després la Comissió encarregada de dirigir i organitzar l'homenatge, un programa de festes entre el que sobresortia, per la seva significació, el canvi de nom dels carrers de Barraques pel de Cervantes.

Tots van acceptar la idea expressada per Don Leonardo de preparar alguns actes importants per al dia 23 d'abril de 1916, data del tercer centenari de la mort del primer novel·lista del món, consistent, principalment, en el descobriment d'una làpida que donés el nom del autor del "Quixot" al carrer de Barraques.

Encara que, en principi, es va projectar celebrar l'homenatge a la data indicada, a causa que mig Europa es trobava submergida en un paorós conflicte armat amb profunda repercussió en els països neutrals, algú va proposar que es ajornessin els actes fins l'any vinent en què, segons l'opinió de molts, ja hauria finalitzat la cruenta guerra que assolava al Continent.

Així es va acordar, però va arribar l'any 1917 i la lluita europea no presentava símptomes de finalització ràpida. En la seva vista, van determinar tots els elements integrants de la Comissió organitzadora que ja no s’ajornara per més temps el projectat homenatge, que, per fi, va tenir lloc el dia 23 d'abril de 1917 i va resultar veritablement emocionant.

El descobriment de la làpida, modelada pel propi senyor Mingarro, i en el treball va tenir l'entusiasta col·laboració del seu deixeble, don Joaquín Burguete Sancho, que era l’aparellador municipal, es va concentrar a la plaça de la Constitució (1876), avui Plaça dels Xorros. La banda de Música Filharmònica Centre Vallense, va interpretar himnes patriòtics.

La làpida porta la figura del Quixot de peu i empunyant la llança que va ser sempre la fidel companya de les seves hiperbòliques gestes. Al costat dret hi ha la màscara o bust de Miguel de Cervantes, mostrant una semblança sorprenent per ser obra d'un aficionat.

Van pronunciar discursos, don Leonardo Mingarro, que va glossar magistralment la plural personalitat del complimentat, destacant els seus mèrits literaris i el seu pur patriotisme, que va motivar el que lluités heroicament en Lepanto en defensa de la civilització cristiana, perdent un braç en la batalla. Va parlar després Don Salvador Zorita, mestre nacional, presentant a Cervantes com fervent espanyol i heroic soldat. Van recitar inspirades poesies diversos nens de les escoles nacionals i, finalment, l'alcalde, don Emilio Bernús Fenollosa que, amb el Ple de la Corporació Municipal, va presidir l'acte, es va dirigir a la multitud estacionada a l'extrem del carrer per donar gràcies a els organitzadors i al poble de Vall d'Uxó, que amb la seva presència havia

palesat que no és aliè a l'exaltació dels grans valors de la Pàtria. "Aquesta presència -va dir el Sr. Bernús- és la prova més concloent que la Vall d'Uixó sent en el més profund del seu cor el desig de superar-culturalment i honorar la Pàtria rendint tribut d'admiració a un dels seus més preclars i legítims representants ".

UTILITZACIÓ DELS VERBS

ANAR

Anar alerta (Anar, estar, etc., amb vigilància, amb atenció)

Anar  venut (Anar algú desorientat per falta d'experiència en alguna cosa, no poder-se fiar de les persones que el volten o d'allò que ha d'utilitzar)

Anar cada u pel seu camí (Ser d'opinions discordants, obrar amb independència l'un de l'altre, especialment els que haurien d'anar d'acord)

Despresa

Anar a cent per hora (Anar molt ràpid)

Anar a tota brida [o a brida abatuda] (Anar molt de pressa)

Anar amb el foc a la cua (Anar molt de pressa)

Anar cagant llets (Anar ràpidament, veloçment)

Anar com un coet [o amb un coet al cul] (Anar a gran velocitat)

Anar com una fona (Anar molt ràpid)

Anar furient (Anar molt ràpid)

Anar a l’esme (Anar sense veure-hi o sense fixar l'atenció)

Anar a marxes forçades (Anar fent més camí, en un determinat temps, del que s'acostuma a fer en les marxes, o fent jornades de marxa més llargues de les habituals)

Lentament

Anar a pas de bou (Anar molt a poc a poc)

Anar xafant ous (Anar a poc a poc)

Anar al seu aire (Anar a son beneplàcit, tranquil·lament)

Anar algú (ben) servit (Anar equivocat d'esperar alguna cosa d'algú)

Anar amb el cap alt (Anar amb dignitat, sense avergonyir-se)

Anar atrotinat  (Anar amb els vestits fets malbé per l'us)

Anar cap per avall (Anar una cosa malament, al revés de com es voldria)

Anar carregat com un burro (Anar molt carregat)

Anar com Déu vol (Anar, alguna cosa, de qualsevol manera, sense esment de ningú)

Anar contra corrent (Anar contra l'opinió o els costums predominants)

Anar d'un costat a l'altre (Fer anar algú d'una banda a l'altra inconsideradament, abusar-ne. Servir-se'n abusivament)

Anar-se’n de buit (Anar-se sense res)

Anar de coroneta  (Anar angoixat)

Anar de vint-i-un botó (Anar molt ben vestit, amb indumentària de festa)

Anar a escampar la boira  ( Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa)

Anar  fet un desastre  (Anar mal vestit, amb molt poca cura, d'una manera miserable)

Anar a estall  (Anar a preu fet. Treballar sense parar)

Anar-se'n amb la cua entre cames (Anar-se'n avergonyit per un escarment)

Anar-se'n amb una mà al davant i una altra al darrere (Anar-se'n avergonyit per un escarment)