diumenge, 1 de maig de 2016

REFRANYER DE MAIG

MAIG (Maius)

Maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies; però era el tercer mes en l'antic calendari romà on gener i febrer estaven al final de l'any.
L'origen del seu nom és incert. Maig (Maius): mes de Maia (Maius), una de les deesses més ancianes de Roma que també era la deessa de la primavera, filla de Fauno i esposa de Vulcà. Maia significa "la gran" Maia, també coneguda com Bona Dea, el festival els romans celebraven aquest mes que deien Maius.
També podria provenir de la nimfa Maia, filla d'Atlas i Pleione i mare d'Hermes.
Una tercera opció del seu origen podria ser del témino Maius Juppiter, una reducció de maximus, el més gran.

MAIA
Maia -a qui també cridaven Fauna, per ser filla de Faune, segons la mitologia romana (Pa, per als grecs) - és la deessa de la fertilitat, la castedat i la salut (molts malalts eren tractats en el seu temple amb herbes medicinals).
Es la representa, normalment, asseguda en un tron ​​i sostenint una cornucòpia. El seu atribut és la serp, símbol de curació, pel que en el seu temple a Roma es conservaven serps consagrades. La seva imatge es trobava freqüentment en les monedes romanes antigues.
Es la invocava per demanar per la salut i l'alliberament de l'esclavitud; o, les dones, per la seva fertilitat. El seu culte era molt antic i incloïa ritus reservats exclusivament a les dones.

Se sap, per moltes cites, que ja els romans celebraven una festa el 1r de maig dedicada a Bona Dea.
En aquestes festes exclusives per a dones es homenatjava a la sacerdotessa de la Maia acompanyada de les seves dames vestals en un temple decorat amb flors i plantes, de les que s'excloïa la murta ja que, segons la tradició, va ser colpejada fins a la mort per Faune amb una branca d'aquest arbre.
Segons alguns uns, el seu pare volia mantenir relacions sexuals amb ella. No ho va aconseguir ni tan sols emborratxant-la ni assotant-la amb vergajos de mite. Només va aconseguir els seus objectius convertint-se en serp.
En dir d'altres, Maia era una dona diligent, hàbil i púdica. En una ocasió va trobar un càntir de vi i portada per la curiositat va beure i es va emborratxar. El seu marit llavors va muntar en còlera i li va donar una pallissa tal amb un vergajo de murtes que la va matar. Això va provocar els remordiments de Fauno de manera que va erigir un santuari a la seva dona i li va conferir honors de divinitat.
A les festes en honor de la Maia es sacrificava una truja i se servia llet amb mel o vi tenint cura de no nomenar-per la seva relació amb les desgràcies de la deessa. Aquest tabú va poder derivar d'una antiga prohibició a Roma, en aquells temps ja derogada, segons la qual les dones no podien beure vi sota pena de mort.
L'1 de maig de cada any se celebra a nombrosos llocs del món i, en particular, de la Península Ibèrica, una festa que es caracteritza principalment per l'exhibició de nenes o joves en altars o trons amb la seva cort.


CELEBRACIONS

1 de Maig. Dia Internacional del treball
L'1 de Maig o Dia Internacional dels Treballadors és la festa del moviment obrer mundial. Encara que en l'actualitat transcorre com un dia festiu en milers de ciutats del món, el seu passat és bastant sagnant. La seva celebració es deu al fet que un grup de treballadors nord-americans va triar la data del 1 maig 1886 per reivindicar una jornada laboral de vuit hores diàries, quan l'habitual en aquells anys és que les jornades duressin entre deu i dotze hores.
Els fets que van donar lloc a aquesta celebració es contextualitzen en la revolució industrial dels Estats Units. En 1884, sent habituals les jornades laborals de 10-12 hores diàries, l'American Federation of Labor va pretendre fer valer la següent idea:

"Vuit hores per al treball, vuit hores per al somni i vuit hores per a la casa"

Amb aquest lema, es va escollir la data de l'1 de maig d'aquest mateix any per a l'inici de la reivindicació. La jornada de vaga va ser seguida per milers de treballadors i la majoria d'ells van aconseguir el seu objectiu amb l'amenaça d'una aturada indefinida. No obstant això, 340.000 obrers no van aconseguir aquesta promesa i la vaga es va perllongar en els dies següent per aconseguir el seu objectiu.
Les jornades de protestes dels dies posteriors a l'1 de maig es va desenvolupar amb grans turbulències, sobretot a la ciutat de Chicago, on diversos obrers i policies van perdre la vida a les protestes al carrer, alguns d'ells a l'explotar una bomba llançada pels sindicalistes . Cinc sindicalistes van ser penjats i tres condemnats a cadena perpètua.
El redactor Arbeiter Zeitung Fischer va escriure una proclama, que posteriorment li portaria a la forca, i que va ser considerada un símbol de la lluita contra el poder. La octaveta deia el següent:
Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. 'La seva sang demana venjança! Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora? Però els treballadors no són un ramat de moltons. Al terror blanc responguem amb el terror vermell! És preferible la mort que la misèria. Si es afusella als treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps. És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes !. Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre ... Assequeu vostres llàgrimes , els que patiu! Tingueu coratge, esclaus! Aixequeu !.
Finalment, alguns sectors patronals van acceptar concedir la jornada de 8 hores a diversos centenars de milers d'obrers, posant fi amb això a les jornades de protestes. En 1889 la Internacional Socialista va reivindicar la jornada de vuit hores per a tots els obrers del món mitjançant una gran manifestació a tots els països en honor als Màrtirs de Chicago.
En l'actualitat, una gran majoria de països celebren el Primer de Maig com l'origen del moviment obrer modern. Curiosament, als Estats Units no se celebra el Dia del Treballador. En el seu lloc celebren el Labor Day el primer dilluns de cada setembre.

3 de maig: Celebració de les creus de maig
L'arribada del mes de maig s'anuncia al nostre poble amb l'aparició de nombroses "Creus de maig" en els nostres carrers en una celebració que té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com Festivitat dels Majos (o Pal de Maig, de l'anglès Maypole), en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera rendint cultes a la natura. Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions. Amb l'arribada del cristianisme, aquesta festa va ser adaptada a la nova fe, reemplaçant el tòtem per la creu cristiana. En alguns països es mantenen en forma paral·lela les festivitats de la Creu de Maig i del Pal de Maig.
Una altra interpretació sembla tenir el seu origen en la troballa per Santa Elena de la creu on va morir Crist. La història narra com l'emperador Constantí I el Gran, en el sisè any del seu regnat, s'enfronta contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria es creu impossible a causa de la magnitud de l'exèrcit enemic.
Actualment, la litúrgia cristiana ha eliminat aquesta festa del seu calendari, quedant unificada amb la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, celebrada el 14 de setembre, festa d'origen similar.
Aquesta tradició ha estat replegada per les comissions falleres i són ells els encarregats d'alçar aquest xicotets monuments, confeccionats amb flors naturals i fresques.
Falla L?Ambient /La Vall d'Uixó)

Refranys
Al tard o al breu, el 3 de maig Santa Creu. (3 maig)
El maig comença amb una creu i qui es casa en té dues (En maig, mes de les flors, és tradicional del catolicisme hispà fer creus florals festives. El refrany significa que qui es casa es complica la vida)
Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu. (3 maig)
En passar Marquet i Creueta, ja et pots llevar la jaqueta. (25 abril) (3 maig)
Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la xaqueta. (25 d'abril) (3 maig) 
La Creu dia tres la trobareu. (3 maig)
L'aigua de Santa Creu té set virtuts i set gustos. (3 maig)
Per sant Marc lo llop [o gat] ja és nat»; «Per santa Creu lo llop [o gat] ja s'hi veu (Referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops i gats) (25 d'abril) (3 de maig )
Per Santa Creu el gat ja s'hi veu, i el que no s'hi veu no el campareu (3 maig)
Per Santa Creu el llop ja hi veu. (3 maig)
Per Santa Creu faves i pèsols a tot arreu (3 maig) (És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
Per Santa Creu ni una falcia veureu i per Sant Pancraç n'hi ha per totes parts. (3 maig) (12 maig)
Per Santa Creu, faves arreu (3 maig) (És quan estan bones per collir)
Per Santa Creu, la vinya ja es veu. (3 maig)
Per Santa Creu, migdiada a tot arreu. (3 maig)
Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu (3 maig) (O siga: ets lliure de fer el que vulgues)
Quan hi ha tempesta amb llamps i trons, sempre cal senyar-se i dir: "Sant Marc, Santa Creu i Santa Bàrbara no ens deixeu. (25 d'abril) (3 maig) (4 desembre)
Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no et lleves la jaqueta (29 juny) (25 abril) (3 maig) (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia. (14 setembre) (3 maig) (És època de maltempsades)
Santa Creu? Al tres de maig la trobareu (3 maig) (És una efemèride del catolicisme i una data de referència per als pagesos)
Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent (3 maig) (És una efemèride del catolicisme i una data de referència per als pagesos)


Dia de la Mare (Primer diumenge)


Aquesta celebració és molt antiga. Abans que la febre consumista arribés fins a la nostra rutina diària, el Dia de la mare existia per honorar les progenitores -terrenals i espirituals- de tot el món. I és que per trobar la primera data en el calendari utilitzada per celebrar aquest dia, cal remuntar-bastants segles enrere.
La celebració del Dia de la Mare es remunta a l'Antiguitat ja que hi ha indicis que ja a Egipte honraven les progenitores, encara que simbolitzada en la deessa Isis, que representa la maternitat i la força fecundadora de la naturalesa. Aquestes celebracions es van mantenir també a l'antiga Grècia, amb la deessa Rea així com en l'Imperi Romà, que honrava la mateixa manera que a Àsia menor a la Deessa Cibeles.
Potser per això, i tot i que el popular refrany assegura que «mare no hi ha més que una», la celebració del Dia de la Mare no es realitza en la mateixa data en tots els països. A Espanya, el Dia de la Mare se celebra el primer diumenge de maig, tot i que no sempre ha estat així. Molt abans que la celebració adquirís un marcat caràcter comercial, ja existien des del segle XIV confraries creades en honor a la Immaculada. Per això, inicialment, les mares eren homenatjades el 8 de maig.
Un dels primers països a separar la celebració de la Immaculada i el Dia de la Mare va ser Estats Units, tendència que acabaria arribant a Espanya el 1965, quan es decideix que el dia de la mare se celebrarà el primer diumenge de maig, data que encara es manté.


Maig, Mes de María o mes de les flors
El Mes de Maria es resa al maig, en l'anomenat "mes de les flors", que es diu així, perquè amb l'arribada del bon temps i després de les pluges hivernals, el camp i els jardins comencen a cobrir-se d'un verd intens i dels colors i aromes de les flors. És l'apogeu de la primavera.
I així, des de l'edat mitjana es va consagrar el "mes de les flors" a la Mare de Déu per retre culte a les virtuts i belleses de la Mare de Déu. Potser es va escollir aquest mes també com una substitució cristiana de les solemnitats paganes d'aquest mes en honor de "Flora", de fet tot el mes de maig estava consagrat a la "deessa" com a mes de les flors i mes de la mare i prenia seva nom d'una deessa de la naturalesa romana anomenada "Maia" (mare natura vinculada a la idea de vegetació i florida), del nom deriva el mes, que nosaltres avui coneixem com el maig

La primera notícia clara que es té de la consagració del mes de maig a la Mare de Déu, ve d'Alfons X, "el Savi", rei d'Espanya, al segle XIII. Aquest rei - Joglar cantava en els seus "Cantigas de Santa Maria" els llaors de maig en honor de la Verge Santíssima.

Refranys
Abril porta les flors i maig s'emporta els honors
Bellesa i flor de maig, en un dia me'n vaig (La bellesa és tan efímera com una flor, perquè la joventut, com el mes de maig, és només una curta etapa de la vida)
El mes de les flors, el mes dels plors (Maig és l’època en que quasi totes les plantes floreixen, i també és el temps dels enamoraments i, a vegades, dels desenganys)
El roser de maig, el més gentil de l'any
El roser de maig, fa olor tot l'any
En abril, la flor comença a relluir (La floració en general comença a l’abril i adquireix l’esplet al maig)
Ésser bella com una flor de maig (Es diu d'una noia molt bonica)
Florit com un maig
Hermós com un maig
La flor de l'hermosura, com la flor de maig dura (Ve a significar que la bellesa de la joventut és efímera)
Maig arribat, un jardí a cada prat (És quan més quantitat i varietat de flors hi ha)
Pel Roser, tot ve [primer diumenge de maig] (Significa que per la festa del Roser de maig totes les collites estan a punt d'arribar a esplet)
Si pel primer Roser (1r. diumenge de maig) plou, pels altres també plourà
Una flor no fa maig [o Una flor no fa estiu; o Una flor no fa primavera; o Una flor no fa estiu, ni dues primavera (Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general)Una flor no fa maig, ni una gota fa raig (indica que no hem de creure en les casualitats d’un dia)

EL REFRANYER
A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any (És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura)
A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig [faig = arbre esvelt de creixement ràpid similar al xop] (A la naixença, el blat sembla herba, fins que cobra força mercè a la pluja)
A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no (A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana)
A l’abril i maig fes farina per a tot l’any (És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues)
A Sant Feliu, les garces hi fan el niu (26 maig) (Es el moment de nidificar)
A Sant Feliu, tothom ho diu [26 maig]
A Sant Maties entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies (14 maig) (S’hi produeix l’equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
Abril anat, hivern acabat (Quan entrem en maig ja ens podem considerar en el bon temps)
Abril carda la llana, i maig s'emporta la fama
Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent)
Abril finat, hivern acabat [finat = difunt, mort, traspassat] (Quan entrem en maig ja ens podem considerar en el bon temps)
Abril i maig acompassats, componen tots els sembratsAbril i maig són dos mesos tots els anys
Abril i maig tenen les claus de tot l'any (La temperatura d'estos mesos decidix la bona o roïna collita d'eixe any)
Abril ploraner, maig rialler (Mal oratge a l’abril i bo al maig)
Abril plovent, maig rient (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé: abril ha de ser plovedor i maig, assolellat i amb vent suau)
Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós (Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites)
Abril plujós, maig ventós (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé: abril ha de ser plovedor i maig, assolellat i amb vent suau)
Abril que surt plovent, el maig crida rient (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
Aigua de maig dolenta pels sembrats (Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment)
Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal (Això diuen, per comparació amb les plantes)Aigua de maig i plor de bagassa, en un punt passa
Aigua de maig s’endú la sarna de tot l’any (Les malalties cutànies solen curar-se amb banys i higiene)
Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil (Les pluges d’aquests dos mesos són les més apreciades pels camperols)
Aigua de maig, fa crèixer el cabell un raig (Això diuen, per comparació amb les plantes)
Aigua de maig, mal pels animals (Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment)
Aigua de maig, molta palla i poc gra (Si plou molt o massa en aquest mes, els cereals gastaran tota la humitat per a créixer i no a fer l’espiga)
Aigua de maig, pa per tot l’any (Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenca)
Aigua de Santa Rita, acudeix sempre a la cita (22 maig) (Es veu que és una pluja molt puntual)
Aigua en maig, a omplir el graner vaig (Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenca)
Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 maig) (Les pluges agostines no afavoreixen els cerealn ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)
Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) (Això se sol dir) 
Aigües de juny, infortuni (Com que les pluges més beneficioses de l’any són en maig, deu voler dir que les de juny són escasses i s’evaporen prompte)
Al maig el blat puja com un faig
Al maig, així me'n vaig (vol dir que en el mes de maig no cal canviar de vestit, perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran)
Al maig, cada dia un raig (Fa referència del temps que fa al mes de maig, que sol ser plujós)Al maig, com vaig; al juny com vull, i al juliol, tot al vol
Al maig, ves com vas
Alt com un Sant Gem [16 maig] (Es diu d'una persona de gran estatura)
Bels de maig, belets d’octubre (Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets)
Beneïda Santa Rita, feu-me casar de seguida (22 maig) (És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir)
Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
Boga i bagassa, pel maig està grassa [boga = bova, planta aquàtica que serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta] (El bon temps afavoreix la bona presència)Boira de març, pluja o gelada de maig (Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador)
Boira en març, fred en maig (Si els símptomes hivernals es manifesten en març, significa que l’hivern serà durador)
Boires d'agost, aigües de maig
Boires d’agost, aigües en maig (La raresa del fenomen en el ple de la calor deixa suposar que el clima anual està alterat)
Bon any o mal any, garberes pel maig
Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi [borró = gema, brot] (La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç)
Cada any té dos maigs; un d’ells més amunt, l’altre més avall (Es refereix a les dues èpoques de bonança: maig i setembre)
Cada boira de gener una pluja pel maig sol ser (La boira humiteja la terra tan beneficiosament que és comparable a la pluja més apreciable, la de maig)
Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades (Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca)
Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres (Recomana paciència en l’espera i, també, significa que les coses han de seguir necessàriament un ordre)
Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes (Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca)
Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig (Si les pluges de maig són ideals perquè reguen quan ha de venir la calor, les gelades de març alimenten lentament la terra abans del bon temps primaveral)
Calor de maig, valor dóna a l’any (Anuncia un clima normal)
Cap any té dos mesos de maig (Vol dir que en la vida no hi ha més que una jovenesa, i que en haver passat, no torna)
Cara de maig (Cara que mostra alegria, optimisme i satisfacció)
Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)
Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig (Cada cosa i cada activitat té el seu període idoni.)
Crema formiguers pel mes de maig si vols menjar pa
D'abril i maig surt el raig
De bodes del maig, fruit no en vindrà (Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills)
De l'abril i del maig en ve de l'any el bé i el mal
De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat (Són els elements meteorològics propicis)De l'aigua de l'octubre i del sol del maig, en neix el sembra
De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
De l’estiuet de sant Martí a l’hivernet de sant Mamet, mig any complet (11 novembre) (11 maig) (Certament)
De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]
De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]
De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]
De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller [Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.]
Del maig en la meitat, l'hivern acabat
Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color (Marquen el moment de la seva floració i maduració)
Dels mals de maig, metges no en curen (Es refereix als mals d’amor)
Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat (29 setembre) (És un desig de quedar-se la part bona d’alguna cosa i deixar la roïna per a un altre)
Déu ens guarde de la pols de maig i de la fang d'agost (Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten)
Déu ens lliure de les gelades de maig (Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites)
Diarrea pel maig, salut per tot l'any
Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs (Els pans curts deu referir-se al blat de la futura collita, que encara està creixent)
Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"
D’obra de maig, ma casa faig. (Fa la temperatura ideal per a les faenes dures i pesades i perquè els materials s’assequen convenientment)
El barb, la truita i el gall, tot el maig [o menjar de maig] (Literal)
El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà (25 maig) (confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)
El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant (Les reserves de la collita precedent han deixar espai per a la imminent collita)
El formatge i el guaret, en maig siga fet [guaret = terra deixada en repòs perquè cobre vigoria] (És el moment idoni) 
El maig boig, moltes festes i pa poc
El maig deixa l’ordi granat i el blat espavilat (Madura el primer cereal i fa créixer el segon)
El maig és dolent si Sant Isidre no punxa. (15 maig)
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most (Un mes madura el cereal i l’altre, el raïm.)
El mes de maig, la clau de tot l’any (L’oratge de maig és decisiu per a la plantació o la recol·lecció agrària)
El pa i el vi neixen dintre el maig (Significa que en maig comencen a brotar el blat i el raïm)
El pastor que vol bé el ramat, el guarda de les rosades de maig
El primer dia de maig a la fira me'n vaig
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar (25 maig) (El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat)
Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
En abril espigat, en maig granat, en juny segat, en juliol batut i en agost guardat (Temporitza el procés cerealístic)
En abril poda el roí, i en maig, el descuidat (Recrimina els tardans i els despreocupats, ja que la poda s’ha de fer en hivern)
En abril, esclata-sangs mil; i en maig, a cabassos els tindràs (Això diuen, si bé la temporada bona és a l’octubre)
En bon any com en mal any, parves en maig [parva = entrepà] (Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps)
En el mes de maig, la mosca deixa el bou i se'n va a l'ase [o cavall] (A l’estiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que l'ase o el cavall s’utilitza tot l’any)
En maig conforme vaig (Maig té la millor temperatura de l’any i no cal dur damunt molta roba)
En maig vaig com vaig (No cal abrigar-se més, però tampoc llevar-se roba, perquè l’oratge és incert)
En maig, a segar me’n vaig (És el moment idoni, abans de les calors fortes)
En maig, cada dia és un bany
En maig, com vaig (Maig té la millor temperatura de l’any i no cal dur damunt molta roba)
En maig, com vaig, en juny com vull; en juliol, tot al vol
En maig, conforme t'alces, te'n vas
En maig, el bon pegés, ha d’estar llest (És temps de segar i collir)
En maig, el cigronar, ni nascut ni per sembrar (No és temps de plantar cigrons)
En maig, murta; en setembre, fruita
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any (És el moment de la maduració del blat)Esser aigua d'abril [o de maig] (Ésser, una cosa, ben arribada)
Fang de maig, espiga d'agost (Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any)
Fang de maig, espiga d’agost, entra l’hivern de veritat (Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any)
Febrer plujós fa l’ordi gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer plujós, ordis en gros (Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny)
Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós
Febres per maig, salut per tot l'any (Significa que de les grans renyines solen venir grans amistats o un refermament de l'amistat que abans hi havia)
Fer-se [o Donar-se] un maig [d'una cosa] (Prendre'n un panxó, afartar-se'n)
Fins a Sant Mamet no se'n va el fred. (11 maig)
Fins al dotze de maig l'hivern no diu; "me'n vaig" (Vol dir que en el mes de maig no cal fiar-se encara; perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran)
Fins el quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauràs, i si el temps és inoportú, fins el quaranta-u (Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa)
Fins el quaranta de maig, no et lleves ni un drap (Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa)
Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat ( 25 maig) (El suc de raïm o most esdevé vi al cap d’un mes o dos)
Flor d'oliver pel maig, oliada per tot l'any
Flor d’olivera en abril, oli per al cresol; en maig, oli per a tot l’any, i per Sant Joan, oli per a guardar (24 juny) (D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives)
Florit maig, en flor l’olivar i el blat granat (Maig és el mes de la plenitud agrícola)
Formatge d’abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú. (De formatge, se’n fa tot l’any, però el fet en abril és el més reputat)
Fred pel maig, poc i tard
Fredor de maig, pedregades de juny
Gelades en març, plogudes en maig (L’oratge de març deixa vaticinar el de maig, ja que aquests dos mesos estan interrelacionats)
Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. (25 maig)
Gener gelat, fa el maig florit i gemat [(gemat = ple de gemes, de brots] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trastornat, març atroç i abril plujós treuen a maig florit i formós (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs (Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes)
Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril (Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes)
Guardeu-vos de la pols de maig i del fang d’agost (Si fa secada quan correspon ploure i si plou quan correspon la sequedat, els vegetals i els animals ho pateixen)
Hivern plujós, estiu abundós i maig humit fan el pagès ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
L'aigua de maig engreixa els sembrats
L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu, i el juny, per ningú
La bona lloca pel maig deixa els polls i torna al pollastre
La civada, com l'espelta, per Sant Isidre es desperta (15 maig) [civada = ordi / espelta = blat primitiu, de gra menut] (En l’efemèride del patró dels agricultors despunten els primers brots cereals)
La dona que no es casa pel maig, no es casa en tot l'any (Adverteix que les coses s’han de fer en el moment oportú, i si no s’hi fan, és perquè alguna cosa falla)
La fusta de maig fa més bona música
La llaurada de sant Joan, molts la saben i pocs la fan (24 juny) (Al camp, convé fer-li almenys una bona llaurada a l’any, que se sol fer pel maig o pel setembre)
La llenya del maig, la millor de l’any (Això diuen)
La llenya i el carbó de maig són els millors (Això diuen)
La lluna d’octubre en cobreix set, i si plou, nou (Podríem interpretar que les nits són similars d’octubre a maig)
La lluna octobrina, set llunes endevina (Podríem interpretar que les nits són similars d’octubre a maig)
La mel de maig, la reina de les mels
La mosca de maig ataca el bestiar, els bous pel nas i els rucs pel detràs
La mostra d’abril per a mi, la de maig per a ton germà, i la de juny per a ningú (Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys lluïdora)
La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada. (binar: llaurar per segona vegada)
Les cireretes, d'una en una, pel maig, i pel juny a grapats (Per l’abril floreixen els cirerers i entre maig i juny fructifiquen segons la varietat i la zona)
Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig per al meu cavall
Les mosques pel maig, els ases fan saltar
Llaure el qui no llaurà, que el mes de maig entrà (És un recordatori al camperol abans de les calors)
L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol (Les olives que cauen en terra poden donar planter a la primavera)
Maig arribat, l'hivern acabat (Podem dir que ja estem en el bon temps)
Maig boig, festes moltes i pa poc
Maig calent i plujós dona fruit abundós (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
Maig calent i plujós, fa l'any ric i abundós (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent
Maig hortalà, molta palla i poc gra (Si plou molt o massa en aquest mes, els cereals gastaran tota la humitat per a créixer i no a fer l’espiga)
Maig humit, fa al llaurador ric (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any (La humitat alimenta les espigues quan creixen i la calor i el sol les maduren)
Maig plujós fa ser al pagès orgullós (La humitat de la terra afavoreix el creixement de les plantes i augura una bona collita)
Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment (Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites)
Maig plujós, dolent per a l'hort, i per al camp hermós (L’horticultura vol un reg moderat, mentre que el secà agraeix la pluja abundant)
Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment (El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps)
Maig ventòs, pel mar [o el mariner] perillòs (Sol fer ràfegues sobtades i canviants)
Maig, a segar vaig (És el moment idoni, abans de les calors fortes)
Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
Mal de maig, no cura mai (Es refereix als enamoraments)
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós [o herós] (És l’oratge que correspon en un any normal)
Març ventós i abril plujós, trauen el maig joiós (És l’oratge que correspon en un any normal)
Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric (El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals)
Mel de maig, mel de rei
Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel
Mentre orava Sant Isidre, llauraven els àngels. (15 maig)
Moltes pluges pel maig, fan malbé l'any (L’excés de pluja bada la fruita quan està a punt de ser collida)
Nadal nevat maig regalat
Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig (Si el març és hivernal, podem esperar que l’hivern s’allargue)
Ni dona desvergonyida ni planta pel maig florida (No són convenients perquè la seua bellesa serà poc disfrutada)
Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat (Fins que no s’arriba al terme d’un procediment, no podem estar segurs que conclourà bé, ja que les circumstàncies poden espatlar-lo)
No creguis en pols de maig ni en fang de juliol (Quan el clima habitual es veu alterat, tota la producció del camp en pateix les conseqüències)
No diguis blat fins que el maig hagi passat
No és bon maig si no deixa les basses plenes (Està dient que maig és, de natural, plovedor)
No és bon maig, que el burro [o ruc] no tremoli a l'estable (Vol dir que pel maig encara fa fred)
No hi ha fira sense garbes (Es diu perquè les primeres fires són dins el maig, quan ja seguen ordis)
No hi ha gener sense llebre, ni maig sense perdiu (Significa que no hi ha causa sense efecte ni efecte sense causa)
Pel gener boires, pel maig pluges fortes (Sol ser així)
Pel gener flors, pel maig dolors (Els vegetals que floreixen massa prompte, acaben gelant-se de fred i no donant fruit)
Pel maig cada dia un raig (Significa que pel mes de maig convé que plogui repetidament, encara que no gaire fort)
Pel Maig el rossí es torna pollí (A la primavera, amb el bon temps, tot reviu, cobra energia i es rejoveneix)
Pel maig els temporals fan mal
Pel maig faves a raig [o a sacs] (Ja sabeu quan és el ple de la collita, si bé per Pasqua ja n’hi ha)
Pel maig floreix el faig i canta el gaig [faig = arbre esvelt similar al xop / gaig = còrvid blavós del gènere Garrulus] (Ja ho sabeu)
Pel maig la colobra deixa la pell sota la pedra
Pel maig la murtra i pel setembre la fruita [murta o murtra = arbust fullós que serveix per a enramar] (Diu quan es produeix cada cosa)
Pel maig les granotes a cantar
Pel maig les granotes fan rac-rac.
Pel maig riuades, grosses tronades
Pel maig, a caçar aloses per vora els sembrats [alosa = ocell canor granívor] (Les cries de la temporada ja són grandetes)
Pel maig, a collir el safrà me'n vaig (És el moment de la seva recol·lecció)
Pel maig, cada gota un raig (Valora cada gota de pluja perquè beneficia la terra com si d’una pluja completa es tractara)
Pel maig, cada ovella amb sa parella (Maig és el mes més bonic de la primavera, que fa florir els vegetals, apariar-se molts mamífers i enamorar-se els humans)
Pel maig, cria l'escarabat (Quasi tots els insectes solen nàixer en primavera)
Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor (No convé ni podar ni manipular la vinya quan està a punt de fructificar)
Pel maig, els cargols a raig
Pel maig, festes a raig (Quan ve el bon temps és quan se celebren la majoria d’actes a l’aire lliure)
Pel maig, la sardina a raig
Pel maig, la tórtora puja al faig (En primavera i estiu es fa visible aquest colom)
Pel maig, lo bon pagès, de llaurar ha d'estar llest (És temps de segar i collir)
Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
Pel maig, tot gra és espigat
Pel març les pluges, per l'abril les herbes i pel maig les flores, gran any pels llauradores
Pel mes de maig, llargues setmanes (Són els dies més llargs i aprofitats de l’any en les collites i altres activitats)
Pel segar del mes de maig (Es diu d'una cosa que no ha de succeir mai)
Per l'abril, no em llevo ni un fil; i pel maig, així me'n vaig
Per la lluna plena de maig a pescar llagostins me'n vaig (És el moment perfecte per a la seva captura)
Per maig, faves al sac
Per Sant Feliu es vesteix de gala la perdiu (26 maig) (Muda el plomatge)
Per Sant Feliu, cau el niu. (26 maig)
Per Sant Honorat, el pèsol granat. (16 maig) (Convé collir-lo abans, quan estiga tendre)
Per Sant Isidre, el blat deu ser igualat. (15 maig) (Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data) 
Per Sant Isidre, el melonar ni nascut ni per sembrar. (15 maig)
Per Sant Jordi, Santa Creu, hi havia vi per tot arreu. ( 23 abril) (3 maig)
Per Sant Macià, els ocells es volen casar (14 maig) (Maig és el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus)
Per Sant Mamet, el darrer fred. (11 maig)
Per Sant Mamet, ni pollastre, ni peix, ni bolet (11 maig) (Aquests aliments no estan en el seu millor moment culinari)
Per Sant Marc l’evangelista, maig a la vista (25 d’abril) (S’explica bé)
Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (14 maig)
Per Sant Maties, entra el sol per les ombries (14 maig) (S'hi produeix l'equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
Per Sant Maties, igual son les nits que els dies (14 maig) (S'hi produeix l'equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
Per Sant Maties, ja canta el pastor ses alegries (14 maig) (És a la primavera de juny, quan renaixen esplendorosos els prats i el ramat es reprodueix)
Per Sant Maties, ja són ben llargs tots els dies (14 maig) (S'hi produeix l'equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
Per Sant Maties, tant de nit com de dies [o fa tanta nit com dia] (14 maig) (S'hi produeix l'equinocci, que és quan el dia i la nit tenen la mateixa duració i, per tant, el sol ja fa un recorregut més alt i penetra més verticalment)
Per Sant Urbà, el blat ha fet el gra. (25 maig)
Per Sant Urbà, el gavilà [o falcó] a la mà. (25 maig) (És la temporada de la cetreria)
Per Sant Urbà, quaranta dies plourà (25 maig) (Això se sol dir)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (25 de maig)
Per Santa Marianna, vé l'ull de bou i se'n va la piula hortelana (26 maig) (Uns ocells immigren mentre que d’altres emigren segons la seua preferència climàtica)
Ploga per a mi abril i maig, i per a tu tot l'any
Pluja de maig, collita segura (La humitat de la terra garantirà el creixement de la planta)
Pluja per Santa Quitèria, la collita i la misèria. (22 maig) (La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica)
Primerenca és la castanya, que pel maig reganya
Quan el maig és a la fi, les serps deixen el verí; però quan juny va a entrar el torne a agafar
Quan el maig ve, ni rosari ni mulle. (Maig iés un mes de gran activitat agrícola que no deixa temps per a altres menesters)
Quan març fa de maig, maig fa de març (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença (Vol dir que per a tenir bon èxit i acabar bé, cal començar de jove o a la primeria a fer les coses degudes)
Qui bon maig vulga, primerenc comence (La llaurança és convenient per a oxigenar la terra i preparar-la per a absorbir tota possible pluja abans de la calor)
Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most (Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera)
Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig
Sant Isidre Llaurador s'emporta la pluja i porta el sol. (15 maig)
Sant Marc Evangelista, maig a la vista. (25 d'abril) (Cert. A cinc dies)
Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç (12 maig) (És una data aproximada que marca la fi del fred extrem)
Sant Pancràs, salut i feina pel nostre braç, i trobar qui la faci. (12 maig)
Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor. ( 25 maig)
Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa (25 maig) (La pluja en aquest moment és inoportuna per als sembrats, ja que els cereals estan a punt per a la sega)
Sant Urbà passat, el raïm salvat (25 maig)
Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) (La pluja en aquest moment és inoportuna per als sembrats, ja que els cereals estan a punt per a la sega)
Sembra bledes en començar maig, i per Nadal encara en menjaràs (Aquesta planta té una producció molt llarga)
Sembra el julivert pel maig, i tot l'any en tindràs (És l'època ideals)
Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs (24 de juny) (Recomana paciència, ja que la fruita no madura fins que no arriba el bon temps, tret de les cireres, que es cullen al maig)
Si gela per Sant Bernardí, adéu el vi. (20 maig)
Si ha entrat maig o no ha entrat, els apòstols vindran dient la veritat
Si l'abril és eixut, el maig serà ben florit
Si no plou per Sant Pancràs ni per Sant Urdí, molt raïm i molt vi. (12 maig)
Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu (Avisa que si el fred s’allarga, l’estiu no serà calorós)
Si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat. (13 maig)
Si plou per Sant Urbà, no menjarem quasi pa (25 maig) (Això diuen)
Si plou per Santa Petronela, aigua fins a la gonella [gonella = antiga faldilla] (31 de maig) (Això diuen)
Si plou per Santa Petronella, els raïms torna gotims. (31 maig)
Si vols tenir bon cigroner, el primer de maig l'has de sembrar
Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix
Taula de maig [on no hi ha pa]
Tenir cara de maig (Mostrar-se juvenil i fresc)
Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de maig
Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig [maó = totxo, rajola] (La ceràmica és dura, mentre que la fusta és flexible)
Trons al març, fred abril i maig
Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Trons en març, fred en maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Trons per maig anuncien bon any (La pluja primaveral a l’inici de la calor els va molt bé als cultius)
Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril (La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival)
Una pluja del mes de maig, val més que les quatre mules i el carro
Vi de maig, poc i dolent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada