EL REBOST DE LA VALL (Programa 5)

EL CAFÈ DE PIPA
12/05/2016

Programa 5: 

Podem escoltar-ho en aquest enllaç:

http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-12-maig-audios-mp3_rf_11509181_1.html

El contingut del programa ho teniu a continuació:

Diu el refranyer popular:

“Cada herba té la seva medecina”

“Per ferida i per beguda usa herba coneguda”

Doncs avui parlarem de:

LA TRADICIÓ DE L’ÚS DE LES PLANTES MEDICINALS

De la mà de Julio Traver, personatge que viu al Poblet, i un entusiasta de la natura. Tot el seu temps lliure ho ha passat en la muntanya compaginant la seva afició a la cacera amb la de la recol·lecció de plantes medicinals.

I és per aquesta última dedicació, que fa de tota la seva vida, per el que dedico el programa d’avui. I la veritat és que no li ha anat gens mal.

Amb els seus 93 anys, conserva una salut envejable.

El contacte amb l’ús de les brosses com es sol dir vulgarment als que consumeixen les diferents plantes medicinals, li ve de xicotet, ja que son pare ja ho feia.

La seva afició com a caçador propiciava el contacte amb la natura i patejant el terreny li anava permetent l’accés a les diferents plantes.

Recorda que allà pels anys 50, en un dia de cacera, va tindre un bac i va rebre un fort colp al genoll fent-li una ferida. Un dels companys de cacera li va treure un preparat de l’herba pinzell, i li ho va aplicar damunt del genoll, obtenint un bon resultat. Des de les hores sempre porta damunt un tub amb aquest preparat junt a un altre de Pericot.

Quan l’he visitat a sa casa per parlar amb ell sobre tot el que sap, damunt d’una tauleta del menjador té un pot amb un preparat del que no ho perd de vista I del que totes les dies s’aplica unes fregues del seu contingut per alleujar els seus dolors d’ossos, músculs i articulacions. Hem deia:

-- “Jo sé que el mal no me’l llevarà; perquè a la meva edat és el que em toca; però a mi m’ajuda molt per desplaçar-me, de fet avui mateix que no m'ho he aplicat, quan he anat al bar a esmorzar (cosa que fa totes les dies ajudant-se de dos gaiatos) m’ha costat arribar.

Comenta que mai ha pres cap medicament dels elaborats i sempre ha combatut totes les malalties fent us dels seus coneixement de les plantes medicinals. Sols ara, si pren una, la de la tensió. Li havien prescrit altres dos, una pel colesterol i una altra per la pròstata; però com no li queien bé les ha deixat i les ha substituït pel seu propi remei casolà.

-- I em va de meravella. Exclama.

Les persones del seu entorn confien plenament amb ell i segueixen els seus consells quan tenen algun malestar.

En aquest programa dedicat a La Vall, el que vull donar a conèixer són les diferents plantes medicinals que es crien, ho s’han criat, al nostre terme. I la millor persona per a fer-ho és el Tio Julio com jo sempre l’he cridat des de menut i així continu dirigint-me quan ens creuem pel carrer.

Tot el que vos parlaré a continuació es propi de la seva amable col·laboració i el seu temps que m’ha dedicat i al que li agraeix la seva atenció i la passió en que ho feia. Vull ressaltar que a mesura que anava mencionat cada planta, s’alçava de la cadira i eixia al seu corral i tornava amb una mostra de dita planta. No ha escatimat viatges a mesura que li anaven venint al cap cadascuna d’elles.

Al final hem acabat la conversa visitant eixe magatzem que té al corral i que he pogut comprovar lo ben sortit que està.

Penjat amb bossetes i perfectament identificades formen una llarga filera en una paret. I en caixetes, paneres, cistelles, un altre tant.

Anem a descobrir quines són les plantes medicinals que podrem trobar al terme de La Vall i de les seves propietats. I que de segur al igual que el Tio Julio, hi hauran molts vallers que seguiran les mateixes practiques curatives.

El Tio Julio, un bon coneixedor de les brosses

Abans de anomenar-les vull dir com es diu tècnicament aquesta pràctica.

Es diu fitoteràpia

I què és la fitoteràpia?

La fitoteràpia podria definir-se com el tractament que utilitza les plantes medicinals per prevenir, alleujar o curar malalties.

Les plantes medicinals van ser pràcticament els primers medicaments que va usar l'home per tractar els seus problemes de salut.

A partir del desenvolupament dels medicaments, especialment després del descobriment dels antibiòtics -com la penicil·lina i de les sulfamides, que indubtablement han salvat tantes vides, es va abandonar molt l'ús de les plantes medicinals i es van deixar, sovint, relegades a usos casolans.

Les plantes medicinals i els seus preparats, ben utilitzats, poden ser molt útils i de fet en els últims anys l'ús de les plantes medicinals ha cobrat nou protagonisme i ha recuperat el seu lloc en la cura de la salut, ja sigui com a alternativa per tractar xicotets trastorns de salut que poden ser alleujats perfectament amb plantes medicinals, ja com a complement a tractaments convencionals per reforçar els tractaments o per tractar altres problemes de salut que puguin tenir pacients amb malalties cròniques.

COMENÇAREM AMB L’HERBA PINZELL A LA QUE TANTA PASSIÓ LI TÉ EL TIO JULIO.

NOM COMÚ: HERBA PINZELL

NOM CIENTÍFIC: Coris monspeliensis 
ALTRES NOMS: Periquillo. Farigola borda i Farigola mascle 
LOCALITZACIÓ: Terrenys calcaris. La podem trobar no molt lluny 
· LA COVA 
· REPETIDOR DEL TOLEDO 
PART UTIL: Final de la planta 
USOS: Cicatritzant de ferides (Eterna) 
Antiinflamatòria vies urinàries (Interna) 
ADMINISTRACIÓ: En pols 
La planta seca es torra al forn 
Es pica i tritura. 
S’aplica damunt de la ferida 
OBSERVACIONS: Al fet descrit al principi afegir un altre fet que li va ocórrer en fer-se una ferida molt profunda en una rama i aplicar-se enseguida aquest preparat sobre. Els efectes són imminents. Es veu com es qualla la sang, als pocs dies es va fent una crosta que en caure no queda ni senyal. Res de punts. 

SEGUIM EN L’ALTRA FIDEL, EL PERICOT 

NOM COMÚ: PERICOT
NOM CIENTÍFIC: Hypericum perforatum
ALTRES NOMS: Herba de Sant Joan
LOCALITZACIÓ: Tot el terme. Terrenys plans, camps ametlers. Comença a escassejar
· LA MIRANDA
· MAQUIAL
· CARMADAY
PART UTIL: Flors, Fulles
USOS: Dolor (Colps). Ferides, Cremades lleus, Picades d'insectes
Ulceres gastrointestinals (intern).
Antidepressiu (Estracte)
ADMINISTRACIÓ: Maceració
3 parts d’oli
1 d’alcohol
Deixar 40 dies
Per a ferides no es posa l’alcohol

CONTINUAREM ANOMENAT ALGUNES DE LES MOLTES QUE HI HAN. AQUESTES SÓN LES MÉS USADES PER ELL

NOM COMÚ : CORREGIA
NOM CIENTÍFIC: Digitalis obscura
ALTRES NOMS: Clavellinera borda, Escorrecia 
LOCALITZACIÓ: RODENO 
PART ÚTIL: Tota 
USOS: Dolors 
ADMINISTRACIÓ: Fregar
OBSERVACIONS: És tòxica, No ingerir.

NOM COMÚ: BRASERA
NOM CIENTÍFIC: Mantisalca salmantica
ALTRES NOMS: Herba escombrera 
LOCALITZACIÓ: Creix, ribes de camins, terrens erms. RODENO 
PART ÚTIL: Planta florida 
USOS: Sucre (Diabetis), Berrugues 
ADMINISTRACIÓ: Infusió antidiabètica

NOM COMÚ: CENTAURA MENOR
NOM CIENTÍFIC: Centaurium quadrifolium
ALTRES NOMS: Fel de la terra (Molt amarga), L'herba de Santa Margarida
LOCALITZACIÓ: RODENO
· LA COVA
· EL MAQUIAL 
PART UTIL : Flors
USOS: Estimula la gana de menjar, Nafres de la boca, Febres de Malta 
ADMINISTRACIÓ: Infusió beguda, Infusió glopeig

NOM COMÚ: ESPÍGOL
NOM CIENTÍFIC: Lavandula latifolia Medicus
ALTRES NOMS: Alhucema
LOCALITZACIÓ: Terrenys Calcaris
· SANT ANTONI
· EL MUSSOL
· BAIX MONTE ZAMORA
PART ÚTIL: Flors 
USOS: Mal de cap, pell, digestiu, vies respiratòries (tos, grip, asma bronquitis) 
ADMINISTRACIÓ: Infusió beguda
Us extern: compreses de la infusió
El seu oli es fa servir directament sobre cremades, picades d'insectes, esgarrapades, erupcions, mal, úlceres bucals, i peu d'atleta.

NOM COMÚ: CANTUESO
NOM CIENTÍFIC: Lavandula stoechas 
ALTRES NOMS: Cap d’ase 
LOCALITZACIÓ: RODENO 
PART ÚTIL: Flors 
USOS: Digestiu, respiratori, dermatològic 
ADMINISTRACIÓ: 
Us intern: Infusió 
Us extern: Neteja de les ferides amb solució alcohòlica de l’essència
OBSERVACIONS
La mescla del cantueso i l’espígol en infusió i 1 tassa en dejú es bona per la Migranya
El tio Julio ho va aconseguir amb la seva dona que en patia.

NOM COMÚ: TRENCA PEDRES
NOM CIENTÍFIC: (Lepidium Latifolium)
ALTRES NOMS: Arenaria 
LOCALITZACIÓ: Terrens Calcaris, Camins poc transitats, descampats
· AV, SUD-OEST (AUDITORI)
· PARKING DEL CEMENTERI 
PART ÚTIL: Part aèria sencera 
USOS: Diurética. Dissol els càlculs o pedres del ronyó 
ADMINISTRACIÓ: Infusió

NOM COMÚ: RAÍM DE PASTOR
NOM CIENTÍFIC: (Sedum Sediforme)
ALTRES NOMS: Uña de gato 
LOCALITZACIÓ: Per tot arreu (en terrenys de secà, vores de camins i carreteres, roquissars, la vora dels bancals, inclòs en canals) 
PART ÚTIL: Parts de la planta fresca 
USOS: Ferides, pell, estovar durícies i calls als peus.
ADMINISTRACIÓ: Picant les fulles fresques i aplicant sobre les ferides i la pell
OBSERVACIONS: Els pastors rosegaven les seves fulles per combatre l'acidesa d'estómac i les nafres a la boca. 

NOM COMÚ: TIMÓ REIAL
NOM CIENTÍFIC: Dictamnus hispanicus
ALTRES NOMS: Gitam 
LOCALITZACIÓ: RODENO (Colmo). Desaparegut
PART UTIL: Fulles 
USOS: Digestiva (Inflamació de ventre, Inflamacions intestinals, Mal de panxa, Digestions pesades. 
ADMINISTRACIÓ: Infusió
OBSERVACIONS: Tòxica i pot produir cremades.
Per ajudar a parir a les cabres i les ovelles.
Licor (zona de Morella)

NOM COMÚ: MOLSA o LIQUEN D’ISLÀNDIA
Nom Científic (Cetraria islándica)
ALTRES NOMS: Flor de terra 
LOCALITZACIÓ: OMBRIES 
PART UTIL: La planta florida
USOS: Tos seca, tos ferina 
ADMINISTRACIÓ: Infusió
OBSERVACIONS. Hem comenta la seva eficàcia indicant-me que no fa poc la dona que l’atén li va demanar un remei per un nebot que no parava de tossir. Li va donar aquesta infusió i en poques dies solucionat. 

NOM COMÚ: POLIOL BLANC
Nom Científic: Micromeria fruticosa 
LOCALITZACIÓ:
· PICO MONTESINOS
· CABELL NEGRE 

· DE GARRUT A PIPA
PART UTIL: Tota la planta seca
USOS: Digestiu, vies respiratòries (Expectorant) 
ADMINISTRACIÓ: Infusió
OBSERVACIONS. Han acabat pràcticament en ell. De fet, ja feia anys que estava escàs i com anècdota em parla que son pare es dedicava a fer-ne pel terme i ho venia al bar de La Ramona en el Roser. En fer-se major, al temps que li era més difícil trobar-ho, el seu fill es va oferir a portar-li’l.
-- D’on el portaràs li digué
-- On estiga
Així que amb la seva moto es dedicà a anar a buscar-ho per diferents indrets de la província arribant fins i tot a Montanejos. Ara ho cultiva al jardí. 

NOM COMÚ: TIMÓ
Nom Científic: Thymus vulgaris 
ALTRES NOMS Farigola 
LOCALITZACIÓ: Per tot el terme 
PART ÚTIL: Flors 
USOS: Digestiu, paràsits intestinals, vies respiratòries (Catarro, Grip, Faringitis, Tos irritativa, Amigdalitis, Bronquitis, Asma) 
ADMINISTRACIÓ: Infusió

HAURIA ESTAT PARLANT DE MÉS PERÒ NO HE VOLGUT CANSAR-LO

* Te de roca

* Camamilla

* Romaní 

* Cua de cavall

* Cua de gat 

* Escarabujo

* Fenoll, 

* Orelleta de rata 

* Caparrutxos...

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Emplastre.- És tracta d’un dels remeis naturals més antics que es coneixen, poc emprada actualment, feta d’una substància pastosa a base de plantes medicinals, d'aplicació externa, estesa sobre un drap que s’estova per la calor i que s’adhereix a la part del cos sobre la qual s’aplica per a tractar diverses dolenties o alteracions en el cos i la salut .

Les cataplasmes estan compostes per diferents elements com poden ser les herbes, les flors i els olis. Tenen diversos efectes, com per exemple: calmants, cicatritzants, regeneradores, antiinflamatoris, antibacterianes, purificadors, etc.

REFRANYS DELS REMEIS DE LES PLANTES MEDICINALS

En aquest apartat incloem aquells refranys que destaquen les virtuts i propietats de les plantes.

· Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig”

· Si vols tenir la dona sana, dona-li valeriana

· Menta i ruda salva tota criatura

· Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

· Aigua de menta tot mal renta

· La menta la gana augmenta

· Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll

· Picada d'escorpí, mel de romaní

· De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer

· Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit

· Tens mal de queixal, rosega arrels de panical

· Pel mal de ventre, aigua de poliol

· Per la gola: farigola

· L'herba de Santa Margarida (Centaura menor), tots els mals priva

MALNOMS RELACIONALS AMB LES PLANTES

Anouero, Paco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-)

Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!")

Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir)

Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets)

Ceba, El tio (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç)

Codony, El tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas)

Figuero, El/ Figuera, La (possible referència al productor de figues)

Figuero, El tio; Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero)

Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta)

Fusta, Pepe (Tenia la cara roja i era aficionat a la pilota, activitat que practicava en el Roser i que quan jugava els espectadors l'animaven a que pegara fort al temps que li deien que et poses més roig que la fusta del ginjoler" )

Llimera, La tia - El tio llimero (possible productor de llimes);

Mangrana (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!")

Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes")

Melons, El tio (possible productor de melons)

Melons, Paco (possible productor de melons)

Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues)

Panolla (era pèl-roig)

Panolleta (fill de Panolla)

Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells)

Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat)

Parra (al seu carrer hi havia una parra)

Pera, La (estava grossa)

Avellana El tio

Bledana, La

Café

Carabasses

Carchofa, La tia

Carrasca, La

Castanyo, El tio

Figa negra

Fulla

Garrofa, La tia

Mijafiga

Mijallima, Poldo

Peberroig, El tio

Pebrera, La tia

Pereta, La tia

Pinyol, De

Poma, El tio

Prunera, La

Rancapinos, El tio

Safanoria

Tomaqueta/ Tomaqueto

Tomate, La

Tomellero, El/Tomellera, La

Tomelleres, Les