EL REBOST DE LA VALL (Programa 4)

EL CAFÈ DE PIPA

07/05/2016

Programa 4: 

Avui hem encetat el quart programa del Cafè de Pipa, arribant al primer mes de vida d'aquest programa.

Mantenint com a fil conductor del programa, l'elecció d'un tema monogràfic, avui he elegit l'aigua al nostre poble per tal de fer un recorregut per la toponímia hídrica de La Vall d'Uixó. Hem tret una paraula més del bagul de pes paraules oblidades, seguint amb un repàs per les diferents expressions valleres, una menció als vallers pels seus malnoms i acabant amb un  extra dedicat als Cabuts del Poblet.  

Podem escoltar-ho en aquest enllaç:

https://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-5-maig-2016-audios-mp3_rf_11422045_1.html

El contingut del programa ho teniu a continuació:

L'AIGUA AL POBLE DE LA VALL

Cal començar, evidentment, en el nostre riu.

Riu

El riu Belcaire o Sant Josep, també anomenat històricament dellà Uixó, per servir de demarcació de les Governacions forals de Castelló i València.

Els segles XVIII i XIX, s’emprava el mot Belcaide (rey moro “BEL-KAID).

Té una longitud de 18,2 km i una superfície de conca de 103,4 km2.

El Belcaire neix al límit nord del terme de Fondeguilla, al Cuquello (Malladeta), 806 m. sobre el nivell de la mar, concretament al barranc a la dreta del coll Roig i després de discórrer pel barranc d’Eslida, rep, per l’esquerra les aigües de l’Ereta i Canyaret i, més avall, per la dreta, les del barranc de Castro. Una vegada passat el poble, cap al sud, per la marge dreta rebrà la Rambla, que replegarà, principalment, les aigües dels barrancs del Forcall i Serafina, les del Marianet, coll de la Vella i Garrut.

A la cruïlla del Belcaire i la Rambla, concretament a La Creueta, el riu enfilarà la sortida vers la Plana, serpentejant entre Pipa i el Sumet, per l’esquerra rep les aigües de la Font de Sant Josep i travessarà el nostre poble rebent, rebent les aigües de la rambla de Serverola i dels barrancs de: Aigualit, Maquial, Font de Cabres, Pla de Rius, Xacó, l’Horteta, Corralissa, Del Porc, Turmón, Pany del Rei, Randero, la Torrassa i la Murta. En l’últim tram travessarà les terres planes per la partida les Clotxes i desembocarà a la mar al sud de Moncofa (Zona Cabres).

Com ho pogut comprovar, el seguir el seu recorregut ens ha permet repassar una gran quantitat de topònims del nostre terme.

Refrany:

Tindre més males llevades que el Belcaire (Tenir mal geni, ésser de mal tractar, esser mal de sofrir.)

Uns altres punt d’aigua són les fonts.

Fonts

· La font de Sant Josep, molt coneguda pel turisme, ja que alberga el riu subterrani navegable i les seues grutes.

· La font centenària de l’Anogueret, propera a les penyes de Mondragón.

· La font de la Servera, situada al peu de la muntanya del Castell.

· La font de la Canyeta, amb un cabal regular feia uns anys, però pràcticament seca actualment.

· La font del Xacó, a la partida d’aquest mateix nom

· La font dels Tolls, que discorre pel barranc d’Aigualit.

· La font de Cerverola, a la partida d’aquest mateix nom, a prop del barranc del Porc.

· La font del Castanyer, ubicada molt a prop del cim del Castell, amb poc cabal, però, quasi sempre, permanent.

· La font de Garrut, a la partida d’aquest mateix nom i amb un cabal regular.

· Font de la Vernitxa (eixia darrere del camp de futbol municipal)

· Font de Cassanya

· Font de Baltasar

Aljubs

· Cassanya

· Corral Blanc

· Espardenyers

· Fondo

· Font de Cabres

· Garrut.

· Les Llomes

· Manyaneto

· Margalita

· Murta

· Novenes

· Peña Migdia

· Punta

· Sindicat

· Sumet

· Vell del Pla de Llobet

· Vinanbròs

L’aigua en el reg

(En el nostre poble tota l’aigua per a regar ve principalment de l’explotació de l’aigua subterrània mitjançant els pous i de la bassa de la Mesquita que rep l’aigua del Belcaire; però que està poc aprofitada.

Pous

· Cooperativa de Regs de Vall d'Uxó.

· Cooperativa V. de Regs Mare de Déu dels Desemparats.

· Cooperativa de Regs la Punta.

· Cooperativa. V. Limitada de Regs Pla Pineda.

· Societat Limitada de regs Cerverola Cooperativa. V.

· Cooperativa. V. Limitada de Regs Maquial.

· Comunitat de Regants Sant Pere.

· Societat Cooperativa Limitada de Regs La Regeneració Agrícola.

· Societat de Regs La Primitiva.

· Societat de Regs Unió Agrícola.

· Cooperativa Valenciana de Regs Uxó.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Abeurador

1. Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros.

Els abeuradors públics, element tradicional força importat al segle passat, eren utilitzats per donar de beure als animals de càrrega que arribaven o sortien de la vila.

En Abeuradors, cal distingir doncs, els situats al Poble i en el terme, la finalitat es la mateixa, donar aigua als animals o ramats sencers.

Antigament fins hi tot era necessari tenir abeuradors dintre de les ciutats en punts estratègics, ja que segles en rere, tota l’atracció era gràcies a la força animal, cavalls, asses, bous…amb el seus carruatges transportant tot tipus de mercaderies i fent la distribució als xicotets comerços, es van construir abeuradors on havia algun pou públic i mes tard, al disposar de fonts, les van construir al seu costat.

Fonts i abeuradors

Terme

Es conserva els de la:

· Font de l'Anoueret 

· Font de Garrut

· Font de Cerverola

Casc urbà (No hi havia aigua corrent a les cases). Donaven servici a la gent i els animals)

Circular (abeuradors al voltant)

· Plaça de l’Ángel

· Plaça Ismael Llopis (antiga plaça dels ferrers) cantó carrer Sant Cristobal

· Plaça Xorros

· Plaça Sant Vicent

· Plaça del mercat (feta aposta per a les penyes en festes)

· Plaça el Centre (Ornamental)

Adossades a la paret amb abeurador lateral

· Font carrer misericòrdia (junt carrer dolors i plaça mossèn Recaredo Centeles)

· Font de Chuliá (Carrer Fuente de Chulia cantó carrer Sant Josep)

· Font de la Mercè (Carrer la Unió, cantó Joaquin Costa).

Amb una reforma urbanística la van llevar i al tornar-la a posar ja no li van posar l’abeurador. Avui els veïns segueixen reivindicant la seva reposició.

Pregaria de la font de la Verge de la Mercè:

Ave María Purísima,

Bajo tus pies el agua cristalina canta,

Y en el abrevadero tus ojos verdes se reflejan.

Las puertas de las casas se abren,

Y hacia ti todos van,

Hombre y animales,

A saciarse la sed y el amor,

Ave María Purísima,

El agua pura canta bajo tu pies.

Amen, amen, y amen.

· Font carrer Diputació (Canto carrer Eleuterio Pérez o La Cossa)

· Font de l’Olivera (carrer Eslida, cantó carrer Assumpció)

EXPRESSIONS VALLERES

FONT

· Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure... (Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar)

· Tantes vegades va el cànter a la font que finalment es trenca (No es deu abusar de la paciència dels demés)

· Mal abeurat (Es diu de qui no està mai fart ni content amb les coses que li donen o que fan per a ell)

· Bou vell no embruta el beure (Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses)

AIGUA

· Acabar en aigua de figues (Acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant)

· Els diners se'n van com l'aigua (Els diners es gasten ràpidament)

· És clar com l'aigua (Que és molt evident, que és segur)

· Estar amb l'aigua al coll (Trobar-se en gran dificultats econòmiques)

· Fer-se la boca aigua (Delir-se)

· Garbellar aigua (Fer un treball inútil)

· L'aigua fa la vista clara (Es diu quan u demana aigua en conte d'una altra cosa)

· No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré (No pots dir que no faràs una cosa, amb el temps poden canviar les coses)

· No trobar aigua en la mar (Angoixar-se fàcilment, ofegar-se en un got d'aigua)

· Ofegar-se en un got d'aigua (Que per un problema molt petit se'n preocupa molt)

· Ser com dos gotes d'aigua (Assemblar-se moltíssim dos o més persones)

· La sang no arriba al riu (Frase que es diu referint-se a una baralla o incident que pareix molt greu però que probablement no portarà conseqüències tràgiques)

MALNOMS

· Fonta, La (era Font de cognom)

· Font, Presentasion de (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”)

· Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-malnom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués)

· Xorrera, La/Xorrero, El; Xorrereta, La (vivien a la plaça dels Xorros)

· Aiguader, L

· Cocó (sinònim d’embasament xicotet d’aigua)

· Batanera. La (Treballava en els batans. Els batans eren una mena de màquines utilitzats en la indústria tèxtil per tal de fer més espessos els teixits. El treball es feia regularment molt a prop als rius, per aprofitar la força de l'aigua i convertir-la en energia hidràulica que posava en funcionament el batan. )

· Pou, Del (a casa seva tenia un pou)

· Pouero, El

· Arrossero, L' (conreava arròs, arribant a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada)

Per acabar vull mencionar una tradició típica de la Comunitat Valenciana i portada al nostre poble quan es va construir el Poblet (Colònia Segarra) i la seva Capella a La Mare de Déu dels Desemparats.

Hem refereix als Cabuts.

Ja que he utilitzat la nominació Poblet vull explicar-ne el seu origen.

Origen del nom poblet

Aquest apel·latiu li ve donat per la gent del poble de La Vall, ja que quan es va començar a construir-se quedava apartat del casc urbà i des de la llunyania semblava això, un poblet.

Per contra la gent qui hi vivia al Poblet, per referir-se a la ciutat ho diuen amb expressions com: “Me’n vaig al poble, Que vols que et porte del poble? Jo que visc en aquest barri, encara ho utilitzo.

ELS CABUTS DEL POBLET o Colònia Segarra

Els cabuts, també anomenats cabeçuts, capgrossos, o nans, són unes figures antropomorfes.

Solen ser uns caps, antigament fabricats de fusta i per a major comoditat i lleugeresa en la actualitat cartró o fibra de vidre, que es posen damunt dels muscles les persones que el duen. Pel fet de tenir un gran cap damunt d'un cos normal, fan també l'efecte de ser uns nans.

Els cabuts del Poblet són sis, que encapçalen la processó la Mare de Déu dels Desemparats, que es celebra el segon diumenge de maig en commemoració de les festes d’aquesta zona emblemàtica de La Vall d’Uixó i que té l’origen en l’any 1947.

Tres parelles de cabuts, portats per xiquets i xiquetes amb la seva indumentària característica, ballen danses típiques a ritme del tabal i la dolçaina, amb ritmes tradicionals.

Abans solien portar una xicoteta vareta per a perseguir als xiquets i xiquetes.

Els cabut actuals són nous. Els que eixien al principi eren uns altres però estan deteriorats. Acò va fer que durant uns anys no encapçalaven la processó fins que es va recuperar pels actuals.

Ara han canviat la vareta per donar caramels als mes menuts, encara que en apropar-se, més d'alguns peguen a córrer i els que estan als braços dels seus pares esclafeixen en plors.