dijous, 26 de maig del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 7)

EL CAFÈ DE PIPA
26/05/2016

Programa 7: 
En el programa d'avui encetem una nova estructura. No partim d'un fil conductor; sinó que consta d'una barreja de temes. Alguns continuen; però s'incorporen de nous. 

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:


El contingut del programa ho teniu a continuació:


BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

EL BARRET.-Amb aquesta paraula retrac una menja típica de La Vall i que pertany per tant a la gastronomia tradicional del nostre poble
El barret és un pastisset de tomata o verdures. Més grans que els que podem trobar ara als forns o pastisseries.

- INGREDIENTS - Ceba, pebrot vermell, pebrot dolç, tomàquet, espinacs, pinyons i abaetjo esmicolat salat 
Massa: 1 got d'oli menys dos dits, aigua, una mica sal i farina la que admeti, quan deixem de pastar, la massa no es ha d'enganxar en les mans i s'afegeix el llevat. 
-ELABORACIÓ - Es fa un sofregit amb tots els ingredients esmentats excepte l’abaetjo que es posa cru, unes hores abans es posa en remull per treure-li una mica la sal. S'escorre bé el sofregit per treure-li una mica d'oli i tot seguit s'estén una mica de massa sobre un paper vegetal i s'aixafa ben fina la massa de forma rodona amb una cullera es cobreix la meitat dels ingredients i amb l'altra meitat es tapa. "Els barrets" tenen la mateixa forma que les empanades, però són més grans. Es posen en una safata de forn i es fiquen fins que ja es veuen daurats.


MALNOMS
Enllaçaré amb el malnoms, anomenant aquells que tenen l’origen al voltant de l'activitat dels forns o els productes que s'elaboraven.
Primer vull anomenar a Teresin la Morra (conversa en la seva filla Tere la Morra)
Aquest matí m’he creuat en la seva filla, i m’ha dit que l’altre dia m’ha escoltat quan havia parlat de sa mare. Es referia a quan en el programa dedicat al campanar ella formava part dels veïns de la plaça de l’Assumpció, la que tenia el forn.
Jo li he dit que si vols avui la torne a nomenar; perquè vaig a parlar del barret i jo sé que ta mare era especialista en l’elaboració dels barrets.
-- Si dels barrets i de les rosquilletes -- m’ha afegit.-- Anomena-la totes les vegades que vulgues que ella si t’escolta allà on estiga estarà ben pagada.
Un exemple més dels que no els importa que se’ls anomene pel seu malnom.
Doncs serveix-se aquest apartat per fer-li un xicotet reconeixement in-memoram.

Altres malnoms tenen que veure uns amb el forn:Aquells que tenien forn solien anomenar-los amb el seu nom seguit dels introductors: Del o el Forn

Alguns exemples:
· Forn, Loleta el
· Forn, Paco el del
· Forn, Vicentica la del

Altres més específics:
· Fornera, La
· Rosca, El tio (era Forner)

Per últim els relacionats amb els seus productes:
· Barrets (perquè sols volia menjar barrets el que hem parlat)
· Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca)
· Farina, Quico la
· Fogasso (menjava moltes fogasses)
· Manjovena, El tio
· Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)
· Pa de Blat, El tio
· Paianda (En l'època de la fam, demanava per a menjar i li donaven una ruga de pa dient-li "Ahi tens pa i anda")
· Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel);· Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque)
· Panoli· Pansolo
· Pastissos

EXPRESSIONS VALLERES
(Anem a nomenar aquelles que són de construcció pròpia i no segueixen cap criteri lingüístic)
Començarem en una molt típica 

-IEEEP!: Hola. -au! Adéu. La contestació: IEIRA!
-IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: Salutació a un conegut.
-MONE / NEMON: Anem-nos.
-VES A FER LA MÀ: Llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig.
-A FER LA MÀ: Molt, molt lluny.
-NEM A FER-MO'N UNA: Anem a prendre'ns un xatet de vi.
-SERÀ PER DINERS, No pateixis, Jo convido. Variant de 'xe, AIXÒ ho pagui jo.'
-COLLONS:Testicles. Generalment s'usa per a tot. En començar o acabar la frase pot variar el significat de la mateixa. En algun programa parlarem d’aquesta paraula i veureu la quantitat de significats que té segons en que s’aplica. Posarem avui dos exemples:
· -PER COLLONS: Necessàriament, per necessitat.· 
  -VES I TOCA'T ELS COLLONS: Feu-me el favor de no molestar.
-ANIMAL DE SÈQUIA: Brut.
-VES I GITA'T: No em digues tonteries.
-SI LA VISTA NO M'ANGANYA ... PORTE UNA BONA CASTANYA: Referent a l'estat d'embriaguesa.
-NYÀS!: Quan li dones alguna cosa a algú.
-MESINFOT: No m'importa res.
-SANGONERETA/GOLAFRE. Molt menjador.
-FIGAMOLLA: Ploranera.
-PANFÍGOL: Persona tranquil·la.
-SUMBA-LI:
1.Pegar a córrer.
2.Pegar-li a algú.
-T'AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ja val amb la conya.
-PIXES ALT I FAS CLOTET: Alt de mires.
-TIRA MÉS UN PÈL DE FIGA ... Q'UNA MAROMA DE VAIXELLEl que aconsegueix una dona, no ho aconsegueix ningú.
-FARDATXO: Bestiola gran.
-ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Anar sense rombe fix.
-ALÇA LA CUA, PERDIGOT: Espavila't, anem.
-SI T'ARREE UNA NYESPLA, VORAS: Amenaça.
-AGARRA'T, QUE VE: L'anem a embolicar.
-AÇÒ ÉS MEL DE ROMER: Que és molt bo / bonic.
-A CAGAR A L'HORT: Vés! Fora d'aquí!
-AMAGEU LES CARTERES: Arribada d'algú inesperat.
-LA MARE QUE VA!: Exclamació.
-CAP DE SURO: Cabut, ximple, beneit.
-LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, m'agrades.
-HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES: Encara queda temps.
-VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistat.
-COM SI CAGARES, PERÒ 'PAC A' DINS: Això és una bogeria. Impossible.
-AIXÒ ÉS BUFAR EN CALDO GELAT: No tens res a fer en l'assumpte.
-TAPEROT: Ximple.
-AH, REDÉU!: Mare meva!
-XÉ QUE BO!: M'agrada.
-AÇÒ? AÇO ?? ACO ÉS MASSA, TU!: Quina barbaritat!
-TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: És vostè una mica descarat, caram.
-VES I TIRA!: Torneu-vos, gràcies.
-NI XIXA NI LLIMONA: No servir per a res o poca cosa.
-TINDRE POCA ESPENTA: No tenir iniciativa.
-TOT PER L'AIRE!: Desfer-se tota la feina feta
-TIRA-LIIII!: Continua.
-JUGA, JUGA I VORAS ...: Aplicable a multitud de situacions. Sol acabar amb: 'L'hòstia que t'emportes'
-MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR D'UNA FARTERA)Menja vostè molt, no?
-A MANTA!: En quantitat.
-BORINOT: Maldestre, Cacau
-SI ET PEGUI UNA BOTZINA ET REBENTE COM UNA MANGRANAPots deixar de molestar?
-M'A QUEEE ETS ..., M'A QUEEE T'AGRÀ ...: Cal veure, cal veure ...

Ara alguns més grollers:

-ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA)Expressions de renec amb múltiples aplicacions segons estat d'ànim.
-ME CAGUE'N LA MARE QUE'M VA PARIR: Caram!
-MECAGUENLAFIGATATIA:
1.Discrepo de la vostra opinió, estic bastant en desacord.
2.Saludo a un conegut que fa temps que no veu.
-MECAGUENLAMAREQUEL'HAPARIT ALFILLDEPUTAIXEDiscrepo amb el seu punt de vista i / o amb l'acció (moltes vegades relacionada amb la conducció) que acaba de realitzar.
-A RAS DE FIGA: Minifaldilla.
-RINXOPARRÚS: Faldilla encara més petita que la minifaldilla.
-TINC EL PIU ENCÈS A FLAMES. Xiqueta, aquesta nit tindrem relacions.

OFICIS DESAPAREGUTS
EL PELLERO
Persona que s’encarregava de comprar les pells de conills. Aquest ofici ambulant existia perquè temps enrere les cases disposaven de corrals que utilitzaven per a la cria d’animals domèstic principalment gallines, coloms, ànecs i conills. La finalitat no era altra que proveir-se de l’alimentació diària que aquest animals els donaven i que en la postguerra, a falta d’ingressos, els venia molt bé la seva carn i els ous. I de vegades també els venien a les famílies riques per treure’s algun diner.A més a més en el cas de la cria dels conills la seva pell es venia per a la industria pelletera i era una altra manera de cobrir les necessitats.Aquest conills estaven en gàbies fabricades per ells mateixos en llistons i tela metàl·licaEn arribar el diumenge es solia matar algun conill per a guisar la paella que prèviament havia que matar-lo i pelar-lo i que per a tal cerimonial més d’un tenia que dependre l’habilitat del procés.

Recordem com es feia:
1. El sacrifici del conill:
Per sacrificar el conill s’utilitzava el procediment del carxot, per a la qual cosa se li subjecta de les potes del darrere i tenint-lo penjat se li dóna un cop al clatell, això és, en l'angle del cap amb el cos. De seguida es dessagnava perquè la carn quedi ben blanca. Unes vegades se li sagna arrencant un ull (el que per aprofitar la pell era millor, ja que taca menys) i altres tallant-li la caròtide.
2. Escorxament del conill (llevar-li la pell)
Un cop mort, i tot seguit, es practica un petit tall a la pell al costat de l'articulació del genoll d'una pota del darrere. Per aquesta obertura es penjava a un ganxo de ferro que solia estar subjecte a una paret i estirant poder treure-la com un guant.
Així que primer es feia un tall al llarg i als dos costats de la part interna de les cuixes, anant el tall fins els garrons, i seguidament es doblega cap a fora la pell i es va escorxant amb el major cura perquè tota la pell surti sencera, sense emportar-se, amb ella trossos de carn.
3. El dessecat
Una vegada treta la pell aquesta havia d’assecar-se i la manera en que ho feien era llençar-la amb força contra una paret i aquesta es quedava estirada a l’espera de l’arribada del pellero. Aquest solia passar els diumenges per aprofitar el dia del sacrifici dels conills per la paella. Sacrifici que el solien fer de ben de matí per a que quan el pellero passara ja estigues sec i no tindre que esperar a l’altra setmana i es fera malbé.

De l’ofici del pellero vaig a mencionar a l’últim pellero de La Vall, aquest ha estat Batiste Senent Talamantes, El tio Cabreta.
Per anunciar la seva presència ho feia amb una cançó, que deia així:


PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!
Porte pinces per a les dones
regalíssia pels xiquets
i per a les xiques boniques
també porte colorets
I el que tinga un conill
que se’l pele i que se’l menge
i la pell que la guarde
pel tio Cabreta
que ve els diunenges
PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

El Tio Cabreta en arribar, revisava minuciosament la pell per assegurar-se que no estava en mal estat, i segons la qualitat, es fixava el article a elegir dels que portés. Recorde de xicotet el baratar la pell per caixetes de mixtos.
Molt tenia que patejar el poble el tio Cabreta per tal d’aconseguir la major quantitat de pells i poder vendre-les a la fàbrica de pells i treure’s un jornal per a viure. Penseu que segons la qualitat de la pell aquesta podria anar des de 10 0 20 cèntims les que tenien algun defecte, passant per les més sanes que pagarien els 2 quinzets (50 cèntims de pesseta) i en alguns casos excepcionals 1 pesseta.Arribà un moment que la gent va abandonant la cria d’animals a casa i el pellero va deixar de passar fins la seva desaparició. Avui en dia si algun continua matant conills, sobre tot els caçadors, van a parar al fem.

Per últim anomenarem al Catxapo (dedicat a la cria de conills).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada