dijous, 19 de maig de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 6)

EL CAFÈ DE PIPA
19/05/2016

Programa 6: 
Podem escoltar-ho en aquest enllaç:

El contingut del programa ho teniu a continuació:
LA CACERA EN LA VALL
Des de temps primitius, la caça era necessària per subsistir. La carn de les seves peces abatudes, eren l'aliment primordial per als seus pobladors.No obstant això, amb l'esdevenir dels temps, s'ha convertit en un mitjà de fer esport i, alhora, de diversió de les classes socials més afavorides. Els conills, llebres, senglars, perdius, i altres animals que en altre temps "suposaven un suculent menjar", ara s'han convertit en "trofeus".Molt ha evolucionat la manera de caçar de com ho feien els nostres avis fins ara. La indumentària, l’escopeta i el desplaçament (de a peu en cotxe)Repassarem la tradició de la cacera del nostre poble fent un recorregut d’un dia de caça.

Sona el despertador, estem a 12 d'octubre, comença el ritual. La veda per caçar amb escopeta està oberta i els caçadors vallers es vesteixen amb la roba habitual, agarren les seves escopetes, els cartutxos, la cartutxera, el sarnatxo i, com no, treuen els seus gossos. Es preparen per viure la seva primera jornada a la recerca de conills, perdius, llebres, tords ....

La tradició del nostre poble és que el caçadors s’agrupen i formen les CURRUQUES (el seu origen ve de la gossada, conjunt de gossos que cacen dirigits per un mateix caçador)En el cas de La Vall arreplega aquest nom per a referir-se a un grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda

Tots es llancen a la muntanya i comencen la recerca de les primeres peces de la temporada.El grup de gossos que porten, aviat comencen a moure algunes llebres i conills que, quan s'allunyen dels cans, es posen a tir dels caçadors que segons els encerts fan les seves captures.Els gossos preferits són els “podencs”. Són els animals més forts i atlètics.El matí transcorre amb normalitat i després de molt caminar, tant homes com animals estan cansats i arriba l'hora de reposar forces. Aquests dies es caracteritzen per menjars sense colesterol. Paella, empedrao, embotits, pernil, formatge, cansalada ... Normalment sempre hi havia un membre de la quadrilla que sap cuinar i prepara veritables banquets, sempre utilitzant la carn que cacen.Però si, per preparar-ho tot la col·laboració és fonamental, a l'hora de repartir-se la feina també ho és. Mentre uns tallen el pernil i el formatge, preparen una amanida i ompli els gots amb la refrescant cervesa, vi... i altres fan el recompte de les captures.Continuen caçant fins al vespre ibes refugiaven a la caseta per sopar el famós "empedrao", passen allà la nit i això portava la consistent xerrada d'anècdotes i històries veritables o potser imaginàries, cantaven cançons compostes per ells i altres. Tot ben acompanyat dels carajillos, infusions i copetes. Aquestes vetllades són fantàstiques.


CANÇONS DE CURRUQUES:

Cançó de la Curruca “Los Pinos”
“Tenen fama estos artistes ,
de la corruca el Corral Blanc,
son dos musics de primera
que sempre van davant,
toquen platillos y bombos
la casa queda escampà
i a la san demá el matí
els forats estan tapats.

Un cazador cazando
I un cazador cazando
I un cazador cazando
Perdió el pañuelo
Perdió el pañuelo
La liebre lo llevava
Colgado al cuello
La liebre lo llevava
Colgado al cuello
I un cazador cazando
lo perderia
I un cazador cazando
Lo perderia
(Vicent Panera i Pepe Xima)

No plantes viña
Tu no plantes viña
en ningú
no plantes viña
cerca el camino
cerca el camino
Porqué los pasajeros
cogen racimos
Porqué los pasajeros
“ “ “
cogen racimos
(Vicent Panera i Pepe Xima)

“Baix de la Peña Mig-día
a San Pau van pillar
furtant pomes de Gandia
a les cuatre del matí,
cuando la perdiz canta
tronada viene
no hay mejor señal de agua
que cuando llueve.

Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una bona paella, salsa de conill o conill en cargols.Posteriorment en caure la vespada es repartien la caça aconseguida, cada caçador amb el sarnatxo o la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels seus gossos, tornen a casa esperant la propera setmana de "Curruca".

RELACIÓ D’ALGUNES CORRUQUES
Ana            Baló            Bruts            Cable            Calbo            
Canut         Corbata       Correa          Diago            El Tort           
Esteve        Fenos          Ferro           Figueretes     Guzman        
Los Pinos    Menut          Millonaris      Pecat            Pechan         
Raco           Roser          Salseros       Uitena           Vetero

Classes de gossos· Coniller (caçar conills)· Llebrer (caçar llebres)· Perdiguer (caçar perdius)

Races de gossos de caça.
Bracco          Bretona          Charnego          Galgo          
Ibicenca        Mallorquina    Pachon              Podenc              
Pointer          Portuguesa    Seter

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Sarnatxo. Sarró de caçador.El sarnatxo és la bossa, amb xarxa o no, que utilitza el caçador per portar cartutxos, viandes ... i aquesta xarxa, a manera de borsa serveix com butxaca per portar les peces cobrades.Potser com estri del caçador s'empri només a València i Castelló.

REFRANYS I EXPRESSIONS
· El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró (Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades)
· Fer porra [Un caçador] (No matar cap animal quan surt a caçar)
· Gos lladrador, no és caçador (Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin)
· Llebrer dormidor, poc caçador (Qui descansa molt, treballa poc)
· No és bon caçador el que no alaba el seu gos
· Alçar la caça (Fer eixir la peça perseguida de l'amagatall. Cridar l'atenció sobre un assumpte)
· Espantar la caça (Cridar imprudentment l'atenció de l'adversari que estava descuidat
· Gos de raça, ell tot sol caça
· Gos fart, no caça (Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul)

MALNOMS
· Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió)
· Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca)
· Catxapo, El (es dedicava a la cria de conills)
· Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!
· Conill, El tio (tenia unes dents prominents)
· Cul de tórtola
· Empedrao (en la postguerra, quan es patia fam, va fer un menjar a base de figues seques, arròs i mongetes seques)
· Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava)
· Fartes, Nelo (caçador que a l’hora de menjar li deia al seu company: “si que fartes!”)
· Galgo, El
· Gitana (tenia una gossa que es deia així)
· Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort)
· Merla, La
· Merlet
· Merlo/Merlo, Del
· Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo)
· Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”
· Perdiuo, El/Perdiua, La
· Serenata, Vicent (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”)
· Tasta (era molt menjador)
· Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder- Era una pràctica establida per evitar que els recelosos es tirassen a la carn i menjaren més que la resta)


ELS MALNOMS EN EL CANÇONER VALLER

EL DIA QUE S’ACABE LA GUERRA 
(Ramón del Cardador)

El dia que s’acabe la querra
al carrer de Conills
farem el gran sopar

La tia Rosario de Canya
paga les bajoques, alls i bajocons
Entre Mosca i Joaquin de Paula
les caragoletes i els caragols
Dolores de Sidro la mel
i Rosarieta paga els bunyols

El tio Pepe de Serrano
una geladora diu que pagarà
el tio Ramon paga el vi
i Santet de Maset
pagarà els melons

Tenim a la tia Antonieta
que paga un conill
per a ixe gran sopar

La Senyora Mari
la conilla que la tira al mascle
i no es queda prenyà
La tia Mari la Serrana
diu que pagarà un altre conillet

Tenim a Isabel de Colau
que si pareix la cabra
paga el cabritet

La Senyó Josefina Lapuerta
mos pagarà l’oli de tota l’ensalà
i doña Mercedes d’Ambrosio
en rebaixa de preu
mos portarà el pa

Tipus de caça que es pràctica al nostre terme

Caça menor
La caça menor queda caracteritzada per la grandària dels animals a capturar i no estrictament per la forma o la modalitat de la cacera. S'exercita, doncs, sobre peces de xicoteta mida com ara la perdiu, la tórtora, el conill, certes aus aquàtiques, espècies migratòries, etc.

Modalitats
Els seus principals modalitats són:· En Mà· En llambrego (En ojeo)· Al salt amb gos· Reclam· Al Pas

En mà 
La caça en mà és aquella practicada per diversos caçadors conjuntament, oberts a ala i a una distància aproximadament equidistant, generalment ajudats per gossos, amb l'objecte de batre el camp. Cada mà es compon comunament d'una partida de entre dos i sis caçadors.

En llambrego (En ojeo)
El llambrego és una de les modalitats tradicionals de la caça menor, practicada normalment sobre la perdiu roja. Sobre un terreny predeterminat es col·loquen els llocs o pantalles -al voltant d'una dotzena- a disposició, normalment, semicircular. Els observadors o batedors (en nombre de dos o tres per escopeta) es col·loquen en la direcció oposada a la de les pantalles i també en semicercle. Avancen cap als llocs i profereixen veus fent soroll amb l'objecte de dirigir les perdius, aixecades i en fugida, cap als caçadors.

Al salt amb gos 
La caça al salt amb o sense gos- és probablement una de les modalitats més dures i esforçades i més practicades pels caçadors. El caçador en solitari avança pel terreny aixecant les peces sent el seu coneixement dels territoris, de les espècies i de les reaccions dels animals, a més d'una bona preparació física, les claus dels resultats de la cacera. És per definició la caça al salt amb gos - "caça menor amb gos" - la modalitat reina de les disciplines cinegètiques, objecte també de competicions esportives d'alt nivell.

Reclam 
En aquesta modalitat de caça, el reclam, -un mascle de perdiu engabiat, atraurà als seus congèneres salvatges durant el període del zel fins a entrar a la plaça aproximadament a uns quinze metres del lloc del caçador. La gàbia amb el reclam ha de col·locar-se sobre un petit promontori consistent en alguna pedra o arbust lleugerament elevat anomenat "pulpitillo". L'element més important d'aquesta forma tradicional de caça no és tant el llanci final i el tret com el comportament del reclam.

Al Pas
Aquesta modalitat és especialment exercitada per a la caça de coloms, tórtores, tords i aus aquàtiques. Els caçadors esperaran ocults, perfectament coberts i camuflats per no ser descoberts, en llocs establerts en el pas natural de les aus esmentades en les seves diferents trajectòries cap a les zones d'alimentació, beguda, migdiada o dormidor.

Vedats de caça
A la Vall d'Uixó hi ha un únic vedat de caça (CS-10.021) amb una superfície de 5.217 ha. i el seu titular és la Societat de Caçadors La Perdiu.Segons el Plec de Condicions del Pla Tècnic de Caça per a la zona acollida a l'Ordre General de Vedes (1998-2003), dit vedat de caça presenta la següent caracterització (vegeu Cartografia adjunta per a la seva ubicació i delimitació de zones):


· Zona d'ensinistrament de gossos:      
      --Partida: 2 zones     
      --Superfície: 60 has      
      --Modalitat: Sense armes      
      --Dies autoritzats: Tota la setmana


· Zona de caça intensiva:      
      --Superfície: 236 has      
      --Període hàbil: Tot l'any

· Zona de reserva:      
      --Superfície: 1.363 has

(1) i (2): Durant la pràctica d'aquestes modalitats es podrà caçar qualsevol espècie cinegètica relacionada amb l'Ordre General de Vedes (OGV).
Respecte a les condicions establertes per a la zona de caça intensiva, es resumeixen a continuació els aspectes més interessants de la reglamentació:

· Les poblacions adequades de les espècies objecte de caça intensiva s'establiran mitjançant la solta d'exemplars criats en granges legalitzades, subjecta a autorització de la DT de la Conselleria de Medi Ambient. El nombre màxim d'exemplars serà:      
      --Perdiu roja: 3.000      
      --Conill de muntanya: 700      
      --Faisà: 1.000     
      --Guatlla: 700

· El període hàbil comprèn des del 2n diumenge de juliol al tercer diumenge de març de l'any següent, sent els dies hàbils per a la caça els dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges.

· Les modalitats de caça que podran practicar seran les habituals per a la caça menor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada