dimarts, 9 de juny del 2015

REFRANYS DEL CAMP (Eines, estris, aparells)

REFRANYS, DITES I EXPRESSIONS 
DEL TREBALL DEL CAMP
EINES, ESTRIS, MÀQUINES, APARELLS...

 Eines
Instrument de treball d'un ofici o professió.


 Aixada

Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, etc.)


Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la bístia o les bísties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar.


 Albarda
És l'arreo de les bèsties de càrrega compost principalment de dos grans coixinets que s'adapten als dos costats del llom, subjecta al ventre per una cingla deixant aquest en buit per tal que la càrrega no faça mal a l'animal.


 Barcella
Recipient que té la capacitat d'una barcella de forma troncocònica, de fusta amb anells de ferro, una a la part superior i l'altra a l'inferior per subjectar la falda, formada per peces de fusta. A l'exterior de la barcella hi havia dues manetes, en posicions oposades, per agafar-la. A l'interior, a la part superior, hi travessava seguint el diàmetre un vareta de ferro, la busca, que en tenia una altra soldada al mig, de forma perpendicular, que arribava fins al fons de la barcella per suportar la base de fusta, i que també s'emprava per agafar la barcella.


 Bast
Espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia.


 Brida
Fre i regnes que serveixen per retenir i guiar un cavall o mul.


 Cabàs
Recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anàlegs.


 Cabestre
Corda que per medi d'alguns nuus forma ramals en diferents direccions, de manera que s'adapta al cap d'una bístia i serveix per subjectar-la en haver-la de menar o en tenir-la lligada.

 Carro
Vehicle format d'una postissada horitzontal amb baranes o sense, muntada damunt dues rodes i proveïda d'un espigó o dos braços per a enganxar-hi una o més bísties que l'estirin, i serveix per al transport de persones i principalment de coses feixugues o voluminoses.


 Corbella
Eina de fulla corbada, per a segar herba.


 Dalla
Eina consistent en una fulla d'acer, lleugerament corbada, de quatre o cinc pams de llargària, posada a l'extrem d'un mànec més llarg, que s'agafa amb les dues mans i serveix per a segar herba sense haver-se d'inclinar el segador.


 Destral
Instrument de tall format per una fulla ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial amb el tall més o menys corbat, i proveït d'un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.


 Esperó
Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes, que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per a ferir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.


 Esquella
Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que porten penjades pel coll els bous, cabres i altres animals que guien un ramat.



 Falç
Eina consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la vora còncava, i posada al cap d'un mànec, que serveix per a segar les messes o tallar l'herba.


 Forca
Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba.


 Fuet
Corretja o corda amb mànec, que serveix per a pegar als cavalls, muls i altres bísties i fer-les caminar.


 Garbell
Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres.


 Jou
Instrument de fusta o de ferro, més o menys corbat, amb el qual dos animals (bous o mules) són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.



 Lligona
Aixada de ferro molt ample, gairebé quadrat, que té una dolla o canó de ferro
on encaixa el mànec.


 Morral
1.- Boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar.

2.- Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentre camina o mentre està aturat.

 Picarol
Esquella petita, d'alçada que oscil·la entre 4 i 12 cm. i generalment de forma aplanada, que duen penjada pel coll certs animals, com cabres, ovelles, bous.



 Rella
Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.


 Sac
Recipient de roba, generalment de classe inferior, fet doblegant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat que forma la boca; serveix per a tenir coses sòlides.

Voler sac i peres

 Sarró/samarra
Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc..


 Sedàs
Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc.


 Sella
Seient de cuiro, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall, amb la superfície lleugerament còncava perquè hi pugui seure còmodament el qui cavalca.


 Sitja
Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals.



 Taleca
Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses.


 Trill
Post de fusta, quadrangular, llarguera, que per sota va armada de ferros tallants, claus o trossos de pedra foguera, i que, arrossegada per una o dues bísties per damunt la batuda, va tallant i capolant la palla.

Publicat per a
Etiquetes: ,

2 comentaris:

  1. Melpomene27 de juliol del 2017, a les 12:19

    És interessant, si bé permeteu-me que faci algunes aportacions ja que hi ha diverses coses que caldria corregir: Morrió/morral, sembla que es posa com si tot fos el mateix i llavors es diu que és per privar que els animals mengin. Tot al contrari pel que fa al segon, ja que precisament el morral, que era una mena de sac per penjar al cap de l'animal i que cobria el morro, anava més o menys ple de gra (civada, etc.)perquè mengés.
    Per altra part, sembla que també sigui el mateix sarró i samarra. El sarró sí que era per portar-hi menjar o d'altres coses a dins, però la samarra és el que en castellà en diuen "chaleco", i que els pastor i d'altra gent la portaven de pell d'ovella amb llana per abrigar-se.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jose Gargallo19 d’abril del 2018, a les 13:54

      Correcte. Morral té les dues accepcions que tu has dit i ja està afegit.
      En quant as la samarra com sinònim de sarró si que és utilitzat en la Pobla de S., Balaguer, Fraga... encara que si és veritat que aquí al País Valencià es refereix al que tu dius, la peça de vestit, a manera de gec sense mànegues, fet de pells d'ovella sense adobar, que és vestit propi de pastors i cabrers.
      Moltes gracies per la teva observació i m'alegro que t'hagi servit aquesta publicació.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)