Acatxar el llom

Acatxar el llom

Significat: Treball
En arribar a l'hort, agafà l'aixada, va acatxar el llom i es va posar a cavar. 

Equivalents:
Anar a estall
Anar a jornal
Anar a l'obra
Anar a la dena
Anar a la part
Anar a rebolcons
Anar a tope
Anar a tornallom
Anar de bòlit
Anar de corcoll
Anar de cucurrulla
Anar de cul
Anar de dena
Anar escopetejat
Anar morros per terra
Anar sobre el ferro
Assegurar el pa [a algú]
Assotar l'aire
Batre l'empedrat
Batre per la palla
Beure i tornar
Bon llom, pa l'arena
Calçar-se bé les sabates
Camp de treball
Cap de ferro
Com un lladre
Condir-li la feina
Continua gotera, forada la pedra
Cremar oli [en una cosa]
Cremar-se els ulls
Cremar-se les celles
Curt de faena
D'envergadura
De treballar ningú es fa ric
Dia de cada dia
Dia de calçons amples
Dia de feina
Dia feiner [o fener]
Dia de treball
Dia laborable
Dia obrer
Doblegar l'esquena
Donar colps d'espasa a l'aire
Donar el sus
Donar un cop de mà
Donar una bona casaca
Dur a la fatiga
Edificar sobre arena
El cas és no parar
Engreixar el porc que no han de matar
Escalfar-se el cap
Escarrassar-se com un lladre
Ésser un corcó de treball
Ésser un feina, fuig; mandra, no em deixis
Estalviador com una formiga
Estar a la colla
Estar d'alta
Estar sobre el ferro
Feina de negres
Fer anar els dits com uns boixets
Fer bona fusada
Fer de la nit dia
Fer del dia nit i de la nit dia
Fer el seu fet
Fer faena
Fer feina com un lladre
Fer feina com un negre
Fer hores
Fer i desfer, feina de matalasser
Fer i desfer, feina del dimoni
Fer l'aigua tota clara
Fer la feina d'En Jafà, qui fa i desfà
Fer més feina que un patró pelut
Fer més hores que un rellotge
Fer oli amb dues bigues
Fer passos per
Fer reixes dins d'aigua
Fer sirgar
Fer-se una bona casaca de treballar
Fes nuguet i no perdràs puntet
Fer sortir la freixura [a algú]
Fer-se trossos [per algú o per alguna cosa]
Fer-se violència
Garbellar aigua
Gastar la pólvora en salves
Gos fart, no caça
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se el pa
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Haver de menjar moltes sopes
Home de molts oficis
Hora extra
Llaurar en arena
Llaurar fondo
Mà d'obra
Matar-s'hi
No deixar [alguna cosa] de la ma
No faltarà qui toque matines
No traure res a carregador
Paciència de benedictí
Paciència de xinés
Perdre el temps
Perdre es temps i sa llavor
Perdre s'ase i ses magranes
Portar a coll
Portar les espardenyes ben cordades
Posar fil a l'agulla
Posar mà a l'obra [o mans a l'obra]
Posar-hi call
Posar-hi les mans
Prendre alé
Qui sembra cull
Rascar-li l'espina al matxo
Rompre's el cap
Rompre's l'esquena
Rosegar [algú] l'os
Secar-se el cervell
Semblar un sabre nu
Sembrar a l'arena
Ser llarg de mans
Ser treballador com una formiga
Ser un ase de feina
Ser un endernec de feina
Ser un escarràs de feina
Ser un tot terreny
Ser una formigueta
Ser una màquina
Ser [algú] el burro de la feina
Teixir i desteixir
Tenir el cul llogat
Tindre els collons pelats [de fer alguna cosa]
Tirar aigua a mar
Tirar el lleu
Tirar milles
Tirar pedres al mar
Tocar el violó
Tocar moltes tecles
Traure [a algú] la masmarruga
Treballar a esclat de mort
Treballar a estall
Treball benedictí
Treball de llima
Treball de sapa
Treball de Sísif
Treballar a esclat de mort
Treballar a mitja jornada
Treballar com un corcó
Treballar com un negre
Treballar com una fada
Treballar en ferro vell
Treballar per al diable
Treballar per al dimoni
Treballar per la glòria
Treballs forçats
Trencar el glaç
Trencar-se el cap
Trencar-se la cara
Treure la freixura [a algú]
Trencar-se la mà [a alguna cosa]
Un preu fet de mans i recapte
Viure la vida