EL REBOST DE LA VALL (programa 10)

EL CAFÈ DE PIPA

16/06/2016

El contingut d'aquest programa ha estat el següent:

      * EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES.- La granera

      * OFICIS AMBULANTS.-  El granerer.

      * ELS MALNOMS.- Malnoms d'oficis ambulants.

      * EL CANÇONER POPULAR. Milonga dedicat a la Penya"Els Gallos" d'Eleuterio Melens.

      * PARAULOTES. Dites a les persones groeres, rudes, bast...

      * ELS CARRERS DE LA VALL.- Calle Barracas - Carrer Cervantes

      * EXPRESSIONS DEL VERB ANAR

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-16-juny-2016-audios-mp3_rf_11926310_1.html

BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Traurem avui la granera; però no l'actual; sinó:

La Granera feta d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar de terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia. També hi havia graneres de bruc (“brezo” en castellà) que solien utilitzar-ne per agranar el corral, l'estable i aquelles àrees, en definitiva, de brutícia a l'engròs. I, per suposat, les graneres més fines o de mill ("mijo"), és a dir, d'aquest arbust riberenc que ha donat nom al nostre riu en valencià, Millars (però també en castellà, Mijares).

OFICIS DESAPAREGUTS AMBULANTS

El Granerer. Persona que fabrica, repara o venia graneres.

El granerer, o fabricant de graneres, anava ambulant de carrer en carrer amb una sària, o bossa d'espart, a l'esquena, ple de palmes preparades amb les seues eines. Eren els mateixos granerers els que es proveïen de les matèries primeres, ja que anaven a tallar les palmes, als terrenys erms, així com les canyes per al pal, transportant-les fins les seues cases on les emmagatzemaven.

D'ací anaven proveint-se del material necessari per a realitzar el seu treball.

Quan el granerer arribava als llocs, per vendre les seues graneres o apanyar les fetes malbé, solia passejar-se pels carrers cridant allò de "El granereeer!"

Però, de vegades, quan alguna dona tenia alguna granera per fer, solia ocórrer a l'inrevés, es a dir, era la dona qui treia la granera de casa i, ara, era ella la que cridava el granerer, el qual, al bellmig del carrer, la desfeia, la tornava a muntar amb palma nova i, quan creia que estava ben rematada, li lliurava l'encàrrec a la mateixa porta de ca la clienta.

Matèries primeres:

Per a l'elaboració d'una escombra de palma, el primer que cal fer és recollir la matèria primera, és a dir:

· Les fulles del margallo (Chamaerops humilis). Es necessiten de 8 a 10 fulls de margalló. La longitud era d'uns 8 dits. D'els últims 4 dits s'haurà retirat amb la navalla la meitat del seu gruix durant el tall

· 1,30m. de soga d'espart.

· 40 cm. de cordill d'espart picat.

· 1,20m. de canya (Arundo donax).

Eines:

· Tisores.

· Punxó.

· Agulla pleitera.

· Tisora ​​de podar o destral.

· Alena o passadora (Punxó amb trau)

· Martell.

Tipus de graneres de palma.

Abans les graneres de palma eren molt usades i les havia de diferents classes segons per a què s'utilitzaran, com les de:

· La normal d’agranar la casa i el carrer.

· La de desenteranyinar, que servien per treure teranyines, i que per tant eren molt llargues.

· Per pintar de calç les façanes.

· Graneres del punyet per als forns ...

· També hi havia graners xicotetes, perquè juguessin les nenes, i llavors es posaven una tiretes de llana de color entre les palmes i quedaven amb notes de colors.

· Igual que quan es feien per a la doti d'una núvia, que també se li posaven colors.

 Procés de la granera de palma:

La recol·lecció dels cabdells i el palmell ha de fer-se a partir de S. Pere, durant el mes de juliol.

Després aquests es guarden en un lloc sec fins a la seva deshidratació, col·locant-les esteses fins que blanquegin (8-10 dies). Un cop secs els cabdells ja poden treballar en qualsevol modalitat de empleita (trena d'espart).

Es prepara el cordill fet d'espart que es clava a la canya i es lliga a una cadira o un altre suport.

Es van posant els palmells una a una al llarg del cordill fent un nus i quan ja hi ha bastants s'enrotlla a la canya donant-li voltes amb el cordill, deixant la part de dalt preparada. Amb el punxó es remata la corda perquè no es desfaci.

Es pentinen les palmes perquè quedin igualades i es fa una anella amb un full de palma perquè es mantingui atapeïda mentre no s'utilitzi.

S'igualen les puntes, retallant amb .es tisores o la destral ... i a agranar.

Una granera cap als anys quaranta podia costar de tres a cinc perres i cap a la dècada dels setanta valia 10 duros (0,30 €)

Cal dir que la granera s'emprava diàriament tant dins com fora de casa, com he dit existia el costum d'agranar el carrer tots els dies, almenys a l'estiu, per això es desgastaven tan prompte.

La seua vida útil era d'uns sis mesos.

L'aparició del plàstic va significar la mort de les graneres de palma.

MALNOMS

· Granerer, El (fabricava graneres). Pepe cabra i El tio Pepe.

· Granereta de mar (sempre estava agranat el carrer)

Altres malnoms d’oficis ambulants:

* Aiguader, L

* Carboner, El

* Esquilaor, Joaquin l'

* Herbero, L’; Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral)

* Lechera, La

* Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca)

* Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!")

* Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca)

Milonga de Eleuterio Melons

Milonga.- Composició musical popular amb compàs binari generalment de dos per quatre.

DEDICAT A LA PENYA “ELS GALLOS”

En ésta cuadra san reunit

una cuadrilla de bons amics

tots els dissabtes per almorzar

trone o pedregue, no han de faltar.

Està Batiste el Terrero

això si és cosa fina

te has de llevar el sombrero

quant te canta per Farina.

Està Batiste Barretes

que li agrada el conyaquet

perquè no li sent mal

se’l beu poquet a poquet.

Està Joaquin de Perxa

que ara s’ha fet pescador

si no li tallem les ales

prompte es farà el millor.

Tenim a Juanito, Dónes

que li diem el tiet

ens prepara l’allioli

l'allioli i cafenet.

Està Batiste Morret

això si que és cosa massa

ens unfla a pimentones

albergina i carabassa.

Està l’amo de la cuadra

que li agrada l’arròs caldós

que ens guisa Juan el Guarda,

cada volta mes sabrós.

Està Vicente Tarín

que és un home afinat

i és el millor mecànic

que té la comunitat.

Està Vicente el Bomber,

este es valencianet

i es ve des de València

a passar-se un bon ratet.

Està Jaume el Llimoner

este home és molt divertit

es posa a comptar un xiste

i et compta vint-i-dos.

Està Juanito el Fadrí

este no ha volgut casar-se

per no mantindre una dona

ara no té a qui acostar-se.

Està l’amic Andreu

este no ve molt seguit

però quan ell es presenta

has de menjar peix fregit.

Se ens n’ha anat el Terrero

i ens ha vingut Andrés

el Terrero cantava molt

i Andrés no canta res.

Esta Juan Chilabert

este si que és el millor

el millor revollonero

guisador i pescador.

Està l’amic Ricardet

casat amb una moreta

que té bones referències

per ser molt bona xiqueta

però té un defectet :

que celebra el Ramadà

i al pobre Ricardet

li fa passar molta fam.

Està Eleuterio Melons

un vallero popular

et canta unes milongues

que quasi et fan plorar.

PARAULOTES

Groller, rude, bast…

* Burro (Estúpid, que obra irracionalment)

* Cafre (S'aplica a la persona que es comporta de manera brutal, violenta o grollera)

* Estopenc-enca (S'aplica a la persona que té modals rudes o grollers, perquè té poca educació o perquè és mal educada)

* Animal (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)

* Animal de bellota (Groller o molt ignorant)

* Animal de sèquia (Ser una persona curta d'enteniment, irracional)

* Animalot (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)

* Morral (Persona grossera d'enteniment o de tracte)

* Tros de soca (Persona rude i tarda per entendre)

* Tros de suro (Persona rude i tarda per entendre)

* Tros d'animal (Persona molt estúpida)

* Tros d'ase (Persona molt estúpida)

ELS CARRERS DE LA VALL

Calle Barracas

Calle Cervantes (abril 1915)

Calle Cervantes

Calle Cervantes

Deu el seu origen a unes barraques, que existien disseminades al final de lo que era el carrer, ja als afores del nucli urbà, habitades per gent modesta.

La seva actual nomenclatura té el seu origen en un acord pres per l'Ajuntament allà per abril de l'any 1915. Havia aleshores a La Vall d'Uxó un carrer d'ínfima categoria, composta de mitja dotzena de cases enclavades a les afores de la ciutat, dedicada a Miguel de Cervantes Saavedra. La seva retolació ignorem per què, era "Carrer de Cervantes Vell" i això deia molt poc en favor dels que van acordar donar-li aquest títol un tant incongruent.

S'acostava, en aquells dies, la data del tercer centenari de la mort de l'immortal autor de "El Quixot de la Manxa" i a tot Espanya es preparaven actes per commemorar dignament la gloriosa efemèride. En la nostra població, l'element canalitzador de l'homenatge al gloriós Manco de Lepanto, va ser el cronista oficial i mestre nacional, don Leonardo Mingarro Fenollosa, qui va recollir el suport i cooperació de les autoritats i l'adhesió entusiasta de totes les classes socials del poble, perfilant després la Comissió encarregada de dirigir i organitzar l'homenatge, un programa de festes entre el que sobresortia, per la seva significació, el canvi de nom dels carrers de Barraques pel de Cervantes.

Tots van acceptar la idea expressada per Don Leonardo de preparar alguns actes importants per al dia 23 d'abril de 1916, data del tercer centenari de la mort del primer novel·lista del món, consistent, principalment, en el descobriment d'una làpida que donés el nom del autor del "Quixot" al carrer de Barraques.

Encara que, en principi, es va projectar celebrar l'homenatge a la data indicada, a causa que mig Europa es trobava submergida en un paorós conflicte armat amb profunda repercussió en els països neutrals, algú va proposar que es ajornessin els actes fins l'any vinent en què, segons l'opinió de molts, ja hauria finalitzat la cruenta guerra que assolava al Continent.

Així es va acordar, però va arribar l'any 1917 i la lluita europea no presentava símptomes de finalització ràpida. En la seva vista, van determinar tots els elements integrants de la Comissió organitzadora que ja no s’ajornara per més temps el projectat homenatge, que, per fi, va tenir lloc el dia 23 d'abril de 1917 i va resultar veritablement emocionant.

El descobriment de la làpida, modelada pel propi senyor Mingarro, i en el treball va tenir l'entusiasta col·laboració del seu deixeble, don Joaquín Burguete Sancho, que era l’aparellador municipal, es va concentrar a la plaça de la Constitució (1876), avui Plaça dels Xorros. La banda de Música Filharmònica Centre Vallense, va interpretar himnes patriòtics.

La làpida porta la figura del Quixot de peu i empunyant la llança que va ser sempre la fidel companya de les seves hiperbòliques gestes. Al costat dret hi ha la màscara o bust de Miguel de Cervantes, mostrant una semblança sorprenent per ser obra d'un aficionat.

Van pronunciar discursos, don Leonardo Mingarro, que va glossar magistralment la plural personalitat del complimentat, destacant els seus mèrits literaris i el seu pur patriotisme, que va motivar el que lluités heroicament en Lepanto en defensa de la civilització cristiana, perdent un braç en la batalla. Va parlar després Don Salvador Zorita, mestre nacional, presentant a Cervantes com fervent espanyol i heroic soldat. Van recitar inspirades poesies diversos nens de les escoles nacionals i, finalment, l'alcalde, don Emilio Bernús Fenollosa que, amb el Ple de la Corporació Municipal, va presidir l'acte, es va dirigir a la multitud estacionada a l'extrem del carrer per donar gràcies a els organitzadors i al poble de Vall d'Uxó, que amb la seva presència havia

palesat que no és aliè a l'exaltació dels grans valors de la Pàtria. "Aquesta presència -va dir el Sr. Bernús- és la prova més concloent que la Vall d'Uixó sent en el més profund del seu cor el desig de superar-culturalment i honorar la Pàtria rendint tribut d'admiració a un dels seus més preclars i legítims representants ".

UTILITZACIÓ DELS VERBS

ANAR

Anar alerta (Anar, estar, etc., amb vigilància, amb atenció)

Anar  venut (Anar algú desorientat per falta d'experiència en alguna cosa, no poder-se fiar de les persones que el volten o d'allò que ha d'utilitzar)

Anar cada u pel seu camí (Ser d'opinions discordants, obrar amb independència l'un de l'altre, especialment els que haurien d'anar d'acord)

Despresa

Anar a cent per hora (Anar molt ràpid)

Anar a tota brida [o a brida abatuda] (Anar molt de pressa)

Anar amb el foc a la cua (Anar molt de pressa)

Anar cagant llets (Anar ràpidament, veloçment)

Anar com un coet [o amb un coet al cul] (Anar a gran velocitat)

Anar com una fona (Anar molt ràpid)

Anar furient (Anar molt ràpid)

Anar a l’esme (Anar sense veure-hi o sense fixar l'atenció)

Anar a marxes forçades (Anar fent més camí, en un determinat temps, del que s'acostuma a fer en les marxes, o fent jornades de marxa més llargues de les habituals)

Lentament

Anar a pas de bou (Anar molt a poc a poc)

Anar xafant ous (Anar a poc a poc)

Anar al seu aire (Anar a son beneplàcit, tranquil·lament)

Anar algú (ben) servit (Anar equivocat d'esperar alguna cosa d'algú)

Anar amb el cap alt (Anar amb dignitat, sense avergonyir-se)

Anar atrotinat  (Anar amb els vestits fets malbé per l'us)

Anar cap per avall (Anar una cosa malament, al revés de com es voldria)

Anar carregat com un burro (Anar molt carregat)

Anar com Déu vol (Anar, alguna cosa, de qualsevol manera, sense esment de ningú)

Anar contra corrent (Anar contra l'opinió o els costums predominants)

Anar d'un costat a l'altre (Fer anar algú d'una banda a l'altra inconsideradament, abusar-ne. Servir-se'n abusivament)

Anar-se’n de buit (Anar-se sense res)

Anar de coroneta  (Anar angoixat)

Anar de vint-i-un botó (Anar molt ben vestit, amb indumentària de festa)

Anar a escampar la boira  ( Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa)

Anar  fet un desastre  (Anar mal vestit, amb molt poca cura, d'una manera miserable)

Anar a estall  (Anar a preu fet. Treballar sense parar)

Anar-se'n amb la cua entre cames (Anar-se'n avergonyit per un escarment)

Anar-se'n amb una mà al davant i una altra al darrere (Anar-se'n avergonyit per un escarment)

EL REBOST DE LA VALL (programa 9)

EL CAFÈ DE PIPA

09/06/2016

JOAN CAPÓ

Ja que hem encetat la sessió sobre el nomenclàtor dels carrers de La Vall vull dedicar-li avui un monogràfic a un personatge que retola  un dels nostres carrers.

Hem refereix a Juan Capó, un personatge desconegut, penso,  per a la majoria dels vallers i valleres o al menys per a mi si ho era.

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-9-juny-2016-audios-mp3_rf_11841974_1.html

Però, perquè m'he interessat per saber més d'aquest personatge. La cosa parteix de la meva inquietud, que com a docent que soc, envers de les noves metodologies i concretament en les tècniques Freinet (del pedagog francés Célestin Freinet involucrat en el moviment de l'Escola Nova). Per canalitzar-ho ho feia integrat en el Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de València.

Amb motiu d'un treball d'investigació, per part d’aquest col·lectiu, sobre l'origen i trajectòria del que havia estat l'evolució de les noves pedagogies i les seves aplicacions a l'escola els aparegué el nom de Joan Capó, com una persona que en la seva època i dins del món de l'ensenyament havia tingut molta influència amb actuacions molt diverses i entre elles la seva implicació en els moviments pedagògics renovadors del moment. Analitzant la seva biografia es descobreix el seu pas per La Vall d'Uixó i ací és pel que es posa en contacte amb mi Eladia Boils Tuzón per a que aportés tot el que trobrara sobre ell.

En aquell moment jo sabia que Joan Capó és el nom d'un carrer, el que antigament albergava el cine Lys i que va des de l'avinguda Jaume I fins a l'avinguda l'Agricultor.
 
Em vaig posar a fer investigacions i prompte vaig descobrir que en aquest poble, la majoria de la informació obra en poder de les publicacions fetes a la revista "Escuela de Aprendices", que editava la empresa de calcers Segarra. I és que l'aparició de Joan Capó a La Vall d'Uixó té que veure amb l'empresa Segarra.

EL REBOST DE LA VALL (programa 8)

EL CAFÈ DE PIPA
02/06/2016

Programa 8: 

Avui hem encetat dos sessions noves: Els renecs i paraulotes i El ball de carrers, referit al nostres carrers i els canvis soferts al llarg de la seva vida. 

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-2-juny-2016-audios-mp3_rf_11757467_1.html

El contingut del programa ho teniu a continuació:

BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Braser.- Recipient de metall, dins el qual posen brases per escalfar una habitació.

Recorde a les dones, perquè sempre eren elles, generalment les més majors, que a la tarda preparaven a les portes de les seves cases el braser. Les recorde intentant amb un tros de cartró a manera de ventall, que el foc calés i es formessin les brases. Perquè no es consumeixi ràpidament es cobreix la brasa, una vegada que s'ha encès una mica en la superfície, amb una capa de cendra, amb l'objecte de preservar-lo del contacte amb l'aire. Per a tal fi s’utilitzava una paleta construïda amb una barra de metall que s'eixampla en un extrem, i que servia també per remoure el braser. Quan el sol ja no lluïa tan fort i les temperatures baixaven més, elles recollien el seu braser i el ficaven a casa.El plat del braser s’acostumava a protegir amb una mena de tapa de filferro que tenia dues utilitats, per un cantó deixava passar la calor del braser i per l’altre protegia les faldilles de la taula i també protegia de que els peus i les sabates no s’enduguessin una cremada inoportuna.Al voltant de la "taula camilla", amb la seva faldilla, el braser es convertia en el centre del "univers". Era com l'actual pantalla de TV, tot girava a l'hivern entorn d'ell. Les famílies gaudien de la seva agradable caloreta en amor i companya. El braser "escoltava" tot el que els "grans" havien de comptar, guardava secrets familiars, somnis infantils i jocs de taula.

REFRANYS
Al gener tanca la porta i encén el braser
Braser que no dóna calor, per a què el vull jo?
De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets
Pel gener de dia al sol i de vespre al braser

REFRANYER DE JUNY

JUNY (del llatí Iunius, mes de Juno) és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies.

Aquest mes tan rellevant, porta de l'estiu, deu el seu nom a la deessa Juno, esposa de Júpiter i reina dels cels. El sincretisme grecoromà va canviar a la primitiva Juno de funcions dins el panteó diví. Dins de les seves atribucions, la deessa també era la garant de la natura i el matrimoni. Altres teories apunten que era el mes dels joves, júnior. 

El mes es representava en el calendari com una jove nua que assenyala amb el seu índex un rellotge de sol mentre porta a l'altra mà una torxa. Aquest simbolisme escenifica que a partir d'aquest mes el sol comença a baixar. La torxa posseeix la gamma de colors que esquitxen els camps a l'estiu. 

Hi ha una altra teoria que apunta que Juny deu el seu nom al primer membre rellevant d'aquesta gens en la Història de Roma, Lucio Juny Brut. Aquest personatge va ser el primer cònsol de Roma després de l'expulsió del seu oncle, Tarquinio el Superb, últim rei d'origen etrusc. Una vegada al seu nou càrrec, ratificat pel recentment creat Senat de la nova república, va realitzar un sacrifici públic a favor de la llibertat a la deessa Carna, faedora de la vida humana.
A les kalendas de Juny tenien lloc els rituals en honor a l'esmentada Carna, germana de Diana i deïtat polivalent que protegia els genitals masculins, les digestions i les pollegueres de les portes. Era la deessa de les frontisses, ja que el seu poder obria el tancat i tancava el obert. També espantava als paràsits i els vampirs. Aquest dia es menjava faves amb cansalada, ritual que, segons les creences de llavors, mantenien la virilitat per un any. Curiosament, hi havia una prohibició manifesta de casar-se durant la primera quinzena del mes ...

JUNO (IUNIUS). En la mitologia romana Juno era una deessa, equivalent a la Hera grega, deessa del matrimoni i reina dels déus. Filla de Saturn i Ops, i germana i esposa de Júpiter, amb el qual va tenir dos fills, Mart i Vulcà i una filla, Ilitia. 
Juno va ser una deïtat major de la religió romana i va formar part, al costat de Júpiter i Minerva, de la Tríade Capitolina, un important culte romà.
Al principi, Juno personifica el cicle lunar, regeix festes en relació amb els p
rincipios del mes i el renaixement de la lluna. Juno és invocada també sota el nom de Lucina: en aquest cas era la deessa que vetllava pels naixements, pels que anaven a ser donats a llum. 
Juno és el símbol del matrimoni. A vegades fins i tot podem veure entre les seves mans la poma de magrana, emblema de la fecunditat. Moltes vegades veiem com Juno munta en còlera i té atacs de gelosia terribles contra les dones que festejava Júpiter. Els animals que li són consagrats són la vaca i el paó.

El mite més rellevant de Juno
Juno, odiava els troians perquè el seu marit l'havia enganyat amb Ganimedes, un príncep troià i l'havia convertit en el coper dels déus. També els odiava pel Judici de Paris, un jove troià que va triar a Venus com la més bella en comptes de a ella. Es per això, que vol impedir que Enees fon una nova Troia a Itàlia, després de la seva destrucción, Juno fa déus i culte, pacte amb Venus dient que tenien un objectiu en comú: que Enees regnés Cartago amb Dido. Venus sabia que aquest no era el destí d'Enees, però l'enganya. Venus ja havia fet que Cupido s'enamori Dido d'Enees, perquè ella no ho traeixi. És així que accepta el pacte amb Juno i deixa que aquesta organitzi una tempesta on Enees i Dido hagin de dormir sota el mateix sostre i es casin. Juno, adonant-se que s'havia trencat el seu pacte envia a Iris a cremar la flota d'Enees. Finalment, poden arribar al Laci i enfurismada Juno, desitja deslligar la guerra ja prevista entre llatins i troians. És per això que va enviar a les deïtats de l'infern perquè convencin Amata que per culpa d'Enees Torn no podria ser el seu gendre i al Torn ho envaeix Fúria perquè vulgui prendre venjança. Juno obre les portes de la guerra i aquesta comença. Després, Juno i Júpiter pacten que ella no intervindrà més, així com tampoc Venus per ajudar a cap dels herois, que retardarà la mort de Torn però no canviarà el destí de la guerra.Finalmente s'adona que no pot fer res per impedir el destí marcat pels fats, llavors demana que desaparegui el nom de Troia. Júpiter concedeix el seu desig perquè deixi de molestar els troians i diu que només afegirà.

Descendència de Juno
Era molt gelosa i venjativa i perseguia les amants i els fills haguts fora del matrimoni de Jupiter, cridant-li amb insistència, de tal forma, que, el malhumorat Júpiter la maltractava i, fins i tot, va arribar a lligar-la a una enclusa i deixar-la penjada del cel, però Hefest, fill d'ells abans la va alliberar i la maldat de Juno va augmentar, perseguint totes les amants de Júpiter, i en especial, a la nimfa Io.

EL REFRANYER DE JUNY
Per veure els refranys del mes de juny clica en l'enllaç que hi ha a continuació i escriu juny en la casella de cerca.
 Refranys de juny

EL REFRANYER DELS SANTS DE JUNY
Refranys de sants de juny

EL REBOST DE LA VALL (programa 7)

EL CAFÈ DE PIPA
26/05/2016

Programa 7: 

En el programa d'avui encetem una nova estructura. No partim d'un fil conductor; sinó que consta d'una barreja de temes. Alguns continuen; però s'incorporen de nous. 

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

https://www.ivoox.com/cafe-pipa-dijous-26-maig-2016-audios-mp3_rf_11674812_1.html

El contingut del programa ho teniu a continuació:

BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

EL BARRET.-Amb aquesta paraula retrac una menja típica de La Vall i que pertany per tant a la gastronomia tradicional del nostre poble
El barret és un pastisset de tomata o verdures. Més grans que els que podem trobar ara als forns o pastisseries.

- INGREDIENTS - Ceba, pebrot vermell, pebrot dolç, tomàquet, espinacs, pinyons i abaetjo esmicolat salat 
Massa: 1 got d'oli menys dos dits, aigua, una mica sal i farina la que admeti, quan deixem de pastar, la massa no es ha d'enganxar en les mans i s'afegeix el llevat. 
-ELABORACIÓ - Es fa un sofregit amb tots els ingredients esmentats excepte l’abaetjo que es posa cru, unes hores abans es posa en remull per treure-li una mica la sal. S'escorre bé el sofregit per treure-li una mica d'oli i tot seguit s'estén una mica de massa sobre un paper vegetal i s'aixafa ben fina la massa de forma rodona amb una cullera es cobreix la meitat dels ingredients i amb l'altra meitat es tapa. "Els barrets" tenen la mateixa forma que les empanades, però són més grans. Es posen en una safata de forn i es fiquen fins que ja es veuen daurats.

MALNOMS

Enllaçaré amb el malnoms, anomenant aquells que tenen l’origen al voltant de l'activitat dels forns o els productes que s'elaboraven.
Primer vull anomenar a Teresin la Morra (conversa en la seva filla Tere la Morra)
Aquest matí m’he creuat en la seva filla, i m’ha dit que l’altre dia m’ha escoltat quan havia parlat de sa mare. Es referia a quan en el programa dedicat al campanar ella formava part dels veïns de la plaça de l’Assumpció, la que tenia el forn.
Jo li he dit que si vols avui la torne a nomenar; perquè vaig a parlar del barret i jo sé que ta mare era especialista en l’elaboració dels barrets.
-- Si dels barrets i de les rosquilletes -- m’ha afegit.-- Anomena-la totes les vegades que vulgues que ella si t’escolta allà on estiga estarà ben pagada.
Un exemple més dels que no els importa que se’ls anomene pel seu malnom.
Doncs serveix-se aquest apartat per fer-li un xicotet reconeixement in-memoram.

Altres malnoms tenen que veure uns amb el forn:Aquells que tenien forn solien anomenar-los amb el seu nom seguit dels introductors: Del o el Forn

Alguns exemples:
· Forn, Loleta el
· Forn, Paco el del
· Forn, Vicentica la del

Altres més específics:
· Fornera, La
· Rosca, El tio (era Forner)

Per últim els relacionats amb els seus productes:
· Barrets (perquè sols volia menjar barrets el que hem parlat)
· Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca)
· Farina, Quico la
· Fogasso (menjava moltes fogasses)
· Manjovena, El tio
· Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)
· Pa de Blat, El tio
· Paianda (En l'època de la fam, demanava per a menjar i li donaven una ruga de pa dient-li "Ahi tens pa i anda")
· Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel);· Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque)
· Panoli· Pansolo
· Pastissos

EXPRESSIONS VALLERES

(Anem a nomenar aquelles que són de construcció pròpia i no segueixen cap criteri lingüístic)
Començarem en una molt típica 

-IEEEP!: Hola. -au! Adéu. La contestació: IEIRA!
-IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: Salutació a un conegut.
-MONE / NEMON: Anem-nos.
-VES A FER LA MÀ: Llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig.
-A FER LA MÀ: Molt, molt lluny.
-NEM A FER-MO'N UNA: Anem a prendre'ns un xatet de vi.
-SERÀ PER DINERS, No pateixis, Jo convido. Variant de 'xe, AIXÒ ho pagui jo.'
-COLLONS:Testicles. Generalment s'usa per a tot. En començar o acabar la frase pot variar el significat de la mateixa. En algun programa parlarem d’aquesta paraula i veureu la quantitat de significats que té segons en que s’aplica. Posarem avui dos exemples:
· -PER COLLONS: Necessàriament, per necessitat.· 

  -VES I TOCA'T ELS COLLONS: Feu-me el favor de no molestar.
-ANIMAL DE SÈQUIA: Brut.
-VES I GITA'T: No em digues tonteries.
-SI LA VISTA NO M'ANGANYA ... PORTE UNA BONA CASTANYA: Referent a l'estat d'embriaguesa.
-NYÀS!: Quan li dones alguna cosa a algú.
-MESINFOT: No m'importa res.
-SANGONERETA/GOLAFRE. Molt menjador.
-FIGAMOLLA: Ploranera.
-PANFÍGOL: Persona tranquil·la.
-SUMBA-LI:
1.Pegar a córrer.
2.Pegar-li a algú.
-T'AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ja val amb la conya.
-PIXES ALT I FAS CLOTET: Alt de mires.
-TIRA MÉS UN PÈL DE FIGA ... Q'UNA MAROMA DE VAIXELL: El que aconsegueix una dona, no ho aconsegueix ningú.
-FARDATXO: Bestiola gran.
-ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Anar sense rombe fix.
-ALÇA LA CUA, PERDIGOT: Espavila't, anem.
-SI T'ARREE UNA NYESPLA, VORAS: Amenaça.
-AGARRA'T, QUE VE: L'anem a embolicar.
-AÇÒ ÉS MEL DE ROMER: Que és molt bo / bonic.
-A CAGAR A L'HORT: Vés! Fora d'aquí!
-AMAGEU LES CARTERES: Arribada d'algú inesperat.
-LA MARE QUE VA!: Exclamació.
-CAP DE SURO: Cabut, ximple, beneit.
-LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, m'agrades.
-HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES: Encara queda temps.
-VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistat.
-COM SI CAGARES, PERÒ 'PAC A' DINS: Això és una bogeria. Impossible.
-AIXÒ ÉS BUFAR EN CALDO GELAT: No tens res a fer en l'assumpte.
-TAPEROT: Ximple.
-AH, REDÉU!: Mare meva!
-XÉ QUE BO!: M'agrada.
-AÇÒ? AÇO ?? ACO ÉS MASSA, TU!: Quina barbaritat!
-TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: És vostè una mica descarat, caram.
-VES I TIRA!: Torneu-vos, gràcies.
-NI XIXA NI LLIMONA: No servir per a res o poca cosa.
-TINDRE POCA ESPENTA: No tenir iniciativa.
-TOT PER L'AIRE!: Desfer-se tota la feina feta
-TIRA-LIIII!: Continua.
-JUGA, JUGA I VORAS ...: Aplicable a multitud de situacions. Sol acabar amb: 'L'hòstia que t'emportes'
-MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR D'UNA FARTERA): Menja vostè molt, no?
-A MANTA!: En quantitat.
-BORINOT: Maldestre, Cacau
-SI ET PEGUI UNA BOTZINA ET REBENTE COM UNA MANGRANA: Pots deixar de molestar?
-M'A QUEEE ETS ..., M'A QUEEE T'AGRÀ ...: Cal veure, cal veure ...

Ara alguns més grollers:

-ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA): Expressions de renec amb múltiples aplicacions segons estat d'ànim.
-ME CAGUE'N LA MARE QUE'M VA PARIR: Caram!
-MECAGUENLAFIGATATIA:
1.Discrepo de la vostra opinió, estic bastant en desacord.
2.Saludo a un conegut que fa temps que no veu.
-MECAGUENLAMAREQUEL'HAPARIT ALFILLDEPUTAIXE: Discrepo amb el seu punt de vista i / o amb l'acció (moltes vegades relacionada amb la conducció) que acaba de realitzar.
-A RAS DE FIGA: Minifaldilla.
-RINXOPARRÚS: Faldilla encara més petita que la minifaldilla.
-TINC EL PIU ENCÈS A FLAMES. Xiqueta, aquesta nit tindrem relacions.

OFICIS DESAPAREGUTS

EL PELLERO
Persona que s’encarregava de comprar les pells de conills. Aquest ofici ambulant existia perquè temps enrere les cases disposaven de corrals que utilitzaven per a la cria d’animals domèstic principalment gallines, coloms, ànecs i conills. La finalitat no era altra que proveir-se de l’alimentació diària que aquest animals els donaven i que en la postguerra, a falta d’ingressos, els venia molt bé la seva carn i els ous. I de vegades també els venien a les famílies riques per treure’s algun diner.A més a més en el cas de la cria dels conills la seva pell es venia per a la industria pelletera i era una altra manera de cobrir les necessitats.Aquest conills estaven en gàbies fabricades per ells mateixos en llistons i tela metàl·licaEn arribar el diumenge es solia matar algun conill per a guisar la paella que prèviament havia que matar-lo i pelar-lo i que per a tal cerimonial més d’un tenia que dependre l’habilitat del procés.

Recordem com es feia:
1. El sacrifici del conill:
Per sacrificar el conill s’utilitzava el procediment del carxot, per a la qual cosa se li subjecta de les potes del darrere i tenint-lo penjat se li dóna un cop al clatell, això és, en l'angle del cap amb el cos. De seguida es dessagnava perquè la carn quedi ben blanca. Unes vegades se li sagna arrencant un ull (el que per aprofitar la pell era millor, ja que taca menys) i altres tallant-li la caròtide.
2. Escorxament del conill (llevar-li la pell)
Un cop mort, i tot seguit, es practica un petit tall a la pell al costat de l'articulació del genoll d'una pota del darrere. Per aquesta obertura es penjava a un ganxo de ferro que solia estar subjecte a una paret i estirant poder treure-la com un guant.
Així que primer es feia un tall al llarg i als dos costats de la part interna de les cuixes, anant el tall fins els garrons, i seguidament es doblega cap a fora la pell i es va escorxant amb el major cura perquè tota la pell surti sencera, sense emportar-se, amb ella trossos de carn.
3. El dessecat
Una vegada treta la pell aquesta havia d’assecar-se i la manera en que ho feien era llençar-la amb força contra una paret i aquesta es quedava estirada a l’espera de l’arribada del pellero. Aquest solia passar els diumenges per aprofitar el dia del sacrifici dels conills per la paella. Sacrifici que el solien fer de ben de matí per a que quan el pellero passara ja estigues sec i no tindre que esperar a l’altra setmana i es fera malbé.

De l’ofici del pellero vaig a mencionar a l’últim pellero de La Vall, aquest ha estat Batiste Senent Talamantes, El tio Cabreta.
Per anunciar la seva presència ho feia amb una cançó, que deia així:

PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

Porte pinces per a les dones

regalíssia pels xiquets

i per a les xiques boniques

també porte colorets

I el que tinga un conill

que se’l pele i que se’l menge

i la pell que la guarde

pel tio Cabreta

que ve els diunenges

PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

El Tio Cabreta en arribar, revisava minuciosament la pell per assegurar-se que no estava en mal estat, i segons la qualitat, es fixava el article a elegir dels que portés. Recorde de xicotet el baratar la pell per caixetes de mixtos.
Molt tenia que patejar el poble el tio Cabreta per tal d’aconseguir la major quantitat de pells i poder vendre-les a la fàbrica de pells i treure’s un jornal per a viure. Penseu que segons la qualitat de la pell aquesta podria anar des de 10 0 20 cèntims les que tenien algun defecte, passant per les més sanes que pagarien els 2 quinzets (50 cèntims de pesseta) i en alguns casos excepcionals 1 pesseta.Arribà un moment que la gent va abandonant la cria d’animals a casa i el pellero va deixar de passar fins la seva desaparició. Avui en dia si algun continua matant conills, sobre tot els caçadors, van a parar al fem.

Per últim anomenarem al Catxapo (dedicat a la cria de conills).