EL CAFÈ DE PIPA
(06/03/2017)
REFRANYS DE MARÇ (Aquells que auguren bon temps)
Qui pel març fa el dia
tres, fa tota la resta del mes (L’oratge és molt similar durant tot el mes)
Vicent, tu te'n recordes quin temps vam tenir el divendres
passat, que estàvem a 3?
Per si no has reparat et diré que:
· La
matinada fresca
· A
l’inici del dia sol i cap a la zona de la mar, boira.
· A
meitat matí núvols.
· Per
la vesprada aigua i vent.
Per tant si el refranyer no menteix. Tindrem un març
variable.
Però deixem de referir-nos a refranys que no és donen bones
noticies, que per això ja tenim el mitjans de comunicació per recordar-nos-ho.
Anem a citar d’alguns que anuncien els beneficis d’aquest
mes.
Els beneficis de les gelades
· Cada gelada al mes de març, una
ploguda al mes de maig (Si les pluges de maig són ideals perquè reguen quan ha de venir la
calor, les gelades de març alimenten lentament la terra abans del bon temps
primaveral)
· Gelades de març afavoreixen els
sembrats (El fred
intens mata els insectes que podrien perjudicar les plantes en primavera)
Els animals son indicador del bon temps i en molts refranys van relacionats
amb els sants del mes.
· Orenetes per Santa Madrona, l'hivern
és fora (15 març)
(L’arribada massiva d’aquesta au insectívora indica clarament que el bon temps
és ací)
· Per santa Madrona i sant Ramon vénen
les orenetes de l'altre món (15 març) (Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les
orendelles a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals
d’abril)
· Per Santa Madrona, canta l'oreneta i
l'alosa (15 març)
(Per aquesta festivitat té lloc l’arribada d'aquestes aus a cada zona)
· Per Sant Josep, cada oreneta en son
indret (19 març)
(S’acosta el bon temps primaveral i l’època dels amors)
· Per Sant Josep, tot ocell construeix
el seu castell (19
març) (S’acosta el bon temps primaveral i l’època dels amors)
· Per Sant Josep, es casa el pardalet (19 març) (Quasi totes les espècies
animals s’aparellen i nidifiquen en primavera)
· Si per sant Josep no canta el cucut, [o
no ha vingut] o és mort o s'ha perdut. (19 març) (Confirma que el cucut és un ocell migrador molt
fidel al seu territori)
· Per Sant Benet, cada cucut canta al
seu indret. (9 març)
(Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)
· Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord
se'n va (9 març) (És
el canvi migratori coincidint en el canvi d'estació)
· De març per a meitat, l’oroneta ve i
el tord se’n va
(Això és el que ocorre normalment)
· Quan l’oreneta no ve pel març,
l’hivern és llarg
(Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril,
segons la temperatura)
· A mitjans de març el sol ja fa ombra
i ja canta l'alosa
(Significa que ve el bon temps, el sol roda alt i els animals busquen parella)
· Quan canta la puput, el bon temps és
vingut (El seu cant
es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny.
Anuncia el bon temps)
El sol també és un indicador del bon temps
· El sol de març es nota set anys a la
cara (En aquesta
època, el sol no crema i es treballa bé al camp)
· El sol de març, de reg li serveix al
camp (Il·lumina les
fulles, però no asseca les plantes)
· Març, marcer, caracer (Es diu perquè el Sol comença a fer
caraces, ix i s'amaga)
· Per Sant Benet, el sol toca les
parets (9 març) (El
sol comença a rodar més alt que durant el ple hivern)
· Per Sant Bernat, el sol ja entra pel
forat (12 març)
(Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la
teulada)
Dos per acabar:
· Pel març, qui no té sabates, que vaja
descalç (Significa
que ja s’acosta el bon temps)
· Si ta casa vols obrar, pel març has
de començar (Convé
començar les obres de construcció de cara al bon temps, ja que la pluja i el
mal temps poden aturar-les)
Feta aquesta introducció de refranys del mes de
març anem a parlar del tema d’avui.
Seguint en la meva trajectòria de que quan hi ha
una celebració que requereixi el seu tractament dins de la dinàmica d’aquest
programa abordar-ho; doncs la celebració més propera que tenim és el dimecres,
o sigui despús-demà.
El dimecres estarem a 8 i tots sabreu que en
aquesta data es commemora el:
8 de març:
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
Doncs bé, repassant en la meva recopilació he
trobat, que dins del bloc de refranys, molts són els que hi dediquen a la dona
i dels quals, la gran majoria són per donar una imatge d’una dona totalment discriminada.
Així que durant el programa escoltarem una sèrie
de refranys que ratificaran clarament eixa discriminació que des de segles està
patint la dona en una societat majoritàriament masclista.
Aquest programa servirà per tant per a fer una
aportació més darrere d’aquesta data reivindicativa i que serà un argument més
per justificar el tractament injust que la nostra cultura a fet en les dones.
EL REFRANYER DE LA DONA
Començaré en un refrany que expressa un desig:
(Vol dir que el marit i la muller, si són així com
cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se)
Però la realitat és, que, en els refranys que anem a
escoltar, com he dit, no és així.
REFRANYS
Llançaré un crida a la reflexió:
No facis servir refranys sexistes
Els refranys recullen no només la saviesa popular,
sinó també nombrosos prejudicis socials relacionats amb el gènere femení.
Per això, és interessant conèixer i reflexionar sobre
els estereotips i les actituds que aquests difonen en relació a la figura de la
dona.
Hi ha expressions quotidianes que reflecteixen la
prevalença de creences amb una càrrega sexista que a la vida quotidiana es
tradueixen en conductes o pràctiques de desqualificació i exclusió que afecten
a les persones.
Vegem que diu el refranyer sobre la dona
El refranyer d’una cultura és un indicador dels valors
que la caracteritzen i del model social que promou que cal tenir en compte.
A tot el món són habituals els refranys que
reflecteixen la consideració subordinada que històricament ha tingut la dona en
relació amb l'home.
Per tant, estudiar un refranyer és una manera de
conèixer el paper de la dona en una determinada societat i de comprovar, gairebé
sempre, com la misogínia (l'odi o l'aversió cap a les dones) ha estat en totes
les èpoques i cultures una característica constant.
És cert que hi ha refranys que expressen una actitud
positiva cap a la dona. Però la desproporció segueix sent més que significativa.
A més a més, gran part dels refranys que a primera
vista semblen favorables al sexe femení, en realitat, enalteixen les virtuts
d'un model de dona que és reflex del que els homes i la societat patriarcal
esperen d'ella.
El refranyer estableix i defineix un prototip ideal de
dona acord amb les necessitats i pretensions masculines.
Aquest model de dona reuneix trets com:
· docilitat,
· obediència,
· dolçor,
· fidelitat,
· honestedat,
· laboriositat,
· prudència,
· mutisme,
· discreció,
· bellesa,
· feminitat, etc.
Tota desviació de les normes establertes, per tant, es
veu censurada o caricaturitzada. Hi ha tot un repertori de defectes femenins
que se'ns presenta al refranyer com:
· Les imperfeccions en
l'ús de la paraula que se li atribueixen a la dona.
· En les cultures
patriarcals és habitual trobar la visió que els dos sexes fan ús de la paraula
de manera diferent i, en general, a la dona se li considera per naturalesa:
o xerraire,
o incapaç de parlar sobre
temes substancials,
o de complir la seva
paraula
o i de guardar un
secret, i,
o també, se l'acusa de entabanadora i manipuladora.
També es detecta una greu contradicció respecte al
paper de l'educació de la dona.
Se sotmet a crítica el contingut de la conversa
femenina per ser:
· insuls,
· banal,
· superficial,
· i al mateix temps a la
dona se li negava l'accés a l'educació
adequada.
La dona diu:
· ximpleries
· i parla de coses buides i superficials
· perquè té poques llums i
· perquè no està instruïda.
La manca de
sinceritat de la dona moltes vegades s'associa a la seva única aspiració, la de trobar marit.
Per aconseguir-ho, és capaç de recórrer al:
· fingiment,
· a l'ocultació de la veritat
· i sobretot, quan es
tracta de la seva edat, es considera
inconfessable.
I així podríem seguir trobant refranys que les
presenten com a:
· malvades,
· xerraires,
· mentideres,
· irracionals
· i perilloses.
Però quan parlen de la dona ideal les presenten com a:
· casades,
· discretes,
· ardents,
· casolanes i
· treballadores.
Vegem alguns estereotips discriminatoris mitjançant la
següent classificació:
COM SÓN LES DONES?
Desqualificació sistemàtica i desvaloració
social.
Fernández Poncela (2002) va examinar la representació
de la dona i el home en el refranyer popular. Va descobrir que els homes són
descrits en maneres sobretot positives i que les dones són pintades de dues
maneres: com "l'esposa casta, bona mare i treballadora, i la puta"
(Fernández Poncela, 2002, pàg. 14).
En l'anàlisi dels refranys sobre les dones, va trobar
sis estereotips utilitzats per caracteritzar "com són les dones"
(2002, pàg. 37-58):
1. Sempre parlen massa i no saben guardar
secrets
2. Són mentideres, incoherents,
desordenades, mudables i
contradictòries
3. Malvades, perilloses i culpables de tot
mal
4. Pitjors que el dimoni
5. Iguals als animals
6. Són un mal necessari i mereixen crueltat
infinita
Aquests sis estereotips contenen una relació causal
sobre la naturalesa malvada de les dones i la violència que mereixen. Els
cinc primers impliquen maneres en què les dones són problemàtiques, la
qual cosa després justifica la idea en el sisè estereotip, que les dones
"mereixen crueltat infinita". el raonament és que si les dones
són tan dolentes, després hi ha una necessitat de agredir-les, per a
evitar que utilitzin els seus poders perillosos per difondre el mal al món
(Fernández Poncela, 2002). Aquesta idea del mal femení s'ha descrit com
existent per tot Europa remuntant-des de l'Edat Mitjana (Ehrenreichy
English, 1976). Potser no és coincidència llavors que la majoria dels
refranys ve d'una cultura medieval (Martínez Garrido, 2001)
Repassem alguns exemples: En ells no es pretén enaltir-los; sinó més bé tot el
contrari, manifestar la gran societat masclista que ha imperat al llarg de la
història
i que malauradament encara perdura.
Dominant
· Dona que parla en llatí, no la vull jo per a mi o [Guardau-vos de dona que parla llatí i de mula que fa
iii] (Les persones
massa doctes acaben afartant els altres)
· El que amb la dona es baralla, corre el perill de
dormir a la palla (Quan es produeix un conflicte
personal, la solució més immediata és el distanciament físic)
· El que es casa pel diner, de la dona és jornaler (Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici
s’ha de ser sempre molt servicial)
· La dona fa l'home (Vol dir que la
muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment)
· Pobra [o trista] és la casa on les gallines canten i
el gall calla (Critica aquelles famílies
on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res)
· Portar les calces [o els pantalons] (La dona, dominar el marit)
· Posar les sinagües [a algú] (Dominar-lo)
· A casa de dona
rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell
repica] (Vol dir que la muller rica
predomina damunt el seu marit)
· A dona de
calçons, home de potons (Vol dir que
l'home que es deixa dominar per sa muller, es pot comparar a una bèstia)
· Dona que no tem a
l'home, no tem a Déu (Destaca la valentia
d’algunes dones, considerant que els homes solen ser bastant bèsties en
ocasions)
· En casar-se l’home,
lliguen un bou i amollen una vaca (El matrimoni
aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les
dones)
· L'home encomana i
la dona mana
· La casa on governa
la muller no sol anar mai bé o [ La casa que la dona hi mana, mal acaba
El físic, el caràcter, el comportament
· El qui es case amb una dona lletja, que visca en una casa gran, perquè si no, sempre la tindrà davant (S’explica com un llibre obert)
· A la dona barbuda, de lluny se la saluda (Aconsella fugir de la dona madura, experimentada i amb autoritat)
· A la dona has de jutjar, en veure-la caminar (La manera de comportar-se és indicativa del seu caràcter i del seu comportament)
· Dona oberta, dona prenyada (Adverteix que el caràcter massa obert en les dones comporta riscos)
· La barca i la dona costen de compondre (El caràcter femení és diferent del masculí i s’ha de tenir molta psicologia per comprendre’l, com construir una barca requereix tenir molt ofici)
· A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero (Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellea)
· A la dona lletja, els diners [o l’or] la fan bonica (La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres)
· Dona peluda, o rica o goluda (La fèmina que es despreocupa del seu físic és perquè valora més la seua personalitat que no l’opinió dels altres)
· Dona que a la cara es posa ungüents, perd les dents (Adverteix que qui és presumida no s’adona que la vellesa no es pot dissimular)
. Dona xata, cara de gata i ànima ingrata
· La dona amb bigot, l'alcança qui pot
La sexualitat
· A l'home més savi, una sola dona el torna ximple
· Dona provada, ni vídua ni casada (Qui ha perdut la virginitat és comparable a un objecte usat o de segona
mà)
· El joc fort, el vi ranci i la dona jove (Recomana aprofitar els millors plaers de la vida material)
· Encetar [ o estrenar] una dona (Desflorar-la)
· Quan la dona et mira i es riu, és que vol piu i no
t'ho diu (S'utilitza per explicar el
desig d'una dona de tenir relacions sexuals amb un home)
· Dona gran, figa
xicoteta
· Dona i estopa, vora
del foc són perilloses (Recomana a les xiques
evitar el tracte amb xics per a conjurar alguna possible relació sexual)
Maltractament
Generalment es compara amb algun animal.
· A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer / A la dona i a la burra, cada dia una surra / A la dona i a la mula, el bastó les cura / A la dona i
a la mula, vara dura / Mula i dona, garrot la fa bona (A qui no vol comportar-se
com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)
· El foc i la dona, a coces s'adoba (A les bones o a les males es pot aconseguir el que pretenem)
· La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la
dolenta penjada (Maltractament físic)
· A la dona i a la
vinya, l'home la fa garrida (Un poc masclista,
significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters)
· A la dona i la
cabra, corda llarga (La cabra
necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el
seu espai de llibertat)
· A tothora el gos
pixa i la dona plora
· Dona i cavall,
donen treball
· Gallina i dona,
quan torcen el coll és quan són bones
· La dona és com un piano, com més la toques més bé sona
Babaus i ignorants
· Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val
· Bona dona, mal cap
· De la dona i la burra a traure el que es puga
· Ser una coliflor (Expressió que s’empra
per referir-se a una dona amb poc sentit)
· La dona que és cap verd, mai en la vida madura
Indiscretes
· Cap home savi i discret, diu a la dona un secret
· Dir-ho a sa dona és dir-ho a tothom
· Secret dit a la muller, és com dit al barber
· Vols que sàpien ton elet? Digue'l a dona en secret
Malvades i perilloses
· Alzina i dona, de cent una de bona (Un poc misòginament, ve a dir que poques persones, com pocs troncs de
carrasca, tenen rectitud)
· De la mala dona te'n guardaràs, i de la bona no te'n
fiaràs
· De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal (Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar
males conseqüències)
· El joc, la dona i la mar [o Dona, foc i mar] són tres
mals (Recomana ser
cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències)
· Els enemics de l'home són tres: sogra, cunyada i
muller
· A qui té sènia i
mala muller, no li falta mai que fer
· Amb la dona i el
diner, cuidadós has de ser (Recomana no
deixar perdre les bones coses que es tenen)
· En la dona i en els
diners, tens de tindre molts miraments
· És més mala que una
pesta, una dona deshonesta (L’honradesa i la
sinceritat són elementals perquè tot i tota relació funcionen bé)
· La dona i la gata
són de qui les tracta
Entabanadores (Omplir el cap d'il·lusions, d'idees agradables però falses; enganyar
amb bones paraules )
· Al jove apanyat, la dona al costat (Avisa esposes i nóvies que a l’home que és atractiu per a les dones no
convé perdre’l de vista)
· Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix
plorant
· Dona que canta, no li mires la cara (Qui s’anuncia, alguna cosa pretén)
· Estira més un pèl de dona [o de figa] que una maroma
de cànem [o de barco] (Les fèmines tenen encants i
habilitats per a atraure els barons i capgirar-los la voluntat)
· Tiren més dos tetes, que dos carretes (Es refereix a que el que no consegueix una dona no l'aconsegueix ningú)
· Tira més un
cabell de dona que trenta parells de bous (A vegades,
l’atractiu d’una dona fa perdre el seny als homes)
· Tira més un pèl
de dona que cent mules (A vegades, l’atractiu d’una
dona fa perdre el seny als homes)
· La gallina pon
cantant i la dona plorant
· Més logren faldes
que plomes i espases (Quan una dona es proposa
alguna cosa, la seua voluntat preval per damunt de la del més poderós o savi
dels homes, sobretot quan intervé el sexe)
Xerradores
· De dona de balcó, no esperes estima ni raó (Qui no té obligacions i passa el temps observant els altres és perquè té
el cap buit)
· Dona balconera, gossa i malfaenera (És una crítica a qui passa més temps xarrant o mirant qui passa que fent
faena o coses de trellat i profit)
· Ni casa cantonera, ni dona balconera (Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa
seva)
· Ser una mallerenga (Dona que mai no calla)
· Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i
la dona baladrera (Les esposes excessivament
parladores, criticadores, tafaneres, manteres o dominants són insuportables)
· De dona finestrera,
de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal (Qui passa el temps distraient-se no treballa)
· Dona correntera i
finestrera, poc filanera (El temps que es perd
distraient-se és temps que no es dedica al treball)
· Dona finestrera,
o puta o xafardera (El temps que es perd
distraient-se és temps que no es dedica al treball)
· Dona barretera,
dona malfaenera (Es diu de la dona que xarra
molt pel carrer o a la porta mateixa de sa casa, s’entén que en compte d’estar
fent faena)
· Dona refranyera,
bagassa i malfaenera (Adverteix que la gent
sentenciosa i xerraire perd el temps i el fa perdre als altres)
Mandrosa, malfaenera, inútils
·
Dona que molt bada, acaba tard la fusada (Es diu pels qui es distreuen en les feines, i aquestes no els resulten
rendibles)
·
Dona que molt dorm, no acaba la faena enjorn (Adverteix que dormir li resta hores a la jornada)
Encants femenins
· De mig cos en avall, no hi ha cap dona vella [o
lletja] (Ressalta la bellesa de les
corbes femenines, tan esculpides i pintades al llarg de la història humana)
· Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí (Es refereix a que aquests dos factors
desestabilitzen, òbviament)
· La dona bonica, Blai, et farà viure en un ai (L’atractiu
femení, tant és vàlid per un marit com per a tots els homes)
· La dona casada no ha de viure descuidada (El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits)
· La dona de quaranta anys, guarda-la com abans (Constata que la bellesa i l’atractiu femenins tenen caducitat)
· No aplenar el gipó (Tenir poc pit una dona)
· La dona i el vi,
maregen al fadrí (Es refereix a que
aquests dos factors desestabilitzen, òbviament)
· La dona bonica mai
no et farà tornar ric (Significa que la bellesa és
agradable als ulls però no sol implicar cap enriquiment monetari)
· La dona maca no canta
gaire, però quan canta, encanta (La que és
bonica no necessita fer-ho notar, i quan ho fa es torna encantadora)
Insegures o variables de caràcter i personalitat
· En un dia gira el món, i la dona en un segon (Al·ludeix a la pretesa volubilitat de les
dones)
· La dona i la lluna, avui serena, demà bruna (Al·ludeix a la pretesa volubilitat de les dones)
· Guarda't d'aigua que no corre i de dona que no resa (Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o
presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria)
· La dona i la sagnia a vegades maten i a vegades
ressusciten (Vol
dir que les dones són inconstants i mudables)
· La dona, tan
mudable com el vent (Vol dir que les dones són
inconstants i mudables)
· De la dona, de la
mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc (Adverteix que
el caràcter femení sol ser voluble i fer-nos una mala passada)
· No creguis a dona
alguna, perquè muden com la lluna (Les
circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres)
Falses
· Dolor [o plor; o sentiment] de dona morta, dura fins a
la porta (Molt exageradament, denota
la insensibilitat d’algunes persones)
· Fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera (Recomana evitar la falsedat de qui es mostra
somrient en qualsevol circumstància)
· Llàgrimes de dona, arrel de falsia
· No et fies de dona ni de mula, perquè sempre en fan
una (Vol dir que no
t'has de fiar de ningú)
Similitud de la dona amb el diable
· Dona sossa i tomàquet sense sal ni pel Diable no val.
· La dona és filla del Diable i peluda com ell.
· La dona sap una lletra més que el diable
· La dona va tenir el Diable per mestre i ha sortit més
sabia que ell.
· Les dones són el Diable
· L'Infern és una dona sense govern.
· On hi ha una dona, hi ha un dimoni.
· Quan el Diable dubta, a la dona pregunta.
· Quan el Diable no hi pot, envia una dona.
· Quan el Diable va anar a estudi va tenir la dona per
mestra.
· Val més estar entre diables que entre dones.
· A la dona ballar
i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o mostrar] (Fa crítica de la general tendència femenina al ball)
· De dones, no n'hi ha cap
de bona; una que n'hi havia ni el Diable la va voler, de tant dolenta.
· Dona barbuda [o peluda]
que el Diable se l'enduga.
· Dona de bé amb el Diable
tracta.
· Dona dolenta, ja
és mig del diable [o ja és mig diable]
· El Diable i les dones
sempre en tenen una per fer.
· El Diable i les dones
tot ho porten al revés.
· El Diable no acabarà el
que no acaben les dones.
· El que la dona no fa, el
Diable no ho farà.
· Entre home i dona,
el diable al mig [o hi balla al mig] (El desig sexual es pot manifestar en qual
· La dona apunta més que
el Diable.
· La dona dolenta és mig
diable.
· La feina de la dona és
la feina del dimoni: fer i desfer.
· La que de jove es santa,
de vella es diable.
· Les dones fins fan por
al Dimoni.
· Les dones les van treure
de l'Infern per bones peces.
· Les dones són cordes del
Diable.
· On dones no hi ha, el
Diable n'hi portarà.
· On regna la dona, el
Diable és el primer ministre.
· Quan Déu es va fer home,
el Diable ja s'havia fet dona.
· Quan el diable no
té res per fer, conversa amb la muller
· Quan el Diable vol
enganyar, es vesteix de dona.
· Què hi ha pitjor que el
Diable? Una dona rampelluda.
· Qui muda de dona,
muda de dimoni (Significa que totes les
dones són dolentes)
· Una vegada que el
diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
Acusació d'infidelitat
· De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et
fiïs ni gota
· Dona fàcil (Dit de les
dones, despreocupades en relació amb l'altre sexe)
· Dona i espill, sempre en perill (Són fràgils i poden deixar d’estar sencers al menor descuit)
· Dona, escopeta i llibres, a ningú ho deixes (Podem perdre-ho per abús de confiança)
· Ésser una calfabraguetes (Es diu de la dona que es deixa festejar per molts homes)
Dones de mal viure
· Dona de cadira (Prostituta.
Dona que per un preu convingut s'avé a mantenir relacions sexuals amb algú)
· Dona de la mala vida
· Dona de la vida
· Dona de la vida alegre
· Dona de món
· Dona de vida lleugera
· Dona errada
· Dona galant
· Dona mundana
· Dona perduda
· Dona pública
· Dona trivial
· Ser de la vida
· Ser del carrer de migdia
· Fembra folla
· Fembra pública
· Fembra vil
· Mala dona
· Mala fembra
Nores, sogres i cunyades
· Bona és la sogra si no mou guerra,
però millor si la cobreix la terra (Confirma la mala fama que té la figura de la sogra en la
cultura mediterrània)
· Els afectes de sogra són com els dies
de Febrer: pocs i freds
· Encara que de sucre fos la sogra no
seria dolça [o Una sogra feren de sucre i encara amargava] (Significa que les sogres són mal
mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen)
· No m'agrada res de lo que veig..., i
mirava a sa sogra
· A la filla, pa i cadira; a la nora,
tros de pa i fora
(El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític)
o
Disputes de sogra i nora porten
l'infern abans d'hora
o
Entre sogra i nora, ni el dimoni es
posa
o
Entre sogra i nora, no hi ha hora
bona
o
Sogres, nores i cunyades, són
tapaoretes d'olleta mal arrematades
o
Sogra
i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat
o
Mare
i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
o
Sogra
i nora, l'una crida i l'altra plora
o
Sogra
i nora, llegum de mal coure
· Gendre i sogra ?: gat i gos (El gat i el gos no solen fer lliga,
com el gendre i la sogra, que són parents postissos, procedents d’una altra
família carnal)
· La millor casada, és la que no té
sogra ni cunyada (Vol
dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin
amb ella)
· Sogra i cunyada, més val morta que
enterrada [o Les sogres i les cunyades són com les anses mal apegades] (Els parents polítics tenen mala fama)
· Amor
de sogra, afalacs de gata [afalac = carícia] [o Usures, Sogres i gats duen mals
resultats] (Se sap que els gats
solen ser amables i amorosos quan tenen algun interès, per això es compara ací
el seu comportament amb el de les sogres)
· Bona
sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba
· D'abrils
i de sogres poques de bones
· De
la sogra i del doctor, quant més lluny millor (Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet
de no ser la mare natural, sinó política)
(És creença general
que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provenen de famílies i
educacions diferents)
· El
que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll (El que no demostra ser faener, tindrà sempre la sogra al darrere
criticant-lo perquè el benestar o l’infortuni de la seua filla depèn d'ell)
· Entre
la dona i la sogra, tot se logra
· Feren
una sogra de fusta i es bellugava, i una de sucre i amargava
· Cunyats
i cunyades són anses de caldera mal aferrades
· La
sogra, mal foc la coga (Ho diu qui
no té bones relacions amb ella)
· L’escorpra,
la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades [escorpra = peix de carn
saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic] (Sentencia que el parentiu polític no
sol ser apreciat igual que el parentiu carnal)
· No
hi ha millor fusada que la sogra enterrada
· Val
més una mala filla que cent bones nores (La
consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític)
Viudes
· A la viuda, el cul [o tot] li piula [o Una viuda
ploriquejant, nuvi va buscant] (Significa que sovint les viudes tenen moltes
ganes de tornar-se a casar)
· Viuda que no dorm, casar-se vol (La que en hores de dormir està fora
de casa, o es manifesta desperta per la casa, és que s’amostra amb la pretensió
que algun baró s’enamore d’ella)
· La vídua rica amb un ull plora i amb l'altre
replica (Es diu
referint-se a la dona que ha quedat viuda de marit ric)
· Fer
com les viudes, que prenen consells de tots i fan els que els dona la gana
· Que
dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda (Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda)
Les madrastres
· A la madrastra, el nom li basta
· Madrastra, desgraciat del qui la
tasta
· Madrastra, mare aspra, ni de cera ni
de pasta
· La mare és de mel, la madrastra de
fel
· A
la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar
· De
madrastra, malaventurat qui n'ha d'esser i malaventurat qui n'ha de tenir
· De
les madrastres, la més bona és per a degollar
· Madrastra!
Mala febre que l'encastra!
(Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes
per als fills de llurs marits. Les mares polítiques sempre han tingut mala fama
per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor)
Passem a escoltar que diu el refranyer de:
COM TENEN QUE SER LES DONES?
En termes generals, el refranyer únicament respecta a
la dona en dos aspectes:
· la mare i la
· mestressa de casa.
A més a més l'ideal de la dona passa per la
· bondat,
· la lleialtat,
· el decor,
· l'honradesa, i
· l'obediència,
és a dir, l'estereotip tradicional d'una dona:
· submisa,
· treballadora,
· diligent,
· bona mare i
· callada,
per caure en la crua realitat: la utilització i necessitat de la dona per part de l'home.
En definitiva com a esposa,
· està feta per a la casa,
· la cuina,
· els treballs del llar i
· deu obediència per dalt de tot al seu marit.
Submises, lleials
La dona bona i lleial,
és un tresor principal [o sense igual] (Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot)
La dona del seu menester,
no estigui a baix del carrer (Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja
inútilment pel carrer o per casa d'altri)
La dona és de qui li
dóna (És un joc de
paraules que vol significar que l’esposa depèn econòmicament del marit)
Vinculada a les tasques domèstiques
· Ell és el pinzell i ella la granera
[o El rent i la granera, fan la dona faenera] (Confirma, en una parella, qui mana o dirigeix i qui
fa la feina pesada o no valorada)
· La dona ben composta, treu el marit
d'una altra porta (Vol
dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no
en cerqui d'altres)
· La dona honrada a casa en la cama
trencada (Recomana
que la dona siga casolana i poc eixidora)
· La dona, en casa, i l’home, on faça
falta (Recomana
seguir la tradició masclista)
· La muller a son marit li tingui ben
net el llit (Qui es
dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella)
· Val més una bona dona que una bona
hisenda [o «que diners] (Vol dir que una bona dona de casa
val més que una bona dot)
· Casa
per ton estar, i dona que sàpiga filar [o Pren casa amb bona llar i dona que
sàpiga filar] (Són les coses necessàries perquè un home
estigui ben cuidat)
· La
dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina
· La
dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana (Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o
afluixament moral de les dones)
Callada, discreta i obedient
El silenci i la discreció eren una de
les virtuts que s'esperaven d'elles.
· La dona bona no ha de tenir ni ulls
ni orelles (Ha de
ser discreta, no tafanera)
· La dona llesta i callada, de tots
sempre és estimada [o La dona llesta, sempre és tinguda per honesta] (Les persones callades són reputades
virtuoses i sàvies)
· La dona per ser discreta, té d'estar
sempre retreta (La
discreció és una virtut general)
· La
dona pregada i l'olla reposada (El
benefici que s’obté de les persones que han costat de convèncer i les coses que
han costat d’obtenir s’aprecia més que el fàcilment obtenible)
· La
dona que va plana, mai tindrà la testa vana
(Intenta justificar que la xica que no és vanitosa ho és perquè és molt
cabal)
· Nou
i dona, la que calla és bona
Matrimoni - maternitat
· Casa sense dona i barca sense timó,
el mateix són (Una
dona és clau, si no imprescindible, en el regiment d’una casa; per això els
fills tarden cada vegada més a deixar la casa paterna)
· Casa sense foc i sense dona, cos
sense ànima (La llar
o l’estufa i la dona són el centre i l’element més important de tota casa o
família)
· Casament de ventura: dona, llit i
criatura (Allò que
es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida)
· La dona que té cria, sempre guanya
nit i dia (La
maternitat i la criança donen alegria)
· La dona, o monja o casada (Vol dir que els estats de matrimoni
o de religió són els més convenients a les dones)
· Mare, què cosa és casar? Filla,
filar, parir i plorar (Adverteix que el casament és patiment per a una dona)
· Tota dona ben casada per la lluna de
mel fa l'escudella salada (Quan s’és novençà en alguna activitat, és comprensible que li falte
perfecció, que s’adquirirà amb el temps)
· Bon
marit, la muller sana (La bondat i
el comportament de cada membre de la parella repercuteix en l’altre)
· Dona
molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera (Normalment, qui parix molt és perquè busca tenir un xiquet)
· Dona
bona, plata que sona [plata = diners, estalvis, capital] (Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient)
· El
marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li
tingui net el llit (Recomana que
cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen
bé)
· La
dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada (Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o
matrimoni)
· Per
la dona casada, els fills i la casa (Són
les ocupacions que convenen des del punt de vista del marit)
· Torta
o no torta, davant la porta (Aconsella
casar-se amb una dona del veïnat)
Mare, fills i filles
. Bona mare cria bona
filla (Així hauria
de ser)
. De bona mare bon fill,
de bona bóta bon vi (Convé
agafar allò millor de cada u)
. Les mares són tapadores
de les filles (Confirma
que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en
accions reprovables)
. Qui té mare, té consol (Certament)
. D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta
planteu la vinya
. La bona mare vol a un fill el mateix que a quatre [ o La bona
mare, tant estima un fill com cent] (Els
progenitors solen voler a tots els fills per igual)
. Mares i filles, bones veïnes (Es diu, amb certa ironia, de dos ben avinguts, que s'entenen bé,
coincideixen en els gustos, en la manera de fer les coses)
. Quan la dona parla del seu pollí, digues-li el que vol sentir (No digueu els defectes de la mainada
a les mares, si no voleu tenir maldecaps)
. Quan les filles festegen, les mares bogegen [bogejar =
desvariar] (Les mares, desconfiades,
les controlen discretament)
. Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre
CONCLUSIÓ
Els refranys juguen un paper molt important ja que
són creditors de "veritats" que són ensenyades i reproduïdes
d'una generació a una altra i moltes vegades no són qüestionades.
En el cas de les dones fins i tot porten una
càrrega de violència simbòlica.
Quan parlem de violència cap a la dona, el primer que
es ve al cap és el maltractament físic ja que és un dels més reconeguts i
el qual ha estat font de molts estudis. (La prova la tenim dia a dia en
les noticies que ens arriben i que en el que va de any és exagerada)
Amb el passar dels anys es va prendre nota que la dona
no només patia d'aquest tipus de violència, també se li discriminava per
la seva condició de dona, relegant-la a certs papers com
a mare-esposa-mestressa de casa.
No hi ha cabuda per a les obreres, les camperoles, les
professionals, les venedores ambulants, les treballadores del servei domèstic o
caps de família.
Aquesta no podia ser part de altres estances com
la política i l'economia doncs aquests eren espais exclusivament
masculins.
A la dona se li educava per ser a la casa i
tenir fills, al seu torn elles ajudaven a educar els seus fills, de la
mateixa forma, es van crear regles i normes a seguir, la dona havia de ser
i comportar-se d'aquesta manera i moltes d'aquestes regles les trobem en
les dites i refranys.
Els refranys contenen paràmetres de conducta que les
dones han de seguir.
En els estudis sobre refrany i dona, ens troben
que aquests posseeixen:
· Una gran càrrega
de violència simbòlica ja que discriminen i limiten a la dona a
un comportament.
· Són utilitzats de manera
que es oprimeix la conducta d'una dona perquè s'ajusti a una societat
patriarcal
· Es té poder sobre
l'altre si s'obté alguna forma de control,
· i controlem si fem
que els altres actuïn com volem,
· i és
exactament aquesta la funció del refrany. (Van Dijk 2000, pàg. 40)
En el refrany hi han categories en les quals es
encasella a la dona:
· Aquesta ha de ser bella,
pura,
casta;
· Però també s'ensenya que
la dones és un ser perillós, malvat i controlador
Els refranys li ensenyen tant a les dona i els homes
a comportar-se.
· dona i bellesa,
· dona i maldat,
· dona i sexe,
· dona i maternitat i
· dona i home,
les quals donen compte d'altres rols i comportaments
que la dona ha de complir en la societat.
La dona ha de ser un ésser pur i virginal, però
una vegada casada ha de tenir fills
i si no els té serà assenyalada ja que no tindrà cap valor.
A més, li ensenyen a l'home les precaucions que
aquest ha de tenir respecte a la dona i com ha de comportar-se
davant elles.
PERÒ PER SORT LES COSES ESTAN CANVIANT
Les coses comencen a canviar a partir del fet històric
que marquen l’inici del gran canvi de la societat a favor de les dones i que
han donat lloc a la instauració del DIA INTERNACIONAL
DE LA DONA (8 de març)
Història del Dia de la dona
La història més estesa sobre la commemoració del 8 de
març fa referència als fets que van succeir en aquesta data de l'any 1908, on
van morir calcinades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de
Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiaries que els van
llançar davant la negativa d'abandonar el tancament en el qual protestaven pels
baixos salaris i les infames condicions de treball que patien.
També es reconeix com a antecedent a les
manifestacions protagonitzades per obreres tèxtils el 8 de març de 1957, també
a Nova York.
El Dia Internacional de la Dona és una data que se
celebra a molts països del món. Quan les dones de tots els continents, sovint
separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques,
culturals, econòmiques i polítiques, s'uneixen per celebrar el seu dia, poden
contemplar una tradició de no menys de cent anys de lluita en pro de la
igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.
Amb seure a una àvia,
una filla i una néta a la mateixa taula tindríem tres versions molt diferents
d'Espanya. Del que vam ser i dels pòsits que encara queden. De èxits i avenços,
i de retrocessos i velles herències, que poden tenir com a exemples més
escandalosos la violència de gènere
i el creixent control de les seves
parelles per part dels més joves (el 52% dels xavals diu als seus núvies amb
qui pot parlar i on)
Avanços:
· L'article 14 de la
Constitució va consagrar la igualtat d'homes i dones.
· La llei de l’avortament.
· El nombre de titulades
universitàries, és un 28,1% superior
al d'homes graduats segons les últimes dades de l'INE.
· La independència
econòmica que ha portat la seva plena incorporació al mercat de treball (encara
que elles encara cobrin de mitjana un 14,7%
menys que ells)
· El control sobre el seu
propi cos i la seva sexualitat, "amb la llibertat i l'accés als
anticonceptius"
· Creació de l’Institut de
la dona.
· Ampliació del permís de
maternitat o paternitat a 16 setmanes. S'aprova l'excedència per tenir cura
dels fills.
· Llei orgànica de
protecció integral contra la violència de gènere.
Rosa Giner Martínez (Bicorb, València, segle XX - segle XX) va ser una
política i feminista valenciana.
Rosa Giner treballava com a mestra en un col·legi de
La Vall d'Uixó. Quan s'inicia la guerra el seu estat civil era el de vídua,
tenia 36 anys i un fill de 9 anys al seu càrrec. Des del primer moment havia
defensat la tasca educativa republicana. En les aules tractava d’impartir una
educació laica, deixant de costat la qüestió religiosa perquè constrenyia la
llibertat de les persones i el raonament. Estava afiliada a la Federació
Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, en la seva secció de
Castelló. Més endavant, quan esclata la Guerra Civil, es posiciona
immediatament a favor de la legalitat de la Segona República, i treballa com a
infermera voluntària a l'Hospital de la Vall d'Uixó. Durant el conflicte
bèl·lic va sol·licitar una plaça per a traslladar-se a Rússia com a voluntària,
al comandament d’una colònia de xiquets i xiquetes de famílies republicanes
Políticament, Rosa Giner va ser, com a militant del
PCE, una de les seues líders més destacades a la província de Castelló.
Participava en mítings amb discursos i en la premsa de l’època com l'Heraldo de
Castellón, on va escriure alguns articles propagandístics a favor de
l’antifeixisme i la participació de les dones en la reraguarda. En aquestos escrits,
denunciava el complot feixista en el cop d'estat i els països com Anglaterra i
França, que van signar la política de no-intervenció en la Guerra Civil, així
com reivindicava el paper més destacat que havien de tenir les dones i la
joventut en el país.
En l’any 1937 les diferències amb els representants
socialistes li va costar un expedient disciplinari per haver abandonat l’escola
burlant les indicacions del Front Popular, sent alcalde Enrique Marco Zaragoza
(acta, 20-5-37)
A més, va fundar al municipi de la Vall d’Uixó
l’Agrupació de Dones Antifeixistes (ADA), una organització que no s’autodefinia
com a política però que en la pràctica estava vinculada a la ideologia
comunista. Des d’aquesta organització, s’intentava capacitar professionalment
les dones alhora que s’ajudava el govern del Front Popular a guanyar la guerra.
La seva experiència en Madrid, on viatja després de la
fallida feixista, li serveix d’exemple per posar en marxa l’ADA a la Vall
d’Uixó i treballar a l’Hospital de sang de la localitat, situat a un edifici
del carrer Sanchis Tarazona, on era directiva junt a Octavio Sales.
Concretament, des d’aquest municipi l’organització va treballar solidàriament
en feines de suport al front i als ferits de guerra, on l’Hospital de
Benicàssim fou un dels organismes receptors de les ajudes de les dones
antifeixistes valleres. Serà també una de les oradores que, amb Encarnación
Fuyola, secretària general del Comité Nacional de l’ADA, participarà en el
míting celebrat al Teatre Municipal de Castelló per donar a conèixer
l’agrupació antifeixista.
L’obstaculització del dret al treball de les dones per
organitzacions polítiques i sindicals, va ser un fet denunciat reiteradament
per Rosa Giner, que amb aquestes paraules animava les dones a ocupar els llocs
de treballs: ací tens el teu lloc en la fàbrica, en el taller, en el camp,
compleix amb el teu deure de ciutadana i conquista amb el teu treball la teva
independència econòmica, la teva independència política.
Quan acaba la Guerra Civil, va ser sotmesa a un
consell de guerra, acusada d'adoctrinar els xiquets i les xiquetes i
d’ensenyar-los a no creure en Déu; també es diu que portava pistola i que va
confiscar un xalet per als rojos. Destaca la seva forta personalitat i el seu
"to violent d’expressió". Rosa Giner va ser condemnada a 20 anys de
reclusió menor i a la inhabilitació absoluta durant el temps de durada de la
condemna. Això significava la pèrdua de la seva plaça en propietat de mestra
nacional, i la privació de la seva forma de sosteniment familiar. Finalment, es
va exiliar a Veneçuela on segueixen vivint els seus néts.
Isabel Martínez Blaya era natural de La Vall d’Uixó, vivia
al carrer Guzmán el Bueno, núm. 7. Des de ben jove va estar vinculada a la
política, com a membre de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Aquestes
van nàixer per la fusió de les joventuts socialistes i comunistes, i formalment
foren fundades el març de 1936.
Al començament de la Guerra Civil espanyola, i quan comptava
amb 22 anys, Isabel es va inscriure com a miliciana per anar a combatre al
front de Terol, amb la Columna Matteoti. Junt a una altra companya també de la
mateixa localitat, Rosa Fenollosa,
manifesten la seua disposició a empunyar el fusell per combatre el feixisme, i
es neguen a inscriure's com a infermeres en el servei sanitari ja que no volen
ser relegades a cap tipus de feina discriminatòria pel fet de ser dones.
Decidides, marxaran al front, després de participar prèviament en exercicis de
tir amb bons resultats.
Un temps més tard, quan a les dones se'ls prohibeix seguir en
el front com a milicianes, la trobem vivint a Castelló, al carrer Dolores
Ibàrruri, núm. 60 (actualment el carrer Cavallers). Allí formava part del
Comitè Provincial de les JSU, des del què va impulsar la creació de
l'organització juvenil antifeixista “Unión de Muchachas”. Aquesta va nàixer a
Madrid el maig de 1937 de la mà de les JSU, amb l’objectiu d’unificar tota la
joventut femenina d’esquerres i capacitar-la activament per ajudar el govern
del Front Popular a guanyar la guerra. A Castelló, el secretariat provincial es
va constituir baix la presidència de Milagros Segarra; Isabel Martínez ocuparia
el càrrec de secretaria d'Organització, mentre que les seccions d’Agitació i
Propaganda, Cultura, Esports, Ajuda, Camp i Producció, i Administrativa
quedaven formalitzades baix la direcció d’Emilia Betoret, Clara Díaz, Pepa
Perona, Teresa Vives, Lola Mañá i Vicenta Navarro, respectivament. La majoria
d’aquestes eren militants de les JSU.
Una de les activitats on Isabel Martínez va participar més,
assumint en ocasions les tasques de presidenta, va ser en l’organització de les
dones evacuades que venien de molts llocs d’Espanya. Aquestes dones solien
venir amb familiars al seu càrrec i sense feina. Isabel s’encarregava de
buscar-los treball i de denunciar la reticència de molts homes, temorosos que
una volta la guerra acabés no pogueren recuperar els llocs de treball que
anaven ocupant les dones. Eren moltes les ocasions en les què
obstaculitzaven l’entrada de les dones als diferents llocs de treball.
Quant al salari de les dones, també opinava amb idees molt
clares: «considere que el salari de la dona, si ocupa el mateix lloc d’un
camarada a qui substitueix, ha de ser igual que el d’aquell
camarada» (Heraldo de Castellón, 1938).
Lamentablement, la victòria dels feixistes a la Guerra Civil,
suposaria la paralització dels projectes emancipadors de les dones, que com
Isabel Martínez Blaya, van lluitar de forma permanent, primer com a miliciana
al front, després en organitzacions polítiques com les JSU, i de gènere com
«Unión de Muchachas». Experiències que enriquien la seva pròpia consciència
feminista i servien de vector de transmissió cap a altres dones que començaren
a qüestionar-se el paper social assumit. Com milers de dones, va veure
frustrades per la força de la repressió cada una de les aspiracions que un dia
es va proposar.
1932 se creà la Sociedad Feminista La Aurora (1060
socis)
Relació de dones
velleres que han tingut un reconeixement per part del nostre poble com a mèrits
de la seva trajectòria cultural, politica o social.
· Edificis públics:
. Rosario Pérez Solernou. Pedagoga impulsora de les tècniques Freinet i
directora de l’Escola Normal de Castelló. CEIP. Del Carbonaire
. Carmen Tur Melchor. Fou una cantant
d'òpera valenciana. Teatre Municipal. I també té un carrer en l’accés al Paratge de Sant Josep, davant del
Restaurant Les Moreres.
. Mª Dolores García Sánchez. Professora de l’antic Institut Laboral, avuí IES Botànic
Cavanilles. Biblioteca Municipal
· Carrers:
. Ángela Portalés Romero. Filla de D. Ricardo el metge. Dedicació a les obres socials.
. Antonia Mascarós. Coneguda mestra del col·legi Cervantes després de la guerra civil.
. Bernarda Serra
Es troba entre el carrer Correus, carrer Xacó i Plaça Villamargo. Mestra
Nacional
. Matilde Bel.
Es troba entre l’avgda. Sud-Oest i el carrer Benigafull.
. Rosario Creixach Travessia entre el carrer Benigafull i Almenara
. Matilde Salvador Segarra. Fou una compositora i pintora valenciana.
Com ho pogut comprovar la desproporció respecte als
homes és desmesurada.
Un fet més de la discriminació de les dones. Estic
segur que moltes hauran passat per la nostra historia local en l’anonimat.
En la política
Últimament i com a conseqüència de la incorporació de
la dona al món de la política la Vall està aportant una gran representació.
Mencionaré a aquelles que estan destacant per haver pegat un salt a l’àmbit
Autonòmic i Nacional.
. SIMÓN CALVO, Irma. El 1983 va substituir al Congrés dels Diputats Felip Guardiola i Sellés, escollit diputat per la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 1982 i que havia dimitit per tal de poder presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983. Fou escollida novament Diputada a Corts per Castelló pel PSPV- PSOE entre 1982 i 1993.. Fou Secretària Tercera de la Mesa del Congrés dels Diputats de 1986 a 1989.
. GARCÍA VALLS, Antonia. Diputada a Corts per la circumscripció de Castelló a les eleccions
legislatives de març de 2004 fins el 2008 a la candidatura del PSOE. També ha
estat sots-secretària general del PSPV-PSOE de
l'Agrupació Comarcal de la Plana Baixa a Castelló, secretària Primera
de la Comissió d'Administracions Públiques (2004-2008) i vicepresidenta segona
de la Comissió d'Igualtat (2008-2011).
. BONIG
TRIGUEROS, Isabel Va
ser consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de
la Generalitat Valenciana durant el darrer govern del PPCV. A
més, ha sigut alcaldessa de la Vall d'Uixó. Actualment és presidenta
del Partit Popular del País Valencià
. SALVADOR RUBERT, María José. Actualment des de 2007 és Diputada a
les Corts Valencianes i
des del 29 de
juny de 2015 és la
Consellera de Dret a
l'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració de la Generalitat Valenciana, al nou govern
autonòmic encapçalat per Ximo Puig i Mònica Oltra.
Per acabar ho vull fer amb un persona que ha estat al
llarg del seus 103 anys de vida, una gran defensora de la igualtat de les dones
i que ha segut noticia recent pel la seva mort. Exactament la setmana passada,
el dia 1 de març.
Em refereix a:
Alejandra Soler Gilabert (València, 1913 - València, 1 de març de 2017)[1] fou
una militant comunista i mestra republicana valenciana.[3] Pionera en
l'associacionisme universitari durant la república.
Alejandra estudià en la Institución de la Enseñanza
para Mujer i feu el Batxillerat a l'Institut Lluís Vives, vinculant-se a la
Federació Universitària Escolar, moviment d'estudiants que lluitava per un
ensenyament més modern, i que participà en les revoltes d'estudiants a la dictadura
de Primo de Rivera.
A més es va distingir pel seu amor a l'esport, sent
una de les primeres atletes de la història de l'atletisme valencià. Mentre
estudiava Magisteri, es va integrar a la Federació Universitària Escolar (FUE),
que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va
participar.
En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un
any després es llicencià en Filosofia i Lletres, essent una de les primeres
dones de l'Estat que es va llicenciar a la universitat.[4] Fou una lluitadora i
defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a
l'educació. Va treballar molts anys a l'escola rural i va sofrir el franquisme.
L'any 1939, amb el seu marit Arnoldo Azzatti, fill del
periodista Azzatti, va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins
al 1971, per instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després
tornar a València.[3][4] A Moscou feu de mestra de xiquets espanyols que el
règim soviètic havia acollit
Durant la Segona Guerra Mundial va patir la Batalla de
Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia al seu càrrec. La
guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello,
va haver de marxar al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de
moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con
peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit. En 1958, fou designada cap
de la càtedra de Llengües Romances de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou,
càrrec que va desenvolupar fins que es jubilà l'any 1971.
L'any 2013, als 101 anys, va participar com a
activista en el primer aniversari de la primavera valenciana[7] pel que fou
coneguda com l'àvia del 15-M.[8] L'any 2015 fou distingida com a filla
predilecta de la Ciutat de València[3] i va rebre, l'any 2016, l'Alta Distinció
de la Generalitat Valenciana dins dels Premis 9 d'Octubre.
A l'antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga
sexual contra els homes per posar fi a la guerra; en la Revolució Francesa, les
parisenques que demanaven «llibertat, igualtat i fraternitat» van marxar cap a
Versalles per exigir el sufragi femení.
La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir al
final del segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període d'expansió
i turbulència, creixement fulgurant de la població i ideologies radicals.
Cronologia
1908 EUA Xicago. El 3 de maig les feministes socialistes realitzen una jornada
al teatre Garrick per fer campanya pel sufragi femení i contra l'esclavitud
sexual. És el primer Woman’s Day.
1909: De conformitat amb una declaració del Partit Socialista dels Estats Units
d'Amèrica el dia 28 de febrer es va celebrar a tots els Estats Units el primer
Dia Nacional de la Dona, que aquestes van seguir celebrant l'últim diumenge de
febrer fins a 1913.
1910 La Internacional Socialista, reunida a Copenhaguen, va proclamar el Dia de
la Dona, de caràcter internacional com a homenatge al moviment en favor dels
drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. La
proposta va ser aprovada unànimement per la conferència de més de 100 dones
procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides per al
parlament finès. No es va establir una data fixa per a la celebració .
1911 Com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l'any anterior, el
Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada (el 19 de març)
a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als quals van assistir més
d'1 milió de dones i homes. A més del dret de vot i d'ocupar càrrecs públics,
van exigir el dret al treball, a la formació professional ia la no
discriminació laboral.
L'incendi a la fàbrica de camises Triangle de Nova
York
Article principal: Incendi a la fàbrica de camises
Triangle Shirtwaist de Nova York.
Menys d'una setmana després, el 25 de març, més de 140
joves treballadores, la majoria immigrants, van morir en el tràgic Incendi a la
fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York. Aquest succés va tenir
grans repercussions en la legislació laboral dels Estats Units, i en les
celebracions posteriors del Dia Internacional de la Dona es va fer referència a
les condicions laborals que van conduir al desastre.
1913-1914 Rússia. El 17 de febrer (2 de març al calendari occidental), les
dones russes celebren per primera vegada el Dia Internacional de la Dona sota
la denominació de Dia Internacional de les Obreres. Es produeix una forta
repressió de la policia tsarista i algunes de les organitzadores són deportades
a Sibèria. Aquesta manifestació es realitza sota les banderes del moviment
pacifista en vigílies de la Primera Guerra Mundial. A la resta d'Europa,
les dones van celebrar mítings entorn del 8 de març de l'any següent per
protestar per la guerra o per a solidaritzar-se amb les altres dones.
1915 Dinamarca. Oslo. Un gran contingent de dones surt als carrers el 8 de març
per repudiar la Primera Guerra Mundial.
1917 Com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les
dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per declarar-se en
vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar
l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta
és història: quatre dies després el Tsar es va veure obligat a abdicar i el
govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric
diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a
Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres
països.
A partir de llavors, el 8 de març queda instituït com
a Dia Internacional de la Dona Comunista i se celebrarà amb gran desplegament
en tots els països de l'òrbita comunista, especialment a partir dels anys vint,
amb el nom de Dia Internacional de la Dona . A Occident, seran els partits
comunistes els que convoquin a aquesta celebració.
1936 Espanya. Celebra por primera vegada el dia Internacional de la Dona
Treballadora.
1975 Nova York. L'Assemblea General de Nacions Unides estableix el 8 de març com
a Dia Internacional de la Dona.
Uruguai. El Moviment de Dones i Entitats Uruguaianes,
creat per coordinar les activitats de l'Any Internacional de la Dona -per les
condicions polítiques imperants-, celebra aquesta data en el mes d'abril al
Teatre Solís amb un gran espectacle artístic.
1976 Puerto Rico. Mitjançant una llei, el govern de Puerto Rico oficialitza el
Dia Internacional de la Dona.
Bèlgica. Al Palau del Congrés de Brussel·les es
realitza, del 4 al 8 de març, el I Tribunal Internacional de Crims contra les
Dones, on té part activa la Lliga de Drets de la Dona de Simone de Beauvoir,
qui en el seu discurs va destacar la transcendència del Tribunal,
considerant-lo com "l'inici de la descolonització de la dona".
1995 Dinamarca. A Copenhaguen, durant la Cimera sobre Desenvolupament Social de
Nacions Unides, i en el Dia Internacional de la Dona, organitzacions de dones
de diferents països del món llancen la campanya "180 Dies / 180 Vies
d'Acció", com a preludi a la IV Conferència Internacional de la Dona a
realitzar-se a Beijing, Xina.
Argentina. A Buenos Aires neix la Llibreria de Dones.
2011 Es va celebrar el Centenari del Dia Internacional de la Dona. També
va començar a operar l'Entitat de l'ONU per a la Igualtat de Gènere i
l'Empoderament de la Dona, també coneguda com ONU Dones.
2014 La 58 Sessió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona
(CSW58), la reunió anual d'Estats per abordar qüestions relatives a igualtat de
gènere, es va centrar en els «Desafiaments i èxits en l'aplicació dels
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a les dones i les nenes ». Les
entitats de les Nacions Unides i les organitzacions no governamentals (ONG)
acreditades per ECOSOC van debatre sobre els avenços realitzats i els reptes
pendents per complir els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
L'ONU i la Igualtat de Gènere
La Carta de les Nacions Unides, signada en 1945, va
ser el primer acord internacional per afirmar el principi d'igualtat entre
dones i homes. Des de llavors, l'ONU ha ajudat a crear un llegat històric
d'estratègies, normes, programes i objectius acordats internacionalment per
millorar la condició de les dones a tot el món.
Amb els anys, l'ONU i els seus organismes tècnics han
promogut la participació de les dones en condicions d'igualtat amb els homes en
l'assoliment del desenvolupament sostenible, la pau, la seguretat i el ple
respecte dels drets humans. L'empoderament de la dona segueix sent un element
central dels esforços de l'Organització per fer front als desafiaments socials,
econòmics i polítics a tot el món.
1. L'Organització Internacional del Treball (OIT)
afirma que hi ha 4 milions i mig de víctimes d'explotació sexual forçada en el
món i que el 90% són dones i nenes, segons un recent estudi d'Anesvad.
2. Un terç de les dones són casades abans dels 18 anys.
I 1 de cada 9 es casa abans de fer els 15 (Estudi Internacional Child Marriage
Facts & Figures).
3. Les adolescents menors de 15 anys tenen 5 vegades
més probabilitats de morir en un part que les dones que estan en la vintena
(Estudi Internacional Child Marriage Facts & Figures).
4. El 38% de les dones que moren en el món és a causa
de la violència de gènere (WHO, Reportatge Violence of Women).
5. Recents estudis asseguren que la bretxa salarial
podria trigar més de 75 anys a desaparèixer (Oxfam).
6. Aproximadament el 40-50% de les dones que viuen a
la Unió Europea pateixen assetjament a la feina (Amarsanaa Darisuren, UNWomen).
7. Globalment, només el 21% dels llocs directius són
ocupats per dones (Internationalbusinessreport.com).
8. En l'actualitat tan sols un 4,6% de dones són CEO i
un 19,2% Conselleres, segons dades emeses al X Fòrum sobre Dona i Lideratge.
9. Només 2 dones de color han format part del Senat
dels Estats Units (cawp.rutgers.edu).
10. Les dones representen dos terços dels 792 milions
d'adults analfabets al món (Unesco).
11. Les dones constitueixen la meitat de la població
mundial.
12. Realitzen les dues terceres parts del treball que
es fa al món.
13. Guanyen el 10% dels salaris totals.
14. Només disposen d’un 1% de la propietat mundial.
Algunes xifres d'Espanya
Educació
1. En les proves d'accés a la universitat, les dones
són majoria i, a més, aconsegueixen més aprovats: 55,7% per 44,3%.
2. El 54,1% dels estudiants universitaris són dones i
la seva presència és majoritària en totes les branques, excepte en les
tècniques.
3. El rendiment de les dones en els títols
de grau i màster supera en deu punts percentuals al dels homes: el 71,4%
enfront al 61,8%.
4. El 61,1% dels lectors de tesis doctorals
amb menys de 34 anys són dones.
5. Tot i aquestes xifres, les dones només
representen el 16,8% del total de catedràtics d'universitat.
6. L'any 2011, el percentatge d'abandonament escolar
va ser de 31,0% per als homes i 21,9% per a les dones. L'abandonament educatiu
primerenc ha estat sempre superior en els homes.
En els últims anys aquesta
xifra s'ha anat reduint (37,4% l'any 2009 i 33,5% l'any 2010). En les dones va
assolir un valor de 24,7% l'any 2009 i 23,1% l'any 2010.
1. Les dones cobren de salari mitjà anual un 22%
menys que els homes: 19.502 euros davant 25.001 euros.
2. La taxa de risc de pobresa és més gran
en el cas de les dones: 21,3% enfront del 20,1% en el cas dels homes.
3. El 15,2% de les dones té uns ingressos
menors o iguals al salari mínim interprofessional, que és de 641,2 euros al
mes, mentre que aquest percentatge es redueix al 5,6% en el cas dels homes.
4. El 97,3% de les persones ocupades a
temps parcial per fer-se càrrec de la cura dels fills de menys de 14 anys són
dones.
6. Entre els aturats per fer-se càrrec dels
fills el 82,2% són dones.
7. Per a períodes superiors a un any, un
7,4% d'homes ocupats han deixat de treballar després del naixement del seu
fill, una xifra que s'eleva al 38,2% en el cas de les dones.
8. A mesura que augmenta el nombre de fills
de menys de 12 anys disminueix la taxa d'ocupació femenina, però no passa el
mateix en el cas dels homes: la taxa en el cas d'elles passa del 68,4 al 62,3 i
en ells s'eleva del 79,3 al 82.
9. Les dones dediquen de mitjana diària quatre
hores i 29 minuts a la llar i la família i els homes 2 hores i 32 minuts.
10. Una pensionista percep al mes una mitjana de
597,21 euros, mentre que la pensió mitjana d'un home és de 971,92.
Llocs de responsabilitat
1. Dels 13 ministres del Govern, quatre són dones.
2. Dels 17 presidents autonòmics i dues de les ciutats
autonòmiques de Ceuta i Melilla, quatre són dones.
3. Els presidents del Congrés i del Senat són
homes.
4. Dels 350 diputats de la cambra baixa, 131 són
dones, el 37,4%.
5. A la cambra alta, de 265 senadors, 91 són dones, és
a dir, el 34,3%.
6. Només el 11,5% dels consellers en les empreses
que cotitzen a l'Ibex-35 són dones.
7. En el Consell General del Poder Judicial les
dones ocupen el 35% i al Tribunal de Comptes representen un 7,1%.
8. A les Reials Acadèmies el percentatge de dones
és del 9,6 per cent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada