dilluns, 27 de març de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 41)

EL CAFÈ DE PIPA
(27/03/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-27-marc-2017-audios-mp3_rf_17786018_1.html
El contingut ha versat sobre:
1. Arribada de la primavera. Refranys.

2. Malnoms procedents de noms.
3. Noms de carrers dedicats a personatges vallers (continuació).
LA PRIMAVERA HA ARRIBAT
Oficialment el dia 20 de març, a les 11:28 h. va entrar la primavera.
La paraula primavera es refereix etimològicament com el «primer verdor», per ser l'època en què les plantes reverdeixen i floreixen.
Aquest període se li coneix com l'equinocci de primavera, que és el moment de l'any en què la durada del dia i la nit s'igualen com a conseqüència de la posició de l'eix de la Terra respecte al Sol, que permet que els raigs solars incideixin de la mateixa manera sobre tots dos hemisferis. Com a tal, és un esdeveniment astronòmic que marca l'entrada de la primavera.

Que diu el pronòstic del temps?
Per a aquesta primavera 2017 s’espera que l'atmosfera es mostri molt dinàmica amb canvis constants en el flux de vents que ens mantindrà en la muntanya russa meteorològica durant bona part de l'estació. Aquests canvis en el flux d'entrada de vents ens deixaran períodes en què les temperatures aconseguiran assolir valors alts per a l'època amb temps sec i assolellat, contrastant amb altres en què les temperatures marcaran valors per sota del normal. Aquests canvis podran arribar de forma brusca amb centres d'acció molt extensos pel que afectaran bona part del país.
Per tant esperem una primavera amb una dinàmica canviant pròpia de l'estació però amb un notable augment en els extrems meteorològics que possiblement en la mitjana final dels registres no deixi anomalies rellevants, però que si seran molt percebudes per la població.

Però que ens diu el refranyer respecte a aquesta estació tan esperada que acabem d’encetar?
Doncs el refranyer testifica que la primavera, és l'estació més variable de l'any. Nombroses cites, frases populars i refranys identifiquen la segona estació de l'any com una època de temps mudable, que alterna els retrocessos al hivern amb els primers intents del tòrrid estiu.
Recopilarem a continuació un llistat amb els refranys meteorològics relacionats amb l'estació de les flors, en què la meteorologia sol alternar períodes humits i frescos amb altres més càlids i secs, sobretot aquests últims al final.
Tot i així, sempre hem d'esperar temporals de fred que ens recordaran que l'hivern no queda molt lluny i que en ocasions reporten nevades avançat maig a molts punts de la nostra geografia.
La primavera té un refrany per antonomàsia, que és “la primavera la sang altera”, arxiconegut i que ressalta com ens afecta aquesta estació.
Al·ludeix als canvis que es produeixen amb l'arribada d'aquesta estació en el comportament dels animals i, en particular, en el de les persones. Els canvis van referits, més aviat, al fet que es desperta la sensualitat i hi ha més possibilitats de relacionar-se els dos sexes.

SEGUIM EN MÉS REFRANYS
REFRANYS
Primer un que indica el canvi d'estació:
· SI L'HIVERN HA PASSAT, LA PRIMAVERA HA ARRIBAT

Ara un que reflecteix molt bé el que és i esperem de la primavera
· LA PRIMAVERA ENS DURÀ LA LLUM DEL DIA QUE S’ALLARGA, EL VERDEJAR DELS SEMBRATS I UNA ATMOSFERA AGRADABLE

Doncs bé molts són els refranys que relacionen l’entrada de la primavera amb l’arribada del bon temps, vejam uns quants:
· Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora (15 març) (L’arribada massiva d’aquesta au insectívora indica clarament que el bon temps és ací)
· Oreneta arribada, primavera començada (Vol dir que aquestes aus migratòries quan apareixen són senyal del bon temps)       
· Quan arriba el roquerol, primavera si Déu vol [roquerol = parent de l’oronella] (La seua presència anuncia el canvi d’estació)
· A la primavera, cames de figuera (És temps de rebrotar les plantes)   
· Aigua de primavera, si no és torrencial, ompli la panera (La pluja moderada alimenta el blat i altres cultius)   
· La primavera passa lleugera (Vol dir que l'època millor de l'any i de més plaer s'acaba prompte)   
·  Molta flor de primavera, bona tardor espera (Vol dir que una bona primavera augura una millor tardor)        
· Per la primavera res no és com era (Vol dir que amb l'arribada de la primavera, el bon temps fa oblidar el mal temps passat)     
· Per primavera, el ramat no espera (Vol dir que amb l'arribada del bon temps el ramat està desitjós d'eixir a pasturar)       
· Primavera arribada, ovella esquilada (Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar el ramat)   
· Primavera tardana, fa créixer el blat a la sala (Significa que convé que hi hagi pluges pel mes d'abril més que no pas que faci molt bon temps)    
· Pasqua nevada, primavera gemada (Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)
· Tramuntana de primavera, pluja al darrera
· Aigua de primavera, estiu en sequera (Avisa que les primaveres plujoses solen comportar estius secs) 
· Oreneta aviat, la primavera ha arribat     
· Oreneta primerenca, primavera colorenca (Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps)       
· Darrere d’una roïna primavera, pitjor estiu espera (Si plou poc quan hauria de ploure, el temps de la calor serà infernal)       
· El mal hivern de la primavera en fa govern [o El roí hivern passa a la primavera el seu detall] (Si l’any comença amb mal oratge, és previsible que altere també la primavera)        
· Falsa primavera enganya al bestiar
· Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera      
· Mal hivern, primavera d'infern (Augura que el mal oratge s’allargarà fins a la primavera)        
· Març, falsa primavera que enganya al bestiar (És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)
· No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera      
· Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena (Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant)        
· Pluja de primavera no ha passat per mal temps
· Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
·  Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja 
· Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda
· Sigui xollat el ramat, quan la primavera ha entrat      
· Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
· Una falsa primavera enganya el bestiar
· Una flor no fa estiu, ni dues primavera
· Una flor no fa primavera
· Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
· Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (Que no n’hi ha prou fent un o dos cops les coses bé, s’han de fer sempre) 
· Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral

Però, cal no baixar la guàrdia i així ho aconsella el refranyer:
· Abril acabat, hivern passat (Es diu perquè abril per al refranyer, és el mes en que acaba l'hivern. I és en maig quan ja ens podem considerar en el bon temps)
· Del maig en la meitat, l'hivern acabat
· Després de les Pasqües vénen les basques (basca = xafogor, calor humitosa) (La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu)
· No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (23 abril) (El 23 d’abril és una data prou significativa en la mesura del fred)
· Fins al 12 de maig l'hivern no diu; "me'n vaig" (Vol dir que en el mes de maig no cal fiar-se encara; perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran)
· En la primavera d’hivern, al monyo la mà (Indica que l’oratge és ventós i canviant, com en la primavera d’estiu)
O aquests que segons ha estat l’hivern auguren com pot ser la primavera       
· Hivern rigorós, primavera de gos.
· L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera (25 de març)
· L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (L’oratge hivernal determina com serà la primavera)      
Alguns que afecten la salut
· A la primavera d'hivern, tremola el malalt (Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans)      
· Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera

Per acabar unes expressions
· Al llit tot l'any és primavera (Es diu per indicar que dins el llit s'està molt bé, no se sent el fred)       
· Alegre com una primavera
· Anar de cara a la primavera
· El despertar de la primavera
· Estar a la primavera de la vida
· Una flor no fa primavera, ni dues estiu (Indica que no hem de creure en les casualitats d’un dia)


MALNOMS PROCEDENTS DE NOMS
· Amadeos, Els 
· Andrea, L’
· Andresa, L’ 
· Anna-Maria, L’
· Antón, Pepe (son pare s’anomenava Antonio)
· Antoniet de Mersedes  (nom del subjecte i de la seva progenitora)
· Aquilino (era el seu nom)
· Baltesar (deformació de Baltasar);
· Bartola, La
· Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista) 
· Batistot (augmentatiu de Batiste)
· Benita, La
· Blai
· Calo, El tio (de Pascual o "pascualo")
· Carloy/ Carloya
· Catalina  (la  besàvia  era  Caterina) 
· Córdulo, El  (sa mare era Córdula de nom)
· Davita, La (la dona de David)
· Dominic, El tio
· Esperança, L’/ Asperanca, L’  (per llurs mares i/o àvies)
· Esperansa, Sento
· Juanito Felip (son pare era Felipe) 
· Florentina, La tia / Florentino, El /Florentinos
· Fonta, La (era Font de cognom)
· Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”)
· Gayetano (deformació de Cayetano)
· Jessusa, La / Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven Jessusa)
· Juanes, Pepica de
· Juliana, Vicent la
· León, El tio  (el de león li venia de Leopoldo)
· Lluisa, La
· Luriano / Luriana, La
· Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena)
· Manualeta, La
· Margalita
· Marietes, Les
· Marto, El tio (relacionat amb el nom de Marta)
· Mateu, Nelo  (son pare era Mateo de nom)  
· Mercé 
· Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda)
· Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom)
· Nelet, Pepe
· Norata, La (possible deformació d’Honorata)
· Pacot
· Patricio
· Patrisio, Isabel de
· Pere Vicent (eixe és el seu nom)
· Pere, Tereseta de
· Petra, Carmen la
· Romaldo  (possible deformació de Romualdo)
· Sergia, La tia  (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,,..)
· Sidora, La tia (per deformació d’Isidora)
· Siriaco (deformació de Ciriaco)
· Sirila (deformació de Cirila)
· Sisquet, El tio (era Francisco de nom)
· Társil  (sobrenom provinent del nom "Társilo") 
· Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla) 
· Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població)
· Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)
· Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)
· Trabusia, La tia  (per deformació del nom Tiburcia)
· Ximes, Les (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents) 
· Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-) 

· Xochimeta, La tia.
AQUILINO i Carmen l'arrossera
El tio TECLA

Santet de LURIANO
(Pepe NELET)Manuel García Segarra 
Nelo JOAQUINA (de peu)
( Paco LA RAMONA )
Francisco Pallarés Sanpedro

TECLA,
Juan arago moliner alcalde 1942-491

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada