EL REBOST DE LA VALL (Programa 40)

EL CAFÈ DE PIPA

(06/03/2017)

Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-13-marc-2017-audios-mp3_rf_17510153_1.html

REFRANYS MARÇ-PLUJA

Després dels calors de la setmana passada, avui ens hem alçat en pluja. Diguem doncs que el temps torna al punt on no deuria haver-se anat. I el refranyer novament ens recorda que és març:

· En març, ja està núvol ja està ras

· Sol i aigua, temps de març (Març és el mes d’oratge més variable de l’any: plou suficientment per a regar i el sol no agosta la terra)

· Les pluges de març, donen faves i molt de blat (Que ploga en març és bo per al camp)

· Aigua de març, faves a sacs (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)

· La saó de març, bona pel favar (La pluja en març és bona per a tots els cultius)

· Aigua de març, governa tot l'any (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)

· Aigua de març, herba al sembrats (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)

· La pluja del març pel bestiar és pastura (És la millor pluja per als pastos, perquè després ja ve la calor)

· Pel març les pluges, per l'abril les herbes i pel maig les flors, gran any pels llauradors

· Sant Ramon, aigua per tot el món. ( 15 març)

· Quan al març trona, l'ametlla és bona (És un bon auguri de pluja quan l’ametla comença a créixer)

· Tronades de març, l’hivern és llarg (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)

· Tronades de març, mortaldat i fam (El mal temps desbarata les activitats agrícoles que alteren el bon creixement dels cultius)

· Trons al març, fred abril i maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)

· Trons al març: amaneix la taleca i el cabàs (Les tronades primaverals anuncien pluja que regarà els cereals i els fruiters)

· Trons de març, omplin la barcella i el cabàs [barcella = recipient quadrat per a mesurar gra o farina] (Les pluges que solen seguir els trons nodreixen bé la terra i auguren bones collites de cereals i fruites)

· Trons en març, el vi a bassals (Els trons anuncien el pròxim reg de les vinyes)

CLASSIFICACIÓ DELS CARRERS DE LA VALL

Recordareu que la setmana passada varem indicar que les diferents corporacions municipals que han governat al nostre poble han tingut una actuació discriminatòria envers de les dones alhora de fer-les un reconeixement públic tant en els edificis públics com en els carrers.

Aquesta circumstancia no estava lluny de veure’s atesa, ja que tots hem pogut conèixer que la setmana passada se li han assignat dos carres a dues dones.

Açò ha estat possible a una iniciativa de l’Ajuntament en el que han participat l'alumnat dels instituts de la Vall d'Uixó, en compliment de la moció de memòria històrica aprovada l'octubre del 2015 i gràcies al projecte «Memòria en femení »que han impulsat conjuntament les regidories d'Igualtat, Educació i Cultura.

Els noms triats han estat el de Rosa Giner i Isabel de Villena.

Recordar que en el programa passat, Rosa Giner Martínez la vaig anomenar com a una mestra vallera dels inicis del segle XX i destacada feminista.

Recordar que les guanyadores del projecte han estat Clara Hernández i Tamara Martínez que van triar a la mestra Rosa Giner; i Elsa María Nieto que va escollir a l'escriptora del Segle d'Or, Isabel de Villena perquè el seu nom estigui en un dels carrers de la Vall d'Uixó.

En principi el projecte pretenia atorgar nom de dones a cinc carrers; però tres han quedat deserts.

Pel que fa a les tres carrers que falta per canviar el nom, des del consistori van informar que obriran un nou procés participatiu «perquè sigui la ciutadania la que triï els noms d'aquests carrers». Ara estudiaran si obrir el procés als estudiants o també a tots els veïns del municipi.

Recordar que en el programa de la setmana passada, a més a més de Rosa Giner, vaig parlar d’una altra dona vallera, Isabel Martínez Blaya, una activista i defensora de les dones i fundadora de l'organització juvenil antifeixista “Unión de Muchachas”.

Ho torne a dir per si és motiu d’estudi i és mereixedora del reconeixement d’un carrer.

Ja que estem dins del tema dels carres del nostre poble i com a una mostra més del caràcter discriminatori que pateixen les dones en accedir al nomenclàtor de La Vall, en el programa d’avui ho podreu comprovar a continuació, doncs parlaré, dins de la meva classificació que he fet dels carrers de la Vall, de tots aquells que porten el nom

de personatges locals, be per que són fills o filles de La Vall o perquè han tingut alguna vinculació amb el nostre poble.

CALLE HONORIO GARCÍA

Es troba des del carrer Maestro Giner a Carretera Segorb.

(La Vall d'Uixó, 23 de febrer de 1896 - 9 d'octubre de 1953)

Va ser un notari, historiador i publicista valencià.

Va estudiar Dret a València i Saragossa i és va doctorar a Madrid.

L'any 1935 va establir-se com a notari a Vic on va fundar el Patronat d'Estudis Ausonencs.

Va publicar diversos Treballs sobre Dret Foral al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura i va col·laborar en Diverses publicacions de caràcter Periòdic, entre elles a els Estudis Històrics i Documentals dels Arxius de Protocol del Col·legi Notarial de Barcelona.

Des de l'any 1946 va ser Membre corresponent del Centre de Cultura Valenciana. També va formar part de la Junta de Cultura del Col·legi Notarial de Barcelona.

La Seua obra comprèn més de 50 publicacions sobre dret i història valenciana i vigatana.

Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló, l'any 1932.

Dona nom també a un dels instituts de La Vall.

AV ARCADI GARCÍA I SANZ :

Es troba enfront de l’Institut Benigasló.

(La Vall d'Uixó, 23/11/1926 - La Vall d'Uixó, 30 de juliol de 1998)

Fou un historiador del dret. Els seus pares van ser Honori Garcia i Garcia, notari, i Amàlia Sanz i Orenga.

Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. També formà part de la Institució Alfons el Magnànim, el Consell Valencià de Cultura i altres organismes.

Entre d'altres, obtingué els premis Ferran Armengol (1974), Gumersind Bisbal (1981) i el Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana (1982) pel Llibre del Consolat del Mar, a més del Premi de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

  

CALLE JULIO PORTALÉS.

Julio Portalés Rivelles. Es troba paral·lela a l’avgda sud-oest entre els carrers Juan Porcar i Matilde Bel.

Metge. Estava casat amb Matlide Bel

CALLE RICARDO PORTALÉS

Es troba paral·lela a l’avgda sud-oest entre els carrers Juan Porcar i la Moleta.

Ricardo Portalés Bel. Fill de Julio Portalés Rivelles i Matilde Bel. Metge. 

CALLE ÁNGELA PORTALÉS ROMERO.

Es troba en el polígon La Moleta.

És filla del metge D. Ricardo Portalés.

CALLE ANTONIA MASCARÓS

És un vial del Polígon 3 a l’altura de l’Institut Benigasló.

Coneguda mestra del col·legi Cervantes després de la guerra civil.

CALLE CARMEN TUR 

Es troba en l’accés al Paratge Sant Josep en front del Restaurant Les Moreres.

Carmen Tur Melchor (La Vall d'Uixó, 11 d'agost de 1900-10 de juny de 1943)

Fou una cantant d'òpera valenciana.

CALLE DE BERNARDA SERRA

Es troba entre el carrer Correus, carrer Xacó i Plaça Villamargo.

(Alzira (València) l'any 1868- La Vall d’Uixó, 19 març 1959).

Mestra nacional.

CALLE DE CASTELLÓ Y TÁRREGA

Es troba en la prolongació del carrer San Cristobal.

(La Vall d’Uixó1864-Castelló 1937).

Il·lustre periodista Vallduxense resident a Castelló de la Plana, on dirigí el prestigiós diari "Heraldo de Castelló", del qual era també propietari.

CALLE DE ELEUTERIO PÉREZ

És el conegut com popular carrer La Cosa.

Eleuterio Pérez Solernou (La Vall d'Uixó, el 8 de desembre de 1879-20 de setembre de 1917). Mestre pedagog i llicenciat en dret. Germà de Rosario Pérez Solernou.

  

CALLE ERNESTO PÉREZ ALMELA.

Es troba al polígon 3. És una travessia del carrer Octavi Ten (el de l’ambulatori) i creua l’avinguda Corts Valencianes fins el carrer Jaume Valls

Va nàixer a Valencià però vingué a La Vall l’any 1915 al instal·lar-se els seus pares Eleuterio Pérez Solernou i Elena Almela Rambla, mestres.

L’any 1965 tragué la carrera de Magisteri; però l’imminent guerra civil li priva de exercir fins l’any 1941 que s’incorporà a La Vall i alguns anys a Fondeguilla.

De vocació musical, participà en alguna sarsuela com a baríton i fos director de les bandes de La Unión Valldeuxense i El Centre Instructiu d’Art i Cultura de La Vall i La Unió Musical Santa Cecilia de Moncofa.

CALLE DE LEONARDO MINGARRO

Es troba entre els carrers Pintor Sorolla i Poeta Llorente, tot just darrere del centre de Dia Alzheimer. També dona nom al CEIP del barri Toledo.

(La Vall d’Uixó, 1866-26 gener 1936).

Mestre, escriptor (sarsueles, col·laborador de la premsa escrita, llibres històrics, publicacions en valencià).

Guanyador dels Jocs Florals de Castelló al 1901, cronista oficial de La Vall des del 1910 i autor de la lletra de l’Himne a La Vall.

CALLE DE RICARDO CORBIN.

El carrer es troba des de la plaça l’Assumpció a la plaça dels Xorros.

Advocat. Conegut popularment com el senyoret. Vivia a la plaça l’Assumpció a la casa senyorial que hi ha enfront de l’escola.

CARRER MIGUEL V ARNAU

Es troba al polígon 3 entre l’avinguda l’agricultor i el carrer Servero Ochoa.

(La Vall d'Uxó el 25 de desembre de 1923-20 de març de 1992).

Advocat, fundador de l’Ateneu Musical Schola Cantorum el 19 de març de 1955 i el seu director des dels inicis fins a la seva mort.

CALLE FAUSTINO FALCÓ ORENGA.

Es troba el vial a l’urbanització Sumet.

Pintor. President fundador de la Societat Jacinto Agustin i un gran col·laborador de la societat vallera.

CALLE FRANCISCO DAROS.

Es troba des de la plaça del Xorros a l’Avgda Cor de Jesus

CALLE JACINTO AGUSTÍ

Es troba prop de la plaça dels Xorros. Comunica el carrer Sant Roc amb el Carrer Zeneta

Jacinto Agustí era un paleta, natural de Carlet (València) que es va establir a La Vall d'Uixó, allà en la tercera dècada del segle XVII. Havent trobat ocupació a la Vall, gràcies al seu laboriositat i intel·ligència professional, es va quedar permanentment i va contreure matrimoni amb una xica de la vila, Teresa Castelló.

En aquells dies va sorgir el propòsit d'aixecar una superba torre a la parròquia de l'Assumpció, a la qual pertanyia el senyor Agustí, i a ell se li va encarregar de portar a la pràctica l'ambiciós projecte.

Les obres de fonamentació de la torre van començar el 1739, acabant-se aquesta completament, després de moltes vicissituds, l'abril de 1791, conformement al pla que va confeccionar el propi Jacinto Agustí.

CALLE JOAQUÍN PARÍS

Es toba des de la plaça del mercat a l’avgda. Cor de Jesús.

(1878- 2 d’octubre de 1936).

En Joaquín París va ser nomenat el 1 d'abril de 1920, alcalde d'aquesta ciutat, romanent en el càrrec fins al 24 de febrer de 1921, en què va ser substituït per don Fernando Bovaira a causa dels moviments polítics de l’època.

El 24 de setembre de 1924, va ser nomenat novament alcalde de la Vall d'Uxó i ja lliure de traves i veient davant seu un horitzó clar i prometedor, va posar de manifest les seves extraordinàries dots de capacitat de treball, d'iniciatives i d'amor al seu poble. Va començar llavors, la ingent tasca de laborar incansablement pel millorament urbanístic i cultural de la vall.

A la seva activitat es va deure principalment a

· La construcció de la nova caserna de la Guàrdia Civil, situat al carrer de Sanchis Tarazona, xamfrà a l'avinguda de Pablo Iglesias (d’aleshores) inaugurat oficialment en 25 de juliol de 1927.

· Va iniciar també la construcció de l'actual Casa Capitular.

· Va construir diversos safareigs públics.

· Col·locar vorades per voreres en els principals carrers de la ciutat i

· Va prestar la deguda atenció a les possibilitats turístiques de les Grutes de Sant Josep.

En 15 de desembre de 1927, havia cessat en l'exercici de l'Alcaldia, sent nomenat, per substituir-lo, el senyor José Fenollosa Bonet.

En esclatar el Moviment Nacional, va ser detingut i empresonat al convent de la Divina Providència, convertit en presó.

El dia 2 d'octubre de 1936, en companyia d'altres se'l va traslladar a Castelló sent assassinat al costat de les tàpies del Cementiri d'aquesta capital.

CALLE JOAQUÍN RAMBLA CASTELLÓ

Es troba al polígon 14 paral·lel al carrer Valencia.

(16 d’abril de 1869-6 de juliol de 1942). 

Es va treure la carrera de Pèrit Agrònom.

Va ser músic de la banda Unió del Centre, tocant la flauta.

Dirigí la banda Filarmònica Centre Vallense de l’any 1891 fins a la seva mort llevat de la seva desmembracío, per culpa de la guerra, l’any 1936. 

Va ser la banda mes llorejada de les tres que hi havia a La Vall per aquella època aconseguint nombrosos premis tant en els certàmens de Castelló com de València. Menció especial tingué la seva participació en Barcelona l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, en el que aconseguí el Primer Premi.

CALLE JOSÉ ANTONIO RODRÍGUEZ.

Es troba des de l’avgda Agricultor al carrer Valencia.

Mestre, director del CEIP Eleuterio Pérez i regidor d’educació de  l’Ajuntament baix les sigles del CDS.

CALLE JOSÉ PEIRATS VALLS

Es troba al polígon 14.

(La Vall d'Uixó 15 de març de 1908- Borriana 20 agost 1989).

Militant, periodista i historiador, figura importantíssima de l'anarquisme i l'anarcosindicalisme hispà. Obrer de la construcció i rajoler fins a la guerra.

El 1922 es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Amb la instauració de la II República espanyola es va convertir secretari de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a Barcelona.

En 1947 va ser elegit secretari general del Moviment Llibertari en l'Exili (CNT-MLE) i va desplegar una intensa activitat militant, efectuant nombrosos viatges clandestins a l'Espanya franquista. Reelegit secretari en 1950, va consolidar la publicació del periòdic CNT al exili.

Es autor d'obres d'anàlisi i d'història que s'han convertit de referència, com ara Glosses anàrquiques (1932), revivint (1932).

Amb la mort del dictador va tornar a Catalunya, establint-se en la Vall d'Uixó, i va realitzar nombrosos mítings a partir de la legalització de la CNT.

CALLE JUAN PORCAR

És una travessia des de l’avgda. Sud-oest i el carrer Benigafull.

Alcalde franquista de La Vall d’Uixó en la dècada dels 50.

CALLE MANUEL FERRANDIS

És un vial del final del Polígon 14

Agent de la Policia Local mort en acte de servei.

CALLE MÈDICO BADAL

Es troba entre el carrer correus i la plaça Villamargo.

(Benassal l'any 1837-1814 de juny de 1918).

Als vint-i-dos anys va acabar la carrera d'advocat.

Després, va aconseguir mitjançant oposicions una  Notària, però veient-se en la impossibilitat d'exercir aquesta última professió a causa de la seva edat, va decidir estudiar per a metge, llicenciant-se  als vint-i-cinc anys.

Poc temps després va contreure matrimoni amb Na Maria Molés Forés i vingué a La Vall d'Uixó amb el ferm propòsit d'establir-se a la nostra ciutat en l'exercici de les seves activitats professionals.

Fins als 81 anys en què va morir, no va parar un sol dia de prodigar les seves consols i els seus coneixements facultatius als malalts que acudien a la recerca de remei per als seus mals.

CALLE MÚSICO FULGENCIO BADAL

Es troba entre el carrer Maestro Giner i Carretera Sogorb, paral·lel al carrer Xacó.

(24 de juny de1880-27 de març de 1967).

Va estudiar a Castelló solfeig, instrumentació i piano, si bé l’instrument  en que es va iniciar va ser en l’acordió.

En 1915 començà a dirigir la banda de La Lira Nou Centre.

També fos director de La Unió Filarmònica Ampostina i l’Orquestrina del Sindicat Catòlic d’Amposta fins l’esclafit de la Guerra Civil, l’any 1936. 

Acabada la contesa va tornar a emprendre l’activitat musical a la Vall, dirigint l’orquestra Mickey i va ser professor de piano i solfeig a casa seva, al nº 58 del carrer Nou.

Va ser compositor de prop de 200 obres de diferents gèneres.

CALLE PEDRO VIRUELA.

Es troba en un carrer annex a l’avgda. Jaume I.

Mestre i pare dels també mestres, Rafael, Pedro i Juan Viruela Carreras.

CARRER DE JUAN VIRUELA CARRERES

És una travessia del carrer Octavi Ten (el de l’ambulatori) i creua l’avinguda Corts Valencianes fins el carrer Jaume Valls.

(18/09/1921-28/08/1996). Fill de Pedro Viruela. Mestre (Col·legi Cervantes), Director de l’Escuela de Aprendices, col·laborador de la revista Escuela de Aprendices i pintor.

CALLE PINTOR PAULA.

És un vial que parteix de la Plaça Sant Roc fins el carrer Sol.

(Francisco Paula Ramírez). (Baza (Granada), 1884-València, el 7 de desembre de 1956).

Era fill de D. Vicente Paula i Na Francisca Ramírez. El seu pare, valler, va contreure matrimoni a Baza (Granada). La seva mare va enviduar al cap de pocs anys d'haver-se casat i llavors va decidir venir a la Vall, on posseïa alguns béns el seu mort espòs. També passaven llargues temporades a València, on el seu fill completava els seus estudis de pintor decorador.

Artista per vocació i bohemi per temperament, Paula era un artista que es desenvolupava dins de l'òrbita del paisatge i el decorat.

A València tenia instal·lat el seu taller de pintor escenogràfic, on va destacar poderosament en tot l'àmbit regional.

En quants es celebraven estrenes a València, Paula era el decorador preferit. I moltes sarsueles cèlebres es van muntar estrenant decorats originals del pintor que es considerava com un valler més, perquè encara que les circumstàncies van fer que fos fill de Basa, la seva vinculació a la Vall era absoluta i total.

En les temporades de descans, residia invariablement a la nostra ciutat, concretament a la plaça de l'Assumpció, núm. 7, on posseïa un habitatge heretada del seu pare.

Com a dada significativa del prestigi artístic de Paula, apuntarem que per a l'estrena de "El Gato Montés", a Nova York, el mestre Penella li va encarregar els decorats i el muntatge escènic i l'efecte que va causar Paula Ramírez amb els seus esbossos va ser veritablement sensacional.

Com paisatgista, especialment, va ratllar a gran alçada.

Enamorat de La Vall d'Uixó, pot dir-se que tots els seus paisatges, racons, places, esglésies i ermites es troben recollits en els seus quadres.

Entre tots van destacar amb relleus inconfusibles les vistes del "Hort de Dempere", "Font de Sant Josep", "Església de l'Assumpció" i alguns altres no menys notables.

Uns anys abans de morir, va pintar els bells quadres que adornen la Capella del Sagrario, de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció.

CARRER DE EN FRANCISCO FUERTES ANTONINO.

Es una travessia a les Corts Valencianes, darrere del CEIP Eleuterio Pérez.

Mestre director  de La Escuela Moderna de La Vall d’Uixó (curs 1906-1907). 

El curs següent (1907-1908), tanca l’escola de La Vall per dirigir l’Escola Moderna de València. La dirigí durant dos anys.

Torna a La Vall per editar una revista local d’informació general.

Poc després aprova les oposicions al magisteri públic.

Col·laborà en els periòdic locals de La Vanguardia, El Valle i Espadán.

CARRER DE MATILDE BEL.

Es troba entre l’avgda. Sud-Oest i el carrer Benigafull
Mestra. Dona de Julio Portalés Rivelles i mare de Ricardo i Julio Portalés Bel.

CARRER DE MOSEN RICARDO MIRALLES.

Es una travessia que creua l’avgda Corts Valencianes des del carrer Miguel Arnau al carrer Jaume Valls. Prop del Col·legi Eleuterio Pérez.

(Atzeneta del Maestrat, 1928 i va morir el 1983 -Safané, 1983, on està enterrat).

El pare Ricard Miralles, conegut popularment com “el Barbes”, donada la seua extensa barba, va ser un destacat religiós i missioner del Bisbat de Segorb-Castelló.

 La seua obra més destacada va ser a Burkina Faso, especialment a la població de Safané, on va arribar al 1968 i va ser el primer missioner. Ací va tenir una gran influència en la seua tasca missionera i educativa que encara avui es manté amb la presència dels Pares Carmelites.

 La seua tasca evangelitzadora i de desenvolupament de la zona va ser molt important: escoles i educació dels xiquets, alfabetització, potabilització d’aigües i altres.

Durant un temps estigué de capellà a la Parròquia del Cristo. 

CARRER DE VICENTE PEIRATS MONTÓN.

Es troba entre l’avinguda Agricultor i el carrer València, paral·lel al carrer Octavi Ten.

Director de la banda de música Unión Musical Valldeuxense quan prengué el nom de Unión Musical de Educación y Descanso (1941-1965). 

Sota la seva batuta actuà en el Certamen Provincial de Castelló l’any 1949, aconseguint el primer premi.

Deixà de dirigir-la durant el període que passà a ser municipal.

Fou el primer director del CIAC, fundada l’any 1972 (1972-1973).

Quan la banda Unión Musical de Educación y Descanso deixa de ser municipal, aquesta va tornar a inscriur-se novament com abans, Unión Musical Valldeuxense, i Vicente Peirat la tornà a dirigir-la durant un curt temps.

També va ser fundador dels aurorers.

CARRER ESTANISLAO MARCO

És troba en l’àrea d’accés a les Grutes de Sant Josep, davant del Restaurant Les Moreres.

(La Vall d'Uixó, 17 maig 1873-València, 22 de juny de 1954). 

Fundador i professor de La Rondalla Segarra (1943-1954).

A causa d'un accident sofert pel seu germà Manuel en un ull jugant amb una canya i el seu agreujament progressiu amb el risc de quedar totalment cec, la família Marco decideix en 1879 traslladar-se a València perquè pugui rebre el tractament mèdic adequat. Venen els pocs béns que tenien consistents en un banc de fusta per a cosir soles d'espardenyes i un tros de terreny conegut com La Pedrera pel qual els van donar cinc duros.

En València va començar a introduir-se en l'ambient musical de l'època.

En 1880, amb tan sols set anys, realitza el seu debut amb un repertori de diverses peces fàcils actuant al costat del seu inseparable germà a la bandúrria a la plaça Sant Lluís Beltrán.

A València es coneixia a Estanislao com el xiquet de la guitarra que ocupava més que ell, ja que posada la guitarra en posició vertical, venien a tenir la mateixa alçada.

En 1888 es crea el trio "El Túria" en incorporar a la seva germana Teresa (n. 1875) tocant el llaüt-lira.

Als dos anys s'ampliarà la formació transformant-se en quartet amb la incorporació de Magenia (n.1880) tocant la bandúrria -lira i finalment en quintet a partir del 1900 amb el menut Emilio al piano (n. 1889).

Tenien un repertori molt extens i variat arribant a les 400 obres executades de memòria, abastant compositors com Donizetti, Wagner, Listz, Chopin, Verdi, Rossini, Chapí, etc.

A partir de la dissolució del quintet "El Túria" a principis del segle XX, Estanislao se centraria en la seva tasca docent, fent classes i fundant algunes agrupacions de pols i pua com la Rondalla València del Centre Instructiu Musical de Benimaclet en1918 i la Rondalla Segarra de Vall d`Uxó creada el 1943 i en la qual va fer classes fins a 1954, any en què mor a València en el seu domicili del carrer Sagunt nº 58 - baix el 22 de juny.

CARRER GARCÍA ESBRÍ.

És un carrer que ix de la plaça del Centre, conegut també com el carrer Nou. 

(La Vall d’Uixó, 1832-1894).

Va cursar els seus estudis a València, cursant la carrera d'advocat, obtenint la llicenciatura amb notables qualificacions.

En 1958 va ser nomenat cap del partit liberal de la localitat, actuant sempre amb notòria austeritat i imparcialitat, dins de la lleialtat als principis i creences que professava.

Durant el seu càrrec el partit aconseguí una nombrosa representació en la Corporació Municipal.

Home modest, de grans qualitats humanes i enemic de tota ostentació, va renunciar a ser diputat a Corts quan els amics, pertanyents a la fracció liberal, li van oferir aquesta destacada representació.

Pel seu delicat estat de salut, i per voler dedicar tots els seus afanys al poble de la Vall d'Uixó, al qual estimava entranyablement, mai va voler exercir càrrecs que portessin aparellada la seva absència del poble que el va veure néixer.

Sentia com a pròpies les necessitats de la Vall d'Uixó, i molts anys abans de ser implantats les assegurances socials ja concedia als seus treballadors innombrables beneficis de tot ordre.

Entre altres millores dignes de ser destacades, va proporcionar als seus treballadors pagues de retir per vellesa i incapacitat, habitatges gratuïtes, gratificacions per rendiment de treball i altres de no menys importància.

Va ser el principal impulsor de la decoració de l'Altar Major de l'Església de La nostra Senyora de l'Assumpció, l'Altar de la Rosa i altres diversos d'aquesta Església.

CARRER JAUME VALLS CANOS. .

Es troba on està la muntanyeta La Corona

(La Vall d’Uixó,6/01/1949-30/07/1999)

Mestre i director del Col·legi Eleuterio Pérez. President de l’Associació de propietaris del Polígon 3. Vocal del Consell Rector de la Caixa Sant Vicent.

CARRER METGE JOSÉ SIMÓN ZAPATER.

Es troba al polígon 14. Travessia de carrer Octavi Ten i l’eixida del poble. Prop del IES Benisgaló.

(Castelló, 25 d’octubre de 1909- La Vall d’Uixó, 4 de maig de 1995).

Metge. Exercí la medicina en el nostre poble durant molts anys.

Fos fundador de l’agrupació local de la Creu Roja i president durant molts anys.

És fill adoptiu de La Vall d’Uixó, títol, del que segons diu la seva filla Irma, estava molt orgullós.

CARRER OCTAVI TEN I ORENGA.

Carrer de l’ambulatori.

Practicant i escriptor.

CARRER VICENTE J. CREIXACH.

Va des del carrer Benigafull a la plaça Isaac Peral.

(Valencia en 1845-1917)

Vicente J. Creixach Sales fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

En contreure matrimoni, pocs anys més tard, amb la senyora Rosario Domínguez Daroqui, dama vinculada a La Vall d'Uixó, va passar a residir grans temporades al nostre poble, on la seva esposa posseïa quantiosos béns. I en Benigafull s'aixecava el seu palau.

Fou membre de la Diputació de Castelló pel districte de La Vall d'Uixó el 1869 i el 1871, pel districte d'Artana el 1875, novament per La Vall d'Uixó (juny 1875-març 1877), per Nules de 1877 a 1883 i per Nules-Sogorb el 1884. De març de 1883 a novembre de 1884 fou vicepresident de la Diputació i fou escollit diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Nules a les eleccions generals espanyoles de 1891.

L'any 1915, el Govern conservador que presidia D. Eduardo Dato e Iradier, li va concedir, com a recompensa als seus serveis al partit, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

CARRER VICENTE SANCHIS TARAZONA

Va des de la plaça del Centre a la plaça Isaac Peral.

(Valencia,1/09/1871- Madrid, 23/02/1959).

Enginyer de Camins, Canals i Ports.

Va estar casat amb la dama Vallduxense Rosario Creixach Domínguez, i aquesta unió li va lligar per complet a la nostra ciutat, per la qual sentia un afecte especial, considerant-la com la seva segona pàtria noia, laborant sense descans per dotar Vall d'Uixó d'una amplíssima xarxa de carreteres com avui gaudeix. Va eixamplar les comunicacions de la vall i que van culminar amb la nova via de comunicació oberta a la plaça d'Emilio Castelar (com és dia abans l’actual plaça del Centre) des d'on partia el desviament de la carretera de Xilxes a Chovar simplificant amb això la comunicació de Vall d'Uxó amb València. Per aquests esforços en pro del nostre poble en el Ministeri d'Obres Públiques se li deia "el cònsol de Vall d'Uxó".

CARRER ROSARIO CREIXACH

Travessia entre el carrer Benigafull i Almenara.

Rosario Creixach Dominguez era filla de Vicente J. Creixach Sales i Rosario Domínguez Daroqui.  Estava casada en Sanchis Tarazona. Vivia a València; però passava els estius en La Vall en el Palau dels Marquesos de Vivel.
La seva filla Rosario Sanchis Creixach es va casar en José Martínez-Agulló y López-Vergés, Marques de Vivel. 

CARRER SALVADOR CARDELLS.

Travessia de l’avinguda Espanya a Cor de Jesus.

Mestre.

PLAÇA MOSSÉN RECAREDO CENTELLES

Es troba al final del Carrer dels Dolors, el que ix de l’església de l’Angel.

(La Vall d’Uixó, 23 de maig de 1904 -25 de octubre de 1936-assasinat).

Capellà. Cursà els estudis al Seminari de Tortosa.

L'any 1928, quan tot just comptava 25 de la seva edat, va obtenir el títol de Doctor en Sagrada Teologia amb la qualificació de "Nermine discrepant", cantant la seva primera missa el 16 de juny de 1929 a la Parroquial Església del Sant Àngel Custodi. L'any 1935, va ser nomenat rector del Seminari Menor de Tortosa.

La persecució religiosa de 1936 va sorprendre al seu poble, atenent els malalts de manera especial, encara que li costés la vida, com ell deia, i preparant-se a la vegada per al martiri que considerava una gràcia molt gran del Senyor ".

El 25 de octubre, festa de Crist Rei, "li va arribar la seva hora". "de matinada es van presentar els milicians a casa, buscant-li expressament per portar-lo al martiri. Després de amartellar-lo en el seu particular calvari, va caure a terra, encara viu, sobre el seu costat dret. Un dels seus assassins burlant-se li va dir: "Tu que ets capellà, beneeix-nos '". "Al que Recaredo, que no podia moure, li va respondre: 'Si em dónes la volta, sí'". "Li van donar la volta, i mentre ell beneïa, li va disparar un tret de gràcia en un dels seus ulls, caient definitivament fulminat, consumant seu desig de ser màrtir de Jesucrist".

Fonts del Bisbat recorden que als tres anys de la seva mort va ser exhumat el seu cadàver "totalment incorrupte". Van dir els testimonis que "es tenia en peu".

L'1 d'octubre de 1995, el Papa Joan Pau II el va beatificar.

A l'octubre de 2009, a instàncies de la parròquia, la família i els catòlics de la Vall d'Uixó, i amb la col·laboració del bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López Llorente, i el de Tortosa, es va sol·licitar als Operaris el trasllat del beat a la seva parròquia natal.

Després de complir tots els tràmits i amb l'autorització de la Santa Seu, es va traslladar a la nostra ciutat el 26 de febrer de 2012 a la parròquia del Sant Àngel Custodi.

PLAZA DE D. FRANCISCO PEÑARROJA MARTÍNEZ

Es troba en la travessia que va del carrer Cova Santa a la plaça Recaredo Centelles.

(La Vall d’Uixó, 1868-20 de octubre de 1920).

Capellà. Cursa els estudis en el Seminari de Tortosa.  Després de cantar missa se li assignà com a coadjutor de l’església de Cabanes.

Compaginava la seva vocació amb la passió per la música.

Quan obtingué la preparació per la música va ser organista de la Parròquia d’Onda i de Tortosa.

En un viatge a Roma actuà davant del Papa Pio X.

Va servir de capellà, i director de la música al Col·legi del Patriarca a València des dels 37 anys i se sap de la seva participació en el III Congrés de Música Religiosa celebrat a Barcelona cap a 1912.

En 1911 se li va fer un homenatge en el que va dirigir a l’Orquestra del Col·legi del Patriarca amb l’obra el Parsifal. En aquest acte també s’estrena l’himne de La Vall del que era autor de la música, dirigint la banda de La Filarmonica Centro Vallense, que la dirigia Joaquin Rambla Castelló.

Obtingué la plaça de Professor de Composició del Conservatori de Música i Declamació, de València.

També va ser nomenat mestre de Capella del Reial Col·legi del Corpus Christi, alternant els seus sagrats deures de sacerdot amb la seva tasca musical.

Va ser compositor d'innombrables obres de música sacra, entre elles: misses, motets, salms a diverses veus i composicions per a orgue, la majoria de les quals es conserven a l'arxiu musical del Col·legi del Corpus Christi de València.

El conservatori de música de La Vall porta el seu nom.

PLAZA DE D. ISMAEL LLOPIS

Es troba al final del carrer Sant Cristobal.

(La Vall d’Uixó, abril de 1888-10 de gener de 1948).

Cursà els estudis de batxillerat en l’Institut de Castelló.

Estudià la carrera de medicina en València, carrera que acabà en tan sols 25 anys, establint-se en La Vall d’Uixó.

En sobrevenir la Dictadura del General Primo de Rivera, el 1923, les autoritats nacionals el van nomenar primer tinent d'alcalde d'aquest municipi, càrrec que es va veure precisat a dimitir, quan en 21 d'octubre de 1925 va ser nomenat per unanimitat Inspector Municipal de Sanitat.

Durant la Guerra Civil i amb la proximitat de les forces nacionals, al juny de 1938, es va traslladar a València amb la seva família, exercint-hi la medicina.

Acabada la Guerra Civil, el senyor Ismael va tornar al seu poble i seguidament va ser nomenat delegat de Sanitat a la Gestora Provincial que funcionava sota l'Alcaldia del senyor Vicente Rebollar Llorens.

Després, en 17 de novembre de 1939, li van designar per al càrrec de jutge instructor, d'Expedients de Depuració.

En cessar, en 17 de setembre de 1940, el senyor Vicente Rebollar Llorens, en el seu càrrec d'Alcalde, van sol·licitar les autoritats provincials el consentiment de don Ismael Llopis per substituir-lo. Així, doncs. En aquesta data va prendre possessió de l'Alcaldia.

Ja abans, en 8 de febrer del mateix any, li van conferir el càrrec de vocal del Consell Comarcal del Col·legi Oficial de Metges del districte de Nules.

El 30 d'abril de 1941 després de demanar el cessament al governador civil va deixar el càrrec d'Alcalde.

PLAZA DE SILVESTRE SEGARRA

Es troba darrere de la plaça de l’Àngel. On està la Ser.

(La Vall d'Uixó 20/03/1862 - 12 /01/1941).

Procedent d'una família modesta, aviat va treure profit de les possibilitats laborals del seu lloc d'origen, basades en la fabricació d'espardenyes. 
En 1885 va contreure matrimoni amb Teresa Boning Salvador, amb la qual va començar a desenvolupar el seu negoci. Encara que al principi només abastia a la seva localitat i els pobles propers, aviat va ampliar el mercat a Castella i Aragó. 
El 1906 va constituir la que seria la seva primera empresa, sense nom oficial i la seu era la seva pròpia llar. Durant aquests anys es va produir un augment de la producció que Segarra va aprofitar per a acudir a la subhasta que li permetria convertir-se en el subministrador d'espardenyes de l'exèrcit.
La producció de la seva empresa va estar lligada als conflictes bèl·lics de l'època, com les campanyes al nord d'Àfrica i Primera Guerra Mundial; per això, es va veure obligat a captar finançament de la banca privada i de prestadors particulars, amb l'aval que suposava treballar per a ell exèrcit.
El 1912 es va constituir l'empresa Silvestre Segarra e Hijo, Societat Regular Col·lectiva, formada per ell i el seu fill primogènit, la qual va passar a denominar-se un any mes tard Silvestre Segarra e Hijos a integrar-se en la mateixa la resta dels seus fills com a socis a la direcció de l'empresa. D'aquesta organigrama empresarial va quedar exclosa la seva filla, per evitar la participació en la família de membres no consanguinis, encara que aquesta va romandre com a soci sense vot.
En 1920 es va convertir en el subministrador en exclusiva d'espardenyes de l'exèrcit espanyol. El 1925 Silvestre Segarra va començar la recerca de noves tecnologies de fabricació no només per a les espardenyes, sinó també per a calçat de cuir; ho va aconseguir el 1927, en adquirir la maquinària a l'americana United Shoe Machinary Company, líder en aquest sector.
Malgrat haver estat primer tinent d'alcalde en dues legislatures i president de la comissió municipal d'hisenda (1906 i 1910), no va ser fins a 1924 quan se li va concedir el seu nom a un carrer, a més de la Medalla del Treball de segon ordre. Aquest mateix any es va produir el seu reconeixement social per empresari generador d'ocupació i renda. No obstant això, davant d'això aviat van sorgir les crítiques per aspectes laborals i irregularitats urbanístiques.
Al començament de la dècada dels trenta del segle XX va modernitzar les seves estratègies comercials per evitar una caiguda del nivell de vendes. Van començar a aparèixer botigues en què es venien els seus productes sota una comissió, les quals aviat van passar a ser botigues franquiciades; de fet, en 1931 es va constituir la xarxa de botigues Segarra, amb mes de noranta a Espanya. En 1936, en començar la Guerra Civil, es va convertir en una empresa de guerra, en la qual es van elaborar tots aquells articles de pell necessaris per a l'exèrcit sota la direcció de la CNT i la UGT; encara que eren conegudes les seves idees en contra del govern popular, la seva postura va ser de simple col·laboració.
A causa de l'avanç de les forces nacionals es va fer impossible prosseguir la fabricació de calçat, per la qual cosa l'empresa va ser desmantellada i els seus familiars es van dispersar. En començar el govern franquista, la família Segarra va tenir tot tipus d'ajudes del mateix per reprendre la seva activitat empresarial. Aquesta circumstància li va permetre tornar, el 1939, a un nivell de fabricació de mil parells diaris de calçat. La direcció de l'empresa es va constituir, doncs, d'una forma molt estricta, fins a tal punt que es va arribar a l'acord que en cas de mort d'un dels seus membres li substituiria el familiar següent en edat; per això, a la seva mort, va ser substituït pel seu fill gran Silvestre.

RONDA DE ENRIQUE MARCO ZARAGOZA

Va representar a l'AS de Vall d'Uxó al Congrés Extraordinari del PSOE a 1927.

Va ser gerent de la Cooperativa Socialista de Vall d'Uxó.

Va assistir al Congrés Extraordinari de la UGT a 1927 com a delegat de les societats d'Obrers agricultors de Borriana, Moncofa, Onda i Vall d'Uxó; de les Societats Femenines Socialistes de Moncofa i la Vall d'Uxó i de les Societats de espardenyers, de Corders i d'Oficis Varis de Vall d'Uxó

Participà al XVI Congrés en 1928 com a delegat de diverses Societats Obreres de Vall d'Uxó.

President de l'AS d'aquesta localitat des de 1928 a 1933.

Va estar dos mesos a la presó per la seva participació en la revolució d'octubre de 1934.

Va ser regidor de Vall d'Uxó des de febrer de 1936, exercint com a alcalde des de llavors fins a agost d'aquest any.

Durant la guerra civil va formar part de la Junta Qualificadora de Expropiacions de Finques Rústiques d'aquesta localitat.

Finalitzada aquesta va viure a Barcelona, ​​sent detingut al febrer de 1943, als 54 anys. Al novembre d'aquest any va ser trasllat a la presó provincial de Castelló on, el 12 d'abril de 1944, va ser condemnat a 30 anys de reclusió.

Va residir a Vall d'Uxó, on va morir a l'agost de 1971.