dilluns, 27 de febrer de 2017

El rebost de La Vall (Programa 38)

EL CAFÈ DE PIPA
(27/02/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:

INTRODUCCIÓ
Dedicat a tu Vicent, anem a fer un avanç del que ens diu el refranyer sobre el mes de març que despús-demà comença i et podràs dedicar a fer un seguiment de si es compleix o no.
Primer escolta uns que són continuació del mes de febrer que es tanca:
· Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar (Convé estovar la terra uns dies abans de la sembra per tal que les llavors o els plançons arrelen fàcilment. Es pot interpretar com que cal planificar les coses abans d’executar-les) 
· Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs
· El febrer ompli les basses i el març les eixuga 
· El març li demanà uns dies a febrer, per enganyar a sa mare (Març té més dies que febrer, i si bé és més hivernal que primaveral, els seus últims dies solen anunciar la bonança que s’aproxima)      
· Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant) 
· Si el febrer no fa februres, el març fa esguerradures        
· Si el febrer no febreja, el març marceja (Si al febrer no fa massa fred, el mes de març serà frescot)        
· Si el febrer no febreja, mal març tindrem (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit) 

Ara vegem que ens anuncia el mes de març:
· Aigua de març, faves a sacs (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)
· Aigua de març, herba al sembrats (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)
· Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs (És la que prepara el renaixement primaveral)
· De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà (La floració que despunta en aquest mes encara està en perill de gelada)
· El març marceja, i la gent bogeja (Vol dir que pel mes de març el temps sol ser variable, que no se'n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada)
· El sol de març pega set anys en el nas (En aquesta època, el sol no crema i es treballa bé al camp)
· El sol de març, porta refredats (El sol de març perjudica les persones)
· En març, vés com vas (Recomana continuar vestint roba d’hivern)
· En tot el mes de març, no et lleves ni un pedaç (Fins a ben entrada la calor convé no llevar-se la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
· Gelades de març afavoreixen els sembrats (El fred intens mata els insectes que podrien perjudicar les plantes en primavera)
· Gelades en març, plogudes en maig (L’oratge de març deixa vaticinar el de maig, ja que aquests dos mesos estan  interrelacionats)
· Març marcedor, nit freda i dia amb calor (És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)
· Març marçot mata la vella [o s'elemporta al clot] de la vora del foc, i a la jove si pot (Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...)
· Març, marcer és un mentider (És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)
· Vent marçal, fort temporal (Març és el mes més ventós de l’any)

CARNESTOLTES
Efectivament, estem en plena celebració del Carnestoltes, el vallers i valleres després d’un cap de setmana intens enfilem la recta final d’aquesta celebració i per tal motiu anem a dedicar-li l’espai d’avui.
Les festes de Carnestoltes o Carnaval començaren el dijous (Dijous Gras) i acabaran el dimecres d’aquesta setmana (Dimecres de Cendra): són 7 dies en els quals regna:
· La festa i l’excés de diversió, l’esplai immoderat en el menjar, beure i altres plaers sensuals
· Les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers i
· La música és la protagonista de balls, rues i desfilades…

L’Origen de la Festa
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).

ELS ANYS PROHIBITS DEL CARNAVAL
El règim que, amb el General Franco al capdavant, va suportar els espanyols durant gairebé més de quaranta anys, a més de desplegar una severa política de control i persecució cap als qualificats com desafectes -anarquistes, comunistes, socialistes ...-, va tenir en la vigilància i control dels carrers i places d'Espanya un dels seus principals focus d'atenció per tal de reprimir els intents de subversió.
Dins d'aquesta vigilància, un aspecte que seria fèrriament controlat va ser el de les festivitats.
El règim, tenint a l'Església Catòlica i el seu credo com un dels seus pilars doctrinals, promocionarà tot un seguit de festivitats de marcat caràcter religiós. A l'altre extrem, festes amb un major component popular o lúdic, que no encaixaven gaire en l'ortodòxia imposada i que podien constituir un element que donessin peu a possibles accions subversives, van ser, quan no censurades, estretament vigilades.
Com a exemple concret, una festivitat proscrita per la legislació franquista va ser el Carnaval tal com el coneixem avui dia. Aquesta celebració, tenint l'afegit de posseir arrels paganes -per tant no encaixant dins de la doctrina catòlica, apostòlica i Romana- i suposant una possible amenaça per al règim ja que en el seu transcurs es podia alterar l'ordre públic mitjançant crítiques, burles i altres oprobis cap al dogma que encarnava el règim, va ser ja suspesa durant els tristos anys de la Guerra Civil per ordre del naixent aparell polític-institucional franquista a atenció les circumstàncies excepcionals per les quals travessava el país i indicant que era convenient "un retraïment en la exteriorització de les alegries internes".
El 5 de febrer de 1937 a plena Guerra Civil Espanyola (1936-39), el recentment creat Butlletí Oficial de l'Estat, en el seu número 108, va inserir una ordre circular signada dos dies abans a Valladolid pel governador general, Luis Valdés, i dirigida a tots els governadors civils de l'anomenada zona nacional, que venia a prohibir la celebració del Carnestoltes. Deia així la circular:
En atención a las circunstancias excepcionales que atraviesa el país, momentos que aconsejan un retraimiento en la exteriorización de las alegrías internas, que se compaginan mal con la vida de sacrificios que debemos llevar, atentos solamente a que nada falte a nuestros hermanos que velando por el honor y la salvación de España luchan en el frente con tanto heroísmo como abnegación y entusiasmo, este Gobierno General, ha resuelto suspender en absoluto las fiestas de Carnaval.
Y a estos efectos encarezco a V. E. tome las disposiciones oportunas para su más exacto cumplimiento, evitando pueda celebrarse ninguna clase de estas fiestas en días tan señalados en los que nuestro pensamiento debe de estar de corazón al lado de los que sufren los rigores de la guerra y de los que ofrendan su vida en defensa de nuestra santa causa de redención”.
Una ordre que, lluny de derogar havent finalitzat la Guerra Civil, es confirmaria pel Ministeri de la Governació al 12 de gener de 1940, assenyalant la mateixa el següent:
Amb la mort del general Franco el 1975, la prohibició estatal de suprimir els carnavals va desaparèixer, tornant a utilitzar-se de nou la paraula Carnaval en moltes localitats espanyoles a partir de 1976. 

La celebració del Carnestoltes
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS, també conegut com el Dijous Llarder. Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Dijous gras, coques de llardons
Pel dijous gras, carn fins al nas (en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)
Podríem dir que és el dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient …
DIES DE CARNAVAL: El divendres va ser el dia que arribà el Carnestoltes.
Aquesta arribada tingué una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, ha aparegut el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i hauran llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncià l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes és el rei de les festes a partir d’aleshores i ell marca les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents (o sigui, tot aquest cap de setmana passat), s’han fet les típiques desfilades, on les  disfresses i comparses han estat les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori podem trobar altres tipus de celebracions que il·lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col·lectius a molts pobles i viles, festes de ball i xerinola en general, danses i balls.
Últim dia de la festa: serà despús-demà, el dimecres, conegut com el DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Tanta celebració i llibertinatge portaran al rei Carnestoltes a la seva fi.
La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.

Però i en La Vall, que podem dir del Carnestoltes?

CARNESTOLTES A LA VALL D’UIXÓ
Abans, durant la República, a la Vall es feien comparses de joves en nombre de trenta o quaranta, vestits segons el seu gust i caprici, uns de turc, mariners d'altres, etc., variant el vestuari tots els anys i amb instruments de corda, guitarres, bandúrries, violins, etc. , recorrien els carrers llançant a l'espai cançons i cobles al·lusives a la joventut i portant darrere d'ells un concorregut i heterogeni grup de persones que de bon grat escoltaven la música harmoniosa i acompanyaven tan humorística comparsa.

Ha destacar ELS DILLUNS DE CARNESTOLTES. En aquesta data es reunien els joves de tots dos sexes i es dedicaven a realitzar jocs de soga, a bou de corda, un feia de bou i els altres tiraven de la corda. D'altres, amb una corda, feien un cercle, al mig es ficava un i els altres tiraven de la corda en diferents direccions. El més maldestre que es deixa agafar, paga la penyora ficant-se al mig.
També i en aquesta època i des de Nadal, feien tertúlies a les llars, jugaven a les cartes tots els dilluns i per això s'anomenaven els Dilluns de Carnaval i un cop acabada aquesta data, durant la quaresma, amagaven les cartes per no jugar més en prova de sacrifici i penitència, corresponent amb això a tot el que Jesús va fer per nosaltres.

Actualment la celebració s’ha recuperat únicament a l’àmbit escolar. Unes setmanes abans molts col·legis han muntat els tallers per elaborar les pròpies disfresses. Els alumnes agrupats per nivells o cicles elegiren el motiu per la disfressa i amb materials preferentment reciclats feren la confecció de les mateixes. També han convidat a la participació dels pares i mares que en la majoria dels casos han actuat com a col·laboradors.
Els alumnes més majors, generalment hauran segut els encarregats de preparar tots els elements essencials de la festa: El Rei Carnestoltes, el prego, el testament i les consignes (que són unes ordres que el Rei Carnestoltes haurà llançat a la comunitat educativa dient-los el que tenien que portar com a identificació de la celebració de la festa durant els tres dies abans del passat divendres de Carnestoltes).
Una bona mostra del que dic ho hem pogut escoltar el dimarts de la setmana passada on en el programa del Cafè dels Mestres, en el que va participar EL CEIP de La Colonia Segarra-Carmaday, van informar de com ho tenien preparat i fins i tot ens van llegir el Pregó que havien elaborat.
Jo puc corroborar, com a docent, amb la gran intensitat que els alumnes dels centres participen d’aquesta celebració.
Així doncs, el divendres passat han fet el cercavila pels carrers dels voltants del col·legi i en la majoria dels casos han acabat cremant el Rei Carnestoltes a la fi de la volta, al temps que han llegeix el testament.
Molts pensaven que a nivell de poble la festa es recuperaria i que els veïns i veïnes motivats pels més menuts acabarien instaurant-la; però res d’açò. Tot i els diferents intents del nostre Ajuntament per programar actes de prolongació de la festa des del centres escolars a l’àmbit local (com ha estat el cas de l’any passat i enguany amb la planificació del CARNAVALL i en anys anteriors) no aconsegueix la seva extrapolació a la població adulta. 
Per contra el que està ocorrent és que la gent jove prefereix arrimar-se a la celebració dels Carnestoltes que es celebra a Vinaròs.

En fi, en canvi si prefereixen fer-ho per Hallowey, com podem comprovar-ho últimament en aquesta nova festa incorporada.

Dites i refranys:
· A Carnestoltes, moltes voltes (És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes)
· Amor de Carnestoltes, amors [casaments] de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)        
· Anar fet un carnestoltes (Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust)   
· Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants (El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos)
· Les bogeries [o bromes]que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants [o surten a la llum] (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)              
· Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
· Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)  
· Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
·        Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)
· Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més (Lloa les festivitats i deplora l’època sense festes)
· Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes] (És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer)   
· Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya (Els bons moments s’han de saber aprofitar, perquè de dolents, ja en vindran)  
· Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes (És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables)   
· Carnestoltes, dóna voltes (Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes)
· De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes [desimboltes = aproximadament, si fa no fa, llargues] (La festivitat de Carnestoltes o Carnaval se celebra al febrer abans de l’inici de la Quaresma) 
· De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)   
· Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)       
· Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera (Són dos referents per situar Carnaval en el calendari)       
· El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit (S’explica tot sol)   
· Ser de la pell d'en Carnestoltes (Ésser molt bromista)        
· La carn que no es remou per Carnestoltes no és carn, que és fang (Critica els que no participen en la festa)
· Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)     
· Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna (El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre)     
· Pel boig, tot l’any és Carnestoltes (Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància)    
· Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit] (Són moments d’alegria i desinhibició)
· Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes (Són moments d’alegria i desinhibís)   
· Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones (És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril)        
· Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma (Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes)         
· Ser un carnestoltes (Ser un destarifat, una persona que no pot prendre's seriosament. Anar-se'n del cap)
· Si per Carnestoltes estàs gras, per Pentecosta pentecostaràs [pentecostaràs = t’aprimaràs] (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)  
· Si plou en Carnestoltes, per Pasqua també plourà     
· Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa (Això diuen, encara que no és previsible el temps que farà l’any següent)        
· Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes (Ser hipòcrita)    
· Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes (Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul)
Dimecres de cendra.
9 coses que convé saber sobre el Dimecres de Cendra:
1.- Què és el Dimecres de Cendra?
És el dia en què comença la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. No és el dia en què acaba el Carnaval.
Sempre cau en dimecres i és igual que l'any sigui de traspàs perquè es compta cap enrere des de la Missa del Sopar del Senyor.
Esdevé 46 dies abans de Pasqua, es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant. dura 7 setmanes.
Aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
A la Missa d'aquest dia es beneeix i s'imposa la cendra, feta dels rams d'olivera o d'altres arbres, beneïts en el Diumenge de Rams de l'any precedent.

2.- On es compra la Cendra?
En cap lloc. S'obté de cremar els rams beneïts el Diumenge de Rams de l'any anterior.
Moltes famílies guarden els rams o les palmes i els porten a la parròquia els dies previs.

3.- Per què s'imposa la cendra?
És un símbol.
La paraula cendra, que prové del llatí "cinis", representa el producte de la combustió d'alguna cosa pel foc. Aquesta va adoptar aviat un sentit simbòlic de mort, caducitat, però també d'humilitat i penitència.
La cendra, com a signe d'humilitat, li recorda al cristià el seu origen i la seva fi: "Déu va modelar l'home amb pols de la terra" (Gn 2,7); "Fins que tornis a la terra, que és d'on vas ser fet" (Gn 3,19).

4.- A qui es pot imposar?
No cal ser catòlic perquè et imposin la cendra. De fet, molts catecúmens participen en la cerimònia en preparació per al seu bateig el dia / nit de Pasqua de Resurrecció.
Diguem que, en aquest sentit, és un «dia de portes obertes»: creient o no, xiquet, xiqueta, adolescent, madur, major sense madurar o ancià. Tots.

 5.- Com i quan s'imposa?
No hi ha regles fixes. Depèn de l'àmbit cultural i dels costums locals.
Als països de tradició llatina, les cendres s'imposen més cap el pèl que al front, empolvorant.
En els països de l'àmbit anglosaxó, amb aigua beneïda es fa una pasta i se sol «marcar el front».
Després de l'homilia, el sacerdot beneeix les cendres i les ruixa amb aigua beneïda. Durant la imposició de la cendra als cristians el capellà pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar".

6.- És obligatori ?, és dia de precepte?
No, no és obligatori, i no, no és dia de precepte. Encara que curiosament sense «ser obligatori» i sent dia laborable, sol augmentar considerablement l'assistència a la Santa Missa aquest dia.

7.- Quant de temps cal tenir la cendra al cap o el front?
El que vulguis. N'hi ha que l'hi treuen en tornar al banc, especialment senyores. D'altres, com a testimoni, esperen que desaparegui naturalment.

8.- ¿Cal que la imposi un sacerdot?
La benedicció, com tot sacramental, només un prevere o un diaca. Per a la imposició poden ser ajudats per laics.

9.- És obligatori el dejuni i l'abstinència?
El Dimecres de Cendra no hi ha obligació per als catòlics d'imposar-la cendra, però sí de fer dejuni i abstinència segons les normes generals i les particulars de cada diòcesi.
El dejuni és obligat, igual que el Divendres Sant, als majors de 18 anys i menors de 60. Fora dels límits també es pot. Consisteix a fer només un àpat fort al dia.
L'abstinència de menjar carn és obligada des dels 14 anys. Tots els divendres de Quaresma també ho són d'abstinència obligatòria.

En l’àmbit religiós en totes les esglésies de La Vall es celebren el ritus de la imposició de la cendra a tots els feligresos que hi acudeixen.

Dites i refranys:
· Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra! (Denota quan efímers son los gustos de la vida humana)
· Dia de cendra, [o Dia de la cendra] (El dimecres de cendra o primer dia de Quaresma)
· Dimecres de Cendra, lluna tendra
· Fer el gori-gori (Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant)
· Acabada la Quaresma, acabat el bacallà (Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes)
· Anar de carxofa a carxofa (Confessar-se una sola vegada en l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes)
· Ara no puc fumar, estic fent una quaresma
· Bacallà, que som quaresma convé callar
· Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen (En general, els animals es reprodueixen quan ve el bon temps)
· Fins la quaresma és curta per qui està endeutat
· La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit (Significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetllada molt curta)
· Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma (La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós)
· Més lleig que la Quaresma (Molt lleig)
· Per als pobres tot l’any és Quaresma
· Presó i Quaresma per als pobres són festa
· Quaresma passada fam acabada
· Quan la Quaresma entra seca, surt seca  (Es diu referint-se a la manca de pluja del temps de Quaresma)
· Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
· Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra  (El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes)
· Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era (Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma)
· Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma (Es diu perquè hi ha dejuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant)
· Ser mes llarg que la Quaresma (Ser una cosa molt llarga o durar molt)

Locucions parts del cos humà:
BOCA
· A boca plena (Sense excuses)
· A boca que vols (Assolir tots els desitjos)
· Amb el mos a la boca (A continuació, immediatament)
Amb la boca oberta (Sorprès)
. Amb tota la boca (Amb veu forta)
Anar (o córrer ) de boca en boca (Circular una notícia, ser alguna cosa objecte de xafardejos)
Anar-se'n de la boca (Dir allò que s'havia de mantenir en secret)
Badar la boca al vent (No tindre res per a menjar)
Calfar-se de boca (Dir coses desgavellades)
Callar-se la boca (Guardar silenci)
Cosir-se la boca (Imposar-se silenci)
Deixar (algú) amb la paraula en la boca (Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no deixar-lo parlar)
Deixar amb un pam de boca (Sorprendre)
Deixar [algú] amb la mel en la boca (Privar-lo d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir)
Dir una cosa només de boca (Dir-la per compliment)
Donar gust a la boca (Dir tot el que es vol)
Eixir-li foc per la boca (Manifestar gran irritació)
El qui té boca, s'equivoca (Tot el món comet errors)
En boca tancada no entren mosques (Aconsella callar)
Fer boca (Desvetllar l'apetit)
Fer-se la boca aigua (Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaboreix)
Ficar (o posar ) els dits en la boca [a algú] (Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir)
Ficar-li [a u] el dit en la boca (Es diu per a provar que u no esta bovo)
Florir-se el pa a la boca (Ser molt callat)
Haver d'omplir moltes boques (Haver de mantenir molta gent)
Llevar-li [a un] la paraula de la boca (Avançar-se a dir un el que anava a dir l’altre)
Menjar més amb els ulls que amb la boca (Fruir més per l'aspecte i la pulcritud d'un menjar que pel gust)
Moll de boca (Bocamoll. Que tot ho xarra)
No badar boca (No parlar, ésser molt callat) 
. No dir esta boca es meua (No dir res)
No hi ha prou estopes per tapar totes les boques (Es diu d'aquell qui és molt vanitós o està molt pagat d'ell)
No obrir la boca (No dir res)
No saber traure's les paraules de la boca (Expressar-se amb dificultat)
Obrir [a algú] la boca (Fer-lo parlar)
Obrir la boca o els llavis [algú] (Parlar)
Obrir primer la boca que els ulls (tindre gana quan algú es desperta)
Portar el cor en la boca (Ser obert, sincer)
Posar-se a la boca (Anomenar algú)
Posar-se un punt a la boca, [o Punt en boca] (Callar per prudència o per temor)
Respirar per boca d'altri (Parlar per compte d'un altre)
Ser una boca d'infern (Ser blasfemador)
Ser una boca de trons (Ser molt cridaner)
Tancar [o tapar] la boca (Obligar-lo a callar, siga per convicció, siga per força)
Tenir boca i no parlar (Ser molt discret i remirat per no ofendre, per no molestar)
Tenir el menjar a la boca (Sentir com si s'acabés de menjar en aquell moment)
Tenir la boca de plata (Tenir molt bona conversa, paraules molt amables i ben enraonades)
Tenir la boca seca (Estar molt assedegat)
Tenir mel a la boca i fel al cor (Es diu d’aquella persona de tracte amable i agradós, però, de males intencions)
Tenir sempre a la boca (Parlar sovint de quelcom)
Tindre bona boca i millor barra (Ser molt menjador)
Tindre el menjar en la boca (Estar ple)
Tindre la boca de frare (Ser molt demanador)
Tindre la boca llandada (Es diu de la persona que sembla que no tinga sensibilitat en la boca, que menja sense que li afecte l’excessiva escalfor o gelor de la vianda. Se sol dir de qui té el costum de menjar massa ràpid, sense assaborir el menjar)
Tornar a la boca (Retreure)
Tractar a boca què vols (Donar a algú tot allò que desitja)
Traure el fetge [o el lleu o la freixura] per la boca (Fatigar-se molt a causa d'un excés d'activitat)
Treure els budells per la boca (Vomitar pel mareig el qui va embarcat)
Vindre [a algú] a la boca una paraula [o una frase , etc.] (Acudir-se-li, voler dir-la)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada