EL CAFÈ DE PIPA
(03/04/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-3-d-abril-2017-audios-mp3_rf_17924604_1.html
REBEM A
ABRIL RECORDANT ALGUNS REFRANYS
- Ix març i entra abril, nuvolets a plorar i somriure els
camps
(Indica l’oratge i la florida primaverals)
- A l'abril, cada gota val per mil (L'aigua d'abril augura
un bon any per a les collites)
- Arribar com aigua d'abril (Ser, una cosa, ben
arribada)
- Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós
[o hermós] (És l’oratge que correspon en un any normal)
- Abril mullat, de pa en ve carregat (La pluja abrilenca
alimenta molt les plantacions cerealistes)
- Auia per "San Marcos", quaranta dies "xarcos" (25 abril)
- Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals
trencats. ( 23 abril)
- Rient i plorant, l'abril va passant (Alternant el sol i
les pluges, abril prepara les collites)
- Tronades d'abril, fruites mil (L’anunci de pluges
primaverals és molt apreciat perquè alimentaran els fruiters abans de les
primeres calors)
- Abril porta les flors i maig s'emporta els honors
- Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i
oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent)
- En abril, la flor comença a relluir (La floració en general
comença a l’abril i adquireix l’esplet al maig)
- Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril. (És el seu procés
natural)
- Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23
abril) (25 abril) (Comença l’època de les bones temperatures i de la
plantació de molts productes hortícoles)
- Flor d'olivera per l'abril, val per mil [o Flor en
abril, oli en el setrill] (D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives)
- En abril, sembra el panís [panís = dacsa, blat de moro] (És la millor època)
- En abril, tot pardal fa son niu (Així és en la majoria de les espècies)
- Per l'abril canta la granota i el grill (Significa que es
tracta d’un mes de transició entre l’època de pluges i la de calor)
- Si vols saber que arriba abril, les orenetes t'ho van a
dir (És
per aquesta època quan arriben les orenetes)
- A l'abril, no et lleves ni un fil (Fins a ben entrada la
calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera
encara ixen alguns dies freds o plujosos)
- Abril abrilet, set cares té (L’oratge es manifesta
molt variat, inestable i canviant en primavera)
- En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta. (25 abril) (3 maig)
- Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I
TRADICIONS
A LA VALL D’UIXÓ
LA SETMANA SANTA
Significat de Setmana Santa:
La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la
setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren
ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
Diumenge de Rams. L'entrada a Jerusalem
En aquest dia se celebra l'entrada de Crist a
Jerusalem muntat en un ruc menut i aclamat pel poble com a rei amb rams i
crits.
Palmes i Palmons de Rams
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra
treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams.
Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera
de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen
les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la
cistelleria.
Antigament les palmes eren més utilitzades per les xiquetes
i els xiquets solien portar palmons.
Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una
processó en què es beneeixen les palmes, els palmons, els rams de llorer i
olivera. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al
balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona
sort.
El Dilluns Sant en
quant a la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a
Betània, i la història dels esdeveniments que es van succeir en Dilluns Sant
així com l'expulsió dels mercaders del Temple de Jerusalem. Tal com ho
reflecteix l'Evangeli de Sant Joan.
Dimarts Sant es
caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació de la Creu i per això en molts
llocs el protagonista de les processons d'aquest dia és el Crucifix.
Pel que fa a la litúrgia cristiana en aquest dia es
commemora la traïció de Judes.
El Dimecres Sant és
el dia en què es reuneix el Sanedrí, el tribunal religiós jueu, per condemnar
Jesús.
El Dijous Sant és
juntament amb el Corpus Christi i l'Ascensió, el primer dels Tres dijous de
l'any més importants en la religió catòlica. És el dia en què se celebra
l'últim sopar en què Crist va instituir l'Eucaristia. També s'escenifica el
Lavatori dels peus.
El Divendres Sant es
rememora la mort de Crist crucificat. Es recorda el viacrucis, així es diu
al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la
fusta en el qual anava a ser crucificat. La seva mort a la creu i la seva
sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa.
El dissabte Sant és
el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesucrist en el
sepulcre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és
el que s'anomena la Vetlla Pasqual, que en la seva primera part (benedicció el
foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, professió de fe i Batejos) correspon
pròpiament al Dissabte Sant; però la Missa de Glòria, molt solemne, amb volteig
de campanes i plena de auques, correspon a la celebració pasqual de la
Resurrecció.
El Diumenge de Resurrecció, és el dia en què Jesucrist ressuscita després de la crucifixió, va a la
trobada amb els seus apòstols i després puja cap al cel, també és la
finalització de la Setmana Santa.
La mona de Pasqua. La
Pasqua és la festa que la xicalla espera amb il·lusió per a rebre el present de
la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els
fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta
elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present
alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li
donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers
li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble
l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots
els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que
resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en
feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems
eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se
el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se
menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència,
durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a
obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix
perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de
donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció
de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El
més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una
vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en
grans quantitats als parents i amics.
Característiques i transformacions de la mona
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de
diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la
closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té
forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la
panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la
majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es
pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es
posen tants ous com anys té l’infant destinatari.
Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix
per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona
estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia
de Pasqua et trenque l'ou".
Setmana Santa a l'abril, any molt gentil
Per Setmana Santa, el
puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
Per Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada
TRADICIÓ DESAPAREGUDA
Pujada al Calvari.
Durant tots
els divendres de Quaresma es desplaçaven des de les Esglésies respectives, els
xiquets d'ambdós sexes i al capdavant els seus mestres resant durant tot el
trajecte el Sant Rosari i ja allà, el sacerdot, en unió de tots els altres,
realitzava els ritus del Calvari.
CELEBRACIONS:
La Tamborada
Nombroses confraries de la província de Castelló, amb
les seves seccions de bombos i tambors, participen cada any en la Tamborada de
la Vall d'Uixó, organitzada per la Junta Coordinadora de Confraries de la
ciutat. l'acte arranca a les 22.00 hores, des de la rotonda en la qual
conflueixen les avingudes Sud-Oest i Jaume I.
Es tracta d'un dels actes previstos en la programació de la Setmana Santa vallera, que concentra a centenars de confrares i a una vintena de germandats, la desfilada inicial discorre pel vial Jaume I fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on van concorrent cada una de les seccions assistents.
Un cop tots reunits en aquest emplaçament, arriba el
moment més esperat, el del toc conjunt, en la qual tots els implicats, a
l'uníson, realitzen el ja tradicional cop a la vegada, el primer d'ells,
protagonitzat per l'alcalde/esa, i la presidenta de la Junta Coordinadora de
Confraries local.
Després d'aquesta sonora parada, els confrares es
desplacen fins a la plaça Ismael Llopis, on se'ls serveix una reconfortant
xocolatà, passant abans per Benigafull i la plaça El Peral.
Presentació de la revista Confrares i el cartell
anunciador de la Setmana Santa.
Amb la presentació de la revista Confrares, la Junta
Coordinadora de Confraries de la Vall d'Uixó inicia els actes de Setmana Santa.
La casa abadia de la parròquia del Sant Àngel Custodi acull cada any a les
presentacions de la nova edició de la revista i del cartell anunciador dels
actes de la Setmana Santa
L'acte compta amb la presència del president-a de la
Junta Coordinadora de Confraries de la Vall, el rector del Sant Àngel Custodi,
l'alcalde-essa de la ciutat, així com alguns regidors de la corporació
municipal.
Cada any l'autor del cartell és diferent i en tots ells
destaca la imatge que anuncia les activitats de la Setmana Santa per tota la
ciutat.
En la revista apareixen els actes en què participaran
les sis confraries de la Vall d'Uixó, des de la processó dels Dolors fins al
diumenge de Pasqua, amb la programació de la coneguda processó de la Trobada,
que atrau nombrosos veïns i visitants.
Així mateix, Confrares compta amb articles de totes
les germandats i imatges de la Setmana Santa de l'any anterior.
CONFRARIES DE LA VALL D’UIXÓ
COFRADÍA DE JESUS
NAZARENO Y SANTA FAZ
Any de Fundació: 15 de Maig de 1950
Nº de confrares: 136
Desfilen: 136
Passos i Imatges:
· Jesús
Natzarè l'autor es desconeix (procedia d'Olot) i va ser construït el 1951.
· La
Verònica d'autor desconegut, desfila al costat de Jesús Natzarè el Dimecres
Sant i en el Via Crucis de Divendres Sant al matí.
Símbols o Estendards:
· Estendard
morat i brodat en or amb la imatge pintada del Natzarè.
· Xicotet
estendard morat amb la imatge antiga de la Santa Faç acompanyat amb dos
preciosos fanals que són el Pòrtic de la Confraria en les seves desfilades.
Uniforme:
Està compost per túnica habitada, capa i caputxó de ras
blanc, guants blancs, cíngol blanc i sandàlies morades. En l'avantbraç esquerre
de la capa figura la Creu de Santiago de color vermell.
Seccions: Posseeix una secció interna de Bombos i Tambors.
COFRADÍA ECCE-HOMO
Any de Fundació: 15 de desembre de 1949
Nº de confrares (el 1999): 200
Desfilen: 185 confrares
Passos i Imatges:
· Imatge
que data de 1950 - Olot. Actualment no desfila.
· Pas
compost per 5 figures de l'any 1953 de l'escultor valencià José Mª. Ponsada que
representa la imatge de Jesucrist en ser presentat per Pilat al poble. Aquesta
sí que desfila.
Símbols o Estendards:
3 estendards, la insígnia és la Creu de Malta amb corona
d'espines entrellaçades en el centre la canya de l'Ecce-Homo i el fuet.
Uniforme:
L'hàbit és una túnica habitada, caperuzón encarnat amb la
imatge de l'Ecce-Homo, cordó vermell per la cintura, capa encarnada amb la
insígnia de la confraria al braç esquerre, sabata negra i guants blancs, ciri
elèctric amb flama.
Seccions:
· Romans,
1992.
· Tambors
i bombos, 1996.
· Portants
1953.
CONFRARIA DE LA
PURÍSSIMA SANG DE JESÚS I SANT SEPULCRE
Any de Fundació: 1696
Nº de confrares: 118
Desfilen: 90
Passos i Imatges:
· Imatge
del Sant Sepulcre, construït per Rabassa a 1949, desfila el Divendres Sant.
· Peana
del Santíssim Crist Crucificat, construït per Rabassa a 1952, desfila a
Dimecres Sant.
· La
Creu del Crist tallada en fusta. Desfila al Via Crucis de Divendres Sant.
Símbols o Estendards:
· Tres
banderes vermelles amb els símbols de la Creu, Corona d'espines amb els claus i
Sepulcre respectivament.
· Guió
del Crist Crucificat.
Uniforme: L'uniforme està compost per una Túnica blanca amb
botons i REVETÓN vermell, mitjons blancs, sandàlies vermelles, faixí vermell
amb dibuix del Sant Sepulcre a porpra, capa vermella i cucurutxo blanc amb Creu
de Santiago en vermell, guants blancs.
CONFRARIA DE LA MARE DE
DEU A PEU DE LA CREU
Any de Fundació: 1947
Nº de confrares: 100
Passos i Imatges:
Pas de la Verge asseguda al peu de la Creu amb Crist en els
braços, Creu amb Llençol, tot mida natural, obra dels Mestres imatgers d'Olot.
Uniforme:
Sayón rosa pàl·lid, cordó blanc, capa i cucurulla blau marí,
guants blancs, sandàlies blau marí, mitjons blancs, ciri vermell. Tant en la
capa com la cucurulla va pintat a mà l'anagrama de la confraria.
GRANADERS DE LA VERGE
DELS DOLORS
Any de Fundació: 1952
Nº de confrares o granaderos (Abril 2010): 61
Desfilen: 35
Passos i Imatges:
La Confraria no disposa d'una imatge pròpia, de manera que
procesiona amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors que pertany a la
Parròquia del Sant Àngel. L'autor de la talla és D. José María Ponsoda Bravo i
data del 1942.
Símbols o Estendards:
Consta de banderí i guió.
Uniforme: Casaca de vellut negre i ornamentacions en or, peto de
color morat; pantalons negre amb galons daurats, faixí morat i barret negre amb
vel rematat amb un plomall morat i sabates de xarol negre.
El pitet és blanc i els pantalons també pel Diumenge de Resurrecció
i per la "Trobada".
Seccions:
La Confraria no disposa de secció de tambors i bombos com a
tal, sinó que utilitza 4 tambors, 2 Bombos i 1 Caixa que són tocats pels
mateixos granaders i que són peça fonamental per a desfilar mantenint així el
pas.
CONFRARIA DE LA MARE DE
DÉU DELS DOLORS
A
més a més de les seccions de tambors de cada confraria també hi participa la
BANDA DE CORNETES I TAMBORS encapçalant les
processons.
Pregó d'inici de la Setmana Santa
El pregó és l'acte que dona inici a la celebració de
la Setmana Santa. Té lloc en una de les parròquies de la ciutat. Per a la seva
lectura es compta cada any amb un convidat. Per a la cloenda es compta amb
la col·laboració d'algun grup musical.
Divendres de Dolors o Divendres de Passió
És el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès
dins l'última setmana de Quaresma.
A la Vall, es dóna inici a la Setmana Santa amb la
processó que organitza la Confraria de “Granaderos de la Virgen de los
Dolores" la processó de Maria al Peu de la Creu, on Ntra. Sra. dels
Dolors, es representa davant de la Creu amb la corona d'espines a les seves
mans recordant els dolors de Maria durant la Setmana de Passió. En la processó
particepen més de 300 dones anomenades les “dolorides” i acompanyades cadascuna
d’elles per una representació d’homes.
Als Dolors les mirades
i a la Pasqua les demanades (A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven
ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües).
Diumenge de Rams,
Es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un
acte principal com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les
palmes i els palmons.
A aquest acte, calia anar-hi ben mudat, i estrenar
roba, una tradició ben vigent fins fa uns anys.
El Diumenge de Rams, qui
no estrena no té mans (El
costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat)
Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es
guarden a casa com a elements de protecció. Per exemple, les fulles de llorer
beneïdes s'empren a la cuina o es guarden per cremar quan hi ha tempesta i les
palmes i palmons es posen al balcó com a mesura de protecció de les cases.
Algunes palmes s’utilitzen en l’ornament del monument i que després es cremaran
per obtenir la cendra que s’usarà en el dimecres de cendra de la Setmana Santa
del proper any.
A la Vall d'Uixó es celebra en els diferents llocs de
culte: Així, se celebrava al Convent, a l'Església de Sant Antoni (Colònia Sant
Antoni), a les Parròquies de Sant Jaume (Barri Toledo), del Crist (Barri Carbonaire),
i de Lourdes.
La Parròquia de l'Assumpció celebrava el Diumenge de
Rams des de l'Ermita de Sant Vicent, per acabar a la Parròquia.
El mateix ocorre a la Parròquia de Jesús Obrero que la
inicia a la Capella dels Desemparats (Colònia Segarra).
I des de l'Ermita del Roser, s’inicia la celebració de
la Parròquia del Sant Àngel Custodi.
Aplegar a rams de
beneir (Aplegar a
bon port una cosa, realitzar-se una cosa)
Diumenge de Rams mona
entre mans
Dur [algú] amb rams i
palmes (Tenir-li
moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes)
Fer Pasqua abans de
Rams (Esperar un
infant abans de casar-se, uns promesos)
No arribar a rams de
beneir (No tenir bon
resultat)
No convé, ni ara ni abans,
fer la Pasqua abans de Rams
Dilluns sant
El barri Toledo de la Vall d'Uixó celebra el "Via
Crucis de Torxes" en què es porta la Creu envoltada d'espelmes. Des de fa
uns anys es va recuperar la tradició d'aquest Via Crucis nocturn per l'exterior
i de fet s'ha constituït una "xicoteta" confraria del Crist de
l'Agonia i de la Verge dels Dolors. Així dues dones acompanyen vestides de
negre amb teula i mantellina a la Creu, que és transportada per un home. Per
davant, es porta una xicoteta imatge de la Dolorosa. Així es recorren els
carrers del Barri, rememorant les estacions del Via Crucis
Dimarts sant.
En aquest dia la confraria de "Ecce-homo" de
La Vall realitza el trasllat del pas de l’Ecce-homo des de la seua seu
a l’avinguda Cor de Jesús, fins a la Parròquia del Sant Àngel Custodi per
tal d’estar disponible per a la participació de la Processó General de
Confraries del dimecres sant.
Dimecres sant.
El Dimecres Sant marca el final de la Quaresma i el
començament de la Pasqua. En aquest dia es celebra la solemne Processó General
de totes les Confraries de La Vall d’Uixó on participen els passos del
Ecce Homo, de Jesús Natzaré i la Santa Faç, la Mare de Déu al Peu de la Creu,
amb la confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre, així com la Dolorosa,
representada per les confraries de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors i
Mare de Déu dels Dolors, amb les seves respectives Bandes de Bombos i Tambors.
En algunes ocasions, un cop arribada la processó a la
plaça de l'Ajuntament es canten unes sagetes (els últims anys a càrrec del cantador
Sebastià Orzaez).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada