dilluns, 9 de gener de 2017

EL REBOST DE LA VALL (programa 31)

EL CAFÈ DE PIPA
(09/01/2017)
Aquest enllaç és el podcast del programa d'avui:
TRADICIONS DESAPAREGUDES
DIA DE REIS- Antigament i des del ler. de desembre, el conegut senyor José Orenga, encarregat de la Fàbrica Segarra, en unió d'alguns acompanyants, uns amb tambors i altres cantant, recorrien els carrers de la ciutat i davant les portes de les cases entonaven cançons. pastorel·les, cobles al·lusives totes al Nen Jesús i festes de Nadal. Els habitants feien els seus donatius voluntaris consistent en fruits de la terra a uns, altres rebosteria que en aquests dies gastaven i els altres en metàl·lic.
Les donacions es guardaven i el dia de Reis es feia la subhasta enmig d'una gran expectació, La gent es col·locaven en dues fileres a la porta de l'Església de l’Àngel entre les quals es col·locava l'home del tambor, vestit de forma còmica i amb la seua genialitat i gràcia realitzava la subhasta dels articles regalats. La gent àvida de curiositat presenciava la subhasta i els fons es destinaven després per fer-los arribar a la gent més necessitada.
Com vegem, el Nadal Solidari, que avui en dia està tan enraigat, ja tenim coneixement dels seus inicis en la meitat del segle passat.

Obrim una sessió nova. Anem a treure del rebost tots aquells elements que ens portaran a reviure tots aquells:
RECORDS DE LA INFANTESA
Ja que hem mencionat aquesta tradició del dia de Reis i encara està recent la seva celebració, he cregut convenient traure del Rebost aquelles coses que formaven part de l’entreteniment dels xiquets i xiquetes de La Vall:

ELS JOGUETS I ELS JOCS
Un any més Papa Noel i els Reis Mags han passat per La Vall d’Uixó, deixant als nostres xiquets i xiquetes la seva il·lusionant càrrega de joguets.
Però, què tenen a veure aquests joguets d'avui, amb els d'antany, amb els que jugaven els seus avis i, en alguns casos, encara els seus propis pares ?
Estic per assegurar que, a excepció de la nina, que és una joguina eterna, que existeix des dels temps més remots, i en totes les cultures, els altres joguets d'ara res, o molt poc, tenen a veure amb els les de temps passats.
Tot i que es em catalogueu de nostàlgic, avui vull recordar alguns d'aquells joguets i jocs dels xiquets i xiquetes de La Vall. Perquè durant la meva infantesa pocs eren els xiquets i xiquetes de La Vall que es demanaven joguets, entre altres raons perquè eren cars i hi havia moltes economies familiars que no s'ho podien permetre.
Els joguets eren substituïts per caramels a moltes cases. Eren temps en què els xiquets i xiquetes passaven més temps al carrer i jugaven a jocs que no requerien joguets.
Entre els joguets de llavors, més simples i més econòmics, per descomptat, que els d'ara, el centre s'ho portava, sense cap dubte la trompa, amb el qual els xiquets jugaven lligant a una corda i fent-ho ballar, fins i tot sobre el palmell de la mà.
I no diguem res de les boletes de fang cuit, pintats de colors, amb els quals jugàvem al gua, sempre sobre terreny de terra (després s’introduïren els de cristall, tot un luxe). Sense oblidar-nos d’altres com el fendri, el bòlit, bote..., o el meu preferit,el xurro, tots ells declarats patrimoni dels xiquets vallers.
Perquè el bo que tenien tots aquells jocs és que es jugaven a l'aire lliure, majorment al carrer, on es reunien per jugar els grups d'amics, tots de la mateixa edat i mateix veïnat.
Els jocs i joguets estaven ben diferenciats. Hi havia per a xics i per a xiques
Un altre que m’agradava era el de guanyar terreny, estaves esperat que ploguera per aprofitar aquells carrers de terra mullats (encara no hi havia arribat l’asfalt). Amb un clau, un tros de fulla de ganivet o navalla, o qualsevol tros de ferro prou dur per a clavar-se en el sòl reblanit per la pluja anterior, era l'únic instrument necessari per a passar hores jugant. 
Hi havia jocs de grup propis de les xiquetes, com botar la corda, la goma elàstica (feta habitualment amb un tros de goma plana folrada de la que es gastava per a fer elàstics en la roba), o a vegades els mateixos que els xiquets però sense ajuntar-se amb ells.
O el mateix sambori. la gallineta cega, l’amagatall etc.
Aquests eren alguns dels jocs de carrer de la postguerra.
Els joguets industrials o no eren coneguts encara o resultaven massa cars per a la nostra economia domèstica rural. Així que fabricàvem els joguets amb elements senzills i humils, a més d'abundants: Camions i espases de fusta, escopetes de canya, arcs (fet de rames de codonyer bort, la flexibilitat de la qual ens permetia doblegar-la i subjectar l'arc amb el cordell.) i fletxes (del més divers tipus. Les millors, les fetes amb senill de marjal), tirachines (fet amb un creuer de branca de taronger, unes gomes de pneumàtic de bicicleta, un trosset de cuiro i un fil de palomar. Podia ser una arma potent i perillosa, i llançava xicotetes pedres molt lluny i amb gran força), trens de potsmilotxes de canya i paper de diari, pistoles fabricades amb pinces d'estendre la roba, el cèrcol, o aquell rudimentari patinet de coixinets en substitució de l’autèntic patinet (La seva fabricació era artesanal i manual. Tres velles taules clavades amb claus, dues quartes de pal d'escombra rodó, un tros de corda i tres coixinets recollits al taller més proper, conformaven el veloç patí de fusta, amb el qual es podia emular als pilots més destacats de fórmula una a les pendents del carrer. En ell i depenent molt de l'ocasió de vegades vam poder pujar-nos fins a tres, el primer conduïa, amb els peus, el segon romania darrere assegut, i el tercer espentava per agafar impuls i pujava de peu, darrere, mentre baixàvem ràpidament les costes a baix), les xapes, o els cartonets (Recorde aquelles capsetes de mistos. Dels seus cartonets arrancàvem el que hui són els cromos, i amb ells jugàvem als mil i un jocs. A més, estava allò dels "repe" que intercanviàvem entre nosaltres fins a arribar a tindre verdaderes col·leccions que hui ens agradaria conservar a més de u) i els que podríem anomenar jocs de taula'(parxis, la oca)...
La que probablement era la diversió més salvatge era la que anomenàvem fer "Harca". Generalment es jugava per grups molt nombrosos, quasi sempre de zones diferents del poble, i amb extrema rivalitat. No era més que una ¿simple? guerra a pedrades. Quasi sempre acabava més d'un amb un trinxo en el cap o un trau en el front, amb la corresponent cura mèdica i embenat en el cap. Amb tal condecoració, l'heroi ferit en combat era nomenat "coronel" i anava amb el cap ben alt.
 El joguet per excel·lència de les xiquetes era la nina. S'aprofitava qualsevol cosa per a construir una, amb retalls de tela, restes vegetals, trossos de fusta, qualsevol cosa era bona per a fabricar-la amb una dosi adequada d'imaginació i creativitat.
Si els pares podien comprar una, encara que fóra de tela o de cartó, l'afortunada criatura la consideraria una autèntica joia. Jugaven a fer-li vestits, a imitar als majors, a donar-li de menjar, a pentinar-la, i jugaven a pares i mares, a metges i a qualsevol altra activitat que els passara pel pensament.
Les pròpies xiquetes es disfressaven de majors amb un mocador en el cap, davantals de cuina, i amb les poques nines que hi havia i qualsevol atifell fet per elles o comprat en la fira, imitaven les seues mares en els treballs habituals de casa, guisar, parar taula empapussar els nadons, o muntaven botigues amb palets, fulles d'herba, plantes pedretes...
 Estaven naturalment altres joguets, dels anomenats cars, que els reis únicament portaven als xiquets i xiquetes de famílies més benestants: el tren elèctric, cotxes de carreres, cotxes de pedals, bicicletes i tricicles, pilotes dels anomenats de reglament, i casetes de nines , cuinetes, entre d'altres.
Com eren anys de penúria, mentre els xiquets rics podien gaudir de la seva pilota de reglament, els més pobres s'acontentaven amb fer-ho amb una pilota de drap, farcida de paper de diaris, bé cosida amb una espessa xarxa de guita fina.
Però quins partits es jugaven a cada carrer, a la caiguda de la vesprada!

Ara recordarem una cançó popular vallera pel joc de corro cantada per Rosa Montesinos, una gran col·laboradora del club de lectura intergeracional.


Relació d’altres joguines d’abans més populars
Segurament cadascú de vosaltres si es poseu a fer-ne una llista resultaria completament diferent a la meua; perquè a cadascú de vosaltres vos vindran a la memòria aquells que ho jugat més; però per nomenar alguns he fet aquest llistat.
Els dels anys 60
· NINES I BEBÈS: de cartró pedra, cap de ceramica, cap de plàstic, poliestireno i cap en moño: MARIQUITA PÉREZ, NANCY, BARBIE, PEPA DE FAMOSA, NINA ANDADORA, DE FAMOSA, BARRIGUITAS, MALETINS DE LA SENYORA PEPINS
· ARQUITECTURA DE FUSTA
· BITLLES
· CARRACA
· CAVALL DE CARTRÓ AMB RODES
· CUINETES I UTENCILIS DE CUINA
· COMPTES I COMICS
· COTXE DE PEDALS
· COTXES, MOTOS, AMBULÀNCIES, ETC DE CORDA
· CROMOS
· DIFERENTS JOGUETS DE LLAUNA,METÀLICS I DE PLÀSTIC (preferentment cotxes, motos, camions, tractors, etc)
· DIOBOLO
· HULA HOP
· INDIS I VAQUERS, FORTY, FORT COMANSI, DILIGÈNCIA COMANSI, PISTOLES DE L’OEST AMB RODA DE PETARDS. AUTOMÀTICA, . RIFLE ARCS I FLETXES
· JOCS DE CARTES
· JUEGOS REUNIDOS GEYPER
· LOTERIA
· MECANO
· PATINS
· PISTOLES D’AIGUA
· PRIMER BALÓ DE CUIRO O DE REGLAMENT
· PROYECTORS DE CINE (CINEXIN)
· TRENCACLOSQUES
· TRENS DE CORDA I ELECTRIC (IBERTREN)
· TRICICLE
· XILOFON, GUITARRA DE FUSTA, TAMBOR, ACORDEÓ DORREMÍ
· YO-YO
O més moderns d’allà pels anys 70
· AIRGAM BOYS
· AUTOCROS
· CLICS DE FAMOBIL
· CONNECTA 4
· EXIN CASTILLOS
· FUTBOLÍ
· GEYPERMAN
· GRAND PRIX
· MADELMAN
· MAGIA BORRAS
· SCALESTRIC
· TENTE
EXPRESSIONS DEL JOC
· A amagatons [ o a magatalles] (Ocult, amagat. en referència al joc infantil)
· A mal joc, mala cara
· Ara t'agarraré, cagó! (Ho diuen els adults per a jugar a acaçar els xiquets menuts. També per a expressar sorpresa o incredulitat davant d'una informació o d'un propòsit ingenu o amb poc trellat)
· De mentiretes (Es diu en un joc, quan no s'hi juga res)
· Divertir-se com un gos amb un joc de bitlles (No divertir-se gens)
· Fer bitlles (Encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc)
· Més xalat que un joc de bitlles (Molt alegre)
· Donar la llengua al gat (Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles)
· El bon jugador ha de saber perdre
· Els jocs solen acabar en plors
· Fa de bon jugar quan es guanya
· Joc brut [o jugar brut] (Actuació poc correcta)
· Jugar al gat i la rata (No acabar de decidir-se)
· Jugar més que un gat amb una veta (Jugar molt, ser molt jugador)
· No hi ha joc de mans, sense trampa [o paranys] (Vol dir que els jocs solen tenir algun defecte que permet d'obrar fraudulentament)
· Peça tocada, peça jugada
· Per un punt se perd el joc
· Ser un joc de xics (Ésser una cosa poc seriosa, mancada de formalitat)
· Traces i manyes (Astúcia. Joc brut)

PARAULOTES
Vegem com tractem en La Vall a un:
Xerrador, parlador, cridaner
Baladrer (Que parla a crits o que crida immoderadament)
Bocamoll (Qui xerra sense discreció coses que hauria de tenir secretes)
Borinot (Dit d’algú que mai no calla, que un te sempre al davant)
Cotilla (Persona xafardera i xerraire. Que es dedica a informar de notícies i rumors que afecten altres, generalment per criticar els altres o donar-se importància)
Cotorra [o Papagall ] (Persona molt xerradora o que diu moltes coses de memòria i sense pensar les)
Llengua llarga [o Llenguerut-uda , o Llengut-uda]   (Parlar molt, esser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses)
Romancer-era (Persona que usa romanços, converses llargues i que no interessen; que té i exposa idees estranyes, importunes)
Tabarra (Persona xerraire i enutjosa)
Xarlatà-ana[o Xerraire] (Persona que parla molt i sobre coses intranscendents. També s'aplica a la persona que conta coses que no hauria de comptar) 

I si el qui parla es una persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador
Anar amb un pam de llengua fora  (Anar amb grans mostres de cansament per un esforç violent)
Anar a llengües de la gent (Seer objecte de comentaris)
Anar-se'n de la llengua (Dir alguna cosa que convenia callar)
Deslligar la llengua (Fer parlar)
Donar la llengua al gat (Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles)
Dur la llengua esmolada [o Esmolar-se la llengua] (Estar per a xerrar molt)
Fer llengotes (Que treu la llengua en senyal de befa)
Ficar-se la llengua a la butxaca [o al cul o dins del cul] (Callar)
Frenar la llengua  (Evitar parlar massa)
Haver menjat llengua [o Haver perdut la llengua, o  Haver-se li menjat la llengua o Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú] (Perdre les ganes de parlar)
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos (Significa que la murmuració pot fer molt de mal)
Llengua muda mai fou batuda  (Vol dir que sol convenir més callar que parlar)
Mossegar-se la llengua (Retenir-se per no dir allò que es pensa)
No tenir la llengua arrendada [o travada, o rues a la llengua]  (Ésser propens a parlar sense dissimuls ni eufemismes)
No tindre llengua [o haver perdut la llengua , o haver-se engolit la llengua , etc.]  (Expressions usades quan queda callat algú, especialment un xiquet, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa)
No tindre pèls a la llengua (No ser tímid en el parlar; tenir per costum dir les coses clares i sense temor)
Pareix que hagis menjat llengua (Expressió usada per a indicar que algú xerra molt)
Parlar amb llengua de plata  (Solucionar algun afer oferint diners)
Qui té llengua [o preguntant] a Roma va (Qui pregunta arriba a tots els llocs)
Retenir la llengua (Evitar de parlar massa)
Ser curt de llengua, però llarg de dits [o ungles]  (Que parla poc però s'aprofita de les situacions. Que calla les males intencions)
Ser fluix de llengua  (Bocamoll. Indiscret)
Ser llarg de llengua  (Ser xerraire)
Tenir a la punta de la llengua  (No poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú)
Tenir llengua  (Contestar descaradament)
Tenir molta llengua i pocs fets (Ser bravejador, o informal en les promeses)
Tenir trencat [o ben tallat] el tel de la llengua  (Parlar molt i amb veu estrident)
Tindre la llengua espessa (Tindre la llengua pastosa)
Tindre la llengua lligada (Tenir un impediment per dir allò que hom voldria)
Treure un pam de llengua (Estar molt cansat)

Li diem:
Malparlat
Llengua d'escorpí [o escurçò]
Llengua d’infern
Llengua de destral 
Llengua de drap 
Llengua de foc
Llengua de ganivet 
Llengua de serp [o serpentina]
Llengua de verí [o verinosa]
Llengua viperina
Llengua llarga
Mala llengua 
Malparlat-ada (Que malparla; que parla amb mots ofensius o indecents)

Ja que hem tret el tema de la llengua, acabarem repassant algunes locucions que tenen la llengua com la paraula bàsica:
LOCUCIONS
Afluixar la llengua (Parlar indegudament)
Anar amb un pam de llengua fora  (Anar amb grans mostres de cansament per un esforç violent)
Anar a llengües de la gent (Seer objecte de comentaris)

Anar-se'n de la llengua (Dir alguna cosa que convenia callar)

Deslligar la llengua (Fer parlar)

Donar la llengua al gat (Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles)
Dur la llengua esmolada [o Esmolar-se la llengua] (Estar per a xerrar molt)
Fer llengotes (Que treu la llengua en senyal de befa)
Ficar-se la llengua a la butxaca [o al cul o dins del cul] (Callar)
Frenar la llengua  (Evitar parlar massa)
Haver menjat llengua [o Haver perdut la llengua, o  Haver-se li menjat la llengua o Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú] (Perdre les ganes de parlar)
La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos (Significa que la murmuració pot fer molt de mal)
Llengua muda mai fou batuda  (Vol dir que sol convenir més callar que parlar)
Mossegar-se la llengua (Retenir-se per no dir allò que es pensa)
No tenir la llengua arrendada [o travada, o rues a la llengua]  (Ésser propens a parlar sense dissimuls ni eufemismes)
No tindre llengua [o haver perdut la llengua , o haver-se engolit la llengua , etc.]  (Expressions usades quan queda callat algú, especialment un xiquet, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa)
No tindre pèls a la llengua (No ser tímid en el parlar; tenir per costum dir les coses clares i sense temor)
Pareix que hagis menjat llengua (Expressió usada per a indicar que algú xerra molt)
Parlar amb llengua de plata  (Solucionar algun afer oferint diners)
Qui té llengua [o preguntant] a Roma va (Qui pregunta arriba a tots els llocs)
Retenir la llengua (Evitar de parlar massa)
Ser curt de llengua, però llarg de dits [o ungles]  (Que parla poc però s'aprofita de les situacions. Que calla les males intencions)
Ser fluix de llengua  (Bocamoll. Indiscret)
Ser llarg de llengua  (Ser xerraire)
Tenir a la punta de la llengua  (No poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú)
Tenir llengua  (Contestar descaradament)
Tenir molta llengua i pocs fets (Ser bravejador, o informal en les promeses)
Tenir trencat [o ben tallat] el tel de la llengua  (Parlar molt i amb veu estrident)
Tindre la llengua espessa (Tindre la llengua pastosa)
Tindre la llengua lligada (Tenir un impediment per dir allò que hom voldria)
Treure un pam de llengua (Estar molt cansat)

No tindre fre a la llengua (Parlar molt)
Ser un setze llengües (Persona que mai no calla)
Tenir bona llengua (Parlar bé)
Tenir la llengua aferrada al paladar (Estar molt assedegat)
Tenir la llengua curta (Parlar interrompin les paraules, deixant-se paraules)
Travar-se-li la llengua (Parlar interrompin les paraules, deixant-se paraules)
Treure un pam de llengua (Estar molt cansat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada