EL CAFÈ DE PIPA
(19/12/2016)
CELEBREM EL NADAL
La Setmana passada dedicarem el programa a la preparació del Nadal, fent referència a tots aquells preparatius que els vallers i valleres, seguint les seves costums i tradicions, han anat desenvolupant al llarg d’aquests dies propers a la celebració del Nadal que s’acostaran en els propers dies
· El cap de setmana que ve amb La Nit de Nadal i l’arribada del Pare Noel (24 de desembre) i Nadal (25 de desembre)
· A l’altre cap de setmana tindrem na Nit de Cap d’Any (31 de desembre) i Any Nou (1 de gener).
· Per últim tancarem el cicle de les festes nadalenques amb l’arribada del Reis Mags amb la celebració de la Nit de Reis (5 de gener) i el dia de Reis (6 de gener)
UN ANY MÉS S'ACOSTEN LES FESTES.
GRANS I MENUTS SE SUBMERGEIXEN EN UN MÓN DE FANTASIA QUE, SEGONS ELS EXPERTS, ÉS ABSOLUTAMENT POSITIU.
A PART DELS REGALS MATERIALS, QUE MAI VÉNEN MAL, NO CAL OBLIDAR EL MISSATGE ESPIRITUAL D'ESTIMA I DE BONA ENTESA ENTRE LES PERSONES.
Per tal de comprendre l’esperit del Nadal llegiré un article de BERNABÉ TIERNO
Psicòleg i escriptor.
Cadascú és molt lliure de viure el Nadal com li plagui, però deixem als xiquets i xiquetes, i als adults que prefereixin tornar a sentir-se menuts, que somiïn, s'il·lusionin, estimin, riguin i gaudeixin d'aquests dies fent bo el pensament de Balzac quan afirma que "el millor de la vida són les il·lusions de la vida".
No m'oblido dels detractors del Nadal i bé que ho sento per ells, però segurament els seria més grat i rendible deixar-se contagiar de les il·lusions dels seus semblants, probablement menys reflexius i analistes, però sens dubte, més emotius i entusiastes i, segurament, pràctics.
A mi em sembla molt encertat que en aquest món ple de guerres, de lluites fratricides i d'odis, de recels i d'enveges, els qui ho desitgin, sigui quines siguin les seves creences i la seva ideologia, decideixin viure el Nadal com a oportunitat per al retrobament, la il·lusió, l'esperança, el perdó i l'amor.
Hi ha res més preciós i gratificant que el donar i el rebre?
Els regals, els detalls i les atencions amb les persones més properes i familiars i amb els xiquets i xiquetes estan carregats de bones intencions i això, sens dubte, és una cosa necessària perquè "sense il·lusions la humanitat moriria de desesperació", com afirma Anatole France. Ens sostenen les il·lusions i l'esperança com ens revitalitzen i fins rejoveneixen els detalls i les mostres d'afecte dels nostres semblants.
Doncs bé, dins d’aquest món d’il·lusió, adquireixen un protagonisme especial els xiquets i xiquetes de La Vall d’Uixó que aleshores d’ara han degut o deuen estar escrivint les seves cartes tant al Pare Noel com als Reis Mags d’Orient.
S'acosta el dia de Nadal i el Pare Noel i els Reis ja deuen d’estar a punt d’emprendre el seu viatge.
Xiquets i xiquetes de La Vall d’Uixó, si encara no ho escrit la carta amb els vostres millors desitjos, no s’encanteu i però si encara esteu nerviosos de com començar-la us done algunes idees perquè aquest moment sigui molt especial:
1.- A hores d'ara tots disposeu del vostre arbre de Nadal o el Betlem recentment muntats. Per tant, el primer és escollir el lloc on redactar la teva carta i què millor lloc que al costat de l'arbre o el Betlem recordant a la persona que et va a portar els millors regals.
2.- A l'inici de l'escrit, hauràs de recordar que has estat un xiquet o xiqueta molt bo o bona durant tot l'any. És el moment d'explicar totes les coses bones que has fet i has après durant aquest any.
3.- Seguidament, incloeu els vostres majors desitjos. Aquests no tenen res a veure amb els regals, sinó amb accions solidàries i pensant en els altres. Lluny de l'ambició i el consumisme, tots podríeu demanar aquest any per la pau mundial.
4.- Inclou els regals que vols per Nadal sense oblidar que l'important en aquestes dates és gaudir dels dies de festa amb la família.
5.- Tingues un últim detall i acomiada't del Pare Noel i els Reis amb afecte. I no t'oblidis de decorar la carta amb dibuixets perquè sigui encara més especial.
Cada vegada més l’arribada del Nadal va lligada a l’arribada d’un personatge molt esperat pels xiquets i xiquetes. Em refereix al Pare Noel.
PARE NOEL
Aquesta figura en la Vall cada vegada més competeix amb el Reis Mags. Donat que la seva arribada és molt més abans que la del Reis i el caràcter dominant del comerç amb la intenció de vendre, fa que els xiquets no tinguen espera i ja és majoria que la Nit de Nadal i sota l’arbre de Nadal, el Pare Noel descarregue els seus regals.
Però per que no es perdi la tradició del Reis el que es fa és que les famílies es reparteixen l’entrega dels regals i uns ho fan en aquesta data i els altres s’esperen a la nit de Reis. Generalment són els avis els que esperen l’arribada dels Reis i els pares els que s’avancen a Pare Noel.
La tradició del Pare Noel no és pròpia de la nostra cultura, sinó que prové dels països del nord i centre d’Europa i, posteriorment d’Estats Units.
Però amb els anys, bé sigui per la influència de les pel·lícules o altres interessos, aquest personatge ha anat entrant per les finestres o xemeneies d’algunes cases.
Així, molts xiquets i xiquetes es desperten el dia de Nadal amb la il·lusió de trobar els regals que el Pare Noel els ha deixat sota l’arbre.
Els noms de Pare Noël o Santa Claus provenen de Sant Nicolau.
Aquest sant, diu la llegenda, va sentir que hi havia un home molt pobre que havia decidit vendre les seves 3 filles per tal d’aconseguir diners per poder subsistir.
En saber-ho, el sant va anar a la casa d’aquesta família i va veure que a la xemeneia hi havien penjats els mitjons de les xiquetes que s’estaven secant. Va col·locar una bossa plena de monedes d’or per a cada una de les filles dins dels mitjons. Gràcies a aquest regal, la família va poder subsistir.
D’aquí ve la tradició de posar mitjons a les finestres o a l’arbre de Nadal o a la xemeneia, i esperar que a l’endemà hi apareguin els regals de Sant Nicolau. Per això tots els xiquets i xiquetes s'estimen tant a aquest personatge!! Això passa el dia 24 de desembre, la Nit de Nadal
Refranys:
· Sant Nicolau obre les festes amb clau (6 desembre)
· A Sant Nicolau, la neu de pal a pal, i si no, en l'alt (Això diuen, per bé que l'arribada del fred es retarda cada vegada més)
· Per Sant Nicolau, la neu hi cau
· Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau
· Sant Nicolau, de la neu porta la clau
· Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau.
· Doneu-nos, Sant Nicolau, un marit ben ric, si us plau.
· Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel
· Per Sant Nicolau tanca amb clau.
Una altra costum és, que els amants de les tradicions cristianes, acompanyaran les celebracions de Nadal al compàs de les:
NADALES
Una nadala o cançó de Nadal és una cançó, la lletra de la qual, fa referència al Nadal o per extensió, a l’hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal.
Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici d'hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la "Missa del Gall" i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litúrgia de la Nit de Nadal.
Les nadales, anomenades Christmas en anglès, nöels en francès o villancicos en castellà, són una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, i al NOSTRE PAIS és el repertori de música tradicional que més viu es manté.
La seva presència es fa present en tots els festivals de Nadal que es celebren als col·legis de primària de La Vall d’Uixó.
I entrant ja en els dies claus, començarem el primer dia festiu, amb la :
LA NIT DE NADAL
La nit del 24 de desembre és un moment molt especial per a moltes persones. A més de celebrar religiosament el naixement de Crist, la nit de Nadal és el dia de reunió familiar, el dia d'un sopar especial. L'origen de les festes podem referir a l'època romana, durant la festivitat de les Saturnals, que se celebrava amb grans menjars. És un dia molt alegre. Les famílies es troben al menjador o la sala, prop de l'arbre de Nadal i/o el Betlem.
El sopar del dia 24 sol començar després del discurs que S.M. el Rei dirigit a tota la nació. Sobre les deu de la nit la família s'assenta a la taula. El sopar transcorre lentament, assaborint cada un dels plats que en la majoria de les cases corre a càrrec de la mare, la qual ho ha preparat amb cura, en una taula decorada al detall per a l'ocasió. Els menjars són variats i no hi ha un menú propi de la terra.
La majoria de les famílies valleres prenen gall d’indi rostit, corder, marisc, pernil i peix, i dolços nadalencs: massapà, torró, coques, pastissets de moniato, etc.
A mesura que van acabant-se els plats, una certa sensació de nerviosisme a l'estómac va augmentant, sobre tots als xiquets i xiquets, saben que el Pare Noel està a punt d'arribar.
Mai ho aconseguim veure’l; sigil·lós, sempre espera que acabem de sopar, i molt educadament, truca al timbre quan se'n va (poques són ja les cases que disposem de xemeneies, que és el lloc preferit). Un timbre amb so de campana estrident que capgira al teu cor cada vegada que algú el toca. I imagineu els nostres cors quan sabem que qui toca és Pare Noel: comencen a bategar a mil per hora, i és l'anunci que ell i els seus follets ja han passat per la nostra casa i els nostres regals ens estan esperant.
Refranys:
· La nit de Nadal la més clara de l'any (Així sol ser, i si hi ha lluna plena, moltíssim més)
· La nit de Nadal la més estelada de l'any (Hom creu que, durant la nit nadalenca, tots els estels surten i brillen tant com poden, per tal de veure i adorar el Nen Jesús)
· La nit de Nadal la més llarga de l'any
· La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
· Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura
· La nit de Nadal, la més clara de l'any
· La nit de Nadal, la més gran de l'any
· La nit de Nadal, la més serena de l'any
· La nit de Nadal, la millor de tot l'any
· Les nits de Nadal són nits d'alegria
LA MISSA DEL GALL
La Missa de Gall se celebra la nit del 24 de desembre (després del sopar de Nit de Nadal) a les 24 hores. La seva celebració té per objecte la commemoració cristiana del naixement del Nen Déu. Els seus dos lectures i l'evangeli se centren en la narració del naixement a Betlem. Podria ser que dita celebració tingués els seus orígens en el solstici d'hivern que és la Festa del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el nostre país, doncs anuncia el pas de la nit al dia.
Les campanes de les esglésies de La Vall anuncien a mitjanit el naixement de Jesús.
La missa de Nadal, per tot l'any val.
NADAL EL 25 DE DESEMBRE
En aquest dia als domicilis vallers es continua amb la tradició familiar de reunir-se tots al voltant de la taula per fer el dinar de Nadal.
Cal anotar que en la confecció d'aquest dinar i pensant en el sopar que la nit d’abans s’havia pres, no hi pot faltar la típica olla o putxero de Nadal que pot ser acompanyat d'atres plats de carn o simplement carn de corder torrada.
I, de postres, més torrons, neules, massapà, pastissets de moniato......
 |
| Olla ó putxero de Nadal |
També es fa una llarga sobretaula, moment que s’acostuma a fer l'entrega de les estrenes.
ESTRENES
Segons explica la llegenda la tradició va sorgir amb Ròmul, el primer rei de Roma qui el primer dia de l'any va rebre dels seus ajudants unes branques tallades d'un fruiter del bosc de la deessa Strenia. Més endavant aquest gest es va transformar en un ritu que se celebrava cada primer dia de l'any i es va cridar Strena.
Les estrenes són un regal, generalment diners, donades pels membres més majors de la família a nebots, fills o néts. Estos recorren la taula felicitant la família i arreplegant les seues estrenes. Per regla general les estrenes es donen el dia de Nadal, però hi ha costum, si algú no ha pogut recollir-les, d'allargar-se al dia 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve i durant totes les festes.
Antigament també es coneix amb l'expressió "anar a besar les mans" en referència al costum antic d'anar els xiquets i xiquetes a casa els padrins de bateig, avis i altres parents a felicitar el Nadal i a recollir les estrenes. En eixa visita es tenia costum de besar les mans dels parents per a felicitar-los i en senyal d'agraïment.
· Nadal dilluns, les festes amunt
· Nadal en dimarts, festes a grapats
· Nadal en diumenge totes les festes es menja
· Nadal en divendres, festa grossa
· Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
· Per Nadal qui res no estrena res no val
· Per Nadal, gras o magre tant se val
· Per Nadal, muda el jornal
· Per Nadal, nostre Senyor fa de pastor
· Qui no celebra el Nadal, poc val
· Qui no duu capa per Nadal, no li preguntis què li cal
· Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
· Qui surt a caçar per Nadal, cau en pecat mortal
· Qui un bon Nadal farà, i el desembre acabarà, l'any nou veurà
· Qui vulgui un bon Nadal que es procuri un bon capçal
· Un Nadal no fa mal
SEGON DIA DE NADAL 26 DE DESEMBRE SANT ESTEVE
És una festivitat considerada una mica com la continuació del dia de Nadal; es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A La Vall hi ha la costum de dedica-la a passar el dia fora de casa, bé al camp, la platja, etc en companyia dels amics i amigues.
Últimament aquesta data ha caigut en desús per ser considerada dia laboral. Encara que enguany la Generalitat Valenciana la recuperada i li ha atorgat novament el caràcter festiu d’abans.
Refranys
· Demà de Nadal, arròs de catedral (El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial)
· Durar de Nadal a sant Esteve (25 desembre) (26 desembre) [Durar molt poc de temps]
· L'endemà de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre (26 desembre)
· Per Sant Esteve conill i llebre (26 desembre)
· Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre (26 desembre) (S’allarga el temps de llum solar)
Refranys de la gastronomia de Nadal
· Alegra't, panxeta, que Nadal ja ve; menjarem carneta i arrosset també
· En Nadal, perilla el gall
· Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
· Per Nadal, ric i pobre mengen gall
· Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
· Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
· Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
· Per Nadal ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras
· Qui té porcs a la salera, bon Nadal se l'espera
· Qui té sis porcs en sal pot passar un bon Nadal [O Qui té set ovelles al corral, ja té bon Nadal]
· El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
· Els formatges de Nadal són els millors de l'any
· Per Nadal, després s'ha de fer un arròs com una catedral
· El conill per Sant Joan, i la perdiu, per Nadal
· És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per a aquell dia mai falta
· La perdiu i la poma, per Nadal són bones
· Per Nadal, sang de porc al rieral
· Per Nadal, tripes de porc al caminal
· Per sant Tomàs agafa el porc pel nas, i per Nadal posa'l a la semal
· Polles agostines, per Nadal són gallines
· Qui té un porc a la semal pot passar un bon Nadal
SANTS INNOCENTS
El dia dels Sants Innocents es celebra el 28 de desembre. És costum fer bromes a la gent com trucar a la porta i anar-te'n corrent, enganxar ninots de paper a l'esquena, etc. De vegades a la gent que li gastes la broma li sap mal.
Tot i així, avui en dia, el més habitual és fer bromes als nostres coneguts: explicar una mentida inofensiva o “trola” increïble a veure qui és l’innocent que se l’empassa (evidentment, després o a l’endemà s’ha de desvelar la veritat). I això també ho fan els mitjans de comunicació: a les televisions, ràdios i diaris es publiquen notícies basades en una broma. I se'n diuen innocentades.
Quin origen té aquesta tradició?
El nom d’aquesta diada podria tenir l’origen en una llegenda cristiana que diu que el rei Herodes, quan va ser informat sobre el naixement de Jesús, va fer degollar a tots els infants de Betlem, morint així milers d’innocents.
Però el caràcter festiu de la diada, ben segur que prové d’un altre origen. Durant la època més dura de l’any a nivell climatològic, coincidint en un període de poca activitat als camps, la gent necessitava divertir-se i relacionar-se amb els seus veïns. Així en ple hivern, s’organitzaven jornades de festa desenfrenada i disbauxa, just després de Nadal.
Així, trobem tot el sentit a la dita “de Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”.
* D'innocents, algun en deixà el rei Herodes [o Que en va deixar, el rei Herodes!] (Es diu referint-se a la gent beneita o massa innocent)
* El dia dels Innocents, tot és permès.
Poc a poc el desembre s’acaba. Desembre és l’últim mes de l’any i com no, hi ha que acomiadar-se d’ell per rebre a l’any nou.
Doncs passem al segon bloc de dies festius: La nit de Cap d’Any i Any Nou.
CAP D'ANY
A Espanya, la tradició d'acomiadar amb raïm l'any sembla ser que data de 1909.
L’entrada del nou any es celebra a La Vall en dos esdeveniments tradicionals; la cursa de la Sant Silvestre vallera i l’última nit de l’any amb una concentració a la plaça del Centre per acomiadar-se de l’any que acaba i entrar en l’any nou amb el típic raïm i cava o sidra.
· La Sant Silvestre vallera
Es realitza el 31 de desembre a les 19h. i està organitzada pel Club d’Atletisme. Últimament la cursa ha adquirit un caire solidari on els participant aporten aliments per a alguna ONG que els fagi arribar a la gent més necessitada.
Aquesta cursa encara que alguns atletes ixen a competir-la, la majoria dels participants, que sobrepassen el miler, ho fan en un ambient festiu en la que un gran nombre van disfressats.
 |
| Sant Silvestre Vallera (La Vall d'Uixó) |
· L’última nit de l’any
Aquesta nit, tots els vallers i valleres inclòs els xiquets i xiquetes es van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any. Molts són els que s’acosten a la plaça del Centre amb els 12 grans de raïm i alguna ampolla de cava o sidra a l’espera de que el rellotge de l’Ajuntament marque les 12 i doni pas a les campanades.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar i apareixen més sopars entre amics.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit:
· quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i
· quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Un castell de focs d’artifici llançat des de la terrassa de l’Ajuntament acompanya aquest moment de bullici.
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges i wassaps de mòbil).
Però per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: A la cap d'any de 1909 els recol·lectors de raïm van tenir una gran producció d'aquesta fruita i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.
Roba interior vermella
L'origen d'aquesta tradició no és del tot cert, però realment hauríem desplaçar-nos en temps de l'edat mitjana, quan realment gairebé tot estava prohibit i sobretot en les classes mitjana o baixa. De fet en l'antiguitat sempre s'havia relacionat el color vermell com el símbol del dimoni, la sang i la bruixeria. Per aquesta relació fins i tot va arribar a prohibir la plantació i consum de productes de color vermell (tomàquets, pebrots, ..) i el vestir-se amb indumentàries vermelles. De fet a l'hivern quan tot sembla estar parat o mort per les gelades, el color vermell és un símbol de sang i de vida, però com estava prohibit i la gent creia que el portar un símbol de vida portava bona sort, en el moment en que el sol començava el seu naixement donant senyals de vida, van optar per portar roba de color vermell, però que realment no estigués a la vista, quedant d'aquesta manera la tradició establerta fins als nostres dies.
De Sant Silvestre
· A sant Silvestre, estira [o lliga] el burro del cabestre.
· Per Sant Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna (31 desembre)
· Per Sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n
· Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.
· Per Sant Silvestre, un any se'n va i un altre en resta.
· Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre) [destre = és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
· Per St. Silvestre, l'any acabat i l'oli engerrat.
· Sant Silvestre és el darrer vespre
· Sant Silvestre, duu a les bruixes del cabestre (31 desembre)
· Sant Silvestre, porte l'any del cabestre
· Si Sant Silvestre plora tot l'any plora; Si Sant Silvestre riu tot l'any riu. (31 desembre) (Ho diuen perquè és l'últim dia de l'any)
· St. Silvestre, deixa l'any i ves-te'n.
De Cap d’Any
· A cap d'any comença l'any (No falla)
· Al cap de l'any, els mateixos diners (Sembla, que vulgui dir que per molt que treballis, si passes comptes a finals d'any, segueixes igual)
· Cap d'any gelat [o nevat], any de molt blat [o molt pa assegurat o bon any assegurat] (La humitat moderada alimenta els cereals)
· El foc de Cap d'Any, no fa dany
· Pluja per cap d'any, mal any
· Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
· Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
· Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any
· Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
· Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any
· Trons per Cap d'any, porten mal any
ANY NOU
És el primer dia de l'any en el calendari gregorià.
La nit anterior, qui més qui menys, l’ha passat de festa, acomiadant l’any anterior i donant la benvinguda a l’any que comença. El dia 1 de gener, doncs, acostuma a ser un dia tranquil. Hi ha gent que el comença veient per la televisió el concert amb ballarins de balços que cada any es fa a Viena. O el clàssic descens d’esquí. N’hi ha molta que se’n va a la platja a veure els primers raigs del sol del nou any (aquest poden ser els més matiners o bé els que encara no han anat dormir). I per a la majoria la diada se celebra en família, fent un dinar amb els més íntims. Això si, sense deixar de donar el bon any a tot aquell que es troba en el camí. I també és el dia dels propòsits:
Deixar de fumar. Anar al gimnàs. Aprendre anglès. Menjar més sa... Aquests són alguns dels propòsits que molta gent es fa en començar l'any però... quants els compleixen? Per què costa tant convertir els bons propòsits en bons hàbits?
Dites i refranys:
· Any nou, vida nova (Desig expressat el dia de Cap d'Any. També Ho diu qui s’ha fet l’ànim de canviar de manera de viure: qui pretén deixar de fumar, posar-se a règim...)
· Per Any Nou el dia s'estira un sou
· Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou
· Per Ninou [Any Nou] un pas de bou
· Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
· Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà
Per últim tancarem les festes Nadalenques amb l’arribada dels Reis d’Orient.
Comença el compte enrere. Ja queda molt poquet per l’arribada dels Reis Mags d'Orient i els xiquets i xiquetes comencen a comptar els dies que queden per a gaudir de la tradicional Cavalcada, que precedeix a la nit màgica, en què els Reis Mags aniran a casa i els deixessin els seus regals.
Així, els xiquets i xiquetes veuran complerts els seus desitjos, les seves il·lusions s'hauran fet realitat i els més grans recordarem la nostra infància a través del somriure dels nostres fills i nets.
Però prèviament, els xiquets i xiquetes vallers hauran d’haver escrit les seves cartes.
LA CARTA ALS REIS I L'ENTREGA AL PATGE REIAL.
Arribat el moment precís, els xiquets i xiquetes i també alguns grans, escriuen una carta als seus Majestats els Reis d'Orient, en la qual expliquen, amb més o menys detalls, el seu comportament durant l'any i on reflecteixen les seves il·lusions i anhels per al nou any. També, per descomptat, ja que és el més important, escriuen els regals que volen rebre. Escriure La Carta als Reis Mags representa la il·lusió i innocència dels xiquets i xiquetes, amb l'esperança posada en aconseguir aquells premis, joguines i regals que ambicionen.
Tancada la carta i amb molta il·lusió, és hora de lliurar-la als reis. La Carta als Reis Mags pot arribar a Ses Majestats per diferents camins. El primer és el lliurament en mà al patge reial, una de les més divertides, boniques i il·lusionants. Els patges dels reis reben els xiquets i xiquetes en els lloc habilitats per l’Ajuntament de La Vall (una primera entrega ja s’ha fet en la Fira de Nadal, caldrà estar en compte per veure en quin lloc es tornen a posar) per agafar les seves cartes i escoltar quins regals volen rebre, després d'assegurar-se que s'han portat bé i han estat bons.
Una altra forma de lliurar la Carta als Reis és enviar-la per correu, tenint cura de posar bé la direcció perquè no es perdi, encara que com es tracta d'una cosa màgica, els reis ja es cuiden de no perdre cap.
NIT DE REIS
Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el xiquet Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.
Durant els dies previs, els xiquets i xiquetes innocents de La Vall escriuen la carta als reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos i els porte carbó) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.
Melcior és el rei de pell clara. És el més jove dels tres, però té l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs. Diu una tradició que el nen Jesús el va castigar per fer mostra innecessària de la seva força i joventut. És d'origen europeu i va fer l'ofrena de l'or a Jesús.
Gaspar és també de pell clara i té els cabells castanys. També va vestit, com Melcior, a l'estil gòtic. És d'origen asiàtic i va fer ofrena de l'encens a Jesús.
Baltasar, el rei negre, és d'origen africà i va vestit a l'estil àrab. La seva ofrena va ser mirra. De tota manera, a les icones antigues no se’l pinta de negre perquè es considerava que els negres no eren cristians, i per tant no es volia representar un rei infidel.
Milers de xiquets i xiquetes de La Vall d'Uixó omplen els carrers tot esperant l'arribada dels Reis que acostumen a arribar hores abans de la nit tan especial. Els Reis arriben per les Grues de Sant Josep navegat el riu subterrani muntant en les barques per després accedir a unes fantàstiques carrosses, acompanyats d'una comitiva de patges, quilos de caramels es llancen sobre els infants, llum, color, foc... tot això i molt més enlluerna a tots aquests petits innocents que ansiosos esperen i desitgen l'arribada de l'endemà. Durant el trajecte fan una aturada per a fer l'Adoració en el Betlem vivent situat a la porta de la Parròquia de Ntra. Dra de l'Assumpció. Els Reis finalment accedeixen al balcó de l'Ajuntament on són rebuts per l'Alcaldesa i Corporació Municipal per acabar en un discurs amb un missatge de pau d'un dels Reis a tots els congregat a la plaça del Centre.
A la nit, els reis es dediquen a entrar a les cases dels xiquets i xiquets, i els deixen els regals al costat de les sabatilles (segons la tradició, unes sabatilles velles). També mana la tradició deixar el corresponent àpat per als reis, de manera que puguin menjar alguna cosa i descansar una mica de la seva dura jornada i aigua pels camells.
 |
| Els Reis Mags arriben a les Coves de Sant Josep |
 |
| La Cavalcada de Reis pels carrers de La Vall d'Uixó |
 |
| Els Reis d'Orient adorant al Nen Jesús del Betlem vivent de la Plaça de l'Assumpció |
 |
| Els xiquets i xiquetes de La Vall d'Uixó escoltant el missatge del Rei Mag des del balcó de l'Ajuntament |
La Tradició de les Joguines
Sabíeu que no va ser fins a mitjan del segle XIX en que es va representar als Reis Mags com a portadors de joguines per als xiquets i xiquetes?. Fins aleshores, els obsequis es limitaven a necessitats de la vida quotidiana:
· Gaspar proveïa de llepolies, mel o fruits secs.
· Melcior era més pràctic i carregava amb roba o sabates.
· Mentre que Baltasar era l'encarregat de castigar els xiquets i xiquetes que s’havien portat mal durant l'any amb carbó, llenya o pedres (en l'actualitat fabricats amb sucre).
Dites i refranys:
· Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent
· Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada
· Tindre més faena que els Reis d'Orient
Com que no tot va a ser regals per a xiquets i grans, durant la nit i el dia de reis també hi ha lloc per gaudir de les postres i els dolços. El Tortell de Reis és el producte estrella del dia de reis. Si els torrons han estat els indiscutibles protagonistes dels dolços nadalencs, es fan elegantment a un costat el dia de reis i cedeix el seu lloc d'honor a la taula al tortell.
Així doncs, els vallers i valleres ens reunirem novament en taula, generalment a nivell d’amics i ho farem en cases particulars, cassals o en restaurants. I en acabar el sopar donarem pas al:
EL “ROSCON DE REIS”
Aquest dolç, un dels més antics de Nadal, té un origen pagà. L'Imperi Romà celebrava l'arribada de l'any nou l'1 de març. Els romans atenien les lleis del temps, perquè en arribar la primavera desbordaven de vida arbres i plantes, i la llum augmentava, el que feia creure que començava un nou cicle anual. En aquells temps, des de mitjans de desembre a finals de març tenien lloc les festes d'hivern, durant les quals Roma celebrava la protecció dels seus déus. Anys més tard l'Església va aconseguir cristianitzar aquestes festes paganes superposant la data del naixement de Crist al solstici d'hivern. Amb motiu de les festes s'elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel que es repartien entre plebeus i esclaus. En el seu interior s'introduïa una fava seca i l'afortunat a qui tocava el llegum era nomenat rei de reis durant un curt període de temps. Cap a l'any 1000 l'Església havia aconseguit transformar l'esperit primitiu de la festa de manera que en diversos llocs de França la figura del "rei fava" requeia sobre el nen més pobre de la ciutat. Felip V va importar a Espanya aquesta tradició del tortell com a culminació de les festes de Nadal, desproveït de tot simbolisme i cobert de fruites gebrades amb alguna sorpresa amagada en el seu interior.
A la Vall El “roscon de Reis” és una pasta elaborat amb una massa dolça amb forma de toroide adornat amb rodanxes de fruita cristal·litzada (gebrada) o confitada de colors variats, sol omplir-se de nata muntada o crema, en l'actualitat també de moka o xocolata, i s’introdueixen en el seu interior "sorpreses" que descobreixen els comensals en menjar (a qui li eix el rei es portarà la corona i al qui li eix la Fava, ha de pagar el roscon).
DIA DE REIS
En aquesta data els xiquets i xiquetes vallers comproven que els camells dels Reis Mags han begut l'aigua que els havien deixat, que els reis han tastat el torrons i les neules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s'han portat malament, carbó de sucre. A La Vall des d'un tems ençà aquesta il·lusió d'obrir els regals s'ha avançat a la nit de Reis, tot seguit de la finalització de la cavalcada. El que es conserva durant aquest dia és anar a replegar els regals dels iaios i tios a més d'ensenyar els que ja hi tenen.
Dites i refranys:
· Als Reis bèstia qui no ho coneix
· Als Reis, el dia creix
· El dia de Reis a migdia es veuen els estels
· El dia de Reis, parlen els estels
· Pels Reis un pas dels vells
· Pels Reis, el dia creix i el fred neix
· Per reis el dia creix i ase és qui no ho coneix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada