dilluns, 16 de gener de 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 32)

EL CAFÈ DE PIPA
(16/01/2017)
El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià.
(6 de gener) (17 gener) (20 gener)
LES NOSTRES TRADICIONS
Com diu la dita, hem deixat els Reis i els vallers i valleres ja estem novament dins de les festes de Sant Antoni i si volem allargar-nos a La Vilavella podrem gaudir de les festes a Sant Sebastià totes dues ja en la seva plenitud.
Doncs comencem per la nostra.
Celebració de Sant Antoni Abat.
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels carreters o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades.
Però per què es beneeixen els animals
Sant Antoni, o Antoni Abat va ser un monjo cristià que va portar una vida austera que al llarg de la seva perllongada vida (es diu que va arribar als 105 anys d'edat) sempre va mostrar un enorme amor pels animals, els cuidava i mimava amb cura. Per aquest motiu va ser nomenat Patró dels Animals i des de llavors sempre se li representa vestit amb el seu hàbit de monjo i amb un porc als seus peus.
Antigament, la gent del camp s'encomanava al Sant perquè aquest protegís un dels seus béns més preuats, els seus animals, davant de possibles malalties com la pesta o atacs de depredadors. La benedicció de Sant Antoni es convertia en una protecció davant les amenaces externes, una tradició que se segueix fent ara.

LA CELEBRACIÓ DE SANT ANTONI AL NOSTRE POBLE
Començaré recordant una celebració desapareguda:
Celebració de Sant Antoni al carrer l’Assumpció
A La Vall d’Uixó, durant molts anys, les festes que avuí es celebren al mes de maig al carrer l’Assumpció i voltants, tenien lloc durant el mes de gener i al voltant del origen del sant, la d’enaltir els animals. Cada any eixien tres clavaris i es feia un cercavila encapçalats pels tres clavaris a cavall d’unes haques engalanades. El clavari major anava al mig portant el guió i els altres dos als dos costats portaven les cintes que eixien del guió. Tot el veïnat hi participava desfilant amb les seves cavalleries, carros i tota classe d’animals de companyia.
Quan va decaure, es continua mantenint la tradició per iniciativa d’alguns veïns al front dels qual estava Colom que s’encarregaven de fer la festa. Els veïns i veïnes s’abastien dels rotllos que per a l’ocasió elaboraven els molts forns que aleshores hi havia per la zona. El dia 17 tots acudien a la missa matinal que es celebrava a la Parròquia de l’Assumpció per a la benedicció dels presents. La gent en un principi portava els rotllos en paneres, cistelles. Aquestes cistelles s’amanien amb uns rotllos per als xiquets i xiquetes, rosegons de pa dur, panís, segó pels animals de casa. A les 9: 30 el tio Colom ja anunciava amb coets el moment per anar a missa. Com anècdota comentar, que amb el pas del temps i amb l’aparició de les bosses de plàstic, aquestes van anar substituint a les paneres i era tots un esclafit sonor quan s’acostava el moment de la benedicció i tots començaven a treure les bosses, la qual cosa a qui més li molestava i li cremava era a mossèn Toni, els que l’haveu conegut ja sabeu el caràcter que tenia. En acabar llençaven una gran traca.  
Avui en dia l’únic que queda d’allò és la celebració de la Santa Missa i la benedicció dels rotllos.

Els rotllos de Sant Anton
No hi ha una recepta única, sinó moltes i variades. Centrant-nos en la tradició del carrer de l’Assumpció, segons m’han contat, en feien de dues maneres, uns de pasta de rosquilleta que són durs, com els que he portat al programa i els més tradicionals i altres de pa de llet que deien, més mollets. Tots els forns de la contornà, el Pelaet, La Morra, Paco el forn, Els de Tales, Granell... es coordinaven per veure qui feia cadascú.
Ingredients:
1 got d’oli d’oliva
2 gots d’aigua
Una mica de sal i sucre
Un tros de rem del forn
1 paperina blanca i una altra blava de llimonada
I la farina que admet.
Les llavoretes
Elaboració:
Es dissol el rem en aigua tèbia, S’afegeix l’oli, el poc de sal i sucre, les llavoretes, els paperines de la llimonada i  la farina fins que la massa adquereix la textura adecuada. Es deixa reposar la massa durant una hora o més en lloc calent.
Per fer el rotllos s’agafa un poc de massa i fas boles, a continuació amb el dit fas un forat pel mig i comences a girar la massa fins donar-li la forma redona.
Es posen al forn a 150ºvigilant-los fins que estiguen daurats.
Explica la tradició que cal guardar un rotllo per a l'any següent, beneït per suposat, com a mesura de protecció.
Recorde que la meua àvia repartia aquests rotllos beneits també entre els animals que tenien a casa, que per alguna cosa Sant Antón és el seu sant !. I tingueu en compte que abans a les cases hi havia molts animals, ja que servien per treballar. I es creia que així es protegien de les malalties.

Celebració de Sant Antoni al voltant de l’ermita de Sant Antoni
A La Vall d'Uixó es celebra el cap de setmana més pròxim al dia 17 i no coincident amb la festivitat de Sant Sebastià a la veïna població de La Vilavella. Enguany s’està celebrant des del passat 8 de gener fins el proper diumenge 22 de gener.
Es fan quatre actes principals (2 ja s’han celebrat):
· La Baixà del pi (Tradició molt recent, incorporada l’any 2013). Ha tingut lloc el passat diumenge dia 8.

Doncs bé. L’acte consisteix en la baixada d'un pi que es planta a la plaça de l'Assumpció organitzada per l'Associació Cultural de "Genets i carreters".

El recorregut comença en el carrer 8 del barri Carbonaire, davant de  l'antiga fàbrica de Canós, i  passant per la carretera de Sogorb i el carrer Assumpció, les haques enganxades als carros traslladen el pi  i les rames fins a la plaça de l'Assumpció on, un cop acabada la missa, es planta.
· El cercavila i benedicció dels animals. S’ha celebrat el dissabte passat.
L'Associació Cultural "Genets i carreters" organitzen a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció la tradicional Benedicció dels animals. Anteriorment, Cavalls, "haques", gossos, gats, ànecs, canaris, tortugues ... i una infinitat d'animals participen de la multitudinària cercavila de Sant Antoni pels principals carrers de la Ciutat. A cada animal participant se li obsequia amb el pa beneït o rotllo, el qual i segons la tradició és un present de prospera salut i benestar.
La cercavila es tanca amb una cavalleria enganxada a un carro i amb el crit de "Visca Sant Antoni". També  s’encén la foguera que forma el pi plantat la setmana anterior.
· Romeria a l'ermita de Sant Antoni I que enguany es trasllada a la setmana següent i tindrà lloc el proper diumenge dia 22.
L’Ermita de Sant Antoni
Alçada sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Santa Bàrbara, es troba a 214 mts. d'altitud sobre un xicotet turó enfront de la població i a 1 km. d'aquesta, a la partida de Sant Antoni i al costat de la colònia residencial del mateix nom.
Construïda a finals del s. XVII o principis del XVIII, es tracta d'un temple xicotet, senzill i d'aire rústic. S'accedeix al mateix per tosca escalinata i té adossat al seu costat esquerre un recinte més modern per acollir visitants i pelegrins, amb coberta a una sola vessant. El temple es cobreix amb teules a dues aigües, i la seva façana és rectangular, rematada en àmplia espadanya barroca amb campana i creu. La porta és adovellada, emmarcada per dovelles irregulars i amb un retaule ceràmic de 15 taulellets pintats amb la imatge del sant, rodejat d’animals (pollastre, cavall, porc, vaca, gos i aus volant) en un paisatge de camp. Hi ha una inscripció que diu: ERMITA DE SAN ANTONIO, RESTAURADA EL 17-1-72
L'interior és rectangular, amb suport corregut al llarg de les parets de maçoneria. Només té un altar, en què es troba la imatge del titular.
Aquesta ermita pertany a la circumscripció de la Parròquia de Jesús Obrero.
Anècdotes: Comentar que la campana ha estat robada dues vegades:
Una sobre els anys 70 i l’altra no fa molt, l’any 2014. Aquesta ha estat reposada per una nova la qual va ser beneïda el dia de Sant Antoni de l’any 2015.
També ressaltar que en la romeria de l’any 1986, la campana va caure de l’espadanya ferint a una romera i es va col·locar en un xicotet campanari que es va construir annex a l’ermita, fins l’any 2009 que tornà al seu lloc originari. Això si protegint-la amb una reixa per evitar possibles caigudes.
La romeria
Aquesta romeria va estar durant un temps desapareguda; però es va tornar a celebrar amb l’aparició d’un clavaris que la van recuperar.
Quan jo era menut, recordo que la gent xicoteta pujava acompanyat pels seus pares, els mes joves en colles i tots els veïns i veïnes del poble. Pujàvem pel riu i per una xicoteta senda, que arribava al cim de la muntanya, on es troba l'ermita dedicada al sant.
Era costum pujar, sentir la missa i el sermó, després el capellà beneïa els pans i el vi i tothom es posava a fer fogates i es torrava la carn, les botifarres, els xoriços i les llonganisses i s'anava a la font que posaven davant de l'ermita a pel vi.
Es passava molt bé, ja pujava moltíssima gent. Ara les coses han canviat bastant: ara no es pot fer foc a la muntanya i es fa d'una altra manera.
Ara, el diumenge la "Associació Cultural de Sant Antoni" organitza els actes del matí a l’ermita. Els vallers i valleres es concentren de bon matí al paratge de Sant Josep. Tot seguit i amb la música de la "Dolçaina i Taval" es realitza la peregrinació a Sant Antoni. El sant a coll és pujat a l'ermita que porta el seu nom. Un cop a l’humil santuari es realitza una missa oficiada pel rector de la Parròquia de Jesús Obrero.
Pe a aquesta celebració fa uns anys es crearen els goigs a Sant Antoni amb lletra de Paco Café i música de Antoni Melià, que no sé si es canten; però que nosaltres escoltarem ara en la veu del mateix Paco Café.
Durant un temps   la comissió repartia a tots els assistents amb un suculent esmorzar patrocinat per l’Ajuntament. A més a més, les persones que ho desitgin s'omplen les seves cantimplores de vi negre que brolla d'una font que es troba al voltant de l'ermita i que any darrere any abasteix les dues caixes rurals, Sant Vicent i Sant Isidre.  Els allí congregats es reparteixen per la xicoteta esplanada central i pels voltants per tal d’esmorzar.
· Festival de Cançons de Curruca.
L'any 2013 es va incorporar a la festa una nova activitat, la recuperació dels cants de curruca, cants propis dels caçadors i que formen part de les tertúlies en les casetes de camp després de cada menjar. Aquesta recuperació s'ha instaurat com a Festival de Cançons de Curruca i té lloc el dissabte de Sant Antoni en l'ermita. O siga el proper dissabte dia 21.
Cal recordar que és La Curruca
És un grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador, (hi ha qui porta dos, quatre o set o vuit), Antigament es solia anar amb carro, ja que aquest carregava amb tot el que necessitaven per passar aquests dies.
A causa de la gran afició que hi havia, ja que la Vall té molt terme, era tot un espectacle veure marxar a totes les quadrilles de caçadors cap a les muntanyes, cada un a la caseta de la seva "Curruca", allà s'organitzaven copiosos sopars i dinars, normalment sempre hi havia un membre de la quadrilla que sàvia guisar i preparava veritables banquets, sempre guisaven la carn que caçaven.
Quan estaven de caça, es paraven a beure en els aljubs, lloc on es recull l'aigua de pluja, aquest consisteix en una caseta menuda tapada i al costat una basseta per beure els gossos.

Relació d'aljubs: Espardenyers - Novenes - Sindicat - Margarita - Corral-Blanc - Vinanbros - Fons - Font de Cabres - Punta - Penya migdia - Murta - Manyaneto - Garrut.
Al vespre es refugiaven a la caseta i se sopava el famós "empedrao", hi passaven la nit i això portava la consistent xerrada d'anècdotes i històries verdaderes o potser imaginàries, cantaven cançons compostes per ells i altres. Aquestes vetllades eren fantàstiques. Vegem dues exemples de:
 CANÇONS DE CURRUCA
cantades per Pepe Xima i Vicent Panera de la Curruca los Pinos

 “Baix de la Peña Mig-día
a San Pau van pillar
furtant pomes de Gandia
a les cuatre del matí,
cuando la perdiz canta
tronada viene
no hay mejor señal de agua
que cuando llueve.
Cançó de la Curruca “Los Pinos”
“Tenen fama estos artistes ,
de la curruca el Corral Blanc,
son dos musics de primera
que sempre van davant,
toquen platillos y bombos
la casa queda escampà
i a la san demà el matí
els forats estan tapats.

Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una bona paella, salsa de conill o conill en cargols.
Posteriorment al caure la tarda es repartien la caça aconseguida, cada caçador amb la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels seus gossos, tornava a casa esperant la propera setmana de "Curruca".

Relació d'algunes curruques
-Pechan – Raco – Figueretes – Cable – Esteve – Uitena – Salseros – Canut – Calbo – Baló –Diago – Ferro -Corbata – Fenos – Correa – Vetero – Millonaris – Ana – Menut – Roser -Guzman – Pecat – Bruts – Los Pinos – El Tort.

 Races de gossos de caça.
-Bretona - Xarnego - Eivissenca - Portuguesa - Mallorquina - Llebrer - Pachon - Bracco - Pointer - Seter - Podenc.

Dites i refranys:
· A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer
· Anar [o rodar] més solt que el porquet de Sant Antoni
· Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer
· En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs
· Per Sant Antoni cargols amb allioli
· Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni
· Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
· Per sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer
· Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
· Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó
· Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu [o fa] solet
· Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter
· Per Sant Antoni, fa un fred de dimoni
· Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred
· Sant Antoni del Porquet de gener és el disset
· Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet
· Sant Antoni del porquet, als xiquets un dineret, i a les xiques una surra, perquè vagen a costura
· Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
· Sant Antoni plover per a les patates va bé
· Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi
· Si naix en barba Sant Antoni i sinó la Puríssima Concepció

Festes de Sant Sebastià de La Vilavella
De tots és conegut la costum dels vallers i valleres de acudir a les poblacions veïnes amb motiu de la celebració de les seves festes patronals. No fa molt, al mes de novembre,  vam comentar de la celebració de les festes de Fondeguilla. El divendres dia 20 seran les festes de Sant Sebastià en La Vilavella. Durant mols anys, els vallers i valleres, el diumenge pròxim al dia 20,  acudíem en multitud a passar el dia. Enguany ha segut ahir.
De bon mati, era tot un peregrinatge de colles d’amics i amigues que omplíem la carretera que uneix els dos pobles. La companyia d’autobusos Valldeuxense posava un autobús que durant tot el dia anava fent viatges. Poc a poc la gent anava deixant d’anar a peu i feia us dels vehicles que anaven entrant a format par de les cases. I com tot, ha acabat pràcticament desapareixent. Ara qui vol s’arrima en el seu cotxe, fa una visita i s’entorna a casa.
Dites i refranys:
· Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)     
· Per sant Sebastià, mitja hora més si fa no fa. (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)      
· Per Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà  (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit) 
· Per Sant Sebastià, un pas de marrà.  (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)        
· Per Sant Sebastià, una hora el dia sol allargar (El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern)        
· Per sant Sebastià, una hora més de caminar. (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)
· Per Sant Sebastià, una hora s’allarga ja  (El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern)  
· Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (Comença a fer-se notori que el dia creix)  
· Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa. (És clar, estem en ple hivern)
· Per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar. (És clar, estem en ple hivern)
· Per Sant Antoni de gener, penja el perdigot on et vinga bé, i si no, per Sant Sebastià (És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat)        
· Per Sant Sebastià, penja el perdigot, que bé cantarà  (És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat, que s’amaga entre la garriga o entre el fullatge)  
· Per sant Miquel, el berenar al cel i per sant Sebastià torna a baixar (El 29 de setembre els llauradors encara poden berenar al camp, mentre que per Sant Sebastià ja ha acurtat tant el dia que han de sopar en casa)     
· Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va. (Indica que per aquesta festivitat sol produir-se el pas d'aquestes aus)    
· Per Santa Caterina, ven-te la gallina, i per Sant Sebastià, torna-la a comprar  (Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviar-se haver-les de mantenir durant mig any)      

· Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada