dilluns, 17 d’octubre de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 22)

EL CAFÈ DE PIPA
17/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA
1.- La premsa de La Vall d'Uixó. Un recorregut per les diferents publicacions editades al nostre poble des de finals del segle XIX fins avui. 
2. Els malnoms d'aspecte físic i de caràcter. (continuació, última entrega)
3. Expressions de les relacions de parella.- Les relacions amoroses.

LA PREMSA DEL NOSTRE POBLE
Capçalera d'algunes publicacions de la premsa local


Dels periòdics publicats a La Vall d’Uixó i que he pogut tenir constància tenim que en l’any 1885 aparegué el titulat:
      “Clar i net” Periòdic bilingüe, quinzenal i independent. Era una publicació local amb notes humorístiques. Va ser fundat per D. José Castelló i Tàrrega El redactaven ell mateix i D. José Solernou.
Imprès en la Asociación Tipogràfica de Castelló
A aquest el seguiren altres com:
· El Anticosiero” Setmanari Polític de 1890. Periòdic combatent de la proposta política conservadora dirigida per Victoriano Fabra Gil, president de la Diputació de Castelló.
La Vanguardia”  Setmanari Independent Progressiu de 1904. Bilingüe. El primer número va eixir el 28 d’agost i va seguir publicant-se fins al mes de novembre del mateix any.
Era una publicació que defensava els interessos locals. Escrita en la seva major part en castellà, però contenia una secció humorística en valencià.
El seus redactors eren: D. Francisco Fuertes Antonino, D. Luis Castelló Moya y D. Francisco Paula i que col·laboraven personatges com D. Eleuterio Pérez Solernou i D. Leonardo Mingarro Fenollosa (en aquella època cronista oficial de la localitat).
Redacció i administració: Plaza del Corro, 2 (Actual Plaça Abadia, al costat de la Parròquia del Sant Àngel Custodi).
Impressió: Barberà i Bastida de Castelló.
· El Faro” Periòdic Socialista Obrer de 1904. El primer número es publicà el 31 de desembre. Es publicava tots els dissabtes. Bilingüe. En els primers números hi havia una secció amb el títol de “Semblanses” Tingué curta duració. Es deixà de publicar a l’any següent, el 1905. El dirigia Manuel Segarra Navarro.
La impressió del primer número es va fer Arbona Hermanos (Colon 20 de Castelló). A partir del segon s’imprimia en Barberà i Bastida de Castelló.
L’any 1930 es publicà un número extraordinari per les Joventuts Socialistes dedicat al 25 aniversari de la Joventut Socialista de La Vall d’Uixó.
· El Democrata” Setmanari Liberal Democràtic de 1905
 En Castelló es publicava des de 1894 l’Heraldo de Castelló que provenia de l’anterior periòdic El Liberal creat l’any 1892. Tots dos fundats pel nostre valler il·lustre D. José Castelló i Tàrrega.
Doncs el 20 de juny de 1926 publicà El Heraldo de Vall de Uxó Periòdic d’una vegada. Així ho reflectia la seva capçalera:
HERALDO DE VALL DE UXÓ
Periódico de una vez
SIGLO I                                    20 de junio de 1926                      Núm 1 y último
Aquest número aparegué per tal de replegar un esdeveniment important que tingué lloc a la nostra localitat. Gràcies a la gestió de José Castelló Tàrrega, el 9 de març de 1926, La Vall d’Uixó aconseguí la categoria de ciutat i el 14 de  juny del mateix any, l’Ajuntament celebrà uns actes de agraïment als que va assistir l’homenatjat i presidits pel Governador Civil, D. Juan Barco i l’alcalde, Sr. D. Joaquín París García. Un dels actes consistí en descobrir una làpida commemorativa a la seva casa natalícia i canviar el nom del carrer “Prolongación San Cristóbal”, per l’actual Castelló i Tàrrega. 
Després d’un parèntesi de més de 15 anys, en gener de 1932 aparegué el setmanari:
· "El Valle”, Era un setmanari independent del que era director propietari, D. Cristobal Fas Puig i redactors, D. Octavio Ten, D. Manuel Ferrer Barberán (El que el 2 d'abril de 1945 va se nomenat Cronista oficial de la ciutat, ocupant la plaça vacant des de la mort de Leonardo Mingarro, el 1936, alhora que passa a ocupar el càrrec de Bibliotecari / Arxiver Municipal), D. Vicente Esbrí Aguilar, D. Francisco Fuertes Antonino y D. Ernesto Pérez Almela.
Es venia al preu de 10 centims.
La redacció i administració tingué diferents seus: al principi estava en el carrer Garcia Hernandez, 85 (avui carrer Sant Josep) i després passà al carrer Fermín Galán, 1 (avui carrer San Cristobal): Plaça Joaquín Costa, 1
En la primavera del mateix any 1932, els joves socialistes de La Vall, per contrarestar la seva influència, tragueren  a la llum el setmanari:
· Justicia Social” del que s’editaren pocs números.
En gener de 1936 aparegué:
· Espadán”, setmanari independent que tan sol existí fins a l’1 d’agost del mateix any per motiu de la Guerra Civil. D’aquest setmanari era director propietari, D. Vicente Orenga i redactors D. Manuel Ferrer Barberán, D. Enrique Moya Beltrán, D. Vicente Llopis Arnau, D. Francisco Fuertes Antonino, D. Vicente Esbrí Aguilar, D. Ernesto Pérez Almelai D. Vicente Ramón Fenollosa.
La redacció i administració es feia en el carrer Fermín Galán, 30 (avui carrer San Cristóbal)
Es venia a 15 cèntims. Les subscripcions costaven 2 ptes al trimestre per a la província i 10 ptes. Any per l’estranger.
En juny de 1941 eixia a la llum el primer número de la revista:
· Escuela de Aprendices”, editada des de la mateixa Escuela de Aprendices i al principi, s’imprimia en Hijos de J. Armengot, Castelló. Era mensual,  gratuïta i que es distribuïa en els ambients més propicis per a l’empresa. Les tirades van arribar a ser importants, arribant al rècord de aproximadament 8.500 ut / any.
La seva finalitat era divulgar totes les iniciatives i activitats de l’Empresa Segarra mitjançant diferents seccions entre les que podem destacar les següents:
    * La voz de la dirección.- En ella es replegaven les opinions del gerent de l’Empresa, D. Silvestre Segarra Bonig.
    * Sección técnica.- Diferents tècnics de l’Empresa publicaven articles referents a l’estructura i funcionament de la producció en l’elaboració del calcer. (Laboratori, tints, curtits, transport, taller, adobs...) i dels serveis (Clínica, Economato, Mutualitat...).
      * Sección viajes.- Informaven de les visites que diferents personalitats realitzaven a l’Empresa.
     * Sección instructiva.- Feien ressò de totes les activitats educatives realitzades des de l’Escuela de Aprendices, del Consell de Protecció Escolar o de les escoles de la localitat.
    * Sección Recreativa.- Dedicada a concursos i publicacions variades.
  * Sección deportiva.- Informaven de les diferents activitats esportives, participacions en competicions, resultats dels enfrontaments, etc.
      * Sección local.- Contaven els esdeveniments més rellevants que tenien lloc en el municipi de La Vall.
La revista estigué publicant-se fins al mes d’abril de l’any 1958 fent una tirada totals de 196 exemplars en publicacions mensuals.
En Octubre de 1966 ix a la llum el Periòdic quinzenal d’Informació:
· Uxó”, editat per l’Ajuntament de La Vall d’Uixó i dirigit per Jaime Nos. El seu preu era de 3 ptes. S’imprimia a l’impremta Sandalines del carrer San Cristobal, 36.
L’any 1980 l’Ajuntament de La Vall inicià l’edició d’un nou butlletí d’informació municipal titulat:
·  La Vall” Es venia per 25 ptes.
A partir d’aquesta publicació el que es ve publicant al nostre poble són uns exemplars editats pel Periòdic Mediterrani de Castelló. Actualment es publica “Crònica de La Vall d’Uixó

MALNOMS D’ASPECTE FÍSIC (Continuació)
· Sesà, El tio (Tenia cara de “sesà” –possible menció o l’òrgan sexual femení “ses”- paraula aquesta molt típica vallera)
· Sort, Braulio el (era sord)
· Sort, Manolo el (era sord)
· Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos)
· Sueños (tenia els ullets menuts i semblava que dormia sempre)
· Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs)
· Tort, El tio (estaca tort)
· Tortet de Caragola, El (estaca tort)
· Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts)
· Ulls de Piripiu (tenia els ullets menuts)
· Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física)
· Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals)
· Xupitos  (tenia el costum de posar "morrets" com els nadons).
Lligat amb aquests tenim el de: Caràcter
· Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas)
· Maicalles (era molt parlador)
· Media manta (per ser molt mandrós)
· Perrana (dona mandrosa)
· Terra-gos (que era molt mandrós i sempre anava tirat per terra com un gos)
· Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia)
· Milhomens (sent d'aparença feble era molt fanfarró)
· Molla, Pepa la (de caràcter molt suau)
· Radio, El tio (era molt parlador)
· Sabut (era el més llest de l'escola)
· Sec, El tio (referència a un personatge molt seriós i molt prim)
· Soca, El tio (de moltes conveniències); Soqueta  (fill del tio soca)
· Xicharra, La (com a persona parla molt)

RELACIONS AMOROSES
· A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia (Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona)
· A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)
· A qui no siga sincer, tira’l al carrer (Alliçona sobre les falses relacions)
· Amor de gats, marrameus i arraps o Quan la perdiu s’aparella, batusses i cantarella  (Es diu de les relacions turmentoses)
· Bodes sordes (Tenir relacions sexuals)
· Consumar el matrimoni (Tenir el primer acte carnal els units en matrimoni)
· Dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona (No és pecat no roïn mantindre relacions sexuals)
· Destapar l'olla o Haver arribat a pertot  (Tenir, dues persones, relacions sexuals completes)
· Dormir junts [o plegats] (Tindre relacions sexual)
· El meu Xicon (Persona que manté relacions amoroses en unes atres en fins matrimonials)
· Endur-se [algú] al llit (Tenir relacions sexuals)
· Ésser fogós (Tenir sempre calor, o ésser prest a mantenir relacions sexuals)
· Estrenar el matrimoni (Tenir el primer acte carnal els units en matrimoni)
· Fer el papallona o Fer el tato o Fer gambes  (Afalagar algú per tenir-hi relacions)
· Fotre un coet o Fotre-li un clau  (Tindre relacions sexuals)
· Ja es podria aprofitar  o Ja es podria desflorar  o Ja es podria donar al mascle o  Ja té edat per fer-ho (Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions)
· Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar [o desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré] (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
· On tingues el niu, no poses el piu (No convé mesclar les relacions amoroses i sexuals amb altres activitats, com ara les familiars o les laborals, perquè en algun moment es pot produir un conflicte d’interessos entre dos ambients diferents)
· Posar-s'hi bé (Posar-se en disposició de mantenir relacions sexuals)
· Quan la dona et mira i es riu, és que vol piu i no t'ho diu (S'utilitza per explicar el desig d'una dona de tenir relacions sexuals amb un home)
· Rebre carbassa (Rebre una resposta negativa per tenir relacions amorosos)
· Rodar el colomer (Intentar tindre relacions en algú, com fa el colom en la coloma)
· Segons el nas, el compàs (Un mite molt estès arreu del món és que la mida de l’òrgan masculí erèctil està estretament relacionada amb la del nas)
· Tants pardals morint-se de fam i tantes figues podrint-se (Una manera entre simpàtica i grossera de dir-li a una persona que t'agradaria mantindre relacions sexuals en ella)
· Tenir relacions (Tenir relacions sexuals amb algú)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada