dilluns, 3 d’octubre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 21)

EL CAFÈ DE PIPA
03/10/2016
II CENTENARI DE LA TRANSLACIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
En el programa d’avui i amb motiu de la celebració de les Festes Patronals de la Sagrada Família i el Santíssim Crist, vull dedicar-lo a recordar els actes que tingueren lloc l’octubre de 1947 amb motiu de la celebració del segon centenari de la finalització de la construcció de l’Església del Sant Àngel (8 d’octubre de 1747) celebrant-lo amb el trasllat del Santíssim des de l’antiga Església -Capella de la Mare de Déu del Roser, situada en el barri de l’Alcúdia, un dels poblats històrics de l’antiga Vall d’Uixó, fins a la Parròquia del Sant Àngel.

FEM UN POC D’HISTÒRIA
Com he dit, el centenari commemorava la finalització de la construcció de l’església, del Sant Àngel, per tant vol dir que aquesta es va realitzar en diferents fases.
Em remuntaré a l’any 1609, quan la butlla de Clemente VII va disposar que els poblats de Benizahat Zeneta i Benigasló se separessin de l'antiga parròquia de l’Àngel, creant-se en Benizahat una església (la de l’Assumpció) i que la parròquia antiga seguís en el lloc de Benigafull, i que tingui per annexos els poblats de l'Alcudia, i de Zeneja, i que els habitants dels citats tres llocs acudeixin a sentir els divins oficis a l'església de Benigafull, que allí ha de edificar-se. S'ordena edificar en Benigafull "un temple còmode i capaç segons forma i lloc ja assignats; i casa apropiada per habitació del rector en el referit lloc ". La parròquia seguirà en Benigafull però l'església serà nova i separada d’aquesta.
Construcció de la nova església de l'Àngel 1634-1644
L'1 de gener de 1634 el Bisbe de Tortosa D. Justino Antolinez realitza la demarcació del solar per a la nova construcció. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Tomàs Lleonart i al seu col·laborador Tomás Pans. L’any 1646 ja es realitzaren els primer oficis religiosos. 
Segona fase s’abordà entre 1654 – 1719.
L’ampliació definitiva es realitzà de 1739-1747. L'església ampliada s'obria al culte el dia 8 octubre 1747 sent capellà mossèn Josep Pastor, es van celebrar durant 3 dies solemnes festes costejades el 1r dia pel Senyor de la Vila, el 2n per l'Ajuntament i el 3r per la Parròquia. El centre de la festa el constituïa el trasllat del Santíssim de la Capella Ducal (Ermita del Roser) a la Capella del Sagrari de la nova església.

ACTES PROGRAMATS II CENTENARI
Doncs vaig a fer un repàs del que varen ser els actes programats en la celebració de tan significativa efemèride.

Dia 7. El dia previ es va donar lectura al Pregó des del balcó de l'antic palau dels Ducs de Medinaceli, avui casa de SEGARRA. L'acte va acabar amb l'Himne Eucarístic, entonat amb fervor pel públic en massa i el “Himne a Vall d’Uixó”, interpretat per la Banda d'Educació i Descans a la que li van fer la benedicció de la Bandera.

Dia 8. A les deu del  matí i a l'església - Capella de Nostra Senyora del Roser es va celebrar una Missa Solemne amb sermó que va predicar Mn. Sr. capellà Arxiprest de Nules, D. Juan Bautista Figuerola. Finalitzada aquesta, va tenir lloc la Processó commemorativa, presidida per les autoritats locals. en la qual es va traslladar solemnement al Santíssim Sagrament des d'aquesta Capella a l'església parroquial.
A la nit, va començar el Tridu Eucarístic d'acció de gràcies, els sermons van ser predicats pel M.I. Sr. Antonio Garau, Canonge Magistral de la Santa Església Catedral de Madrid. El temple es va omplir de fidels per sentir la seva sagrada paraula.
El dia 9. Va ser el Dia infantil, dedicat exclusivament al xiquet. Va començar la jornada amb una Missa de Comunió general per a tots els escolars, a la qual van assistir la Regina infantil i la seua Cort d'Honor.
La Regina Infantil i la seva Cort d'Honor a l'eixida de la missa del dia infantil
A la vesprada hi va haver un gran festival a la plaça de l'Àngel, en què es van efectuar diverses proves gimnàstiques i es van repartir llepolies als xiquets i finalment, es van enlairar un gran nombre de globus. També la Regina infantil i la seua Cort van voler sumar-se a l’acte, donant realç i colorit a la festa, presidint des d'una tribuna que es va alçar a aquest efecte.
Al vespre, es va organitzar una Gran Retreta Lluminosa infantil que, en una ostentació de tècnica decorativa, color i lluminositat, va recórrer els principals carrers, amb la policromia dels seus farolets. Figurava en ella una artística carrossa simbòlica, portadora d'un cor d'àngels i querubins adorant la Sagrada Forma.
Tancant aquesta i a peu, anaven la Regina i Cort, abillats amb els vestits regionals. No cal dir que aquesta Retreta, per la seva originalitat enlluernador, va causar gran impressió a la gent, que es va bolcar materialment als carrers per presenciar el seu pas.
El dia 11. Es va celebrar a la plaça de l'Àngel, la Festa de Caritat. La Regina, acompanyada de la seua Cort d'Honor, tocades amb el típic vestit, van lliurar als pobres de la ciutat, esplèndids regals i comestibles.
Festa de la Caritat. La Regina i Dames donant els obsequis
L’empresa Segarra, va fer repartiment d'un donatiu en metàl·lic a tots els que pobres.
La Regina Mª Teresa Segarra i son pare Ernesto Segarra
 fent entrega dels obsequis
D. Ernesto Segarra junt a les seves filles Mª Teresa i Vicenta Segarra
La regina Mª Teresa Segarra Beltrán junt a la seva germanaVicenta Segarra Beltran i Carmela González Rechea
El mateix dia, es va inaugurar l'Exposició - Concurs de pintura, escultura i dibuix, atorgant valuosos premis als concursants i diplomes a quants van col·laborar a l'èxit de la mateixa.
A la nit, es va efectuar el Rosari de les Torxes. Presidit per totes les imatges marianes de la Parròquia.
El dia 12. FESTA MAJOR DE LA TRANSLACIÓ DEL SENYOR.
A les vuit i mitja, es va celebrar una Missa de Comunió general que va oficiar el M. I. Sr. Vicari General de la Diòcesi de Tortosa.
A dos quarts d'onze, es va celebrar la Missa de Pontifical, oficiada per l’Excel·lentissim i Rvdm. Dr. D. Manuel Moll Salord, Bisbe de Tortosa, amb sermó a càrrec del M.I. Canonge Magistral de Madrid.
A la vesprada, a les quatre, va tenir lloc la Processó General del Santíssim Sagrament, oficiada per l'Excm. Sr. Bisbe de la Diòcesi amb assistència de les primeres autoritats provincials i locals.
I Jocs Florals
Amb aquest acte cultural es va tancar la brillant jornada del dia 12, la celebració va tenir lloc a les onze de la nit en el Teatre Calderón, amb la màxima solemnitat i brillantor i amb l'assistència de la selecta societat Vallera, amant de les bones lletres. A ells van concórrer molts aspirants als premis oferts i en bon nombre, sobretot, fills d'aquesta localitat.
El teatre  "Calderón" estava perfectament adornat, el quadre que oferia l'escenari era agradable i acollidor.
En primer pla i a dreta de l'espectador, es va situar el Mantenidor, Excm. Sr. José Mª Martínez Aguiló, Marquès de Vivel, amb el Sr. inspector d'Ensenyament Primari de la Zona, D. Joan Capó; el primer guardonat amb la Flor Natural i il·lustre jutge Comarcal, D. Leopoldo Peñarroja; el Rvd. Sr. Rector D. Andrés Calderó i D. Ricardo Portalés.
A l'esquerra es va situar el Jurat del que formaven part l'il·lustre notari. D. Honorio Garcia; D. Ismael Llopis, inspector municipal de Sanitat i D. Vicente Ramón Porcar Ribelles, llicenciat en Ciències.
A banda i banda. i en pla superior, es situaren l'Excm. Sr. Governador Civil i cap Provincial del Moviment. D. Luis Julve Ceperuelo; l’excel·lentissim alcalde de la ciutat, el Sr. Juan Aragó Moliner i Enrique Sorribes Sant Jose; a l'esquerra, l'Excm. Sr. President de la Diputació Provincial, D. José Ferrandis Salvador; Alcalde de Castelló, D. Benjamin Fabregat; l'il·lustre enginyer de camins, D. Vicente Sanchis Tarazona i el Tinent de la Guàrdia Civil i cap de la Línia. D. Severiano Pascual Garrote.
 Van donar començament aquests I Jocs Florals amb la lectura dels lemes que portaven els diferents treballs i premis que s'adjudicaven. A la Presidència, formada per l'Excm. Sr. Governador i Alcalde, es donava a conèixer el nom de l'autor corresponent al lema indicat. Entre grans aplaudiments va pujar en primer lloc el guanyador de la Flor Natural, Sr. Leopoldo Peñarroja Centelles, (amb el poema IDIL-LI NOCTURN), qui un cop recollit el premi d'Honor es va dirigir, seguit de totes les autoritats i personalitats, cap al saló en què es trobaven ja esperant i abillades, les dues regines amb les seues respectives Corts d'Honor.
Moment de gran emoció per a tots els presents, va ser el veure aparèixer a la sala d'actes al poeta premiat del braç de la Regina. Srta. Teresina Segarra Portalés i la seua Cort i al Mantenidor Excm. Sr. Marquès de Vivel, amb la Regina infantil, Marilin Segarra Soler i la seua respectiva Cort.
Després de travessar la engalanada sala del “Calderon” entre els aplaudiments del públic, dempeus, van ocupar les dues Corts els trons que havia preparats a la part central de l'escenari i d'aquesta manera:

REGINA
 Srta. TERESITA SEGARRA PORTALÉS.

CORT D'HONOR:
Vicentita Segarra Beltrán.
Maria Teresa Segarra Beltrán.
Teresina Segarra Nabás.
Maria Dolors Vila Barrachina.
Carmela González Rechea.
Carmen Peñarroja Centelles.
Maria dels Angeles Portalés Romero.
Emilia Ganau Peirats.
Gabriela Pascual Garcia.
Carmen Castelló Garcia.

REGINA INFANTIL:
MARILÍN SEGARRA SOLER.

CORT D'HONOR:
Finin Soler Segarra.
Reinalda Pérez Pascual.
Angeles Salvador Martínez.
Josefina Centelles Moya.
Josefina Forner Paula.
Marisa San Jose Gil.

I donant guàrdia d'honor a les dues Regines, estaven els patges:
lsmaelin Llopis,
José A. Centelles,
Vicente Sorribes i
Ricardito Portalés.

 Totes elles anaven abillades amb típics i al·legòrics vestits, que oferia a la vista de l'espectador una panoràmica de bellesa i art. Entre aplaudiments i aclamacions, les Regines dels jocs, van anar lliurant a cada concursant els premis guanyats.

Entre ells el de la viola d’or atorgada a Jerónimo Gómez Soto amb el poema “un alma en vuelo

I com a colofó ​​que faria tancar aquests magnífics I Jocs Florals, el Mantenidor, Excm. Sr. Marquès de Vivel, pronuncià un admirable discurs, que va ser interromput diverses vegades per l'aplaudiment de la gent la qual cosa emocionà al mantenidor.

L'acte va estar amenitzat per la Rondalla SEGARRA que va exercitar amb singular encert, diverses composicions.

Escenari del Teatre Calderón amb les dues Regines i les seves Corts d'Honor, el mantenidor, el jurat dels jocs, el guardonat i les autoritats convidades
En els dies 13 i 14, van seguir les celebracions dedicades a la Sagrada Família i Santíssim Crist del Calvari, van resultar d'una brillantor extraordinària, donant un to de viu color l'adorn verdaderament artístic, amb que els veïns de la Vall. van saber engalanar els seus carrers i la gran afluència de forasters que aquí van acudir de tota la comarca. Van seguir les celebracions de curs normal amb la celebració dels espectacles taurins i actes populars anunciats, arribant al 19, últim dels festejos.
Dia 19, Gran Cavalcada històrica - al·legòrica
Va recórrer els principals carrers de la població.
Obria la marxa una nodrida formació a cavall representant els dos bàndols de moros i cristians. Representaven la batalla lliurada entre els defensors de la Creu i la Mitja Lluna. Al capdavant de la marroquí ressaltava la representació del rei moro vençut en la mateixa i encarnat pel jove Silvestre Segarra Portalés. Seguien a la formació, nodrits grups lliurement adornats, parelles, amazones i tota la gamma de vestidures a la moderna i antiga usança.
A continuació una carrossa infantil, artísticament presentada, en la qual escenificaven la vida d'una família de l'horta valenciana; els habitants de la «barraca» que sobresortia sobre el conjunt i presentada com si fos «De veritat», eren Silvestrin i Indalecin Segarra Soler, Rosa Maria Segarra Nabas i Teresin Soler Segarra.
Carrossa amb la barraca valenciana
Silvestrin i Indalecin Segarra Soler (darrere)
i Rosa Maria Segarra Nabas i Teresin Soler Segarra (davant)
Seguidament, destacava una carrossa elegantment adornada, plena d’aromes i colors, representant un quadre andalús, del més pur sabor, ocupada per les senyoretes Ana Maria i Maria Luisa Aragonès, filles del professor l’Escola d'enginyers Industrials de Barcelona, ​​Sr. Damian Aragonès, senyoretes Rosarito i Marisa Sanchis Suñer, Maria Dolors Morgáez i Paquita Torija Garcia.
Diferents tomes de la carrossa andalusa
Com a final de la mateixa, anaven les dues carrosses en què anaven les dues regines amb les seues Corts d'Honor, en les quals, el gust artístic compaginat amb els variats dibuixos realitzats amb flors naturals i al Oli, representant motius locals, constituïen un bell conjunt de feliç realització.


Carrossa de la Regina Major i la seva Cort d'Honor
Carrossa de la Regina Infantil i la seva Cort d'Honor
Biografia i obra del guanyador de la flor natural
Leopoldo Peñarroja Centelles (La Vall d'Uixó, Castelló, 1918-1985) va ser un poeta, prosista i jutge espanyol.
Després de la Guerra Civil Espanyola va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València, en la qual es va llicenciar l'any 1944. Va exercir com a jutge Comarcal, de Districte i d'instrucció en Vall d'Uixó, Vila-real, Sogorb, Castelló i València . Va escriure en vers i en prosa, en castellà i en valencià, preferint normalment el valencià per a la seva poesia. Li van atreure i van inspirar temes com la força vital del paisatge, la relació home-Déu i la història valenciana. Els seus poemaris més coneguts són "Tres Àngels" "Amor" "Idil·li nocturn", "Mans de Nostre Senyor", "De la mar i la vida" i la Terra nostrada ", que es van publicar en diverses revistes i certàmens, i que s'han recollit després en els llibres "del meu sembrat (manoll de poemes en valencià)" i "Antologia poètica" que va ser editada pòstumament per l'Ajuntament de Vall d'Uxó en l'any 2003. La seva poesia va merèixer diversos premis, entre els quals destaquen 10 Flors Naturals de diferents Jocs Florales (la Vall d'Uixó: 1947, 1959; Nules: abril 1959, 1969; Castelló de la Plana: 1960, 1963; vila-real, etc).
La nostra ciutat natal ha decidit donar-li el seu nom a l'auditori Leopoldo Peñarroja Centelles, inaugurat el 2015, que compta amb la sala de concerts més gran de la província de Castelló.
Aquí tenim el seu poema guanyador dels I Jocs Florals,amb la flor natural  "Idil·li nocturn"



A continuació el poema guanyador amb la viola d’or, atorgada a Jerónimo Gómez Soto amb el poema “un alma en vuelo


Font: Revista Escuela de Aprendices Segarra (Noviembre, Diciembre 1947_N.78-79) i (febrer 1948_N. 81)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada