EL CAFÈ DE PIPA
03/10/2016
II CENTENARI DE LA TRANSLACIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
II CENTENARI DE LA TRANSLACIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
En el programa d’avui i amb motiu de la celebració de les
Festes Patronals de la Sagrada Família i el Santíssim Crist, vull dedicar-lo a
recordar els actes que tingueren lloc l’octubre de 1947 amb motiu de la
celebració del segon centenari de la finalització de la construcció de
l’Església del Sant Àngel (8 d’octubre de 1747) celebrant-lo amb el trasllat
del Santíssim des de l’antiga Església -Capella de la Mare de Déu del Roser,
situada en el barri de l’Alcúdia, un dels poblats històrics de l’antiga Vall
d’Uixó, fins a la Parròquia del Sant Àngel.
FEM UN POC D’HISTÒRIA
Com he dit, el centenari commemorava la finalització de la construcció de l’església, del Sant Àngel, per tant vol dir que aquesta es va realitzar en diferents fases.
Em remuntaré a l’any 1609, quan la butlla de Clemente VII va disposar que els poblats de Benizahat Zeneta i Benigasló se separessin de l'antiga parròquia de l’Àngel, creant-se en Benizahat una església (la de l’Assumpció) i que la parròquia antiga seguís en el lloc de Benigafull, i que tingui per annexos els poblats de l'Alcudia, i de Zeneja, i que els habitants dels citats tres llocs acudeixin a sentir els divins oficis a l'església de Benigafull, que allí ha de edificar-se. S'ordena edificar en Benigafull "un temple còmode i capaç segons forma i lloc ja assignats; i casa apropiada per habitació del rector en el referit lloc ". La parròquia seguirà en Benigafull però l'església serà nova i separada d’aquesta.
Construcció de la nova església de l'Àngel 1634-1644
L'1 de gener de 1634 el Bisbe de Tortosa D. Justino Antolinez realitza la demarcació del solar per a la nova construcció. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Tomàs Lleonart i al seu col·laborador Tomás Pans. L’any 1646 ja es realitzaren els primer oficis religiosos.
Segona fase s’abordà entre 1654 – 1719.
L’ampliació definitiva es realitzà de 1739-1747. L'església ampliada s'obria al culte el dia 8 octubre 1747 sent capellà mossèn Josep Pastor, es van celebrar durant 3 dies solemnes festes costejades el 1r dia pel Senyor de la Vila, el 2n per l'Ajuntament i el 3r per la Parròquia. El centre de la festa el constituïa el trasllat del Santíssim de la Capella Ducal (Ermita del Roser) a la Capella del Sagrari de la nova església.
ACTES PROGRAMATS II CENTENARI
Doncs vaig a fer un repàs del que varen ser els actes programats en la celebració de tan significativa efemèride.
Com he dit, el centenari commemorava la finalització de la construcció de l’església, del Sant Àngel, per tant vol dir que aquesta es va realitzar en diferents fases.
Em remuntaré a l’any 1609, quan la butlla de Clemente VII va disposar que els poblats de Benizahat Zeneta i Benigasló se separessin de l'antiga parròquia de l’Àngel, creant-se en Benizahat una església (la de l’Assumpció) i que la parròquia antiga seguís en el lloc de Benigafull, i que tingui per annexos els poblats de l'Alcudia, i de Zeneja, i que els habitants dels citats tres llocs acudeixin a sentir els divins oficis a l'església de Benigafull, que allí ha de edificar-se. S'ordena edificar en Benigafull "un temple còmode i capaç segons forma i lloc ja assignats; i casa apropiada per habitació del rector en el referit lloc ". La parròquia seguirà en Benigafull però l'església serà nova i separada d’aquesta.
Construcció de la nova església de l'Àngel 1634-1644
L'1 de gener de 1634 el Bisbe de Tortosa D. Justino Antolinez realitza la demarcació del solar per a la nova construcció. Es va encarregar el projecte a l'arquitecte Tomàs Lleonart i al seu col·laborador Tomás Pans. L’any 1646 ja es realitzaren els primer oficis religiosos.
Segona fase s’abordà entre 1654 – 1719.
L’ampliació definitiva es realitzà de 1739-1747. L'església ampliada s'obria al culte el dia 8 octubre 1747 sent capellà mossèn Josep Pastor, es van celebrar durant 3 dies solemnes festes costejades el 1r dia pel Senyor de la Vila, el 2n per l'Ajuntament i el 3r per la Parròquia. El centre de la festa el constituïa el trasllat del Santíssim de la Capella Ducal (Ermita del Roser) a la Capella del Sagrari de la nova església.
ACTES PROGRAMATS II CENTENARI
Doncs vaig a fer un repàs del que varen ser els actes programats en la celebració de tan significativa efemèride.
Dia 7. El dia previ es va donar lectura al
Pregó des del balcó de l'antic palau dels Ducs de Medinaceli, avui casa de
SEGARRA. L'acte va acabar amb l'Himne Eucarístic, entonat amb fervor pel públic
en massa i el “Himne a Vall d’Uixó”, interpretat per la Banda d'Educació i
Descans a la que li van fer la benedicció de la Bandera.
Dia 8. A les deu del matí i a l'església - Capella de Nostra
Senyora del Roser es va celebrar una Missa Solemne amb sermó que va predicar Mn.
Sr. capellà Arxiprest de Nules, D. Juan Bautista Figuerola. Finalitzada aquesta,
va tenir lloc la Processó commemorativa, presidida per les autoritats locals.
en la qual es va traslladar solemnement al Santíssim Sagrament des d'aquesta
Capella a l'església parroquial.
A la nit, va començar el Tridu Eucarístic d'acció de gràcies,
els sermons van ser predicats pel M.I. Sr. Antonio Garau, Canonge Magistral de
la Santa Església Catedral de Madrid. El temple es va omplir de fidels per
sentir la seva sagrada paraula.
El dia 9. Va ser el Dia infantil, dedicat
exclusivament al xiquet. Va començar la jornada amb una Missa de Comunió
general per a tots els escolars, a la qual van assistir la Regina infantil i la
seua Cort d'Honor.
 |
| La Regina Infantil i la seva Cort d'Honor a l'eixida de la missa del dia infantil |
A la vesprada hi va haver un gran festival a la plaça de
l'Àngel, en què es van efectuar diverses proves gimnàstiques i es van repartir llepolies
als xiquets i finalment, es van enlairar un gran nombre de globus. També la Regina
infantil i la seua Cort van voler sumar-se a l’acte, donant realç i colorit a
la festa, presidint des d'una tribuna que es va alçar a aquest efecte.
Al vespre, es va organitzar una Gran Retreta Lluminosa
infantil que, en una ostentació de tècnica decorativa, color i lluminositat, va
recórrer els principals carrers, amb la policromia dels seus farolets. Figurava
en ella una artística carrossa simbòlica, portadora d'un cor d'àngels i
querubins adorant la Sagrada Forma.
Tancant aquesta i a peu, anaven la Regina i Cort, abillats
amb els vestits regionals. No cal dir que aquesta Retreta, per la seva
originalitat enlluernador, va causar gran impressió a la gent, que es va bolcar
materialment als carrers per presenciar el seu pas.
El dia 11. Es va celebrar a la plaça de
l'Àngel, la Festa de Caritat. La Regina, acompanyada de la seua Cort d'Honor,
tocades amb el típic vestit, van lliurar als pobres de la ciutat, esplèndids
regals i comestibles.
 |
| Festa de la Caritat. La Regina i Dames donant els obsequis |
L’empresa Segarra, va fer repartiment d'un donatiu en
metàl·lic a tots els que pobres.
 |
| La Regina Mª Teresa Segarra i son pare Ernesto Segarra fent entrega dels obsequis |
 |
| D. Ernesto Segarra junt a les seves filles Mª Teresa i Vicenta Segarra |
 |
| La regina Mª Teresa Segarra Beltrán junt a la seva germanaVicenta Segarra Beltran i Carmela González Rechea |
El mateix dia, es va inaugurar l'Exposició - Concurs de
pintura, escultura i dibuix, atorgant valuosos premis als concursants i
diplomes a quants van col·laborar a l'èxit de la mateixa.
A la nit, es va efectuar el Rosari de les Torxes. Presidit per
totes les imatges marianes de la Parròquia.
El dia 12. FESTA MAJOR DE LA TRANSLACIÓ DEL SENYOR.
A les vuit i mitja, es va celebrar una Missa de Comunió
general que va oficiar el M. I. Sr. Vicari General de la Diòcesi de Tortosa.
A dos quarts d'onze, es va celebrar la Missa de Pontifical,
oficiada per l’Excel·lentissim i Rvdm. Dr. D. Manuel Moll Salord, Bisbe de
Tortosa, amb sermó a càrrec del M.I. Canonge Magistral de Madrid.
A la vesprada, a les quatre, va tenir lloc la Processó
General del Santíssim Sagrament, oficiada per l'Excm. Sr. Bisbe de la Diòcesi
amb assistència de les primeres autoritats provincials i locals.
I Jocs Florals
Amb aquest acte cultural es va tancar la brillant jornada del
dia 12, la celebració va tenir lloc a les onze de la nit en el Teatre Calderón,
amb la màxima solemnitat i brillantor i amb l'assistència de la selecta
societat Vallera, amant de les bones lletres. A ells van concórrer molts aspirants
als premis oferts i en bon nombre, sobretot, fills d'aquesta localitat.
El teatre "Calderón" estava perfectament
adornat, el quadre que oferia l'escenari era agradable i acollidor.
En primer pla i a dreta de l'espectador, es va situar el
Mantenidor, Excm. Sr. José Mª Martínez Aguiló, Marquès de Vivel, amb el Sr.
inspector d'Ensenyament Primari de la Zona, D. Joan Capó; el primer guardonat
amb la Flor Natural i il·lustre jutge Comarcal, D. Leopoldo Peñarroja; el Rvd.
Sr. Rector D. Andrés Calderó i D. Ricardo Portalés.
A l'esquerra es va situar el Jurat del que formaven part
l'il·lustre notari. D. Honorio Garcia; D. Ismael Llopis, inspector municipal de
Sanitat i D. Vicente Ramón Porcar Ribelles, llicenciat en Ciències.
A banda i banda. i en pla superior, es situaren l'Excm. Sr.
Governador Civil i cap Provincial del Moviment. D. Luis Julve Ceperuelo; l’excel·lentissim
alcalde de la ciutat, el Sr. Juan Aragó Moliner i Enrique Sorribes Sant Jose; a
l'esquerra, l'Excm. Sr. President de la Diputació Provincial, D. José Ferrandis
Salvador; Alcalde de Castelló, D. Benjamin Fabregat; l'il·lustre enginyer de
camins, D. Vicente Sanchis Tarazona i el Tinent de la Guàrdia Civil i cap de la
Línia. D. Severiano Pascual Garrote.
Moment de gran emoció per a tots els presents, va ser el
veure aparèixer a la sala d'actes al poeta premiat del braç de la Regina. Srta.
Teresina Segarra Portalés i la seua Cort i al Mantenidor Excm. Sr. Marquès de
Vivel, amb la Regina infantil, Marilin Segarra Soler i la seua respectiva Cort.
Després de travessar la engalanada sala del “Calderon” entre
els aplaudiments del públic, dempeus, van ocupar les dues Corts els trons que
havia preparats a la part central de l'escenari i d'aquesta manera:
REGINA
Srta. TERESITA SEGARRA PORTALÉS.
CORT
D'HONOR:
Vicentita
Segarra Beltrán.
Maria
Teresa Segarra Beltrán.
Teresina
Segarra Nabás.
Maria
Dolors Vila Barrachina.
Carmela
González Rechea.
Carmen
Peñarroja Centelles.
Maria dels
Angeles Portalés Romero.
Emilia
Ganau Peirats.
Gabriela
Pascual Garcia.
Carmen
Castelló Garcia.
|
REGINA
INFANTIL:
MARILÍN
SEGARRA SOLER.
CORT
D'HONOR:
Finin
Soler Segarra.
Reinalda
Pérez Pascual.
Angeles
Salvador Martínez.
Josefina
Centelles Moya.
Josefina
Forner Paula.
Marisa San
Jose Gil.
I donant guàrdia d'honor a les dues Regines, estaven els
patges:
lsmaelin
Llopis,
José A.
Centelles,
Vicente
Sorribes i
Ricardito
Portalés.
|
Entre ells el de la viola d’or atorgada a Jerónimo Gómez Soto
amb el poema “un alma en vuelo”
I com a colofó que faria tancar aquests magnífics I Jocs
Florals, el Mantenidor, Excm. Sr. Marquès de Vivel, pronuncià un admirable
discurs, que va ser interromput diverses vegades per l'aplaudiment de la gent la
qual cosa emocionà al mantenidor.
L'acte va estar amenitzat per la Rondalla SEGARRA que va
exercitar amb singular encert, diverses composicions.
 |
| Escenari del Teatre Calderón amb les dues Regines i les seves Corts d'Honor, el mantenidor, el jurat dels jocs, el guardonat i les autoritats convidades |
En els dies 13 i 14,
van seguir les celebracions dedicades a la Sagrada Família i Santíssim Crist
del Calvari, van resultar d'una brillantor extraordinària, donant un to de viu
color l'adorn verdaderament artístic, amb que els veïns de la Vall. van saber
engalanar els seus carrers i la gran afluència de forasters que aquí van acudir
de tota la comarca. Van seguir les celebracions de curs normal amb la celebració
dels espectacles taurins i actes populars anunciats, arribant al 19, últim dels
festejos.
Dia 19, Gran Cavalcada
històrica - al·legòrica
Va recórrer els principals carrers de la població.
Obria la marxa una nodrida formació a cavall representant els
dos bàndols de moros i cristians. Representaven la batalla lliurada entre els
defensors de la Creu i la Mitja Lluna. Al capdavant de la marroquí ressaltava
la representació del rei moro vençut en la mateixa i encarnat pel jove Silvestre
Segarra Portalés. Seguien a la formació, nodrits grups lliurement adornats,
parelles, amazones i tota la gamma de vestidures a la moderna i antiga usança.
A continuació una carrossa infantil, artísticament
presentada, en la qual escenificaven la vida d'una família de l'horta
valenciana; els habitants de la «barraca» que sobresortia sobre el conjunt i
presentada com si fos «De veritat», eren Silvestrin i Indalecin Segarra Soler,
Rosa Maria Segarra Nabas i Teresin Soler Segarra.
 |
| Carrossa amb la barraca valenciana |
 |
| Silvestrin i Indalecin Segarra Soler (darrere) i Rosa Maria Segarra Nabas i Teresin Soler Segarra (davant) |
Seguidament, destacava una carrossa elegantment adornada,
plena d’aromes i colors, representant un quadre andalús, del més pur sabor, ocupada
per les senyoretes Ana Maria i Maria Luisa Aragonès, filles del professor l’Escola
d'enginyers Industrials de Barcelona, Sr. Damian Aragonès, senyoretes Rosarito
i Marisa Sanchis Suñer, Maria Dolors Morgáez i Paquita Torija Garcia.
 |
| Diferents tomes de la carrossa andalusa |
Com a final de la mateixa, anaven les dues carrosses en què
anaven les dues regines amb les seues Corts d'Honor, en les quals, el gust
artístic compaginat amb els variats dibuixos realitzats amb flors naturals i al
Oli, representant motius locals, constituïen un bell conjunt de feliç
realització.
 |
| Carrossa de la Regina Major i la seva Cort d'Honor |
 |
| Carrossa de la Regina Infantil i la seva Cort d'Honor |
Biografia i obra del guanyador de la flor natural
Leopoldo Peñarroja
Centelles (La Vall
d'Uixó, Castelló, 1918-1985) va ser un poeta, prosista i jutge espanyol.
Després de la Guerra Civil Espanyola va estudiar Dret i
Filosofia i Lletres a la Universitat de València, en la qual es va llicenciar
l'any 1944. Va exercir com a jutge Comarcal, de Districte i d'instrucció en
Vall d'Uixó, Vila-real, Sogorb, Castelló i València . Va escriure en vers i en
prosa, en castellà i en valencià, preferint normalment el valencià per a la
seva poesia. Li van atreure i van inspirar temes com la força vital del
paisatge, la relació home-Déu i la història valenciana. Els seus poemaris més coneguts
són "Tres Àngels" "Amor" "Idil·li nocturn",
"Mans de Nostre Senyor", "De la mar i la vida" i la Terra
nostrada ", que es van publicar en diverses revistes i certàmens, i que
s'han recollit després en els llibres "del meu sembrat (manoll de poemes en
valencià)" i "Antologia poètica" que va ser editada pòstumament
per l'Ajuntament de Vall d'Uxó en l'any 2003. La seva poesia va merèixer
diversos premis, entre els quals destaquen 10 Flors Naturals de diferents Jocs
Florales (la Vall d'Uixó: 1947, 1959; Nules: abril 1959, 1969; Castelló de la
Plana: 1960, 1963; vila-real, etc).
La nostra ciutat natal ha decidit donar-li el seu nom a
l'auditori Leopoldo Peñarroja Centelles, inaugurat el 2015, que compta amb la
sala de concerts més gran de la província de Castelló.
Aquí tenim el seu poema guanyador dels I Jocs Florals,amb la flor natural "Idil·li nocturn"
A continuació el poema guanyador amb la viola d’or, atorgada a Jerónimo Gómez Soto amb el poema “un alma en vuelo”
Font: Revista Escuela de Aprendices Segarra (Noviembre, Diciembre 1947_N.78-79) i (febrer 1948_N. 81)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada