EL REBOST DE LA VALL (programa 20)

EL CAFÈ DE PIPA

26/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LA FAIXA

La faixa és una peça d'indumentària de cotó, estam o llana, que es caracteritza per ser molt més llarga (3 m.) que ampla (25 cm) i per la seva resistència. Serveix per a cenyir el cos per la cintura, rodejant aquesta i donant-li diferents voltes i subjectar les altres peces de vestir com la camisa, els calçons i els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera de butxaqueta. Eren de colors diversos, però només ha perdurat el negre fins als nostres dies.

Al segle XIX la duien els llauradors i artesans per a escalfar els ronyons i protegir els lumbars durant el treball al camp. Els burgesos la duien més aviat com a símbol de poder, en tenien de diferents colors i de tres metres de llargada.

Avui està present en moltes danses tradicionals de les festes majors.

A més a més el portar faixa era un acte col·lectiu, ja que per a posar-la bé es necessita ajut d’un altre.

La manera d’aconseguir-les era esperar l’arribada del venedor ambulant. Després ja s’aconseguien a les botigues.

Utilitats de la faixa. A més de protegir els ronyons, també servia per amagar-hi quelcom: Portar el paquet de picadura, el paper de fumar i l’encenedor de metxa, el mocador, els pocs diners dins del canut, la navalla ... entre els plecs

FRASES FETES AMB LA PARAULA FAIXA

Dur un còdol a la faixa (Tenir prou diners estalviats )       

Tindre [portar o dur] un roc a la faixa (Tindre diners estalviats, tindre riqueses guardades per a quan facin falta)

Salut i gràcia, i un duro en la faixa (Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé)

En té quaranta i els de la faixa      / Tenir tants anys... i els de la faixa  (Tenir una persona els anys que diu que té... i els que intenta amagar-se)

Guardar la mà a la faixa (Reservar-se; obrar amb gran precaució, procedir cautament)  

Guardar-se un roc a la faixa (Estar a la defensiva)

Lleig en faixa, bell en plaça (Significa que els que d'infants són lletjos, quan són grans solen esser bells) 

O caixa o faixa (Expressió que s'usa quan s'ha de prendre una decisió arriscada, jugant-s'hi el tot pel tot)

TRADICIONS DESAPAREGUDES

LA VOLTETA. Ja han passat molts anys de la seva desaparició, que data de l'acabament de la guerra, després de l'èxode que va patir el nostre poble, de tal manera va influir en les seves ànimes els costums dels pobles que els van acollir, que la Vall d'Uixó que va tornar no era el mateix que va sortir evacuat. La volteta era el passeig dominical i festiu on anaven a lluir els seus vestits xics i xiques i aquests alhora a contemplar les belles xiques que setmanalment acudien a dit passeig i triar una parelleta.

Dit passeig tenia el seu començament a la carretera que conduïa a Xilxes i així que es feia de nit s'introduïen al poble formant-se la típica volteta amb rapidesa insospitable. Com el seu nom indica, era donar la volta a una illa de cases circumdada pels carrers: al Nord Sant Cristòfol, a l'Est, plaça del Centre; al sud, Sanchis Tarazona i l'Oest Ntra. Senyora de la Concepció. La característica principal és que les xiques caminaven en una direcció i els xics en una altra.

Aquest fet tenia els seus avantatges i inconvenients.

Avantatges: que d'aquesta manera la xica que agradava a un xic podia aquest contemplar-la dues vegades cada volteta i es donaven amb tal motiu moltes voltetes.

Inconvenients: que com els que tenien núvia anaven en la mateixa direcció de les xiques, quant un xic volia a una xica havia de passar a la volteta contrària i deixar a la imaginació de cadascun dels comentaris que es feien a costa, ja que les novetats ocorregudes en cada volteta eren molt interessants i els veïns dels carrers que circumdaven romanien molt al corrent de les modes en el vestir, pentinats, etc., i no diguem pel que fa als festejos i altres. Això tenia lloc durant l'hivern, en arribant el bon temps la gent sortia a prendre la fresca per altres llocs fins refer-se novament a l'hivern.

Aquest costum va desaparèixer d'aquest lloc, potser per la falta d'enllumenat o el mal estat dels carrers, desplaçant al passeig de la carrretera, primer a la carretera de Xilxes, coneguda com Av. José Antonio i ara Jaume I, partint del Centre i arribant gairebé fins al pont, passejant indistintament xics i xiques, contemplant-se mútuament, passant hores alegres i respirant un aire pur beneficiós a la salut. Després es va traslladar a la Gran Via, avui Cor de Jesús. Finalment va desaparèixer, reprenent el costum de passejar en l'Av, Jaume I.

  

ELS MALNOMS D’ASPECTE FÍSIC   (Continuació)

Aspecte físic

· Morret (tenia el llavi inferior una mica girat)

· Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit)

· Morrut, El (carregava de llavis)

· Muda, Doloretes la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes)

· Musculitos (tenia uns braços musculosos i l’agradava de exhibir-los)

· Nana, La (era baixeta)

· Nano, Pepe el (era baixet)

· Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes)

· Negreta, La tia (era fosca de pell)

· Netol (tenia un cap que recordava al ninot d'aquesta marca publicitària)

· Norda, La (pel seu estrabisme)

· Pallasso, El (tenia uns trets que recordaven els d'un pallasso)

· Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu)

· Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans)

· Panera (era baixet i gros)

· Panis, El tio (era pèl-roig)

· Panolla (era pèl-roig)

· Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells)

· Panolleta (fill de Panolla)

· Pelats (per tenir poc o gens de monyo)

· Pera, La (estava grossa)

· Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito")

· Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara

· Rata, La tia (per la semblança amb una rata)

· Rebuig (tots els seus germans eren alts però ell era baixet

· Risos, El tio (tenia els cabells arrissats)

· Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye")

· Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat. Diuen que en sa casa al corral hi havia una planta de blat de moro que feia les panolles roges i quan el xiquet va nàixer en aquel color rogent li van dir que era roig com el panoll del corral)

· Roja, Conca la (era pèl-roja)

· Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats)

REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA

MATRIMONI

· A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa (En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte, comparablement a una barca, que va estropellant-se per l’ús)

· Al marit, amar-lo com a amic i témer-lo com a enemic

· Anar carregat de front (Ésser un marit enganyat per la seva muller)

· Baralles de marit, de la taula al llit (Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa)

· Bé volent o mal volent, de la dona sigues parent (Tant si et ve bé com si et desagrada, convé que tingues tracte amb els parents per part de l’altre cònjuge, i això en favor de l’estabilitat del matrimoni)

· Bon marit o mal marit, a la cara ho porta escrit (Es refereix a que el caràcter de les persones es reflecteix en el seu rostre)

· Cansalada i ous fregits / fan perdre la vista als marits o lleva la vista o torna cecs (Vol dir que el bon menjar fa als marits tolerants)

· De la molta amistat surt la desamistat (Adverteix que, a vegades, l’excés d’amistat i confiança acaba amb matrimonis)

· De marits i mullers, ne van plens els carrers  (Es diu per indicar que quan mor un fill és insubstituïble, però quan mor el marit o la muller se'n pot trobar un altre)

· Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

· Dona cabuda i home cabut, matrimoni mal avingut (En una parella, sempre s’ha de cedir un poc a la voluntat de l’altre)

· Dona jove i bon marit... bona nit

· Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi.

· Dones, gossos i criatures, raons segures [raons = discussions, baralles] (És normal que hi hagen desavinences en els matrimonis, però quan hi ha xiquets o gossos en la família, són inevitables les discussions amb els veïns)

· El marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li tingui net el llit (Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé)

· El matrimoni es una creu i la querida es el cirineu (El cirineu es l' home que va ajudar a portar la creu a Jesucrist. Un suport.)

· El que és bon fill és bon marit (Qui té bons sentiments i bon comportament, els té per a tots)

· En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca (El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones)

· Entre marit i muller, no sigues manifasser [o no et fiques a faroler; o embolicar-s'hi és mal fet; O tot està bé] (Recomana no ficar-se en assumptes d'un matrimoni)

· Entre marit i muller, tot ho aplana un bon voler (L’amor, tot ho perdona i tot ho supera)

· Entre muller i marit, renyines de dia s’obliden de nit

· Estar com Josep i Maria (Viure feliços en el matrimoni)

· Fer llit a part (Dormir separats un matrimoni)

· Gat vell, gateta [o rata] tendra (Es diu referint-se al matrimoni de marit vell amb dona jove)

· Home casat, burro entrenat  o Home casat, home cagat  o Home casat, home endeutat  (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)

· Home de profit (Es diu d'una persona que representa un gran avantatge en el cas de contraure-hi matrimoni)

· Ja tens marit, ja tens càstig (Es diu perquè la dona ha d’acarar la criança dels fills, l’atenció de la casa, de la roba... i del marit amb tots els seus defectes i vicis)

· La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser (És una bona recomanació per als marits)

· La creu del matrimoni (Conjunt d'obligacions annexes a l'estat matrimonial)

· La dona arreglada, treu el marit de casa la veïna  (Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres)

· La dona ben composta, treu el marit d'una altra porta (Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres)

· La dona fa l'home (Vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment)

· La dona fa l'home i l'home la dona (Vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se)

· La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada. (Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o matrimoni)

· La muller a son marit li tingui ben net el llit (Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella)

· La primera muller, pastora, i la segona, senyora (Vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera)

· Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares (Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat)

· Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits (Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges)

· Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut (Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en moltes ocasions per a la bona convivència de la família sencera)

· Pardal [o ocell] cansat, canvia'l de forat (Es refereix la monotonia en el matrimoni, i les seves conseqüències)

· Portar banyes (Ser un marit/dona enganyat/da)

· Portar les calces [o els pantalons] (La dona, dominar el marit)

· Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors (Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia)

· Raons de marit i muller, de la porta al carrer (Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa)

· Si marit i muller es parlen amb criança, mal va la dansa [criança = educadament, polidament] (Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies)

· Si veus un home carregat, no preguntes si és casat (Aquesta expressió combrega amb la idea que tots els marits són uns sinagües, és a dir, que es deixen governar per les seues mullers)

ELS CARRERS

Jacinto Benavente

Anteriorment	La Republica/ 36-39	Franquisme	Actual
Calle Carniceria Vieja (S. XVIII)	Calle Carniceria Vieja	Calle Jacinto Benavente (1954)	Calle Jacinto Benavente

Pel seu aspecte general especialment els edificis que la componen, potser es tracti d'una de les vies més antigues de la ciutat. Té uns dos-cents metres de longitud per uns quatre d'amplada, en alguns punts, mentre que en altres s'eixampla un parell de metres.

Anteriorment es denominada "carrer de la Carniceria Vieja" denominació que es remunta al segle XVIII, com moltes altres artèries de la Vall.

Comença a la plaça de l'Assumpció i s'estén primerament amb lleus tortuositats. Després, en travessar el carrer de Cervantes, ja es forma rectament, però al seu final es torça amb una accentuada corba fins a finalitzar al carrer de la Santíssima Trinitat.

En aquesta via es trobava abans, de la seva demolició, la façana posterior de l'edifici o casa del Consejo, alçat el 26 de maig de 1654. Es tractava d'una vasta construcció composta de planta baixa i dos pisos, ostentant en la seva façana cinc arcs de mig punt formant un esvelt porxe, la façana principal donava a la plaça dels Xorros.

Al primer pis estava l'Ajuntament que va acordar el seu enderrocament per aprofitar el solar per a la construcció d'altres centres oficials de més necessitat. Com escoles.

Com ja és sabut, des de la nova inauguració de la nova i moderna Casa de la Vila instal·lada a la plaça del Centre, l'any 1931, i la instal·lació de grans Grups Escolars en diferents parts de la població, el vetust casalot no oferia cap utilitat pràctica i es trobava una mica menys que inservible fins que actualment ha passat ha ser propietat de Telefònica..

L'any 1954, la Comissió encarregada de la revisió de la nomenclatura de les vies públiques de la població, va acordar que l'antic nom d'aquesta artèria es denominés en endavant "de Benavente" en record d'un dels més insignes literats espanyols i que va morir precisament aquest any.

Jacinto Benavente Martínez va néixer a Madrid el 12 d'agost de 1886 i va morir a la mateixa ciutat el 14 juliol 1954.

Era fill del famós metge, Don Mariano Benavente, especialista en pediatria. Quan comptava 19 anys va morir el seu pare, veient-se precisat a deixar els estudis de Lleis que cursava. La seva família gaudia d'una posició econòmica folgada i això li va permetre efectuar una sèrie de viatges per Europa en el curs dels quals es va familiaritzar amb els idiomes i literatura estrangers i es va posar en contacte amb les escoles artístiques del moment.

L'art escènic va atreure la seva vocació des dels primers moments, però l'afició literària de Benavente no va cristal·litzar fins a l'edat de 28 anys, un 1894, en què va estrenar al Teatre Lara de Madrid, l'obra "El nido ajeno", representada per la companyia d'Emilio Mario i Carmen Cobeña.

La crítica va ser adversa al novell autor, en aquest cas concret. Un any després es va estrenar "Gente Conocida", en què ja van notar els progressos indubtables, els crítics,

Consolidant-se la seva vocació de dramaturg i dedicant-se completament a la producció escènica i en 1897 va representar "El marido de la Téllez", a la qual van seguir "La comida de las fieras", "La noche del sabado" i altres diverses.

"Los Intereses Creados", va ser una obra culminant en l'escena espanyola, sent donada a conèixer al Lara el 9 de desembre de 1907. El públic, enfervorit, va tributar a l'autor un dels homenatges més entusiastes que es poden concebre.

Va seguir després amb "La propia estimación", "La ciudad alegre i confiada" (segona part de "Los Intereses Creados"), "Pepa Doncel" "Vidas cruzadas", "La mariposa que voló sobre el mar", "El demonio fue entes ángel" i" Los andrajos de la Púrpura".

Quan viatja amb l'actriu Lola Membrives camí de Xile, va rebre en 1922, la notícia de la concessió del Premi Nobel de Literatura atorgat per l'Acadèmia Sueca.

Les seves últimes obres van ser entre d'altres, "La infanzona", "El amor hay que mandarlo al colegio", "Ha llegado don Juan" i algunes altres.

Resultaria prolix detallar tota la seva producció teatral que ascendeix a cent seixanta títols en nombres rodons.

Benavente va ser també periodista. A finals del passat segle va dirigir les revistes "Vida Literària" i "Madrid Còmico", col·laborant també en moltes altres publicacions.

L'obra de Jacinto Benavente va ser traduïda a nombrosos idiomes També va collir molts guardons i distincions. El 1912, en morir l'eminent polígraf Marcelino Menéndez i Pelayo, va ser triat membre de número de la Reial Acadèmia Espanyola. En política va figurar al costat de D. Antoni Maura i va ser triat diputat per Madrid en les eleccions generals de 1918.