EL CAFÈ DE PIPA
19/09/2016
En la nova
etapa que encetem del Cafè de Pipa en la que tornem a l’horari habitual vull
dedicar-ho a dos esdeveniments que es donen en aquest mes de Setembre.
En el primer
vull rememorar una de les tradicions desaparegudes, La Romeria de la Cova
Santa.
L’altre
esdeveniment és l’inici del curs acadèmic.
TRADICIONS DESAPAREDUDES
LA ROMERIA A LA COVA SANTA. Aquesta romeria, com he dit, ja desapareguda, tenia una participació particular,
donat a la distància entre el poble de La Vall i el Santuari de La Cova Santa,
en el terme d’Altura, prop de Segorb. Tenia lloc el 8 de setembre, festa de
l’advocació a aquesta Verge.
El
desplaçament en els seus inicis es feia en carros i posteriorment en camions.
Els excursionistes eixien el dia abans, el 7 i pernoctaven en Segorb. Al
clarejar el dia 8 emprenien novament la marxa per arribar al Santuari sobre les
nou i les deu per tal d’assistir als actes religiosos programats. La paella al
voltant del santuari era d’obligat aprovisionament al hora de dinar. La tornada
es feia igualment en dues etapes.
El principal
contingent de la romeria ho formava la gent pobre de la Parròquia del Sant
Àngel. Per tal de poder realitzar cada any aquesta romeria anaven replegant
durant tot l’any, en vidrioles col·lectives, les quantitats necessàries pel
desplaçament. Quan el desplaçament passà a fer-se en camions l’excursió durava
una o dos dies en funció de la bossa que els romers havien aconseguit omplir.
Aprofitem
per recordar que a la Vall hi havia i hi ha altres tradicions de romeries i que
les anomenarem:
ROMERIA DE FONDEGUILLA. Encara
que avui la gent de La Vall continua participant en aquest desplaçament
a la veïna població amb motiu de la celebració
de les seves festes a Sant Bertomeu, res a veure en com es feia abans i cal
recordar-ho.
Cada segon diumenge del novembre, infinitat de persones es desplaçaven, sense distinció de classes, sexe,
ni edat. Uns en carros, altres en cotxes i la major part a peu, transitaven
durant tot el dia la carretera que uneix les dues poblacions, alegres i
contents, per assaborir tan típica i reanomenada festa. Es feia la visita a la
tradicional fira i després repartits pels voltants del poble dinàvem. Més
voltes i voltes per la fira fins que era l’hora de tornar carretera per avall.
ROMERIA DE LA VILAVELLA. Un altre punt d’eixida dels vallers era a
l’altra població veïna de La Vilavella. El
dia 20 de gener es celebra la festa de Sant
Sebastià i per tal motiu cada diumenge
més proper a aquesta data, els valleres i valleres, tan amics de festes i
diversions, es traslladaven a aquest poble amb les seves respectives viandes
que consumien sota els ombratges dels arbres del voltant junt a les llepolies
que prèviament havien adquirit en la fira. Després jugaven, cantaven i
saltaven. En definitiva era una manera de traslladar la diversió pròpia de la
joventut, la distracció dels més menuts que acompanyats dels seus pares tenien
un nou al·licient a l’oci.
·
Aquestes dos romeries encara es mantenen: però en molt
menys participació i per suport el desplaçament a peu és pràcticament
inexistent. Els que es desplacen ho fan en cotxe.
MÉS ROMERIES. En questa mateixa
tendència cal anomenar altres romeries visitades pels nostres veïns; però ja no
amb tanta afluència. Hem refereix a les excursions efectuades a Xòvar, en el primer diumenge de Maig,
amb motiu de la festa de la Rosa en
la que s’honra a la Verge del Roser.
La de Sant Blai en Borriana el primer
diumenge de febrer. I en menor escala la de Sant Salvador d’Onda el primer diumenge d’agost.
·
Aquestes han quedat relegades a visites dels vallers i
valleres que aprofiten aquestes celebracions per passar un dia de esbarjo.
INICI DEL NOU CURS ESCOLAR
Aprofitant
que ha començat el nou curs escolar vaig a fer un repàs del que ha estat
L’EVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ DES DE
FINALS DEL S. XIX A LA VALL D’UIXÓ EN QUANT A LES INFRAESTRUCTURES.
CONCRETAMENT ALS EDIFICIS DEDICATS A L’ENSENYAMENT.
Ho faré a partir de la publicació de la Llei Moyano, llei
d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de
setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano i que
estigué vigent fins a la Segona República Espanyola. Fou la primera llei
en què l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. Sobre el
paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava
la llengua castellana com a única a estudiar.
La Vall d’Uixó a finals del S. XIX posseïa dos escoles de cada sexe situades en cadascuna de
les parròquies dels seus antics Ajuntaments i una de pàrvuls que més tard es desdoblà en dos.
POBLE DE DALT
·
La
de xiquetes del poble de dalt estava instal·lada al carrer que actualment es
diu de Castelló i Tárrega.
·
La
de xiquets en la plaça de la Torre (anomenada per estar la Torre de Benigafull)
que actualment s’anomena Plaça Silvestre Segarra, on després s’obrí la Escuela
de Aprendices Segarra.
Ambdues escoles es traslladaren a un edifici nou que per a
tal efecte es construí, on:
·
Les
escoles de xiquetes tenien l’entrada pel carrer Tetuán, núm. 20, actualment
carrer Matilde Bel i
·
Els
xics pel carrer Ave Maria.
Seria l’edifici que ocupa avui és el Centre Social Les
llimeres (anteriorment seu de l’antiga O.J.E). Posteriorment, en els anys 40
funcionaria com escola de pàrvuls.
·
L’escola
de pàrvuls més antiga estava en el carrer de la Sèquia, avuí Sanchis Tarazona i
que després passà al carrer Joaquín Costa.
POBLE DE BAIX
Les escoles del poble de baix estaven emplaçades en:
·
Les
xiques al carrer de la Enseñanza, núm. 9, actualment carrer Pio XII, i
· Els
xics en un local on estava l’Ajuntament, actualment edifici de telefònica,
plaça dels Xorros. Posteriorment en passar l’Ajuntament al edifici actual de la
Plaça del Centre, es convertí en Grup Escolar.
Com vegem, l’ensenyament oficial estava prou abandonat i
aquestes sis escoles van funcionar fins l’any 1931 en que es crearen més fins a
un nombre de vint. Els mestres estaven carregats d’alumnes amb la conseqüent
desatenció.
Així que l’Ajuntament, en sessions celebrades els dies 15 i
22 de juny de 1931, acordà:
·
La
construcció en el centre de la població d’un Grup Escolar Cervantes de 12 graus, l’actual
C.E.I.P. Cervantes.
·
A
més d’altres dos de 6 graus cadascú, instal·lats en cada parròquia,
·
Així
com la petició al Ministeri de varies escoles que més tard es crearien.
Per aquesta mateixa època i amb l’ocasió de traslladar-se
l’Ajuntament al nou edifici aleshores de
la plaça del Caudillo, actualment Plaça del Centre, l’antic local de la Plaça
de La Fuente, actualment plaça dels Xorros, s’habilità per a escoles (edifici
que avuí és telefònica). Allí quedaren ubicades cinc escoles amb el nom de “Grupo
del Ayuntamiento Antiguo”.
Com hem dit que l’oferta era insuficient, paral·lelament a
aquestes escoles nacionals mencionades, existiren d’altres ESCOLES PARTICULARS, que autoritzades per l’Estat, funcionaven sota
la direcció de mestres nacionals. Entre aquelles podem citar;
·
El
“Colegio
de San José” fundat per l’any 1906 i dirigit pel mestre D. Ramón
Pallarés, amb una matrícula de 60 alumnes.
·
Una
altra era la “Escuela Balmes” a la
qual assistien gratuïtament els fills del Sindicat Agrícola San Isidro. Aquesta
escola catòlica fos fundada per D.
Joaquín Balaguer en 1934 al front de la qual estava el mestre D. Antonio Prats. El mateix sindicat
posseïa també d’una escola nocturna,
on se’ls ensenyava a més a més de cultura general altres ensenyances típiques
per la dona de casa.
Aquestes dues escoles van romandre fins l’any 1936 en que amb
motiu de l’inici de la Guerra Civil, es van dissoldre.
Altres escoles que també existiren en el nostre poble, foren:
·
La
dirigida pel mestre Eleuterio Pérez
que fundà a principis de segle passat amb el nom de “Escuela Moderna” de
xiquets al que acudien aproximadament 50 ó 60 alumnes.
·
I
des de l’any 1884 funcionava el “Colegio de las Monjas Clarisas”
denominat de la Divina Providencia, que si bé pagaven una quota les persones
benestants que a ell anaven, també es donava ensenyament gratuït als pobres de
solemnitat.
Però dins de l’ensenyament a més de les escoles de Primera
Ensenyança hem de fer constar que en
l’any 1929 es fundà:
·
La
“Acadèmia”
particular de D. José Nebot,
farmacèutic i mestre nacional, dotada de molt bon material i nodrida d’un
excel·lent professorat, on es preparava als joves per cursar estudis de Comerç,
així com de Primera i Segona Ensenyança. També es va dissoldre en 1936 per la
Guerra Civil.
Després d’un parèntesi de quatre anys es va fundar una altra:
·
“Academia
de Segunda Enseñanza”, on es preparaven als joves de ambdues sexes, per
cursar diferents estudis del grau de Batxiller.
·
Com
a cosa molt particular de l’Empresa Segarra es fundà també en l’any 1940 la “Escuela
de Aprendices”, que si bé en un principi donava sols ensenyament de
cultura general, després i a causa del progrés i superació anaren ampliant la
formació per preparar els obrers amb les diferents especialitzacions que
requeria l’Empresa.
L’any 1944 recalà
per la nostra ciutat com d’una forma providencial, una alta personalitat d’una
trajectòria pedagògica i institucional encomiable, D. Joan Capo i Valls de
Padrinas, nou Inspector de Zona, que en la seva primera visita d’inspecció a La
Vall, visita la Escuela de Aprendices, obtenint una grata impressió de l'abast
educatiu d’aquesta Escola, de tal manera que comprenent el valor transcendental
que tenia l’escola i la força potencial que tenia el poble, es reuní en el despatx del gerent de
l’Empresa, D. Ernesto Segarra i li expressà amb aquestes paraules la seva
visió:
“Si una Empresa así, si
unos hombres como éstos, proyectaran su protección al pueblo total... ¡Que
maravillosa Obra podría realizarse”.
I D. Ernesto Segarra, tan apte per a comprendre, va veure
tota possibilitat i li respongué:
“Si, ésto se hace si
Vd. se pone al frente”
I he aquí que emprengué una àrdua i difícil tasca de portar a
cap la transformació radical de l’ensenyament de La Vall d’Uixó. No podia
passar sense deixar empremta l'esperit ambiciós i també generós d'un home en
que la seva història pedagògica era una de les mes fecundes en relació amb el
que anava de segle.
I així per la seva influència i a petició de l’Ajuntament
d’aquesta ciutat, es creà el “Consejo de Protección Escolar”
afecte a la Escuela de Aprendices, per decret de 28 de febrer de 1945, signada
per un Ministre valencià, D. José Ibáñez Martín, Aquesta Ordre es publicà en el
B.O.E de 21 de març i el 5 d’abril quedà constituït el Consejo de la manera
següent:
President Honorífic: D. Romualdo de Toledo, Director General
de 1ª Ensenyança.
President: D. Juan Aragó Moliner, Alcalde.
Vocals: D. Juan Capó Valls de Padrinas, Inspector de 1ª
Ensenyança; Rvdo. José Pous Solà, Capellà Rector; D. Gabriel Cortés Ibáñez, Cap
de la Falange i D. Ernesto Segarra Bonig, Gerent de les Industries Segarra i
Director de la Escuela de Aprendices.
Secretari: D. Juan Viruela Carreras, Mestre Nacional i
Professor de la Escuela de Aprendices.
Aquesta Junta del Consejo es completa el 5 de febrer de 1946
amb els vocals: Dª Asunción Viciano
Nácher, Directora de las Escuelas femeninas i D. Mateo Bauzà, Director de las
Escuelas de niños.
A partir d’aquesta creació, comença una nova etapa distinta a
l’anterior en la Instrucció Pública del nostre poble. Les primeres
manifestacions que d’aquest Consejo de Protección Escolar sortiren foren:
MILLORES DE CARÀCTER
DOTACIONAL
(Edificis, mestres, mobiliari i material).
·
La
petició al Ministeri d’Educació de 8 escoles i la proposta de 6 mestres (homes)
i dos mestres (dones). Aquesta petició fos aprovada segons l’Ordre de la
Direcció General de Primera Ensenyança de data 20 de desembre de 1945.
·
Així
també, per Ordre Ministerial de 25 de gener de 1945, foren organitzats tots en
règim graduat de xiquets i xiquetes, sent anomenats després els seus respectius
directors.
·
Aquest
Consejo, que funcionava en règim de Patronat,
proporcionà la residència de l’Inspector de Primera Ensenyança, D. Joan Capó
instal·lant-se al nostre poble. Això facilita un clima de treball on la
instrucció del nostre poble estigués regida i dirigida per persones que amb
claredat penetraren en els més recòndits problemes de l’ensenyança i pogueren
donar-li solució a molts d’ells, donant un caire distint al que s’havia tingut
fins ara. I en eixa direcció treballava aquest Consell, amb la finalitat de
donar una formació integral a les futures generacions valleres.
·
Com
hem dit, abans de la creació d’aquest Consejo de Protección Escolar La Vall
d’Uixó contava en quant a edificis escolars:
* Un Grup Escolar de 12 graus en el
centre de la població, anomenat “Grupo Escolar Cervantes”(1942).
* El “Grupo Escolar de la Plaza de la
Fuente” conegut també com del “Ayuntamiento antiguo” de 6 graus, i
les dos escoles en cases de la veïnatge.
* L’ensenyament que es feia en el Convent de la Divina Providència, a
conseqüència de la seva destrucció durant la guerra civil funcionava en una
casa particular amb una matrícula de 30 xiques i 40 pàrvuls.
A partir de la creació d’aquest
Consejo de Proteccón Escolar es produeix una transformació important en
l’ampliació d’escoles i en la dotació de mestres.
* Les recents escoles inaugurades de la
Colonia Segarra (1945).
* S’estava construint el “Grupo
Escolar Centelles” de 12 graus i inaugurat a l’any 1949.
* L'Auxili Social. El diumenge 21 de
setembre de 1947 tingué lloc la inauguració de la nova institució, l'Obra
d'Auxili Social, amb un Centre d'Alimentació Infantil (metge, consulta i
Registre), Guarderia (per als més menuts), Jardí Maternal (per a més majors) i
Cuina de germandat (pels ancians). A aquesta inauguració assistí tota la
població escolar encapçalada per l'Inspector D. Joan Capó, les Autoritats
local, Provincial, formada pel Governador Civil, Luis Julve i el Delegat
Provincial d'Auxili Social, José Ferrandis. i Nacional, representada pel
Delegat Nacional d'Auxili Social, Sr, Martínez de Tena, acompanyat per la seva
dona Sra, Etelvina Rodríguez i el seu fill, Manolo Martínez. Per part de
l'Empresa Segarra acudiren tots els seus gerents; D. Silvestre, D. Amado, D,
Ernesto, D. José i D. Silvestre Segarra Garcia, amb les seves respectives
dones. I com no tot el veïnat de La Vall d'Uixó. Avui funciona com a Escola Infantil Sagrado Corazón.
* Un
Saló d’Actes junt al Grup Escolar Cervantes, inaugurat el 29 de juny de
1952, complint-se una promesa feta pel Director General d’Ensenyança Primària, D. Romualdo de Toledo quan va
visitar el nostre poble l’any 1948.
* Reconstrucció
del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones
Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material
necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
* També
la Caixa Rural S. Isidre va construir un local especialment per a que
funcionara coma escola nocturna i atenia a 40 obreres a càrrec de dos mestres
nacionals.
* Construcció
de 20 vivendes per a mestres en aleshores Avda. Jose Antonio, actualment
Avga. Jaume I, també sufragades per Regiones Devastadas
* Creació
del Centro de Enseñanza Media y Profesional de modalidad industrial – Minera
(decret del 9 de març de 1951 i publicat al BOE del 16 de maig de 1951), i
actualment convertit en l’IES Botànic Cavanilles on s'imparteixen ensenyaments de: ESO,
Batxillerat i Formació Professional.
La seva construcció
començà el mateix any 1951. El 25 de setembre de 1952 es van realitzar
els primers exàmens d'ingrés, tenint lloc l'acte d'obertura l'11 de
gener de 1953. Simultàniament van continuar les obres fins a quedar
finalitzades en 1954.
El 29 d’abril de 1958
tingué lloc la inauguració dels tallers pel Ministre d’Educació Nacional, D.
Jesús Rubio García-Mina. Inicialment es van
impartir classes de Batxillerat Laboral Elemental i Superior, per això es
coneixia com a Institut
Laboral Des de llavors ha
passat per successives fases, com a "Institut Tècnic d'Ensenyament
Mitjà", "Col·legi d'Ensenyament Primari", "Institut de Formació
Professional" i finalment, "Institut d'Educació Secundària", impartint diferents estudis en funció del pla
d'estudis en vigor.
* L’any 1956, davant del creixement de
la població per la continua arribada de gent a treballar a les Indústries
Segarra, l’Ajuntament acollint-se a la Llei de Construcción Escolars de
22/12/1953 sol·licità la creació d’un nou Grup Escolar per ubicar-ho a la zona
Est de la població. El projecte va ser aprovat fent-se càrrec de la seva
construcció l’Ajuntament en règim de subvenció i sota la direcció dels
prestigiosos arquitectes castellonencs Sres. Traver.
El lloc elegit va ser la bassa dels
ferros, lloc emblemàtic i sent rebuda amb polèmica aquesta decisió, donant les
autoritats com a motiu que aixi s’eliminava un focus pestilent que atemptava a
la salut pública.
L’obra comptà amb un pressupost de
dos milions i mig de pessetes.
Definitivament el Grup Escolar
començà a funcionar l’any 1959 amb el nom de Grupo Escolar Ntra Sra de la Asunción.
* Des de la construcció de la primera
casa al carrer Azucena en 1.948, els veïns del barri Toledo començaren a reivindicar per al seu barri una xarxa
d’infraestructures essencials, juntament a uns serveis socioculturals bàsics.
Després de reiterades peticions per la creació d’una escola que evitara el
desplaçament dels seus fills al col·legi de “L’Assumpció”, es procedeix, a
principi de 1.963, a la col·locació de la primera pedra de les futures aules a
les quals s’haurà d’accedir pel carrer San Pedro. Un any després, exactament el 25 de gener de 1.964, en acte
solemne, el bisbe de la Diòcesi, el doctor Pont i Gol, procedia a la benedicció
del Grup Escolar, acompanyat entre altres personalitats, del Governador Civil
de la província, en Carlos Torres Cruz i de l’alcalde de la localitat el senyor
Eleuterio Abad Martín.
El 2 de febrer s’inauguraven les dues aules
unitàries que pertanyien a la Agrupación Escolar Mixta “Nuestra Señora de la
Asunción”. Els primers mestres que van impartir-hi classes foren En Vicent
Palasí Diago (aula de xics) i Na Mª Consuelo Solá Llorca (aula de xiques).
L'augment de la població infantil
(recordem que en el curs escolar 1.966/67 ja hi havia 86 xiquets matriculats),
va propiciar l'ampliació progressiva del nombre d'aules.
En 1.975 el grup Escolar del barri
Toledo s'independitza de la abans esmentada Agrupación "Na Señora de la
Asunción". Serà en el curs 75/76, essent director el senyor Eduardo
Cardells, quan se li canvia el nom de Colegio
Nacional de E.G.B. "Inmaculada Concepción" amb el que
provisionalment se li havia designat, passant a continuació a denominar-se Colegio Público Leonardo Mingarro, en
memòria d'aquest polifacètic mestre local, autor de «l'Himne a la Vall».
L'antic col·legi fou substituït en
1987 per unes noves i modernes instal·lacions, situades en la Travessera
Albacete s/n. El disseny i posterior construcció del nou edifici, dotat amb
dependències no habituals en escoles de 8 unitats d'E.G.B. s'adaptava com un
guant al disseny d'escola a jornada completa.
A mesura que les necessitats anaven creixent, el nomenat ara Consejo Escolar Primario, sol·licità
l’ampliació de places escolars:
* Elegint per a la nova Escola un solar
de la nova via transversal inaugurada, l’avinguda Sud-Oest. L’Escola es va
constituir el 1964 i segons la primera documentació oficial existent, es va
certificar al BOE del 27 de desembre d'aquest mateix any la construcció de tres
aules per a xiquets i altres tres per a xiquetes sense direcció. En aquell
moment la nova Escola es va denominar XXV
Años de Paz (per coincidir en el 25 aniversari de l’acabament de la Guerra
Civil. Al mateix temps s’estava construint el barri de Sant Antoni, popularment
conegut per Texas que contava amb una església i dues aules adossades. Aquestes
pertanyien a aquesta Escola.
Ja en 1968, amb més infraestructures
i edifici, l’escola va canviar la seva denominació per a dir-se Generalísimo Franco, nom que va tenir
fins a la democràcia quan va adquirir l'actual denominació d'Ausiàs March. Aquest col·legi, després
de moltes reivindicacions fos enderrocat per construir-ne un de nou i
l’any 2007, es van estrenar les actuals
instal·lacions que van ser inaugurades pel llavors president Francisco Camps,
el que l'ha convertit en un col·legi d'avantguarda, i innovador dotat amb les
últimes tecnologies, immers en el contracte-programa de la Generalitat.
* Durant el curs 1969-70 les Escoles de la Colonia Segarra que
funcionava amb la separació dels alumnes per sexes, on la part esquerra de la
Capella estava ocupada pels xics i la part dreta per les xiques, passa a convertir-se en mixta.
§ Aquest creixement també afectava als
joves que volien cursar estudis superiors. Fins ara existia un Institut Tècnic
des de 1952, però el creixement de la població i les necessitats educatives de
molts alumnes locals que es tenien que traslladar a d’altres poblacions per a
cursar estudis de Batxillerat Superior i Preu, feu que, envoltat de polèmica,
es creara un Institut Nacional Mixte d’Ensenyament Mitjà, que començà la seua
tasca educativa el curs 1970-1971 en el mateix Institut, amb un total de 115
alumnes i 15 professors.
El curs següent es produí el
transvasament d’alumnes des de l’Institut Tècnic, en aplicar-se la reforma
educativa de 1970. Aquesta reforma substituïa l’antic batxillerat elemental per
la segona etapa d’EGB, i el batxillerat superior i el PREU pel BUP i el COU. El
nombre d’alumnes continuà creixent per l’expansió demogràfica del municipi,
però també perquè l’institut exercia una funció educativa comarcal sobre les
localitats veïnes.
Al maig de 1975 el claustre de
professors decidí per votació que l’Institut passara a denominar-se “Honorio
Garcia”, en honor al ciutadà de la Vall d’Uixó, notari de professió, però
figura de referència en el panorama cultural valencià del segle XX. El 1985,
també el claustre de professors prengué la decisió de normalitzar el nom de
l’Institut, que passà a nomenar-se Honori Garcia.
El 2011 per un problema d’aluminosi
va ser desallotjat i els seus alumnes i professors ubicats en aules
prefabricades fins la data d’avui a l’espera de que acaben les obres que estan
realitzant-se.
* La Vall creixia ara pel Nord i per
dalt de la carretera de Segorb creant-se el Barri Carbonaire. Els xiquets
acudien al Grup Escolar Cervantes que cada vegada anava augmentant unitats,
fins arribar a tindre tres línies i massificant-se. Els seus orígens foren unes
aules repartides pel Centre del barri Toledo i unes aules habilitades a
l’Istitut Laboral (i que per la qual cosa se li coneixia com el Col·legi
fantasma) fins la construcció del col·legi actual del Rosario Pérez (1974).
Coincideix en el temps de l’arribada de la democràcia i els
famosos acords del pacte de la Moncloa (1977) i que en matèria educativa suposa
la creació de totes les places necessàries i la evident construcció d’escoles.
Es construïren:
* 1978 L’Eleuterio Pérez i La Cova (enderrocat
i tornat a fer. 2011).
* També durant aquest període s’enderrocaren les Escoles de la Colonia Segarra per construir-ne un nou centre cosa
que ocorregué l’any 1979. El nou col·legi, ocupa ara la part esquerra de
l’església i la part posterior.
Posteriorment i ja assolint les competències educatives La
Generalitat Valenciana construí la resta de Centres Educatius:
* El Blasco Ibáñez (1984 - segregat de la Cova) al barri Sant Antoni.
* El nou centre del Lleonard Mingarro (1987) al barri
Toledo.
* El Col·legi Públic La Moleta (1987), creat per cobrir la
demanda de l’ensenyament en valencià per un nombre important de pares i mares
de la població vallera, i alleugerant el C.E.I.P Recaredo Centelles passant a
ser d’una línia. Comparteix les seves instal·lacions amb F.P.A. Jordi De Sant Jordi
* El Col·legi Sant Vicent (segregat de l’Assumpció), en l’àrea 6.
* El CEIP Cervantes que va ser construït en l’època de la postguerra, en
1942, sent el primer centre escolar en construir-se en tota la localitat. Des
d’aleshores ha sigut reconstruït diverses vegades. L’actual centre està en
funcionament des del curs 2003, i ha passat de ser un centre de tres línies a ser
un centre d’una sola línia.
* El mateix ha ocorregut en el CEIP Recaredo Centelles
* L’última construcció educativa ha
estat la del tercer institut, l’ I.E.S Benigasló
Aparició de les guarderies. El moviment d'educació infantil és un moviment lligat a la
transició i la democràcia a Espanya. La Llei General d'Educació (1970)
reconeixia el tram de pre-escolar (De 4 a 6 anys) i el de la llar d'infants el
tram anterior (de 2 a 4 anys), deixant fora als nadons de 0 a 2 anys. Va ser la
primera llei que reconeixia l'existència de xiquets menuts i recordem que la
LGE va tenir una vigència de 20 anys. Les associacions de veïns, les
associacions de mestresses de casa, els partits polítics en la clandestinitat,
els sindicats, encara clamaven per la construcció d'equipaments per als barris.
En la Vall, en l’any 1975, els
primer que donaren un pas endavant foren les associacions de veïns dels barris
de
o
La Unión
(primerament es deia AAVV Francisco Franco i Colonia Segarra (19/2/1975) per
l’any 1977 passar a dir-se la Union, utilitzant locals de l’església i el
29/6/1984 passar a l’edifici actual),
o
El
Carbonaire,
o
Santiago Apostol del Toledo i
o
La Parreta
de Sant Antoni.
o
En
el nucli del poble aparegué la de Angelines.
A aquells inicis seguiren l’aparició de noves i la desaparició
d’altres i l’adaptació de les mateixes a les noves lleis que anaven regulant el
seu funcionament. En l’actualitat la Vall compta en les següents escoles
infantils:
v Escuela Infantil el Carbonaire
(17/6/1975). Carrer 5, num 3.
v Els nuvolets petits (11/8/2005).
Carrer Filipinas 14.
v Los gorriones. Carrer Honori Garcia,
6
v Los Pitufos (27/9/2010), Carrer
Octavi Ten i Orenga, 66.
v Centro maternal infantil (2012).
Polígon Industrial Belcaire Calle A, parcel·la 415A
v El niu (20/6/2016). Carrer Juan de
Austria, 115
Açò configura un mapa escolar educatiu a La Vall d’Uixó de 12 centres educatius de primària, tres
instituts, Centre Públic De Formació De Persones Adultes Jordi De Sant
Jordi i una escola Infantil del Sagrado Corazón de caràcter públic i una sèrie d’escoles infantils de caràcter privat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada