EL REBOST DE LA VALL (programa 18)

EL CAFÈ DE PIPA

01/09/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Fardatxo
Nom comú català: Fardatxo/Llangardaix ocel·lat

Nom comú castellà: Lagarto ocelado

Descripció i biologia: És el major dels nostres saures (fins a 260 mm de longitud cap-cos). Cap voluminós, especialment a mascles, i aspecte robust i cua molt llarga. Coloració dorsal verd amb tonalitats groguenques i un bigarrat jaspiat negre, de vegades formant cercles negres sobre el fons verd. En els costats apareixen conspicus ocels de color blau alineats en diverses files. Els juvenils presenten un característic disseny en el qual, sobre fons ocre o verdós, apareixen ocels groguencs envoltats d'una vora fosc i disposats en sèries transversals.

El seu període anual d'activitat és variable en les diferents zones climàtiques, estenent generalment de març a octubre. Durant l'estiu la seva activitat diària és bimodal, podent presentar activitat crepuscular.

El zel té lloc a la primavera (fins i tot abans a les zones més càlides) i els mascles presenten un comportament territorial. Les femelles excaven un buit a l'empara de grans pedres o matolls en què dipositen entre 5 i 22 de contorn subcilíndric i color blanc. Poden realitzar dues posades i els nadons apareixen cap al final de l'estiu, després d'un període d'incubació de dos a tres mesos i mig.

La seva dieta, encara que d'ampli espectre, es basa fonamentalment en invertebrats i consumeix principalment insectes, gasteròpodes i aràcnids. També poden caçar diversos rèptils, amfibis, micromamífers i consumir ous i pollastres d'aus, a més de fruits i matèria vegetal més ocasionalment.

Al seu torn és presa de nombroses espècies d'aus, particularment rapinyaires, mamífers i alguns ofidis.

Hàbitat: Pot aparèixer en una àmplia varietat d'ambients, des illots i zones costaneres fins serres interiors, tant en àrees d'escassa cobertura com en matoll mediterrani, pinedes i zones agroforestals i rurals i fins i tot periurbanes. No obstant això, prefereix àrees assolellades adequades al seu termofilia amb presència de roques i grans pedres i vegetació aclarida.

Amenaces: Transformació d'hàbitats naturals, intensificació de l'agricultura, incendis forestals, captura i persecució directa, atropellaments.

Accions de conservació: Cap específica.

2. En sentit figurat s’utilitza com a insult

Fardatxo (Astut, bergant, murri, dissimulat, ladí)

PARAULOTES

Carácter, comportament

Agre (Mancat d'afabilitat i dolcesa)

Aprofitós-osa (Persona que treu benefici de les situacions favorables, generalment sense escrúpols o utilitzant als altres).

Cabut-uda (Caparrut, tenaç en els propòsits o opinions)

Cap de suro (Caparrut, tossut)

Capsot (Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits)

Cara de gos (Enfadat)

Codony (Persona molt aspre o esquerp, de caràcter eixut)

Cul agre (Estar mancat d'afabilitat i dolcesa)

Fardatxo (Astut, bergant, murri, dissimulat, ladí)

Fariseu (Hipòcrita refinat, que fingeix una santedat o perfecció moral que no té

Malagraït-ïda (Persona que no reconeix el valor del que es fa a favor o benefici)

Mala llet  (Mala intenció o mal humor)

Malcarat-ada (Que té mala cara; que té la cara desagradable, antipàtica)

Maleducat-ada Que es comporta de manera molesta i no mostra respecte als altres)

Malpensat-ada (Persona que atribueix mala intenció al que diuen o fan els altres)

Moniato (Persona que es comporta amb poca serietat i fa el ridícul)

Mussol (Persona aspre)

Pàmfil-a (Persona molt pausada i calmosa)

Pardal-a (Persona astuta, que obra en profit propi)

Pudent (Malsofert, malhumorat; massa exigent amb els altres; que manifesta mal geni)

Ranci-rància (Persona que és antipàtica o seca en el tracte. També s'aplica a la persona avara, miserable)

Rebordonit-ida (Persona que té un comportament viciós o que s'aparta de la moral i els costums generalment admeses)

Rabosa/ Rabossot  (Persona astuta)

Sorro-a/sorrut-uda (Persona esquerp, massa seriosa; eixuta i poc tractable)

Testarrut (Persona que es manté ferm en una opinió o actitud malgrat les raons o les dificultats que hi pugui haver en contra)

Tossut-usa (Persona que no canvia d'opinió o actitud encara que se li donin raons convincents en contra)

MALNOMS D’ASPECTE FÍSIC I CARÀCTER

Aspecte físic
·  Coll de faca (tenia el coll llarg)
·  Conguito (era moreno, baixet i greixonet)
·  Conill, El tio (tenia unes dents prominents)
·  Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència)
·   Cuchichí, La  (era baixeta i molt presumida)
·   Curret, Ramon del (li mancava un braç)
·   Curreta, La
·   Danone (era baixet i greixonet)
·   Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada)
·   Escarrit (era baixet, lleig i no estava bé del cap. Ho tenia tot, de manera que deien que la seva mare el va parir d'un "escarrit" -paraula vallera que descriu una ventositat llarga, fluixa i sostinguda-)
·   Estela, La (Era mol guapa i la comparaven amb una estela)
·   Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima)
·   Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues)
·   Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçn" quan aquí ningú ho feia)
·    Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca)
·   Guapetó, El (Perquè sa mare quan es referia de xicotet al seu fill sempre deia ”mireu quin xic més guapetó tinc o “mira que eres guapetó”)
·    Litri, Paco (era prim, alt i de gran nas com el torero "El Litri")
·    Llapiasero/ Llapissera (eren prims i alts)
·   Llarg, Sento el (era alt)
·    Llarga, La tia
·    Mandonga (sempre estava furgant-se el nas)
·    Mangrana  (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!")
·    Manitas (tenia unes mans molt grans)
·    Mediokilo (era petit i pesava molt poc)
·   Meliquero, El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”)
·    Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics)
·    Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel)
·    Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos)
·    Monín (per se molt lleig)
·    Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena)

REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA

2ª Part

L’AMOR

· Amor comprat, dona'l per venut (L’amor fictici té data de caducitat)

* Amor de gats, marrameus i arraps (Es diu de les relacions tormentoses)

· Amor i cels són els dos del mateix pèl (La gelosia és el sentiment de possessió total de l’amor de la persona estimada, per tant és una manifestació exagerada o malaltissa de l’amor)

· Amor i dolor no es dissimulen (Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...)

· Amor i dolor són del mateix color (Tot amor implica alguna mena de dolor en algun moment: trencament, desavinences, dependència, gelosia...)

· Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut (Un amor vertader no s’oblida mai, encara que haja sigut efímer, truncat o impossible)

· Amor sense patir, això no pot ser (L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut)

· Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)

· Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors

· Bullir [a algú] la sang [o les venes] (Sentir-se endut per una passió d'amor)

· De l’amor a l’odi només hi ha un pas (A vegades, per qualsevol motiu, les persones acaben odiant-se)

· De l’amor, el seu efecte és no veure defecte (L’enamorament fa que es veja només el que interessa veure)

· De tant que em vol, em fa la col; de tan que m'estima m'arruïna (Es diu quan, per excés d’amor, de volença o servitud, algú ha fet alguna acció que ha resultat perjudicial; o bé quan algú s’aprofita de la confiança d’algú altre)

· De tant que et vull et trec un ull (Significa que l’amor o qualsevol passió de vegades és irracional i fa mal en lloc d’afavorir)

· Dir amoretes (Dir paraules amoroses a algú)

· El voler es fa saber (L’amor no passa mai desapercebut, però convé demostrar-lo)

· Els primers amors són els millors (El descobriment de noves coses, sempre fa il·lusió)

· Estar malalt d'amor (Que sent amor per algú)

· L'amor és com la lluna, si no augmenta minva (Així sol ser, ja que l’amor, com tots els sentiments, fa daltabaixos i convé cuidar que no decaiga)

· L'amor és foc que no fa bullir l'olla (És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis)

· L'amor és foc que no l'aprofita el cos (És un sentiment, i com a tal no dóna calor material ni beneficis)

· L'amor no té preu, ni a plaça en venen (Ressalta el valor de l’amor vertader perquè és incondicional)

· L'amor primer mai no s'oblida: queda caliu per tota la vida

· L'amor primera és verdadera

· L'amor tot ho perdona, menys l'engany (És el sentiment més noble)

· L'amor [o el voler] el va pintar un cego (L’amor pot tenir moltes maneres de manifestar-se, perquè cada u l’interpreta d’una manera segons els seus gustos personals)

· L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat (Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten)

· L’amor entra pels ulls (En general, és així entre les persones, encara que hi intervénen altres factors)

· L’amor és cosa de dos (Així sol ser normalment)

· L’amor és un bon desig que du a bon fi (L’amor busca un bon fi, encara que a vegades no hi arriba)

· L’amor ve de l’amor (Un sentiment en fomenta un altre de similar)

· Mal d'amor (Aflaquir per insatisfacció o excés d'amor)

· No hi ha amor sense dolor (L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut)

· No mireu el dot, sinó l'amor

· Qui té amor, no dorm

ELS CARRERS

CARRER CALVARI

Anteriorment	La Republica/ 36-39	Franquisme	Actual
Calle Calvario Poble de D’Alt (S. XVIII) Dictadura Primo de Rivera Calle Alfonso XII 1929)	Calle Salmerón (1931) II Republica	Calle Calvario	Carrer Calvari

S'estén de sud a nord, amb uns cinc-cents metres de longitud i una amplada irregular que en alguns punts arriba als deu metres.

És PROU empinada en la seva trajectòria i en arribar al carrer de Guzmán el Bueno, pateix un sensible desviament que la fa girar a la dreta llevant-li la seva primitiva rectitud.

Neix al carrer del Sagrario Santo Àngel i és travessada pels carrers de Sant Josep, Joaquim Costa, Guzmán el Bueno i Blasco Ibáñez (abans Sanchis Banús (1932) II República i Calvo Sotelo durant el franquisme). Anteriorment finalitzava en aquest últim carrer, però, com a conseqüència de l'obertura de nous carrers, es va perllongar fins a la carretera de Segorb anomenat aquest tram al principi amb la denominació de "prolongación del Calvario". I travessant els carrers Poeta Llorente i Juan de Austria per girar a l’esquerra i continuar paral·lel a la carretera.

La seva antiga titulació era la mateixa que ara, Calle Calvario, procedeix del segle XVII quan es van incorporar els Cementiris que s'havien aixecat als costats de l'ermitori, el de l'esquerra pertanyent a la Parròquia del Sant Àngel Custodi i el de la dreta a la de La nostra Senyora de l'Assumpció. De la que es venia també per La Calle Calvario del poble de baix, avuí Carrer Balmes. A l'agost de l'any 1935 va entrar en funcions del nou Cementiri Municipal situat a la carretera d'Algar i aquells es van tancar definitivament conservant durant alguns anys restes humans.

El seu nom obeeix al fet que era camí de les processons que anualment se celebren a la parròquia del Sant Àngel, allà pel mes d'octubre de cada any en què es commemora la festivitat del Crist del Calvari. Al matí del segon dimarts d’aquest surt el seguici processional de l'Església i es dirigeix tot seguit a l'ermitori on té lloc la missa i el sermó, acabats els quals es trasllada la desfilada al temple parroquial.

I aquesta retolació es va mantenir durant un parell de segles fins que l'Ajuntament presidit per l'alcalde Don Joaquín París García, quan imperava la dictadura del general Primo de Rivera, va acordar l'any 1929 canviar-la per la d'Alfons XIII, últim rei de España de la branca borbònica que va ocupar el tron ​​espanyol, abandonant el 14 d'abril de 1931 com a conseqüència de les eleccions celebrades dos dies abans i que van donar una aclaparadora majoria a la causa republicana a les principals capitals espanyoles. El Monarca es va absentar d'Espanya en la data anteriorment esmentada, enmig de la indiferència del poble espanyol, i aquest mateix dia es va efectuar el canvi de règim.

Uns dels primers acords del nou Ajuntament, republicà-socialista, va ser anul·lar l'acord de la Corporació monàrquica presa dos anys abans, però no per restituir al carrer a la seva primitiva denominació sinó per returar-la amb el nom de Salmerón, en memòria d'un dels els més significats personatges de la primera República que es va implantar a Espanya.

Don Nicolás Salmerón i Alonso va néixer a Alhama Seca (Almeria) el 10 d'abril de 1838 i va morir a Pau (França) el 20 de setembre de 1908. Va començar la seva carrera política com a periodista col·laborant en el diari "La Discussió". En 1863 va obtenir la càtedra d'Història Universal de la Universitat d'Oviedo, a la qual va renunciar després per ocupar la de Filosofia a la Universitat Central (1866) i de Metafísica (1869).

Era escriptor de brillant forma i profunditat de concepte. L'any 1967 les seves idees avançades el van portar a la presó i en 1868 va ser triat membre de la Junta Revolucionària.

Diputat a Corts en 1871, va passar el 1873 a exercir la cartera de Gracia i Justícia. Designat en 8 de juliol del mateix any President de la República, va dimitir el càrrec per negar-se a signar una sentència de mort.

Va publicar algunes obres de caràcter polític i filosòfic, quan el cop d'Estat de 1874, sent President de les Corts.

Després de la Restauració va continuar actuant en la política dirigint des de l'oposició el grup republicà federal, aliant-se amb els regionalistes i tradicionalistes a Catalunya, quan la formació de la famosa Solidaritat Catalana (1907) que va triomfar de manera decisiva en les eleccions a Diputats a Corts celebrades en el mateix any.

Quan la victòria del Moviment Nacional, la corporació municipal nomenada va acordar restablir en aquest carrer la seua tradicional denominació de calle del Calvario, i que es va ratificada per la Comissió encarregada de revisar els títols dels carrers i places de la Ciutat , l'any 1954. I que és manté en l’actualitat.